L'ESCLETXA

82
L'ESCLETXA 66

description

revista escolar treballs dels alumnes setmana cultural -09

Transcript of L'ESCLETXA

Page 1: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Page 2: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

L'ART ÉS VIDA:

VIU-LA AMB IMAGINACIÓ I CREATIVITAT.

Aquest ha estat el lema que ens ha acompanyat al llarg de la setmana cultural d'enguany, que s'ha centrat en el MÓN de les ARTS ESCÈNIQUES: teatre, mim, música, cinema, dansa, circ...

A partir d'aquí hem reflexionat sobre la funció que l'Art té en l'home i ens hem adonat que té moltes vessants: que és divertit, que ens fa somiar, que ens enriqueix perquè ens omple de valors... i en definitiva que ens ajuda a ser més feliços.

Envoltats com estem de coses amb data de caducitat, paga la pena adonar-se que l'ART ens fa perdurables.

Voldríem que compartíssiu i gaudíssiu dels textos que us transcrivim a continuació, perquè han estat els guanyadors del Certamen plàstic-literari d'aquest curs.

Page 3: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

ARIADNA TIÓ P3 A

Page 4: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

CHAIMAA EL MOGHY P3 A

Page 5: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

EDUARD ESPINOSA P3 B

Page 6: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

MARTYNA TRACZYK P3 B

Page 7: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

JOEL MARTÍN P4 A

Page 8: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

EROLA CLAVERA P3 C

Page 9: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

LING XUDONG P4 A

Page 10: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

LLUC SÁNCHEZ P4 B

Page 11: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

NICOLE BITNER P4 B

Page 12: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

NÚRIA CLAVERA P5 A

HELENA PARAREDA P5 A

Page 13: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Page 14: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

SÍLVIA BALLESTEROS P5 B

Page 15: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

ESTEL QUINTANA P5 B

Page 16: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

LES SABATES DEL SALTIMBANQUI

Vet aquí que una vegada hi havia un saltimbanqui que era molt

divertit, alegre, maco i amable i vivia en un poble molt bonic.

Al saltimbanqui li sortien molt bé totes les acrobàcies però un dia

no feia res bé, les tombarelles les feia tortes, en els equilibris queia

i la vertical no li sortia bé.

El saltimbanqui estava preocupat, un nen li va demanar que li

passava i el saltimbanqui li va explicar. El nen el va mirar un estona

i li va dir

-– Tens les sabates foradades i per això les coses no et surten bé.

El saltimbanqui es va posar unes sabates noves i tot es va arreglar.

I conte contat, conte acabat.

Flora

Page 17: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Paula García Pacheco 1r A

Page 18: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

EL NEN PINTOR

Fa molt anys hi havia un nen que era molt maco i era pintor i vivia

en una botiga de quadres.

Quan el nen pintava deixava els pinzells bruts i tirats per terra.

Un dia els pinzells es van cansar i van marxar de la botiga, el nens

els anava buscant i buscant i no els trobava. Però un dia van

tornar perquè veien al nen trits.

El nen quan va veure els pinzells es va posar molt content i mai

més va deixar els pinzells bruts i per terra.

I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s’ha fos.

Max

Page 19: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Martí Alzina Rosanas 1r A

Page 20: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

EL MAG DE LA MÀGIA

Vet aquí que una vegada a Barcelona hi havia un mag.

Un dia estava molt content perquè anava a fer un espectacle.

Resulta que ell volia fer aparèixer un pollet i el pollet no sortia i que

no sortia. Llavors una gallina que voltava per l’escenari va pondre

un ou i després dins l’ou hi va aparèixer un pollet.

I tot això es tan veritat com que el conte s’ha acabat.

Mitjonets

Mireia Pérez Arderiu 1r. B

Page 21: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

EL MAG AFÒNIC

Hi havia una vegada un noi que era mag i es feia dir el mag

graciós. Era alt i portava un barret i era molt rialler. El mag graciós

abans vivia a Manlleu però es va traslladar a Tossa de Mar.

Un dia va fer un espectacle i com que la música estava tant alta es

va quedar afònic. Sort que els seus amics li van donar unes

pastilles i li va tornar la veu.

Al final la màgia va funcionar i la gent molt bé s’ho va passar.

Salsitxa Podrida Pena

Xavier Vilalta Néjar 1r. B

Page 22: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

EL DISBARAT DEL PINZELL

Hi havia una vegada un pinzell alt, trapella, menut i divertit. Era

d’un pintor alt, barbut i jove.

El pintor vivia en una casa i el pinzell en una habitació d’aquella

casa.

Un dia que el pintor volia pintar la paret, el pinzell feia la seva i

només pintava guixarots.

El pintor desesperat ho va deixar estar.

Un altre dia ho va tornar a intentar però no hi havia manera: el

pinzell no li feia ni cas, tornava anar a la seva.

Després d’unes quantes vegades, el pintor va tenir una idea: Va

agafar un paper i va començar a fer un dibuix del que volia fer a la

paret i quan va acabar el va pintar amb colors de fusta. Mentrestant

el pinzell se’l mirava i pensava que el pintor es volia fer dibuixant

però el pintor el va agafar i li va dir:

Page 23: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

- Mira, em podríes pintar la paret així? – I li va ensenyar el dibuix

que havia fet. El pinzell s’ho va pensar molta estona i al final va dir

que sí. Es va posar a pintar la paret i va quedar molt maca. A partir

d’aquell dia van decidir que el pintor sempre faria un dibuix i el

pinzell el pintaria a les parets i conte contat, aquest conte s’ha

acabat.

Dragonet

Oriol Aceituno Domènech 2n A

Page 24: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

EL CANTANT QUE NO SABIA LA LLETRA DE LA CANÇÓ

Hi havia una vegada un cantant que es deia Carles. Era baixet,

prim, guapo i tenia el cabell curt i ros.

Vivia en una casa molt alta i li agradava cantar.

Un dia en Carles feia un concert i no sabia la lletra de la cançó

perquè no l’havia estudiat.

La gent va començar a cridar:

- Uuuuuuu, fora!

- En Carles no sabia què fer i estava molt trist. Quan marxava

va trobar un mag al fons de l’escenari i li va ensenyar uns

cartells on estava escrita la lletra de la cançó perquè ell la

pogués llegir mentre cantava però li va dir que no l’ajudaria

mai més.

Page 25: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

En Carles va aprendre la lliçó i des d’aquell dia es va estudiar

sempre les cançons. Els seus concerts eren molt, però que molt

bonics, va guanyar una copa i la seva mare li va fer un pastís de

nata i conte contat aquest conte ja s’ha acabat.

Sirena

Ani Donoghue Sáiz 2n A

Page 26: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

EL MALABARISTA I LES BARRES

Fa molt temps en un teatre , un malabarista que era moreno ,

molt baix , gordo i guapo li agradava fer malabars : jugar amb

les pilotes, jugar amb els cercles , amb mocadors , amb

bitlles...

Al malabarista també li agradava aguantar-se a les barres d

´equilibri però sempre queia i per no caure va cridar a un mag

perquè volia que l´ajudés.

El mag era moreno , petit com una formiga i prim però , era

valent com un forçut i tenia molts músculs.

Era un mag divertit i alegre. En el teatre com que era molt petit

no el veien i aguantava al malabarista a les barres d´equilibri.

Aleshores , el malabarista va anar aprenent a aguantar-se ell sol

i estava molt content . I conte contat, conte acabat.

Marisela

Carla Dachs 2n B

Page 27: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Page 28: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

LA GUITARRA

Fa molts i molts anys hi havia una guitarra de mida mitjana ,

amb moltes cordes que vivia en un palau de color lila i rosa.

