L'escoltisme, pont d'unió entre la renovació …...Les aportacions dels moviments associatius a la...

15
PARAULES CLAU: associacions juvenils, mètodes educatius Un joveníssim boy scout mallorquí. Fotografia presa l'any 1915. Introducció Els grups de recerca respectius sobre Història de l'Educació de les universitats de València, Barcelona, Girona i les Illes Balears enllestiren ja fa anys un projecte en comú: elaborar una història de l'educació que abastàs els territoris de parla catalana. A partir d'aquest projecte general, ben prest els investigadors s'adonaren de la importància dels moviments juvenils a l'hora d'explicar certes dinàmiques socials que es presentaven entre els diferents territoris, des de l'escoltisme a diferents moviments impulsats per l'Església catòlica. Fou així que sorgí una línia de recerca específica i centrada en l'associacionisme juvenil, els objectius bàsics de la qual eren establir aquelles relacions entre els diferents territoris de parla catalana i la influència dels distints moviments que sorgiren a l'estranger, tant a Europa com als Estats Units. Les investigacions realitzades a Espanya sobre l'associacionisme juvenil s'havien centrat fins aleshores en el vessant més polític i organitzatiu, però no en el vessant educatiu, tot i que, com diu el doctor Bernat Sureda "no és possible separar uns aspectes dels altres, ja que el model educatiu que estalona una associació es reflecteix en la seva estructura organitzativa i en les relacions entre els seus membres". Les aportacions dels moviments associatius a la renovació educativa i, en general, a l'evolució dels fets educatius no és un tema que hagi merescut per part L'escoltisme, pont d'unió entre la renovació pedagògica de principis del segle XX i la modernització de l'educació en la Transició El Grup d'Estudis d'Història de l'Educació de la UIB ha documentat els diversos intents d'influir en el procés de socialització i formació del jovent i com solament pogueren reeixir les iniciatives que saberen donar veu als joves mateixos KEYWORDS: youth groups, educational methods

Transcript of L'escoltisme, pont d'unió entre la renovació …...Les aportacions dels moviments associatius a la...

PARAULES CLAU:associacionsjuvenils, mètodeseducatius

Un joveníssimboy scoutmallorquí.Fotografia presal'any 1915.

Introducció

Els grups de recerca respectius sobre Història del'Educació de les universitats de València, Barcelona,Girona i les Illes Balears enllestiren ja fa anys unprojecte en comú: elaborar una història de l'educacióque abastàs els territoris de parla catalana. A partird'aquest projecte general, ben prest els investigadorss'adonaren de la importància dels moviments juvenilsa l'hora d'explicar certes dinàmiques socials que espresentaven entre els diferents territoris, des del'escoltisme a diferents moviments impulsats perl'Església catòlica.

Fou així que sorgí una línia de recerca específica icentrada en l'associacionisme juvenil, els objectiusbàsics de la qual eren establir aquelles relacions entreels diferents territoris de parla catalana i la influènciadels distints moviments que sorgiren a l'estranger, tanta Europa com als Estats Units.

Les investigacions realitzades a Espanya sobrel'associacionisme juvenil s'havien centrat finsaleshores en el vessant més polític i organitzatiu, peròno en el vessant educatiu, tot i que, com diu el doctorBernat Sureda "no és possible separar uns aspectesdels altres, ja que el model educatiu que estalona unaassociació es reflecteix en la seva estructuraorganitzativa i en les relacions entre els seusmembres".

Les aportacions dels moviments associatius a larenovació educativa i, en general, a l'evolució dels fetseducatius no és un tema que hagi merescut per part

L'escoltisme, pont d'unió entre la renovaciópedagògica de principis del segle XX i lamodernització de l'educació en la Transició El Grup d'Estudis d'Història de l'Educació de la UIB ha documentat elsdiversos intents d'influir en el procés de socialització i formació del joventi com solament pogueren reeixir les iniciatives que saberen donar veuals joves mateixos

KEYWORDS:youth groups,educationalmethods

dels historiadors l'atenció que mereixia, malgrat queaquestes aportacions han estat força importants en latransformació de l'educació escolar i no escolar al'Espanya contemporània i han acabat, en moltesocasions, influint en la política educativa general i enl'actuació dels distints poders públics en matèriaeducativa.

Una de les raons d'aquesta manca d'interès pot serl'encara excessiva associació entre educació i escola.Una altra, molt important, i que el grup deinvestigadors de la UIB ha hagut d'afrontar, són lesdificultats que es presenten a l'hora de tractar l'estudidels moviments associatius. Entre aquestes dificultatscal esmentar la documentació insuficient, o la pocarellevància de la documentació a l'hora d'establir elsmodels educatius que regiren el dia a dia d'aquestesassociacions cíviques.

