L’ L’ HEL·LENISMEHEL·LENISME

INDEXINDEX 1. Concepte d’Hel·lenisme1. Concepte d’Hel·lenisme

2. Condicions sociopolítiques2. Condicions sociopolítiques

3. Períodes hel·lenístics3. Períodes hel·lenístics

4. Escoles hel·lenístiques4. Escoles hel·lenístiques

5. Ciència hel·lènica5. Ciència hel·lènica

5.1. Euclides5.1. Euclides

5.2. Arquimedes5.2. Arquimedes

5.3. Aristarc 5.3. Aristarc

5.4. Hiparc5.4. Hiparc

5.5. Ptolomeu5.5. Ptolomeu

5.6. Hipòcrates5.6. Hipòcrates

5.7. Galè5.7. Galè

1. CONCEPTE 1. CONCEPTE D’HEL·LENISMED’HEL·LENISME• És el període de la cultura grega posterior al regnat És el període de la cultura grega posterior al regnat

d’Alexandre el Gran i l’interès o fervor per la imitació de la d’Alexandre el Gran i l’interès o fervor per la imitació de la cultura i ideals dominants i característics de la Grècia cultura i ideals dominants i característics de la Grècia clàssica, en particular tal com es desenvolupà a Atenes als clàssica, en particular tal com es desenvolupà a Atenes als segles V i VI.segles V i VI.

• Comença amb la mort d’Alexandre el Gran i es perllonga Comença amb la mort d’Alexandre el Gran i es perllonga fins finals del segle II d.C. i està caracteritzat per l’expansió fins finals del segle II d.C. i està caracteritzat per l’expansió “imperialista” del grec com element “civilitzador”.“imperialista” del grec com element “civilitzador”.

• És el fenomen de difusió de l’esperit grec a l’àmbit del món És el fenomen de difusió de l’esperit grec a l’àmbit del món oriental, que suposa una universalització d’aquesta cultura.oriental, que suposa una universalització d’aquesta cultura.

2.CONDICIONS 2.CONDICIONS SOCIOPOLÍTIQUESSOCIOPOLÍTIQUES• Tres fenòmens culturals:Tres fenòmens culturals:

- Les escoles hel·lenístiques- Les escoles hel·lenístiques

- L’esplendor de la ciència grega- L’esplendor de la ciència grega

- La decadència de la ciència hel·lenística- La decadència de la ciència hel·lenística

• L’expedició d’Alexandre el Gran.L’expedició d’Alexandre el Gran.

• Enfonsament de la importància cultural, social i política de Enfonsament de la importància cultural, social i política de la la Polis Polis atenesa.atenesa.

• Sorgeix una nova noció de l’home, que assumeix davant Sorgeix una nova noció de l’home, que assumeix davant l’Estat una actitud de desinterès i fins i tot, d’hostilitat.l’Estat una actitud de desinterès i fins i tot, d’hostilitat.

• Al 146 d.C. Grècia es converteix en una ciutat de l’Imperi Al 146 d.C. Grècia es converteix en una ciutat de l’Imperi Romà.Romà.

• Pensament grec: cosmopolitisme.Pensament grec: cosmopolitisme.

• Nova identitat de l’home: individu.Nova identitat de l’home: individu.

• Separació entre l'ètica i la política.Separació entre l'ètica i la política.

• Alexandria és la capital de la civilització hel·lenística.Alexandria és la capital de la civilització hel·lenística.

• Ptolomeu : Museu i la Biblioteca.Ptolomeu : Museu i la Biblioteca.

• Alexandria és el lloc d’on surten els homes de ciència de Alexandria és el lloc d’on surten els homes de ciència de totes les ciutats de l'Antiguitat.totes les ciutats de l'Antiguitat.

• Es crearen noves biblioteques.Es crearen noves biblioteques.

• La ciència es desprèn de la Filosofia.La ciència es desprèn de la Filosofia.

• El raonament El raonament a priori a priori i abstracte es substituït per i abstracte es substituït per l’observació minuciosa de l’objecte.l’observació minuciosa de l’objecte.

