L'Hiperbòlic 45
-
Upload
edicat-secunderia-lhiperbolic -
Category
Documents
-
view
236 -
download
1
description
Transcript of L'Hiperbòlic 45
L’HIPERBÒLIC45 PUBLICACIÓ PERIÒDICA PER A UNIVERSITARISoctubre 2006
Tiratge:26.330
Acabat l’estiu…tornem a començar!Acabat l’estiu…tornem a començar!
Sara Loscos, la cara de Loops! - Els souvenirs estrella de Catalunya
L’HIPERBÒLICEDITORIAL2
2 EDITORIAL Tornem-hi,canviem
3 LA IMATGE James Iroha Uchechukwu
4 MÓN UNIVERSITARI Notícies
5 DURSI ...més de 150 màsters europeus
6 JOVENTUT Emancipa’t, ara pots!
8 LA CONVIDADA Sara Loscos
10 REPORTATGE Els castells són una bogeria...
12 TEMA DEL MES Tipical catalan?
10 ALTAVEU Feliu Ventura
15 CAIXA MANRESA Sant Benet
16 MÓN VIU Si no el coneixes, no l’agafis
18 BOCA A BOCA Esteve Tomàs
20 TENDÈNCIES I tu, amb qui vas?
21 CALAIX DE SASTRE
22 CULTURA Octubre 2006
Flaixos
L’HIPERBÒLIC45 OCTUBRE
L'Hiperbòlic és una publicació independent, plural
i alegre. Els articles firmats reflectei-xen l'opinió
exclusiva dels seus autors, que L'Hiperbòlic no fa
necessàriament seva. En defensa de la llibertat
d'expressió i de la pluralitat de la nostra societat,
L'Hiperbòlic es compromet a acceptar les rèpliques
dels lectors, sempre que guardin el respecte que
es mereixen les persones i les institucions, i siguin
d'interès general.
El personatge: Steve IrwinEl conegut com a Caçador de cocodrils ha
mort a causa de la punxada d’una rajada.
Aquesta vegada no és cap llegenda urbana i
la notícia és tan certa com que no el veurem
més abraçant enormes cocodrils. La veritat
és que Irwin va tenir mala sort perquè el verí
de la rajada no és mortal, però el fet que
anés directament al cor va ser fatal. Amb
adeptes i detractors escampats per tot el
món, Irwin sempre serà recordat per la peril-
lositat de les seves gravacions i pel seu gran
amor al món animal.
La frase: Joan Clos,ministre d’Indústria, Turisme i Consum
“Prometo com a ministre deJustícia, Turismei Consum”
Octubre01/10/1931
La Segona República Espanyola reconeix
el dret a vot de les dones.
01/10/1977
Pelé anuncia la seva retirada.
10/10/879 Guifré el Pilós, comte de
Barcelona, funda el Monestir de Ripoll.
15/10/1940 Afusellen Lluís Companys,
president de la Generalitat de Catalunya,
a Montjuïc.
18/10/2003 Mor a Bangkok, Manuel
Vázquez Montalbán.
28/10/1955 Neix Bill Gates i, a l’altre
cantó de l’Atlàntic, es funda el Real Club
Deportiu Espanyol.
Edita: Edicat, S. L.C/ Roger de Flor, 334 1r 2ª08025 de BarcelonaTel.: 93 451 61 70Fax: 93 451 33 [email protected]
Editors: Josep Ritort i Antoni González
Direcció: Anna Salarich
Cap de màrqueting: Àngel Garcia
Consell de redacció: Atomic Girls, DavidBaret, Jaume López i Telm Borràs
Assessorament lingüístic: Rosa Soley
Disseny i maquetació: Enric Vidal,Susana Perdomo
Publicitat: Tel. 93 451 61 70,[email protected]
Impressió: Imprintsa S. A.
Dipòsit legal: PM-1.275-2001
Tirada 26.330 exemplars
Les vacances més llargues de l’any s’acaben i amb elles
aquella sensació que la vida és un regal de franc que
només ens reclama saber com aprofitar-lo al màxim. De
les mans ens treuen el trosset de paradís que de tant en
tant ens permeten albirar i se’ns queda un gest de perple-
xitat, com d’haver tocat alguna cosa que no podíem com-
prar i que el venedor de meravelles arribat de l’Orient ha
recollit d’una revolada. Ja hem vist prou. Tornem-hi, que no
ha estat res.
