LES

TRES

BRUIXES

I

L’HERBA

MÀGICA

AUTORS/ AUTORES

Ayoub Bouhmidi

Timea Caba

Arnau Cadenas Freixa

Oriol Cano Badenas

Marc Cortina Marín

Judith Delgado Cuervo

Aya Fakher Akchoure

Alejandro Funes Moreno

Alexandru Gabriel Ganea

Maria López Hernáiz

Nereia Aina Marc

Jaume Miró Fernández

Núria Moreno Puig

Tània Oses Planell

Arnau Ribera Clotet

Abril Rota Roset

Paula Soler Capellas

Clara Luisa Stirbu Stirbu

Ares Torra Gendrau

Douae Zarrouki

IL.LUSTRADORS/ES

Ayoub Bouhmidi

Timea Caba

Arnau Cadenas Freixa

Oriol Cano Badenas

Marc Cortina Marín

Judith Delgado Cuervo

Aya Fakher Akchoure

Alejandro Funes Moreno

Alexandru Gabriel Ganea

Maria López Hernáiz

Nereia Aina Marc

Jaume Miró Fernández

Núria Moreno Puig

Tània Oses Planell

Arnau Ribera Clotet

Abril Rota Roset

Paula Soler Capellas

Clara Luisa Stirbu Stirbu

Ares Torra Gendrau

Douae Zarrouki

Primera Edició: novembre2011. Tercer nivell de primària

Editorial: CEIP GIRONELLA

Prohibida qualsevol forma de reproducció,distribució, comunicació sense

autorització dels titulars.

Fa molt de temps, en un castell encantat, atrotinat i amb quatre

torres hi vivien tres amigues bruixes que es deien: Malèfica,

Caterina i Nassuda.

La Malèfica era: dolenta, lletja, mal educada i grassoneta. La

Caterina era: bonica, bona, educada, amb els cabells llargs i

punxeguts. La Nassuda tenia el nas gros, era estranya i

entremaliada.

Un bon dia a mitjanit, les

tres amigues bruixes van

sortir cap el bosc per anar

a buscar una herba molt

estranya que necessitaven.

Volien fer un encanteri per

curar els ratpenats que

tenien febre.

Després de volar molta

estona amb les seves

escombres van anar a

parar a una clariana, on hi havia un arbre molt gran, amb un forat,

on hi vivia el senyor mussol.

El senyor mussol que estava llegint un llibre

,amb les seves ulleres, es va espantar una

mica i va dir:

-Hola bruixes! Perquè heu vingut aquí?

La Caterina li contestà:

-Estem buscant una herba per curar la febre

dels ratpenats. Què saps on la podem

trobar?

I el mussol li va dir:

-Al costat de la cova del

bruixot.

La Nassuda li demanà:

-Com si va a aquesta

cova?

La Malèfica va dir:

-No sabem com s’arriba

a la cova. Ens hi pots acompanyar?

El mussol digué:

-D’acord, agafeu les escombres i seguiu-me!

Després de molt volar es va fer de dia. El mussol els ensenyà una

cova a mig camí d’una muntanya i va marxar a casa seva a dormir.

Les tres amigues es van acostar a la cova. Allà hi van trobar un

bruixot que tenia com a animal de companyia un llop.

Molt enfadat, el

bruixot els hi va dir:

-Què hi feu aquí?

Les bruixes una mica

espantades van

respondre:

-Estem buscant, una

herba molt estranya,

per curar la febre

dels ratpenats.

El bruixot contestà :

-No us la vull donar! Us l’haureu de guanyar! El meu nom haureu

d’encertar! Tres oportunitats tindreu si l’herba voleu collir.

Les bruixes, van rumiar una estoneta, es van mirar i remirar el

bruixot fins que van decidir que el seu nom seria Ullots, ja que

tenia els ulls molt grossos, però no ho van encertar. A la segona

van dir Berrugot i aquest cop si que ho van endevinar.

El bruixot molt enfadat va entrar a la cova i va sortir amb un

feix d’herbes, molt estranyes,les va donar a les tres bruixes i

aquestes van marxar, però quan van anar a buscar les escombres

no les van trobar perquè el llop les havia amagat.

Les tres bruixes, com que tenien poders màgics, es van abraçar

ben fort i van fer un encanteri pronunciant :

- Utantum bum bum xim bum!!!

De sobte van aparèixer màgicament, les escombres i d’aquesta

manera van poder torna al castell.

Un cop dins el castell, van anar al seu laboratori a preparar la

poció màgica per les seves mascotes.

Els ratpenats es van curar i

de tan contents com

estaven, van organitzar una

festa, amb les seves amigues

bruixes i tots els animals del

bosc menys el llop i el

bruixot.

La festa va ser molt

divertida van: jugar, ballar,

cantar, fer un karaoke i fins

i tot menjar pastis de xocolata per les bruixes i de sang pels

ratpenats.

I conte contat ja s’ha acabat i si no és mentida serà veritat.