CONFERÈNCIES D’ECONOMIA PER A NO ECONOMISTES

L’ESTAT DEL BENESTAR

Districte de l’Eixample Barcelona 26 de Nov.

Guillem Lopez-Casasnovas

Estat/ Societat de benestar

• Un país és més desenvolupat gràcies a que te un bon estat de benestar o te un bon estat de benestar per que és més desenvolupat i se’l pot permetre?

• Les falses pistes del benestar? PIB?; balanç patrimonial? Creixement? Segons la capacitat adquisitiva de les persones? Intangibles? La satisfacció, la felicitat?

• La gestió del no creixement..L’austeritat elegida...• La despesa social: més és sempre millor? DADES

Diferències en despesa social, més per capita (1/10) que en PIB (1/2)

VALORS ESPANYA: LES RESPONSABILITATS

AMBITS DE RESPONSABILITAT PUBLICA

PERCEPCIONS SOBRE LA DESIGUALTAT

EL CONTEXTL’ancoratge de les cultures

L’opció distributiva/ redistributiva

Reconèixer la dualitat fiscal i revisitar la paradoxa de la redistribució

Repensar l’equitat d’accés (universalisme i gratuitat) , insuficient per a actuacions selectives efectives.

En favor d’un universalisme ‘proporcionat’

Distribució/ redistribució• Generació de rendes primàries àdhuc rendes disponibles

(impostos/ transferències en espècie i monetàries)

• Nòrdics (SMIs, flexisecurity, limitacions al capital, molta ocupació...) vs. anglosaxons (més lliure empresa, acció correctora posterior)– Pros i cons– Comparativa de Ginis: de mercat vs. disponible

...més enllà de la desigualtat, la pobresa

...més enllà de la renda, • la riquesa, el benestar, els valors...

Pauta del passat:

13

Figure 2. Fiscal redistribution, 1985–2005

Source: Caminada et al. (2012).

Més recentment Canvis 2007-12:

14

Figure 3. Redistributive effects of fiscal adjustments, 2007–12 (changes in market and

disposable income Gini coefficients)

Sources: Euromod v G1.0+; Eurostat; and authors’ calculations. Note: An increase in Gini coefficient indicates an increase in inequality. The Gini coefficient for market income is estimated by Euromod based on post-tax income survey data by Eurostat and simulated figures for taxes, using the Euromod micro-simulation model.

*Indicates that data for disposable income refer to 2007–11.

LES DUES BANDES DEL PRESSUPOST: redistributive household taxes spending vs.cash transfers

REFER, REPENSAR• Els reptes del benestar

– Compatibilitzar invertir per a prevenir vs. gastar per a reparar

– Sostenibilitat i solvència dels instruments de protecció social.– Del welfare al workfare– A les polítiques públiques: Els equilibris intergeneracionals

trencats– A l’economia en general: L’impasse per a una nova ciutadania

europea– A les ‘4 parets’ de casa: diners/ dedicació d etemps/

coneixement/ valors (problema de la seva corrrelació i causació acumulativa)

Taxes de retorn de la inversió en K Humà

REFER, REPENSAR• Els reptes del benestar

– Invertir per a prevenir vs. gastar per a reparar– Sostenibilitat I solvència dels instruments de protecció

social.– Del welfare al workfare– A l’economia en general: L’impasse per a una nova

ciutadania europea.– A les polítiques públiques: Els equilibris

intergeneracionals trencats– A les ‘4 parets’ de casa: diners/ dedicació d etemps/

coneixement/ valors (problema de la seva corrrelació i causació acumulativa)

WORKFARE: WELFARE INTEGRAT AL TREBALL ‘Welfare’ tradicional condicionat a ‘no renda’ (no treball) vs ‘Workfare’ subsidi condicionat a l’activitat

EVITAR TRAMPES DE POBRESA, COM A LES RENDES MÍNIMES GARANTIDES

Trampa de la PobresaEfectes: - Quina Renda Garantida

- Com decreix el Subsidi

19

Oci

Consum/

Renda

Max prefixat per tenir-hi

dretω

Renda garantida

2

1

Renda del

treball0

24h

REFER, REPENSAR

• Els reptes del benestar– Invertir per a prevenir vs. gastar per a reparar– Sostenibilitat I solvència dels instruments de protecció

social.– Del welfare al workfare– A l’economia en general: L’impasse per a una nova

ciutadania europea– A les polítiques públiques: Els equilibris

intergeneracionals trencats– Les ‘inaccions’: les ‘4 parets’ de casa: diners/ dedicació

de temps/ coneixement/ valors (problema de la seva corrrelació i causació acumulativa)

