LESTUDI DOCUPADORS: ANÀLISI QUALITATIVACompetències que es poden millorar en la formació de grau...

28
LESTUDI DOCUPADORS: ANÀLISI QUALITATIVA L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

Transcript of LESTUDI DOCUPADORS: ANÀLISI QUALITATIVACompetències que es poden millorar en la formació de grau...

L’ESTUDI D’OCUPADORS: ANÀLISI QUALITATIVA L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

El disseny metodològic i el treball de camp de la segona fase han estat responsabilitat del

Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el Treball del Departament de

Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i AQU Catalunya.

© Agència per a la Qualitat del Sistema

Universitari de Catalunya

C. dels Vergós, 36-42

08017 Barcelona

Primera edició: març de 2016

Amb la col·laboració:

Els continguts d’aquesta obra estan subjectes

a una llicència de Reconeixement-

NoComercial-SenseObresDerivades 3.0 de

Creative Commons. Se’n permet la

reproducció, la distribució i la comunicació

pública sempre que se’n citi l’autor i no se’n

faci un ús comercial. La llicència completa es

pot consultar a:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-

nd/3.0/es/legalcode.ca

Disponible també en versió electrònica:

<www.aqu.cat>

L’estudi ocupadors: anàlisi qualitativa 3

SUMARI

1. Introducció 4

2. Resum quantitatiu 7

3. Part qualitativa 9

3.1. Context 9

3.2. Què busquen els ocupadors?

3.2.1. Què busquen els ocupadors de l’àmbit assistencial?

3.2.2. Què busquen els ocupadors de la indústria?

11

3.3. Valoració de la formació rebuda 15

3.4. Competències que es poden millorar en la formació de grau 17

3.5. Contractació 18

3.6. Formació a l’empresa

3.6.1. Formació a l’empresa en l’àmbit assistencial

3.6.2. Formació a l’empresa en la indústria

20

3.7. Relació amb la universitat 22

3.8. Propostes de millora 24

4. Annex metodològic 26

4 L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

1. INTRODUCCIÓ Aquest informe és resultat de la fase qualitativa del projecte Ocupadors, dissenyat i dirigit per

l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) i que s’ha dut a terme

gràcies a la col·laboració de l’Obra Social La Caixa.

En conjunt, el projecte Ocupadors té com a

objectiu conèixer la percepció dels ocupadors

sobre les competències i la formació de la població

graduada recentment que ha estat contractada des

de l’any 2010.

En concret, es pretenen identificar els punts forts i

febles de les competències adquirides en l’àmbit

universitari —car l’experiència professional de la

població objecte d’estudi és, en principi, molt

escassa o nul·la—, si bé aquestes competències també són fruit de la seva formació prèvia i

del seu procés general de socialització.

El projecte Ocupadors consta de tres fases:

La primera fase, de caràcter quantitatiu, s’ha basat en una enquesta en línia, les magnituds

principals de la qual es mostren en el quadre 1.

Quadre 1. Població, mostra, percentatge de resposta i error mostral de l’enquesta als ocupadors

Població Mostra Resposta Error mostral

Empreses

privades

16.757 1.325 7,91% 2,6%

Funció pública 66 11 16,7% 27,7%

Ensenyament 2.822 281 10,0% 5,7%

Infermeria 520 112 21,5% 8,4%

Medicina 606 90 14,8% 9,7%

La segona fase, de caràcter qualitatiu, s’ha basat en la realització de grups de discussió i

entrevistes telefòniques semiestructurades a un conjunt de 12 perfils d’ocupadors, identificats

en funció de la branca d’activitat a la qual pertanyien. L’objectiu d’aquesta fase és aprofundir en

els resultats genèrics de l’enquesta i obtenir una informació més rica i detallada que permeti

desenvolupar i interpretar contextualment les dades quantitatives. Aquesta és la fase en què

FASE 1: Estudi d'ocupadors

(2014-2015)

FASE 2: Grups de discussió

(2015)

FASE 3: Ajuts de recerca

(2015-2016)

S’entén que són «graduats

recents» aquelles persones que

han obtingut un títol universitari

durant els dos anys anteriors a la

seva contractació.

L’estudi ocupadors: anàlisi qualitativa 5

cal situar les informacions que es presenten en les pàgines següents. El quadre 2 recull els

perfils identificats, les titulacions associades a cada perfil i el nombre de persones que han

participat en cada un dels dos mètodes utilitzats.

