L’estrès L’estrès laboral i l’estrès escolar - mgc.es · 34a Setmana de la Prevenció...

34a Setmana de la Prevenció Fundació Mútua General de

Catalunya

L’estrès

L’estrès laboral i l’estrès escolar

23 i 24 d’octubre de 2006

De 19 a 20.30 h

Ponents:

Sra. Sònia Algueró. Psicòloga clínica. Psicoterapeuta. Centre Psicològic i Mèdic Mensalus.

Dra. Marilen Barceló. Psicòloga clínica. Psicoterapeuta. Centre Psicològic i

Mèdic Mensalus.

34a Setmana de la Prevenció Fundació Mútua General de Catalunya

L’estrès. L’estrès escolar i laboral.

2

L’estrès

• Què és l’estrès? Més de la meitat dels adults han patit o pateixen estrès, segons l'Associació Espanyola

de l'Estudi de l'Estrès. La paraula estrès es va començar a utilitzar en física, i no va ser

fins als anys trenta que Hans Seyle la va començar a utilitzar per referir-se a les

circumstàncies i esdeveniments que influeixen sobre una persona i produeixen

reaccions en ella. L'estrès és un fenomen fisiològic normal, és la resposta que emet un

organisme davant d'estímuls percebuts com amenaçadors. Per això, el bon estrès és

positiu: ajuda a suportar situacions exigents i a reaccionar davant les demandes de

l'entorn.

L'estrès negatiu o distrès apareix quan l'organisme no és capaç d'adaptar-se a la

situació de donar respostes adequades a les demandes de l'entorn. Es produeix una

activació i ansietat desmesurada, acompanyada d'incapacitat per centrar-se

eficaçment en les tasques.

Les persones tenen una capacitat limitada de treball i de resposta a les situacions.

Quan se'ns exigeix més del que som capaços de respondre en aquell moment, ens

podem bloquejar de tal manera que no puguem realitzar tasques senzilles que amb

prou feines representaven dificultat. Per respondre a les exigències quotidianes i a les

situacions extraordinàries necessitem un cert grau d'activació, de tensió. Si és

insuficient, no respondrem bé, però si la tensió és excessiva, podem quedar

incapacitats per respondre.

L'estrès al treball pot definir-se com la resposta psíquica i/o mental i/o física que es pot

produir quan les exigències en el treball superen les capacitats, habilitats, expectatives

o necessitats del treballador.

El concepte estrès, a vegades, es confon amb el de "desafiament o repte en el treball",

que no solament no produeix conseqüències negatives per a la salut de la persona,

sinó que pot resultar beneficiós.

Estudis actuals demostren que l'estrès d'origen laboral pot afectar a molts treballadors

europeus en diversos sectors laborals. A l'informe de la Fundació Europea de

Condicions de Treball a la Unió Europea, el 28 % de treballadors afirmen patir

problemes de salut relacionats amb l'estrès. És el segon problema més mencionat

després del mal d'esquena.



3

• Fases de l'estrès L'estrès no apareix de manera sobtada, es considera que existeixen tres fases:

• La fase d'alarma és el moment d'enfrontar-nos a una situació difícil o nova, el

nostre cervell analitza els elements nous, els compara recorrent a la memòria de

conjuntures similars i, si entén que no disposem d'energia per respondre, envia

ordres perquè l'organisme alliberi adrenalina. El cos es prepara per respondre,

augmentant la freqüència cardíaca, la tensió arterial, tensant els músculs...És

una reacció biològica que ens prepara a respondre.

• A la fase de resistència, l'individu es manté actiu mentre dura l'estimulació i, tot

i que apareixen els primers símptomes de cansament, es continua responent bé.

Quan la situació estressant cessa, l'organisme torna a la normalitat.

• I, finalment, a la fase d'esgotament, si l'activació, els estímuls i les demandes

no disminueixen, el nivell de resistència acaba per esgotar-se i apareix de nou

l'alarma. Es comencen a patir problemes físics i psíquics.

• Símptomes corporals de l'estrès No només té repercussions psicològiques, també afecta el nostre estat de salut física.

• Aparell digestiu: l'estómac segrega més àcids. Si la situació es manté, les

parets s'acaben irritant. La sang es desvia de l'estómac i s'altera el procés de la

digestió. Moltes úlceres gastroduodenals i la colitis ulcerosa estan relacionades

amb situacions contínues d'estrès.

• Aparell muscular: la tensió apareix en forma de contractures a diferents nivells:

mandíbules, coll, esquena, dolors a les cames.

• Aparell respiratori: la respiració s'accelera i es torna entretallada. Es té la

sensació que l'aire no omple els pulmons.

• Sistema cardiovascular: s'allibera adrenalina i noradrenalina, que fan que el

ritme cardíac i la pressió de la sang augmentin. Es produeix una dilatació dels

vasos sanguinis i retenció de líquids.

• Pell: augment de la sudoració. Si l'estrès és prolongat, poden sorgir patologies

dermatològiques vinculades a estats d'ansietat.