Un dels resultats principals d'un projecte de recercafinançat pel Ministeri de Ciència i Tecnologia, dut aterme pel Grup d'Estudis d'Història de l'Educació de laUIB, ha estat palesar la importància del'associacionisme juvenil en els processos desocialització i formació dels joves al llarg de l'èpocacontemporània als territoris de parla catalana.

El grup d'investigadors ha localitzat una documentacióingent tant en arxius públics com privats, i ha establertun primer inventari d'entitats juvenils a partir de lesdades del registre provincial d'associacions del fonsdocumental del Govern Civil de les Balears, ubicat al'Arxiu del Regne de Mallorca. A més, el grup de la UIBha ampliat aquesta documentació amb la consulta delsarxius municipals de Palma, Manacor, Artà i Pollença, id'associacions privades com el del Moviment EscoltaCatòlic de Mallorca, a més de recopilar testimonispersonals dels responsables de tot un ampli ventalld'associacions juvenils catòliques.

De la documentació recollida i analitzada pelsinvestigadors s'ha palesat que al llarg del segle XIXdistints col·lectius d'adults, tant culturals com socials,religiosos o polítics, es varen interessar per crear iorientar associacions juvenils. La intenció era clara:influir en el procés de socialització i de formació delsjoves. Aquest procés es donà paral·lelament a laconformació social del concepte mateix de joventut,que a partir d'aleshores es convertí en una categoriasocial, a més d'una etapa biològica i psicològicadiferenciada.

“La higiene y lainstrucciónalíanse cada vezmás para educara lasgeneracionesnuevas...”. Aixícomençava lacrònicaperiodística de larevista Blanco yNegro el 1913sobre unacolònia escolaranglesa.

La renovació pedagògica de l'escola nova i eldesenvolupament de la pedagogia del lleure

El desenvolupament de la psicologia evolutiva, d'unabanda, i la vertebració i l'expansió de l'escola nova,que proposà l'infant com a protagonista de l'educació,foren els fonaments d'una nova manera d'abordar lainfància, des de finals del segle XIX. El nen deixa deser un adult petit per convertir-se en un ésser ambcaracterístiques pròpies.

Això suposa un canvi radical a l'hora d'abordar laformació, tant l'educació formal com la no formal, laque no es dóna a l'escola, l'educació social. Es basteixun constructe social inexistent fins aleshores: el de lainfància, que passa a ser un col·lectiu homogeniconstituït d'elements indiferenciats (nins).

De quins canvis parlam? D'una manera molt succintapodem enumerar els següents, entre molts d'altres:

1) Es produeix una revisió del paper de la família,sobretot en les classes mitjanes, que passa a adoptarel paper de gran protectora del nin, involucrant-se elspares en la seva educació. Desapareix la figura de ladida. 2) El joc és acceptat com un fet essencial del'educació de l'infant. D'aquesta manera es comencena canalitzar els jocs, fins aleshores a casa o al carrer,a través d'espais públics reservats als nins: els primersjardins d'infància, el primer dels quals s'obrí el 1913 albarri obrer d'Hostafrancs a Barcelona.3) La protecció i especial atenció a la infància té latraducció corresponent en nous textos legals, com laLlei de condicions de treball de les dones i els nens de1900, tot i que el treball infantil era encara una realitatque no acabava d'esvair-se.

4) La puericultura i l'higienisme penetren en la societat,foragitant prejudicis i supersticions, la qual cosacontribuirà decididament a frenar els índexs demortalitat infantil. Val a dir que tant Catalunya i el PaísValencià com les Illes Balears ja presenten unasituació molt bona en el primer lustre del segle XXgràcies al desenvolupament dels hàbits higiènics. Lestaxes de mortalitat infantil als territoris de parlacatalana són inferiors a la mitjana espanyola, i la mésbaixa correspon a les Illes Balears.5) Les propostes renovadores en el camp escolar, i enconcret el moviment de l'escola activa, impulsen lesprimeres iniciatives educatives en el temps lliure, demanera que es posen els fonaments de tota unapedagogia del lleure.6) El contacte amb la natura i la promoció de l'esport il'activitat física com a hàbit social seran dos pilars enquè es fonamentarà bona part de la pedagogia dellleure durant el segle XX. Neix el moviment escolta,

La revista Blancoy Negro es feiaressò l'any 1910de la creació aViena d'unaescoleta per anins ubicada enel terrat de lafàbrica ontreballaven elspares. Elperiodista vatitular la crònica"La higiene y eljuego". El 1913s'obriria laprimera escoletaen un barri obrerespanyol, aHostafrancs(Barcelona).