La guitarra aprenia a fer pastissos perquè li agradava cuinar i

en volia regalar un a la seva amiga.

Un dia la guitarra va sortir del palau molt contenta perquè volia

regalar un pastís de nata i xocolata a la seva amiga flauta.

Però .... va començar a ploure....

Hi havia un núvol gros i de color gris que estava rient molt . No

volia sortir del mig del cel perquè volia dutxar a tothom.

Al cap d´una estona va arribar el mag amb la seva vareta

màgica i la guitarra li va demanar si podia fer sortir el sol .

El mag va fer màgia , màgia “potàgia...” i.... va aparèixer

el sol.

La guitarra va poder anar a casa la flauta ,la seva amiga , a

donar-li el pastís .

I van menjar pastissos i van viure feliços.

Maili Cayluns

Nadae Boulahdaj 2n B

Page 29: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Page 30: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

EN MAXI TÉ CASA

Temps era temps en un circ molt vell, hi vivia un home que es

deia Maxi. En Maxi no tenia diners per això vivia en el circ

abandonat.

Un dia dos nens que es deien Joan i Pere, van passar per davant

del circ, i van sentir una veu.

Els dos nois que sortien del seu cole “ El Pompeu Fabfra” es van

acostar a la veu. Quan ja eren allà, van dir tots dos a l'hora:

– Què hi ha algú?

Ningú va contestar però van veure una persona arronsada

en una cantonada del circ i s'hi van acostar i li van dir:

– Hola, què fas aquí sol?

És que no tinc casa.- van contestar en Maxi.

Va demanar als dos nois que marxessin, i que el deixessin

tranquil.

Els dos nens se'n van anar a casa seva. En Pere quan vana arribar

a casa, va tenir una idea excepcional. Podien arreglar el circ i

així en Maxi tindria molts diners i es podria comprar una casa

molt gran. No hauria de buscar menjar a les deixalles. En Pere i

en Joan van parlar-ne amb en Maxi i li va agradar la proposta.

Page 31: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

A l'endemà es van posar mans a la feina. Van passar un mes, dos,

tres, quatre ... Per fi van tenir tot el circ acabat, i de nom li van

posar : " Circ, circ".

El circ va tenir molt d'èxit, i en Maxi els hi va agrair molt. I

sempre que volien, podien anar al circ sense pagar l'entrada.

Eren tots molt feliços

Baldufoc 3r A

Gerard Aguirre

Page 32: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

LA IRENE I EL TEATRE

Vet aquí una vegada una nena que es deia Irene i li agradava molt

el teatre. A la seva escola en feia un dia a la setmana. Des de

petita que hi anava.

Assajava sempre alguna obra. Aquest any ella feia de fada, era

el paper mes difícil que hi havia. Se'l sabia bé, però li faltava un

tros de text. Cada dia estudiava el paper. L'obra de teatre es

representava l'1 de maig i s'havia d'afanyar perquè sinó se la

sabia molt bé es quedaria en blanc.

Ella s'estudiava el paper a l'hora del pati, a casa, abans d'anar a

dormir, però no hi havia manera. La Irene no se l'aprenia. Un dia

en Jaume, un amic de la Irene, li va demanar si feia "teatre" una

obra i la Irene li va dir que sí, però que no s'aprenia el paper. En

Jaume li va dir que a ell li agradava molt el teatre i que si ella

volia ell l'ajudaria. La Irene li va dir que si, quan sortissin de

l'escola a les cinc i anirien a casa seva.

Page 33: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Quan va ser l'hora de marxar de l'escola la Irene i en Jaume

se'n van anar a casa de l'Irene i en Jaume li va ensenyar un truc

que ell sabia per estudiar. La Irene va provar el truc i va anar-li

molt bé. El dia 1 de maig va fer la primera representació però

una frase no li sortia i en Jaume li va dir molt fluixet, i ningú no

ho va sentir, només ella la Irene ho va repetir i gràcies a en

Jaume tot li va anar molt bé. Tothom va aplaudir i van ser molt

feliços.

Lluna 3r A

Maria Pratdesaba

Page 34: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

L’ESPECTACLE DE LES BALLARINES

Fa molts i molts anys en una gran ciutat del nord dels Estats

Units hi havia un grup de ballarines. Totes estaven molt

entusiasmades perquè la seva mestra els hi havia dit que aquell

divendres farien un espectacle, perquè els pares i molta més

gent poguessin veure el que havien après. Les ballarines no

estaven nervioses perquè assajaven a casa i els seus pares els

havien dit que demà farien l’assaig i que estudiessin molt. Al

parc, les ballarines assajaven juntes, a la taula movien el menjar,

com farien elles i al llit pensaven els passos. L’endemà, a l’assaig,

es van presentar totes no hi faltava ningú. Vam anar als

vestidors a canviar-se però una no trobava les sabatilles:

- La meva preciosa sabateta! On és?-cridava.

L’altra en lloc de la faldilla hi va trobar els pantalons del xandall:

- Què hi fa això aquí?-deia.

I així totes. De cop va entrar la mestra al vestuari:

Page 35: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

- Què passa aquí?- va dir cridant.

Tothom va callar. La nena que havia perdut la sabatilla va dir:

- No ho sabem, ha passat alguna cosa i greu. Jo no

trobo la meva preciosa sabateta, ella s'ha trobat uns

pantalons de xandall a la maleta,...

- Bé tranquil·litzeu-vos, no és pas la fi del món!

Ja descobrirem qui ha estat, si no es que heu estat vosaltres. I

totes van dir alhora:

- Jo no he estat!

- Doncs a l’assaig tu ves amb les sabates que duies

abans i tu posa’t el xandall...

I van continuar passant coses. A una quan li tocava va entrar, va

fer una volta, va aixecar el peu, se li va descordar la sabatilla

que va anar a parar al peu d’una altra nena i aquesta va caure al

terra.

Ah! Però el pitjor va ser quan una nena, va perdre la memòria i es

va quedar al mig de l’escenari sense saber què fer. Al final de

Page 36: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

l’assaig, les ballarines van decidir que quatre d’elles espiarien

per tota l’escola de ballet, per descobrir qui els feia la guitza.

L’endemà, a la porta de l’escola de ballet hi havia una llarga fila

de gent per veure l’espectacle. Durant l’espectacle, tot va anar

bé. Quan van acabar la mestra els va dir:

- Molt bé nenes, us felicito! Tot i que ahir us vaig posar

a prova us n’heu sortit.

- Posar-nos a prova? Vas ser tu? Mira que arribes a ser

pilla...Ens vas fer patir ehh?!

I és que la mestra era molt astuta i les havia posat a prova per

veure com reaccionaven. Conte contat ja s’ha acabat.

La floreta d’or

Bruna Gabarró 3r B

Page 37: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

LES AUS AJUDANTS

Hi havia una vegada a la Vall de les Aus, un rei falcó que hi

governava. Allà hi vivien tots els ocells que us pugueu imaginar:

àguiles, voltors, mussols...Un dia, van arribar els trencalossos.

Com que eren solitaris i no es feien amb ningú, el rei no sabia què

volien i, es pensava que volien atacar el tranquil poble de la Vall.

El rei falcó es va reunir amb el rei i la reina dels trencalossos

que vivien als cims dels penya-segats. Aquestss li van explicar al

rei que els humans els havien robat els ous de dintre dels nius i

volien que el rei els ajudés a recuperar-los.

El rei falcó els va dir:

- No patiu, us ajudarem!

