ALT PENEDS ANOIA BAIX LLOBREGAT NORD BAIX PENEDS GARRAF

31/03DIMECRES 2010

Any VII Nmero 344

El portaveu de la plataforma Per una vegueria prpia, Flix Simn, amb el representant de lAlt Aran, durant la seva compareixena al Parlament de Catalunya.

El Tripartit continua menyspreant la Vegueria del Peneds

40.000 exemplars gratuts

Associaci Catalana de Premsa Gratuta

P07TEMA

Adu a la popular plaa de les Tortugues dIgualada

P32ANOIA

Vista aria de les obres a la plaa Pompeu Fabra, coneguda a Igualada com plaa de les Tortugues.

P39ESPORTS

P26BAIX LLOBREGAT NORD

Toni Bou es proclama a Mallorca campi del mn de trial per 4a. vegada consecutiva

P37ESPORTS

Divuit colles de Diables, amb els Buhos en la gravaci del seu videoclip Correfoc

P30BAIX PENEDS

PREMI TASIS-TORRENT A LA MILLOR PUBLICACI 2009

Constitut el consorci per fer lARE La Snia II-Horta de Martorell

P28BAIX PENEDS

Lajuntament del Vendrell ha invertit 333.000 euros al Mercat Municipal

Mor mentre feia ciclisme Josep Alcaraz, impulsor del ciclisme popular a Igualada

P09ALT PENEDS

P10ALT PENEDS

Mas proposa la creaci de taules sectorials per solucionar el preu del vi

xit de la primera trobada empresarial Getting Contacts! a Vilafranca del Peneds

P33GARRAF

Sitges inaugura una nova oficina dinformaci tursticaP18ANOIA

El Consell Comarcal de lAnoia multar amb 1.200 euros la Hispano Igualadina

PROPERA EDICI:

Dijous, 8 dabrilAmb motiu de les festes de Setmana Santa, la propera

edici de LExtra ser el dijous 8 dabril

31 / 03 / 201002 PUBLICITAT

N 1 A CATALUNYA

PORTINS AQUEST ANUNCI i LI REGALEM EN UNA VENDA SUPERIOR A 20 G20 EXTRES

Joies Rellotges Monedes Brillants Medalles Anells ... PAGAMENT A LINSTANT I EN EFECTIU TASACI GRATUTA

MXIMA VALORACI POSSIBILITAT DE RECUPERACI

Rambla de San Ferran, 5Tel. 93 804 07 82

IGUALADA

AVINGUDA BALMESAVINGUDA BALMES

C. DE SANT AGUST

C. DE SANT AGUST

RAMBLA DE SANT FERRAN RAMBLA DE SANT FERRAN

C. DE JOAN MART FRANQUESA

COMPREM

OR

Joies Rellotges Monedes Brillants Medalles Anells ...OROR

COMPREM

Rambla J.A. Vidal, 1Tel. 93 810 13 42

VILANOVA I LA GELTR

RAMBLA DE LA PAURAMBLA DE LA PAU

RAMBLA DE J.A. VIDAL

C. DEL FORN DE VIDRE

ESCOLAUNIVERSITRIAPOLITCNICA

RAMBLA DE LA LLIBERTAT

COMPREM

OR

Valorem les seves joies ms que ning

www.comprosuoro.es

VILANOVA I LA GELTR

IGUALADA

31 / 03 / 2010 03 Opinem

Les entitats socials treballen.... El treball dADEG

hauria de servir per-qu ladministraci, els sindicats i els gremis prenguessin mesures

leditorial

PERE PRAT Anoia

Per riure... o plorar!qPer Gras (ACPG)

Director: Jordi Puiggrs i Ascnjordipuiggros@publianoia.cat

Redacci: Jaume Singla, Marc Ma(Anoia)

Eva Hidalgo (Alt Peneds)Juan Checa (Baix Llobregat Nord),

Gemma Snchez (Garraf )Revisi lingstica: Cristina Roma

Disseny i Edici: Dario IgnacioMejn, Snia Viv.

Cap de vendes: Julin Pozn. Equip comercial: Josepmaria Rafecas,

Antnia Mancha, Pep Tort, Francesc Ferran, Llcia Casas, Ramon

Grau. publicitat@publianoia.cat

Administraci: Fina Plaza, Assumpci Vives. Distribuci: Nria Redolad

Edita:PUBLICACIONS ANOIA S.L.

Director General:Francesc Puertas

francescpuertas@publianoia.catImpressi: LERIGRAF

Dipsit Legal: L-980-02Membre de lAssociaci Catalana

de Premsa GratutaLExtra no sidentifica necessariment amb

les opinions de collaboradors expressades en aquesta publicaci.

PUBLICACI GRATUTA

Control PGD

Redacci: 93 804 6605Publicitat: 93 804 24 51/670 224900

Fax. 93 805 41 71Retir, 40 - 08700 IGUALADA

Apartat de correus 395

opinem

Estem entrant en una dinmica on els electes interpreten que pel sol fet de ser-ho, ja poden fer i desfer el que cre-guin. Interpreten que lelecci compor-ta la responsabilitat de decidir i estan convenuts que el ms important s fer-ho. Creuen interpretar el que pensa el poble al menys parlem en nom seu com si ho sabessin per massa sovint anteposen els seus interessos personals o partidistes als del pas. Alguns, que ja no tenen responsabilitat de govern, per tenen significaci poltica, com Heribert Barrera, Joan Carretero, Rai-mon Obiols i Jordi Pujol han coincidit en dir, amb paraules molt semblants, que els partits sn un instrument i no una finalitat, i que mai es pot oblidar que tota acci de govern sha dadrear al poble. Per si mirem la realitat diria el que es veu s ben diferent. Ara sest debatent - s un dir - lanomenada llei de Vegueries al Parlament. El tripartit ha redut a la mnima expressi la llista de compareixences parlamentries. De les

Adeg, lassociaci empresarial del Pe-neds i el Garraf ha donat a conixer el nivell de competitivitat de les co-marques catalanes, amb especial aten-ci -com ha de ser- als dos Peneds i al Garraf, elaborat a partir dun estudi realitzat per aquesta entitat que ha fet de lestudi de competitivitat comarcal, una de les seves funcions.Els resultats del treball de lADEG, hau-rien de servir perqu ladministraci, els sindicats i els respectius gremis poguessin prendre mesures de millora. Tamb han de servir perqu els direc-tius de les empreses del territori tin-guin ms elements a lhora de prendre decisions i mesures de futur.

No s aix, no s aix

www.lextra.cat

16 persones seleccionades, finalment noms hi van anar 14 mentre loposici nhauria volgut 97. Aix es van quedar sens veu els presidents del consells co-marcals, les cambres de comer, les pa-tronals, els sindicats i plataformes del Ripolls i Alt Ter, o les reivindicacions de lAlta Segarra, i el Valls.En els discursos tots els convidats van a dir la seva. Per no sescoltaven gai-re, per no dir gens. A tall dexemple el president de la Diputaci de Tarra-gona, Josep Poblet digu No hi ha ning a Catalunya que estigui a favor de les vegueries. Podria haver dit la majoria, o pocs, per no, va dir ning, mentre alg all mateix ho defensava. Tampoc a les files del tripartit shi veu un projecte com. El president de la Diputaci de Barcelona, Antoni Fogu, vol un tractament especial per a la ve-gueria de Barcelona, per ser la de ms poblaci i la que inclour la capital de Catalunya (aquesta Diputaci ja havia reaccionat negativament contra el nou

mapa de Catalunya, quan la llei encara no era proposta de govern, dient que es desvirtuava la concepci estatutria). El de Lleida, Jaume Gilabert, va dir que lactual sistema de provncies ha pro-vocat la desertitzaci dalgunes parts del territori i que el model de vegue-ries pot canviar aquesta situaci i afa-vorir zones com lAlt Pirineu, i va deixar constncia que la seva instituci rebutja que lAran formi part del sistema vegue-rial. I el de Girona, Enric Vilert, va lloar la nova instituci, per va comentar que li hauria agradat que el finanament ja estigus resolt.Lalcalde de Lleida, no es vol limitar a la seva ciutat i demana que la provncia no es parteixi en tres vegueries, i proposa crear un ens supramunicipal, en qu lAlt Pirineu i lAran, siguin reconeguts com a mbits funcionals amb identi-tat prpia. A la Cerdanya volen ser com Andorra i reivindicar-ho a Brusselles. Reus vol ser capital i es compara amb New York (abans deien Reus, Paris, Lon-

dres). Tarragona tamb. El president del Consell Comarcal del Solsons, va denunciar la poltica de fets consu-mats que ha seguit el Govern i rebutja la Catalunya Central. Lalcalde de Torto-sa, va subratllar que les terres de lEbre lnica zona on sembla hi ha con-sens desitgen una vegueria digna, s a dir, amb competncies efectives i recursos per desenvolupar-les. Mentre en Manuel Bustos, de la Federaci de Municipis de Catalunya dinspiraci socialista- i Jordi Molt, de lAssociaci Catalana de Municipis -dinspiraci con-vergent- adverteixen que les vegueries no seran efectives fins que saprovi la llei de governs locals. I per acabar dembolicar la troca el sndic arans i diputat del PSC, Francesc Boya, no va voler participar de lencotillat format de la sessi 10 minuts dintervenci per territori i va aconseguir que la comissi dassumptes institucionals es compromets a mantenir amb ell una reuni particular per mirar dencarrilar

la desafecci de la vall pel nou model.Amb molt de seny Flix Simon, repre-sentant de la Plataforma pro-vegueria va dir que el Parlament es va separant del poble que diu representar i va de-manar que sescolti el Peneds i no es deixi el tema penjat per ms endavant. ERC es va mostrar favorable a les tesis de la plataforma, per no el PSC. Men-tre Jaume Bosch dICV-EUiA va assen-yalar que en aquest mandat tenen un pacte de govern signat i han de ser co-herents amb les set vegueries que van acordar. Si tot est dat i beneit, de qu serveix la pantomima al Parlament? De qu serveixen els debats si ning s ca-pa descoltar i enraonar per arribar a fer millor les lleis? Clar que si desprs noms valen els acords dels partits tampoc es va gaire lluny, malgrat la paraula que ms es va repetir va ser consens. I desprs ve la llei electoral, el finanament, la desaparici dens intermedis... Com deia la can, no s aix companys, no s aix.

MEDALLA DHONOR DE LINSTITUT DESTUDIS PENEDESENCS 2010

Estem segurs que els empresaris uti-litzen aquesta i daltres informacions que tenen a la seva disposici, per no estem tan segurs que ladministraci -local, autonmica o estatal- o els sindi-cats sho mirin gaire a lhora de planifi-car el futur. Fra una autntica llstima que el treball de lADEG no fos utilitzat

a fons per tots els sectors implicats en millorar la competitivitat de les nostres comarques.Estem en un moment de canvi pro-fund, on res del que fins ara era tin-gut per cert t la mateixa garantia de certesa. Estem en un moment en qu cal replantejar-ho absolutament tot i buscar en cadascuna de les activitats humanes la mxima eficincia i soste-nibilitat. I no parlem naturalment ni-cament daspectes mediambientals, sin que parlem de sostenibilitat eco-nmica de les administracions publi-ques i de les empreses, que sn la base del benestar.ADEG realitza aquest estudi des dels

seus propis mitjans econmics i brinda el resultat a tothom qui el vulgui coni-xer... i aplicar.Tal com va passar amb els efectes de la nevada de fa tres setmanes en qu va ser ladministraci local la que va estar ms a lalada del que es reque-ria, tamb en els aspectes cabdals de la

crisi econmica que estem patint, cal constatar que lesfor bsic i important lest posant la societat civil.Les entitats socials -com ADEG- sn les que ms treballen per a la superaci de la crisi que sha de fer millorant les condicions de treball de cada empresa, fent ms competitives les comarques i fent rendir fins al darrer cntim de les inversions econmiques.Quina gran societat civil t el territori i quin servei donaria si ladministraci sescolts una mica ms el que el terri-tori li est dient.En la competitivitat hi ha el futur de Catalunya. De tot Catalunya, comarca a comarca.