A començaments del segle XX neix elmoviment escolta, l’ excursionismearrela en l’educació no formal amb untriple objectiu: l’activitat física, el contacte amb la natura i el coneixement del país

l'excursionisme s'arrela en l'educació no formal ambun triple objectiu: l'activitat física, el contacte amb lanatura i el coneixement del país. 7) Es creen biblioteques populars i es dóna unaempenta important al llibre infantil. Es pondera el valoreducatiu del conte i la rondalla.8) Apareixen una munió d'ateneus, associacions,cercles i penyes de caràcter cívic i cultural, esportiu ipolític.

El jove, una construcció social

Tot estava a punt per bastir una construcció socialnova: el concepte de jove, basada en bona mesura enla descoberta de l'adolescència des de lesperspectives biològiques i psicològiques. La joventutcom a concepte ha arribat a ser, a començaments delsegle XXI, una entitat essencial, específica iespecialitzada, en el conjunt de la societat.

Els processos de concentració urbana i la difusió del'escolarització durant el segle XIX produeixen unanova distribució del temps per als joves: escola i lleure.Però sobretot s'assisteix a un canvi ideològic profunden la societat. El doctor Bernat Sureda en fa un síntesiaclaridora: "La societat que es va desenvolupant alllarg del segle XIX esdevé més plural ideològicament.

Menys submisa als principis d'autoritat i a l'obediència.L'ordre burgès es fonamenta en el respecte a laindividualitat i li reconeix el seu paper en la societat ien el terreny de l'organització política i social. D'unasocialització imposada, que inculcava, de bon grat oper la força, els valors establerts, es passa a unasocialització que reclama coneixement, consentiment iacceptació. Els discursos morals, ètics i polítics han deser elaborats de nou per fer-los més comprensibles,més entenedors, més "ensenyables" podríem dir.Aquesta reconstrucció del missatge ha de tenirpresents, més que mai, els distints destinataris, la sevaedat, cultura i posició social. De la mateixa maneraque l'individu guanya protagonisme, també en guanyenels distints col·lectius socials: les dones, els nins ijoves, els obrers, etc. ".

La difusió de l'escolarització anava conformant, per alsnins i joves que estudiaven, una nova distribució deltemps, repartit entre el que dedicaven a l'escola i elque quedava lliure d'aquesta activitat. Ja no erensimplement adults en alguna fase prèvia a lamaduresa que acabarien incorporant-se moltprimerencament a la feina i que compartirien amb elsadults les mateixes diversions i activitats. Els joves definals del segle XIX i començaments del XX que esdedicaven a l'estudi, especialment a les ciutats,disposaven de temps lliure, un temps en el qual alguns

La primerainstituciómallorquina ones poguéobservar uncanvi en eltarannà enversl'ofertad'activitats delleure per a nins ijoves va ser elPatronat Obrerde Palma, creatl'any 1907 pel P.Guillem Vives.

varen veure un nou espai per a la socialització. Elsestudiants universitaris o dels instituts es vanconfigurant com un col·lectiu específic, ambinquietuds, que participen en activitats organitzadespels adults o que comencen a rebre per part delscol·lectius d'adults una atenció específica.

Els intents d'influència en la socialització delsjoves

L'objectiu principal dels investigadors que haencapçalat a la UIB el doctor Bernat Sureda ha estatesbrinar en primer lloc quines iniciativessocialitzadores, quins intents d'influència sobre elsjoves, sorgiren tot just aquests disposaren d'un tempsde lleure.

Efectivament, el procés d'oferir diverses proposteseducatives per al temps de lleure dels joves des dediferents sectors interessats a influir-hi, es produeix alllarg de tot el segle XX. El que han estudiat elsinvestigadors de la UIB és precisament com varenanar evolucionat al llarg del segle passat aquestespropostes.

Als començaments les propostes que es feien alsjoves no superaven el mateix model que es feia servir

amb els adults. En realitat es tractava d'apèndixs del'educació a l'escola: conferències, seminaris, cursos,etc.

Però molt ràpidament aquest model evoluciona cap ala participació activa dels destinataris i passen a serels joves els qui comencen a fer les propostes. De boncomençament aquesta iniciativa dels joves mateixosés més modesta i amb molta presència dels adults,però progressivament el pes de l'adult es redueix is'entra en una dinàmica conflictiva: donar la paraulaals joves suposa un entrebanc per a les intencionsd'influir-hi dels sectors interessats. Al mateix temps,però, aquests mateixos sectors comprenen que sensedonar iniciativa als joves les seves propostes esqueden sense "clientela".