Immediatament el rei avisà a tots que anessin per tot arreu

buscant els coloms perquè són els ocells que més s’acosten als

homes. En Rapidet, que era un colom amb una ala trencada i que

tothom pensa que no pot fer res de bo , troba una cosa petitona

Page 38: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

al mig del bosc, on hi ha un munt d’animalons ferits, amb potes

trencades, altres amb fletxes....

S’amaga a la finestra per saber què volen fer. Quan feia molta

estona , sent que els homes havien recollit els ous, perquè la

muntanya estava a punt d’enfonsar-se i no volien que es

trenquessin. Diuen que volen construir un niu sobre la muntanya

més propera.

En Rapidet vola tan de pressa com pot i li diu al rei falcó el que

ha sentit a dir dels humans. Així que al cap d’una setmana es va

inaugurar el nou niu i li van dir “el cim de les Àligues “!.

En Rapidet va ser nomenat el millor colom missatger del reialme.

Els pollets del trencalòs van néixer sans i estalvis i els ocells de

la zona van ajudar als humans a cuidar el bosc i viure tots en pau.

Daredevil

Gerard Trinitat 3r B

Page 39: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

M’ENCANTA LA DANSA

Hi havia una vegada una casa molt estranya que tothom deia que

no hi havia ningú, però jo no n’estava del tot segura perquè de

tant en tant sentia coses que els altres no sentien com sorolls de

porta, les passes d’algú...

Un dia a la nit, em vaig escapar de casa i vaig agafar el lot que

estava al garatge. Sense fer soroll vaig marxar de casa meva.

Vaig picar a aquella porta rovellada i va caure a terra, em vaig

espantar i em vaig amagar.

Hi havia una persona vestida de color negre. Vaig entrar a

aquella casa i em va dir:

– No ho diguis a ningú.

Page 40: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Tenia veu de noia i es va treure la capa negra. Era molt jove i li

vaig preguntar a què es dedicava i em vaig quedar parada, feia

dansa.

- M’encanta la dansa. Els dimecres, dijous vaig a ballar i el

dissabte que ve faig una competició.

Ens vam quedar molt callades i em va dir:

- Tinc una idea. Què et sembla si fem un grup i agafem més

gent?.

- Sí, però et vull fer una pregunta, puc?

- És clar que sí, endavant.

- Què fa aquí una noia com tu?

- Va nena canviem de tema no vull parlar d’això. Per cert, com

et dius?

- Maria.

- Jo em dic Marta.

- Què et sembla demà al matí, véns?

- D’acord, fins demà.

Page 41: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

L’endemà la Maria va entrar a la casa.

- Hola Marta! Va dir la Maria.

- Pensava que ja no vindries. Voldria reformar aquesta casa,

però no sé què fer. He estat pensant moltes coses i

m’agradaria fer una sala de ball on es ballin tota mena de

balls.

- D’acord, jo penjaré papers, va dir la Maria.

Van treballar tots els dies fins que un matí la Maria va veure

aquella casa convertida en una sala de ball i tothom li agradava

però no sabien qui ho havia fet. La meva mare em va preguntar:

- Saps qui ho ha fet?

- No en sé res de res mare, va contestar la Maria.

Però m’apuntaré, m’ encanta la dansa. És VIDA!

Vanessa 2 4t A

Maria Lozano

Page 42: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

EL PICASOQUES BALLARÍ

Fa molts anys quan els animals parlaven i les persones lladraven

en la immensitat del bosc dels picasoques. Hi havia un

picassoques anomenat Frederic. Sabia ballar hip hop, ballet

dansa rítmica i tota mena de balls.

Un dia en Frederic va decidir fer un espectacle amb els altres

picasoques. Els va encantar la idea. Van decidir fer-lo president

de l’escola de balls variats. Ara ja fa molts anys que s’ha jubilat.

Mentre era president va organitzar festes que hi anaven tots,

tirolines, mercats i sobretot ballar molt. A la festa més

divertida va venir una mona i ens vam petar de riure.

Gosilu 4t A

Roger Cobos

Page 43: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

CANVIAR EL MÓN

Hi havia una vegada una nena que es deia Jana. Era una nena

privilegiada, perquè els seus pares eren molt rics amb una casa

que... no era una casa, era un castell!

Un dia la Jana tornà de l’escola i va dir als pares que volia anar a

veure una obra de teatre.

Els pares, com que sempre li deien que sí, li van concedir. Però

abans, la van avisar que hi hauria molta gent i per tant no estaria

gaire tranquil·la amb tant soroll.

La Jana decidida va dir amb totes les seves forces:

- Síííííííííííííííí!!!!. Jo vull veure un obra que fa molt tens que no

en veig cap.

Però els pares van seguir:

- Si només fa quatre anys!

Page 44: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

- Per això mateix en vull veure una! Com vols que me’n recordi

si tenia quatre anys? I a més, no me’n recordo de res. Així

que vull anar a veure una obra de teatre, va insistir la nena.

- La primera obra que trobeu és la que vull veure jo, així que

poseu-vos les piles...!

La Jana durant tota la tarda no estava atenta a l’escola. Mirava

les musaranyes, pensant...

- Hauran trobat una obra de teatre?

No en tenia ni idea, però pensava que segur que portarien alguna

cosa.

La Jana esperava que arribés el vespre i els pares li diguessin la

notícia del dia juntament amb la del teatre.

I no us ho creureu..., però sí, sí que havien comprat tres

entrades pel teatre. Però quan els pres li van ensenyar les tres

entrades a la Jana no li van agradar perquè es tractava d’una

òpera i la Jana no volia anar a veure òpera, sinó que volia anar a

veure ballet, que ballen molt bé.

La Jana es fa enfadar una mica amb els pares perquè havia

esperat amb molta emoció el moment en que li donarien les

entrades, no m’imaginava res d’això.

Page 45: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

El dia següent, després d’una bona estona esperant li van portar

les seves estimades entrades.

Faltaven tres dies per a l’obra, estava molt nerviosa perquè

s’havia de comprar roba nova per poder anar-hi ben mudada.

No us estranyeu! És el seu costum i és que la Jana té una gran

obsessió per la roba. També s’havia de comprar les sabates, i

amés ho havia de comunicar a tota l’escola. Tothom ho havia de

saber.

Quan va arribar el dia d’anar al teatre a veure l’obra de ballet, si

l’haguéssiu vist us hauríeu quedat com una estàtua.

- Que guai, que guai... un ballet al teatre de Barcelona, deia la

Jana.

Després d’haver-ho escampat per tota la ciutat va arribar a

casa. La Jana es va preparar i van treure la limosina

descapotable del garatge de porta automàtica i cap a Barcelona

a veure ballet.

Una vegada van arribar, van aparcat la limosina en un garatge

que van llogar perquè no els hi robessin res.

Van entrar, es van asseure a primera fila i .... SSSHHH! comença

l’obra. La Jana molt emocionada va dir a l’orella dels seus pares:

Page 46: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

- Ja comença, ja comença...

Quan l’obra va començar la Jana es va emocionar molt perquè

era gent que ho dominava molt bé. Això sí, es va fer una gran

pregunta.

- Com poden fer-ho tant bé si no tenen tants diners com jo?

Després d’haver-se fet la pregunta dos o tres cops no hi havia

manera. Una estona després, mentre contemplava aquella

meravella va pensar:

- Doncs si tota la gent no té tants diners com jo, vol dir que

potser no els necessiten i que importen més altres coses

com la natura, per exemple.

I així és com la Jana va aprendre que allò important no eren

els diners, sinó que hi havien moltes altres coses.