PREMI TASIS-TORRENT A LA MILLOR PUBLICACI 2009

En la competitivi-tat hi ha el futur de Catalunya. De tot Catalunya, co-marca a comarca

31 / 03 / 201004 Opinem

FRANCISCO ROMERO Alt Peneds

Treballar des de la complicitat i no des de lenfrontamentAquests dies hem seguit sorpresos com el govern de CiU de lAjuntament de Vi-lafranca, amb motiu de la votaci duna nova marca turstica, senfrontava a re-presentants destacats de la comarca, ja siguin poltics, empresarials o sindicals. Segons hem pogut saber, el passat mes doctubre es va celebrar una sessi de treball amb alcaldes, representants lo-cals dempresaris i sindicats, el sector del vi i del cava i la cambra de comer, per presentar la nova marca turstica Costa de Barcelona: Mar, Modernisme i Peneds com a marca per projectar el turisme local en els mercats internacio-nals. Tothom va valorar com una millo-ra la nova proposta respecte de lactual Costa del Garraf, ja que la nova marca t la voluntat de projectar el Peneds ms enll dEuropa, aprofitant la vin-culaci amb la capital catalana, molt reconeguda internacionalment. No-ms lalcalde Regull shi va oposar i va encetar una campanya de descrdit i denfrontament contra els altres inter-locutors del Peneds.Aquest s un captol ms dins daquest estil de fer poltica basat en lenfrontament continu i que no busca

MANEL RAMONEDA Anoia

BombersDurant mesos hem estat al cas de limpacte poltic del foc dHorta de Sant Joan, als Ports, a la Terra Alta, que no noms calcin terra i nima, sin que deix el pas sense cinc dels seus fills. Cinc joves bombers hi van deixar el cor i la vida. Cinc ciutadans vctimes no pas dun error, com ho ha emboli-cat la poltica, sin del terror. Ni que resulti dimbcil, ressentit, treballador, fanguer de ciutat, pags o empresari, quan un incendi s provocat intencio-nadament som davant un acte terro-rista. Sigui quina sigui la intenci de cremar o el perqu de fer-ho; qui ho fa est convidant alhora tamb la mort a visitar el lloc a mirar-sho i a somniar en la fatalitat. Calar foc s el mateix que posar un explosiu, delinquir i prmer el gallet dun arma de foc o brandar un eina de tall. Un llum, un encenedor, les armes del covard, de qui samaga, de qui vol fer mal damagat. Incivisme, ig-norncia, bandes, incendiaris, crim pre-meditat, tot fa acta de violncia, sense sentit la majoria de vegades, deixant la societat durant dies, setmanes o vides senceres, trasbalsada i impotent de la maldat humana demostrada. I dentre totes les males accions cau-sants de mort, les que desperten ms rebuig, rebombori o clam de cel entre la ciutadania, sn les provocades per motius dordre religis, racista, mili-tar o poltic. Com no recordar que en latemptat a les torres bessones de Nova York entre les ms de 2.700 vcti-mes, duna tacada es va segar la vida a 343 bombers de la ciutat i a 60 policies. Recentment, lassassinat dun policia francs en mans dactivistes paramili-tars bascos va disparar lalarma terroris-ta per damunt daltres amenaces prou i ms greus, com ho demostren els ms

les complicitats necessries per trobar les millors solucions. Els ciutadans es-tan cansats de veure com els poltics entren en picabaralles i xous meditics sense que aix suposi cap millora en els seus problemes reals. I el que s pitjor: amb aquesta actitud denfrontament estem hipotecant el nostre futur, per-dent oportunitats i debilitant la capita-litat de Vilafranca.En aquests moments, la nostra ciutat t una bona part dels seus projectes ms importants bloquejats: la negociaci amb el MinisteriADIF, lequipament per a gent gran a lINCAVI, la Llei de Ba-rris de lEspirall, la nova zona comercial a la Girada, les mesures contra la crisi, el conveni collectiu amb els treballadors municipals, etc. Hi ha prou temes pen-

www.penedesfera.cat Recomanacions entre els blocaires i twittaires ms llegits, valorats i seguits del Portal de la Penedes-fera, la Comunitat de Blocaires i interessats en les TIC de lAnoia, Alt i Baix Peneds i Garraf

Bloc recomanat: http://retallsdesitges.blogspot.com Twitter recomanat: http://twitter.com/soniola

jats com per ficar-se en un nou conflic-te i ara amb els companys del Peneds per un tema on la gran majoria hi est dacord. Poltics com lalcalde de Sant Sadurn, de la mateixa formaci pol-tica de Regull, ha estat favorable a la nova proposta de marca turstica i no entn lactitud del govern vilafranqu.Estem cansats de veure com el govern actual de CiU senfronta amb el mn perjudicant els interessos de Vilafran-ca. Vilafranca ha estat una ciutat que sempre sha ents amb tothom i que ha sabut aprofitar les oportunitats. Al llarg de la histria, Vilafranca sempre ha tingut un pes especfic important dins el context de Catalunya, el qual li ha perms arribar als nostres dies en una situaci ptima per ser un pilar

decisiu del sistema de xarxa de ciutats mitjanes que conformen el nostre pas. En una societat basada en la facilitat de les comunicacions, avui ms que mai Catalunya es configura com un pas basat en la interrelaci entre ciutats que fan de motor i lideren un territori determinat.Els socialistes constatem amb preocu-paci que avui aquest procs sest trencant, sest paralitzant. No noms lAjuntament ha deixat dexercir aquesta funci de lideratge, sin que, a ms, sest apostant per un model que recorda massa el dunes dcades enrere. s un moment en qu, com a conseqncia de la crisi econmica, cal que lAjuntament as-sumeixi la iniciativa de buscar frmu-

de 20 policies francesos morts en ac-cions de delictes per gent de lhampa, b francesos, b daltres nacionalitats, els darrers dotze mesos per que al nostre pas noms ha transcendit la del fatal incident en un control de la gendarmeria amb linjustificable i reprovable mtode duns elements nocius que diuen lluitar per la inde-pendncia del per nostre entranyable, estimat i admirat Pas Basc.I per aquest lamentable accident, all on comena la terra dol, la por, lexcs de zel, la precipitaci i la urgncia de trobar els perillosos fugitius va fer que cinc eixerits xicots fossin confosos per error com a components de la banda terrorista ETA (aix de no parlar una llengua de les reconegudes per ofi-cials a tot Europa, confon a ms dun ...). Els homes, bombers dofici, casual-ment coincidien en nombre -quatre ms un- i nacionalitat amb els nois

traspassats en lincendi dels Ports. Una altra versi ms fresca creu que la relliscada es va donar per una mala interpretaci de mots: all dun pro-fessional dapagar focs en diuen com en arans (occit) pompir -al gavatx li fa nosa laccent i escriu- pompier. Vaja, que aix de bomb els va sonar a basc. S, s, sabem que la paraula bomber ve de bombar, elevar aigua amb una mquina, tot i que podria ser ms anterior i referit bomber a qui llenava projectils. En tot cas que no els preguessin all com a pone-dors de bombes. A saber. Sortosa-ment la intelligncia, el sentit com i lintercanvi rpid dinformaci entre el govern catal i les autoritats france-ses va prevaler i tot va quedar com un ancdota, perillosa es clar, per, com sin s la feina del bomber ?Pensant i parlant de bombers, he fet memria dun parent meu nascut

lany 1858 que en va ser. Lhome fus-ter dofici va treballar amb en Gaud a la Sagrada Famlia i alhora estava as-signat al cos de bombers de la Vila de Grcia, on residia. Al segle XIX per ser bomber calia tenir ofici i cobraven per servei prestat al municipi. No va ser fins a les primeries del segle XX que amb lexpansi de Barcelona i lagregaci dels pobles del pla que no es van pro-fessionalitzar les dotacions existents a les corporacions municipals del voltant de la capital. Lavi del meu pare va ser incorporat de manera oficial en el nou ordre o sistema de funcionament ja ne-tament barcelon l1 de gener del 1914. A la famlia ens ha quedat el record duna fotografia -lindividu amb un bon mostatxo sempre ens han dit: s el tercer de la primera fila comenant per la dreta- que lliurada al cos de la avui ja tancada caserna del carrer de Provena de la ciutat comtal van digitalitzar per

les per sortir-ne i situar-se en bona posici per quan se superi. En tenim lexperincia del que vrem fer amb crisis anteriors (molt ms dures pel que fa a atur) i les iniciatives que, jun-tament amb empresaris i sindicats, es van tirar endavant.Per contra, constatem que lequip de govern actual a lAjuntament no fa res per afrontar aquesta realitat, i es limita a finalitzar actuacions projectades pels governs socialistes que, per altra ban-da, ells mai no van recolzar. A aquesta situaci safegeix un estil de fer polti-ca basat en lenfrontament, ms propi dun partit doposici que no pas dun partit de govern.

fromero@vilafranca.org

al seu fons. Una foto quina importncia i diferncia, respecte a semblants de lpoca, rau en indicar any i poblaci on pertanyia lequip retratat: Grcia, 1891. En correspondncia del seu ar-xiu histric em van fer a mans cpia de lexpedient de dit besavi meu. La complexitat actual fa que la feina de bomber no es limiti a apagar focs i cal dotar-los del millor material i equip. En aix s que agrairem escoltar i batallar poltics i administracions. Ms despesa en ells i no tanta en un exercit i reialme quina ms alta Llei garanteix llevar-se en armes per raons poltiques contra ns. Bombers: homes tot-terrenys, professionals, experts, especialistes i especialitzats a salvar vides arriscant a perdre la seva. El nostre respecte, ad-miraci i record sempre estar present, tan amb els que hi sn com en els que ens ha deixat, confortats al llit o en acte de servei.