Quadre 2. Branques d’activitat i titulacions associades als 12 perfils identificats per desenvolupar la fase qualitativa (grups de discussió i entrevistes semiestructurades) del projecte Ocupadors

PERFIL BRANCA

D’ACTIVITAT

AGRUPACIÓ

TITULACIONS

Grups de

discussió

Entrevistes Total

participants

fase

qualitativa

1 Institucions

financeres,

assegurances i

activitats

immobiliàries

Economia, ADE i

Empresarials

4 2 6

2 Indústria Enginyeries de la Producció 5 3 8

3 Construcció Arquitectura i Enginyeries

Civils

6 3 9

4 Tecnologies de

la comunicació

Enginyeries de la

Comunicació

9 9

5 Mitjans de

comunicació

Comunicació 9 9

6 Serveis jurídics Dret, Relacions Laborals i

Criminologia

7 7

7 Consultories i

serveis a les

empreses

Economia, ADE i

Empresarials

7 3 10

8 Serveis

educatius i

socials

Psicologia, Pedagogia,

Psicopedagogia, Treball

Social, Educació Social

7 7

9 Educació infantil

i primària

Mestres 6 1 7

10 Educació

secundària

Llicenciats/graduats amb

CAP/màster en educació

9 9

11 Sanitat-

medicina

Medicina 9 1 10

12 Sanitat-

infermeria

Infermeria 10 10

Total 81 20 101

La tercera fase, amb la qual es finalitzarà l’estudi, consistirà en la convocatòria d’ajuts de

recerca dirigits a la comunitat acadèmica, que hauran de permetre obtenir nou coneixement

respecte a l’adequació entre la formació universitària i les demandes del mercat de treball.

L’informe que segueix a continuació correspon al perfil de titulats en Medicina (núm. 11 del

quadre 2). El quadre 3 mostra la graella tipològica utilitzada. Com es pot comprovar, es va

recollir informació de tres tipus d’ocupadors diferents: 1) centres assistencials i hospitals

públics, 2) centres assistencials i hospitals privats, i 3) empreses de la indústria farmacèutica.

D’aquest últim perfil només es va poder comptar amb la participació d’una empresa, que ho va

6 L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

fer mitjançant entrevista telefònica. La resta de centres van participar en el grup de discussió.

També és important destacar que els discursos dels centres assistencials i els hospitals van

resultar en certs aspectes molt diferents dels expressats per l’empresa (a conseqüència,

òbviament, d’una realitat i d’uns contextos molt diferents); per tant, a vegades s’ha optat per

presentar els mapes conceptuals d’uns i altres separadament, tal com es podrà comprovar en

els apartats 3.2 i 3.6. En la resta de casos es presenta un sol mapa conceptual i s’hi destaquen

aquells aspectes en què no hi havia coincidència.

Quadre 3. Institucions i empreses de les quals s’ha obtingut informació

Nombre de representants en el grup

de discussió

Nombre d’entrevistes telefòniques

realitzades

Centres públics 4 0

Centres privats 5 0

Empreses 0 1

L’estudi ocupadors: anàlisi qualitativa 7

2. RESUM QUANTITATIU

Gràfic 1. Comparativa de les mitjanes d’importància i de satisfacció relatives a les competències dels MIR

6,97,3

8,0 8,0 8,0 8,1 8,4 8,4 8,4 8,4 8,6 8,7 8,7 8,7 8,8 8,8 8,9 8,9 9,0 9,1 9,2 9,2 9,2 9,3

5,5

6,3 6,2 6,3

7,0

6,36,6 6,6

7,9

7,1

6,3

7,1 7,06,4

6,87,3 7,4

7,07,5 7,5 7,8

7,17,5 7,3

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Importànica Satisfacció

8 L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

Marge de millora en les competències dels MIR:

Gràfic 1. Diferència entre les mitjanes d’importància i de satisfacció relatives a les competències dels MIR

