l'escletxa68
64
SANT JORDI 2010 CEIP POMPEU FABRA 2009 – 2010 núm.71
description
recull de treballs St. Jordi
Transcript of l'escletxa68
SANT JORDI 2010
CEIP POMPEU FABRA 2009 – 2010 núm.71
SANT JORDI 2010
EDITORIAL
Com cada any la primavera ha arribat, i amb ella una de les festes que tenen més ressò a la nostra escola. Sant Jordi esdevé un motiu central per treballar les tradicions.
Aprofitem aquesta festivitat per treballar any rera any l'expressió escrita amb els nostres alumnes.
Una petita mostra d'aquest treball el podeu veure en aquesta revista, que des del curs anterior és en format digital.
A tots us volem agrair el vostre interès per conèixer les narracions que han fet els vostres fills.
SANT JORDI 2010
ESCOLA VERDA
La comissió d’Escola Verda us agraeix la vostra participació en la recollida de piles d’aquest mes de febrer.
Gràcies a la vostra col·laboració hem recollit un total de 2720 piles distribuïdes de la següent manera:
Piles rodones: 2416
Piles planes: 50
Piles de botó: 254
Moltíssimes gràcies a tots!
SANT JORDI 2010
EL BEKKAY HANDOUZ, P3A
SANT JORDI 2010
GUILLEM ARANDA, P3A
SANT JORDI 2010
ALBA ROURA, P3B
SANT JORDI 2010
LLUÍS SALA, P3B
SANT JORDI 2010
CHAIMAA EL MOLGHY, P4A
SANT JORDI 2010
SOUHAIL KHARKHACH, P4A
SANT JORDI 2010
EDUARD ESPINOSA, P4B
SANT JORDI 2010
MARTYNA TRACZYCK, P4B
SANT JORDI 2010
KARINA PETREHUS, P4C
SANT JORDI 2010
OUIJDANE AOURAGH, P4C
SANT JORDI 2010
OLIWIA KUFEL, P5A
SANT JORDI 2010
LING MORENO, P5A
SANT JORDI 2010
CRISTINA VILLANUEVA, P5B
SANT JORDI 2010
NICOLE BITNER, P5B
SANT JORDI 2010
EL CRANC I LA SIRENA
En un país molt llunyà hi havia una sirena molt guapa i era molt simpàtica.
La sirena Elisabet vivia al mar i quasi sempre jugava amb els peixos.
Un dia va venir un cranc i es van fer amics.
La sirena li va dir:
- Tinc una idea , anirem a veure coses.
I respon el cranc:
- Oh, sí! “Vale”!
Anaven mirant i mirant i van trobar un tresor.
- I si l’agafem ? - Va dir la sirena.
SANT JORDI 2010
El cranc com que tenia unes potes gegants va dir:
- Jo tinc unes pinces i les faré servir de clau.
El cranc va obrir la caixa i... Oh, quina sorpresa! Hi havia un gran tresor. El millor de tots els tresors: un conte d’ un drac. La sirena i el cranc van estar molt contents i s’ho van passar molt bé llegint el conte.
I vet aquí un gat, vet aquí un gos aquest conte ja s’ha fos.
Elisabeth. Laura Estragués. 1rA
SANT JORDI 2010
EL TIGRE BUFÓ
Temps era temps hi havia un tigre molt bufó, era petit i molt juganer. Vivia al bosc, en una cova feta de fulles, molt fonda i gran. Anava a buscar menjar pel bosc, jugava molt i passejava.
Un dia el tigre tenia molta gana i va anar al bosc a buscar menjar. Va trobar un esbarzer i es va menjar totes les móres.
- Ui, ui! M’he fet una punxada i em surt sang!
Va agafar una fulla seca i es va eixugar com si fos un mocador.
SANT JORDI 2010
Amb les móres no n’hi havia prou, tenia més gana. De cop va veure un ós panda. Era el seu amic i portava un “bolso” ple de menjar.
- Ós panda, em podries donar una mica de menjar?- Sí, és clar. Té una poma.
El tigre li va donar les gràcies i se’n va anar a jugar amb les fulles seques. Hi havia una trampa tapada amb fulles, herba i sorra.
EL tigre no ho sabia i hi va caure. Era un forat molt fondo.- Com ho faré ara? – va dir el tigre.Per allà passava un conill i el va cridar:- Conill, si us plau, pots prémer aquest botó que saltaré?- Sí – va dir el conill- , el va prémer i la molla va fer un bot.- Ai, ai! – va cridar el tigre i va pujar amunt, tan amunt que va caure damunt dels arbres florits.- M’has salvat la vida! Gràcies conill! - va dir el tigre.
El tigre se’n va anar a casa seva tot cansat, es va estirar al llit i es va quedar ben adormit. I vet aquí un gat i un gos, aquest conte d’un tigre ja s’ha fos.
Conill. Núria Clavera. 1rA
SANT JORDI 2010
EL TIGRE
Hi havia una vegada un tigre molt gran. Era valent, forçut i molt simpàtic. Vivia al zoo.El tigre estava trist i plorava perquè no volia estar al zoo. Volia anar al seu país a jugar amb els seus amics: els tigres, els elefants, els llops, els ocells, les girafes....
Estava molt trist perquè no tenia la clau i no podia obrir la porta per sortir.Un dia, amb les seves ungles va obrir la porta . Es va escapar del zoo i va anar al seu país. Ara ja jugava amb els seus amics i estava content. I tots van ser feliços i van ser amics per sempre.