Recomano al lector penedesenc, que disposi de temps i voluntat, que es connecti a http://vimeo.com/10498652 . s tota una mostra de com funciona la poltica. Heus ac els punts que mhan cridat ms latenci: 1 La compareixena del president de la PVP, Flix Simon al Parlament es destinava a ajudar a crear opini als srs. diputats. Aix ho disposa el regla-ment. Tanmateix, noms van acudir a ecoltar-lo 7 dels diputats de la Comis-si, al voltant dun ter dels possibles, dun Parlament que en t 135. La PVP s lnica entitat popular que hi ha es-tat cridada, perqu el tripartit noms ha volgut 16 intervencions de tot Ca-talunya. Hi havia pressa... 2 En el discurs, Flix Simon ha recor-dat que fa cinc anys que al Peneds

31 / 03 / 2010 05 Opinem

JOSEP FAURA Alt Peneds

Debat de la Llei de Vegueries: talment com una farsahi ha un moviment en favor de la Vegueria; que reclama la unitat del territori, la complementarietat de les quatre comarques, la necessitat de defensar-se duna rea Metropolita-na que lenvaeix, la recerca dequilibri ecolgic, el principi de subsidiarietat que diu que tot all que pot fer el ni-vell inferior no ho ha de fer el superior, etc. etc...; que el 85% dajuntaments hi estan a favor (representen ms del 90% de la poblaci), els 4 consells co-marcals, les entitats, lempresariat... En fi, tot all que els nostres lectors han sentit a bastament des daquestes p-gines i per la premsa, rdio i televisi comarcals. 3 Llus M. Corominas, de CiU va defensar la Vegueria i va alertar del carcter fundacional de la llei ja que la previsi per a crear noves vegue-

ries sha fet expressament difcil. Aix ning li ho va contradir. 4 Carme Figueres, del PSC, va trobar que el nombre dhabitants del Pene-ds, comparats amb els del Baix Llo-bregat, tamb els farien ser vegueria... Ni una sola referncia als arguments de fons. Barcelona, sobretot, i Manre-sa i Tarragona acollirien molt millor les comarques dividides del Peneds. So-bre la divisi de parers entre militants de comarca i els parlamentaris, va dir que ja se sap... Va retreure a CiU que abans havia refusat lmbit Peneds i que el PP que defensa la Vegueria i critica la improvisaci de la Llei- diu una cosa a Catalunya, per motius electorals, i a Madrid una altra. 5 Miquel Carrillo, dERC, dun amor entranyable pel Peneds, venia a dir: ves quina pena, no pot ser... Va

preguntar a la PVP si creia disposar dels 2/3 del territori per quan es pu-gui votar pel Peneds, tot pensant sense gosar esmentar-lo- en el re-glament previst per a noves vegue-ries... 6 Jaume Bosch va ser ms clar, gaireb vorejant el cinisme. Valora la vegueria Peneds pel que pugui representar de respecte a lecologia territorial, per ICV t un pacte de go-vern que no pot trencar... Va recordar a la PVP que val ms que els tingui com amics si en el futur vol comptar amb ICV per reprendre el projecte de la Vegueria Peneds.7 Resumint: com deia el ponent, noms hi ha hagut concertaci, no consens. Jo ho llegeixo com un pacte pur i dur de partits que volen ser go-vern i tenir poder. ERC es cobrir amb

la llei veguerial, -incompleta, llunya-na del pas, feta amb presses, sense debat- com una senyera nacional. Li servir per frenar la davallada...? A canvi, dna al PSC la Corporaci Me-tropolitana que li consolidar el po-der o lajudar a resistir-se davant una probable prdua de la Generalitat i lAjuntament de Barcelona. ICV, ne-cessita el PSC perqu no t ning ms en aquest mn per estar al poder i fer ms o menys ecologia. Deixa per, que el Peneds, mentrestant i potser desprs, sigui pastura del tipus de desenvolupament econmic del PSC amb qui ha pactat, precisament, per a fer ecologia... Per a la majoria, el Peneds, les seves possibilitats, la seva gent, la seva vo-luntat, van ser noms literatura; la del ponent, s clar...

Twitter recomanat: http://twitter.com/soniola

Aquestes ltimes setmanes sha parlat molt de lentrevista que la periodista Mnica Terribas ( la qual enyoro el seu programa La nit al dia per la seva professionalitat ) va fer al molt hono-rable president de la Generalitat Jos Montilla.De lentrevista no en parlar per si que vull fer referncia al malestar que crea escoltar alguns periodistes ltimament. Televisi de Catalunya, la nostra, la de tots, com a televisi pblica que s, hauria de tenir ms clar i fixar-se ms amb els tractes protocollaris cap a la ms alta repre-sentaci de la Generalitat escollida pel poble de Catalunya i el seu parla-ment.Perqu dic aix? Doncs molt senzill. Imagineu-vos que un amic de fora

XAVIER RAVENTS Alt Peneds www.xraventos.blogspot.com

Montilla o molt honorable president?de Catalunya passa una temporada a casa vostra i mira els informatius; Parlen dun tal Montilla que ha anat a inaugurar unes installacions, un tal Montilla que ha comparegut al parlament... Aquest amic es pregunta Qui s aquest Montilla ? doncs b, haig de contestar... aquest tal Monti-lla s el president de tots els catalans i catalanes elegit democrticament pel poble de Catalunya i el parlament. El problema no s daquest amic que ve de fora sin dalguns periodistes alhora de presentar al molt honorable president ja que el tracte protocollari i el respecte cap a aquesta figura tant important com s el president, sel passen per alt ( no vull pensar que si-gui de manera intencionada ). s curis que aquest amic segueix mi-

rant la televisi i escolta desprs del Montilla com parlen del president Pujol que ha fet una conferncia a un poble determinat. Ai las!, Aquest amic ja no sap que pensar, ja que al presi-dent dun pas el tutegen ( i no amb gaire estimaci ) i a l expresident en-cara el tracten amb tots els honors del mn ( cosa que no critico ja que per a mi s i ho ser ). Amb aquest escrit noms vull mani-festar que aix passa, que no s nor-mal que una televisi no tracti igual a un president que a un altre. Durant els 23 anys de lpoca del president Pujol tothom tenia respecte cap al presi-dent de la Generalitat fos quina fos la seva ideologia poltica. Per cert, una poca on de fet, els comandaments de la radio i de la televisi pblica de-

penien del president de la Generalitat, cosa que ara no. Finalment aquest amic em va pregun-tar qu havia fet malament lhonorable president per a que sel tracts aix i vaig contestar que era un president el qual no es resignava tot i el moment de greu situaci econmica de crisi, que feia molt pels ciutadans i ciuta-danes de Catalunya. Que estava afron-tant la crisi amb totes les eines del seu abast, amb un ambicis conjunt de mesures destinades a la inversi en obra pblica, amb ms inversi que mai, que era un president que aposta-va per poltiques de promoci i millo-ra de laccs a lhabitatge.En fi, un president i un govern que havia aconseguit coses inimaginables fins lany 2003 ja que s grcies al Go-

vern desquerres i del seu president que es va impulsar un nou Estatut dAutonomia. Seguia dient que Cata-lunya ja compta amb un nou model de finanament, el millor que mai hem tingut, un govern que ha desen-volupat la Llei de barris.. i jo seguia...un govern que desprs de 23 anys per fi havia acordat el trasps de rodalies, que ja s una realitat.Amic, aquest tal Montilla est al da-vant de tot aix i molts no se lestimen potser perqu s la veu i s ell qui re-presenta la Catalunya social, popular, catalanista, i progressista daquest pas. Poder el temps dir si shavia de tractar o no daquesta manera a un home senzill, seris, de famlia treba-lladora, que ha arribat a ser president de la Generalitat.

El Peneds mai ha estat tan a prop de ser al mapa poltic de Catalunya. El vuit mbit de planificaci ser una realitat quan saprovi la Llei per crear lmbit Peneds que ja s al Parlament. La vegueria Peneds podr ser una rea-litat quan el Parlament hagi aprovat la Llei de Vegueries i dos teros dels ajun-taments acordin crear-la. Dono per descomptat que al Parlament hi haur la majoria necessria per aprovar la llei que faci efectiva la Vegueria.Per tant, tenim al Parlament dues lleis que interessen al Peneds de manera

MIQUEL CARRILLO Alt Peneds

CiU frena el Peneds

singular: la Llei de reconeixement del Peneds com a mbit funcional de pla-nificaci i la Llei de Vegueries.Vull cridar latenci del lector sobre un fet rellevant, que juga en contra dels in-teressos del Peneds. La Llei de lmbit Peneds, proposada per CiU i PP, va ser presentada al Ple el 17 de desembre. La Llei de Vegueries, proposada pel Govern, es va presentar al Ple el 10 de mar, tres mesos ms tard. Tanmateix, de manera incomprensible, la Llei de lmbit sha retardat tres mesos. Es re-tarda el calendari duna llei que depn

en exclusiva de CiU.La Plataforma per la Vegueria Peneds alberga una esperana. Si durant el de-bat de la Llei de Vegueries ja shagus aprovat lmbit Peneds, hi hauria arguments per reclamar que el vuit mbit fos incorporat com a vegueria. s un argument ms o menys factible, per t la seva base. Em diuen que la Llei de lmbit sha en-callat perqu CiU i PP han unificat en un sol expedient les dues proposicions de llei que van presentar per separat, quan nhaurien pogut retirar una de

les dues. Tamb em diuen que la co-missi de Poltica Territorial, presidida per CiU, que nhavia daprovar les com-pareixences, es reuneix un cop al mes i per aquest motiu no les ha aprovat fins el 17 de mar i que encara no hi ha data per fer-les efectives.La Llei de Vegueries, la que va co-menar tres mesos ms tard, ja ha dut a terme les compareixences el passat divendres 26 de mar i segueix el seu curs amb normalitat.No vull deixar de banda una altra ob-servaci. La Llei de lmbit va passar pel

ple sense esmenes a la totalitat, en reti-rar el PSC la que havia presentat. La Llei de Vegueries ha hagut de superar tres esmenes a la totalitat, de CiU, PP i Mixt, que volien retornar la llei al govern. s a dir, que no volen que saprovin les ve-gueries en aquesta legislatura. I sense Llei de Vegueries, no hi hauria Vegueria Peneds.

Miquel Carrillo Giraltdiputat al Parlament de Catalunya per

Esquerrahttp://blocs.esquerra.cat/miquelcarrillo

Ctra. de Puigdlber a Can Cartr, Km 0,300 Tel. 93 743 10 20 - Fax 93 743 10 04 - Mbils: 629 07 90 96 - 647 91 14 41 08797 Puigdlber canyissosvalles@hotmail.com

FABRICACI I VENDA DE: Canyis Bruc Vmet Para-sols Complements de jardineria de fusta: jardineres, tanques, mini-tanques, prgoles, porxos, panells, bordos, llosetes, gelosies, carretons, casetes de gos, talules, bancs i tamborets plegables, conjunts de taules i bancs, pals i fustes, travesses de tren, gronxadors, sorrals, hivernacles, sacs de terra...

ARA TAMB TENIM RIDS DE DIFERENTS TIPUS PER AL JARDCANYISSOS VALLS, S.L.

cartes al directorLes cartes dirigides a LEXTRA han danar signades pel seu autor, han dincorporar un telfon de contacte -fins i tot si senvien per correu electrnic- i sha de fer constar el nmero de Document Nacional dIdentitat o Passaport. Els textos shan denviar a: extracomarcal@gmail.com o per correu ordinari al carrer del Retir, 40, 08700 Igualada. Aquest peridic no neces-sriament ha de compartir lopini expressada en aquestes cartes.

SUBIRATS /ALBERT FECED

Amb aquest ttol i la setmana passada va aparixer publicada una carta al di-rector on figura el meu nom i cognom. Doncs b, un cop assabentat que amb aquest nom i cognom no hi ha cap al-tra persona resident a Subirats, vull de-nunciar que jo no tinc cap relaci amb lescrit que va sortir publicat i que per tant es tracta dun annim que ha su-plantat el meu nom i cognom.

Nota del Director: La carta que escriu el nostre lector va ser enviada per co-rreu electrnic, i, inicialment estava signada nicament per un pseudnim. LExtra es va posar en contacte amb el seu autor per correu electrnic, qui va autoritzar a publicar la carta amb nom i cognom, i aportant un nmero de DNI que, posteriorment, ha resultat ser au-tntic, corresponent a Albert Feced Vi-llarroya de Subirats. Per tant, si aquesta persona diu que no va escriure la carta, alg que coneix el seu DNI, cosa poc habitual, va suplantar il.legalment la seva personalitat. Aquesta setmana, LExtra ha rebut un altre correu electrnic similar, signat amb nom i cognoms per una altra per-sona, i adjuntant una fotocpia de DNI. En aquest nou cas, el suposat autor s nascut a Canries, resident a Menorca, i no t res a veure amb Subirats.