Segons Sureda, "entre aquelles primeres propostes,molt organitzades i dirigides pels adults, senseparticipació dels destinataris s'inclou a les Balearsl'associacionisme catòlic desenvolupat especialmentamb la Restauració, amb models com la CongregacióMariana de Joves de Sant Lluís Gonzaga, dependentde la Companyia de Jesús, que es va establir a Monti-sion a principis de 1879, dirigida als estudiantsexemplars que servirà de precedent a lesCongregacions Marianes de Joves, amb un abastsocial més ampli o l'Acadèmia de la Joventut Catòlica

Imagte d'unaexcursió escolara Artà.

de Palma (1881-1888) o les associacions de joves quees crearen per iniciativa de distints ordes icongregacions religiosos, a més del dels jesuïtes jaesmentat. Aquest tipus d'associacionisme té exemplessimilars en altres indrets, com és el cas de lesacadèmies que es creen a l'entorn dels col·legisescolapis de Catalunya per aquesta època amb lafinalitat de tutelar els antics alumnes. Des del punt devista del model educatiu, es fan servir instrumentsclàssics de difusió cultural com ara les conferències,les tertúlies, les vetllades literàries, artístiques ocientífiques, les activitats de pietat".

Les primeres iniciatives

Al parer dels investigadors són tres els grans àmbitsen els quals sorgeixen les primeres iniciativesd'educació dels nins i joves fora de l'àmbit familiar i

escolar a les acaballes del segle XIX i començamentsdel segle XX: les colònies escolars, l'excursionisme il'escoltisme.

Les colònies escolars nasqueren tant per iniciativesmunicipals arreu de les terres de parla catalana comtambé per iniciativa d'algunes entitats privades. En elfons, les colònies es pensaren per millorar la salut delsnins, amb una clara tendència medicohigienista. Esduia a terme un control mèdic dels nins i joves, elsquals es posava en contacte amb la natura, i aviats'anaren ampliant amb activitats d'acampada i banysde mar. Però les colònies tingueren també un elementformatiu que s'accentuà amb el pas del temps.

Quant a l'excursionisme, es convertí ben aviat i en totel territori de parla catalana en un instrument deformació integral dels joves. A més de convertir-se enl'alternativa a l'esport competitiu, afegí els vessantsantropològic, geogràfic, històric, arqueològic..., endefinitiva, es convertí en camí de coneixença de laterra i fou bressol de moltes entitats naturalistes ietnogràfiques.

Finalment, l'escoltisme va ser, segons elsinvestigadors, el moviment associatiu juvenil mésimportant.

El mètode escolta

La implicació del jove en el seu propi temps de lleureva ser un motor essencial de la renovació educativa noformal. Al mateix temps, però, apareixen a Europanous corrents pedagògics com el positivismeevolucionista en el qual es fonamenten els pioners del'escola nova anglesa que tindrien una influènciadecisiva en l'evolució de les propostes educatives alsjoves.

Ben connectat amb aquest corrent de l'escola novaanglesa, R. Baden-Powell crea l'escoltisme als voltantsde 1908. La base ideològica del moviment se sustentaen la formació dels joves mitjançant l'activitat i el jocper aconseguir subjectes capaços de valer-se per ellsmateixos, amb iniciativa, independents, amb voluntatde ser solidaris però sense renunciar a la seva

R. Badem-Powellva fundarl'escoltisme l'any1908. La baseideològica delmoviment sesustenta en laformació dejoves mitjançantl'activitat i el joc,amb l'objectiud'aconseguirindividuscapaços devaler-se per elsmateixos, ambiniciativa,independents,amb voluntad deser solidaris peròsense renunciara la sevaautonomiapersonal.

autonomia personal, formats com a homes amb criteri illibertat abans que sotmesos a models imposats per lasocietat o els Estats.

L'escoltisme, afirma Sureda, "basat en l'educació per al'acció, l'agrupació lliure i el respecte a la personalitat ila individualitat es convertia en una bona receptaeducativa en defensa d'una societat liberal per evitarque els joves es deixassin enlluernar pels discursosretòrics a favor dels patriotismes estatistes,comunitarismes totalitaris o els sectarismes".

De fet, el sistema propugnat per l'escoltisme que benaviat s'introduirà a les Balears esdevindrà al llarg delsegle XX el referent en el qual més es fixaran lespropostes dirigides a l'educació dels joves fora del'escola, i fins i tot serà l'únic sistema capaç demantenir un associacionisme juvenil voluntari amb unacerta durada. Els altres models amb propostes pròpiesdels adults dirigides als joves, bé siguin de cairereligiós, polític o cívic, o en què la retòrica domina persobre d'un programa basat en l'acció, tindran escassacapacitat de mobilització per al jovent.