Teòricament hauríem d’estar en millor disposició de cap-
bussar-nos, de nou, en la rutina de la feina i les obliga-
cions, renovats de forces. Però no és així. I és que un cop
s’ha vist, ni que sigui de reüll, altres realitats –personals,
geogràfiques, etc.- es pot fer molt més dur encabir-se en
l’espai quadrat i limitat que la nostra societat ens té reser-
vat per nosaltres. I si, amb una part del cap que se’n diu
voluntat, som capaços de fer les contorsions necessàries
per abaixar la testa i ajustar-nos-hi, no ens ha de sorpren-
dre que la resta del cos i del cap, molt menys educada en
el fingiment ben intencionat, protesti i es reveli, malgrat
que la víctima principal d’aital revolució siguem nosaltres
mateixos. La ciència ja ha batejat com a “síndrome postva-
cacional” tota una pila de símptomes que el personal
pateix a la tornada de vacances. Tot previst, tot normal, a
no ser que durin més del compte. Si és així, no serà el
moment de replantejar-se algunes coses?
Malgrat tot, barrejada entre aquestes sensacions també
podem observar aquell raig d’il·lusió amb què comencem
tota nova etapa. L’esperança que el que sempre ha estat
igual aquest cop sigui diferent. En aquest sentit, destaquem
el reportatge sobre una iniciativa del Departament de
Comerç, Consum i Turisme per modificar una realitat tan
associada a l’estiu com són els souvenirs turístics. Mai
sabrem la raó per la qual el principal equipatge de mà dels
turistes que des del Prat se’n tornen a casa és el barret me-
xicà, però per aproximar-nos al fenomen només hem de pen-
sar en la nostra pròpia ignorància del folklore i tradicions
locals quan anem a alguns països. Anem literalment venuts i
com més fàcil i barat resulta viatjar més és així. Sense temps
per conèixer de debò ens deixem guiar per qui ens ho posa
més fàcil, oblidant-nos que, en molts casos, pot tenir poc a
veure amb el rigor cultural i molt amb la facilitat comercial.
Caldrà superar, és cert, la recança que ens provoca pensar
que les figures d’un castell o una sardana puguin convertir-
se en un objecte més de consum massiu. Fins ara, al menys,
eren objectes aliens a la nostra cultura els que associàvem
al turisme de mal gust. Per això, és imprescindible que siguin
de qualitat i que s’allunyin al màxim d’aquell “made in tai-
wan” que iguala per baix a totes les cultures. Si és així, hau-
ria de ser normal que a les maletes dels futurs turistes, entre
samarretes i mitjons, enlloc del barret mexicà hi trobem una
barretina. Tot això que hi guanyaran d’espai!
Tornem-hi,canviem
L’HIPERBÒLICLA IMATGE 3
EXPO
SICI
Ó AL
CCC
B: Ja
mes
Iroh
a U
chec
hukw
uCa
ps e
n fla
mes
© U
chec
hukw
u Ja
mes
-Iroh
a
L’HIPERBÒLICMÓN UNIVERSITARI4
notíciaLes universitats sónIX Reunió Espanyola sobre Criptologia i Seguretat de la Informació El passat mes de setembre va tenir lloc a la Universitat Autònoma de Barcelona la novenaedició de la Reunió Espanyola sobre Criptologia i Seguretat de la Informació. La reunióbiennal va guanyant participants per la necessitat d’anar trobant noves formes de segure-tat, ja sigui per l’expansió d’Internet, l’increment de dades automatitzades o la recerca dela protecció de la intimitat. Igualment, la criptologia ha abandonat l’aurèola impenetrableque l’envoltava i ha entrat a les universitats, centres d’investigació, empreses i organismesinteressats en protegir la seva informació. La Reunió va parlar del disseny d’algoritmes crip-togràfics i en va analitzar les seves debilitats; també es va donar un cop d’ull a les nove-tats que encara estan en fase experimental, però que de ben segur més endavant serande vital importància.www.uab.cat
Ja es prepara la Festa Major 2006 El pròxim dia 9 de novembre la Universitat Autònoma de Barcelona tornarà a viure laseva festa major i l’agrupació cultural Cultura en Viu ha obert les inscripcions per alprograma L’Autònoma Actua. Amb quatre propostes principals, com són teatre, dansa,música i poesia, i una de complementària per a altres iniciatives, totes aquelles per-sones o grups artístics que ho desitgin podran mostrar el seu talent durant la jorna-da. L’únic requisit per poder-se inscriure és que s’ha de formar part de la comunitatUAB o si s’és un grup, almenys un dels integrants ho ha de ser. El termini de les ins-cripcions és el 3 d’octubre.www.uab.cat.