Lalcalde de Subirats i els seus treballadors

31 / 03 / 201006 Opinem

OLESA DE B. /MARI TUTUSAUS

Benvolgut soci,Em plau comunicar-te que, a lltima assemblea general de socis que es va celebrar el dia 4 doctubre de 2009 al Centre Cvic, vaig posar el crrec de president del Club Futbol Olesa a dis-posici de lassemblea, crrec que venia exercint des de la temporada 1968-69. Quaranta anys sense interrupci en qu el CF Olesa ha format part de la Fe-deraci Catalana, col.laborant amb els projectes i tornejos organitzats per la mateixa Federaci Catalana de Futbol. Quaranta anys de servei al club i al po-ble esportivament.Durant aquests anys hem tingut mol-tes alegries en veure que el club, en-cara que moltes vegades a tranques i barranques, tirava endavant. Hem pogut aconseguir tenir un camp exclu-sivament per a la prctica del futbol, per tamb hem tingut tristeses i mals moments quan alguns dels nostres ju-gadors han patit greus lesions que els han apartat per sempre del futbol. Pel nostre club han passat molts juga-dors defensant desinteressadament els nostres colors, que en definitiva sn els colors del nostre poble, a tots i ca-dascun dells voldria agrair-los lesfor que han fet i naturalment felicitar-los i celebrar un cop ms tots els dies de glria que hem viscut plegats al llarg daquests 40 anys. Per tot aix no shauria pogut acon-seguir si darrere no hi hagus un soci com tu, que ens has recolzat i ens has

Als socis del CF Olesa de Bonesvalls

donat suport collaborant econmi-cament per poder tirar endavant tots els projectes. Tamb a tots vosaltres, els socis, la ms sincera felicitaci per lajuda moral i econmica que, com a president, he rebut tots aquests anys. Vull donar-vos les grcies pel vostre suport. Sense vosaltres tot hauria estat ms difcil. Per la meva part puc dir-te que he po-sat tot lesfor possible i ho he fet tan b com he sabut. Estic orgulls dhaver presidit el club durant 40 anys. Si en alguna cosa mhe equivocat, demano disculpes, no era aquesta la meva in-tenci.

MOJA /18 SIGNATURES

Ens dirigim a vosaltres per fer pale-sa la nostra indignaci i malestar per lacomiadament del tot absurd i in-comprensible duna educadora de la llar dinfants de Moja, la Noem Ram-rez, a qui considerem ms que apta per desenvolupar la seva feina. La Noem s una daquelles persones que encisa els petits i, perqu no dir-ho, tamb les famlies daquests. s una persona amb sobrada preparaci i experincia (estem parlant de qui fa noms un any era directora daquesta mateixa llar, i que va dimitir del crrec per coherncia per defensar el que considerava millor per als nostres fills; s a dir, una persona duna integritat inqestionable), s dola, treballadora, didees clares i de ferms principis.Aquest any estava portant laula de nadons, la dels ms petits, uns nens que estan en una etapa en qu tan im-portants sn els vincles emocionals i, que, de sobte, es veuen sense la seva persona de referncia a lescola, amb qui passen un grapat dhores 5 dies a la setmana, perqu alg des dun des-patx de lAjuntament dOlrdola ha de-cidit acomiadar-la, sense informar a les famlies i davui per avui mateix. Com pot tolerar cap instituci pblica una cosa aix? s que no es pensa en el benestar de la canalla, que s el que hauria danar per davant de qualsevol altre inters? Com pot comportar cap instituci democrtica que una per-sona vlida en la seva feina acabi al carrer? Com es pot acomiadar una edu-cadora de qui lAjuntament t un munt dinstncies de suport de les famlies que tenim fills en aquesta llar i que es van presentar encara no fa un any?Senzillament, no entenem com s pos-sible que hagi passat un fet tan greu i exigim la readmissi immediata i la corresponent reparaci del seu expe-dient com a treballadora incansable i educadora ms que vlida que s; i s que, en totes les feines, per en aques-ta especialment, cal gent preparada, capa i amb vocaci, i la Noem Ra-mrez compleix tots aquests requisits amb escreix.

Acomiadament duna educadora a Moja

CAPELLADES /JOAN PINYOL

En la preparaci dun programa tele-visiu sobre les petjades que va deixar

Sobre la Guerra Civil a lAnoia

la guerra civil a la nostra comarca i per tal de poder contactar amb totes aquelles persones que puguin aportar un testimoni viu dels fets, des del Ca-nal Taronja Anoia fem una crida a tots els que disposin de qualsevol tipus dinformaci al respecte, sigui per la via del record dels fets viscuts o testimo-niats que es vulguin recordar davant la cmara o sigui per la via de docu-mentaci i dobjectes simblics lligats a un conflicte bllic que, contra el que molts creuen, tamb va deixar petja-da a la comarca de lAnoia. Per tant, i si disposeu daquesta informaci, us agrairem molt que us poseu en con-tacte amb nosaltres a travs de ladrea electrnica joanpinyol@mesvilaweb.cat o per mitj del telfon 938041058 (Canal Taronja Anoia) i, si ho preferiu, de ladrea Rambla de Sant Isidre, 18 2n 2a dIgualada.

IGUALADA /JORDI PUIGGRS CUADRAS

Quan era petit i mirava Igualada des de la Tossa, el primer element que re-coneixia a la llunyania era ledifici del Punto Blanco. Sempre que veia una fotografia aria de la meva ciutat, en el primer que em fixava era en el passeig i en la baslica de Santa Maria. Des de la terrassa de casa meva he crescut veient lajuntament i la xemeneia de Cal Font. Tots tenim elements de referncia en aquesta ciutat que es mantenen inalte-rables i que ens permeten reconixer, malgrat el pas dels anys, que aix s el nostre poble. Tristament he de dir, que un daquests smbols, aquesta setmana ha mort. Parlo de la Plaa de les Tortugues. Una plaa no s noms un element de re-ferncia visual, sin que s lescenari on milers de generacions hi aprenen les llions ms importants de la seva vida: patinar, anar amb bici, jugar a les bales, ... i sobretot fer-hi amics. Una mica s el pati de tots els que hi hem crescut. La setmana passada era un anar i venir de gent fent fotografies i amb cares tristes mirant com uns operaris esberlaven les estructures de formig i tallaven els histrics pollancres. Era el tema de conversa al barri. Calia treure aquells arbres tan emblemtics si finalment no feien un aparcament subterrani? Cal que totes les places de la ciutat tinguin el terra de cautx? Amb quina sorra shan dembrutar els nens davui en dia?Estic dacord en qu la ciutat sha de re-novar, shan de fer nous equipaments, shan de millorar les installacions dels que estan obsolets, per no hem sem-bla b que aix impliqui esborrar, des dels freds despatxos dun ajuntament i a cop de talonari, els records de milers de ciutadans. Els nostres dirigents pol-tics no han crescut en aquesta ciutat?http://jordipuiggros.wordpress.com

Destructors de records

EL VENDRELL /MARIA NOLLA BORRELL

El Teatre Municipal ngel Guimer del

Festival de teatre in-fantil del Baix Peneds

Vendrell ja ha abaixat el tel del 32 Fes-tival de Teatre Infantil i Juvenil del Baix Peneds que sha celebrat entre el 15 i el 25 de mar.Patrocinat per Diputaci de Tarragona, en aquesta ocasi hi han participat un total de 650 escolars, dedats compre-ses entre els 3 i els 17 anys, correspo-nents a 22 centres educatius de la co-marca del Baix Peneds, els quals han escenificat 32 obres de teatre.La gesti i lorganitzaci han anat a c-rrec del Centre de Recursos Pedaggics del Baix Peneds, el qual ha comptat amb la collaboraci de lAjuntament del Vendrell que ha donat suport lo-gstic i ha proporcionat el local, del Consell Comarcal del Baix Peneds que ha proporcionat ajut per al trans-port dels joves actors i actrius, de lAssociaci Trvol que ha donat tot tipus de suport, i de persones anni-mes a qui cal agrair, molt especialment, la seva participaci totalment desinte-ressada.Ledici denguany ha tornat a ser un xit tant de participaci en les diferents representacions com dafluncia de pblic en general. En cadascuna de les sessions hi ha hagut lacompanyament dalumnes companys i companyes dels centres escolars que hi han actuat i de daltres centres que els han volgut donar suport. I tamb, sempre que la capacitat del teatre ho ha perms, hi han assistit familiars dels joves actors i actrius. Tot plegat ha deixat palesa la importncia de lesdeveniment, que es repeteix cada curs escolar des de fa 32 anys, i ha demostrat una vegada ms larrelament del fet teatral entre la poblaci escolar i el reconeixement que en fa la comunitat educativa de la comarca.Moltes grcies a tothom per la vostra participaci, cadasc des del seu propi mbit. La vostra collaboraci ha estat la clau perqu lesdeveniment hagi reeixit de nou. Amb el vostre ajut la jovenalla sengresca, se sent protago-nista i tot plegat ens ajuda a tothom a crixer com a persones i a sentir-nos ms a prop de la cultura i de leducaci del nostre pas.

STA. M. MONTBUI /BAULA COR

Arreu del mn, aquesta setmana, sest commemorant el trenta aniversari de lassassinat de Monsenyor scar Arnulfo Romero, larquebisbe de San Salvador que fou assassinat el 24 de mar de 1980 per un esquadr de la mort dultradreta, a El Salvador. Tant a

La petjada humanitria de Mn. Oscar Romero

Catalunya, com a la resta de lEstat Es-panyol, a ligual que estan fent a molts pasos de lAmrica Llatina, els comits scar Romero compartim aquests dies el record i el testimoni dun gran home, que va ser ms enll dun carismtic lder religis, un gran defensor dels drets humans, que es va convertir en la Veu dels sense veu.La trajectria de Romero semmarca en un dels perodes ms convulsos en la histria del seu pas i en general de lAmrica Llatina. Entre 1966 i 1980, lincrement de moviments comunistes de camperols en tota Llatinoamrica (que es va veure afavorit sens dubte per lexemple de la revoluci cuba-na del 59) i el comproms dun sector important de lEsglsia Catlica amb els ms pobres, iniciat en el Concili Vatic II, van xocar de ple amb uns go-verns opressors, sorgits sovint de cops destat i recolzats en bona mesura per Estats Units.Monsenyor Romero defensava els drets humans enmig duna terrible re-pressi militar i dictatorial que gaireb a diari massacrava les manifestacions dobrers, camperols, estudiants i mes-tres que demanaven justcia i llibertat als carrers de San Salvador. Per tot ple-gat va ser considerat un cura comunis-ta i enemic pels sectors de lultradreta que lideraven militars en retir, grans ca-pitalistes i poltics anticomunistes.El 23 de mar de 1980, el diumenge abans del seu assassinat, Romero va fer una crida a les bases de lexrcit i de les forces de seguretat salvadorenyes: En nom daquest sofert poble, els laments del qual pugen fins al cel cada dia ms tumultuosos, els suplico, els prego, els ordeno en nom de Du: Cessi la repres-si! .Lendem, va anar a donar una missa a lHospital La Divina Providncia. Era a laltar de la capella de lhospital quan un franctirador li va disparar al pit i li va fer esclatar el cor. Larquebisbe va morir a lacte, per la seva veu i el seu exem-ple es van escampar, juntament al seu testimoni i el seu crit. Coincidint amb aquesta efemride, la xarxa mundial SICSAL (Servicio Inter-nacional Cristiano de Solidaridad con los pueblos de Amrica Latina scar Arnulfo Romero) sha reunit a San Sal-vador amb motiu de lassemblea anual. Un dels principals actes ser la presen-taci del llibre electrnic Romero 30 aos despus elaborat amb la partici-paci de tots els comits i que en breu es publicar a Internet. I s que avui, 30 anys desprs, el com-proms de Romero continua fent bate-gar molts grups defensors dels drets humans.