L'escoltisme, diu Sureda, "es converteix de fet en elmodel de referència de tot un seguit de movimentsassociatius juvenils posteriors". Ara bé, en l'escoltismetambé assistim a tota una dialèctica i a una evolució.Com diu Sureda, "un primer model correspon al queforen els Exploradores de España, assimilat per laMonarquia, amb una interpretació absolutamentmilitarista de l'organització, amb un ritual exagerat.Aquest model serà emprat posteriorment per Primo deRivera com a formació militar de la joventut i com aelement vertebrador de l'espanyolisme en els joves.Un segon model està representat per l'escoltismecatòlic. L'Església catòlica, que en un boncomençament recelà del moviment escolta, ja queprocedia d'una cultura protestant, s'adonàposteriorment de les seves enormes possibilitats. Enaquest punt, i a Mallorca, el bisbe Campins és elprimer a fer la passa, a adonar-se que per alsinteressos de la pròpia Església cal dur la senyeraescolta abans que siguin altres els que l'agafin. Aquestescoltisme catòlic serà el majoritari durant la dictadurafranquista".

Finalment, segons el doctor Sureda, "hi ha un tercer

model escolta, que, a més d'eliminar tot militarisme, esvertebra a l'entorn d'un eix cabdal: el compromís ambla terra i el país".

La primera institució mallorquina en què es potobservar el canvi de tarannà en relació amb l'ofertad'activitats de lleure per als nins i joves és el PatronatObrer de Palma, el maig de 1907, a càrrec del pareGuillem Vives. La creació en el Patronat d'un BatallóInfantil que es convertirà després en un grupanomenat Trescadors, que segueix el sistema del'escoltisme, era una forma de fer més estables iincrementar els lligams entre els nins i joves queacudien a les activitats del Patronat. Paral·lelament, el1913, serà quan el bisbe Campins impulsarà abansque aquest es pugui crear per iniciatives laiques laintroducció a Mallorca d'un escoltisme catòlic quetindria una àmplia difusió en distints pobles i indrets deMallorca i que suposaria, en alguns casos, una formade donar vida i atractiu a les formes tradicionals

Un grup de boysscouts acomençamentsdel segle XX.

d'associacionisme juvenil catòlic com ara lesassociacions marianes.

A diferència del grup creat en el Patronat, elsExploradors creats pel bisbe es varen difondrebàsicament entre el jovent de famílies benestants.Aquests primers grups d'escoltes mallorquins trobarenels instructors bàsicament entre joves militars, peròtambé hi participaren clergues, mestres d'escola,metges i altres professionals de la sanitat.

A Catalunya l'escoltisme prengué ja en el moment denéixer dues direccions distintes. D'una banda, elsExploradors Barcelonesos, dirigits pel capità PereRosselló, eren de clara tendència espanyolista,centralista i militarista. De fet, s'expandiran a altresindrets d'Espanya amb el nom d'Exploradores deEspaña.

D'altra banda, els Jovestels, fundats per Ignasi Ribera,eren federalistes, democràtics i catalanistes.

A València, en canvi, l'escoltisme aparegué sota unvessant també molt militarista: els Batallons Infantils,

La memorització,l'obediència i eldogmatismecaracteritzaren elmodel pedagògicdel règimfranquista.També les sevesiniciatives delleure per a jovesforenexcessivamentrígides. De fet, elmodel del Frentede Juventudes,malgrat comptaramb el suport delrègim franquista,entrà acomençamentsdels anys setantaen una fase dedecadènciaimparable. Laseva rigidesa il'excessiudirigisme per partdels adults hivaren contribuir.

molt de l'estil dels que a Mallorca forní el PatronatObrer.

L'escoltisme catòlic de postguerra

Amb la implantació del règim franquista es va produirun trencament complet amb els corrents renovadorsen el camp de l'ensenyament que s'haviendesenvolupat àmpliament en el període republicà.Queda foragitada tota la cultura pedagògica que feiade l'infant el centre del procés educatiu i de la sevaactivitat l'instrument per a la formació i eldesenvolupament. S'instaurà un model pedagògicbasat en la memorització, l'obediència i eldogmatisme. I, al mateix temps, l'activitat de l'Estat enmatèria educativa es retreu a favor de l'Església i de lainiciativa privada, i la seva intervenció es limita aordenar i regular l'educació.

De l'estudi realitzat pels tres grups d'Història de laPedagogia de les universitats de Barcelona, València iles Illes Balears, queda palès que als Països Catalansforen els espais familiars i de relacions d'amistat elsque serviren de fogar als primers indicis de la tradiciórenovadora en el camp de l'educació de la postguerra.

A finals de la dècada dels quaranta i a la primeria delscinquanta la societat civil catalana començava areorganitzar-se de manera clandestina. Grups de joves

influïts pel catalanisme catòlic es trobaven en casesparticulars, entre les quals la de Joan Raventós, alcarrer d'Anglí de Sarrià, per rebre cursos d'història deCatalunya que impartia Raimon Galí i reflexionar sobreqüestions ideològiques, polítiques i morals del'evolució de la societat catalana. A aquestes reunionshi assistien entre d'altres: Jordi Pujol, Anton Cañelles,Pere Figueres, Jordi i Francesc Bonet i Jordi Galí.Raimon i Jordi Galí eren fills d'Alexandre Galí,destacat pedagog, un dels inspiradors del reformismepedagògic noucentista que va impulsar el catalanismeconservador durant el període de la Mancomunitat.