notícies breusUNIVERSITATS
Beques de promoció turística a l’estrangerTurisme de Catalunya ha obert una convocatòria de 14 beques per a titulats en
carreres de caire turístic o empresarial interessats en fer pràctiques a l’es-
tranger en centres de promoció turística. La finalitat dels ajuts és potenciar la
professionalització dels recursos humans que enriqueixen el sector turístic
català i especialitzar-se en els diferents mercats emissors i la destinació turís-
tica Catalunya.
La beca ofereix una ajuda durant 14 mesos, amb una possible renovació de 12
mesos més, a persones amb residència a la ciutat assignada o rodalies. Les
dotacions van de tretze mil a trenta mil euros, segons la destinació, i Turisme
de Catalunya es fa càrrec del primer i l’últim viatge, així com els de les èpoques
nadalenques. Les ciutats destí són: Londres (2 beques), Brussel·les (3 beques),
Frankfurt (2 beques), Madrid (1 beca), París (4 beques), Perpinyà (1 beca) i Milà
(1 beca). Les persones interessades tenen temps d’inscriure’s fins el 30 de
setembre de 2006.
Requisits per inscriure’s:- Tenir la nacionalitat d’un estat membre de la Unió Europea.
- Posseir titulació de grau mig de caire turístic o empresarial, o tenir
una titulació universitària superior obtinguda en una universitat
de qualsevol dels estats membres de la Unió Europea, o estar en
condicions d’obtenir-la abans del dia 1 d’octubre de 2006.
- Estar empadronat/ada a Catalunya amb una antiguitat superior
a un any, en el moment de la publicació.
- Tenir el Certificat de Nivell de Suficiència de Català (Nivell C)
o titulació equivalent.
- No patir cap malaltia ni impediment físic que impossibiliti
el compliment de les obligacions d’un/a becari/ària.
- No estar separat/ada mitjançant resolució ferma dictada en
expedient disciplinari del servei de cap de les administracions
públiques.
- No tenir més de 30 anys el dia de la publicació de la Resolució
de Convocatòria.
- Coneixement del castellà i de l’idioma oficial del país de
destinació o bé de l’utilitzat en les relacions professionals.
El full de sol·licitud i més informació a www.catalunyaturisme.net.
L’HIPERBÒLICMÓN UNIVERSITARI 5
DURSI
Des d’un Màster en Tecnologies de laInformació i la Comunicació fins a unaltre en Biotecnologia molecular. Lesuniversitats catalanes ja són una micamés a prop de la resta d’Europa amb laposada en marxa de 153 Màsters adap-tats al futur Espai Europeu d’EducacióSuperior (EEES). Aquests estudis estandissenyats per facilitar la mobilitatinternacional i eixamplar les expectati-ves laborals i professionals dels estudi-ants. Una de les característiques princi-pals d’aquest tipus de Màster és, en elcas de les universitats públiques, quetindran un preu subvencionat.
La primera fase del procés d’adaptació al futur
espai universitari europeu ja està en marxa. Les
universitats catalanes posen en funcionament
aquest curs 153 màsters integrats en els pro-
grames oficials de postgrau. Aquesta oferta s’a-
vança a les segona fase pendent que consistirà
en la implantació de les titulacions de Grau. Els
màsters oficials tenen la finalitat d’aprofundir en
l’especialització de l’estudiant en la seva formació
acadèmica, professional o investigadora. A més
dels màsters, els programes oficials de postgrau
també preveuen els mecanismes per a l’obtenció
del títol de doctor/a.