-2,3

-2,2

-2,1

-2,0

-1,9

-1,9

-1,8

-1,8

-1,8

-1,7

-1,7

-1,7

-1,7

-1,6

-1,5

-1,5

-1,5

-1,4

-1,4

-1,4

-1,3

-1,0

-1,0

-0,6

-10 -8 -6 -4 -2 0 2 4 6 8 10

Ús adequat dels recursos

Negociació i resolució conflictes

Comunicació eficaç amb pacients/família/companys

Actitud positiva i motivació

Resolució de problemes

Aprenentatge i autoaprenentatge

Innovació i recerca

Planificació i gestió del temps

Treball autònom

Treball en equip

Gestió incertesa

Promoure la prevenció

Adaptació a canvis i noves sitaucions

Fonaments medicina

Respecte pels drets de les persons ateses

Valors professionalisme mèdic

Formació mèdica continuada

Diagnosi, pronòstic i tractament

Respecte per les opinions i creences

Principis de l'organització

Pràctica mèdica

Lideratge

Idiomes

TIC

L’estudi ocupadors: anàlisi qualitativa 9

3. PART QUALITATIVA

3.1. Context

Les referències al context en què es produeix la inserció i el desenvolupament professional dels

graduats en Medicina que es fan des de l’àmbit de l’empresa i des de l’àmbit assistencial i

hospitalari presenten importants punts en comú. Aquests punts en comú es concentren en les

referències a la crisi econòmica i a les dificultats de contractació en el mercat laboral. Tot plegat

es pot resumir dient que hi ha moltes dificultats per a la inserció laboral dels graduats. Els

comentaris relatius a la formació que s’ofereix a les universitats (i els canvis que ha sofert amb

l’aplicació de les directrius de Bolonya) i a la formació que s’ofereix en el MIR provenen

únicament dels centres hospitalaris i assistencials. En aquest sentit, s’expressen fortes

crítiques a les reformes portades a terme en el marc de les directrius de Bolonya: el que havia

de ser una formació més pràctica i aplicada no ho és, i en canvi, s’ha augmentat la càrrega

lectiva de l’alumnat. Un dels motius del que es qualifica com a fracàs de la reforma és que

l’examen del MIR segueix condicionant tota la formació. En aquest examen són els

coneixements purament teòrics els que compten; per tant, fins i tot els alumnes tenen la

tendència a concentrar-se menys en els continguts més aplicats dels estudis. La paradoxa és

que el més important per a l’ofici de metge és el coneixement pràctic i aplicat.

Al llarg de la discussió, a l’oposició indicada entre coneixement teòric i coneixement pràctic,

també s’hi afegeix l’oposició entre coneixements tècnics/disciplinaris i la dimensió social i

relacional de l’ofici de metge. S’afirma que en la formació del grau es descuida aquesta

dimensió relacional, que també està totalment absent en l’examen del MIR. De fet, es destaca

que aquest examen no serveix per filtrar aquells alumnes que tenen les competències

necessàries per arribar a ser bons metges. D’altra banda, el fet que el període de residència es

consideri com un mer tràmit i gairebé sempre s’aprovi tampoc no ajuda a transmetre la

dimensió més pràctica i aplicada que se li suposa. Aquesta doble contradicció entre

coneixement teòric i coneixement aplicat i entre coneixement tècnic/disciplinari i competències

socials apareix en diferents moments de la discussió entre els professionals de l’àmbit

assistencial, com es comprovarà en els propers apartats de l’informe.

10 L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

FIGURA 1. CONTEXT

Context

Elements vinculats al

mercat laboral

o Les sortides laborals vinculades a la indústria són poques

Elements vinculats a la

crisi econòmica

Elements vinculats a la

formació

MIR

o Les perspectives de treballar als hospitals són dolentes

o Els metges són contractats a fora

o Falta de recursos als hospitals per fer bé la formació

o Dificultats per a la inserció laboral

o S’ofereixen poques places de residents

o Costa molt que els hospitals ofereixin places consolidades

o Implica més nota en l’examen MIR per poder entrar-hi

o Bolonya ha augmentat la càrrega de l’alumne

o Desconnexió entre els diferents estadis de formació del metge

o Nota d’entrada a la titulació molt alta

o L’examen MIR condiciona la formació de grau

o La idea de Bolonya de fer una formació més pràctica i aplicada ha fracassat

o Tenir molt bona nota no porta a ser un bon metge

o Gent potencialment molt bona es queda sense poder estudiar

o El metge és el resultat tant de la facultat com del centre del MIR

o Ser metge no és només qüestió de coneixements tècnics

o No hi ha reconeixement per als formadors

o L’examen MIR és millorable

o La residència gairebé sempre s’aprova

o Diferències entre els grans hospitals i la resta

o L’alumne s’orienta a aprovar el MIR

o No serveix per filtrar els alumnes amb competències per ser bons metges

o L'examen MIR mesura unes competències molt concretes

o En l’examen MIR la pràctica no compta per a res

L’estudi ocupadors: anàlisi qualitativa 11

3.2. Què busquen els ocupadors? (competències i característiques personals considerades importants en la contractació dels graduats)