4

Quan sorgeixen aquests símptomes "funcionals" (sense causa orgànica aparent), es

produeix una retroalimentació negativa que activa una altra vegada els processos

biològics d'alarma i redobla la simptomatologia.

• Eines per a combatre l'estrès Quan els símptomes de l'estrès comencen a perjudicar la nostra qualitat de vida

causant sofriment psicològic, irritabilitat, descens del rendiment laboral, dificultats de

concentració, insomni o visió pessimista de la realitat, hem de recórrer a ajuda

especialitzada.

No es pot fugir permanentment de les situacions que produeixen estrès. Alguna

vegada s'han d'afrontar, i per a això disposem d'eines que seran vàlides si s'apliquen

de la mà de professionals qualificats. Vegem-ne algunes:

• Fàrmacs: tranquil·litzants o antidepressius (sempre sota prescripció mèdica),

indicats per reduir l'ansietat. Molt útils si es complementen amb altres

tractaments que ajuden a eliminar també les causes de l'estrès, no només els

símptomes.

• Relaxació: tècniques que combinen la respiració profunda amb la distensió dels

músculs. Un cervell ben oxigenat i que percep el benestar de la relaxació

muscular està més ben preparat per percebre positivament la realitat

problemàtica. Hi ha moltes tècniques, però convé descartar les que comporten

manipulacions de la personalitat desconegudes pel pacient i les que són

paranormals o científicament indemostrables.

• Tècniques cognitives: mètodes psicològics articulats per experts. Intenten

reestructurar el pensament de qui pateix perquè aprengui a interpretar

adequadament les situacions que li produeixen malestar.

• Massatge: relaxa els músculs i estimula la circulació sanguínia. Les tècniques

van des del massatge fisiològic fins al sensitiu.

• Hidroteràpia: l'aigua a pressió i temperatura adequada és un element relaxant.

Les teràpies en balnearis d'aigües termals i talassoteràpia s'han tornat a posar

d'actualitat.

• Musicoteràpia: usa la música (normalment, instrumental i sense estridències)

com a element relaxant.



5

• Consells per a prevenir l'estrès

• Dormir el necessari. El normal són vuit hores, però depèn de cada persona. El

son ha de ser reparador, ens hem de sentir descansats quan ens aixequem del

llit.

• Fer exercici físic adaptat a l'edat i la condició física de cada persona ajuda a

alliberar tensions i facilita l'augment d'endorfines, substàncies que provoquen

sensacions agradables.

• Tenir cura de l'alimentació. No només portar una dieta equilibrada, sinó menjar

amb temps suficient.

• Tècniques de relaxació. Prendre's quinze o vint minuts cada dia per practicar

aquestes tècniques. Si no es coneixen, intentem informar-nos-en. La migdiada

diària, encara que breu, és una altra opció.

• Organitzar bé el temps. La precipitació, les presses i l'acumulació desordenada

de tasques causen estrès. Dediquem a cada cosa el seu temps, sense oblidar

reservar un temps per a nosaltres mateixos.

• Separar la feina de la vida personal. No portar feina a casa i aprendre a

oblidar-se'n quan no treballem. Una opció: buscar-nos altres "obligacions"

quotidianes cada dia.

• Aprendre a comunicar les nostres coses. Parlar dels nostres problemes amb

gent de confiança alleugereix tensions internes.

• Trencar la monotonia. La rutina és un factor que acompanya la tensió

emocional i genera insatisfacció i avorriment. Busquem coses diferents per fer

cada dia.



6

• Darreres investigacions sobre l'estrès i la salut • Afeccions cardiovasculars Molts estudis suggereixen que les demandes psicològiques en el treball, que

permeten als treballadors el control excessiu dels processos de treball, augmenten

el risc d'alteracions cardiovasculars.

• Trastorns múscul-esquelètics Investigacions de la NIOSH (National Institute for Occupational Safety and Health) i

d’altres organitzacions demostren que l'estrès en el treball augmenta el risc de

desenvolupar trastorns múscul-esquelètics d'esquena i extremitats superiors.

• Trastorns psicològics Alguns estudis suggereixen que la incidència de problemes com les depressions i

el “burn-out” estan relacionats amb el desenvolupament d’activitats laborals amb

diferents nivells d'estrès en el treball. Diferencies econòmiques i d'estil de vida

entre diferents ocupacions també poden contribuir a aquest problema.

• Danys en el lloc de treball Tot i que es continuen realitzant estudis, cada vegada es té més clar que les

condicions de treball estressants interfereixen amb la pràctica d’un treball segur,

afavorint els riscos generals d'accidentalitat.

• Suïcidi, càncer, úlceres i alteració en el sistema immunitari Hi ha estudis que demostren una relació entre les condicions de treball estressants

i aquests problemes. No obstant es necessiten més investigacions abans de fer

conclusions en ferm.



7

• Esdeveniments que provoquen estrès Segons els investigadors Holmes i Rahe, cada esdeveniment extraordinari provoca el

seu propi grau d'estrès. Si la suma de les xifres que figuren en aquest quadre supera

el 150 en un any, la persona té una probabilitat del 50% de patir estrès. Si és superior

a 300, arriba al 90%.