Es tracta d’estudis universitaris pensats per poten-
ciar la dedicació, l’esforç i, sobretot, el procés
d’aprenentatge dels alumnes i que s’estructuren en
crèdits europeus (ECTS) que permeten la mobilitat
europea i internacional en un espai d’educació
superior sense fronteres. Els crèdits ECTS equivalen
a unes 25-30 hores lectives. L’assignació de crèdits
comptabilitzarà les hores corresponents a les clas-
ses lectives, teòriques o pràctiques, les hores d’es-
tudi, les dedicades a la realització de seminaris, tre-
balls, pràctiques o projectes, i les exigides per a
preparar i fer els exàmens i les proves d’avaluació.
Engeguen més de
www.gencat.cat/dursi
150 màsterseuropeus
CriterisEls criteris que s’han tingut en compte en la
implantació d’aquests màsters han estat, d’una
banda, atendre les necessitats de la societat
catalana valorant la demanda actual i futura pre-
visible de titulats i titulades amb determinades
competències, ja sigui per a sortides profession-
als o bé per a sortides de recerca i transferència
del coneixement, i la demanda dels estudiants.
D’altra banda, s’ha volgut potenciar la col·labo-
ració interuniversitària amb la posada en marxa
d’un total de 54 màsters interuniversitaris, que
respon a la voluntat de fomentar la cooperació
entre les diverses universitats, tant a nivell català,
com europeu i internacional. Dels 153 màsters
que s’ofereixen 42 corresponen a l’àmbit Tècnic,
37 al de Ciències, 32 al de Ciències Socials; 24
al d’Humanitats, i 18 al de Ciències de la Salut.
EstructuraEls estudis universitaris conduents a l’obtenció
del títol oficial de màster tenen una extensió mí-
nima de 60 crèdits i màxima de 120. En tot cas,
per a l’obtenció del títol caldrà cursar un mínim de
60 crèdits. Una vegada cursats els 60 crèdits del
màster o les persones que estiguin en possessió
del títol oficial de màster, es podrà sol·licitar l’ad-
missió al doctorat sempre que s’hagin acomplert
un mínim de 300 crèdits en el conjunt dels estu-
dis universitaris de grau i postgrau.
Preu públicEl fet que els màsters i doctorats s’integrin en els
programes oficials de postgrau implica, entre d’al-
tres, que els alumnes que es matriculin a les
diverses universitats públiques catalanes hauran
de satisfer el preu públic que, anualment, deter-
mini el Govern de la Generalitat de Catalunya en
el marc del que estableix, per al conjunt de l’Estat,
el Consejo de Coordinación Universitaria. En el
cas de les universitats privades, el preu serà
determinat per elles mateixes. Enguany, el preu
del crèdit se situa entre 15 euros i un màxim de
28 euros, segons la tipologia de cada programa.
Situació acadèmica transitòria: coexistènciade dos sistemes d’educació superior Els programes oficials de postgrau aprovats s’im-
partiran a les universitats de Catalunya i coexisti-
ran amb els estudis actuals fins, almenys, el curs
2008-2009 ja que la previsió és que per a
l’horitzó 2010 els estudis universitaris vigents
siguin substituïts pels nous títols universitaris ofi-
cials de grau adaptats, també, al sistema
europeu. Les persones que hagin cursat estudis
universitaris conforme al sistema d’educació
superior vigent conservaran tots els seus drets
acadèmics i professionals.
60crèdits mínim120
crèdits màxim
L’HIPERBÒLICJOVENTUT6
Més informació: www.gencat.cat/joventut o trucant al 012
ww
w.sxc.h
u
Emancipa’t,El somni de tots els joves és poder for-mar la seva pròpia vida. Malaura-dament, això no és sempre fàcil acausa, sobretot, de qüestions econòmi-ques. Ara, però, ha aparegut la cam-panya “Fes-te a tu mateix” amb la qualla Generalitat de Catalunya vol ajudarels joves a crear el seu propi projectede futur. L’objectiu és facilitar-los l’ac-cés als crèdits que concedeixen lescaixes i que requereixen un avalador.Amb el Programa de crèdits d’emanci-pació serà la Generalitat qui avalaràels joves i les entitats financeres nodemanaran cap comissió i els oferiraninteressos més baixos de l’habitual.
