Les Xarxes Socials, a càrrec del Sr. Joan Gómez Pallarès
32
XXVè Congrés de l’Associació Catalanà d’Enòlegs 25è aniversari dels estudis d’enologia a la URV Jornada tècnica: Habilitats complementàries de l’enòleg Les xarxes socials Joan Gómez Pallarès [email protected] www.devinis.org
Transcript of Les Xarxes Socials, a càrrec del Sr. Joan Gómez Pallarès
XXVè Congrés de l’Associació Catalanà d’Enòlegs
25è aniversari dels estudis d’enologia a la URV
Jornada tècnica: Habilitats complementàries de l’enòleg
Les xarxes socials
Joan Gómez Pallarè[email protected]
www.devinis.org
El meu cas, des del primer post al bloc De uinis (www.devinis.org,
juny de 2006), servirà per parlar de l’evolució de la comunicació sobre
el vi a les xarxes socials, des d’un punt de vista estrictament amateur:
macroblogging, microblogging, facebook, instagram…Pàgines web, no,
perquè crec que es mouen per paràmetres i lògiques diferents. Aquí
parlem d’accions i reaccions en obert i instantànies.
És el cas d’un consumidor apassionat que només vol conèixer els vins que
beu i, en aquest procés de coneixement, formar-se d’una manera
autodidacta.
És el cas d’un consumidor que, quasi sense adonar-se’n,
acaba traspassant la barrera de la recerca d’informació per convertir-se,
també i sense deixar mai aquest primer aspecte, en una persona
que proporciona informació i opinió.
• Començar de zero
• Autoaprenentatge 100%
• Atrevir-se a conèixer i a provar
• Començar a generar coneixement
• Moltes ganes de compartir-lo i de compartirun punt de vista sobre la vinya i el vi
• Buscar credibilitat
• Generar confiança i complicitat
El blog com a quadern de notes d’un“viatge”: no hi ha doctrina ni alliçonament,sinó experiències compartides i opinió
Buscar un perfil de contingut: el teu!
El vi en el seu context: vi i menjar, sempre:gastronomia d’una terra, d’un paisatge.Vi com a procés cultural, integrat en unterritori i identificable sempre amb les persones concretes que el fan
Un bloc no massa tècnic. Busco el detall significatiu, no l’exhaustivitat.
Intento escriure bé i d’una manera àgil. Intento cuidar molt el
llenguatge: que la seva agilitat sigui la del mitjà on es publica
Un cop definit el gènere i el contingut, és molt important en un bloc
definir el com, quina relació proposes entre imatge i text
Imatges cuidades i personals
Compaginació
Buscar una lectura còmoda i agradable des d’un punt de vistafísic
Ser conscient del temps de lectura,que condiciona llenguatge i estruc-tura
Ser fidel al teu estil i no tenir capcondicionant més enllà del tempsdel que disposes i del que et permet el mitjà
La meva professionalitat com a amateur!
Cal deixar clars els límits de qui ets i per què ets al bloc
Llibertat i independència de criteri
En el bloc d’un amateur no hi ha profit econòmic. Qui es pensi que farà diners amb un bloc…
Cal pensar en altres beneficis, que no siguin el diner: generaroportunitats per conèixer persones, cellers, vins, terres, activitats comla d’avui!
Sens dubte, en el meu cas, aquest és el gran benefici, tresor del bloc
Sobreviuran els blocs?
Evolucionaran en veu i so
Seguiran oferint la millor comunicacióultilateral
Seguiran sent espontanis i immediats
Però…
Per a mi la conclusió és clara: els textos delsblocs son més útils perquè els cercadors elsveuen i troben amb facilitat. Els tuits i la resta, no…
Però els lectors cada vegada fan menys esforç…i
la cultura de la lectura atenta perd adeptes. El microblogging, sigui en text (twitter, etc.) o en imatge (Instagram, etc.) seguirà guanyantterreny al macroblogging i els blocs, com a einade comunicació eficaç, perdran pes. Ja ho fan!
Com veig la presència a les xarxes socials de tots els actors
protagonistes del vi:
cellers, viticultors, enòlegs, comunicadors…?
Com a consumidor de vins i d’informació, parteixo de la
premisa següent: una persona que fa vi té tot el dret de dir
del seu treball el que vulgui, però en l’era del 2.0 (i avançant
poderosament ja cap al 4.0, quasi sense haver ensumat el
3.0), en què els consumidors construïm el nostre dossier
d’informació sobre els cellers i els vins a base d’explorar la
xarxa i de buscar còmplices i referents informatius en ella, és
quasi necessari que la millor informació, la que conté les
dades correctes, la que transparenta què es fa i com es fa, la
doni qui és més a la vora del vi: qui el fa.
I segueixo sense parlar de pàgines web perquè crec que segueixen
un altre camí i es mouen per reflexions diferents. Encara que la premisa
fonamental és la mateixa per a tothom.
Un sol exemple:
Weirdo. Vinos alrededor de la medianoche, de Fernando Angulo