En les figures 2.1 i 2.2 es mostren els elements més valorats pels ocupadors a l’hora de

contractar un graduat recent en Medicina. Les diferències entre el que es busca en l’àmbit

assistencial i el que es busca en la indústria són tan grans que s’ha optat per representar dos

mapes conceptuals diferents. En la figura 2.1 es mostren els elements apreciats pels

ocupadors de centres assistencials i hospitalaris, mentre que en la figura 2.2 es mostren els

elements que valoren els ocupadors de la indústria. Tant en una figura com en l’altra, aquests

elements s’han agrupat en tres grans blocs: 1) els vinculats a l’experiència laboral prèvia, 2) els

vinculats a aspectes de la personalitat i el comportament de les persones, i 3) els vinculats a la

formació rebuda. Les dues figures es comenten a continuació separadament.

3.2.1. Què busquen els ocupadors de l’àmbit assistencial?

En la figura 2.1 es comprova que la dimensió vinculada a les actituds i els comportaments és

on se situen els elements més importants a l’hora de contractar un professional de l’àmbit

assistencial sanitari; més concretament, es mencionen sobretot competències de caràcter

cognitiu. Quan es fa referència a l’experiència prèvia, s’afirma que la mobilitat és molt

important, però que ni tan sols s’arriba a exigir una mobilitat internacional. Es considera que

haver passat per diferents centres hospitalaris ja suposa una certa garantia de flexibilitat i

capacitat d’adaptació que és valorada en la contractació. D’altra banda, quan s’esmenta la

formació rebuda, es busquen sobretot competències socials i cognitives, precisament les que

es troben a faltar en la formació de grau —com ja s’ha apuntat en l’apartat 3.1 i es veurà també

en l’apartat 3.3. Com es comprova, en la contractació prevalen tots aquells elements vinculats a

la dimensió social i relacional de l’ofici de metge, que són els que es consideren que conformen

finalment un bon professional.

12 L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

FIGURA 2.1. QUÈ BUSQUEN ELS OCUPADORS DE L’ÀMBIT ASSISTENCIAL?

Elements apreciats en l’assistència

sanitària

Vinculats a l’experiència

prèvia

Tenir ganes d’aprendre

Vinculats a la formació rebuda

Vinculats a les actituds i els

comportaments

Capacitat d’adaptació

Empenta

Tenir empatia

Tenir iniciativa

Vocació

Habilitats comunicatives

Capacitat de treballar en

equip

Ser conscient del que no se

sap Capacitat

d’autocrítica

Mobilitat, encara que només sigui

entre hospitals

L’estudi ocupadors: anàlisi qualitativa 13

3.2.2. Què busquen els ocupadors de la indústria?

En la figura 2.2 es mostren les característiques que busquen els ocupadors de la indústria

medicofarmacèutica entre els graduats recents. Com es pot comprovar, en aquest cas les

exigències vinculades a la formació formal són molt més fortes que en el cas anterior. Això

s’explica pel fet que no es contracten graduats en Medicina que no hagin passat prèviament

per un màster d’investigació o vinculat a la indústria farmacèutica, o bé per una escola de

negocis que garanteixi una bon enfocament a l’àrea de negoci en productes farmacèutics.

D’altra banda, es busquen també coneixements transversals (idiomes, bons coneixements

mèdics de base) i habilitats socials i comunicatives, mentre que les de caràcter numèric tenen

una importància relativa.