• Les “causes” d’Aristòtil substituïdes per l’estudi dels Les “causes” d’Aristòtil substituïdes per l’estudi dels fenòmens i la investigació de lleis.fenòmens i la investigació de lleis.

• La interpretació deformadora dels fets en funció d’una La interpretació deformadora dels fets en funció d’una doctrina preconcebuda substituïda per la lectura objectiva doctrina preconcebuda substituïda per la lectura objectiva de la realitat.de la realitat.

3. PERÍODES DE 3. PERÍODES DE L’HEL·LENISMEL’HEL·LENISMEL’hel·lenisme es sol dividir en cinc períodes:L’hel·lenisme es sol dividir en cinc períodes:

1r1r. L’Acadèmia i Liceu varen prosseguir el platonisme i . L’Acadèmia i Liceu varen prosseguir el platonisme i l’aristotelisme. L’Acadèmia va perdre l’esperit de Plató i el Liceu va l’aristotelisme. L’Acadèmia va perdre l’esperit de Plató i el Liceu va tendir cap a l’tendir cap a l’empirisme. empirisme. Apareix l’Apareix l’estoïcismeestoïcisme, l’, l’epicureismeepicureisme i i l’l’escepticisme.escepticisme.

2n2n. Interès per la lluita entre els membres de l’Acadèmia, . Interès per la lluita entre els membres de l’Acadèmia, escepticismeescepticisme i i probabilismeprobabilisme contra els contra els estoics.estoics.

3r3r. . EclecticismeEclecticisme (rebuig al epicureisme). (rebuig al epicureisme).

4t4t. La . La filosofiafilosofia grega arriba als seus grega arriba als seus límitslímits més baixos i es més baixos i es percep l’influència de percep l’influència de religions orientals.religions orientals.

5è5è. Inici de l’era . Inici de l’era cristianacristiana : “ : “platonisme mitjàplatonisme mitjà” o ” o neopitagorismeneopitagorisme. Justinià clausura les escoles filosòfiques . Justinià clausura les escoles filosòfiques d’Atenes ( 529 ) , d’Atenes ( 529 ) , defunciódefunció de la filosofia grega. de la filosofia grega.

4. LA FILOSOFIA 4. LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICAHEL·LENÍSTICA• Desenvolupada durant el període històric comprès des de la Desenvolupada durant el període històric comprès des de la

creació de l’Imperi per Alexandre el Gran, a finals del seglo creació de l’Imperi per Alexandre el Gran, a finals del seglo IV a.C., fins la conquesta de la nació grega pels romans a la IV a.C., fins la conquesta de la nació grega pels romans a la meitat del segle II a.C.meitat del segle II a.C.

• Les preocupacions versen sobre la felicitat individual i sobre Les preocupacions versen sobre la felicitat individual i sobre els aspectes ètics.els aspectes ètics.

• Elements que determinaren la decadència de la filosofia Elements que determinaren la decadència de la filosofia grega:grega:

- La separació de l’individu de la - La separació de l’individu de la polispolis..

- L’imperi suposà que la cultura grega superés els límits de - L’imperi suposà que la cultura grega superés els límits de la nació grega.la nació grega.

ESCOLES ESCOLES HEL·LENÍSTIQUESHEL·LENÍSTIQUES

4.1. CINISME4.1. CINISME

4.2. ESTOÏCISME4.2. ESTOÏCISME

4.3. EPICUREISME4.3. EPICUREISME

4.4. ESCEPTICISME4.4. ESCEPTICISME

4.5. ECLECTICISME4.5. ECLECTICISME

4.1. EL CINISME4.1. EL CINISME• Escola fundada per Antístenes cap al 450 a.C.Escola fundada per Antístenes cap al 450 a.C.

• Aquest nom designa la voluntat d’una vida errant i Aquest nom designa la voluntat d’una vida errant i desenganxada dels béns materials i interessada en els béns desenganxada dels béns materials i interessada en els béns morals.morals.