A partir d’aquell dia els diners que tenia els feia servir per

ajudar als pobres, per a la natura...

Piano 4t B

Paula Valls

Page 47: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

UN CINEMA MÀGIC

Era mitjanit i l’Àlex només pensava en la pel·lícula que aniria a veure l’endemà amb els pares de l’Adrià, el seu millor amic. De tant en tant, la Irene, la seva germana petita, deixava anar algun gemec. Ja era mala sort que els pares anessin al Museu d’Història de Catalunya i la Irene hagués d’anar amb ell al cinema. A més a més, la Irene volia veure “Les aventures del Gos Pallús” i segur que es posaria a rondinar quan anessin cap a la cua de “El misteri de les verdures”.Pensant i pensant l’Àlex es va adormir.

L’endemà es va despertar molt content, tot i sabent que la Irene l’acompanyaria. A les dotze en punt, els pares de l’Adrià el van anar a buscar a ell i a la Irene. Anant cap al cinema, la Irene es va posar a cantar:

- El Gos Pallús, el Gos Pallús ha caigut a daltabaix de l’autobús...

- Irene, - va dir l’Àlex. Ja t’hem dit que no anirem a veure el Gos Pallús.

La discussió va durar tot el viatge. Quan van arribar al cinema, la Irene cantava:

- L’Àlex Pallús, l’Àlex Pallús ha caigut de l’autobús...

- Calla, Irene, - va dir l’Àlex mentre entraven al cinema i es dirigien a la cua que deia “El misteri de les verdures”

- On anem? – va demanar la Irene.

Page 48: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

- Ja t’ho hem dit que no anàvem a veure aquell gos boig, - va dir l’Adrià.

L’Àlex, l’Adrià, la Irene i els pares de l’Adrià van seure al seient. Va començar la pel·lícula. La Irene tornava a rondinar.

- Irene, ca.... –va començar a dir l’Àlex, però no va poder acabar la frase perquè va sortir volant.

- Auxili!!! –van cridar l’Àlex, l’Adrià i la Irene a l’unison.

De cop, tot es va fer fosc i tots tres van caure en un terra que no es veia. - On so... - va començar a dir la Irene, però no va poder continuar perquè van començar a caure lletres blanques.

- Així ... - va dir l'Adrià. Em sembla que som a la pantalla del cinema!

- Això és impossible! -va exclamar l'Àlex. - Com ho saps això? - va preguntar la Irene. - Mireu les lletres que diuen! - va cridar l'Àlex-Efectivament, les lletres que queien deien: "el misteri de les verdures" i tot seguit el productor, l'encarregat de la música... - Sí, de debò som a la pantalla del cinema, hauriem de ser a una cuina. -va explicar l'Àlex. - Ja hi som en una cuina! - va xisclar la Irene. - Com tornarem? -va demanar l'Àdrià.

- Jo tinc la solució. L'Àlex, l'Àdrià i la Irene es va tombar. A davant seu hi havia un conill blanc, a excepció de la pota dreta, que la tenia blava, amb unes orelles de quasi de dos metres. - Qui ets tu? -va preguntar l'Àlex amb desconfiança.

Page 49: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

- Jo, qui sóc? No em digueu que no em coneixeu! Sóc en Pastanaga, el conill Pastanaga! -va dir el conill.

- Ha. -va dir l'Àdrià. Aquell conill que li cauen els tomàquets al cap? - A mi no em cauen tomàquets al cap! -va protestar el Pastanaga.- A mi em sembla que sí. -va dir l'Àlex.

Una pluja de tomàquets va arrasar la taula on estaven. L'Àlex va veure que el conill xisclava, que la Irene corria a aixoplugar-se a sota el tap d'una ampolla i l'Àdrià feia un forat a un tomàquet i s'hi posava a dintre. L'Àlex va córrer cap al conill i s'hi va posar a sota sense saber que el conill cauria a sobre seu al cap d'uns quants segons. El conill va perdre l'equilibri i va caure a terra amb un cop sord.Quan l'Àlex va tornar en si la Irene va demanar-li: - Estàs bé?

- Sí, força bé. - va respondre l'Àlex.

- Ep conill, tu saps com tornar? - va preguntar l'Adrià. - És clar que sí. - va contestar-li el Pastanaga. - Com? - va preguntar-li la Irene. - Heu de tirar-vos pel forat de l'aigüera. - va respondre-li el Pastanaga.

- Jo us puc acompanyar a l'aigüera.I xino xano van arribar a l'aigüera. El conill Pastanaga va dir:– Ja us hi podeu tirar. -va dir el Pastanaga. Ah! emporteu-vos

això.–

Page 50: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Els hi va donar una pastanaga dissecada que deia: Felicitats!! heu sigut les primeres persones que heu entrat al misteri de les verdures. - Moltes gràcies, Pastanaga. - va dir la Irene. - De res .- va respondre el Pastanaga.Van tirar-se per l'aigüera. Tots tres anaven baixant per un tub llarg i fosc. De cop es va veure una porta taronja que va obrir una boca i va dir: - Mostreu-me el Pastanaga.L'Àlex, l'Àdrià i la Irene van ensenyar la seva pastanaga i la porta es va obrir.

L'Àlex, l'Àdrià i la Irene van passar per la porta i van aparèixer al seu seient. Els pares de l'Àdrià semblaven enfadats.

- On ereu? - va demanar la Teresa, la mare de l'Àdrià. - A un lloc molt especial. - va dir l'Àlex.

Oriol de Balimotre 4t B

Pau Canudas

Page 51: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

SANT JORDI

Temps era temps en un poble anomenat Móntronja, que és un

poble petit però molt bonic de veure, sobretot per la

tranquil·litat que hi ha i perquè la gent és molt amable... Però

quan sorties del poblet et trobaves amb un drac malèfic. Era

verd, amb escates, amb unes dents molt punxegudes i que treia

foc per la bocassa tan grossa que tenia. El rei Pep, tenia una filla

que es deia Paula. La Paula era molt maca, intel·ligent i molt, molt

valenta. El rei Pep va convocar la gent del poble per trobar una

solució al problema i va dir:

- Si us plau, algú té alguna idea. – va dir el rei Pep.

Però ningú no va dir res. La princesa Paula va proposar una idea:

- I si donem tot el bestiar que tenim? El podem donar d’un

amb un, no? .- van dir tots.

- Sí, molt bona idea,- van respondre tots.

Un dia inesperat es van quedar sense ni una formiga. El rei Pep,

molt neguitós va haver de tornar a convocar tot el poble. Una

senyora va dir:

Page 52: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

- Però què passa aquí? –va dir la senyora estranyada.

Un home gran i vellet va dir:

- Una cosa. Jo conec un cavaller molt valent que ha matat a

l’ogre de Bellavista, el monstre de dos caps...- va proposar

l’home.

I el rei va dir:

- Demà a les cinc de la tarda que vingui al meu castell, d’acord?

– va dir el rei més alegre que abans.

Arriba demà a les cinc i arriba el cavaller tan valent amb una

armadura. El cavaller era molt guapo i molt intel·ligent. Jordi, el

rei i la princesa van agafar el camí cap a la cova del drac. Van

arribar a la cova tan fosca i el drac va sortir de cop i va agafar

la princesa i en Jordi va clavar la seva llança a la part de

l’estómac. Va deixar la princesa i en Jordi la va agafar a coll. De

la sant del drac tenebrós va sortir un roser. Va agafar una rosa i

li va donar a la princesa tan bella que és.