La Llei de vegueries genera polmica

JAUME SINGLA/LEXTRA

El govern tripartit de la Generalitat est disposat a tirar endavant la Llei de ve-gueries, malgrat que no hi ha consens entre tots els grups ni tampoc als terri-toris.Tot i haver-se aprovat amb posterioritat -tres mesos desprs- que la proposici de llei de lmbit Peneds, divendres passat el Parlament de Catalunya com-pletava un dels trmits necessaris: el de les compareixences. El corr parlamen-tari del tripartit va deixar en noms 16 les compareixences -CiU en demanava 90- per deixar el trmit enllestit en una sola jornada, com aix va ser. Per la Plataforma Vegueria Peneds va comparixer Flix Simon, del qual nex-triem una part de la seva intervenci. Al Peneds, sn moltes les entitats i associacions empresarials, els alcaldes, presidents dels Consells Comarcals, que els hagus agradat poder inter-venir, per aix no ha estat possible. Vosts parlen molt de dileg i de par-ticipaci, per amb aquest tipus de decisions, el que no saconsegueix s acostar la democrcia al conjunt de la ciutadania, i ms en una llei que toca de tan a prop la sensibilitat de les per-sones i els territoris. Vosts, a la practi-ca tamb parlen molt de consens, per en general el que fan s ms aviat un pacte contractual que cada part inten-ta que saprovi i que sapliqui segons els seus interessos particulars. El con-tracte surt del debat. El consens del dileg. Pel que sembla, al Parlament, fa falta encara molt de dileg, i s una veritable llstima. Negant la realitat no tindrem mai ni voluntat ni recursos per millorar-la i superar-la. Al capdavall, la realitat s la que s, i el poltic t la missi de millorar-la per als ciutadans, no pas per lamentar-la. Cal, doncs, plantejar la situaci de manera clara i radical: no po-dem acceptar de viure ms temps amb lestigma de ser una collectivitat mal encaixada en lespai poltic que ens ha tocat.... No es pot dir ms clar. Aquest text, s de Joan Sol, Premi dHonor de les Lletres Catalanes. Est extret de la seva intervenci al Parlament de Cata-lunya, el passat 1 de juliol. Cada territori t el dret i lobligaci de trobar el seu encaix amb el pas. Altra-ment, parafrasejant Sol, el pas no tin-dr ni salut social ni salut poltica.Com vosts ja saben, des de fa temps, la gent del Peneds ens hem mobilitzar per poder decidir el nostre futur, volem aconseguir un espai propi: la Vegueria Peneds, un projecte sobre les previsi-ons de la nova organitzaci del territori de Catalunya en base a la descentralitza-ci de la Generalitat, resultat del dileg i de la suma de voluntats informades, lliures i responsables. No es tracta, per tant, duna mera reforma administrati-va. Si fos aix, potser no sho valdria. El que ha de ser s un motor de canvi, un espai de llibertat i de poder, obert a la modernitat.Ara, al Peneds, hi ha consens, de con-sentir, vol dir sentir la mateixa cosa, i com tota persona individual adulta, t el dret demancipar-se. Han estat ms de cinc anys dintensa activitat que ens han portat fins aqu, convenuts que

Desprs del trmit de les compareixences, ara cal linforme de la comissi i la presentaci desmenes a crrec dels grups parlamentaris

el tema de la setmana

Divendres es va complimentar el trmit de les compareixences

Flix Simon en la seva compareixena davant dels grups del Parlament de Catalunya

31 / 03 / 2010 07 El tema de la setmana

les societats shan de constituir en all en qu els homes i les dones lliurement creuen i volen ser. Volem fer arribar, ara, la nostra veu a tot Catalunya per dema-nar solidaritat amb unes comarques que som poble i rebutgem de viure per ms temps dividides; recordem que des del 1833 estem repartits en dues provncies espanyoles; aspirem a participar en les decisions que ens afecten, de manera efectiva i amb sentit com, per evitar que ens veiem ara esquarterats en 3 ve-gueries. s una qesti de supervivn-cia collectiva, de coherncia prctica.Senyores diputades, senyors diputats, els invitem a reflexionar sobre les raons que creiem que justifiquen i ens han do-nat empenta i determinaci collectiva. En comptes de ser satellitzats de ma-nera marginal pel creixement catic i fagocitant de Barcelona i Tarragona, un fenomen herncia dun passat a extingir en el futur, la millor aportaci que pot oferir-se al pas s esdevenir un espai de creixement, didentitat econmica i de connexi amb lentorn; una rtula que permeti articular la uni de les dues re-es metropolitanes, sense conflicte i de manera natural, com ha estat sempre. LAnoia, lAlt Peneds, el Baix Peneds i el Garraf formen quatre comarques amb una ben establerta autonomia i perso-nalitat, per estretament lligades entre elles, i notablement interdependents luna de laltra. Aix fa que en aquests moments hi hagi elements prou slids i madurs per situar un nou nivell damunt seu, la vegueria. Ser una uni consen-suada, corresponsable i contractual per desenvolupar la comunitat de serveis.Una societat sana i amb sentit de la seva dignitat no tolera que se li imposi cap tipus de decisi que afecti la seva naturalesa: simplement, de dalt a baix i pel pes exclusiu del poder. Els nivells su-periors sn i haurien de mantenir-se ra-dicalment dependents dels seus nivells inferiors; aquesta s llur ra dexistir. La capacitat i la voluntat per a participar en la gesti dels nostres interessos col-lectius ens donen dret a laplicaci del principi de subsidiarietat: Tot all que pot fer lorganisme inferior, no ho ha de fer el superior.Cada unitat geogrfica t unes capaci-tats de poblaci mxima i mnima molt difcils de definir amb criteris exactes. Quant pot crixer el Peneds si es vol mantenir i fer avanar en un sentit con-natural i equilibrat la dedicaci bsica dels seus habitants? El mxim ens s do-nat per la mateixa geografia i pels lmits imposats quan es produeix congesti despai, de gent i de qualitat ambiental. Lmbit Peneds en els darrers 11 anys ha crescut el 50% (de 304.435 a 458.090 habitants.). Hem passat del 4,95% al 6,13 de la poblaci de Catalunya. Som el territori que ms hem crescut. Ara, te-nim ms poblaci que lactual provncia de Lleida. I la poblaci projectada per al 2015 de 521.064 habitants, el 6,37% de Catalunya (8.176.976)La Vegueria Peneds, ocupar el 4t lloc, i molt a prop del tercer, desprs de Bar-celona (63,47%), Girona (9,80%) i Camp de Tarragona (6,87%), i per davant de la Catalunya Central (5,32%), Lleida (4,78%), Terres de lEbre (2,55%) i lAlt

Pirineu/Aran (1,03%). La Vegueria Pene-ds guardaria proporci amb la resta de vegueries i alleugeriria la pressi metro-politana.Els acords al Parlament de Catalunya, en favor de lmbit Funcional han trobat consens explcit entre forces poltiques que han fet majoria primer, en la Comis-si de Poltica Territorial (acords de juny de 2006 i desembre de 2007), i ms en-davant, per unanimitat, el 16 de desem-bre del 2009 al mateix Ple del Parlament, en ser retirada lesmena a la totalitat. Malgrat que la creaci de lmbit Pe-neds porta quasi 3 mesos davantatge respecte a la tramitaci de la llei de ve-gueries, costa dentendre que avui esti-guem aqu fent aquesta compareixena i no ser fins el 7 dabril que no la farem per lmbit. Ens dol i lnica explicaci que sens acut s que sestan prioritzant interessos partidistes per damunt de la voluntat popular o demtica, arrel de tota sobirania en democrcia.La demanda duna vegueria prpia va molt ms enll desdevenir un episodi puntual de discrepncia territorial. Lle-vat del cas de lAran on les seves res-pectables raons sn duna altra ndole, no hi ha cap altra territori en tot el pas que hagi mostrat la seva voluntat de ser vegueria duna forma tan clara, tan de-mocrtica i tan majoritria.Ho hem fet a travs dels rgans de repre-sentativitat bsica del territori que sn els ajuntaments i els consells comarcals. 63 ajuntaments, dun total de 73, cosa que representa el 86% dels municipis, els quals municipis inclouen el 90% dels habitants del Peneds. I el suport a la vegueria lhan donat regidors de tots els partits poltics representats en aques-ta cambra. Sha comptat a ms amb el suport 130 entitats (10.950 associats);

13 associacions empresarials (5.250 empreses) i de 12.500 ciutadans a ttol individual. Qu ms cal fer? Creiem que tan sols resta esperar que el Parlament de Catalunya faci possible ara la uni harmnica i dinmica del Peneds.

Legitimitat democrticaLa nostra aspiraci t doncs tota la le-gitimat democrtica possible, tot i que no agrada a una part, la majoritria del govern actual, que ha donat reiterada-ment lesquena a les nostres demandes i que sembla que li costi portar els ser-veis i el benestar a lmbit del Peneds, cosa que en pot afectar negativament la cohesi social. Seria certament la-mentable que ara que la metrpoli es dota dinstruments per ordenar el seu

creixement urbanstic, fos la perifria qui rebs els efectes no volguts de la potncia duna rea metropolitana tan prxima i absorbent.El Parlament de Catalunya t el deure de reconixer el Peneds, un territori que no s dissoluble i que no pot em-mudir: un Peneds que es mereix la mi-llor qualitat de vida possible per als seus habitants... i a les properes eleccions, estarem al costat de tots aquells partits que facilitin la nostra emancipaci, per qu sense ms demores, cal que el Pe-neds recuperi el seu prestigi. Per aix, i per moltes altres raons, ens cal disposar el ms aviat possible duna nova orga-nitzaci territorial que doni resposta a les aspiracions i a la voluntat de cada territori.Senyores i senyors diputats, necessi-tem de la vostra ajuda, les decisions preses sense un exhaustiu coneixe-ment de la realitat, estan exposades a errors; des del Parlament de Ca-talunya, els invitem a fer justcia, a treballar plegats per tenir lmbit i la Vegueria Peneds ARA, en aquesta legislatura, a votar a favor en lactual tramitaci, una esmena parcial que ho faci possible. Ser aquesta una decisi svia, intelligent, solidaria, i sens dub-te, el millor no sols per a tots els pene-desencs i penedesenques, sin per a tots els catalans i catalanes.

Informe de la comissiAra queda que la comissi elevi el seu informe definitiu i que els partits pugui presentar les seves esmenes que, vistes les posicions respectives, poden ser mol-tes i molt enfrontades. I el dia 7 es fan les compareixences per a la llei de lmbit.

LAjuntament de Vilafranca del Peneds

felicita el setmanari

LExtra

pel premi Tasis Torrent 2009Tasis Torrent 2009 a la

millor iniciativa periodstica i empresarial, atorgat en la

Nit de la Comunicaci de la Diputaci de Barcelona.

SANT SADURN / EVA HIDALGO

El conseller de Governaci de la Ge-neralitat de Catalunya, Jordi Auss, va visitar divendres la capital del Cava, el mateix dia que la Plataforma per una Vegueria Prpia compareixia davant del Parlament per defensar i demanar la vegueria Peneds. En total van ser 14 compareixences, moltes menys que les que havia demanat CIU, 89. Per aquesta no va ser lnica quei-xa del principal partit de loposici, doncs shi afegia el fet de concentrar totes les compareixences en un sol dia, amb la intenci deien- de voler acabar rpid amb aquest tema. A tot plegat, Auss va respondre irnica-ment: proposant quasi un centenar de compareixences, lnic que volia CIU era bloquejar. Ja posats nhau-rien pogut demanar 1.100, tantes com ajuntaments hi ha a Catalunya. Auss tamb va passar la pilota a la teulada del Parlament en dir que si shavien fet totes les compareixences en un sol dia era perqu la comissi corresponent aix ho havia decidit, i que per ell shaurien pogut allargar tants dies com fessin falta.

