Les set cabretes i el llop

Hi havia una vegada una mare cabreta que tenia set cabretes, i sempre que se n'anava a pasturar els deia: - La mare se'n va a pasturar, mireu que hi ha un llop que s molt llest i si no espavileu us agafar, tanqueu la porta amb pany i clau, i quan vingui la mare us cantar: Obriu! Obriu cabretes,que vinc de pasturar amb les mamelletes plenes per donar-vos de mamar!i aix sabreu que sc jo.

.

.

Per, un dia, el llop va sentir el que deia la mare i va pensar en fer-se passar per ella per a poder-se menjar les set cabretes. El llop es va dirigir a la casa de les cabretes, va picar la porta i quan elles varen preguntar qui era va comenar a cantar la can. de seguida les cabretes van comenar a cridar:- s la mare! s la mare! - Per la ms petita va protestar:- Espereu-vos! no correu tant! a veure ... Ensenya'ns la poteta per sota la porta. El llop la va ensenyar i la ms petita es va adonar que no era la de la seva mare!, i va dir:- Tu no ets la meva mare! Ets el llop! que la meva mare t les potetes blanquetes!

I el llop, tot enfadat, se'n va anar al mol i amb farina es va blanquejar les potes. I va tornar a casa de les cabretes, tot cantant: - Obriu, Obriu ... I les cabretes en sentir la can digueren:- s la mare! per ara que ens ensenyi la poteta per sota de la porta!El llop la va ensenyar, per com que la duia enfarinada, les cabretes van comenar a cridar:- S que s la mare! s que s la mare!Per la ms petita va dir:- No, no! espereu-vos! a veure si ens diu alguna cosa!I com que el llop t la veu ronca, la ms petita el va descobrir!- Tu no ets la meva mare! que ets el llop! que la meva mare t la veu fina!I el llop, tot enfadat, va dir: - No patiu! Ja us agafar ja!

El llop se'n va anar a una fonda i es va afinar la veu menjant molts ous, i quan ja la tenia prou fina, va tornar cap a casa de les cabretes tot cantant:- Obriu, obriu cabretes, ...I en sentir la can les cabretes van dir:- s la mare! s la mare! per que ensenyi la poteta per sota la porta i que digui alguna cosa. I el llop va ensenyar la poteta que encara duia enfarinada i va parlar amb la veu molt fina i les cabretes van pensar que era la seva mare, obrint la porta, i el llop va entrar i es va menjar les cabretes una darrera l'altra, per la ms petita es va amagar darrera el rellotge. I com que el llop no la va trobar, se'n va anar.

Quan va tornar la mare cabreta va cantar:- Obriu, obriu cabretes ... I va entrar la mare a casa, que en veure tot potes enlaire va exclamar:-Ai! que els haur passat a les meves cabretes!I la ms petita va sortir del seu amagatall, tot cridant:- Mare! Mare! jo estic aqu! jo estic aqu!"I la mare, en veure-la, li va preguntar:- Qu ha passat? I la cabreta ms petita li va respondre:- Que el llop ens ha enganyat i s'ha menjat a les meves germanetes!Per la seva mare li va dir:- No t'amonis, agafa la cistella i el cosidor, que el llop sempre es posa all a la vora del riu, a l'ombra d'un pi a fer la migdiada.

I anant cap el riu la mare i la cabreta petita va arreplegar pedres, pedres i ms pedres i van omplir la cistella. En arribar-hi van trobar el llop dormint sota un arbre, la mare cabreta va agafar les tisores i li va tallar la panxa de dalt a baix. Va fer sortir totes les cabretes i li va omplir la panxa de pedres. El van tornar a cosir i el van deixar dormint. Quan el llop es va despertar, va dir:- Quina set que tinc, sembla com si hagus menjat pedres!

I es va abocar per beure aigua del riu, i va caure-hi a dins i es va ofegar!

I vet aqu un gos, vet aqu un gat, aquest conte, s'ha acabat!