La continuïtat, doncs, entre els ideals pedagògics delmoviment de renovació educativa que es va viure aCatalunya des de la primeria de segle i els d'aquests

A partir dels anyscinquantal'escoltisme, tanta Catalunya coma les Balears demans d'EladiHoms i la sevadona MariaFerrer, vasuposar untrencament ambels modelseducatiusimperants enl'àmbit escolar ien lesorganitzacionsjuvenilsfranquistes comés ara el Frentede Juventudes.

grups de resistència a la cultura franquista sónevidents. La influència, familiar i d'amistat, quetingueren en aquests joves i en la represa del'escoltisme homes com Alexandre Galí, o ArturMartorell, els converteixen en una segona generacióde la primera fila dels ideals pedagògics noucentistes.

Fou un dels membres d'aquest grup, Eladi Homs iZimmer, qui, arribat a Mallorca per motiusprofessionals amb la seva família el 1954, va crear elprimer grup escolta a Mallorca després de la guerra.Eladi Homs era fill d'Eladi Homs i Oller, considerat coml'inspirador inicial de la política pedagògica de laMancomunitat de Catalunya, el responsable de lesprimeres escoles d'estiu per a mestres iniciades el1914 i de l'adopció institucional del mètode

Montessori. Homs havia conegut l'escoltisme anterior ala Guerra Civil i havia col·laborat en la sevarecuperació a la Catalunya de la postguerra. A partirde 1950 col·labora amb Raimon Galí -un dels mentorsdels grups escoltes i alhora dels joves cristianscatalanistes d'aquells anys- en la direcció de la brancaGuies o Ruta dels grups escoltes catalans d'aquellaèpoca

És a dir, que, com afirma Sureda, "també a Mallorcaforen les relacions d'amistat i familiars entre nuclis del'exili interior -Francesc de B. Moll, Josep Maria Palau iCamps, Josep Forteza Rey, i altres- les que servirenper donar suport a les primeres experiències escoltes,tal com ha descrit Mateu Cerdà a la seva obra sobrel'escoltisme mallorquí".

Per convicció dels seus iniciadors, però també perquèen aquells moments no era possible cap altraalternativa, l'escoltisme es refugià sota la protecció del'Església. Així, doncs, el model de l'escoltisme catòlicserà el que es mantindrà durant el franquisme, i seràel pont que unirà la renovació pedagògica de principisde segle XX amb la transició espanyola.

A partir dels anys cinquanta l'escoltisme, tant aCatalunya com a les Balears, de mans d'Eladi Homs ila seva dona Maria Ferret, suposa el trencament ambels models educatius que eren habituals en aquellsmoments al món escolar i a les organitzacions juvenilsfranquistes, com ara l'anomenat Frente de Juventudes.L'evolució en l'escoltismeLa diversitat de maneres d'entendre l'escoltisme es vaanar ampliant i es feren més marcades amb el pasdels anys, amb la intervenció de més persones, amb elcreixement dels grups i la varietat dels entorns socialsdels distints agrupaments, amb la integració de novesidees i principis pedagògics i amb els canvis culturals isocials que es donaren al llarg de les dècades finalsdel franquisme.

Així, durant la dècada dels seixanta, i a mesura que esprodueix un creixement quantitatiu important del'escoltisme, amb la incorporació de nous personatgescapdavanters, es deixa sentir la influència de novesidees que, progressivament, van diversificant lamanera d'entendre l'escoltisme, que segueixtrajectòries semblants a les de l'escoltisme francès i

L'excursionismees convertí moltaviat i en tots elsterritoris de parlacatalana en uninstrument deformació integraldels joves. Amés de ser unaalternativa al'esport decompetició, afegíels vessantsantropològic,geogràfic, històri,arqueològic..., endefinitiva, esconvertí en uncamí deconeixement dela terra.

del català, que són referents de l'escoltisme mallorquí.El que inicialment era un compromís idealitzat amb elpaís es va omplint de nous continguts més concretsque resulten de l'anàlisi crítica de la realitat social queel mètode mateix promou. Comença a sorgir lacontestació contra l'ús excessiu de símbols externscom els uniformes, les banderes o les insígnies.Mètodes pedagògics nous, com la dinàmica de grupso les tècniques d'expressió, enriqueixen la simplicitatmetodològica inicial, i els debats i les converses,sense sortir dels locals de trobada, sobre temespersonals i socials esdevenen activitats tan importantscom les excursions al camp o les activitats a l'airelliure. La mística de la natura i l'ètica individualcomencen a deixar pas a un major compromís social,que comporta la descoberta de la marginació i d'altresefectes negatius del desenvolupament econòmic de lasocietat mallorquina.