Elefant. Gideon Otoo. 1rB
SANT JORDI 2010
ELS DOS GEGANTS FELIÇOS
En un país molt llunyà hi vivia un gegant i una geganta. Tots dos eren molt amics , molt grans i forts. Vivien en una cova molt i molt gran , alta i fosca.
La geganta feia el dinar i mentre el gegant l’estava ajudant. La geganta va anar a comprar el diari i el gegant va anar a mirar la “tele”. Llavors, com que a la cuina no hi havia ningú va sortir foc de l’olla.
Quan la geganta va arribar va veure que sortia fum de la cuina i va anar corrents a veure què passava. Va obrir la porta i la va tornar a tancar perquè va veure que de l’olla hi sortia foc.
SANT JORDI 2010
Volia trucar als bombers però no se’n recordava del número i li va preguntar al gegant. El gegant li va dir que era el 112 i la geganta.
Quan van arribar els bombers van pujar l’escala corrents. Van entrar a la cuina i van apagar el foc.
Llavors la geganta va dir:
- Gràcies bombers! Un altre dia li diré al gegant que estigui més al cas.
I després els bombers se’n van anar.
I tots dos van ser feliços i van menjar molts anissos.
Cavall. Núria Mitjavila. 1rB
SANT JORDI 2010
ELS TRES DRACS I ELS DOS CAVALLERS
Vet aquí en un país molt llunyà hi havia el Cavaller Negre que era alt, fort, valent i guapo i tenia un amic que era el Cavaller Blanc. El Cavaller Negre vivia en el castell de la boira.
En el riu d’aquell país vivia el drac de l’aigua, al Sol hi havia el drac del foc, els dos dracs eren forts, poderosos i malvats i també tenien un amic que era el drac del Vent.
El drac del Foc, el drac del Vent i el drac de l’Aigua feien moltes malifetes, van anar al poblet veí on vivia el rei i la princesa i el van cremar, destrossar i inundar, després van anar al castell del Cavaller Negre i el drac de l’Aigua va inundar el castell i el drac del Vent hi va posar una barrera de vent com un tornado.
Quan el Cavaller Negre va arribar al castell, i va veure el que havia passat es va enfadar molt, va anar a buscar el seu amic el Cavaller Blanc i van anar a trobar els tres dracs.
SANT JORDI 2010
Els dos cavallers van haver de lluitar amb totes les seves forces i van aconseguir que el drac de l’Aigua i el drac del Foc xoquessin - BOOOM..... i van quedar destruïts!!
Només quedava el drac del Vent que va veure que tot allò que feien no estava bé, va demanar perdó i es va fer amic dels cavallers.
I conte contat, conte acabat.
Negre, Àlex Àlvaro López 2nA
SANT JORDI 2010
EL TIGRE QUE PERDIA LES RATLLES
Hi havia una vegada un tigre que tenia ratlles negres, era molt valent i ràpid, vivia al zoo. També hi havia una serp llarga i de color verd i taques grogues.Un bon dia el tigre es va llevar i quina sorpresa, les seves boniques ratlles havien desaparegut!!El tigre tenia vergonya perquè els nens i nenes se’n reien d’ell perquè no tenia ratlles. La serp que era la seva amiga el va ajudar, va anar a buscar un mag, i quan va veure el tigre, el va tocar amb la seva vareta màgica i va tornar a tenir les ratlles.
El tigre va estar molt content i ja no va tenir més vergonya perquè els nens i les nenes mai més van riure d’ell.
I conte contat, conte acabat.
Mar, Karla Suárez Castillo 2n A
SANT JORDI 2010
EL MAG I ELS ANIMALS
Hi havia una vegada un mag, que era molt intel·ligent i llest. Vivia en un castell molt maco, els seus amics eren els animals, les flors, les papallones,... i li van dir que hi havia un ogre que era brut, lleig i amb berrugues a la cara i era molt dolent.Un bon dia el mag, anava a buscar herbes màgiques per fer una medicina, i de cop va aparèixer l’ogre, quin espant!.
Els animals li van dir que l’ogre se’l volia menjar que li semblava molt bo. Però volia esperar que mengés més per estar més grassonet. Entre els animals i el mag, li van preparar una trampa a l’ogre i va caure i van estar salvats. Aquell dia era el més bonic perquè era primavera. Conte contat conte acabat.
Barrufeta, Júlia Viñas 2nB
SANT JORDI 2010
EL REI PINGÜÍ
Hi havia una vegada molts pingüins entre aquells pingüins hi havia un pingüí molt espavilat , maco i net i vivia al pol sud com tots els altres.
El pingüí va trobar una vareta màgica i va dir:– Què en faré d’aquesta cosa? No se que és.
Va anar movent-la amunt i avall, hi va provar moltes vegades, ho va fer dins de casa i l’iglú es va convertir en un palau de glaç i aquell pingüí va viure molts anys.
Ara és un pingüí Rei però va trobar una pingüina que li va agradar i a la pingüina també li va agradar el pingüí i es van enamorar i van viure en aquell palau de glaç feliços i menjaren anissos, molts anissos!!!
