Introducció a les teories de la crisi en el capitalisme.

Josep Manel Busqueta

Seminari d’Economia Crítica “Taifa”

D - M - D’

CRISI

Reproducció del capitalisme.

1- El capitalisme és capaç de reproduir-se a sí mateix de manera perpètua.

Llei de Say, La mà invisible

El sistema no té crisis. Si n’hi ha les ocasionen factors externs.

Equilibri

Naturals: taques solars, males collites.

D’arrel humana: intervencionisme polític, cicles psicològics d’optimisme i desesperació, guerres, revolucions....

La recurrència de les crisis feu que l’economia ortodoxa introduís el cicle econòmic per explicar la crisi.

Cicle econòmic: són les fluctuacions regulars que pateix l’activitat econòmica.

Expansió

Crisi

Recessió

Depressió

Expansió

Ta

xa

de

cre

ixe

me

nt

del P

IB

Anys

Recessió

depressió

Expansió

Crisi.

Recessió

Reducció del consum, increment d’existències, reducció de la producció, atur, s’atura el ritme del creixement econòmic

La recessió toca fons. Centralització del

capital. Reactivació econòmica.

La demanda es recupera, s’incrementen les rendes

produïdes. Hi ha inversió i creixement

Reducció del consum, alentiment de la producció

2- Tradició keynesiana.

El capitalisme ben dirigit , pot sobreviure per sempre.

CRISI

INTERVENCIÓ DE L’ESTAT

SUPERACIÓ DE LA CRISI

Tancament de fàbriques, Reducció de la producció

Atur, incertesa

Inversió pública

Plena ocupació

Cal tenir present que gran part dels fonaments de la teoria Keynesiana eren els mateixos que els de l'ortodòxia que atacava:

1- La divisió de la societat en productors i consumidors (no en classes).

2- L’importància de les propensions i les preferències psicològiques.

3- El paper de l’oferta i la demanda.

4- La confiança en l’anàlisi de l’equilibri.

3- Posició marxista.

El procés d’acumulació és un procés contradictori que de manera recurrent entra en crisi. No existeix una solució definitiva al problema de la crisi.

En cada situació de crisi el que aconsegueix el sistema és una formula per aplaçar la crisi per a més endavant. Les crisis són cada cop més virulentes.

crisi crisi crisi

Solució temporal

El capitalisme vist com un sistema incapaç d’ampliar-se a si mateix.

Les teories del subconsum.

En el millor dels casos el sistema es reproduirà a un cert nivell estacionari amb el perill de degeneració que això suposa pel capitalisme.

Capitalisme t=1 Capitalisme t=2

El capitalisme necessita alguna font de demanda externa al propi sistema per continuar creixent

Reproducciódels bens

productius

Salaris

Beneficis

Consum

Reproducciódels bens

productius

Consum

Producció no venuda

ReproduccióDels bensproductius

ReproduccióDels bensproductius

Salaris Consum

beneficis

Consum

ProduccióNo

venuda

Distribució del producte social

Les crisis vinculades a la proporcionalitat.

Produccióde bénsd’equip

Necessitatsde Béns d’equip

Producció de béns

de consumNecessitats

de béns de consum

El nivell de beneficis que proporciona cada sector és el que determina la direcció de l'inversor. Caldrà que les taxes de guany tendeixin a igualar-se.

Podem entendre la crisi actual a partir de la desproporció existent entre el sector de l’economia real i el de la financera.

EconomiaReal (1)

SectorFinancer

(50)

La teoria de la taxa de guany decreixent.

El que Marx ens ve a dir és que: Els límits de l’acumulació són interns al propi procés d’acumulació capitalista.

El capital es troba pres d’una important contradicció interna: el procés que el capital empra per incrementar la rendibilitat (el progrés tecnològic) esdevé a la llarga la font que la fa decréixer.

La tendència decreixent de la rendibilitat no ve provocada pels salaris elevats.

Les crisis de capitalisme no poden ser atribuïdes a les demandes o resistència de la força de treball.

Conseqüentment Marx assenyala que la tasca del proletariat no només consisteix en resistir al capital sinó que , fonamentalment consisteix a enderrocar-lo.

L’argument de la teoria de la taxa de guany decreixent.

Partim del procés de treball: el temps de treball requerit per acabar una mercaderia està composat de dues parts:

1-El temps de treball que ha sigut necessari per produir la maquinaria i les matèries primeres emprades en la producció . L’anomenem capital constant (c).