Els canvis demogràfics i del mercat de treball requereixen un nou enfocament de justícia intergeneracional

• Regla de Musgrave (Actius-Passius: treballadors/ pensionistes): establir com a referent- una ratio predeterminada de posicions relatives, de manera que la relació entre contribucions (cotitzacions)/beneficis (pensions) mantingui constant el coeficient de ingresos (nets) per càpita de la població activa amb els beneficis (nets) per càpita dels jubilats.

-Una volta fixada la ratio, els impostos s’ajustarien periòdicament per acollir els canvis demogràfics i de productivitat. Si la població envelleix, augmentaria la fiscalitat però baixarien les pensions, de manera que tots ‘perdrien’ en la mateixa proporció. Les millores de productivitat, en sentit contrari.

REFER, REPENSAR

• Els reptes del benestar– Invertir per a prevenir vs. gastar per a reparar– Sostenibilitat I solvència dels instruments de protecció

social.– Del welfare al workfare– A l’economia en general: L’impasse per a una nova

ciutadania europea– A les polítiques públiques: Els equilibris

intergeneracionals trencats– Les ‘inaccions’: les ‘4 parets’ de casa: diners/

dedicació de temps/ coneixement/ valors (problema de la seva corrrelació i causació acumulativa)

Alerta amb les falses pistes:

-Voler més despesa social sense disposició a contribuir hi fiscalment

-Els indicadors (més no sempre és millor), les ratios (i l’evolució dels seus components), els conceptes (‘social’, ‘public’, ‘pressupostari’), valors nets o bruts…les comparatives, les cultures

• Entendre la redistribució en el estats de benestar universalistes (accés i utilització, i finançament)– La paradoxa de la redistribució (targeting, tagging,

generositat) Sostenibiltat i solvència

XARXES PUBLIQUES I COSTOS IMPOSITIUS

Dades OCDE: convergence on social spending but not on tax revenues? Spain: +6/ -2

Alerta amb les falses pistes:

-Voler més despesa sense disposició a contribuir

- Els indicadors (més no sempre és millor), les ratios (i l’evolució dels seus components), els conceptes (‘social’, ‘public’, ‘pressupostari’), valors nets o bruts…les comparatives de països de referència, les cultures dels imperatius acceptables…

• Entendre la redistribució en el estats de benestar universalistes (accés i utilització, i finançament)– La paradoxa de la redistribució (targeting, tagging,

generositat) Sostenibiltat i solvència

COMPTAR BÉ EL QUE ÉS DESPESA ‘SOCIAL’ : Public gross, public net (after taxes), private social (mandatory & voluntary) and net total social expenditure. Differences in rankings: Denmark: from 2 to 9; Spain from 9 to 14; UK from 12 to 4; USA from 23 to 2

Alerta amb les falses pistes:

-Voler més despesa sense disposició a contribuir

-Els indicadors, les ratios, els conceptes (socials, public, pressupostari), valors nets o bruts…les comparatives, les cultures

• Entendre la redistribució en el estats de benestar universalistes (accés i utilització, i finançament)– La paradoxa de la redistribució (targeting,

tagging, generositat) Sostenibilitat i solvència

...més falses pistes• Analitzar agregats i no relativitats als seus beneficiaris• Atendre a mitjanes i no a la seva variança distributiva• Finançament amb impostos garantia d’equitat i sostenibilitat• Tots els copagaments son dolents• If not for profit for what? Excedent n’hi ha sempre. La qüestió

és qui se l’apropia i amb quina transparència i legitimitat ho fa.• La millora de la gestió ‘com a alternativa’• Aixecar temors al canvi i demanar consolidar el status quo• Predicar autonomia i després negar-se a l’autogestió. Voler

actuar per compte pròpia i pretendre cobrar com a compte aliena

• Mantenir l’endogàmia directiva, polititzada i aliena als professionals

SOSTENIBILITAT I SOLVÈNCIA DE LA PROTECCIÓ SOCIAL

• DES DEL TREBALL, LA PARTICIPACIÓ OCUPACIONAL, LARESPONSABILITAT INDIVIDUAL, EL VOLUNTARIAT

• CONTINGENTAR AJUTS A TREBALL (TAMBÉ COMUNITARI)