Pel que fa a la resta de dimensions presents en la figura 2.3, és important destacar que

l’experiència prèvia és altament valorada pels ocupadors de la indústria. D’una banda, es

busquen metges amb experiència prèvia en el sector, i de l’altra, es valoren especialment les

estades internacionals. Aquestes estades internacionals es prenen com a via per assegurar-se

que els candidats tenen uns certs coneixements i capacitats (iniciativa, obertura a nous reptes,

idiomes) que es consideren importants, a banda de proporcionar l’experiència i els

coneixements que es poden haver adquirit en el si de les empreses on s’ha treballat

prèviament. També és interessant comprovar que la dimensió més relacional i social que

s’afirmava que era fonamental en la selecció de graduats dedicats a l’àmbit assistencial

desapareix en la figura 2.3. La capacitat de lideratge és l’únic element mencionat pels

ocupadors que s’ha situat sota la dimensió d’actituds i comportaments, tot i que algunes

característiques vinculades a la formació formal també es podrien haver situat aquí.

14 L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

FIGURA 2.2. QUÈ BUSQUEN ELS OCUPADORS DE LA INDÚSTRIA?

Elements apreciats en la

indústria

Vinculats a les actituds i els

comportaments

o Aporten experiència en universitats internacionals o Aporten obertura o Denoten iniciativa personal o Aporten experiència i coneixements o Aporten capacitat de treball en equip o Denoten un bon nivell d’idiomes

Vinculats a l’experiència

prèvia

Vinculats a la formació rebuda

Busquen metges amb experiència

prèvia en el sector

Estades internacionals

Busquen capacitat de

lideratge

o Orientació al client o Capacitat de treball en equip o Bon coneixement mèdic o Bon nivell d’anglès o Altres idiomes (per exemple, xinès, alemany, francès)

o Busquen metges amb màster d’investigació o indústria farmacèutica o Busquen metges en escoles de negoci (enfocament al producte)

o El màster aporta el que no dóna el grau

o Busquen formació en negoci i del tipus pràctic o Valoren màsters que formin en coneixement del sector i visió de negoci

o Habilitats numèriques o No és un requisit molt important

L’estudi ocupadors: anàlisi qualitativa 15

3.3. Valoració de la formació rebuda

En la figura 3 es mostren els punts forts i febles de la formació dels graduats en Medicina. La

satisfacció amb el nivell mitjà d’anglès dels graduats recents és compartida pels ocupadors de

l’àmbit assistencial i els de la indústria, tot i que és una competència més demanada entre els

segons. Els punts febles que es presenten en la figura 3 estan marcats sobretot per les

intervencions dels ocupadors de l’àmbit assistencial. Així, tornem a trobar referències a la

manca de coneixements pràctics i aplicats i al desequilibri existent en la formació entre les

competències més tècniques (que són les que tenen un paper central en els plans d’estudi) i

les competències socials, comunicatives i relacionals (que són les necessàries per ser un bon

professional). A més, es menciona la necessitat d’actualitzar els programes del grau, que es

consideren massa allunyats dels progressos mèdics recents.

Els punts febles que s’assenyalen en la figura 3 encaixen en bona mesura amb la informació

del resum quantitatiu que s’ofereix al principi de l’informe, especialment en aquells aspectes en

què hi ha més diferència entre satisfacció i importància de les competències. Aquestes

mancances es posen de manifest en relació amb les competències socials i relacionals

(negociació i resolució de conflictes, comunicació eficaç), però també en relació amb els

coneixements més aplicats i pràctics (ús adequat dels recursos). En aquest sentit, cal entendre

la informació de la figura 3 com una cara de la mateixa moneda que apareixia en el gràfic 2 del

resum quantitatiu.

16 L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

FIGURA 3. VALORACIÓ DE LA FORMACIÓ REBUDA

Valoració de la formació rebuda

Punts febles Satisfacció amb el nivell mitjà

d’anglès Punts forts Habilitats

comunicatives

Habilitats relacionals

Coneixement tècnic en

detriment de les competències

socials

Programes de grau poc

actualitzats

Capacitat de síntesi

Certes mancances en

habilitats numèriques

Els coneixements pràctics són molt baixos

L’estudi ocupadors: anàlisi qualitativa 17

3.4. Competències que es poden millorar en la formació de grau

En la figura 4 es presenten les opinions que expressen els ocupadors quan se’ls pregunta

quines són les competències que pensen que cal millorar en la formació de grau. Com es

comprova, els participants en l’estudi qualitatiu demanen que la formació de grau millori, d’una

banda, les habilitats socials, i de l’altra, tot un seguit de competències transversals, com

l’expressió verbal, l’expressió escrita o les habilitats comunicatives. En aquest cas s’afegeix, a

més, una competència de caràcter més aplicat, com és la de saber interpretar de manera

correcta i contextualitzada la producció científica disciplinària. Aquesta demanda és coherent

amb el que s’afirma tant en relació amb els punts forts i febles (figura 3) com en relació amb els

elements més apreciats en el procés de contractació dels graduats (figura 2), tot i que això no

té perquè implicar una correspondència absoluta entre les tres figures, car els contextos

discursius en què s’expressa cada tipus de valoració o demanda són diferents.

