Les transicions a la vida adulta de les dones joves: …La metodologia utilitzada és la qualitativa...
1
Les transicions a la vida adulta de les dones joves: una perspectiva no androcèntrica TESI DOCTORAL Quintana Murci, E. & Salvà Mut, F. Grup de Recerca Educació i Ciutadania-Universitat de les Illes Balears Introducció El desenvolupament d’un treball de recerca que analitzi i interpreti els processos de transició a la vida adulta de les dones joves i concretament les transicions del sistema educatiu al mercat laboral cobra més força en la situació socieconòmica actual i especialment en el nostre país on els efectes de la crisi han repercutit contundentment en els processos de transició a la vida adulta del jovent. Tot això emmarcat en un país que lluny de donar una solució contundent a la situació d’atur generalitzat i subocupació respon amb l’aplicació de polítiques d’austeritat mal enteses i allunyades de l' interès general de la ciutadania. Unes polítiques errònies caracteritzades per les retallades en educació, igualtat i benestar social, i per l'absència de polítiques actives d’ocupació. Aquest treball, té com a principal objectiu descriure i analitzar els itineraris formatius, laborals i personals de les dones joves identificant els factors d’influència i la seva interacció i intersecció en la construcció de les transicions a la vida adulta. La metodologia utilitzada és la qualitativa i concretament el mètode biogràfic retrospectiu mitjançant l’anàlisi d’històries de vida. S’analitza el recorregut educatiu, laboral i personal de 23 dones joves amb diferents nivell educatius, origen social i nacionalitat i amb edats compreses entre els 27 i 28 anys, al llarg de 10 anys, des de la finalització de l’escola secundària obligatòria (2000) fins els 10 anys posteriors (2010). L’enfocament teòric Les autores d'aquest treball pertanyen al grup de recerca “Educació i Ciutadania”, considerat com a Grup Competitiu per la CAIB, a través de la Direcció General de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació de la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia, i amb el cofinançament de Fons FEDER. Agraïments Una visió no androcèntrica Partint de la premissa que les desigualtats de gènere persisteixen en les societats formalment igualitàries els estudis des de la perspectiva de gènere han de construir-se des d’una visió no androcèntrica amb l’objectiu de visibilitzar la heterogeneïtat del col·lectiu femení. Això suposa prendre com a referència una visió global del treball que tingui en compte tant el treball remunerat com el treball domèstic i de cura, sent ambdues dimensions fonamentals pel benestar i desenvolupament de la societat. (Carrasco y Mayordomo, 2006; Carrasco, 2011). En l’estudi dels itineraris laborals, cal reflectir aquells processos caracteritzats per la doble presència o l’absència puntual en el mercat laboral com a conseqüència de l’assumpció de les tasques relacionades amb el treball domèstic o de cura. Les estadístiques en ocasions qualifiquen aquests itineraris com a no lineals degut a l’alternança entre treball remunerat i inactivitat laboral remunerada, quan en realitat el no participar en el mercat laboral no és una decisió pròpia si no que ve donada per un context social encara no equitatiu i desigual i marcat per l’absència de polítiques d’igualtat i corresponsabilitat. La precarietat del mercat laboral espanyol Una visió integral del treball La persistència de les desigualtats en les societats formalment igualitàries El mètode biogràfic: les històries de vida Itineraris i transicions com a processos Individualització i complexitat dels itineraris i transicions La Sociologia del Jovent Les recerques sobre les transicions a la vida adulta i concretament aquelles que consideren els itineraris i transicions com a processos. (Bidart, 2006; Bertaux, 2005 y Casal, Merino y Quesada, 2006, 2011). Des d’aquesta perspectiva la Joventut és entesa com tram dins la biografia del subjecte, com un procés complex d’articulació dels processos de formació, inserció laboral i emancipació familiar. El subjecte cobra protagonisme actiu en la configuració del seu procés de transició en una interacció constant amb el context sociohistòric que l’envolta. La interacció constant entre l’objectivitat i la subjectivitat marca , modifica i configura els itineraris de l’individu. Les fases de la recerca 1ª Fase: Anàlisi dels itineraris educatius, laborals, i personals per nivells educatius estructurant la mostra amb tres grups d’anàlisi: baix nivell educatiu (CINE 0-2), estudis postobligatoris (CINE 3 ) i estudis superiors (CINE 5-6). La visió global dels itineraris s’ha dut a terme en base a dues dimensions: la visió global del treball i la relació amb la formació al llarg del període analitzat. 