ESDEVENIMENT Valor assignat Mort del cònjuge 100 Divorci 73

Separació conjugal 65

Presó 63

Mort de familiar proper 63

Malaltia greu 53

Matrimoni 50

Pèrdua de la feina 47

Reconciliació conjugal 45

Jubilació 45

Canvi en la salut d'un familiar 44

Embaràs 40

Dificultats sexuals 39

Existència d'un nou familiar 39

Canvis en l'estat financer 37

Mort d'un amic íntim 36

Canvi de tipus de feina 35

Augment de les disputes familiars 35

Desemborsament important de diners 31

Venciment d'hipoteca o préstec 30

Problemes amb la llei 29

Triomf personal excel·lent 28

Cònjuge que abandona o comença la feina 26

Canvis d'hàbits personals 24

Problemes amb els superiors 23

Canvis en la feina 20

Canvis en els hàbits de son 16

Canvi en els hàbits dietètics 15

Vacances 13


L’estrès

8

L’estrès laboral

• Què és? Segons l’Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball, a la Unió

Europea, l’estrès relacionat amb el treball és el segon problema més comú entre els

empleats.

L’estrès laboral pot estar associat amb riscos psicosocials i s’han de destacar no

només les causes personals, sinó també factors com el disseny o l’organització de

l’empresa o de la institució. Juntament amb això, també es troben aspectes físics com

el soroll, la temperatura o la il·luminació. L’estrès pot conduir a una mala salut mental i

física del treballador.

L'estrès en el treball és el resultat de la percepció negativa continuada de la interacció

entre les condicions del treball i una determinada persona. És important, per tant,

destacar que les característiques individuals del treballador en front les condicions del

treball poden resultar en conseqüència diametralment oposades.

Una feina sense estrès pot semblar perfecte, però no s’ha d’exagerar. Si no hi ha un

mínim d’estrès, d’activació, la feina es pot tornar avorrida i poc estimulant, i acaba

sent, paradòjicament, estressant.

La personalitat i l'estil d'afrontament són fonamentals per al diagnòstic de certes

condicions de treball com estressants, de tal manera que una situació d'estrès viscuda

per una persona pot no ser problemàtica per a una altra. Això ens serveix per a guiar

les estratègies de prevenció que han d'emprar els treballadors.

Hi ha evidències que demostren que certes condicions de treball són estressants per a

molts treballadors. Podem apuntar amb èmfasi la sobrecàrrega de treball com a clau

de l'estrès. D'aquest fet ens servim per establir una primera estratègia en el redisseny

del lloc de treball.

• Quines són les seves causes? Entre les possibles causes que poden produir estrès laboral trobem:

Les característiques temporals del treball La exigència contínua de finalitzar tasques en un límit de temps ajustat o escàs, el

treball per torns, la velocitat en la que s’han de realitzar les tasques i l’exigència


L’estrès

9

màxima, suposen factors d’estrès i, sovint, són l’origen dels trastorns del son,

esgotament i trastorns emocionals.

La demanda del treball La recerca d’una major productivitat, qualitat i la competitivitat excessiva són raons que

porten a exigir més al treballador generant-li una càrrega de treball. Podem parlar en

termes de quantitat quan és una demanda excessiva o sobrecàrrega. I, si parlem en

termes de qualitat, ens referirem a les necessitats de formació i habilitats per a

executar les tasques, la seva dificultat i complexitat amb les seves respectives

conseqüències.

El nivell ocupacional Aquest punt fa referència a les tasques que desenvolupa el propi treballador, el seu

paper a l’empresa, el que ha de fer o no, on comença i acaba el seu àmbit de

responsabilitat.

La situació que genera estrès pel que fa al nivell ocupacional és bàsicament la manca

de definició de tasques. Moltes vegades no sabem què fer o què s’espera de

nosaltres, perquè la informació que ens arriba és insuficient i aquesta manca de

control ens genera malestar. Altres vegades, realitzem treballs on no fem ús dels

nostres coneixements i habilitats, creant la sensació d’estar desaprofitant les nostres

capacitats.

Les relacions socials Sabem que les relacions personals són molt importants, i més tenint en compte la

quantitat d’hores que passem a la feina. La manca de comunicació i recolzament

social, la falta de relacions personals a la feina i la dificultat de combinar la vida

personal amb la familiar i la laboral són els factors que propicien estrès.

Les habilitats socials, juntament amb les habilitats de comunicació, solució de

conflictes i negociació, són eines atenuants d’aquest tipus d’estressors i, per això,

s’aconsella que tinguin lloc en el plans de formació de les empreses.


L’estrès

10

L’estructura de l’organització Una estructura empresarial excessivament jeràrquica o autoritària, a vegades fins i tot

agressiva, amb un sistema de presa de decisions poc participatiu i pobre comunicació

interna influeix en el clima laboral, organitzacional i psicològic de l’empresa, generant

estrès laboral en els seus treballadors.

• Quins són els tipus d’estrès laborals? L’estrès laboral està patent en totes les feines, però s’han de diferenciar alguns dels

termes relacionats amb aquesta temàtica que s’han posat de moda i es confonen amb

freqüència com són la síndrome de “burnout”, el “mobbing” i el “bulling”.