• EVITANT ELS INCENTIUS ADVERSOS AL TREBALL REGULAR

• INTEGRANT ELS EFECTES COLATERALS SOBRE ALTRES ASPECTES DEL BENESTAR (ESTRUCTURES FAMILIARS, ATENCIÓ ALS NENS, CONSUM, FERTILITAT)

• ACABAR AMB LA DEPARTAMENTALITZACIÓ-SEGMENTACIÓ DE LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES: NO QUI FA QUÈ SINÓ PER A QUE, I COM

ALTRES ELEMENTS

• ATENCIÓ ALS COSTOS DE TRANSACCIÓ, D’ADMINISTRAR LES POLÍTIQUES

• MILLLORAR LA CAPACITACIÓ EN GESTIO PUBLICA PER A LA PRIORITZACIÓ DE LES ACCIONS

• CONTRA LA CULTURA DE LA GRATUITAT, DE DESCONÈIXER COST I PÈRDUA DE BENESTAR ASSOCIADA A L’IMPOST, IGNORAR RESIDUS NETS –QUI REP QUÈ A EXPENSES DE QUI, DE TIRs, DE CICLE VITAL, INTER-INTRAGENERACIONAL...

• SOBREDOSI DE PUBLIC CHOICE: EN LA COMBINACIÓ DE CONTRIBUTIU I SOLIDARI; PERCEPTIBILITAT VS. EFECTIVITAT. ESTRATÈGIES DE COPAGAR VS REEMBORSAR PARCIALMENT...

CAMÍ DEL ‘MENTRESTANT’

Reintroduir la cultura de les responsabilitats, separant ‘a la Roemer’ dels resultats, les circumstàncies de l’esforç

Pactar criteris (regla de ‘Musgrave’, jubilació i gradient social, priorització de prestacions...) per a un universalisme ‘proporcionat’

Atendre als mecanismes de transmissió de la micro a la macro. Quan la recomanació no basta: ‘fe’s o explica per què no fas’...

-....A favor de la societat del benestar, contra els seus

entusiastes...

COM?: Davant de la dificultat de pactar continguts, pactar procediments

• Sigui a qui sigui a qui li toqui enfrontar-se als nous reptes: consensuar mètodes (en el vel de la ignorància) tant raonables socialment com impermeables a la batalla ‘politica’

P. ex.: -regles intergeneracionals explícites, -ordenació de prestacions per cost efectivitat; -finançament diferenciat (preus públics) per a les utilities; -cap despesa ordinària per a un ingrés fora de cicle; -cap partida de despesa pressupostada per sota de la liquidada sense -justificació (i la simètrica per als ingressos); -forçar la inclusió de costos socials o de llarg termini, sobre generacions futures, amb taxa de descompte predeterminada; -cap norma nova sense identificar la vella que substitueix; -cap llei important sense la identificació de costos i beneficis i mesures sobre les que serà avaluada.

Narrativa de les finances estructurals de la Generalitat de Catalunya

• 1) Catalunya genera uns ingressos públics anuals per import de 40.000 milions d'euros. Això surt tant d’impostos estatals com autonòmics, així com altres ingressos públics generats a Catalunya.

• 2) La Generalitat d'aquests 40.000 milions en disposa de 20.000 milions directament, d'acord amb el sistema de finançament (propis de veritat no arriben a 4 mil M).

• 3) La Generalitat ha d'atendre despeses per import de 24.000 milions d'euros, de les

quals 2.000 milions són interessos. • 4) L'Estat gestiona un total de 20.000 milions dels tributs generats a Catalunya. • Tot això en ingressos de l’administració autonòmica i estatal (IVA, IRPF, ISoc, IEsp, ISD,

IPat...), sense tenir en compte ni els ens locals ni els ingressos de la Seguretat Social via cotitzacions.

• 5) La diferència entre les despeses i els recursos no financers 24.000-20.000 milions = 4.000 milions és el dèficit, que en termes del PIB, que és de 200.000 milions, suposa un 2%,

• si deixem de banda la despesa del deute (interessos) serien 22.000-20.000 milions = 2.000 milions, seria 1% (és el que es coneix coma dèficit primari).