Doraimon, Aina Company 2nB
SANT JORDI 2010
EL LLAPIS I LA GOMA
Hi havia una vegada, en un país molt llunyà, un llapis molt trapella, acompanyat d'una goma també molt trapella, que estaven a la botiga. Un dia va arribar un escriptor i les va comprar. Quan va arribar a casa es va posar a escriure un conte, però no se'n sortia perquè, quan anava a escriure amb el llapis, era tan trapella que li feia guixarots. Agafava la goma per borrar-los i li borrava a la cara! Però un dia es va cansar d'ells perquè no acabava el llibre i va dir:
- Ja n'hi ha prou de fer tonteries i no deixar-me escriure el llibre! Si voleu estar amb mi deixeu-me escriure o sinó us tornaré a la botiga, d'acord? - va dir molt enfadat. I van contestar els dos a la vegada:- D'acord, però després ens deixaràs jugar una estona?- I tant!I l'endemà es va llevar i va anar a escriure el conte però no sabia què escriure, i els va preguntar:- M'ajudeu a decidir un títol?
I ells van contestar:- Sí, i tant!
SANT JORDI 2010
I es van posar tots tres a pensar. Quan en van trobar un, faltaven fulls. Els va anar a buscar i va tornar. El va escriure molt tranquil i bé. El llapis i la goma van fer molta bondat.
I conte contat si no és mentida serà veritat.
Locario. Oriol Aceituno. 3rA
SANT JORDI 2010
MANLLEU CIUTAT GEGANTERA
Hi havia una vegada els gegants de Manlleu. Manlleu, aquest any, s'ha fet ciutat gegantera, per això els gegants estan molt contents perquè són els protagonistes de la festa. Saben que a la festa vindran molts amics seus; hi haurà música, balls... i veuran molta gent ballant, saltant i fent gresca. I això els fa molt feliços! Fer això és molt divertit però el gegant va dir:
- Però si ballem gaire ens cansarem molt i després no tindrem energies pels altres dies que ens queden de gresca, no us sembla? I els altres van contestar:- Sí, tens tota la raó però ens hem de cansar perquè com diu la dita: "qui vol lluir ha de patir", per tant, ens hem de cansar si ho volem fer molt bé!
I així la gent de Manlleu i els gegants amics nostres diran:
- Renoi, quins gegants més eixerits!
I vet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos i vet aquí un gat que aquest conte ja s'ha acabat.
Papallona de colors. Laia Soler. 3rA
SANT JORDI 2010
LA JUDIT ES DECIDEIX
Hi havia una vegada, en una ciutat petita que es deia Manlleu, una nena que es deia Judit. Estava avorrida de veure que la ciutat estava sempre igual. Un dia va decidir anar a recórrer món. Va anar a França, però no li va agradar perquè hi havia la torre Eiffel, i com que el seu hotel era al davant, tots els turistes anaven a tirar fotografies nit i dia i no podia dormir.
Va anar al Delta de l'Ebre, a un hotel, però no li va agradar perquè la seva habitació sempre feia olor a arròs.
Després, convençuda, va tornar a Manlleu. Encara que s'avorrís era el seu lloc preferit.
I, conte contat si no és mentida serà veritat.
Petxina. Sígrid Vila. 3rB
SANT JORDI 2010
LA TORTUGA JOANA
Hi havia una vegada un nen que es deia Miquel. Es volia comprar una tortuga i el seu pare li va comprar. En Miquel estava molt content perquè era la seva amiga i li va posar de nom Joana. La Joana i en Miquel van anar al parc. En Miquel la va deixar al lloc on hi havia moltes herbes. Mentre ell estava al tobogan, la tortuga es passejava per les herbes. Allà hi havia la font i tots els nens l'esquitxaven. La tortuga va marxar.
En Miquel ja s'havia cansat del tobogan, tot tranquil, va anar a recollir la tortuga. No la trobava, havia marxat a un altre lloc. En Miquel va anar corrents a casa i va dir als seus pares que la Joana s'havia escapat. Van posar cartells. Ningú la trobava. En Miquel va buscar per tot arreu. Resulta que estava al jardí de la veïna.
Al final van poder tornar a jugar junts, però no la va portar més al parc.
Gos. Aroa Angulo. 3rB
SANT JORDI 2010
EL FOLLET PERE
El Pere és un follet del bosc que ningú el vol d’amic perquè no sap fer absolutament res. Els pares no se’n cuiden gaire bé, els amics el mal tracten, se sent sol. Un dia, caminant pel bosc, en Pere va veure una planta que no recordava haver vist mai, s’anava acostant a la planta i va veure alguna cosa que roncava i va veure un panxut.El panxut es va despertar, va veure que s’acostava un follet i el panxut li va dir:
- Què et passa que estiguis trist? I en Pere li va dir:- És que ningú del poble dels follets m’estima. I el
panxut li diu:- Si de debò vols que t’estimin els hauràs de
convèncer que tu pots fer més del que es pensen.
- D’acord, va dir el follet.
I se’n va anar al poble dels follets i va veure que un follet havia caigut al riu aguantant-se en dos arbres, i el follet del riu es va agafar al tronc, va caminar per sobre i el va salvar, i així tothom va veure que en Pere l’havia salvat. Van estar molt contents i es van fer amics per sempre.
Formiga. Gil Prat Terradellas. 4tA
SANT JORDI 2010
EN MARTÍ NO COMPARTEIX
Hi havia una vegada un nen que es deia Martí era fill únic i les seves joguines no les havia de compartir amb ningú. Tenia un any, i així doncs, un dia la seva mare li va dir:
- Demà començaràs a anar a la guarderia.L’endemà al matí la seva mare el va despertar i li va dir:
- Vinga Martí, anem a la guarderia.- Però si és molt d’hora mama.
- Au, aixeca’t! Un cop aixecat i esmorzat van anar cap a la guarderia.
- Però mama, què és aquest trasto que porto a l’esquena?