El conseller, bviament, defensa afer-rissadament la llei de vegueries, as-segurant que supera la visi arcaica provincial imposada des de Madrid: la nova divisi territorial catalana ser ms prctica, ms funcional i ms propera a la ciutadania i als ajun-taments, agilitzant els trmits i creant unes administracions ms efectives. Loposici sha queixat de qu lentra-da a trmit daquesta llei sest fent amb presses per aprovar-la abans dacabar la legislatura, i que per tant no s un bon moment. Auss va as-segurar divendres que fa molt de temps que sen parla, daquesta llei, i durant tots els anys que CIU va estar al govern no va fer res per impulsar-la. Ja era hora que es desencalls el tema i es comencs a tirar endavant. A ms, la posici de CIU no s gens clara, al mat diuen que no s el mo-ment i a la tarda defensen les vegue-ries que no estan incloses. La nova divisi territorial de Catalu-nya est provocant moltes reaccions negatives a diferents punts de la ge-ografia catalana, moltes comarques no estan dacord amb la vegueria que els pertoca. Tot i que, segons Auss, aquesta s una llei que compta amb un ampli consens del territori, les

E.H.- El conseller de Governaci de la Generalitat va comenar divendres la seva visita a Sant Sadurn reunint-se amb lalcalde, Joan Amat, i daltres membres del consistori, que el van informar de diferents projectes del municipi vinculats a la seva conselleria. Lalcalde tamb li va fer algunes petici-ons en relaci als projectes de la Fas-sina (Centre dInterpretaci del Cava), la urbanitzaci de la Timba, la urbanit-zaci de tres carrers dels centre de la vila (Indstria, Avern i Josep Rovira) i lampliaci de laparcament del Centre. Bsicament li demanava poder canviar el dest de la subvenci concedida pel seu Departament, i avanar o b retar-dar els terminis dexecuci. Tamb li va demanar noves subvencions.

Equilibrar el pasA tot plegat, Auss va respondre que sestudia amb inters els informes i les allegacions que presenti lAjuntament. Un dels seus grans objectius, explic, s ajudar a equilibrar el pas donant un suport econmic geners als petits i mitjans ajuntaments. En aquest con-text, el conseller va assenyalar que lAlt Peneds, tot i representar nicament el 2% de la poblaci de les comarques de Barcelona, rep un 12 % de les sub-vencions que distribueix el seu depar-tament. La seva estada a Sant Sadurn es va completar amb una visita a la Fassina de Can Guineu.

Un instant de la visita del conseller Auss (dreta), acompanyat per lalcalde Joan Amat (esquerra).

Auss: Proposant un centenar de compareixences, lnic que volia CiU era bloquejar. Ja posats, nhaurien pogut demanar 1.100, tantes com ajuntaments hi ha a Catalunya

Loposici sha queixat de qu lentrada a trmit de la Llei de vegueries sest fent amb presses, per aprovar-la abans dacabar lactual legislatura

alt peneds31 / 03 / 201008 Alt Peneds

Jordi Auss (dreta), signa al llibre dhonor de lAjuntament de Sant Sadurn dAnoia, amb la presncia de lalcalde Joan Amat.

El conseller Auss acusa CiU de ser incongruent amb la Llei de Vegueries i de voler bloquejar-la

Visita dAuss a la capital del cava

compareixences de divendres al Par-lament indiquen justament el contra-ri. I tot i que diu que deixa la porta oberta a la creaci de noves vegueri-es, el cert s que un cop aprovada la llei ser molt ms difcil crear-ne de noves.

Jordi Auss, durant la seva visita al municipi.

Felicitem a lExtra

per lobtenci del premi Tasis-Torrent 2009

i per la seva tasca informativa sobre la realitat de les nostres comarques.

Enhorabona!

31 / 03 / 2010 09 Alt Peneds

Les comarques de lmbit Peneds-Garraf ocupen la zona intermitja de competitivitat a Catalunya

xit de la primera trobada empresarial Getting Contacts! a Vilafranca del Peneds VILAFRANCA / LEXTRA

Ms de 200 empreses van participar aquest passat dijous en la primera edi-ci de Getting Contacts! a LAuditori de Vilafranca del Peneds. Aquesta va ser una iniciativa de la Uni Empresarial del Peneds (UEP) i els Ajuntaments de Vilafranca, el Vendrell i Sant Sadur-n dAnoia, organitzada per lempresa Getting Contacts!, i amb la collaboraci de la Mancomunitat Peneds-Garraf, lajuntament de Santa Margarida i els Monjos, Inicia, la Diputaci de Barcelo-na, la Generalitat de Catalunya i Caixa Peneds. Les assegurances o la restauraci alguns dels sectors dactivitat que shi van poder veure.

COMARCA / JUAN CHECA

LAlt Peneds, el Garraf i el Baix Pene-ds sn, respectivament, la tretzena, la catorzena i la vint-i-unena comarques ms competitives en termes econ-mics del pas. s el que es desprn de les darreres dades difoses per lAssoci-aci dEmpresaris de totes tres zones geogrfiques (ADEG), una patronal que, anualment, elabora un ndex de com-petitivitat territorial dmbit nacional. LAlt Peneds, aix, s lnica comarca de les tres de lmbit Peneds-Garraf que ha experimentat un cert retrocs amb el nou model de clcul establert, tot esdevenint una de les comarques que se situen en una posici intermitja-alta, per sota de la comarca dOsona i per sobre del Garraf. Aquest darrer territori, precisament, ha guanyat dues posicions respete als resultats que va enregistrar lany 2009. El Baix Peneds, finalment, s la comarca de lmbit que apareix pitjor situada en termes de competitivitat. Assoleix la posici 21, per la qual cosa es troba encapalant les comarques que es troben en una posici intermitja-baixa. Amb tot, expe-rimenta un augment de dues posicions, respecte a ledici de lany passat.

Factors de competitivitat a la comarca de lAlt PenedsEl factor de competitivitat en qu la comarca de lAlt Peneds est millor situada s la disponibilitat de pols de

desenvolupament i infraestructures. La comarca destaca, aix, per leleva-da disponibilitat de serveis financers i la presncia de serveis relacionats amb les tecnologies de la informaci.

En aquest factor, per, cal fer esment del dficit existent en relaci a serveis avanats. Una altra de les fortaleses de la comarca rau en la seva capacitat

dinnovaci tecnolgica. LAlt Peneds es caracteritza, aix, per una notable diversificaci econmica i la presncia duna estructura productiva amb un elevat desenvolupament de les inds-

tries de mitjana-alta tecnologia i dels serveis intensius en coneixement. Aix mateix, lAlt Peneds est tamb ben situat pel que fa a les infraestructures

de transport i comunicacions i laccs als mercats i a la informaci, sobretot en termes de distncia als principals eixos viaris i al mercat final catal, per tamb pel que fa a ladquisici de bns i serveis a travs dInternet.

Factors al Baix PenedsPrecisament aquestes darreres eines sn els principals factors de compe-titivitat del Baix Peneds. Malaurada-ment, i segons assenyala el present estudi, aquest punt fort de la comarca no va acompanyat duna bona situaci pel que fa la qualificaci dels recursos humans i els recursos per leducaci i la formaci professional. La comarca hauria dinvertir ms, en aquest sentit, en relaci a aspectes com la taxa des-colaritzaci en letapa postobligatria o el percentatge de ttols superiors, i en un desenvolupament ms important dels serveis educatius. El volum de mercat i dactivitat del Baix Peneds tamb resulta un aspecte a re-marcar, especialment per laugment de poblaci que sha produt darrerament. Aix no obstant, lesperit emprenedor i el dinamisme empresarial no hi estan en consonncia, essent la comarca que enregistra el pitjor comportament pel que fa a aquesta dimensi, dtant pel baix nmero dempreses com daut-noms, com respecte a lelevada des-trucci tant de locupaci com de les empreses.

Caracterstiques del Garraf Finalment, la principal fortalesa -en termes de competitivitat- del Garraf s lelevada qualificaci dels seus recursos humans, aix com el desenvolupament dels recursos per a leducaci i la forma-ci professional. Aquest fet es fonamen-ta en la destacada presncia de directius, tcnics, professionals i cientfics, i en els elevats percentatges de poblaci amb estudis postobligatoris i superiors. Tot i aix, aquesta situaci no est en conso-nncia amb un fort desenvolupament del sistema dinnovaci i desenvolupa-ment tecnolgic, com seria desitjable, sin que, al contrari, la comarca presenta una baixa proporci dactivitats de recer-ca i desenvolupament. Aquest seria un aspecte a reforar, si el garraf vol compe-tir en lactual context econmic global, cada cop ms basat en la innovaci.

Els lders de la classificaciSegons lestudi efectuat per lAssociaci dEmpresaris del Garraf, lAlt Peneds i el Baix Peneds, el Barcelons i el Baix Llobregat lideren el rnquing de compe-titivitat. La comarca de lAnoia, per la seva banda, ocupa la posici nmero 21.

Mapa de la competitivitat territorial catalana, segons lADEG. Segons lestudi de lADEG, el Barcelons i el Baix Llobregat lideren el rnquing

Getting Contacts! emparella les empre-ses en funci dels seus sectors dacti-vitat i els seus interessos, i cada parti-cipant t la possibilitat de dur a terme una mitjana de 10 entrevistes duns 10-12 minuts de durada amb altres em-presaris. Daquesta manera, es fomenta el networking al territori, senforteix el teixit empresarial i es facilita el contacte i la cooperaci directa per tal de gene-rar negoci. En aquest trobada totalment gratuta, hi van participar majoritriament empre-ses de lAlt i el Baix Peneds, per tamb

moltes altres vingudes de comarques com lAnoia i el Garraf i daltres punts de la geografia catalana. Els sectors dactivitat que shi van poder veure van ser tan variats com les assegurances, la restauraci, la comunicaci, la formaci, la banca, la neteja i la sanitat, assessori-es i consultories, el disseny o les noves tecnologies, entre molts daltres. Aix, la impressi majoritria dels participants en aquesta jornada va ser molt positiva, tan per la bona organitzaci de lesde-veniment, com pels diferents contactes que van poder fer a tal efecte.

Artur Mas proposa la creaci de taules sectorials VILAFRANCA / EVA HIDALGO

El lder de CIU i candidat a la presi-dncia de la Generalitat, Artur Mas, va visitar divendres lAlt Peneds per reunir-se amb diferents empreses de la comarca. Lltima de la seva ruta va ser Vallformosa, dedicada a lelaboraci de vins i caves. Precisament all Mas va parlar del tema que ms preocupa al sector productor, el preu del ram. Els pagesos fa mesos, anys que es queixen de la poltica de preus, que cada cop els perjudica ms i est arribant a es-canyar-los. Mas assegur que la Gene-ralitat no s qui ha de fixar aquest preu: el que pot fer la Generalitat sn unes taules sectorials, unes trobades entre els productors i els compradors en les que es parla de diferents temes, entre ells el preu. Mas va explicar que aques-ta era una mesura que es va comenar a fer quan Pujol encara era president i que considera positiva: als pagesos els interessa tenir empreses del pas que

El dinar de germanor Pasqua obre la 94a. Setmana de la Gent Gran de Sant Sadurn

SANT SADURN DANOIA / LEXTRA

Seguint la tradici daquests darrers anys, el dilluns de Pasqua, que enguany sescau el 5 dabril, comenar la 94a. edici de la Setmana de la Gent Gran de Sant Sadurn, que es desenvolupar fins al 9 dabril. Aix, el dilluns, a les 12 del migdia, hi haur una missa a lesglsia parroquial amb la participaci de la Coral Sant Sa-durn. Tot seguit, sinaugurar lexposi-ci de treballs artesanals a la Casa dels Avis. Dues hores ms tard, sobrir el pavell de lAteneu per acollir els avis i vies de la vila que assistiran al dinar de germanor. Hi haur ball amb lOrquestra Cadillac i lpat ser servit per Catering Cal Blai.La Setmana de la Gent Gran continuar a lendem amb la IX Caminada Popu-lar de la Gent Gran, que enguany tin-dr com a dest Can Mas de la Riera. La concentraci ser a 2/4 de 10 del mat a la plaa de lAjuntament. Una vegada sarribi al dest, hi haur una activitat sorpresa, un concurs de truites i un pica pica. El dimecres 7 dabril ser el torn de lexcursi en autocar, que aquesta vega-da traslladar els avis i les vies fins a la Vall de Camprodon i a Set Cases.