• aquest dèficit s'ha de cobrir amb recurs a préstecs – endeutament. La Generalitat té impossibilitat per l'Estat l'endeutament als mercats. L'única manera d'aconseguir crèdit per pagar les despeses és amb préstec de particulars (bons) a un interès molt alt o el préstec de l'Estat (Fons liquiditat autonòmica).

• I atents al FLA (és un prèstec i només pel dèficit autoritzat!!) i a la Unidad

Central de Compras com a potencial instrument recentralitzador

• 6) L'acumulació del dèficit cobert amb endeutament o préstecs en els darrers anys ha donat lloc a una suma total de deute de 58.000 milions (a 31 de desembre de 2103, 62 mil hores d’ara), que és la suma del crèdit demanat en cada any pressupostari.

• aquesta és una quantitat que s'ha de tornar, i que només a dia d'avui correspon una xifra superior al pressupost total d'ingressos de la Generalitat en un any. Caldria esmerçar els recursos totals de dos anys per tornar tots els diners que ens han prestat. A més, aquesta quantitat genera uns interessos que cal pagar i que cada any creixen, i són molt alts. El deute no es pot deixar impagat.

• 7) El marge d'actuació en pressupostos de la Generalitat està limitat per les anteriors condicions i la mínima capacitat tributària que té.

per tant, tot ve donat, o a millor gestió, o a reducció de despeses, o a increment d'ingressos no tributaris, o vendes extraordinàries de patrimoni.

DADES I RAONS: COM HEM ARRIBAT A L’ACTUAL DISJUNTIVA ENCAIX/ DESENCAIX

Registre tendencial de fluxos

• Població 16%• PIB 20%• Recaptació IRPF 23%; Estimació mix tributari: 21%• Despesa en competències transferides: 15%• Despesa en competències centrals: 10% Mix de despesa

(inclosa SS): 13%• Dèficit fiscal: (21-13) = 8%• Rati de millora de finançament autonòmic potencial per

càpita: 21/16 = +32%• Rati de millora amb mirall privilegiat basc, pc: + 65%

Registre tendencial d’estocs

L’estoc de capital públic (FBBVA 2013 –amb dades bàsiques del 2010): Pes de la renda 18.7 %; de la població 15.9%;

Capital net no residencial en serveis públics 15.9%;

Capital net en infrastructures públiques: 13.5%

0,0

2,0

4,0

6,0

8,0

10,0

12,0

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

Gràfic 5.1 Dèficit fiscal de Catalunya amb pressupost equilibrat (% PIB)

Flux monetari Incidència càrrega-benef ici

El dèficit fiscal reiterat és dèficit social Despesa pressupostada: Salut 9.127,91 (2011) 8.685,01 (2012) i 8.220,61 (2014 i desplaçant 509 milions del 2013)

Despesa en servei del Deute (2014): 7.876,34 (cap 3 –2.400 (+30%) tot i el FLA, i cap 9 -venciments)

• Desplegament de la Llei de dependència• Millor sanitat• Més escoles bressol• Millors universitats• Més infrastructures• Una política econòmica al servei del progrès i la reactivació

econòmica• Menys impostos, més diners a les butxaques dels ciutadans

LA SANITAT

DESPESA SANITÀRIA PÚBLICA

DAFO CAT FUTUR• Societat amb mitjana més alta i variança

més baixa• Clúster amb més K social• Pactes nacionals més probables• Geografia i clima favorables: turisme

redemptor!• Més idiomes, més abocament exterior

(espavilar en contexts canviants)• Amb l’estrés de qui no es pot repenjar en

el sector públic• Registre (qui sabia ja girar lletres en el

segle XV avui sap…)• Ubicació geoestratègica per a la logística

mediterrània• 4 Ks que posen en valor Cat/Hispània• Es ‘país para viejos’ i estudiants!• Atracció Barcelona!

• Individualisme, costa compartir, tot i ser necessari per créixer

• Teixit social com a teranyina d’estabilitat però també de fre

• D’esquenes a la innovació disruptiva com a forma conservadora

• Mirar el poder des de la distància: voler i doldre

• Política econòmica reactiva No la fem, ens la fan: poc idiosincràtica

• Sense poders públics, sense palanques: fragilitat a les conjuntures i els costos d’oportunitat intersectorials

• Una Admó que no està a l’alçada, unes infraestructures no prou adaptades.