2ª Fase: Generar modalitats de transició a la vida adulta de les dones joves. L’aprofundiment en la configuració dels processos de transició s’ha realitzat partint de les conclusions i factors explicatius deduïts de la fase anterior. Partint de les orientacions de Bertaux (2005) aquesta fase de categorització té com a objectiu reflexionar sobre les causes i conseqüències, l’acarament de fenòmens sense aparent relació per a construir pas a pas la representació mental dels processos objecte d’estudi, en aquest cas, les modalitats de transició de a la vida adulta de les dones joves. Referències Bertaux, D. (2005). Los relatos de vida. Perspectiva etnosociológica. Barcelona: Edicions Bellaterra. Bidart, C. (2006). Les transitions vers l’âge adulte: différentiations sociales et culturelles. En Bidart (dir.).Devenir adulte aujour d’hui. Perspectives internationales .Paris :L’Harmattan. P. 9-20 Bidart, C. (2008). Devenir adulte: un processus. En Didier Vrancken & Laurence Thomsin (dir.). L'état social à l'épreuve des parcours de vie. Academia Bruylant. P.209-225. Carrasco, C. y Mayordomo, M. (2006). Trabajo y condiciones de vida: una mirada no androcéntrica. Documentación Social, Revista de Estudios Sociales y Sociología Aplicada, 143, 113-126. Carrasco, C. (2011). La economía del cuidado: planteamiento actual y desafíos pendientes. Revista de Economía Crítica, 11, 205-225. Casal. J., García, M., Merino, R. y Quesada, M. (2006). Aportaciones teóricas y metodológicas a la sociología de la juventud desde la perspectiva de la transición. Papers, 79, 21-48. Casal, J., Merino, R. y García, M. (2011). Pasado y futuro del estudio sobre la transición de los jóvenes. Papers, 96/4, 1139-1162.
Transcript of Les transicions a la vida adulta de les dones joves: …La metodologia utilitzada és la qualitativa...
Les transicions a la vida adulta de les dones joves:
una perspectiva no androcèntrica TESI DOCTORAL
Quintana Murci, E. & Salvà Mut, F.
Grup de Recerca Educació i Ciutadania-Universitat de les Illes Balears
Introducció
El desenvolupament d’un treball de recerca que analitzi i interpreti els processos de transició a la vida adulta de les dones joves i concretament les transicions del
sistema educatiu al mercat laboral cobra més força en la situació socieconòmica actual i especialment en el nostre país on els efectes de la crisi han repercutit
contundentment en els processos de transició a la vida adulta del jovent.
Tot això emmarcat en un país que lluny de donar una solució contundent a la situació d’atur generalitzat i subocupació respon amb l’aplicació de polítiques
d’austeritat mal enteses i allunyades de l' interès general de la ciutadania.
Unes polítiques errònies caracteritzades per les retallades en educació, igualtat i benestar social, i per l'absència de polítiques actives d’ocupació.
Aquest treball, té com a principal objectiu descriure i analitzar els itineraris formatius, laborals i personals de les dones joves identificant els factors d’influència i la
seva interacció i intersecció en la construcció de les transicions a la vida adulta.
La metodologia utilitzada és la qualitativa i concretament el mètode biogràfic retrospectiu mitjançant l’anàlisi d’històries de vida.
S’analitza el recorregut educatiu, laboral i personal de 23 dones joves amb diferents nivell educatius, origen social i nacionalitat i amb edats compreses entre els 27 i
28 anys, al llarg de 10 anys, des de la finalització de l’escola secundària obligatòria (2000) fins els 10 anys posteriors (2010).
L’enfocament teòric
Les autores d'aquest treball pertanyen al grup de recerca
“Educació i Ciutadania”, considerat com a Grup
Competitiu per la CAIB, a través de la Direcció General
de Recerca, Desenvolupament Tecnològic i Innovació de
la Conselleria d’Innovació, Interior i Justícia, i amb el
cofinançament de Fons FEDER.
Agraïments
Una visió no androcèntrica
Partint de la premissa que les desigualtats de gènere
persisteixen en les societats formalment igualitàries
els estudis des de la perspectiva de gènere han de
construir-se des d’una visió no androcèntrica amb
l’objectiu de visibilitzar la heterogeneïtat del
col·lectiu femení.