Visca Catalunya 4t C

Adam El Amrani

Page 53: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

SANT JORDI EL TOSSUT

Hi havia una vegada Sant Jordi que vivia en una casa molt petita,

blanca i tenia quatre habitacions. Una era la de Sant Jordi i la

de la seva germana que es diu Naila. L’altra habitació era de la

mare i el pare. Una altra era la cuina i la que queda era la sala

d’estar.

Un dia quan tota la família estava sopant, Sant Jordi va dir:

- Mare i pare, m’agradaria anar a un castell a veure una

princesa.

- Tu estàs boig, Sant Jordi! .- va contestar la Naila.

- Per què estic boig? .- va preguntar Sant Jordi.

- Això és un somni carinyo,- va dir la mare.

- No és cap somni. A mi m’agradaria veure una princesa,- va dir

Sant Jordi amb una veu molt baixa.

Després van anar a la sala d’estar i va tornar a dir:

- Mare, pare, m’agradaria anar a un castell per veure la

princesa, - va dir Sant Jordi.

- Carinyo, t’ho torno a dir, mai aniràs a un castell.- va dir la

mare.

Page 54: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Al dia següent va agafar el cavall per anar al castell. Va estar

una hora galopant fins que va arribar al castell. Allà hi havia la

princesa.

- Què fas tu aquí?,- va dir la princesa.

- Jo he vingut a veure’t. Com estàs?, - va dir Sant Jordi.

- Per què em vols veure?,- va dir la princesa.

- Per casar-me amb vostè. –va dir Sant Jordi

- Amb mi? – va dir la princesa,.

- Sí amb tu. T’agradaria? – va dir Sant Jordi.

- M’encantaria. –va dir la princesa.

Així va ser. Es van casar i van tenir molts fills. Van ser feliços,

van menjar anissos i les nenes de Sant Jordi es van apuntar a

ballet.

Ballerina màgica 4t C

Alba Montilla.

Page 55: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

La fi de la guerra Hi havia una vegada un nen normal com tots els altres nens que es deia Pep i vivia en un poble anomenat Leven, aquest nen potser no era tan normal perquè es comportava com un adult, ajudava a la seva mare amb el que calgués, llegia llibres, no jugava a futbol,...Però això sí, com tots els nens i nenes se n’anava a dormir a les nou, o a prop de les nou, anava a l’escola,...Però el nen feia poc que havia arribat al poble i feia poc que havia arribat a l’escola. Els companys no feien cara de bons amics, però si més no tenia una nena i un nen que al llarga del temps van aconseguir fer-se’n amic, però al final van marxar. Jo em vaig entristir però ho vaig superar, sovint ajudava al pare a comprar i a anar a buscar llenya. Un dia em va dir que si a partir d’ara podia anar jo a fer aquesta feina. Jo vaig dir que no patís que ja ho faria tot sol.

Quan ja portava molt temps fent-ho va passar un cosa. Que quant tornava a comprar es va posar a ploure i no em va donar temps d’anar a buscar llenya, vaig tornar a casa però quan tornava vaig veure un vellet que em cridava. Al començament em va fer por però després ja va estar, em demanava aigua de la que havia comprat. Però jo no podia perquè era per casa però com que em feia pena i vaig pensar que els pare ho acabarien entenent i n’hi vaig donar. Quan se la va beure i ja anava per marxar, em va donar les gràcies i em va donar una estrella, l’estrella se’m va començar a moure i a girar per tot el cos i va tornar a les mans de l’avi, després em va dir que aquesta estrella m’havia donat poders o, més aviat, màgia. Però em va dir que aquesta màgia consistia en canviar qualsevol objecte, cosa,... I

Page 56: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

després em va dir amb un to més alt, si fas servir la màgia amb mala intenció et convertiràs en pedra per sempre més. Jo el vaig escoltar amb molta atenció i me’n vaig anar a casa pensant en el que m’havia dit i en un moment vaig pensar que s’ho havia inventat o que era un somni després em vaig fer un pessic com a les pel·lícules, però ho vaig fer tan fort que gairebé em poso a plorar.

L’endemà era dissabte i vaig mirar les notícies que feien. Parlaven de les guerres i que Obama havia aturat una guerra. Jo vaig pensar que també en podia aturar una de guerra i vaig començar a dir coses a canvi d’una altra i es feien realitat i es podia ben assegurar a la tele. Convertir les bombes en pilotes, els canons eren rodons i allargats per tant els vaig convertir en periscopis, les mines, les vaig convertir en llavors d’arbres o plantes saludables i bones pel planeta terra, els tancs, els vaig convertir en carruatges, els que provocaven la guerra i feien l’impossible per les persones els vaig convertir en soldadets de plom, els cops els vaig convertir en coloms de la pau i així anar fent, després vaig veure que el món havia canviat era molt més divertit viure així, al cap d’un temps van fer un concurs de màgia i jo vaig quedar el primer. Així com ho he escrit, així com ho he explicat aquest conte s’ha acabat.

Martinus 5è A Martí Prat

Page 57: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

L’assassinat de la Bella Dorment

La companyia d’actors Cargols amb Banyes feia gaire bé un any que representaven l’obra de teatre de la Bella Dorment per tot Europa. Aquest mes feien l’obra en un petit poblet de França. Estava tot a punt pel gran dia, el debut era a les nou del vespre. Els tècnics feien les últimes proves de so i els actors assajaven. La protagonista de l’obra la gran actriu Aina Ponts reconeguda a tot el món, descansava en el seu camarot era un dia molt important per a ella perquè debutava a França. Havia arribat el gran moment, s’aixeca el teló i comença la representació. L’obra era tot un èxit, tota la gent estava hipnotitzada esperant el petó del príncep a la Bella Dorment. El príncep, l’actor Kim Ato s’estranyava que la Bella Dorment no es despertés, els actors no comprenien què passava: la Bella Dorment havia mort. Tothom va començar a córrer impacient, la policia va investigar, la conclusió va ser ràpida la Bella Dorment havia estat enverinada, la policia va de sortir el públic, es va suspendre la funció, els actors com a possibles sospitosos del crim van ser interrogats per la policia, un per un van anar explicant la seva versió dels fets.

Page 58: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

L’inspector Megre, al cap de la policia francesa tenia ja tres sospitosos: el director Ferran Castells, exparella de l’Aina Ponts, la Maria Ortiz, rival en el món artístic de l’Aina Ponts i el príncep Kim Ato actual parella d’Aina Ponts. Cap dels tres sospitosos tenia una bona quartada però l’inspector Megre ja havia trobat el culpable, sens dubte havia estat Kim Ato. Aquella mateixa nit Kim i l’Aina havien discutit, l’Aina volia abandonar la companyia de teatre i marxar sense ell en Kim com venjança havia enverinat l’agulla. L’inspector Megre havia agafat les empremtes digitals dels sospitosos, havia descobert el verí en els dits de Kim Ato.

Farigola 5èA Marc Ruíz

Page 59: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

UNA COSA MAI ESPERADA

Vet aquí fa tres dies, una nena molt bonica, gens vergonyosa i

amb grans idees. Ella tenia una amiga amb la que eren

inseparables, es deia Marta.

Un dia la Gemma va tenir un pensament molt estrany: volia ser

directora de cinema. Aquesta idea mai abans li havia passat pel

cap, i va començar a investigar com era que li havia passat això.

La Gemma i la Marta eren unes nenes que els agradava tot, però

el cinema, en concret, no els entusiasmava gaire.

Cada cosa que se li acudia sobre aquest tema ho anava a explicar

corrent a la Marta.