• Que l’estrés social que fa funcionar l’economia no es descontroli amb un ictus

SEGUEIX REFERÈNCIA ANNEXA ‘PER UNA NOVA FISCALITAT’

I ‘ESTUDI DELS CANVIS DES DE LA NARARATIVA DEL BÉ COMÚ’ I DADES DE SUPORT

GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ

PER UNA NOVA FISCALITAT• La imposició per...• La imposició òptima: eficiència i redistribució• Elusió, igualar ‘playing fields’, l’arbitratge fiscal

(sectors, actius, formes organitzatives, tipus de rendes...)

• El frau• Les cultures i les responsabilitats• L’abús de llei• La seguretat jurídica• Competència/ harmonització fiscal• La incidència i la capitalització impositiva

(...)

• La gestió fiscal del (no) creixement• La dualitat fiscal requereix targetting i tagging• Els límits de la devaluació fiscal• Propostes de reducció de la pressió fiscal per a

Europa (Giavazzi/ Tabellini)• Altres: un nou paper per a l’impost de

successions, la fiscalitat per als canvis en els estils de vida, la nova imposició ambiental.

• Taxes, copagaments i preus públics d’acompanyament

Fil argumental del bé comú

• ...Vetllar per les coses que son de tots i que es perceben, però, com ‘a de ningú’

• ...Des de motivacions alienes al lucre personal (amb quelcom de motivació intrínseca i transcendental)

• ...Distingint els errors d’actuació de les desviacions voluntàries lucratives

• ... Buscant prevenir els efectes socialment indesitjats (fora d’això, mal si fas, mal si no fas)

• ...Des del vel de la ignorància (Rawls): focalitzant a qui pitjor està.

• ...Des de la variança de situacions i no de mitjanes

Missatges principals. Els valors• L’austeritat elegida (sobrietat contra el malbaratament)• La temprança assenyada (equilibri; voluntat sobre

preferències, solidaritat)• La prudència: la supervisió prudent

– Preventiva: el pas de l’acció individual a la col.lectivaEl bé comú: des de les externalitats a la solidaritat

passant per les utilitats interdepenents. Dels bens de la comunitat. Esperant que se’n responsabilitzi algú altre no ho fa ningú Dilema de presoner. Pareto inferioritat. Tots hi perdem. Compromís ‘moral’

Missatges principals

-De les actuacions micro a les macroprudencials-Les responsabilitats personals i comunitàries. La

previsibilitat i el cost de les conseqüències. -L’assegurament i la mutualització. El ‘moral hazard’-L’avaluació de les accions. ‘Valen’ el que ‘costen’? La

perspectiva social del cost d’oportunitat

...La confusió d’allò públic en les accepcions polítiques, administratives, ciutadanes, comunitàries, de la societat civil, de l’esperit col.lectiu.

ESPECIFICITATS. Catalunya• Per la banda de la despesa, més desenvolupament

econòmic, més expectatives ciutadanes, millor aspiració a qualitat assistencial... Però amb recursos que no es mouen amb el PIB sinó amb el pes relatiu de la població sobre una quantitat predeterminada

• Un sistema de provisió que concerta però que és temorós d’establir relacions transparents

• Els intangibles: la seguretat jurídica, la confiança amb les institucions, l’ancoratge familiar nuclear.

• ...La importància de les 4Ks: Fil ferro i fibra (físic, tecnològic), institucional, humà i K social

DAFO CAT 2015• Societat amb mitjana més alta i variança

més baixa• Clúster amb més K social• Pactes nacionals més probables• Geografia i clima favorables: turisme

redemptor!• Més idiomes, més mirada exterior

(espavilar en contexts canviants)• Amb l’estrés de qui no es pot repenjar en

el sector públic• Registre (qui sabia ja girar lletres en el

segle XIV avui sap…)• Ubicació geoestratègica per a la logística

mediterrània• 4 Ks que posen en valor Cat/Hispània• Es ‘país para viejos’ i estudiants!• Atracció Barcelona!• Tenir un ‘somni’

• Individualisme, costa compartir, tot i necessari per créixer

• Teixit social com a teranyina d’estabilitat però també de fre

• D’esquenes a la innovació disruptiva com a forma conservadora. Dimensió!

• Mirar el poder des de la distància: voler i doldre

• Política econòmica reactiva No la fem, ens la fan: poc idiosincràtica

• Sense poders públics, sense palanques: fragilitat a les conjuntures i els costos d’oportunitat intersectorials

• Una Admó que no està a l’alçada, unes infraestructures no prou adaptades.