- És una maleta. Va dir la mare.Quan ja era a la guarderia tots els nens van començar a jugar i en Martí va pensar si ells ho fan, jo també. Jo agafaré aquest camió i va començar a jugar. Quan va haver passat una estona va venir un nen i li va dir:
- Em deixes aquest camió si us plau.- No, va dir en Martí. I el nen li va tornar a demanar i
en Martí li va tornar a dir que no.El nen va començar a plorar. I li va anar a dir a la professora que en Martí no li deixava el camió. Després en Martí va dir que no ho pensava deixar a ningú fins que se’n cansés. Quan ja es va anar acostumant a la
SANT JORDI 2010
guarderia anava aprenent una mica més però ho aprenia tot menys compartir. No compartia res de res.Un dia s’avorria i no sabia amb qui jugar i li va anar a demanar a en Ramon, un nen de la classe. Però li va dir que no volia jugar amb ell. I li va dir:
- Per què no vols jugar amb mi?
- Perquè tu no em volies deixar aquell camió. Li va respondre.
- Em perdones? Va dir en Martí.- Sí que et perdono, però no vull jugar amb tu.
I en Martí va marxar trist a veure si la Clara volia jugar, però també li va dir que no perquè ell no compartia. I així doncs ho va anar preguntant a tota la classe i tothom li deia que no. I en Martí, tan trist com estava va marxar a casa. Quan era a casa es va recordar que l’endemà seria l’aniversari d’en Joan i li va fer una postal molt maca.
L’endemà al matí li va anar a donar i és que va ser l’únic que li va fer, i en Joan va estar molt content i es van fer molt amics i així va anar fent amistats amb tothom.
Els nens li van dir que havia millorat molt amb això de compartir i que era millor se amable amb la gent, sinó no tindria amics.
Butterfly. Paula Reches Montoro. 4tA
SANT JORDI 2010
EL VAMPIR PETIT
Una vegada hi havia un vampir i una vampiresa que van tenir un fill, que era el vampir més petit que havia existit mai, però tenia els ullals molt grossos comparat amb el que era el seu cos. Els anys van anar passant i no creixia gaire i els seus pares cada cop es preocupaven més fins que un dia van pensar que el podrien portar al metge aranya perquè els digués què li passava. Però quan el metge aranya el va veure, es va espantar i tot de veure que un vampir fos tan petit. Però després va mirar si trobava perquè era tan petit i perquè no creixia gaire; per mala sort, no ho va saber. Cada cop creixia més a poc a poc fins que un dia va parar de créixer i només tenia vuit anys. Els seus pares van pensar que el metge ratpenat sabria què li passava i no s'espantaria com el metge aranya, però estaven ben equivocats, també es va espantar en veure'l i tampoc va trobar què li passava.
Els pares estaven molt preocupats i encara més quan van veure que en lloc de créixer, es feia petit i van anar a veure la metgessa llúdriga i ella no es va espantar però tampoc sabia què li passava. Van anar passant els dies i res, la seva altura disminuïa cada cop més. Un dia van anar a veure la metgessa mussol i de tan remenut que era, gairebé el va aixafar, però no hi havia manera de descobrir què li passava fins que un dia va arribar el metge eriçó i la metgessa eriçó, però els seus pares van
SANT JORDI 2010
pensar que si ja no havien trobat què tenia, ja no ho trobarien mai. Van anar passant els dies i cada cop era més petit fins que un dia, de tan petit que era, no el van veure i llavors van buscar per tot arreu i no el trobaven. Van passar els dies i pensaven que no el trobarien mai més i van aspirar la casa i sense adonar-se'n el van aspirar. Per ell, passar per dintre el tub era molt divertit, fina que va arribar al lloc on hi havia la bossa. Va quedar tan brut de pols que fins i tot se'n va empassar. La mare, quan va treure la bossa, va sentir que algú tenia tos a dintre la bossa i va mirar i el va veure, i es van alegrar tant que van fer una festa.
Van decidir que haurien d'anar a veure el metge eriçó i la metgessa eriçó. Hi van anar i van quedar parats de què el metge i la metgessa eriçons trobessin el que tenia: era una malaltia que es diu "Malicra" que s'agafa quan un és a dintre de la panxa de la mare i també portaven la medecina.
Van ser feliços i van menjar "senguisos".
Miley. Gemma Sitjà. 4tB
SANT JORDI 2010
HOSPITAL D'HIPNOTISME
Hi havia una vegada una nena que es deia Rosa. Era baixeta, tenia els cabells negres i llargs i era molt divertida. Però tenia un problema: unes ganes terribles de saltar a corda. Era un gran problema per tothom. Quan es llevava, en lloc de dir bon dia, deia: on és la corda?. I, a més, van haver de canviar de casa perquè, com que vivien en un pis, no tenia prou espai per saltar, i també molestava als veïns.
Per això, un dia, els seus pares van decidir que anirien a veure al metge, per si de cas es tractava d'una malaltia. Però el metge va dir que no en sabia res.
Un dia, la mare de la Rosa, va anar a la peixateria i li va dir a la peixatera:
- La meva filla té unes ganes terribles de saltar a corda, i és un gran problema perquè molesta molt.- Miri, senyora ja sé què ha de fer. Demà a les tres de la tarda en punt ha d'anar a cal senyor Patata, d'acord? Ell li dirà que ha de fer.
Va despatxar a la mare de la Rosa i se'n va tornar a la botiga a beure aigua.