• Entre els filòsofs cínics més importants destaquen Diògenes Entre els filòsofs cínics més importants destaquen Diògenes de Sinop i Crates de Tebes.de Sinop i Crates de Tebes.

• És una de les escoles socràtiques menors, per el fet de que És una de les escoles socràtiques menors, per el fet de que els seus fundadors foren deixebles de Sòcrates i recorren a els seus fundadors foren deixebles de Sòcrates i recorren a la dialèctica i la ironia socràtica.la dialèctica i la ironia socràtica.

• La virtut és viure conforme a la natura, és una forma de La virtut és viure conforme a la natura, és una forma de conducta o un mode de vida.conducta o un mode de vida.

• El cínic prefereix una vida natural, senzilla i salvatge, abans El cínic prefereix una vida natural, senzilla i salvatge, abans que viure sotmès a les regles d’una societat provocadora.que viure sotmès a les regles d’una societat provocadora.

4.2. EPICUREISME4.2. EPICUREISME• Corrent filosòfica formada pels seguidors d’Epicur.Corrent filosòfica formada pels seguidors d’Epicur.

• En la primera generació de deixebles destaquen, En la primera generació de deixebles destaquen, Timòcrates i Metròdor.Timòcrates i Metròdor.

• En la primera època polemitzaren amb els platònics, els En la primera època polemitzaren amb els platònics, els aristotèlics, els seguidors de les escoles socràtiques i aristotèlics, els seguidors de les escoles socràtiques i l’escola estoica.l’escola estoica.

• Els seus deixebles no es limitaren a copiar les tesis del Els seus deixebles no es limitaren a copiar les tesis del mestre, sinó que desenvoluparen aspectes de la doctrina. mestre, sinó que desenvoluparen aspectes de la doctrina. Altres destacaren per les seves polèmiques contra el Altres destacaren per les seves polèmiques contra el platonisme i per la defensa de les seves tesis contra altres platonisme i per la defensa de les seves tesis contra altres escoles ètiques.escoles ètiques.

• Contra el epicureisme s’aixecaren els estoics i els cristians.Contra el epicureisme s’aixecaren els estoics i els cristians.

4.3. ESTOÏCISME4.3. ESTOÏCISME• El nom prové del lloc en que el seu fundador, Zenó de El nom prové del lloc en que el seu fundador, Zenó de

Cítion, ubicà la seu de l’escola.Cítion, ubicà la seu de l’escola.

• Els estoics dividien la filosofia en tres parts:Els estoics dividien la filosofia en tres parts:

- Lògica- Lògica

- Física- Física

- Ètica- Ètica

Zenó de CítionZenó de Cítion

LÒGICA: LÒGICA: Entesa com ciència dels discursos es dividia en Entesa com ciència dels discursos es dividia en retòrica i dialèctica. Aquesta incloïa la lògica formal, la retòrica i dialèctica. Aquesta incloïa la lògica formal, la teoria del coneixement, la gramàtica i la semiòtica.teoria del coneixement, la gramàtica i la semiòtica.

FÍSICA: FÍSICA: Desenvoluparen una teoria corporeísta i panteista de Desenvoluparen una teoria corporeísta i panteista de influència heraclitiana, amb molts elements pitagòrics, influència heraclitiana, amb molts elements pitagòrics, platònics i aristotèlics. Tots els cossos estan fets de dos platònics i aristotèlics. Tots els cossos estan fets de dos principis inseparables: un passiu (la matèria) i un actiu (foc, principis inseparables: un passiu (la matèria) i un actiu (foc, raó o pneuma). La matèria és inerta, distinta.raó o pneuma). La matèria és inerta, distinta.

ÈTICA: ÈTICA: Es funda al determinisme còsmic. La llei que regeix Es funda al determinisme còsmic. La llei que regeix l’univers és el mateix foc intel·ligent o logos diví que toca la l’univers és el mateix foc intel·ligent o logos diví que toca la nostra ànima. Tot està regit per la providència del logos. La nostra ànima. Tot està regit per la providència del logos. La mort es entesa com separació de l’ànima i el cos.mort es entesa com separació de l’ànima i el cos.