Ms teatre, ms concertsEl dia segent, el dijous, a les 5 de la tar-da, hi haur una actuaci musical amb Mart Miquel a la Casa dels Avis. Poste-riorment, a 2/4 de 7 de la tarda, lEscola Municipal de Msica actuar al Collegi Sant Josep. En aquest mateix recinte tamb actuar, a continuaci, el Grup de Gospel de Sant Sadurn. Finalment, el divendres 9 dabril, a 2/4 de 6 de la tarda, hi haur una representaci tea-tral a la sala dactes del Casal dEntitats a crrec dImpacteteatre, amb lobra de teatre frum Jo tamb planxo, en la qual els espectadors tamb es converteixen en actors i actrius, plantejant les seves propostes per resoldre les situacions ex-posades a lobra. Aquesta activitat saca-bar amb coca i xocolata per a tothom al pati central del Casal dEntitats.La 94a Setmana de la Gent Gran est organitzada per la Regidoria de Benes-tar de lAjuntament, el Casal dels Avis de Caixa Peneds, lEsplai de la Caixa, lAssociaci de Vidues, el Club de la Gent Gran, la Casa dels Avis i la Diputaci de Barcelona, a ms de la collaboraci de moltes entitats i comenos de la vila.

31 / 03 / 201010 Alt Peneds

desprs el transformin en vi i cava, i viceversa. Si es perd una cosa o laltra ens quedem coixos. Per tant, pel lder de CIU el que ha de fer la Generalitat no s fixar un preu, per s seure amb uns i altres per intentar arribar a acords beneficiosos per ambdues parts. Quan se li va preguntar si creia que la Generalitat feia tot el possible per so-lucionar el problema del preu del ram Mas va respondre un no rotund, per

afegint un mats: no dir res ms per-qu mhe fet el propsit de no parlar gaireb gens en els propers mesos del tripartit. s una frmula obsoleta i ca-ducada que no t futur. Daltra banda, pel que fa a la vegueria Mas va reiterar la posici ferma del seu partit: aquest debat, ara no toca. Afe-gint, per, que quan sigui el moment defensaran aferrissadament la vegue-ria del Peneds.

Als pagesos els inte-ressa tenir empreses del pas que desprs el transformin en vi i cava, i viceversa. Si es perd una cosa o laltra, quedem coixos

Mhe fet el propsit de no parlar gaireb gens en els propers mesos del tripartit. s una frmula obsoleta i caducada que no t futur

Artur Mas, i el diputat penedesenc Joan Ravents.

El mes vinent es comenaran a construir a la N-340 dues rotondes al seu pas per Sant Pere Molalta i Sant Cugat SANT PERE MOLALTA / E.H.

Daqu a un mes aproximadament comenaran les obres a la N-340 per construir dues rotondes al seu pas pels municipis dOlrdola i Sant Cugat Sesgarrigues, que tindran una durada dun any i suposaran una in-versi de gaireb dos milions deu-ros. Concretament, una daquestes ro-tondes servir dentrada al polgon de Sant Pere Molanta i laltre al cre-uament que hi ha 800 metres ms endavant, afavorint aix als vens de Sant Pere, lArboar, Can Trabal i Sant Cugat.

Planell de la situaci de les dues rotondes.

Els alcaldes, el Consell Comarcal i el polgon demanaven aquestes rotondes des de feia anys.

Lalcalde dOlrdola, Josep Tort, qua-lifica linici daquestes obres com a reivindicaci histrica. I s que ja fa ms de deu anys que des de lajunta-ment es busca una soluci a laccs al polgon de Sant Pere, ja que el vo-lum de trnsit s molt gran, el que el converteix en un punt perills. Tot el procs de petici daquestes rotondes fa anys que dura i sha encallat diverses vegades al govern central, doncs des del Ministerio de Fomento en ms duna ocasi sha volgut substituir les rotondes per ponts. Finalment, ha estat el pacte entre els diferents alcaldes dels municipis afectats i el Consell Comarcal, el con-sens de tots plegats, el que ha per-ms tirar-lo endavant.

Cartell promocional de lacte.

En total, shan orga-nitzat diferents activitats de lleure entre el 5 i el 9 dabril

31 / 03 / 2010 11 Alt Peneds

Lapagada analgica de la televisi i la Nit de Vins centren el contingut del Consell dAlcaldes de lAlt Peneds

VILAFRANCA / LEXTRA

El passat dijous, dia 25 de mar, va ce-lebrar-se una nova sessi plenria del Consell dAlcaldes de lAlt Peneds a la seu del Consell Comarcal.Com a primer punt de lordre del dia, el responsable de Catalunya Connecta a Catalunya, Antoni Soler, va informar, des de la Secretaria de Telecomunicaci-ons de la Generalitat a travs de video-conferncia, sobre lapagada analgica als ltims municipis de lAlt Peneds. El

dimarts 30 de mar deixar demetre el senyal analgic el repetidor de Collse-rola, que dna servei als municipis de Pontons i Sant Lloren dHortons i a pe-tits nuclis allats daltres municipis. Aix doncs, dimarts es tancar finalment el procs dapagada de la TV analgica a lAlt Peneds. Aix no vol dir que no es continun fent correccions tcniques per millorar el senyal digital que surt dalguns centres emissors per millorar la qualitat de la imatge en alguns punts

de la comarca. En aquest sentit, va de-manar la collaboraci dels ajuntaments perqu comuniquin a la Secretaria de Telecomunicacions qualsevol zona fos-ca que tinguin dins el seu terme muni-cipal per tal de millorar el senyal all on sigui tcnicament possible.Per als nuclis de menys de 50 habitants que no quedin inclosos en cap rea de cobertura de la TDT, els particulars hau-ran dencarregar a un installador acre-ditat adaptacions tcniques als seus televisors per rebre el senyal via satl-lit. Per rebaixar els costos daquestes adaptacions, Antoni Soler va explicar que hi ha una lnia de subvencions de fins a 200 euros per installaci.

Nit de Vins al PenedsTot seguit, els alcaldes van escoltar la presentaci del president de lAcad-mia Tastavins del Peneds, Joan Tar-rada, sobre la Nit de Vins. LAcadmia vol estendre lexitosa experincia de la festa celebrada a Cal Figarot en col-laboraci amb el Servei de Joventut del Consell Comarcal de lAlt Peneds a tots els municipis de Catalunya, de manera que cada municipi reservi una nit de la seva festa major o dalguna celebraci local per fer una Nit de Vins en qu noms se serveixin vins i ca-ves (juntament amb aiges, refrescos i menjar). La Nit de Vins vol afavorir la cultura dels vins i caves en sentit ampli (coneixement de les diferents varietats, consum moderat dalcohol, promoci dels productes autctons, preu just de venda del ram, etc.).

Consell Rector del Govern Territorial de SalutEn el segent punt de lordre del dia del Consell dAlcaldes, el president va informar sobre la celebraci de la primera reuni del Consell Rector del Govern Territorial de Salut i sobre els temes que els representants locals ha-vien establert com a prioritaris per a la propera sessi. Francesc Olivella va explicar laprovaci del Pla Territorial Metropolit de Barcelona i la integraci del Pla Director Territorial de lAlt Pene-ds, tal com va ser aprovat inicialment i sense modificacions, dins aquell Pla a lespera de la creaci del nou mbit de planificaci territorial del Peneds.

Despeses ocasionades per les nevadesJa en el torn dexposicions de la Pre-sidncia, Olivella va exposar la lnia extraordinria dajuts de la Generalitat per atendre les despeses dels ajun-taments derivades de les nevades. Tamb va explicar que els particulars poden adrear-se a lOficina Comarcal dInformaci al Consumidor si volen fer reclamacions relacionades amb les nevades a les empreses de subminis-traments o a les asseguradores.

El Consell dAlcaldes va celebrar-se el passat dijous, 25 de mar, al Consell Comarcal.

Tamb es van exposar les lnies ex-traordinries dajuts de la Generalitat per atendre les despeses dels ajuntaments deri-vades de les nevades

Les caramelles ompliran de canons i de danses els carrers de GelidaGELIDA / LEXTRA

Les Caramelles tenen una llarga tradici a Gelida i les primeres referncies provenen del segle XIX. Per anunciar la Pasqua Florida es cantaven pels carrers i places de Gelida canons alegres i primaverals. Durant la Guerra Civil, aquesta tradici es va interrompre, per enguany far 61 anys de la seva recuperaci.Des de fa ms de cent anys, la Coral Intimitat ha estat lencarregada de portar les caramelles pels carrers, barris i masies de Gelida. Durant les ltimes dcades, lEsbart Rocasagna tamb ha acompanyat als cantaires en aquesta jornada tan tradicional.Les dues entitats comenaran les seves actuacions a les 9 del mat del diumenge 4 dabril, Diumenge de Pasqua. La Coral Initmitat anir acompanyada per la Cobla La Triomfal dIgualada i sortir des de ledifici de la UCG, en canvi, lEsbart Rocasagna sortir des de Sant Salvador. La Coral i lEsbart recorreran diferents barris, carrers, places i masies de Gelida durant tota la jornada. La gent ofereix esmorzar o diferents donatius als cantaires i dansaires. Per tancar la jornada, la Cobla Triomfal dIgualada far a 2/4 de 7 de la tarda una ballada de sardanes a la Plaa de la Vila.

Per altra banda, el dilluns de Pasqua

VILAFRANCA / LEXTRA

El passat dissabte, dia 20 de mar, es va reunir la Assemblea anual de lAssociaci dAmics de Puerto Cabezas per valorar les activitats del 2009, any en qu aquesta entitat no lucrativa va celebrar els seus primers 10 anys dexistncia. Al mateix torn, i pel que respecta a les activitats programades per aquest 2010, enguany es pretn commemorar els 25 anys de relacions damistat que shan establert amb Nicaragua, aix com els 20 que es compliran de lagermanament de Vilafranca i Sant Pere de Ribes amb Puerto Cabezas.

Treball amb escoles de la vila Un altre dels objectius fonamentals daquesta entitat, han assegurat fonts de la mateixa organitzaci no lucrativa, passa necessriament per seguir treballant amb les escoles de la vila que des de fa anys intercanvien cartes amb els infants de les escoles de Bilwi. Parallelament, un altre dels objectius de lAssociaci dAmics de Puerto Cabezas passa per continuar fent el seguiment i acompanyament de les activitats que

31 / 03 / 201012 Alt Peneds

LAssociaci dAmics de Puerto Cabezas fa balan de les activitats de 2009

es portaran a terme a la mateixa Casa de lAgermanament de Bilwi, que entre daltres propsits, vol ser un espai de trobada i consolidaci per les entitats del municipi.