2- El temps de treball diari emprat pels propis treballadors és el treball viu (L). El dividim en:

- El valor treball destinat a cobrir les necessitats de consum dels treballadors ( el que necessiten per la seva reproducció). (v)

- El treball excedent o plusvàlua: (p) .

c v p

V

Què és la plusvàlua?

La plusvàlua és la diferència entre el valor que produeix el treballador i el que se li retribueix en forma de salari.

Els propietaris dels mitjans de producció són els que s’apropien de la plusvàlua produïda pels treballadors.

v p

És important veure que la quantitat de plusvàlua (p) es pot incrementar de dues maneres:

1- Directament. Incrementant la jornada de treball.

Valor reproducció (v) Plusvàlua (p)

Valor reproducció (v) Plusvàlua (p)

2- Indirectament. Reduint el treball necessari per reproduir la força de treball (v). Això suposa o bé reduir el salari o bé incrementar la productivitat.

Valor reproducció (v) Plusvàlua (p)

Valor reproducció (v) Plusvàlua (p)

Hem de tenir present que als capitalistes el que els interessa de veritat és la seva taxa de guany. O sigui que l’excedent aconseguit (p) en relació al total invertit (c+v) sigui el màxim possible

TAXA DE GUANYP

C+V

Aquí és on intervé la paradoxa.

Per reduir els seus costos al màxim els capitalistes intenten extreure el màxim rendiment dels seus treballadors. Per aquest motiu incorporen la tecnologia més avançada. Això representa un increment de (c).

Això fa que la taxa de guany decreixi com a conseqüència de la dinàmica capitalista.

TAXA DE GUANYP

C+V

Marx sosté que la taxa de plusvàlua pot incrementar-se únicament a una taxa decreixent.

1- La creixent dificultat per esprémer més a una classe treballadora empobrida de manera creixent.

2- L’estat de la lluita de classes i la necessitat de mantenir un nivell de consum mínim de la classe treballadora.

3- A mesura que s’accentua el canvi tecnològic. La taxa de guany es torna cada cop menys sensible als canvis en la taxa d’explotació.

c p

c p

c p

c p

1- Definim L = v + p. D’aquí sabem que p= L-v .

2- Si suposem que els treballadors viuen de l’aire: v=0. el Valor màxim que p podria assolir és: p * = L.

3 – La taxa de guany (p / c+v) corresponent a la p * serà: L/c.

Conclusió: l’incorporació creixent de capital és reflecteix en una relació creixent c / L per tant en una relació decreixent L / c

Explicació taxa de guany decreixent.

p*p

c

A partir d’un cert nivell els increments de plusvàlua no compensaran la despesa d’inversió.

Cal tenir present que quan parlem de la taxa decreixent de guany, no parlem d’una llei sinó d’una tendència.

Els capitalistes reaccionaran davant la caiguda d ela taxa de guany intentant que aquesta torni a incrementar-se. Com:

Mesures directes per incrementar el rendiment del treball (reorganització del treball, increment dels ritmes, disminució dels temps de descans...)

Reclamaran a l’Estat una legislació favorable als seus interessos ( flexibilització, reducció del cost de comiat, subvencions a la contractació, reducció de les cotitzacions a la seguretat social...

Crisi actual

Tendència decreixent de la taxa de guany durant la dècada dels 70. Comporta procés de desregulació financera.

Aquesta situació farà que l’economia real degeneri cap a una situació de sobreproducció i per tant de subconsum.

Aquest fet ocasionarà un eclosió de l’esfera financera produint-se una important desproporció entre el món de les finances i el món real.

Malgrat el capital estigui en crisi això no significa que desaparegui...

“ “ ... per debilitat que estigui, cap sistema econòmic ... per debilitat que estigui, cap sistema econòmic s’ensorrarà per sí mateix de manera automàtica. Cal s’ensorrarà per sí mateix de manera automàtica. Cal enderrocar-lo. L’anàlisi teòric de les tendències enderrocar-lo. L’anàlisi teòric de les tendències objectives que porten a la paràlisi del sistema objectives que porten a la paràlisi del sistema serveixen per descobrir els seus punts febles. El serveixen per descobrir els seus punts febles. El canvi esdevindrà només mitjançant l’operació canvi esdevindrà només mitjançant l’operació activa dels factors subjectius”. (Henryk Grossman).activa dels factors subjectius”. (Henryk Grossman).

Preguntes per la reflexió en grup.

1- Que significa crisi del capital i del capitalisme?

2- Enumera i explica les diferents interpretacions de la crisi que hem vist a la sessió?

3- Per quina raó per nosaltres la crisi actual no és només una crisi financera?