SANT JORDI 2010
La mare, l'endemà, va fer el que li havia dit la peixatera. Va veure que a la porta posava: “Hospital d'Hipnotisme”. Va trucar:
- Ringgg...Ringgg...- Qui hi ha?- La mare de la Rosa, obre'm, si et plau.- Ja t'obro.
Va entrar.- Ah! Ja et coneixo! M'ho ha explicat tot la peixatera. Mira, has de dir a la teva filla que,avui, en sortir de l'escola vingui aquí.- D'acord, ja ho faré.- I pensa que ha de venir sola.- Sí, sí.- Adéu.- Adéu.- La mare li va dir. I ella ho va fer. Quan va sortir de l'escola se´n va anar directament cap a l'hospital.- Va entrar, naturalment, amb la corda.- Hola, maca.- Hola.
El senyor Patata va treure un pèndol d'un calaix de la seva taula.- Mira fixament això.
SANT JORDI 2010
La nena, amb un tres i no res es va quedar hipnotitzada.- Ara obeiràs totes les meves ordres.- D'a...cord.- A partir d'ara no t'agradarà gens jugar a saltar a corda.- D'a...cord.- Quan surtis d'aquí, no te´n recordaràs que has vingut aquí.- D'a...cord.I va marxar.
Tot va anar bé perquè mai més va tornar a saltar a corda. I si aquest conte us ha agradat, ja s'ha acabat.
Estrella de mar. Bruna Gabarró. 4tB
SANT JORDI 2010
E LS BANDOLERS I ELS LLOPS
Hi havia una vegada un Bandoler i la seva colla que devien celebrar una cosa molt important perquè estaven molt contents.Unes roques que hi havia prop d’un riu els servien per fer una bona festa mentre coïen un xai que havien robat.Feia poca estona que un dels bandolers tallava pa i algun altre feia un bon “trago” de vi. Tot d’una el Bandoler va fer un crit:-Va, nois! Tothom al seu lloc, que el menjar ja està a punt.Ningú no s’ho va fer dir dos cops, ja que la gana estava feta. Tot discorria amb molta pau i tranquil·litat.
De sobte el bandoler que feia guàrdia va fer un xiulet: era el senyal que alguna cosa anava malament.-Què passa? –va dir el Bandoler.-He vist alguna cosa negra que ve corrent!Quan es van adonar de què era ja era massa tard. Era un grup de llops afamats que anaven cap a la seva cova, que era justament sota les roques on menjaven els bandolers.Ja us podeu imaginar com s’acaba el conte: els llops s’ho van menjar tot!!!
Chicago. Nil Solans. 5A
SANT JORDI 2010
SANT JORDI AMB PANTALONS CURTS
Una vegada, en una primavera molt calorosa, en el poble de Villa Perzà, on vivia Sant Jordi i, els habitants tan orgullosos de veure’l, que tothom l’anomenava “príncep blau”.
Un dia Sant Jordi tenia tanta calor que va beure totes les ampolles d’aigua de casa seva. Sant Jordi ja estava fart de tanta calor, perquè ell portava casc, pantalons molt gruixuts, botes,... i va decidir anar amb pantalons curs. L’endemà, Sant Jordi va sortir de casa seva amb pantalons curs, tothom se’n reia d’ell.Sant Jordi es sentia molt sol, però va dir:- Jo sóc un Sant Jordi i no passa res si se’n riuen de mi!
Un dia, Sant Jrdi va anar a passejar amb el seu cavall blanc, que era molt intel·ligent, i amb els pantalons curts. Sant Jordi va veure un drac molt poderós que es volia cruspir una nena petita. S’hi va acostar molt ràpid amb el seu cavall blanc i va matar el drac amb una llança molt esmolada de la punta. Després, la nena va anar cap on era Sant Jordi i li va donar un cistell ple de fruita, per donar-li les gràcies.
SANT JORDI 2010
Un altre dia, Sant Jordi va tornar a fer una altra passejada, però de sobte va veure un elefant que es volia cruspir la filla del rei Artús. Sant Jordi estava molt desesperat i amb el seu cavall blanc va anar cap a la princesa molt ràpid, i se la va emportar cap a casa seva. Sant Jordi, en veure la filla del rei Artús (el rei Artús era el rei del país), d’en va enamorar da tan maca com era, i de tan mudada com anava.Després Sant Jordi li va preguntar:-Com et dius?
-Jo em dic Bruna. I tu?-Jo em dic Jordi, però els habitants del poble em diuen Sant Jordi, peruqè vaig salvar una nena petita.La Burna, en sentir allò, també se’n va enamorar i va dir:-Ets un cavaller de veritat, Sant Jordi.
Un altre dia Sant Jordi tornava de fer una passejada amb la Bruna, el seu cavall i els seus pantalons curts. Tots dos s’ho passaven d’allò més bé rient i jugant. I finalment Sant Jordi i la filla del rei Artús es van casar, van menjar anissos i van estar feliços.
Solpanta. Asmal Balhachmi. 5èA
SANT JORDI 2010
LA BRUIXETA QUE VOLIA CANVIAR
La Dolça era una bruixeta més o menys de la teva edat. Tenia els ulls marrons i els cabells castanys, amb unes quantes piguetes a la cara. Vivia a Vallbruixa, un poble molt conegut. Allà, el primer dia d’escola, tenia ganes de fer amigues, i sobretot, de passar-s’ho bé. I és clar, per fer-se amiga d’una persona se li ha de caure bé, i preguntar-li. Així doncs, ho va preguntar a totes les bruixes, excepte a una, l’Helena.