Viatge a Nicaragua Per tots aquests motius, durant el proper mes dagost alguns membres de lassociaci viatjaran fins Nicaragua, amb lobjecte de participar en la Comissi Internacional de Verificaci de la UNESCO, aix com en els actes per declarar a la RAAN lliure danalfabetisme, Un altre dels objectius de lentitat, al mateix torn, s el de millorar la coordinaci entorn de lAgermanament , tant de les activitats i projectes de lAssociaci com dels projectes dels Ajuntaments agermanats.

Noves incorporacions a la JuntaFinalment, en aquesta assemblea van incorporarse noves persones a la Junta; de la mateixa forma, Teresa Basqus va assumir la Presidncia de lassociaci, en substituci de Ramon Carbonell.

Durant el proper mes dagost, alguns membres de lassociaci viatjaran fins Nicaragua.

SANT PERE DE RIUDEBITLLES / LEXTRA

El passat diumenge, 28 de mar, va inaugurarse el nou pavell municipal desports de Sant Pere de Riudebitlles. Aquesta actuaci ha estat possible grcies al suport de la Diputaci de Barcelona, a travs del pla de concertaci Xarxa Barcelona Municipis de Qualitat, gestionat per lrea dEsports de lens barcelon.Segons han informat fonts daquest mateix organisme, el nou pavell s el resultat de la transformaci de lantiga pista poliesportiva coberta, i consta dun pavell doble (amb zona de joc de 43 x 20 metres, paviment de parquet i grades per a un aforament de 400 persones), i de

Sinaugura a Sant Pere el nou poliesportiu del municipi

(5 dabril) es far el tradicional homenatge a la gent gran de Gelida. A 2/4 d11 del mat es far una cercavila des de lAjuntament fins a lEsglsia amb les autoritats i els Nous Bastoners de Gelida. Tot seguit es far un solemne ofici on el Cor Parroquial interpreta els Goigs de la Mare

de Du de la Salut i es far el repartiment del pa benet. Finalment, lEsbart Rocasagna amb la collaboraci daltres entitats de Gelida organitza la Festa de lAvi, que enguany arriba a la 30a edici. Tots els assistents a lacte rebran un petit obsequi de lAjuntament.

Des de fa 100 anys, La Coral Intimitat ha estat lencarregada de portar les caramelles a Gelida.

LEsbart Rocasagna tamb ha acompanyat als cantaires en aquesta jornada tan tradicional.

quatre mduls de vestidors. Tanmateix, lequipament es completa amb dos vestidors drbitres, una farmaciola i tota una srie de serveis pblics adaptats. Parallelament, tamb sha intervingut en la millora de la coberta de la pista.

Intervencions de la Diputaci Per a fer realitat aquesta nova installaci a Sant Pere de Riudebitlles, la Diputaci ha intervingut en els projectes de cobriment i proteccions laterals de la pista poliesportiva, en el de gesti del pavell, en el projecte executiu, i en el condicionament de la pista poliesportiva coberta.

El socialista Ramon Creixell s investit nou alcalde de Sant Quint de Mediona

SANT QUINT DE MEDIONA / LEXTRA

El socialista Ramon Creixell sha convertit en el nou alcalde de Sant Quint de Mediona. El poltic ocupa ara lalcaldia del municipi arran del pacte subscrit entre Convergncia i Uni, el Partit Popular i el propi Partit dels Socialistes de Catalunya. Amb aquest nou relleu a lalcaldia de la poblaci, Sant Quint ha tingut tres batlles en noms tres anys.

Crtiques dERCUna de les formacions que ms severament ha criticat aquest canvi ha estat Esquerra Republicana de Catalunya. El portaveu de lagrupaci, Pol Pags, ha titllat aquesta nova substituci de desgavell, ja que, segons les seves prpies paraules, aquesta situaci evidencia la inestabilitat poltica que viu lAjuntament de Sant Quint de Mediona. Per Pags, sha acabat un cicle iniciat el 1983 amb 12 anys dalcaldia socialista, continuat per 13 anys dalcaldia convergent i per 3 ms de govern explcitament sociovergent. Per aquest motiu, prossegueix el portaveu, ara cal afrontar el segle XXI amb gent nova, idees noves i regeneraci poltica. Per tots aquests motius, lagrupaci republicana de Sant Quint presentar una candidatura prpia de cara als propers comicis municipals, perqu mentre no hi hagi justcia social ni sobirania nacional, lesquerra independentista s ms necessria que mai. ERC clou el seu comunicat assegurant que la poblaci necessita lideratge i ambici per fer de Sant Quint un municipi pioner del Peneds, i no el ms pobre, tal com ho s ara.

LAjuntament de GELIDAvol felicitar lExtra per la

consecuci del premiTASIS-TORRENT 2009

AJUNTAMENT DE

Gelida

C. Muralla de Sant Mag, 8Tel. 93 538 62 02 08720 Vilafranca del Peneds

esmorzars

CAFS

BERENARSREFRESCS

ASSORTIT DE PASTES

HORARI:De dilluns a divendres,de 7.30 a 14h i de 16.30 a 20.30hDivendres i dissabtes nit, obert

premsa revistes dactualitat

...de beure

X I I

I I I

V I

Santa Margarida posa a la venda un pis de protecci oficial de la seva propietat

Les sessions del curs de monitor es faran els caps de setmana del 17 dabril fins el 20 de juny.

SANT SADURN DANOIA / LXTRA

Segons ha informat el Patronat dApos-tes, una de les dues butlletes encer-tants de Segona Categoria en el sorteig de la Bonoloto celebrat el dimarts 23 de mar va ser validada a Sant Sadur-n dAnoia. En concret, la butlleta pre-miada es va expendre a lestabliment receptor nmero 11.950, situat al car-rer Tarragona, 9. El santsadurninenc premiat (que, en total, va encertar cinc nmeros i el complementari) rebr 120.510,49 .

Els Castellers de Vilafranca traspassen fronteres i surten al canal FIVE TV

Es valida a Sant Sadurn una butlleta premiada amb 120.000 euros a la Bonoloto

El presentador britnic Paul Merton.

Els vens dOlrdola podran definir el futur de la zona dequipaments de DaltmarOLRDOLA / LEXTRA

Des daquesta setmana ja es pot veure a lAjuntament dOlrdola lexposici que presenta lEstudi de viabilitat de millora de la zona dequipaments de Daltmar. Es tracta dun treball elaborat pels Serveis Tcnics del consistori que inclou la de-finici de tres propostes diferenciades de distribuci dequipaments a Daltmar, afegint-hi una estimaci de la inversi econmica necessria en cada cas i dun programa dexecuci per fases.Lexposici, que es pot veure a la seu de lAjuntament dOlrdola fins el 9 dabril, sinclou dins dun procs de participa-ci convocat per lAjuntament per tal que els mateixos vens de Daltmar hi diguin la seva i es pronuncin sobre les propostes. L11 dabril, a les 12 del mig-dia, sha previst una xerrada informativa per explicar les caracterstiques de cada proposta a Daltmar, exposant-se tamb el material. El procs de participaci inclou la possi-

bilitat que els vens de Daltmar omplin una enquesta, on poden fixar les seves prioritats i els emplaaments que de-sitjarien pels equipaments proposats. De l11 al 18 dabril, les enquestes om-plertes es poden lliurar a lAjuntament dOlrdola o dipositar en una bstia del bar social de Daltmar.Un dels punts coincidents en les tres propostes s que, com a primera fase dexecuci, es contempla la construcci de la piscina. La proposta nmero 1 s la ms ambiciosa i preveu la construcci duna pista poliesportiva coberta, un lo-cal social i la previsi de reserva de sl per a llar dinfants.

31 / 03 / 2010 13 Alt Peneds

VILAFRANCA / LEXTRA

El canal de televisi del Regne Unit FIVE TV va emetre fa uns dies per tot el pas el programa Paul Merton in Europe, dedicat en aquesta ocasi a Espanya, i que tenia com a protago-nistes els Castellers de Vilafranca.

El programa t de presentador Paul Merton, popular actor i escriptor britnic, i semet en horari de mxi-ma audincia. La intenci del pro-grama s mostrar el que s original, divertit i curis dels diferents pasos europeus que aquest intrpret vi-sita.

En aquest sentit, les imatges dels Castellers de Vilafranca es van gra-var durant lactuaci a la plaa del Pou dAltafulla el juliol de lany pas-sat, on els verds van aconseguir des-carregar un tres de nou amb folre.

Subirats signa un conveni de collaboraci amb lAgncia de Protecci de la Salut

SUBIRATS / LEXTRA

La Junta de Govern de lAjuntament de Subirats, en una sessi ordinria que va celebrar-se el proppassat dimecres, 17 de mar, va aprovar el conveni de collaboraci amb lAgn-cia de Protecci de la Salut, mitjan-ant el qual es realitzar al prestaci de serveis en aquest camp.

Tasques a realitzar per lens Per aquest motiu, el consistori de la localitat ha encarregat a aquest ens les segents tasques, segons ha in-format el mateix Ajuntament: gesti del risc derivat de la contaminaci del medi; gesti del risc per a la salut de les aiges de consum pblic; ges-ti del risc per a la salut en establi-ments pblics i els indrets habituals; gesti del risc per a la salut derivat dels productes alimentaris; policia sanitria morturia; i educaci sa-nitria en lmbit deducaci de la salut.

SANTA MARGARIDA / LEXTRA

LAjuntament de Santa Margarida i els Monjos ha posat a la venda un pis de protecci oficial de la seva propietat situat al carrer de Mont-mell, nmeros 5 i 7. Segons ha informat el consistori del municipi de lAlt Peneds, lha-bitatge t 77,65 metres quadrats de superfcie construda total, i t com a annex inseparable una pla-a daparcament situada al mateix immoble. Les persones interessa-des poden demanar ms informa-ci i presentar les seves sollicituds abans del 31 de mar a les oficines de lajuntament.

Curs de monitorat de lleurePer una altra banda, el Servei de Jo-ventut de la localitat ha organitzat un curs per formar monitors i moni-tores en el lleure infantil i juvenil. Les sessions es duran a terme els caps de setmana del 17 dabril i fins el 20 de juny, de les 9 del mat a les

2 del migdia, i el curs t una cost de 165 euros.

Per ms informaci, les persones in-teressades poden adrear-se al Ser-vei de Joventut Tangram, al telfon 93.816.62.86.

La realitzaci daquest curs permet accedir al diploma de monitor dac-tivitats de lleure infantil i juvenil, atorgat per la secretaria General de Joventut de la Generalitat de Cata-lunya.

El servei de Joventut de la localitat tamb organitza un curs per formar monitors i monitores de lleure infantil i juvenil

El premi va sortejar-se el 23 de mar passat.

Entre els trets que defineixen la proposta nmero 2 cal destacar que lequipament social es fa en dos nivells i no contempla el cobriment de la pista poliesportiva. En la proposta nmero 3 es proposa can-viar lemplaament de la piscina i s en lnica on ledifici de lactual bar mant el seu emplaament per a ser restaurat i rehabilitat.

Inversions estimades La proposta ms ambiciosa suposaria una inversi estimada de 3.655.000 eu-ros. En les altres dues la previsi baixa fins als 3.265.000 euros o els 2.315.000 de la ms econmica. La regidora dur-banitzacions de lAjuntament dOlrdola, Eva Ruiz, explicava que la previsi s que aquests terrenys dequipaments ja pu-guin ser cedits a lAjuntament dOlrdola quan saprovin de manera definitiva els projectes de reparcellaci i durbanitza-ci, ara ja en la seva recta final de trami-taci.

Els Serveis Tcnics han elaborat fins a tres propostes de distribu-ci dequipaments en aquesta zona

Jos Montilla i Pasqual Ma-ragall visitaran Sant Sadurn i Mediona, respectivament

SANT SADURN - MEDIONA / LEXTRA

Dos presidents de la Generalitat visitaran dues poblacions de lAlt Peneds en els pro