Visitem l’exposició: “L’escala de l’evasió” a la

Fundació Joan Miró

Joan Miró i Ferrà va néixer a Barcelona, 20 d'abril de 1893 i va morir a Palma, 25 de

desembre de 1983. Miró va ser un pintor, escultor, gravador i ceramista català,

considerat un dels màxims representants del surrealisme. Al principi va mostrar fortes

influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més

plana, com ho demostra el seu conegut quadre La masia, de 1921-1922. A partir de la

seva estada a París, la seva obra es torna més onírica. En nombroses entrevistes Miró va

manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura, que en les

seves pròpies paraules es concreta en «matar-los, assassinar-los o violar-los», per poder

afavorir una forma d'expressió que fos contemporània.

El dia 6 de novembre de l’any 2011 el nostre grup,

format per la Nisrin Alouta, la Stefanya Padilla, la

Margarita Pérez i l’Arnau Pérez, vam anar al museu de

la Fundació Joan Miró a veure l’exposició “L’escala de

l’evasió”. Vam arribar-hi a les 9 del matí i vam haver

d’esperar una hora per poder entrar. En aquell moment

no hi havia ningú, però a mesura que passava el temps,

anaven venint més persones, la majoria eren asiàtics. A

l’entrada del museu hi havia una estàtua que, segons el

nostre punt de vista, semblava un extraterrestre (és la

imatge que podeu veure aquí al costat).

L’aparença exterior de l’edifici és abstracta, de color

blanc i formada per diferents tipus de relleus com per

exemple, semicercles. Al costat esquerre de l’entrada, no

sabem si era gràcies a la pluja o no,hi ha una cascada que

acabava amb unes pedres semblants a les de riu. L’entrada del museu la formen dues

portes transparents, a la primera hi havia les tarifes i l’horari, i des de fora es podia

veure el jardí interior. L’entrada era de color blanc amb una catifa verda, a l’esquerra hi

havia la taquilla on comprar l’entada, com que tenim 14 anys ens va sortir gratuïta,

d’altra banda, hauríem de pagar 10 euros. A la dreta hi havia els armariets on guardar

les coses que no es poden entrar al recinte com, per

exemple, motxilles.

La primera part de l’exposició consistia en una sala amb

pintures força realistes. A continuació trobàvem una sala

petita amb diferents obres del mateix quadre anomenat

“Cap de pagès català”, de la qual podem trobar diverses

versions i esbossos. En sortir d’aquella sala, a la dreta del

passadís, hi havia una petita habitació amb esbossos fets

Escultura de l'entrada de la Fundació

Cap de Pagès Català

en paper. En acabar de veure aquesta habitació, vam

procedir a baixar per una rampa petita, on hi havia una sèrie

de quadres, tots d’un estil surrealista. Més endavant hi havia

una sala amb quadres d’unes mides gegantesques i

tricolores. Pujant una rampa, vam trobar un parell de

quadres semblants, però una era la versió negativa de

l’altre. Seguint el recorregut, vam trobar-nos amb un

ordinador on podíem donar la nostra opinió sobre el museu.

Al costat hi havia una taula amb tres catàlegs de l’exposició

donant molts detalls sobre l’exposició, informació... Més endavant vam avançar cap a

una sala amb quadres trencats i/o cremats. En acabar de veure aquest últim indret vam

pujar una rampa i vam trobar uns quants quadres i unes escultures que ens van cridar

l’atenció, eren de grans dimensions. Recordem especialment un quadre molt gran que

s’assembla a les pintures prehistòriques amb representacions de mans en positiu i

negatiu. Continuant endavant la ruta vam trobar tres ordinadors on podíem veure

vídeos, jugar amb quadres de Miró i també buscar-ne. A la mateixa sala hi havia un

accés al terrat, n hi havia escultures, però per culpa de la pluja no vam poder sortir a

veure-les. Vam avançar una mica més i a la dreta vam veure

una habitació circular on hi havia fotografies de quadres. Les

dues últimes sales que vam visitar tenien quadres diversos de

Miró, alguns molt famosos i d’altres poc coneguts, amb noms

molt genèrics com “Pintura”. En acabar de veure aquestes

sales, s’havia de tornar enrere, a la sala dels tres ordinadors

per poder baixar per unes escales i anar a la botiga del museu.

Us deixem aquí un enllaç d’una entrevista al President de

l’Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) sobre

l’exposició “L’escala de l’Evasió de Joan Miró ”:

http://www.joanminguet.net/2011/11/blog-post.html