FIGURA 4. COMPETÈNCIES QUE ES PODEN MILLORAR EN LA FORMACIÓ DE GRAU

Competències que es poden millorar en la formació de

grau

Competències transversals

Habilitats socials

Habilitats comunicatives

Anglès

Capacitat de síntesi

Expressió verbal

Expressió escrita

Saber interpretar la

producció científica

18 L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

3.5. Dificultats de contractació

Aquest és un aspecte en què els discursos dels ocupadors dels centres assistencials i els de la

indústria difereixen enormement. De fet, la figura 5 es divideix en dues grans branques per

destacar aquestes diferències. Des dels centres sanitaris i hospitals s’afirma que actualment

costa molt trobar centres (tant públics com privats) que ofereixin llocs de treball consolidats. Les

perspectives són ara mateix dolentes i amb prou feines s’ofereixen contractes a temps parcial o

temporals. Per tant, és evident que en aquest àmbit no hi ha dificultats de contractació i que el

que passa més aviat és que hi ha un excés d’oferta de graduats. Quan es pregunta pel canals

de contractació utilitzats, es menciona la via dels contactes personals com a forma de trobar

candidats per a unes places que se sap que són poc atractives i per les quals a vegades

gairebé cal demanar disculpes per endavant, com afirmava un dels participants del grup de

discussió.

Pel que fa al discurs provinent de la indústria, tampoc no es pot afirmar que hi hagi dificultats

per a la contractació. Com ja s’apuntava en l’apartat 3.1, les oportunitats laborals en aquest

àmbit tampoc no són nombroses. Cal afegir, a més, que segons la persona entrevistada com a

representant de la indústria, no es contracten persones que només disposin del grau o la

llicenciatura, sinó que sempre es demana una formació addicional de nivell de màster. Això no

significa que es busquin graduats amb especialitat, sinó més aviat graduats que hagin cursat

algun màster vinculat a la indústria o d’administració d’empreses. Pel que fa als canals de

contractació utilitzats, en aquest cas es fan servir les borses de treball dels màsters i les

escoles de negocis, o bé es contracta alguna consultoria especialitzada en recursos humans

perquè faci la selecció.

L’estudi ocupadors: anàlisi qualitativa 19

FIGURA 5. DIFICULTATS DE CONTRACTACIÓ

Contractació Contractació indústria

Costa molt que els hospitals

ofereixin places consolidades

Contractació centres

assistencials

Xarxes (contactes)

Les perspectives de treballar als hospitals són

dolentes

Canals de contractació

No busquen graduats recents

No contracten només amb un grau, sinó amb

màster

Fan servir borses de treball

d’escoles de negocis

Fan servir consultories

selecció recursos humans

Fan servir borses de treball de universitats

Graduats en Medicina

treballen en farmacovigilància

i assajos clínics

Graduats en Medicina

treballen com a medical manager o

medical science liaison

Graduats en Medicina

treballen com a suport a

productes

Graduats en Medicina no

tenen necessàriament

especialitat

20 L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

3.6. Formació a l’empresa

Igual que succeïa en relació amb els elements més valorats a l’hora de contractar un graduat

recent en Medicina, la formació a l’empresa que s’ofereix en l’àmbit assistencial difereix molt de

la que s’ofereix en la indústria. És per això que s’ha dividit la presentació d’aquests elements en

dos apartats amb els seus mapes conceptuals corresponents.

3.6.1. Formació a l’empresa en l’àmbit assistencial

Els ocupadors de l’àmbit assistencial distingeixen dos tipus principals de formació realitzada o

impulsada pels mateixos centres. D’una banda, es menciona la formació d’acollida, que

s’ofereix tant a les noves incorporacions a la plantilla com als nous residents. Aquesta formació

és molt semblant en tots els centres i combina informació específica del centre on es treballarà

amb continguts més transversals, com la bioètica o les habilitats comunicatives. D’altra banda,

es fa referència a la formació continuada, que no es realitza a la universitat, sinó que la fa la

indústria o les societats científiques. També s’assenyala que els congressos o els MOOC són

formes efectives de mantenir-se actualitzat.