Això suposa prendre com a referència una visió
global del treball que tingui en compte tant el treball
remunerat com el treball domèstic i de cura, sent
ambdues dimensions fonamentals pel benestar i
desenvolupament de la societat. (Carrasco y
Mayordomo, 2006; Carrasco, 2011).
En l’estudi dels itineraris laborals, cal reflectir aquells
processos caracteritzats per la doble presència o
l’absència puntual en el mercat laboral com a
conseqüència de l’assumpció de les tasques
relacionades amb el treball domèstic o de cura. Les
estadístiques en ocasions qualifiquen aquests
itineraris com a no lineals degut a l’alternança entre
treball remunerat i inactivitat laboral remunerada,
quan en realitat el no participar en el mercat laboral
no és una decisió pròpia si no que ve donada per un
context social encara no equitatiu i desigual i marcat
per l’absència de polítiques d’igualtat i
corresponsabilitat.
La precarietat del mercat laboral espanyol
Una visió integral del treball
La persistència de les desigualtats en les
societats formalment igualitàries
El mètode biogràfic: les històries de vida
Itineraris i transicions com a processos
Individualització i complexitat dels
itineraris i transicions
La Sociologia del Jovent
Les recerques sobre les transicions a la vida
adulta i concretament aquelles que consideren
els itineraris i transicions com a processos.
(Bidart, 2006; Bertaux, 2005 y Casal, Merino y
Quesada, 2006, 2011). Des d’aquesta
perspectiva la Joventut és entesa com tram dins
la biografia del subjecte, com un procés complex
d’articulació dels processos de formació,
inserció laboral i emancipació familiar.
El subjecte cobra protagonisme actiu en la
configuració del seu procés de transició en una
interacció constant amb el context sociohistòric
que l’envolta. La interacció constant entre
l’objectivitat i la subjectivitat marca , modifica i
configura els itineraris de l’individu.
Les fases de la recerca
1ª Fase: Anàlisi dels itineraris educatius, laborals, i personals per nivells
educatius estructurant la mostra amb tres grups d’anàlisi: baix nivell educatiu (CINE
0-2), estudis postobligatoris (CINE 3 ) i estudis superiors (CINE 5-6). La visió global
dels itineraris s’ha dut a terme en base a dues dimensions: la visió global del treball i la
relació amb la formació al llarg del període analitzat.
2ª Fase: Generar modalitats de transició a la vida adulta de les dones joves.
L’aprofundiment en la configuració dels processos de transició s’ha realitzat partint de
les conclusions i factors explicatius deduïts de la fase anterior. Partint de les
orientacions de Bertaux (2005) aquesta fase de categorització té com a objectiu
reflexionar sobre les causes i conseqüències, l’acarament de fenòmens sense aparent
relació per a construir pas a pas la representació mental dels processos objecte
d’estudi, en aquest cas, les modalitats de transició de a la vida adulta de les dones
joves.
Referències
Bertaux, D. (2005). Los relatos de vida. Perspectiva etnosociológica. Barcelona:
Edicions Bellaterra.
Bidart, C. (2006). Les transitions vers l’âge adulte: différentiations sociales et
culturelles. En Bidart (dir.).Devenir adulte aujour d’hui. Perspectives
internationales .Paris :L’Harmattan. P. 9-20
Bidart, C. (2008). Devenir adulte: un processus. En Didier Vrancken & Laurence
Thomsin (dir.). L'état social à l'épreuve des parcours de vie. Academia Bruylant.
P.209-225.
Carrasco, C. y Mayordomo, M. (2006). Trabajo y condiciones de vida: una mirada no
androcéntrica. Documentación Social, Revista de Estudios Sociales y Sociología
Aplicada, 143, 113-126.
Carrasco, C. (2011). La economía del cuidado: planteamiento actual y desafíos
pendientes. Revista de Economía Crítica, 11, 205-225.
Casal. J., García, M., Merino, R. y Quesada, M. (2006). Aportaciones teóricas y
metodológicas a la sociología de la juventud desde la perspectiva de la transición.
Papers, 79, 21-48.
Casal, J., Merino, R. y García, M. (2011). Pasado y futuro del estudio sobre la
transición de los jóvenes. Papers, 96/4, 1139-1162.