Aquella nit, quan se’n va anar a dormir, encara rodant amb

aquella idea al cap va tenir un somni: va entrar en una mena de

cinta de pel·lícula de fa molts anys; la cinta anava rodant i en

ella anava veient fragments d’altres pel·lícules: infantils,

Page 60: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

d’intriga, de comèdia, d’amor, de màquines, musicals,...

Al cap d’una estona va reaccionar i va pensar que si es pessigava

potser en trauria una conclusió de tot allò, és a dir, si tot allò

era real o era producte de la seva imaginació.

Es va pessigar:

- Auuuu!!!- va exclamar. Tot seguit va reflexionar:

- No pot ser, no estic somiant, és tot real! Estic al país de les

pel·lícules!

- No ben bé, estàs en una mena de segona dimensió- va

contestar un follet que li sonava molt la seva veu.

- Caram, tu ets la Marta!- va contestar tota sorpresa.

- No ben bé, sóc la Mariona.

En aquell moment la Gemma va entrebancar-se i va caure en una

d’aquelles pel·lícules: va veure un altre que ballava al seu ritme.

Un pallasso amb un gran somriure li va fer un crit i, per segona

vegada en poca estona va entrebancar-se i va caure. Però aquell

cop va tornar al seu llit quan va sonar el despertador.

Page 61: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Va picar el timbre i era la Marta. La Gemma va baixar corrent

les escales i va cridar ben fort:

- Martona!

- La Marta es va sorprendre però no va impedir que no continués.

- Porto notícies, Gemma – va exclamar.

- Tot el què et passava ho va causar una al·lèrgia a la pintura que

va portar la professora a classe.

- La seva mare va estar molt contenta que només hagués estat

allò.

Tot i així la Gemma va continuar investigant tot el què li havia

passat, va ser una gran aficionada del cinema i, qui sap si algun

dia arribarà a ser una gran directora de cinema.

CINEMA 5è B Núria Vilalta

Page 62: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

EL GRAN SOMNI D'EN JAN

Aquesta és la història d'en Jan.

En Jan va néixer en un poble de la província de Barcelona, a

Mataró. A Mataró hi havia una companyia de teatre on els seus

pares hi actuaven ja feia molt de temps. En Jan des de molt

petit havia vist totes les representacions que feien els seus

pares. En Jan tenia un somni des de feia molt temps: poder

actuar amb els seus pares a la companyia de teatre del seu

poble. Els seus pares li deien que encara era massa petit. El dia

del seu 8è aniversari li van preparar una gran sorpresa: amb

tota la seva família, va anar al teatre.; avui actuava una

companyia del poble veí. En Jan, com sempre, estava molt

entusiamat mirant l'obra de teatre.

Page 63: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

A la mitja part va sortir el director, en Carles, de la companyia i

va dir: us haig de comunicar una gran notícia: demà hi haurà un

nou actor a la nostra companyia. El seu nom és Jan. Tot el públic

es va posar dret i va apalaudir. En Jan no s'ho acabava de

creure, però després quan li van demanar per sortir a l'escenari,

es va adonar que la cosa anava de veritat. Estava molt nerviós,

però també molt content i no sabia què dir.

En Carles es va dirigir al públic i va dir que ja el veurien en la

propera actuació del grup de teatre.

Tothom es va posar a riure i en Jan es va posar al costat dels

seus pares per veure la segona part de l'obra.

En Jan va començar a assajar el dimarts següent. Al cap de dos

mesos va arribar el gran dia. En Jan per primera vegada acuava

davant del públic.

Aquell dia es va despertar molt content, però quan més a prop

estava de l'hora de la representació, més nerviós es trobava.

Havent dinat estava més nerviós que mai, i llavors va recordar

l'important que era estar relaxat abans d'actuar.

Page 64: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Va decidir que la millor manera de calmar-se era escoltar el mar.

Va demanar als seus pares que l'acompanyessin la platja i junts

es relaxarien. I així ho van fer.

En Ja va actuar molt bé, com si ho hagués fet sempre i tothom

el va aplaudir.

Així va animar a molts nens i nenes a apuntar-se al teatre.

Barça 5B Pol Solé

Page 65: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

HISTÒRIA D'UN MÚSIC

Aquesta història remota es situa a Sud-Àfrica exactament el

28 d'agost de fa unes quantes dècades. Aquell dia va néixer un

nen amb un talent molt gran. El van anomenar Michel. La seva

vida era un desastre. Michel tenia quatre anys i ja tocava amb el

piano peces com la “Marcha Turca”. Era morè, alt, llest i

espavilat; la seva mare li donava classes de música i de piano,

però no podia anar a l'escola perquè no tenien diners. Tenien,

això sí, un gran piano.

Un dia, després de la classe de piano, se'n va anar a dormir.

Quan al matí es va despertar, estava en un avió ple de caixes:

– Què passa? - va dir Michel – on sóc?

Se sentia molt de soroll. Es trobava en un lloc on només hi

havia una porta. La sala era il·luminada per una sola bombeta.

Page 66: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

De sobte, la porta es va obrir i va entrar la seva mare:

– Què passa? - va dir Michel.

La seva mare va contestar:

– Ens mudem a Escòcia.

– Per què? - va dir Michel.

– La casa on vivíem no estava en condicions.

– I el piano?

La seva mare va assenyalar una caixa molt gran:

– Ens emportem el piano, però ens el vendrem.

Michel va quedar glaçat.

La seva mare, sense dir res més va sortir de l'habitació.

Michel no va tenir cap més remei que acceptar-ho perquè la

seva mare era ferma en les seves decisions.

Al cat de tres anys, a Escòcia, en Michel ja podia anar a

l'escola amb els diners del piano, però era infeliç perquè no

sentia la música com abans. Seguien vivint en la pobresa.

Un dia, tornant de l'escola, un senyor li va dir:

– Tu noi ets en Michel?

– Sí. - va respondre.-

– Segueix-me.

– Qui és? -va dir en Michel-.

Page 67: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

– Un músic – va respondre l'home-.

Només sabia que era músic, però el va seguir.

Al cap d'una estona, el senyor va parar davant d'una casa. Va

obrir una porta i el va fer entrar.

Es trobà davant d'un piano. L'home li va dir:

– Tocaves el piano, no?

– Sí! - va respondre en Michel-.

– Doncs jo seré el teu mestre.

Durant cinc anys va anar cada dijous amb en Pablo (el seu

mestre) a estudiar piano. Un dia li va dir:

– Crec que ja estàs preparat. Segueix-me.

– On anem?

El va dur fins a un edifici majestuós i i va trucar a la porta. De

seguida el van obrir.

– Benvinguts al teatre del Branbig – va di un senyor-.

– Teatre del Babig?

– Branbig – el va corregir Pablo – segueix-me.

– Pel camí en Pablo va explicar a en Michel la història del teatre

Branbig:

– Així que aquest és el lloc on Beethoven, Bramhs, Mozart i els

altres van estudiar? - va dir en Michel.

Page 68: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Van arribar a una sala on hi havia un piano:

– A partir d'ara, aquesta serà la teva escola de música.

Els seus pares encara no sabien que tocava el piano; ell els dia

que anava a casa d'un seu amic, però un dia els ho va confessar.

Ells li van dir que no passava res i que continués.

I així, en Michel va seguir endavant fins que va arribar a ser un

gran músic i va treure els seus pares de la pobresa.

Furbo 6A Toni Bautista

Page 69: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

El conserge adormit

Fa temps, en una escola de França que es deia CEIP Pompeu Fabra que, per cert, era l’escola més gran del país, els alumnes de 6è A van haver de fer una obra de teatre que es titulava: Romeu i Julieta.