FIGURA 6.1. FORMACIÓ A L’EMPRESA EN L’ÀMBIT ASSISTENCIAL

Formació en els centres

assistencials

Formació continuada

La fan les societats

científiques

Formació d’acollida

La fa la indústria

En tots els centres és molt

semblant

Organització del centre

Habilitats comunicatives

Congressos En els hospitals és

imprescindible

Bioètica

Sistemes d’informació

MOOC

No es fa a les universitats

L’estudi ocupadors: anàlisi qualitativa 21

FIGURA 6.2. FORMACIÓ A L’EMPRESA EN LA INDÚSTRIA

3.6.2. Formació a l’empresa en la indústria

Pel que fa a la formació que s’ofereix en la indústria, es

pot afirmar que es tracta bàsicament de formació

continuada. També en aquest cas s’assenyala que no

es recorre a les universitats per fer-la, sinó a empreses

privades o escoles de negocis. No es veuria malament

fer una formació més tècnica a les universitats, tot i que

es considera que la vessant tècnica de les persones

que es contracten és la que menys necessita formació

addicional.

Respecte als continguts de la formació, es mencionen

des d’habilitats tècniques i funcionals específiques de

les empreses on es treballa fins a habilitats més

generals, com idiomes, habilitats comunicatives o

habilitats de negociació.

Formació en la indústria

Formació continuada

Continguts

Podria estar bé fer-la a la

universitat (més tècnica)

Es fa en escoles de negoci

No es fa a la universitat

La fan les empreses privades

Habilitats tècniques-funcionals

Habilitats de negociació

Habilitats comunicatives Idiomes

22 L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

3.7. Relació amb la universitat

Quan es planteja la qüestió de la relació entre ocupadors i universitat es mencionen cinc eixos

principals de col·laboració (potencial), dos d’ells esmentats únicament des de l’àmbit de

l’empresa. Començant per aquests dos eixos (vegeu la figura 7), des de les empreses es fa

notar que només es fan servir borses de treball dels màsters o les escoles de negoci, i mai les

borses de treball dels graduats —per la senzilla raó que no es contracten graduats sense

màster. Un altre eix potencial d’interacció seria el vinculat a l’àrea funcional de negoci, però

s’afirma que a les universitats hi ha molt poca orientació cap a aquesta àrea, per la qual cosa

no hi ha relació en aquest àmbit. En canvi, es manifesta que sí que es té relació amb la

universitat des de l’àrea científica de l’empresa, atès que es valora positivament la recerca que

es realitza a les universitats, així com els seus programes de doctorat. Aquesta relació amb els

programes de doctorat també és mencionada pels ocupadors de l’àmbit assistencial.

La formació de grau i la formació continuada són també dos eixos en què tant els ocupadors

dels centres assistencials com els de l’àmbit de la indústria consideren que hi ha espai per a la

col·laboració. Fins al moment, però, aquesta col·laboració potencial ha estat molt escassa. Des

de la indústria s’afirma directament que no hi ha col·laboració pel que fa a la formació

continuada, tot i que podria tenir sentit en continguts de caràcter tècnic. Des dels hospitals es

manté que la col·laboració en matèria de formació continuada té lloc fonamentalment en l’àmbit

individual, quan es contracta algunes persones per a la realització de cursos, però que no es

recorre a la universitat com a institució on es poden desenvolupar aquests cursos. Pel que fa a

la participació en l’elaboració dels plans d’estudi dels graus, tant els centres assistencials com

la indústria afirmen no participar-hi, tot i el profit mutu que reconeixen que això podria suposar.

Finalment, aquesta possibilitat es vincula a les decisions que es prenguin des de les

universitats.