• Que el sobre-estrés social que fa funcionar l’economia no es descontroli i faci un ictus!!

...No esperin aplaudiments per a la tasca encomanada. Simulem-los, si més no, pel sentiment d’haver fet els deures...

MOLTES GRÀCIES PER LA SEVA ATENCIÓ

Els nous enfocaments: La necessitat de prioritzar

(i) Necessitem més que mai focalitzar, prioritzar, sel.lecionar intervencions ‘a mesura’ per als col·lectius destinataris.

(ii) Calen respostes integrades, no segmentades, no

departamentalitzades: no importa qui fa què sinó per a qui…

(iii) A les polítiques públiques, identificar les variances, i no basar-se en la comparació de mitjanes, i saber fer la diagnosi de quins factors les determinen esdevé decisiu.

(iv) En la mesura de lo possible, una perspectiva intergeneracional i dinàmica hauria de predominar sobre la ‘intra’ i estàtica.

Tot això en el nou context: Atenció a la deriva dels ingresos públics cap a la fiscalitat dual: major pes de la imposició indirecta, millor tracte fiscal a les rendes del capital que

del treball, donats els beneficis de l’arbitratge fiscal…

la regressivitat tendencial que aquesta suposa per la banda dels ingressos l’ha de més que compensar la política pública per la banda de la despesa: d’aquí la importància

del focus sel.lectiu més redistributiu cap als grups prioritaris més fràgils amb la crisi.

LA PARADOXA DE LA REGRESSIVITAT, QUAN MÉS I MILLOR DESPESA SOCIAL

La paradoxa de ‘més sector públic’

• Menys capacitat redistributiva per la banda de la despesa

• Més inequitat per la de la dualitat fiscal per la banda de ingresos

• Universalisme: tot per tots de la millor qualitat, no. Tothom és ‘elegible’ però no tothom és elegit, sí.... L’exercici obliga a la priorització.

• Equitat d’accés i biaixos (per educació i renda) en la utilització

Espanya. Pobre nivell d’associacionisme

Disgust amb la democràcia actual

Confiança amb institucions

PERCEPCIONS DE RESPONSABILITATS PÚBLIQUES PER AGENTS

ENCERTS EN PERCEPCIONS. SANITAT

ENCERTS EN PERCEPCIONS. ENSENYAMENT

BIAIXOS AUTONÒMICS EN PERCEPCIONS

BIAIXOS TERRITORIALS EN PERCEPCIONS AUTONÒMIQUES FAVORABLES

EL TRADE OFF ENTRE EQUIDAD Y EFICIENCIA

Hay evidencia de que existen preferencias en salud que violan la monotonicidad fuerte. Y esta violación parece que es fruto de que en el ámbito de la salud, las cuestiones distributivas (reparto de ganancias en salud) dominan a las cuestiones de eficiencia (suma de ganancias en salud).

• Esta evidencia existe también en otros países. Pero en España las preferencias que violan la montonicidad fuerte son más frecuentes.

CUESTIONARIOBásicamente el cuestionario era el siguiente: hay una diferencia en años de vida entre clase alta y clase baja. (EVca, EVcb) la diferencia es de 5 años: EVca - EVcb=5 Se propone una política sanitaria que incrementa la esperanza de vida pero de distintas formas: la variante A es de ganancia igualitaria (+2, +2) frente a una política que sólo incide en los más pobres ('+0,+4). Los que eligen A son de ganancia igualitaria y es el % de la primera columna. De los que eligen B en la pregunta anterior, entonces se les enfrenta secuencialmente entre A (+2+2) y un B nuevo que sigue siendo a favor de los más pobres pero cada vez menos eficiente en efectos totales de ganancias en salud: A(+2+2) versus B(+0,+3,5) A(+2+2) versus B(+0,+3) A(+2+2) versus B(+0,+2,5) Los que eligen A en estos casos (acumulándolos), están en la columna segunda de los individuos que sí aceptan el trade-off. Y finalmente, a los que siguen eligiendo B en la última fila anterior, se da esta opción A(+2+2) versus B(+0,+2): Los que eligen B, violan la monotonicidad fuerte (podrían ser rawlsianos o no monotónicos).