La dolça també havia preguntat per ser amiga a un grupet de bruixetes “xules”. Sort que li havien dit que no!-Escolta’m, bruixa nova!- va dir la capo de les bruixes “xules” amb un to de veu fred-. Si vols ser amiga nostra, tenyeix-te els cabells, porta roba nova i un altre pentinat!
La Dolça es va quedar molt parada. Però, bé, tot sigui per aconseguir amigues!
- No, no canviïs. Tothom té qualitats diferents –va dir l’Helena.- Potser tens raó. Pe`ro jo vull tenir amigues -va dir la Dolça.
SANT JORDI 2010
- No crec que hagis fet bé d’acceptar la proposta. I a més, una persona no ha de canviar per ser amiga d’algú altre! No et sembla? –va dir l’Helena.- D’això ets una experta.- Bé, és que... llegeixo molts llibres sobre això.- Tu tens gaires amics?
- Estic com tu.- No en trobes?- No, però tothom ens ha d’acceptar tal com som!- És veritat. Podem ser amigues!
-Si!
Després de fer-se amigues van demostrar les seves qualitats i encara ara són les bruixetes més populars a Vallbruixa.
I abracadabra pota de cabra, conte contat, i la Dolça us l’ha explicat!
Màgia. Laia Junquera. 5èB
SANT JORDI 2010
EL PRECIÓS VIATGE DEL PÈTAL
Fa molts i molts anys, en una granja que ara està abandonada, hi havia un camp, un gran camp on es barrejaven els verd de les precioses espigues que s’anaven gronxant amb el pas del vent, i el vermell dels gallerets que anaven creixent alegrement.Els dies assolellats que anaven passant eren alegres. El sol cada dia somreia per despertar el gall que sempre es descuidava de fer la seva feina.
Un dia, en despertar-se, el gall sentir que algú demanava ajut. Va mirar per la finestra que sempre deixava passar aquell raig de sol, i no va aconseguir veure qui cridava. Aquell vent tan fort no deixava veure res.
L’endemà al matí, quan el gall es va tornar a llevar ( i aquest cop amb més bon humor) va tornar a mirar per la finestra. Aquest cop si que va veure alguna cosa, el què veia era com el vent havia arrencat tots els gallerets i totes les espigues del camp. No hi havia deixat res. Va entendre que eren les plantes les que havien demanat ajut.
Uns dies després d’aquell desastre, una petita planta va créixer al mig d’aquell camp. En principi semblava un galleret, però... no, no era un galleret. Era una petita
SANT JORDI 2010
flor que poc a poc anava creixdnt. Era de color vermellós, gairebé taronja bastant fosc.
Els dies anaven passant i la flor ja era molt grossa, i li va caure un pètal que encara no havia crescut gaire. Quan el pètal estava a punt de tocar a terra una petita corrent d’aire el va fer volar dolçament fins a un poblet de muntanya.
Va anar volant per les muralles del poble, per les places, pels carrers... i per tota la màgia que hi havia en aquell poble encantat. Després, un gran corrent d’aire el va fer viatjar fins a una ciutat que no tenia res a veure amb el poblet de muntanya. El pètal es va aturar a reposar en un jardí, sobre un roser que tenia les flors vermelles com els llavis de la noieta que el cuidava.
Va tornar a emprendre el vol, tranquil·lament, sobre uns camps molt verds. En un dels camps hi havia vaques, en un altre, xais; i en un de mot petit, abandonat, no hi havia res, només una aranya que teixia una teranyina.
Més enllà hi havia unes muntanyes. Gràcies a un altre corrent d’aire, el pètal es va poder endinsar en les muntanyes. Finalment va arribar a un lloc solitari on només hi havia quatre vaques que dormien, passejaven i menjaven pels voltants. Mentre el pètal contemplava l’aigua, tan neta, el corrent d’aire va parar i el pètal va
SANT JORDI 2010
caure a l’aigua. Espantat, el pètal volia sortir però no podia. Al cap d’una estona va veure que flotava i es va tranquil·litzar.
Tot d’una el cel es va tapar i abans que fes més mal temps, un nou corrent d’aire el va agafar i el va fer travessar les muralles pel costat contrari per on havia entrat. Després de voleiar una estona va veure una casa abandonada, de color taronja, com la flor d’on va néixer. Passejava per sobre uns camps molt grans, semblava que feia temps que no els cuidaven. El pètal va aturar-se sobre una planta per descansar, sota l’ombra d’una olivera. Es va adonar que aquella planteta seca era la planta on el pètal havia nascut.
El pètal, tan trist com estava, es va morir, i al cap d’uns mesos hi va créixer una altra flor.
Cometa. Paula Valls. 5èB
SANT JORDI 2010
FONT MÀGICA
Hi havia una vegada una nena que va arribar nova a l’escola, es deia Anastàsia. Era tan lletja que fins i tots els nens i les nenes tenien por d’ella.
L’Anastàsia tenia els cabells negra i tan llargs que els arrossegava per terra. Tenia un nas ben llarg, amb una berruga a la punta. Er baixa, amb les cames petites i peludes, i uns peus gegants.
L’Anastàsia tenia setze germans que sempre l’empipaven, i un dia la seva mare va dir:-Anastàsia, a dalt d’aquella muntanya hi ha una font. Si hi beus aigua d’aquella et tornaràs molt maca .
Així doncs, l’Anastàsia va fer les maletes i va anar a pujar la muntanya. Quan ja portava una bona estona caminant va arribar a dalt del cim, va trobar la font i va veure un senyor gran que hi havia al davant, i aquest li va preguntar:-Hola nena, què voldries?