És en aquesta època que comencen a treure cappropostes pedagògiques com la del Col·legi Pius XII,els mestres i les mestres del qual havien sorgit delmoviment escolta, que desenvolupava un modelinaudit a la Mallorca de principis dels setanta. Tambéper aquest temps es fa la primera Escola d'Estiu, icomencen les colònies d'estiu de Can Tàpera amb elsuport de l'Obra Social de la Caixa de Balears,sorgeixen les primeres iniciatives docents de caireempresarial impulsades des de sectors empresarialsmallorquins, lligats a l'entitat ASIMA, i l'Obra CulturalBalear es transforma en associació i intensifica el seusuport a la renovació de l'ensenyament.

Com és lògic, també es viuen conflictes a l'interior delmoviment escolta mateix. Les tensions acabaren el1975 amb una escissió del moviment i amb l'aparició

d'una nova organització escolta que es definí com alaica i que assumeix els postulats dels grups críticsamb el Moviment Escolta Catòlic de Mallorca. Elsgrups dissidents trobaren acollida i cobertura legal al'OCB.

A principis de la dècada dels setanta s'assisteix,doncs, a una evolució bullent de l'escoltisme, el mèritdel qual fou que no abandonà mai la seva capacitatper generar una cultura pròpia que connectava amb

L'evolució del'escoltisme aMallorca seguítrajectòries moltsemblants a lesde l'escoltismefrancès i català.Allò queinicialment eraun compromísidealitzat amb elpaís, s'anàreblint de nouscontinguts mésconcrets queresulten del'anàlisi crítica dela realitat socialque el mateixmètode escoltava promoure.

La mística de la natura i de l’èticaindividual cediren el pas a un majorcompromís social que suposà eldescobriment de la marginació id’altres efectes negatius deldesenvolupament econòmic de lasocietat mallorquina

les necessitats dels nins i especialment delsadolescents. Construí un sistema de referènciesd'identificació que reforçaven la coherència del grup iafavorien les relacions interpersonals entre iguals mésenllà de la simple relació que implicava en altresmodels la coincidència a assistir a un mateix tipusd'activitat. La divisió dels nois i de les noies en grupspetits, les patrulles, responia perfectament a lesnecessitats que tenen els joves preadolescents iadolescents de trobar el suport d'altres membres delseu grup d'edat.

Creant la seva pròpia cultura els grups escoltesmarcaran una clara divisió amb el món adult i es faranrefractaris a la influència de discursos o retòriquesexteriors, l'acció dominarà sempre per sobre deldiscurs i dels principis doctrinals. Per aquest motiul'escoltisme, malgrat els intents d'apropiar-se d'algunsdels seus elements, feia difícil la seva manipulació perpart de models totalitaris.

Aquesta dinamicitat de la cultura que general'escoltisme, del seu sistema de símbols i referències,va fer que el moviment fos de llarga durada isobrevisqués als canviants esdeveniments del segleXX. Tant és així que, com afirma Sureda, "la litúrgiamateixa de l'Església catòlica canvià per mor del'escoltisme: la introducció de la música folk, laparticipació més activa dels assistents, la manca derigidesa de la litúrgia..., els escoltes empenyeren forten la direcció marcada pel Concili Vaticà II".Molt al contrari, al principi de la dècada dels setanta, elmodel del Frente de Juventudes, malgrat tot el suportdel règim franquista, estava absolutament endecadència, una decadència que es fonamentaprecisament en la rigidesa, en el dirigisme excessiudels adults. El grup escolta creava el seu propi espai,s'autoorganitzava. D'aquesta manera l'escoltisme foucapaç d'incorporar tots els canvis que els adolescents ijoves mateixos reclamaven.

Aplecs escoltesdurant els anyssetanta. A laimatge superioruna misa alcamp, en elmoment decombregar lesdaines. A laimatge inferior ungrup de rangersamb el seuscaps.

El cinquantè aniversari de l'escoltisme a Mallorca

El Grup d'Estudis d'Història de l'Educació de la UIB hainiciat recentment un procés de col·laboració amb elMoviment Escolta Catòlic de Mallorca per tal decatalogar i conservar el seu patrimoni documental. Elsinvestigadors han recollit més de dues mil fotografiesreferents als distints agrupaments del Moviment, queaviat complirà el cinquantè aniversari a Mallorca, per laqual cosa seria adient fer una gran exposiciócommemorativa que donàs a conèixer la històriad'aquest moviment recollint les aportacions de larecerca realitzada.