Resultados: los que siguen eligiendo B en la opción A(+2+2) versus B(+0,+2): violan la monotonicidad fuerte (podrían ser

rawlsianos o no monotónicos).DRAFT COMPARATIVE RESULTS

Gain egalitarians

Individuals who trade

Violates strong monotonicity country sample mode size

ESRC1 36% 44% 20% UK public interview 66

Spain (1999) 36% 7% 57% Spain public interview 973

Spain (2004) 20%* 19% 61% Spain public interview 327

ESRC2 42% 48% 10% UK public postal 271

HTA 32% 52% 16% UK public group 25

Kaiser Permanente

68% 18% 14% US policy

holders postal 784

DoH SDO 53% 34% 13% UK NHS staff

postal 626

* includes indifference option

SPAIN: WHAT DO WE KNOW ABOUT THE REDISTRIBUTIVE EFFECTS OF THE SPANISH WELFARE SYSTEM

• RELATIVELY LOW REDISTRIBUTION EFFECTS FOR THE WHOLE SOCIAL EXPENDITURE, WITH NOT GUARANTED PRO-POOR BIAS (IT DEPENDS ON THE SOCIAL GRADIENT ON THE UTILISATION OF UNIVERSAL SERVICES)

• LARGER EFFECTS FOR THE CONTRIBUTIVE PENSIONS (!) AND LOWER IMPACT (DUE TO ITS LOWER SHARE, NOT TO RELATIVE EFFECTIVENESS) FOR THE INCOME RELATED SERVICES (PARTICULARLY FAMILY RELATED).

• FOR EFFECTIVE REDISTRIBUTION FOLLOWS THE PROGRESSIVE INCOME TAX...

CAVEAT: UNDER DUAL FISCAL SYSTEMS (increasing share of indirect tax revenues)...

La riquesa més desigualment distribuida quela renda (Espanya a la banda de les diferències menors)

71

Figure 4. Gini coefficients for the distribution of income and wealth in selected economies, early

2000s

Sources: Davies et al. (2008); OECD; Luxembourg Income Study Database; Socio-Economic Database for Latin

America and the Caribbean (SEDLAC); World Bank; Eurostat.

THE LEVEL vs THE RATE OF GROWTH. High income elastic social spending growth per capita in EU:1990-2010

STRONG DIFFERS: Larger on per capita (1/10) than wrt GDP (1/2) bases Public Social Expenditure

THE DEPARTURE POINT: Different mix of cash benefits vs. services in social protection under diverse individual welfare rationale: eg. Sweden/ Austria; Norway/ Italy (OECD 2007)

Què sabem:

75

Figure 1. The redistributive impact of fiscal policy in advanced economies, mid-2000s

Source: Paulus et al. (2009); except for Australia, Canada, Czech Republic, Korea, Norway, Israel, Taiwan Province of

China, and the US, where data are from Caminada et al. (2012).

Note: The impact of inequality of disposable income does not incorporate the redistributive impact of indirect taxes

and in-kind benefits.

Less redistributive old age transfers often account for the largest share

THE FISCAL CONSOLIDATION EFFECT: (I) The shadows of the multipliers debate. Positive means improvement in the budget balance. Total consolidation is measured as a change in the underlying primary balance

Expenditure cuts vs tax increases in % 2009-15 survey based. Spain vs Portugal for similar consolidation plans

Further analysis. PIGS: Cuts on per capita social expenditure by items. How far evolve from EU15 average. Spanish regression for Family & Health, Unemployment & Social exclusion

THE EQUITY IMPLICATIONS

ASSESSING FISCAL CONSOLIDATION. Past empirical evidence

THE EQUITY IMPACTS SO FAR: Redistributive effect of fiscal adjustments (% of change in distributive and redistributive Gini index)

Spain’s ugly record 2007-12

ROM PRT NLD GER LTU BGR IRL* POL EST CZE FIN ITA BEL* CRG AUT*

GBR*

SVN LVA LUX FRA*

SVK MLT SWE CYP HUN DNK ESP-0.06

-0.04

-0.02

0

0.02

0.04

0.06

0.08

Gráfico 4. Efectos Redistributivos de los Ajustos Fiscales, 2007-12 (cambios en Coeficientes Gini Disponible y de Mercado)

Disponible Mercado

Fuente: Euromad ; Eurostat; y los cálculos del autor.Nota: Un aumento en el Coeficiente Gini indica un aumento en la inequidad. El coeficiente Gini para Renta de Mercado se estima mediante Euromod basado en datos de encuestas después de impuestos, usando el modelo de micro-simulación Euromod.*Indica que los datos sólo están disponibles de 2007-2011.

