DISSENYAR COM A FORMA DE VIDA Ama tus experiencias (como amaras a un hijo feo). La emocin es el motor del

crecimiento. Goza la libertad de considerar tu trabajo como maravillosos

experimentos, intentos, ensayos y errores. Adopta un enfoque de largo plazo y

permtete todos los das la diversin de fracasar.

Bruce Mau

LAURA MONTAA GARCIA CACHINERO

tlf. 635010345

@: laura_mgc9@hotmail.com

lgarcia@eina.edu

El disseny ha fet que obrs la meva ment i dons atenci al meu entorn.

Un entorn que explica historia, cultura i esttica un lloc que t tot per fer

que em quedi. Aqu creuen en un art i s que ells tenen la capacitat de

canviar les coses. No necessitem un objecte per saber qu i com s,

sabem crear. Podem fer bellesa en el que som i en el que fem. Absorbim

all irreal i el convertim en real, fem que el que tothom veu absent torni a

estar present.

Regalem a lnima dels que no son com nosaltres una festa per els cinc

sentits, mentre que somien i imaginen coses dispars que els fan gaudir,

sabent fer sentir vius. Aprenem, pensem i representem des de la nostre

imaginaci les coses que per els que no son nosaltres resulta intelligible

i crea el neguit que els hi em provocat. El disseny s el procs per

sobre del resultat.

El disseny permet que els esdeveniments ens canvin. Si aprofundim la

major profunditat a arribar, ms probable ser que trobis all valus.

Captura els accidents, la resposta incorrecta s la resposta encertada en

busca duna pregunta diferent. Acumula respostes equivocades com part

del procs. Utilitza la necessitat de produir com excusa per estudiar.

Divaga, permet divagar sense propsit i explora all confrontant.

Comena on sigui. John Cage ens diu que el no saber on comenar s

una forma com de parlisis.

Ara s el moment quan em toca comenar, un cop graduada per lescola de Disseny i Art Eina. Jo

Laura Montaa Garcia Cachinero sc oficialment dissenyadora dinteriors. Amb experincia en la

forma de projectar adquirida a travs de lexperincia en els projectes acadmics dinteriors a Eina

i en els projectes interdisciplinaris de lescola. Aquests projectes buscaven de forma professional

arribar al punt ms real del disseny i la comprensi daquest respecte al suposat client o el breafing

imposat. No noms la forma de projectar s el que Eina mha ensenyat sin que a travs del seu

conveni de prctiques i de becaria amb lempresa Equipo63 he aprs a desenvolupar el procs de

disseny duna forma professional i dur a terme aquests projectes a travs de la realitzaci de les

seves obres. Amb ells he pogut collaborar en projectes dinteriorisme comercial que comprenen

projectes amb el grupo Tragaluz sota el disseny de Sandra Tarruella, importants empreses que

busquen la seva promoci a fires a travs del disseny de grans stands com per exemple els stands

realitzats per el patronat de Canries a la fira Promotur o stands per el ministeri de cultura, aix

com grans oficines per empreses tant importants com Nespresso.

Eina no noms mha ensenyat a projectar sin a tenir la capacitat descoltar de dedicar-me i de

superar-me.

Un ampli coneixement cultural sobre el disseny i sobre art. Aix com una base tcnica i un ampli

coneixement en tcniques informtiques de representaci a travs dun gran domini en

representaci 2D i 3D en Autocad i 3Dstudiomax, un extens desenvolupament amb eines com

Photoshop i indesing, aix com les tcniques suficients com per presentar i desenvolupar un

projecte graficament.

Una gran capacitat de relaci que involucra estris de comercial i recolzat per el coneixement dels

idiomes Catell, Catal (nivell C), Angls(nivell first) i Alemany (nivell bsic).

Eina mha ajudat a poder captar i aprendre el que s per aix tot just acaba de comenar.

Hay algo de religoso en su obra...

Busco algo divino, entre comillas, pero lo busco en las cosas materiales o en la

vida cotidiana. Soy un "espiritualista materialista", si me permite se explicar

explicarme de esta manera.....La realidad materiales extremadamente profunda y

refinada, ran bella que uno experimenta un gozo religioso cada vez que se

atiende a lo ms pequeo: una piedrecita, un mechn de cabellos... cualquier cosa.

Antoni Tpies. El Cultural. es Jaume Vidal Oliveras Publicat 20|11|2003

Durant molts anys la religi ha estat l'encarregada d'organitzar els estatuts socials, crear

cultura, poltica aix com crear fe i apaivagar les pors de la societat. Avui dia hi ha un

sentiment de distanciament cap a aquesta provocant que el seu element representant

l'esglsia sigui vist des d'un punt de vista lluny al pensament social. L'espai de culte

representat pels seus temples ja no s admirat per la seva arquitectura la seva esttica ni la

seva morfologia.