4.4. ESCEPTICISME4.4. ESCEPTICISME• Del grec Del grec skeptomaiskeptomai, investigar., investigar.

• Concepció d’una teoria del coneixement que sosté que la ment Concepció d’una teoria del coneixement que sosté que la ment humana no es capaç de justificar afirmacions vertaderes.humana no es capaç de justificar afirmacions vertaderes.

• Un escepticisme extrem sostindria que no existeix cap Un escepticisme extrem sostindria que no existeix cap enunciat vertader per la ment humana, es diu que és enunciat vertader per la ment humana, es diu que és impossible. Un escepticisme moderat sosté que són pocs els impossible. Un escepticisme moderat sosté que són pocs els enunciats vertaders.enunciats vertaders.

• Con Arcesilau entra el escepticisme a l’Acadèmia platònica. Va Con Arcesilau entra el escepticisme a l’Acadèmia platònica. Va excloure del escepticisme el raonament moral.excloure del escepticisme el raonament moral.

• Carnèades desenvolupà una teoria del coneixement probable. Carnèades desenvolupà una teoria del coneixement probable. El seu escepticisme està basat en la distinció que estableix El seu escepticisme està basat en la distinció que estableix entre el que és objectivament vertader i el subjectivament entre el que és objectivament vertader i el subjectivament vertader.vertader.

• A partir del segle II a.C., l’escepticisme tendeix a convertir-se A partir del segle II a.C., l’escepticisme tendeix a convertir-se en eclecticisme.en eclecticisme.

4.5. ECLECTICISME4.5. ECLECTICISME• Basada en escollir tesis pertanyents a distintes escoles de Basada en escollir tesis pertanyents a distintes escoles de

pensament per sintetitzar-les en una nova doctrina. pensament per sintetitzar-les en una nova doctrina.

• Quan s’aplica a la fusió de corrents religioses es denomina Quan s’aplica a la fusió de corrents religioses es denomina sincretisme.sincretisme.

• En l’Acadèmia platònica es va adoptar el criteri eclèctic En l’Acadèmia platònica es va adoptar el criteri eclèctic segons el qual, encara que no pot haver-hi coneixement segons el qual, encara que no pot haver-hi coneixement absolut, es pot accedir a un grau de certesa suficient com absolut, es pot accedir a un grau de certesa suficient com per formular una ètica.per formular una ètica.

• També l’escola aristotèlica va adoptar criteris eclèctics.També l’escola aristotèlica va adoptar criteris eclèctics.

• A l’època moderna, l’espiritualisme romàntic reivindicà A l’època moderna, l’espiritualisme romàntic reivindicà l’eclecticisme.l’eclecticisme.

5. CIÈNCIA 5. CIÈNCIA HEL·LÈNICAHEL·LÈNICA

5.1. EUCLIDES5.1. EUCLIDES5.2. ARQUIMIDES5.2. ARQUIMIDES5.3. ARISTARC5.3. ARISTARC5.4. HIPARC5.4. HIPARC5.5. PTOLOMEU5.5. PTOLOMEU5.6. HIPÒCRATES5.6. HIPÒCRATES5.7. GALÈ5.7. GALÈ

5.1- 5.1- EUCLIDESEUCLIDESΕυκλείδης

• OBRAOBRA

• 5 POSTULATS5 POSTULATS

• RESUMRESUM

OBRA :OBRA :Els ElementsEls Elements

• - La geometria del pla- La geometria del pla

• - La noció de semblança- La noció de semblança

• - Els nombres enters- Els nombres enters

• - La geometria de l’espai- La geometria de l’espai

5 Postulats:5 Postulats:(estudi de les propietats de línies, plànols, cercles, esferes, (estudi de les propietats de línies, plànols, cercles, esferes, triangles…)triangles…)