A la imatgesuperior, unaacamapadaescolta als anyssetanta. En elcentre es podenobservar lescobertes depublicacionsadreçades tantals joves de mésedat, els"pioners" i les"caravel·les",com als méspetits, els"llobatons". A laimatge inferior,es pot veure totun agrupament.

Projecte finançatTítol: Asociaciones juveniles: educación y socialización (1900-1976). Un estudio comparativo entre Cataluña,Valencia y Baleares.Referència: BSO2000-0663-C04-02Entitat finançadora: Ministeri de Ciència i Tecnologia.Període: 2001-2003

Investigador responsableDoctor Bernat Sureda Garcia, catedràtic de Teoria i Història de l'EducacióGrup d'Estudis d'Història de l'EducacióDepartament de Ciències de l'EducacióEdifici Guillem Cifre de ColonyaTel.: 971 17 25 91 E-mail: bernat.sureda@ uib.es

Altres membres de l’equipMaria Immaculada Pastor Homs Francesca Comas Rubí Jordi Vallespir Soler Miquel March ManresaXavier Motilla Sala

El doctor BernatSureda,investigadorresponsable delprojecte derecerca.

Alguns delsmembres del’equip derecerca davant elmonument enmemòria delbisbe Campins,al santuari deLluc, impulsor del’escolitsme aMallorca.

Publicacions (revistes)MARCH, M.; SUREDA, B. "La renovación del método educativo en las asociaciones juveniles católicas en losaños sesenta del siglo XX." En prensa en la Revista Historia de la Educación.

SUREDA, B. " La investigación en historia de la educación y los otros espacios de socialización y formación delos jóvenes en el siglo XX. Introducción." En prensa en la Revista Historia de la Educación.

Publicacions (llibres i capítols llibres)GONZÁLEZ-AGÀPITO, J.; MARQÈS, S.; MAYORDOMO, A.; SUREDA, B.: Tradició i renovació pedagògica.1898-1939. Història de l'Educació. Catalunya, Illes Balears, País Valencià, Barcelona, Publicacions de l'Abadia deMontserrat, 2002.

SERRA, S.; SUREDA, B. (coord.): Els joves a l'època contemporània, Palma, Institut d'Estudis Baleàrics, Governde les Illes Balears, Palma, 2003.

SUREDA, B. "Moviment associatius i renovació educativa (1950-1983)" a SERRA, S.; COMPANY, A.: Elmoviment associatiu a les Illes Balears, Palma, Institut d'Estudis Baleàrics, Govern de les Illes Balears, Palma,2001.

SUREDA, B.: "L'associacionisme jovenil a Balears: aspectes educatius" a SERRA, S.; SUREDA, B. (coord.): Elsjoves a l'època contemporània, Palma, Institut d'Estudis Baleàrics, Govern de les Illes Balears, Palma, 2003, pp.51-72.

PASTOR, M. I. "Cultura juvenil i institucions educatives. Breus reflexions entorn d'un desencontre", en SERRA,S.; SUREDA, B. (coord.): Els joves a l'època contemporània, Palma, Institut d'Estudis Baleàrics, Govern de lesIlles Balears, Palma, 2003, pp. 287-292.

SUREDA, B. "El modelo educativo del escultismo católico femenino en Mallorca a mediados de los años sesentadel siglo XX a través de un diario de actividades" en SOCIEDAD ESPAÑOLA DE HISTORIA DE LAEDUCACIÓN: Etnohistoria de la escuela, Burgos, Universidad de Burgos, 2003, pp. 741-752.

MARCH, M.; SUREDA, B. "La reforma educativa de l'escoltisme mallorquí de finals dels seixanta i la formació decaps", a: La renovació pedagògica, Girona, Societata d'Història de l'Educació dels Països de llengua catalana,2003, pp.331-344.

MARCH, M.; SUREDA, B. "De la secció unitària a les unitats ràngers i pioners i la renovació pedagògica del'escoltisme mallorquí", a: La renovació pedagògica, Girona, Societata d'Història de l'Educació dels Països dellengua catalana, 2003, pp. 345-356.

Comunicacions a congressosSUREDA, B. Ponencia: "Moviment associatius i renovació educativa (1950-1983)", en XIX Jornades d'EstudisHistòrics locals, 2000.

SUREDA, B. Ponencia: "L'associacionisme juvenil a Balears: aspectes educatius", XXI Jornades d'EstudisHistòrics locals, 2002

SUREDA, B.; COMAS, F. La recuperación de los ideales de la Escuela Nueva en las asociaciones juvenilescatólicas durante el franquismo en España. (1950-1970)., ISCHE 26, Ginebra, Université de Genève, juliol, 2004.