Burnout El “burnout” o síndrome d’estar “cremat” és una situació d’insatisfacció laboral en la

qual el treballador es “crema”.

Per les seves característiques, el “burnout” és un problema de salut laboral que es

dóna en professionals que mantenen una relació constant i directa amb altres

persones, i que han dedicat molt d’esforç al seu treball: interès, dedicació, entusiasme,

idees...

La síndrome de “burnout” està constituïda per:

a) Una sensació d’esgotament emocional.

b) Una actitud de desinterès cap a les persones en el tracte professional.

c) Un sentiment d’improductivitat com a conseqüència de la manca d’èxit a nivell

professional.

El treballador que pateix aquesta síndrome, passa per quatre fases en la seva vida

laboral:

1. Entusiasme: caracteritzada per les elevades expectatives laborals.

2. Estancament: produïda per no poder complir amb les expectatives inicials.

3. Frustració: en la qual comencen a sorgir els problemes emocionals, físics i

conductuals. Aquesta fase és el nucli principal del “burnout”.

4. Apatia: constitueix el mecanisme de defensa enfront la frustració.


L’estrès

11

Mobbing “Mob”, en anglès, vol dir acorralar o assetjar. Aquest concepte fa referència a

situacions de fustigació psicològica que es donen entre els membres d’una

organització de treball.

El “mobbing” és una situació de maltractament en la qual a l’acorralat li fan la vida

impossible. Succeeix en els àmbits laborals on la violència física és substituïda per

mètodes molt més sofisticats. Ataca la personalitat, dignitat o integritat física o mental

d’una persona, posant en risc el seu lloc de treball o destruint l’harmonia en l’ambient

laboral.

Aquest assetjament laboral no és fàcil de detectar. D’una banda, perquè les víctimes

presenten símptomes de fatiga i de malestar físic i, de l’altra, perquè el treballador no

és conscient, en la gran majoria dels casos, del motiu pel qual es troba malament.

Bulling És un terme nou que prové de la paraula anglesa “bully”, que significa gàngster,

agressor, fanfarró. S’ha intentat traduir per bravejador, però no és el mateix.

El “bulling” implica agressió física i psicològica, acompanyada d’amenaces, i s’aplica,

sobretot, a l’assetjament en l’àmbit escolar, entre nens i adolescents.

El problema es planteja quan el sistema considera normal aquest assetjament i ho

integra com a part del treball i, al no intervenir per a controlar-ho, ho fomenta.

• Condicions de treball que poden generar estrès Existeixen varis factors que poden generar estrès:

• Disseny de tasques - Sobrecàrrega o infracàrrega de treball. - Manca de controls respecte al ritme de treball. - Elevats nivells de pressió temporal. - Poca varietat o cicles de treball reduïts. - Treball fragmentat o amb manca de significat. - Infrautilització de les qualificacions. - Alta incertesa. - Programes de treball excessivament rígids. - Treballar sense pauses o descansos compensatoris.


L’estrès

12

- Llargues jornades de treball o en hores fora de l'habitual. - Treball a torns.

• Estil de direcció - Falta de definició d'objectius organitzatius.

- Falta de participació dels treballadors en la presa de decisions. - Falta de comunicació.

- Baixos nivells de recolzament per la resolució de problemes i pel

desenvolupament personal.

- Falta de delegació de tasques.

• Relacions interpersonals - Falta d'ajut i suport de companys i supervisors. - Falta de recolzament social.

• Rol de treball - Expectatives conflictives o incertes en el treball. - Percepció d'excés de responsabilitat.

• Carrera Professional - Estancament de la carrera professional.

- Falta d’oportunitat per ascendir o promocionar. - Ascens ràpid per a qui no està encara preparat. - Baixa valoració social del treball. - Baix salari.

• Condicions ambientals - Condicions físiques molestes o perilloses: constricció física, soroll,

deficient qualitat de l'aire o problemes ergonòmics.


L’estrès

13

• Accions per a reduir l'estrès Per a millorar les condicions de treball, és prioritari un canvi en l'organització del

treball, però fins i tot amb això no es podrà minvar tot l'estrès de tots els treballadors.

Per aquesta raó es fa necessari incidir a la vegada en el control de l'estrès.

• Canvi en l'organització És l'estratègia més directa per a reduir l'estrès en el treball. S'han d'identificar els

aspectes del treball que poden produir estrès i dissenyar estratègies per a reduir-los o

eliminar-los. L'avantatge d'aquesta estratègia és que mena directament a la

identificació de les fonts de l'estrès en el treball. Malauradament a nivell organitzatiu és

difícil comprometre's amb canvis de rutines de treball o d'estructura de l'organització.

Com a principals pautes de prevenció podem assenyalar:

- Assegurar-se que la càrrega de treball està d’acord amb les capacitats i

habilitats dels treballadors.

- El disseny dels treballs ha de poder facilitar l'estimulació i l'oportunitat per

a que el treballador utilitzi les seves habilitats i capacitats.