• La suma dels angles interiorsLa suma dels angles interiors

• Teorema de PitàgoresTeorema de Pitàgores

• Teorema de TalesTeorema de Tales

• Equacions de segon grauEquacions de segon grau

• Postulat de les paral·lelesPostulat de les paral·leles

Postulat de les Postulat de les paral·lelesparal·leles• ““Si una recta que talla altres dos Si una recta que talla altres dos

forma amb elles angles interns del forma amb elles angles interns del mateix costat que sumen menys de mateix costat que sumen menys de dos rectes, aquelles dos rectes, dos rectes, aquelles dos rectes, prolongades fins a l’infinit, es tallen, prolongades fins a l’infinit, es tallen, al seu torn, pel costat en que els al seu torn, pel costat en que els angles sumen menys que dos rectes”angles sumen menys que dos rectes”

Enunciat modern Enunciat modern del postulat de les del postulat de les paral·lelesparal·leles• “ “ Per un punt exterior a una recta no Per un punt exterior a una recta no

es pot traçar més que una paral·lela es pot traçar més que una paral·lela a aquesta”a aquesta”

RESUMRESUM• Gran sistema de la matemàticaGran sistema de la matemàtica

• Geometria: sistema formal axiomàtic-Geometria: sistema formal axiomàtic-deductiudeductiu

• Seguint la inspiració lògica de Aristòtil, Seguint la inspiració lògica de Aristòtil, estableix certes premisses, estableix certes premisses, (postulats,teoremes…)(postulats,teoremes…)

5.2. ARQUIMEDES5.2. ARQUIMEDES

• Admet l’existència d’un centre de gravetat en tot cos pesat.Admet l’existència d’un centre de gravetat en tot cos pesat.

• Estudia la Llei de la Palanca.Estudia la Llei de la Palanca.

• Entèn 2 principis: Entèn 2 principis:

1r. Que segons la natura dels fluids les parts menys 1r. Que segons la natura dels fluids les parts menys comprimides són expulsades per les que ho estan més. comprimides són expulsades per les que ho estan més.

2n. Que tot allò que es espitjat cap a dalt a un fluid, ho és 2n. Que tot allò que es espitjat cap a dalt a un fluid, ho és segons la perpendicular que passa pel seu centre de segons la perpendicular que passa pel seu centre de gravetat.gravetat.

5.3. ARISTARC5.3. ARISTARC• Va emetre la hipòtesis de que potser “les estrelles fixes” i el Va emetre la hipòtesis de que potser “les estrelles fixes” i el

Sol siguin immòbils, que la Terra giri al voltant del Sol Sol siguin immòbils, que la Terra giri al voltant del Sol descrivint un cercle, ocupant el Sol el centre de l’òrbita. El descrivint un cercle, ocupant el Sol el centre de l’òrbita. El centre del Sol coincideix amb el centre de l’esfera de les centre del Sol coincideix amb el centre de l’esfera de les estrelles fixes. La Terra està animada per un moviment de estrelles fixes. La Terra està animada per un moviment de rotació sobre sí mateix, el qual explica la revolució aparent rotació sobre sí mateix, el qual explica la revolució aparent quotidiana de la volta celeste.quotidiana de la volta celeste.

• No va tenir èxit amb aquestes explicacions, només ho va No va tenir èxit amb aquestes explicacions, només ho va acceptar Seleuc. acceptar Seleuc.

• El heliocentrisme era una teoria difícil d’explicar, perquè El heliocentrisme era una teoria difícil d’explicar, perquè posava en qüestió el caràcter diví que li havien atribuït a posava en qüestió el caràcter diví que li havien atribuït a l’esfera celeste i al seu moviment perfecte.l’esfera celeste i al seu moviment perfecte.

• Si la Terra es movia al voltant del Sol, les constel·lacions Si la Terra es movia al voltant del Sol, les constel·lacions patirien per a la nostra vida deformacions angulars.patirien per a la nostra vida deformacions angulars.

5.4. HIPARC5.4. HIPARC

• Va fer el primer catàleg d’estrelles al qual hi havien 1080 Va fer el primer catàleg d’estrelles al qual hi havien 1080 estrelles.estrelles.