Cada dilluns al matí assajaven dues hores. El dia de l’assaig final els va sortir perfecte! A la tarda van venir tots els pares dels nens i nenes. Els van maquillar i disfressar. Va començar l’obra... ple d’aplaudiments i cares alegres. Quan estaven a mitja escena es van apagar els llums de cop i tots els alumnes van cridar: -“Aaaaaaaaah !”, es van espantar tots, la profe va intentar calmar-los i va dir a la Maria (una nena asseguda de cinquè) que anés amb el conserge a veure si hi podria fer-hi alguna cosa, però es va trobar una gran sorpresa: estava adormit! Amb el braç sobre els comptadors de llum. La Maria el va intentar despertar però no va poder. Li vaig apartar els braç dels comptadors i de sobte es van encendre els llums. Va tornar al gimnàs, tothom la va aplaudir. Ella, molt contenta del que havia fet, va tornar a seure per acabar de veure l’obra de teatre.

Avril 11 6è A Sònia Bouyelam

Page 70: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

L’artista de les ombres xineses

Hi havia una vegada en Marc, un home de vint-i-nou anys, molt famós perquè era un “artista de les ombres xineses”. Els artistes de les ombres xineses són persones que creen figures amb les ombres de les mans.

En Marc era una persona divertida, amable i també ajudava els necessitats. Un dia en Marc es va trobar un pobre senyor al terra perquè no tenia casa. El pobre home es deia Manolo. Cada dia en Marc passava pel carrer on sempre hi havia el seu amic Manolo i, cada dia, li donava quelcom; un dia li va donar roba, un altre menjar, un altre diners, fins que el va convidar a casa seva i a viure amb ell. Van ser companys de casa i amics. En Marc cada dia que tenia festa i no havia d’anar a fer ombres xineses practicava i també ensenyava cada dia al seu amic Manolo. Fins que un dia van arribar a ser molt bons artistes. En Marc el dilluns havia d’anar a treballar i el seu amo li havia dit que per fer aquella actuació a Barcelona s’havia de buscar una parella. En Marc va tenir una idea, proposar en Manolo! Va anar a demanar-ho i l’amo li va dir que sí. Però que havien d’assajar molt. En Marc hi va estar d’acord. En Marc se’n va anar corrents a assajar amb en Manolo.

Page 71: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

El dia de la funció es van llevar, es van dutxar, van esmorzar i a punt! Ho van fer tan bé que tothom els va aplaudir. I així va ser com va nèixer el duet d’arts xineses més famós de tots els temps!

Laia 6è B Laila Habibi

Page 72: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

El circ

Hi ha molta diversió màgies, acrobàcies i emoció. Hi ha animals per tot arreuperò no van amb cotxe sinó a peu.

Guaita, un trapezista!Però no hi ha cap motorista? L’Eloi, l’Oscar i en Dani hi aniranperò tard hi arribaran.

Pobres tigres! Els estan atiant!

Però els estan ensinistrant amb fuets de menjarperquè espavilin a actuar.

Surt el pallasso quina emoció!Però quan se’n va, baixa el teló.El circ és meravellós!Sobretot si hi ha algun ós.

L’amic d’en Teo 6B Enric Pulido

Page 73: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

COLORS

Hi havia un país llunyà, molt llunyà que estava darrera d'unes

muntanyes nevades que esdeia Griselàndia,tot era gris com el

nom indica:les flors eren grises,les cases, els carrers, fins i tot

els habitants eren de color gris.

Un bon dia en un carrer estret de Griselàndia en una casa que

feia cantonada hi vivien una parella que estaven casats i

esperaven un fill; quan va néixer en Grisós, el pare i la Grisenca

van posar el nom de Colorit al seu fill perquè sabien que per

alguna raó desconeguda era especial. En Colorit s'anava fent

gran i un dia li va venir al cap aquesta pregunta: Quin és el meu

color preferit?, però no sabia la resposta ni ell mateix, per això

just el dia que va fer vuit anys va anarcapalboscabuscar una

solució i caminant, caminant va veure un ocellet: un pitgris, un

rouregris que feia aglans i méscoses. Al cap de dues hores de

Page 74: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

caminar va veure davant dels seus peus una línia que lameitat era

grisa i l'altrad'un colordesconegut molt vistós. Va aixecar la vist

i va veure un pilotdelors llampants. Després per davantseu van

passar quatreconills; un era lamare que readecolor blau i els

altres tres petitons , els seus fills, un era rosa, l'altre verd i

l'altre de color lila.

En Colorit es va quedar bocabadat mirant la ciutat que es veia al

fons, després va demanar a la mare del conill d'on eren.. I

lamare conill va contestar:

– Sóc de la ciutat dels colors.

– A la ciutat dels colors n'hi ha molts! -Va dir en Colorit.

– A la ciutat dels colors n'hi ha molts! -va dir en Colorit.

– I em donaries un color?

La conilla li va dir:

–Has d'anar a parlar amb el rei de la ciutat, i així es van

acomiadar.

En Colorit va seguir el camí que li va dir la conilla blava i se'n va

anar.

Després d'haver passat el carrer color encastat va girar a

l'esquerra i va seguir recte; després va veure un carrer que hi

havia havia una botiga on venien verdures. Va agafar aquell

Page 75: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

carrer i va seguir recte. Després de l'últim carrer va fer un

quart de volta cap a la dreta i 150 passes; ja havia arribat al

castell de la ciutat dels colors.

Quan en Colorit va ser allà, va picar la porta dos cops: toc, toc...

es va esperar uns segons i la porta immensa es va obrir.

Dos soldats el van conduir fins al rei; el rei estava assegut en un

tro luxós.

El nen va dir:- Hola, sóc en Colorit i li voldria demanar un color

per mi!

El rei va dir: - Ho sento molt Colorit, jo no puc donar colors; això

només ho pot fer el Rei del la pluja.

Llavors el rei va dir:

– Colorit segueix el camí de pedres blaves i llavors trobaràs una

muralla al voltant d'una muntanya i dius que et deixin passar,

que véns de part meva! Després puges al cim i crides “hola Rei

de la Pluja, sóc en Colorit i sóc de color gris. I et vinc a

demanar un color per a mi”.

En Colorit ho va fer tal i com li havia dit el rei.

Llavors el cel es va tornar de color gris i van aparèixer uns

núvols gegants, va espetegar un tro inmens i el Rei de la Pluja,

assegut i amb la seva veu profunda va dir:

Page 76: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

– En comptes d'un color... te'n donaré molts, per a que els

puguis repartir!

– En Colorit va dir:

– Com ho faré, això?

– Et convertiré en l'Arc de Sant Martí i cada cop que plogui e

faci sol podràs banyar de colors tot Griselàndia.

– En Colorit li va donar les gràcies i ma tornar cap a casa.

Quan va arribar va explicar totes les aventures als seus pares, i

la seva mare li va dir:

– Vols dir que això serà veritat?

– Doncs jo no m'ho creuré fins que no ho vegi- va dir el pare .

– Pare, mare, heu de tenir confiança en el Rei de la Pluja. Ell

me'n va donar la seva paraula i hem d'esperr que plogui.

Al cap d'uns dies es va escampar la notícia i tothom esperava

il.lusionat a que plogués. Però semblava que la pluja es feia

esperar, la gent anava perdent l'esperança i fins i tot els

amics d'en Colorit se n'enreien.

Page 77: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

– Però un dia es va posar a ploure. Era una pluja fina i abundant.