- Millorar la comunicació sobre el desenvolupament de la carrera

professional.

- Preveure oportunitats per a la interacció social entre els treballadors.

- Establir un programa de treball que sigui compatible amb les necessitats i

responsabilitats externes al treball.

• Control d'estrès - Programes d'afrontament que habilitin a les persones per a resoldre

situacions de dificultat en el treball. - Informació i formació sobre l’estrès. - Facilitar assessorament individual als treballadors amb problemes amb el

treball i extralaborals.


L’estrès

14

L’estrès escolar

• Què és i què pot provocar? L'estrès escolar és propi dels països desenvolupats i té a veure amb les normes de

convivència familiar; el model de relacions socials i professionals imperant; el sistema

d'horaris, les exigències, els premis i els càstigs, instaurats en els ambients

intencionadament creats per educar, com és el cas de l'escola i el tipus de relació

existent entre el centre escolar i la institució familiar, fonamentalment. Per exemple,

l'escola pot quedar lluny de la llar i s'ha d'agafar l'autobús o anar-hi amb cotxe; els

infants han pogut dedicar massa temps a veure la televisió i menys temps a dormir,

jugar i desfogar-se amb amics i familiars; a classe, l'alumne s'ha de fer el seu lloc a

l'ombra; aprendre és important per ser volgut i valorat però per voler aprendre, i

aprendre bé, cal ser centre d'atenció, assajar, rebre aprovació per l'esforç (no només

ni en primer lloc per l'esforç que porta a l'èxit) i la correcció afectiva i efectiva per

l'error, i veure confluència (escolar, familiar i social) en un petit nucli de valors i normes

que donen poques pautes, però clares, per orientar la conducta infantil. L'estrès

tendeix a rabejar-se en els més febles i en els que se senten menys compresos i

recolzats.

L’estrès escolar pot desencadenar trastorns emocionals com ansietat, tristesa o

depressió, que si no s’atenen de forma oportuna podrien acabar en suïcidi.

L’escola és un lloc on es confronten la competència i l’acceptació, a més d’habilitats

acadèmiques, èxits esportius que poden generar ansietat si no es tenen o no

s’obtenen.

Alguns símptomes de l’ansietat són els canvis sobtats en els hàbits d’alimentació, son,

conducta, activitats diàries, toaleta, caràcter, negació en la comunicació i recolliment.

Tots aquests símptomes han de ser focus vermells perquè els pare busquin ajuda

professional i especialitzada.

Les escoles que exigeixen alts estàndards de compliment de programes, tan públiques

com privades, sotmeten als alumnes a una pressió important que genera, als qui són

susceptibles, alts nivells d’estrès i ansietat.

En aquests casos, es suggereix als pares de família que detectin que els seus fills no

toleren aquesta pressió, canviar-los d’escola, exigir-los menys o parlar sobre el que

senten perquè els ajudin a controlar les seves emocions.


L’estrès

15

• Què el pot desencadenar i com es detecta? El nivell d’estrès en un nen o adolescent està influït per la pressió, expectatives i

exigències familiars, sobretot per part dels pares, així com l’autoestima i els trets de

personalitat obsessius que el portin a ser molt autocrític i perfeccionista.

Alguns nens amb estrès són identificats pels mestres, els quals els remeten a

l’hospital; uns altres pels pares al notar un comportament diferent en el si familiar; i

altres no són identificats perquè l’adolescent o nen no expressa les seves emocions o

la família ho pren com quelcom normal i no busca atenció. Una característica que serveix com a senyal de que pot haver un problema emocional

és la mala conducta, per ser agressiu, desobedient, rebel, que en la majoria de casos,

els pares i mestres, en lloc de buscar les causes, ho rebutgen i sancionen, fet que

empitjora la situació.

Aquest tipus de comportament és una forma de reflectir que estan deprimits, tristos o

que res els importa o no ho gaudeixen com abans.

Hi ha factors de risc i protecció en els que l’estrès escolar influeix perquè apareguin

trastorns emocionals. Es donen dos casos que són:

- La pressió familiar unit a ser autocrític i autoexigent.

- La bona comunicació familiar, sentir-se estimat pels pares i acceptat per

la societat.

• Com es combat l’estrès escolar? Hi ha diverses tècniques per combatre l’estrès escolar, que poden posar en pràctica

tant educadors com escolars. Entre les més destacades:

Abans de l’emergència Les tasques abans de l’emergència hauran de ser de prevenció i preparació. De

prevenció en el sentit de crear a l’aula un ambient positiu, de bones relacions

interpersonals en les que l’estudiant se senti bé, especialment en la part emocional. O

sigui que l’aula no generi estrès o possibilitats d’estrès en els alumnes.

La comunicació sincera i efectiva entre els membres del grup, el respecte mutu, la

creació d’un ambient que li ofereixi a l’estudiant oportunitats per a la seva

autorealització i l’autoestima, donen confiança i ajuden al desenvolupament i a

l’estabilitat emocional dels estudiants.