• Va millorar el càlcul de la distància entre la Luna i el Sol.Va millorar el càlcul de la distància entre la Luna i el Sol.

• Fou l’inventor de la trigonometria.Fou l’inventor de la trigonometria.

• Precisà els equinoccis, amb bastant exactitud.Precisà els equinoccis, amb bastant exactitud.

• Creà el teodolit.Creà el teodolit.

5.5. PTOLOMEU5.5. PTOLOMEU• Intentà fer una exposició del sistema geocèntric.Intentà fer una exposició del sistema geocèntric.

• Té la mateixa concepció de l’univers que Plató i Aristòtil.Té la mateixa concepció de l’univers que Plató i Aristòtil.

• Catalogà moltes estrelles.Catalogà moltes estrelles.

• Va construir astrolabis i rellotges de Sol.Va construir astrolabis i rellotges de Sol.

• Fou un bon òptic i geògraf.Fou un bon òptic i geògraf.

• També destaca al camp de la música.També destaca al camp de la música.

5.6- HIPÒCRATES DE 5.6- HIPÒCRATES DE KOSKOS ἹπποκράτηςἹπποκράτης • NAIXEMENT DE LA NAIXEMENT DE LA

MEDICINA MEDICINA CIENTÍFICACIENTÍFICA

• NATURALESA DELS NATURALESA DELS MALSMALS

• RELACIÓ AMBIENT-RELACIÓ AMBIENT-MALALTIAMALALTIA

NAIXEMENT DE LA NAIXEMENT DE LA MEDICINA MODERNAMEDICINA MODERNA• Ritus Ritus religiososreligiosos dedicats a Asclepi dedicats a Asclepi

• SantuarisSantuaris

• Ritus amb qualitats sanadoresRitus amb qualitats sanadores

• Medicina científica: escoles de Medicina científica: escoles de caràcter laic, origen de la idea “no caràcter laic, origen de la idea “no tot és capritx dels déus”tot és capritx dels déus”

• Escola de Cos: HIPÒCRATESEscola de Cos: HIPÒCRATES

NATURALESA DELS MALSNATURALESA DELS MALS

• EPILÈPSIA (mal sagrat)EPILÈPSIA (mal sagrat)

• CRISIS: progressió de la malaltia en CRISIS: progressió de la malaltia en la qual el pacient morla qual el pacient mor

TRACTAMENT SEC

BANC HIPOCRÀTIC

RELACIÓ AMBIENT-RELACIÓ AMBIENT-MALALTIAMALALTIA• Món físic on vivimMón físic on vivim

• Ètic-políticsÈtic-polítics

• Fenòmens naturalsFenòmens naturals

• TEORIA DELS QUATRE HUMORS:TEORIA DELS QUATRE HUMORS:

- foc- foc

- aire- aire

- aigua- aigua

- terra- terra

5.7- GALÈ DE PÈRGAM5.7- GALÈ DE PÈRGAM

• PERSPECTIVA PERSPECTIVA MÈDICAMÈDICA

• PUNTS MÉS PUNTS MÉS IMPORTANTS DE LA IMPORTANTS DE LA SEVA MEDICINASEVA MEDICINA

PERSPECTIVA PERSPECTIVA MÉDICAMÉDICA

• Acusa als mèdics de:Acusa als mèdics de:

- ignorants- ignorants

- corruptes- corruptes

- absurdes divisions internes- absurdes divisions internes

PUNTS MÉS PUNTS MÉS IMPORTANTSIMPORTANTS

• AnatomiaAnatomia

• Sistematitza la Sistematitza la teoria dels humorsteoria dels humors

• La seva teoria es La seva teoria es basa en la calor basa en la calor innatainnata

REALITZAT PER:REALITZAT PER:

• ISABEL ÁGUILAISABEL ÁGUILA

• ELENA BONETELENA BONET

• NEUS FERRERNEUS FERRER

• RAQUEL MARTÍNEZRAQUEL MARTÍNEZ

13 De Desembre De 200613 De Desembre De 2006