THE DEPARTURE POINT: HOW REDISTRIBUTIVE AT PRESENT ARE OUR TAX BENEFIT SYSTEMS Gini reduction at market vs at disposable income (2000 to 2010: Not much worsening)

INEQUALITY REDUCTION IN MONEY INCOME WITH AND WITHOUT PUBLIC SERVICES UTILISATION OECD 2007: larger in mediterranean than in nordic countries

Inequality reduction (in %) of money income once non standarised public services utilisation by items is taken into account OECD 2007. Spain: less ‘universal’ effective

access in health care more redistributive?

Rate of change of annual disposable household income: total population, upper and lower deciles

Total transfers on average received by the 30% upper and 30% lower income groups as % of average transfers in 2010: nordics vs

mediterraneans

Capital Humà, Capital Institucional i Capital Social

Identificació de ‘externalitats socials’ favorables al creixement conjunt, malgrat existir rendiments decreixents i un escàs canvi tecnològic. De manera similar, tota la resta igual, respecte dels

efectes favorables del capital humà.

Canvi de focus: La qualitat dels instruments compta. Un subsidi incentivador ‘a fer’ versus l’amenaça d’una sanció per a ‘no fer’. Restar vs. no permetre generar. Distribuir vs. Redistribuir. Una despesa vs. una deducció. Una transferència monetària o una

prestació en espècie. Copagar vs menor reemborsament. Utilització amb o sense posibilitat d’elecció i consequències sobre la qualitat...

Els canvis que sumen versus els de base zero; d’efectes pecuniaris vs. Aquells que milloren la frontera de possibilitats de benestar; els

que creen valor només en el curt (creació d’ocupació en inversió d’actius) i els d’efecte permanent (de la societat del coneixement)

Capital Social

Atenció a canvis a l’entorn (seguretat financera, física, valors culturals, serveis personals, socials i d’empresa,

d’acompanyament) i a la qualitat de vida (benestar residual, entorn saludable i sostenible, reconciliació de la vida familiar i laboral...) en favor de polítiques de millora de l’ocupació, de la compensació al treball i al risc empresarial, de les sinèrgies de

cluster, de la planificació estratègica integrada, de la inversió de capital, de la visió i lideratje social, la cooperació, d’una política

fiscal sanetjada.

Capital social (Putnam, 1993, 2000; Lin, 1999) com a confluència de (I) confiança (trust), (ii) faccilitat de cooperació, (iii) creació de

‘xarxa’.Cooperació addicional a l’esperable en comportaments individuals

(dilemma del pressoner) i oportunístics (quan la reputacuió importa)

Capital Social

Generació de ‘xarxes’ tant dintre de subgrups com entre grups. Cooperar com a resultat ja per un sentit abstracte del dèure, per

obligació moral (costum de grup) per la confiança de sentir-se part d’un tot.

Una dictadura les trenca Reconstruir les xarxes costa després molt.

Capital social

com a factor a la funció de producció; com a minorador dels costos de transacció (sobre la base de la

confiança), com a reductor dels costos de seguiment i control (la

responsabilitat de cadascú respecte de la resta)

...en part, procedent del capital públic, però també de quelcom més..

NOTEM: ‘CASH IS NOT CURE’:

ENTENDRE LA RESTRICCIÓ PRESSUPOSTÀRIA DE LA DESPESA PÚBLICA COM A RESULTAT DE LA DECISIÓ SOCIAL (INFORMADA, PERÒ POLÍTICA EN ÚLTIM TERME: GASTAR MÉS NO SOL SER MAI LA SOLUCIÓ –IMPORTA EN QUÈ ES GASTA, COM ES GASTA I COM ES FINANÇA; ELS REFERENTS AQUÍ PODEN SER ENGANYOSOS)

MES NO SEMPRE ÉS MILLOR

LA SOLVÈNCIA DELS SISTEMES DE PROTECCIÓ SOCIAL A MÉS DE LA SEVA SOSTENIBILITAT FINANCERA (NO ÉS UN EXIT HAVER CREAT UN ESTAT DE BENESTAR QUE HA DESARTICULAT PART DEL TEIXIT SOCIAL O L’HA FET ‘ESTAT DEPENDENT’, I QUE ARA A MÉS NO RESULTA SOSTENIBLE)