L’estrès

16

També ajudarà a la prevenció, les oportunitats escolars que permetin que els nens,

que pateixen estrès o problemes emocionals provocats a la llar familiar o en altres

ambients, vagin a classe i al centre educatiu com un lloc on exposar-los i rebre un

tracte d’especial atenció i consideració.

Tot esforç de prevenció o d’atenció a casos greus que es facin en els centres

educatius abans d’una emergència, ajudaran a evitar situacions molt difícils de

controlar en el moment o després de l’emergència.

Si bé es cert que no podem comparar l’estrès amb reaccions complexes d’ordre de

trastorns psicològics, resulta clar que qui estigui malament emocionalment des d’abans

d’una emergència serà més afectat en els moments en què ha d’afrontar situacions

difícils.

La preparació emocional des d’abans de l’emergència està vinculat amb tasques de

prevenció d’emergències que permetin a l’estudiant conèixer-se a si mateix i les seves

reaccions.

Durant l’emergència El que no s’hagi aconseguit en les tasques de prevenció i preparació repercutirà,

lògicament, en els moments en què ocorre l’esdeveniment desastrós.

En aquesta etapa és recomanable el següent:

- El docent per mitjà de les seves actituds i conductes, li doni un bon

exemple als estudiants (mantenir la calma, inspirant seguretat i confiança

als alumnes).

- Donar recomanacions senzilles, concretes i clares.

- S’ha d’orientar als alumnes d’acord amb allò establert al Pla

d’Emergències.

- S’ha de ser tolerant i comprensiu.

Després de l’emergència Immediatament després de conclòs l’esdeveniment, el docent ha d’observar l’estat

general tan físic com, en aquest cas, emocional del grup per prendre decisions.

Aquestes decisions han d’incloure, entre d’altres aspectes, el recolzament psicològic

als estudiants.


L’estrès

17

Per a la fase anterior, és necessari posar en execució un pla d’acció immediat que en

virtut de que respongui a una situació crítica ha de ser bona, immediata i que abasti el

major nombre d’individus, tractant problemes globals i grupals. Això és preferible a una

teràpia individual i a llarg termini, utilitzant tècniques i dinàmiques grupals que enfoquin

problemes comuns del grup. Una xerrada o conversa en grup en aquests moments pot

ser més efectiu que parlar amb una sola persona.

Per tant, és molt important treballar després de l’emergència en grup i amb el grup

cara a cara.

Si l’estat de post-emergència és curt i en poc temps els alumnes retornaran a l’aula o a

casa, llavors convé organitzar jocs, rondes, cants o desenvolupar petites tècniques de

dinàmica de grup.

Què no s’ha de fer

- Ridiculitzar a l’alumne al riure-se’n de la seva ansietat o por (si es

comporta de forma infantil o mostra alguna conducta regressiva no se li

ha de cridar l’atenció, s’ha de posar èmfasi en el contingut del que

l’alumne expressi).

- Ridiculitzar l’expressió de por. És una emoció real i humana, ningú s’ha de

sentir avergonyit per sentir por.

- Burlar-se d’un estudiant per hàbits que tinguin connexió amb aquesta por

(aquests tenen un propòsit real que és d’alleugerar la por).

- Mentir als estudiants sobre que no fan res el terratrèmols, els sismes

submarins, inundacions, etc. (és important que l’alumne conegui els

efectes de mort i destrucció d’un desastre. Ell veu com reaccionen els

adults enfront aquestes situacions i si se’l menteix trobarà una gran

inconsistència entre el que diuen i el que veu).

- Enfadar-se amb els alumnes, castigar-los o cridar-los per manifestar

qualsevol de les conducte que no estiguin d’acord amb la situació.

- Rebutjar a l’estudiant que s’apropa a la recerca de protecció.

- Amenaçar-los amb deixar-los o que ja no se’ls estima.

- Corregir constantment a l’alumne per no fer el que suposadament no és

correcte.


L’estrès

18

- Parlar-li dels seus defectes.

- Insultar-lo fent-lo sentir tonto o dolent.

- Culpar-lo sense tenir la seguretat de que ha fet quelcom indegut.

- Imposar-li per la força el seu punt de vista.

- Criticar-lo i queixar-se d’ell amb altres persones estan present o podent

escoltar el que es diu.

De recolzament És molt important animar i estimular positivament a l’estudiant, així com la presència

física del docent o d’un altre adult que l’inspiri confiança a l’alumne. Aconseguir que

l’estudiant senti que no està sol i que hi ha gent a prop el pot ajudar.

S’ha d’expressar a l’alumne el seu afecte i el seu amor per ell. Apropar-se, abraçar,

mirar als ulls quan es parlo amb ell, somriure’l i dir-li que se’l protegeix i es té cura d’ell.

Se l’ha de respondre en les seves manifestacions de por. Fer-li sentir que compren les

seves necessitats. S’ha d’actuar de forma optimista i fer veure que qualsevol amenaça

de perill es dissipa. Si l’alumne vol estar a prop del docent o en contacte directe amb

ell, se li ha de permetre (quan l’alumne s’aferra a una altra persona està expressant de

forma apropiada la seva a la pèrdua d’un ésser estimat).