Tpies mostra en una entrevista la seva creena en l'espiritualisme materialista, una teoria

que explica com a la seva obra busca all div en la realitat dels materials extremadament

profunda i refinada tan bella que experimenta un goig religis cada vegada que es presta

atenci a all ms petit, qualsevol cosa. Aquesta teoria sobre la qual crec m'arrossega a

l'arquitectura religiosa una arquitectura amb identitat prpia que narra en un esttica

histria, cultura i evoluci.

L'espai perfecte on fer evident aquesta teoria s l'ermita de la Mare de Du de Bellvitge.

Situada a la ciutat de l'Hospitalet de Llobregat al barri al que dna nom, Bellvitge. Un entorn

antigament format per grans camps de conreu i que actualment han estat substituts per

grans edificis seriats, gratacels i autovies. Fent que aquesta quedi amagada i enterrada

entre els grans edificis perdent aix la seva importncia i majestuositat. Actualment l'ermita

compleix la seva funci com a temple religis a travs de misses programades,

conferncies, concerts i diferents actes i reunions relacionats amb temes religiosos aix com

la representaci arquitectnica histrica d'poca barroca a Hospitalet que implica la

realitzaci d'actes i conferncies relacionades amb la histria i l'evoluci del temple aix com

les reunions entre els vens que dirigeixen el grup amics de l'Ermita. El seu pblic per tant

es divideix en els dos camps actuals aquell dirigit al temple pel seu s cristi catlic i aquell

que es dirigeix al ell com a representaci histrica.

L'esglsia groga vol que l'ermita spiga mantenir i recuperar la seva estructura original

barroca i la creaci d'un espai proper i clid on acollir els fidels religiosos i admiradors del

temple. Per recuperar l'estructura original de l'ermita s a dir la seva histria s totalment

necessria la intervenci a l'entorn. Un espai que forma part de la vegetaci del parc que

acull al temple per totalment desents de l'entorn. Aquesta intervenci permetr recuperar

l'nica arquitectura original que encara avui en dia es mant en peu que s la seva faana,

crear un espai exterior que reculli la nova estructura de l'ermita a travs del desnivell del

terreny difuminat per la vegetaci que l'envolta creant un espai de cerca fins a arribar al

temple ser com endinsar-nos en un gran bosc que amaga la seva joia en ell. Aquesta

vegetaci accentuar la diferncia d'estatura existent entre els grans edificis i l'ermita

evidenciant que aquesta s l'arquitectura de menor alada per ms important respecte la

resta d'edificis.

La recuperaci de l'estructura original i el nou entorn far que l'interior de lermita nostra

Senyora de Bellvitge sigui un interior clid i acollidor. Creant un espai de culte amb noves

entrades de llum en els seus elements realitzats en reformes posteriors i mantenint intacta

la seva estructura evitant fer qualsevol obertura i fent que l'espai d'acolliment quedi tancat a

l'exterior i obert a la llum. Una zonificaci que far que la seva distribuci millori aix com la

relaci visual entre la zona de pblic i d'educaci. Espais amagats i oblidats seran dotats de

llum i s creant noves zones amb descripci prpia dins del temple.

La zona de pblic queda definida pel paviment original del quart nivell soterrat que s el que recuperem en el projecte, un material de terrazo ser l'encarregat de pavimentar aquesta zona. El pblic quedar recollit per una gran catifa que acull sobre ella un joc de diferents peces de mobiliari aquests juguen amb l'esttica industrial dels anys 60 que remet a l'edificaci del barri de Bellvitge. El color groc ser l'encarregat d'unificar aix com de donar nom al temple, un color que representa la intelligncia i que millor que aquesta descripci per a un espai destinat a l'educaci. L'altar s la zona destinada a l'educaci s per aix que es diferencia de la resta del permetre com s'ha fet sempre, dotant-la d'un major nivell a travs d'una tarima de fusta de roure fosc.

L'espai de l'esglsia groga es resumir en un temple d'acolliment relacionat amb l'exterior

grcies a les seves entrades de llum, un aspecte interior industrial que recordar al seu

entorn industrial i alhora cres un espai ntim i acollidor cmode com si d'una petita sala

d'estar es tracts on de forma prxima i propera entre el pblic, els educadors i les activitats

que es realitzen.

Un espai que recuperar la seva importncia i deixar de banda l'oblit que viu actualment, una lluita que es veur solucionada grcies a l'interiorisme.

Introducci Projecte Final de Carrera 2011,

Disseny d'Interiors EINA, Escola d'Art i Disseny (Barcelona)

lgarcia@eina.edu

ENTRE ARQUITECTURA I RELIGIONS

LESGLESIA GROGA

REHABILITACIO ERMITA NUESTRA SENYORA DE BELLVITGE

MEMRIA

Rehabilitaci Ermita Nuestra Seora de Bellvitge

LESGLESIA GROGA

CONSTRUCTIVA