En aquell mateix moment va aparèixer un sol brillant i en

Colorit es va anar transformant en un majestuós Arc de Sant

Martí. D'ell en sortien feixos de llum en totes direccions que

anaven banyabt la ciutat de tots colors. I Griselpàndia no va

ser mai més de color gris.

Ah! I encara quan plou i fa sol, al cel hi podem veure un amic

molt especial... en Colorit!

– Engruna – 6èC Judit Roquet

Page 78: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

La Pirueta Piruleta

Hola em dic Cargolina Lina i ara explicaré una història que em va passar ara ja fa uns anys abans de fer-me famosa. Hi havia una vegada un Cargol que es deia Lirol. Ell i jo, vivíem tranquils a la nostra casa, la Cargola Vividora, sense descobrir qui érem i podíem arribar a ser. Un dia va venir el meu pare el Cargol Pintor i la Cargolina Ballarina, la meva mare, per anar a veure el circ. Quan vam ser allà ens van demanar que sortíssim a l’escenari a intentar fer la pirueta Piruleta que ni el millor acròbata sabia fer. Avergonyits, el cargol Lirol i jo la vam fer i tothom es va quedar de pasta de moniato. En arribar a casa, els seus pares encara no havien dit res fins que a la meva mare se li va acudir: -Perquè no aneu a la ciutat Serpentina!

Page 79: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

Segur que guanyaríeu el premi fent la Pirueta Piruleta. I jo dintre el meu cervell de cargola vaig pensar: -És impossible... la ciutat Serpentina és la ciutat de les arts, de les rialles, dels somriures, dels famosos, dels millors contants, acròbates,... allò era massa!-Però ja els ho vam dir que era impossible que allò havia estat xiripa.

Quan vàrem marxar vàrem parlar d’allò i vam decidir... agafar la caravana la Cargola Feliç i de cap a la ciutat Serpentina al càmping Colors, el càmping amb més coses del món i més maco sense dir res més. Només entrar, hi havia la piscina més gran que aquells ulls havien vist mai, en aquells instants potser s’hi banyaven cent elefants, vuit riniceronts, vint hipopòtams, cinquanta cargols, tres marietes i cent-vint ocells. Després, més endavant, a les pistes de tennis aproximadament hi havien més d’un milió de jugadors entre lleopards, lleons, tigres, girafes,... No es veia ni on era la pilota! A continuació, hi havia les pistes de golf i cap al final totes les cadenes de centres comercials del món a dins, fins i tot, hi havia museus. I una mica més endavant les parcel·les eren grans i ben guarnides de flors i plantes silvestres. Quan vam estar estacionats amb la Cargolina parada i l’avancé muntat, vam agafar “la bavosa” (el nostre cotxe) i cap al pavelló d’esports del món animal.Abans d’entrar vam veure els pares del Cargol Lirol, el Cargol Dentista, i la Cargolina Acrobàtica i ens van dir:- Hola!!! On aneu vosaltres dos? – van dir amb cara d’estranyats.- Venim a presentar-nos a les proves acròbates per ensenyar al món la Piruleta Pirueta!!! – vaig dir.- De veritat? Ho dieu de debò? Uaaah!! Mai l’he vist fer i això

Page 80: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

que jo sóc membre del jurat... a... i vigileu amb el Cargol Ronyós i la seva dona, la Pingüina Cristina Bé, no es presenta la seva dona però només vol el seu marit pels diners... perquè és la Pingüina Cristina i les pingüines no van amb els cargols... en fi, adéu, que vagi bé. – ens vam acomiadar.Quan vàrem entrar ens vam quedar bocabadats. Què maco! Al sostre hi havia un munt de serpentines penjades per tot arreu. De tan al·lucinats que estàvem, vam anar a parar al mig de la pista i vam interrompre la funció de dues marietes que cantaven. Van ser amables i en lloc d’esbroncar-nos es van presentar:-Hola, jo sóc la Cuca Trempada i ella és la meva dona, la Marieta Carinyoseta. I vosaltres, sou nous, oi?-Sí, som nous. Sóc el cargol Lirol i la meva dona, la Cargolina Lina.

I ja va estar, uns nous amics!!! Però just quan vam acabar de fer unes rialles des de la torre més alta, en Jurat Sord els va dir (escoltant pel sonatone i cridant per l’altaveu) :

- La vostra actuació és ara, sinó la feu, malament aneu!!! – va cridar amb cara d’enfadat.Ens vam dir adéu i vam anar a seure per sentir-los:-UN, DOS, TRES I... JO SÓOOOC LA CUUUCA TREMPAAADA TOT FENT BALIGA BALAGA.

-i JOOO LA SEVA DONEEETA TOT SENT MOLT CARINYOSEEEETA!!!Els vam aplaudir i just quan vam acabar una pingüina, guapa, elegant, prima i pintada, es va asseure al nostre costat i ens va dir somrient:

-Hola em dic Pingüina Cristina i sóc la dona del Cargol Ronyós.

Page 81: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

-Hola, nopsaltres som la Cargolina Lina i venim a les proves acrobàtiques.

-Que guai!!! Jo no en sé d’acrobàcies, perquè quan era petita sempre suspenia gimnàstica. Però què hi farem, ja ho fa el meu home Ronyós- va riure.I ja va estar, una altra amiga. Quan vam acabar de parlar, just ens van cridar: la Cargolina Lina i el Cargol Lirol!!!

-Aquí, aquí!!!- vam cridar contents.Vam sortir nerviosos i la vam fer un altre cop sense equivocar-nos! Era una meravella, tantes tombarelles, salts, rodes i verticals... que al Jutge Sord li va agradar tant que va baixar de la torre més alta i va començar a plorar tot dient:-És que ... en tots aquests 102 anys de vida, mai havia vist una pirueta tan maca!!! Bueee...bueee...

Vam passar la primera fase, la segona, la tercera, la quarta, la cinquena, la sisena fins a la última, la setena. A la final només quedàvem nosaltres i el Cargol Ronyós. Estàvem nerviosos, estirant, suant i fins i tot havíem plorat perquè si guanyàvem no només ens emportàvem la victòria sinó la copa Cargolina i 2.000.000 de cargons (euros en humà). Era al·lucinant!!! Teníem por, però ja no ens podíem fer enrera. A l’últim moment, em començava a fer mal la banya, però vaig pensar que només eren els nervis. Ens va tocar sortir a la pista i ens va sortir un número perfecte menys en l’últim moment que, tot llençant les piruetes en forma de cor, em vaig torçar la banya... i sense banya no tenia sentit de l’orientació i és clar, li van haver de donar el premi al Cargol Ronyós.Quan va sortir a recollir el seu premi, va anar a fer la gara-gara,

Page 82: L'ESCLETXA

L'ESCLETXA 66

ben presumit i rient-se’n. Però la Pingüina Cristina ja s’havia adonat que els amics eren més important que els diners, i ho van anar a dir al jurat. Aquest va veure que els Cargolins havien treballat de valent però havíen tingut mala sort, en canvi el Cargol Ronyós havia fet el mateix número que cada any. Per això van decidir que no s’ho mereixia, per cregut i presumit!!!Els guàrdies de seguretat li van prendre el premi i allà mateix ens el van donar. Va ser molt emocionant.I si voleu saber com ha acabat tot, el Cargol Ronyós segueix igual de fastigós i de cregut. La Pingüina Cristina s’ha casat amb el Pingüí estimat i són feliços. I jo i el meu maridet ens hem fet famosos, fent la Pirueta Piruleta per tot el món!!! SWEET DREAMS- 6è C Júlia Crespo