Seguretat en un mateix Una de les reaccions dels estudiants en moments d’emergència és perdre la seguretat

en sí mateix. La mateixa violència de l’esdeveniment el fa sentir-se impotent, indefens i

incapaç.

Davant d’això és necessari que es treballi amb els alumnes tractant d’elevar-los

l’autoestima. L’estudiant necessita d’adults que l’inspirin confiança en sí mateixos i

ànim.

El que s’ha de fer

- Reconèixer els èxits de l’alumne, encara que siguin mínims.

- Reconèixer els seus encerts i dir-li-ho. Dir-li quan té raó.

- En lloc de fixar-se amb el que fa malament, fixar-se en allò que fa bé.


L’estrès

19

- Recordar situacions en les que va tenir algun èxit a l’escola, els esports,

els amics, etc.

- Quan es parli de l’estudiant amb altres persones i ell estigui escoltant,

parli dels seus encerts.

El docent ha de tenir cura de no sentir-se psicoterapeuta davant l’estat d’estrès dels

alumnes. La participació en aquests casos ha de ser de recolzament, d’element

catalitzador, però si s’observen comportaments excessivament inadequats a l’aula, el

docent haurà d’enviar a l’estudiant a un especialista.

• Quin relació té l’assetjament escolar i l’estrès? L’assetjament escolar consisteix en una sèrie de comportaments de violència i

fustigament verbal o físic entre la infància i l’adolescència que poden tenir greus

conseqüències psicològiques en un alumne. Darrerament, el terme anglès “bullyng” és

el que s’empra més habitualment i que ha pres més força entre la comunitat educativa.

Aquest assetjament, si es produeix de forma continuada, pot ocasionar seqüeles

clíniques que poden derivar en el “Síndrome d’estrès posttraumàtic”, segons apunta el

VII Informe Cisneros sobre violència i assetjament escolar entre els alumnes de

Primària, ESO i Batxillerat, desenvolupat pel Institut d’Innovació Educativa i

Desenvolupament Directiu de Madrid i elaborat per Araceli Oñate i Iñaki Piñuel.

Les conseqüències de l’assetjament varien en funció de les conductes. Així doncs, el

“Síndrome d´estrès posttraumàtic” sembla més vinculat al fustigament verbal, al

bloqueig social i a les conductes d’exclusió, així com les de menyspreu i ridiculització.

Els nens i nenes assetjats, acaben patint un problema que es retroalimenta, és a dir,

poc a poc, els nens assetjats entren en una espiral de danys i reaccions secundàries al

fustigament que reben que, alhora, fa que siguin percebuts per l’entorn com a

autèntics "causants" del que se’ls hi fa. Així doncs, els nens i nenes que són víctimes

d’assetjament escolar acostumen a acceptar que són estudiants dolents, mals

companys, persones repulsives, desenvolupant fàcilment sentiments de culpa i baixa

autoestima, així com una introversió social que els aïlla encara més d’un entorn reduït

per l’acció del propi Gang d’Assetjadors.


L’estrès

20

L’Informe Cisneros aporta els tres criteris diagnòstics més acceptats per la investigació

europea, que serveixen per a explicar si estem davant o no d’assetjament escolar.

Aquests són:

- l’existència d’una o més de les conductes de fustigament internacionalment

reconegudes com a tals, que són:

o comportaments de menyspreu i ridiculització

o coaccions

o restricció de la comunicació i el "ninguneo"

o agressions físiques

o comportaments d´intimidació i amenaça

o comportaments d´exclusió i bloqueig social

o comportaments de maltractaments i fustigament verbal

o robatoris, extorsions, xantatges i deteriorament de les pertinences

- la repetició de la conducta que ha de ser avaluada per la persona que la

pateix com a un fet no accidental, sinó com a part de quelcom que l’espera

sistemàticament en l’entorn escolar en la relació amb aquells que

l’assetgen;

- la durada en el temps, amb l’establiment d’un procés que anirà minant la

resistència de la víctima i afectant significativament a tots els nivells de la

seva vida: acadèmic, afectiu, emocional i familiar.

Entre els indicis per detectar una possible persecució, els experts destaquen que

l'alumne canvia de tema quan se li pregunta com li va l'escola, intenta quedar-se a

prop dels adults quan està al pati o mostra ansietat a l'hora d'anar a l'escola, sobretot

diumenges a la tarda, ja que no suporta la idea de tornar-se a enfrontar amb els seus

agressors. La víctima també es resisteix a anar a festes organitzades pels seus

companys, deixa de rebre trucades dels seus amics o passa més temps del que és

habitual a la seva habitació.


L’estrès

21

• Què poden fer els pares davant l’assetjament escolar? Donar models positius Mantenir unes bones relacions familiars. Resoldre amicalment els vostres conflictes.

No acceptar la violència.

Parlar cada dia amb el vostre fill Escoltar les seves opinions. Ajudar-lo a trobar solucions als seus problemes. No

permetre que provoqui els altres. Ajudar-lo a aprendre a reflexionar. Tenir present que

la primera defensa contra la intimidació és l'autoconfiança.