I l’Anastàsia va respondre:- Jo voldria beure una mica d’aigua. Que me’n donaria?- Si, però abans has d’anar a la muntanya nevada a buscar-me una sandàlia.
SANT JORDI 2010
L’Anastàsia hi va anar, i quan va arribar va trobar els germans Sandàlia dins una mina, i els va preguntar:- Perdoneu, que em podríeu donar els trossos de sandàlia?- És clar que sí – van respondre. Però abans ens hauràs d’ajudar a fer un forat.
L’Anastàsia els va ajudar, i quan van acabar, els germans Sandàlia li van donar els trossos de sandàlia. Va baixar la muntanya i va donar els trossos de sandàlia al senyor de la font, i llavors va poder beure un glop d’aigua i... es va tornar preciosa!!
Ella havia aconseguit de ser bella. Ara només caldria que l’estimessin, però no perquè fos bonica, sinó per les moltes altres qualitats que tenia.
Màtrix. Rosa Masoller. 5èC
SANT JORDI 2010
SANT JORDI, MÉS O MENYS
Tots recordem aquella llegenda que pares o avis ens havies explicat, més o menys anomenada Sant Jordi...
En Jordi era un nen del poble que sempre era mot aventurer: havia travessat rius amb aigua gelada, havia escalat totes les muntanyes del món, inclosa l’Everest, cent vegades; havia pelat un milió i mig d’ovelles amb unes tisores, havia tallat les ungles de totes les vaques de la comarca,...
Però va arribar un dia que se’n va anar a dormir, i l’endemà al matí, de sobte, va aparèixer una aranya gegant al poble, acompanyada de les seves fidels filles (o sigui, les aranyes petites verinoses). Però el pitjor, era que a en Jordi li feien por les aranyes, i es va amagar a la torre més alta, juntament amb la Rínxols d’or. Allà va descobrir un llibre molt vell on explicava que les filles de l’aranya gegant morien durant mil anys si es menjaven algú.
En saber això, en Jordi es va amagar fins que ja no hi va quedar cap aranya. La Rínxols d’Ors es va avenir a deixar-se tallar els cabells; i dels seus cabells en va fer un fuet, el va agafar i va sortir pel terrat de la torre. I quan va ser a dalt va veure una aranya que pujava per la
SANT JORDI 2010
torre. En Jordi va agafar el fuet i va lligar l’aranya per una pota i la va llançar daltabaix. I com que torre era tan alta, l’aranya va quedar ben esclafada, i de la saliva en va néixer una margarida, i de la sang, en va néixer una rosa.
I la resta de la història ja la sabeu, i més avui, que és la diada de Sant Jordi!
Umanoid. Eduard Culí. 5èC
SANT JORDI 2010
LA LLEGENDA DE SANT JORDI
Hi havia una vegada una classe de primària. Faltava un dia per Sant Jordi i tots els nens i nenes de la classe havien fet un mural de dracs i el van penjar al passadís.
L’endemà, quan tots estaven fent classe, es va sentir un soroll, i un altre soroll,... i es va moure la paret. Tots van sortir a fora a mirar què passava. I van veure que un dels dracs del mural s’havia mogut de lloc.
A la tarda va passar el mateix: van sentir un soroll, i un altre soroll... Van pensar i pensar i van decidir que durant la nit farien guàrdia. A en Pol li va tocar fer guàrdia i ell era el més dormilega de la classe.
Quan va arribar la nit, en Pol va agafar una cadira, la va posar al costat del mural i va seure. Al cap de poc va començar a badallar fins que es va quedar adormit.
De cop i volta el drac va agafar vida, així com una princesa del mural. El drac, com que estava mort de gana, volia menjar-se la princesa, però ràpidament va aparèixer un cavaller del mural de 4t, i va començar a lluitar contra el drac. Va treure l’espasa i l’escut i va matar el drac.El cavaller es va treure de la butxaca una formosa rosa de color vermell i li va donar a la princesa. La princesa li
SANT JORDI 2010
va fer un petó i li va regalar un llibre. El cavaller i la princesa es van casar. Conte contat, conte acabat.
Giis. Marina Alcaide. 6èA
SANT JORDI 2010
LA TRAPELLERIA DEL TIPP-EX
Hi havia una vegada, una escola, com qualsevol d'altra, on hi anaven alumnes, d'allò més normal del món. L'escola es deia: Escola Gasol.
Però hi havia una cosa que ningú sabia què passaria, una cosa, la qual no oblidarien mai.
Un dia a la classe de 6èA tots estaven fent mates, però hi havia un nen, en Nil, que va veure una cosa que no era gens normals. La classe estava tranquil·la, tothom estava fent la feina que els havia dit la mestra. I tot d'una van sentir:–Ah!!!En Nil acabava de fer un crit molt fort. Sort que no hi havia la mestra. Tots els nens van dir:–Què passa?Tothom es va aixecar a veure què passava. Ens vam endur una bona sorpresa en veure que un llapis i una goma començaven a xerrar.El llapis deia a la goma:–Estic fart que m'aixafin el capa al paper i comencin a escriure. Em fan mal!Al final agafaré tortículis.Quan van acabar un nen es va posar a cridar.I el llapis va dir:–Què crides que et tornaràs afònic, i jo sord!
SANT JORDI 2010
Després la goma va dir:–No sé de què et queixes!–Segur que no t'agradaria estar al meu lloc.Tot d'una m'agafen amb la mà, m'encasten al full i comencen a rascar.I tot per esborrar una cosa que has escrit tu.–Quines penques!I es van començar a obrir els estotjos i en va sortir tot tipus de material.