L’estudi ocupadors: anàlisi qualitativa 23

FIGURA 7. RELACIÓ AMB LA UNIVERSITAT

Relació amb la universitat

Formació continuada

Formació de grau - plans

d’estudi

Recerca Empreses: borses de treball

Empreses: àrea de negoci

Universitat poc orientada al

negoci

Relació escassa

No treballen amb borses de

graduats

Puntualment amb persones

que es contracten per

fer cursos

No hi ha relació

Coneixement vinculat a l’R+D

universitari

Molt bona relació

universitat -empresa en

l’àrea científica

Doctorats

No hi participen ni la indústria ni

els hospitals

Estaria bé que escoltessin les

empreses

La decisió final és de la

universitat

24 L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

3.8. Propostes de millora

En la figura 8 es mostren les propostes que fan institucions i indústria per millorar la formació i

la inserció dels graduats recents en Medicina. Atès que les propostes no són les mateixes, s’ha

distingit en la figura entre aquelles de la indústria i aquelles dels centres assistencials. Les

propostes festes des de la indústria fan referència únicament a la formació que s’ofereix a les

universitats. Així, es proposa que els continguts d’aquesta formació estiguin més orientats al

mercat de treball o, fins i tot, a les àrees de negoci de la indústria. D’altra banda, també es

proposa que els plans d’estudi insisteixin més en les habilitats numèriques.

Les propostes fetes des dels centres assistencials afecten més aspectes. Pel que fa a la

formació, es repeteixen idees ja apuntades anteriorment, car s’insisteix en la necessitat de

reforçar la formació pràctica i de millorar la transmissió de competències socials. És en aquesta

mateixa línia que es proposa fer servir els contractes de formació com a eina per acostar els

graduats a la pràctica professional que realment es desenvolupa als hospitals. També es

proposa impulsar la mobilitat dels graduats i els residents de manera molt més clara. Es

planteja, d’una banda, facilitar la mobilitat dels residents, encara que sigui entre diferents

centres, i de l’altra, establir que la mobilitat sigui una exigència a l’hora de contractar nous

metges. Finalment, es fan propostes de reforma del MIR i de l’examen per accedir-hi,

concretant alguns aspectes ja assenyalats en l’apartat 3.1. En aquest sentit, es demana un

examen per al MIR més pràctic, la qual cosa ajudaria a impulsar una formació també més

pràctica durant els estudis de grau. S’entén aquesta formació pràctica com a contacte amb els

pacients, que és el que finalment haurà de fer un professional en l’exercici del seu treball.

S’afirma que, d’aquesta manera, s’aprofitaria més l’especialització que es realitza als centres

assistencials, alhora que es reforçaria aquest tipus de competències, que són les més

escasses, segons l’opinió dels ocupadors de l’àmbit assistencial.

L’estudi ocupadors: anàlisi qualitativa 25

FIGURA 8. PROPOSTES DE MILLORA

Propostes Propostes

centres assistencials

Formació Propostes indústria

Més formació en habilitats

numèriques a la universitat

Universitat orientada al mercat de

treball

Si la universitat formés en

negoci, potser contractarien

només amb grau

Contractes de formació

Formació

Mobilitat

MIR

Més vincles entre els

diferents estadis de formació

Reforçar les habilitats verbals

Cal fer una formació molt més pràctica

Cal haver tractat pacients abans de fer el MIR

L’especialització s’aprofitaria més

amb millor formació pràctica

Exigir mobilitat per a la

contractació en els hospitals

Facilitar la mobilitat dels

residents

26 L’opinió dels ocupadors sobre els graduats en Medicina

4. ANNEX METODOLÒGIC

Disseny metodològic i treball

de camp

Centre d’Estudis Sociològics sobre la Vida Quotidiana i el

Treball del Departament de Sociologia de la Universitat

Autònoma de Barcelona i AQU Catalunya

Període del treball de camp De l’1 de juny al 14 de juliol i de l’1 de setembre al 5 d’octubre de

2015

Mètodes d’obtenció de la

informació

Grups de discussió

Entrevistes telefòniques semiestructurades

Mètode d’anàlisi de la

informació

Anàlisi de continguts, desenvolupada amb el programa ATLAS.ti

Equip de treball de camp Oriol Barranco, Joan Miquel Verd, Oriol Alonso, Anna Prades,

Carme Edo, Queralt Capsada

Equip de redacció dels

informes

Direcció: Joan Miquel Verd

Coordinació: Anna Prades

Redacció: Joan Miquel Verd i Oriol Barranco

Disseny de les gràfiques i maquetació: Oriol Alonso i Àgata Segura

Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya

Març de 2016 · AQU-10-2016

www.aqu.cat