Educar-lo en uns valors de respecte i tolerància Vetllar pel seu creixement emocional i ajudar-lo a sintonitzar amb els sentiments de les

altres persones.

Definir unes normes clares i consistents Explicar clarament què està permès i què no ho està, donant els arguments que calgui.

Aplicar les normes de manera consistent.

Donar-li oportunitats de construir amistats Preguntar-li com el tracten els seus amics i companys de classe. Interessar-se per

conèixer-los, convidar-los a casa.

Controlar els programes de TV Molts programes de TV i videojocs reforcen la idea que l'agressió és la única manera

de resoldre els conflictes. No es tracta de prohibir-ho, però sí de ser crític, comentar-ne

la influència i oferir alternatives.

Engrescar-lo en alguna afició Implicar-lo en activitats que desenvolupin habilitats valorades pels nens de la seva

edat. Facilitar-li materials i oportunitats per fer activitats en grup. Tingueu en compte

que la intimidació sovint s'esdevé quan els nens estan junts i no tenen res per fer.


L’estrès

22

Parlar amb ell sobre com afrontar els problemes Ajudar-lo a tenir respostes adequades en el cas que sigui molestat i/o intimidat. No

l'animeu a tornar-s'hi. Tornar-s'hi és la pitjor defensa i dóna a l'agressor més motius

per reprendre els seus atacs.

Implicar-se en la seva educació escolar: Mantenir contactes regulars amb l'escola.

Recolzar l'escola i els mestres. Si teniu dubtes és bo parlar-los amb els mestres però

sense desautoritzar-los davant del vostre fill.

Acompanyar els fills i filles en el seu procés de creixement és responsabilitat dels

pares.

• Què poden fer els centres educatius? En general qualsevol actuació encaminada a millorar les relacions interpersonals de la

comunitat educativa és una bona pràctica. La consciència i implicació activa dels

adults són components bàsics per a l'èxit de qualsevol programa d'intervenció.

La intervenció es concreta en dues línies:

- Prevenció

o Definir i prendre consciència del fenomen i posicionar-se públicament i

clarament en contra d'aquestes formes de maltractament i d'abús de

poder. El professorat, l'alumnat, el personal no docent i les famílies han

de conèixer el fenomen i saber detectar les situacions de risc.

o Avaluar mitjançant qüestionaris la naturalesa i la magnitud del fenomen

i dissenyar estratègies d'intervenció més concretes segons el cas.

o Contemplar en el currículum el tractament sistemàtic de l'educació

sòcio-emocional, la competència social, la resolució de conflictes, la

mediació escolar, etc.

o Donar eines al professorat per treballar la gestió de les emocions i la

prevenció dels conflictes.

o Fomentar el treball en grups cooperatius com a metodologia que permet

practicar i aprendre a fons els beneficis de la convivència pacífica i

democràtica.

o Integrar en el funcionament del centre la mediació escolar com a eina

per afrontar i resoldre els conflictes pacíficament i per la via del diàleg.


L’estrès

23

o Utilitzar un codi disciplinari positiu, amb poques normes, definides

clarament, consensuades i aplicar-lo de manera contundent (sempre i a

tothom).

o Gestionar democràticament el centre fomentant la participació de totes

les persones, establint canals d'informació, consensuant les decisions,

establint mecanismes de revisió, buscant la coherència en totes les

actuacions i activitats instructives.

o Intensificar el control de les zones de risc com els patis, el menjador, els

canvis de classe, els passadissos…

o Millorar l'ecosistema de l'escola, crear zones més atractives d'oci...

- Actuació una vegada detectat el cas

o L'enfocament no culpabilitzador és bàsic per afrontar qualsevol situació.

Cal centrar-se i posar tot l'esforç en la resolució de la situació, centrar-

se en què pot aportar o què pot fer cadascú i intentar arribar a uns

pactes de convivència.

o Entrevistes individuals amb els presumptes agressors i després amb la

presumpta víctima. A vegades convé establir possibles acords de

col·laboració amb les famílies. Intervenció en els grups dels alumnes

implicats, com una activitat de tutoria, per tractar el fenomen en la seva

dimensió social, amb l'objectiu de mostrar el rebuig dels adults per

aquestes accions, sensibilitzar els alumnes de la gravetat de la situació,

modificar els rols i els patrons de reacció davant les situacions

d'intimidació.

o Seguiment dels incidents amb registre escrit i enquestes repetides per

veure els canvis temporals de les conductes. Verificar que no continua

la situació de maltractament.


L’estrès

24

Fonts

- Agència Europea per a la Seguretat i la Salut en el Treball (Unió Europea)

- National Institute for Occupational Safety and Health

- VII Informe Cisneros - Institut d'Innovació Educativa i Desenvolupament

Directiu (IDEI)

- Joventut i Seguretat a Catalunya

- Societat Espanyola per a l’Estudi de l’Ansietat i l’Estrès

L’estrès L’estrès laboral i l’estrès escolar - mgc.es · 34a Setmana de la Prevenció...

Documents

Transcript of L’estrès L’estrès laboral i l’estrès escolar - mgc.es · 34a Setmana de la Prevenció...