El material estava molt enfadat, però els nens no tenien ni idea de què fer. En Jan va començar a córrer capa a la porta perquè era molt poruc, però el material va tancar la porta i li van barrar el pas. Els nens van començar a cridar com uns desesperats.
De sobte van sentir uns “cataclongs” a fora. Eren les altres classes que el material començava a moure's. Tota l'escola estava plena de material en moviment.
Tot el material va barrar el pas a totes les classes i a tota l'escola.
Ningú podia sortir. El material va enrotllar tothom amb paper. Només els deixaven treure: la boca, el nas i els ulls.
El material també havia de dormir i va deixar dos llapis i dues gomes per vigilar.
SANT JORDI 2010
Per sor en Nil va aconseguir treure la mà i esparracar el paper que l'immobilitzava.
Els vigilants ho van veure. En Nil els va dir:–Mireu, una vaca que vola!Es van girar i en Nil els va agafar i els va tancar en un pot de vidre en el qual feien l'experiment de la mongeta per fer-la créixer.
En Nil va alliberar tots els de la classe i se'n van anar sense fer gens ni mica de soroll.
Després van anar passant classe per classe, atrapaven tot el material que trobaven i salvaven els alumnes.
Ja gairebé havien registrat totes les classes. Només faltava la de P-3.
Quan van obrir van veure el cat de tot aquest desori.Era un tipp-ex jove, nou de trinca. Era de la marca “Shakèn”. Però era un nen!Quan el van voler ficar dins una motxilla es va posar a plorar. Després va dir:–Sí, vaig ser jo. Jo vaig dir que la gent ens tractava malament! Jo només volia fer una broma, però va anar empitjorant i no vaig poder fer-hi res.Després, en Nil va dir que si tot el material es tornava a quedar immòbil, com abans, el perdonarien.
SANT JORDI 2010
El nen se les arreglà amb els altres i tot va tornar a ser com abans.I, conte contat, conte acabat.
Pop. Martí Prat. 6èA
SANT JORDI 2010
UN REGAL ESPECIAL
En un poblet petitóhi vivia un drac,era de pèl resplendenti no espantava la gent.
Un dia el drac es va enfadar,perquè una rosa no li van regalar,empipat se'n va anar al poble més proper.
Quan al poble va arribarva començar a gemegar,ell va pensar que el tractaven malamenti tot ho cremaria ràpidament.
Ell no sabia el què volia dirregalar una rosaen un dia així.
La rosa serveix per declarar-sea la teva enamorada,o per regalar-la a personaque t'agrada.
Ella ho va entendrei molt malament es va sentirpel què va succeir.
SANT JORDI 2010
De darrera el drac va sortirun nen petit i avergonyitamb una rosa vermella als dits.
El drac va entendre , la raó de l'amistat,penedit va acceptar la rosa del nen petit.
Dragona. Núria Vilalta. 6èB
SANT JORDI 2010
EL SOMNI D'EN SANT JORDI
En un poble de Catalunya anomenat Manlleu hi vivia un nen que es deia Jordi. Sempre havia volgut formar una banda de música. Ell sabia cantar i tocar la guitarra molt bé, l'únic problema era que els seus pares no volien que toqués la guitarra ni que entrés en el món de la música, perquè el seu pare havia estat jugador de futbol. Però en Jordi era dolent.
A les cinc, quan plegava de l'escola, se n'anava a casa d'en Toni, perquè en Toni tocava la guitarra i deixava que practiqués. En Toni era el millor amic d'en Jordi.Un dia, quan en Jordi va arribar a casa, el seu pare li va dir que l'havia apuntat a futbol amb l'equip del poble. En Jordi es va enfadar tant que va marxar a casa del seu amic Toni.
Tels pares d'en Jordi van trucar a casa d'en Toni, i els seus pares van dir que s'hi posés al telèfon. En Jordi es va dir que fins que no l'esborressin de futbol no tornaria a casa. I el seu pare, quan ho va sentir, li va dir que ja s'hi podia quedar allà per sempre. I així va ser.
Van anar passant dies i en Jordi estava molt content perquè allà podia tocar i cantar tant com volia. En Jordi i en Toni van dir a l'Arnau, que tocava la bateria, si volia formar un banda. De moment ja eren tres components:
SANT JORDI 2010
en Jordi a la veu, en Toni a la guitarra i l'Arnau a la bateria. Ells anaven fent les seves cançons i els seus temes, però no els ensenyaven a ningú.
En Pep, un nen de la seva classe, els va dir que ell sabia tocar el bai, i que si l'acceptaven a la banda. Tots van dir que si.Cada vegada ho feien més bé. Un dia, mentre assajaven a casa d'en Toni, un home d'una discogràfica els va sentir i els va proposar de fer un disc. Ells, és clar, van acceptar de seguida. Però encara no tenien nom com a grup. L'Arnau va dir “Urband Rockers!”, i tots hi van estar d'acord.
Al cap d'un temps va ser la banda més famosa del món. Els pares d'en Jordi van sentir per la ràdio una de les seves cançons i van ben parats de veure com ho feien de bé. Van trucar a casa d'en Toni i van parlar amb en Jordi, i li van dir que si volia tornar a casa respectarien els seus gustos.
Per fi el somni d'en Jordi es va complir: formar part d'una banda i que els seus pares l'acceptessin tal i com era.
Puyi. Arnau Aguirre. 6èB