“Fes-te a tu mateix” té tres línies d’actua-
ció que alhora són aquells sectors on els
joves poden trobar-se amb més dificultats
econòmiques: l’habitatge, la formació i
l’autoempresa.
Crèdits per a l’habitatgeAquest tipus de crèdit està destinat a
cobrir les despeses inicials per accedir a
un habitatge, ja sigui de compra, lloguer o
per a despeses de mobiliari, comissions,
etc. El límit del crèdit serà de 15.000
euros i els tipus d’interès no s’incrementa-
ran per cap tipus de comissió. La sol·lici-
tud s’ha de fer a qualsevol de les 37 ofici-
nes de la Xarxa de Borses d’Habitatge
Jove que hi ha a tot Catalunya.
Crèdits per a la formacióEstan destinats a cobrir les despeses que
es poden derivar d’una ampliació d’estudis
de grau superior: màsters, postgraus i doc-
torats. En aquest cas, existeix la possibilitat
de dividir el crèdit en dues parts: una dispo-
sició inicial per pagar la matrícula i disposi-
cions mensuals durant la durada dels estu-
dis que no poden superar els 825 euros
mensuals. El límit del crèdit serà de 30.000
euros i no s’incrementarà el tipus d’interès
per cap comissió. La sol·licitud s’ha de
demanar a l’Agència d’Ajuts Universitaris i
de Recerca (AGAUR).
Crèdits per a l’autoempresaAquests crèdits volen donar suport a pro-
jectes empresarials de nova creació amb
una antiguitat màxima d’un any o, excepcio-
nalment, d’ampliació de l’àmbit del negoci.
En aquest tipus de crèdit no hi ha uns límits
màxims ni mínims, sinó que depèn del pro-
jecte a finançar i està obert a negociació,
de la mateixa manera que les condicions
del crèdit. La sol·licitud s’haurà de presen-
tar al Servei de creació d’empreses de la
Generalitat de Catalunya.
Requisitsper demanar els crèdits
Disposicions generals:- Tenir entre 18 i 35 anys i ser resident a Cata-
lunya amb una antiguitat mínima de 2 anys.
- Durant l’any 2005 no haver tingut uns ingressos
superiors a 31.006.80 euros.
Per als crèdits d’habitatge: - Haver llogat o comprat un habitatge en els
darrers 6 mesos
- Pel que fa al lloguer, haver tingut uns ingres-
sos mínims de 5.500 euros durant l’any
2005. Pel que fa a la compra, els ingressos
mínims han de ser equivalents al 5% del preu
de venda de l’habitatge.
Per als crèdits de formació:- Ser titular universitari i acreditar l’admissió a un
dels estudis superiors.
- També podran demanar el crèdit aquells joves que
vulguin realitzar la formació a l’estranger, però
hauran de demostrar de manera fefaent la seva
dependència i vinculació familiar amb Catalunya.
Per als crèdits d’autoempresa: - Estar constituït com a autònom o formar part
d’una cooperativa on almenys un terç dels socis
siguin joves o d’una societat de la qual el 50%
del capital estigui representat per joves.
- El projecte d’empresa ha de disposar d’un informe
favorable d’una entitat col·laboradora per l’asses-
sorament de les persones emprenedores del
Servei de creació d’empreses de la Generalitat.
Quan i com es rep l’aval?
La Secretaria General de Joventut comprova-
rà que es compleixen els requisits establerts
per sol·licitar el crèdit i, si es compleixen,
emetrà un certificat positiu de compliment.
Més endavant, serà la Generalitat qui envia-
rà la certificació, que tindrà una vigència de
3 mesos des de la data d’expedició i que
s’haurà de presentar davant l’entitat finan-
cera on es vulgui sol·licitar el crèdit. S’ha de
tenir en compte, però, que el certificat per si
mateix no implica la concessió del crèdit
sinó que en última instància és l’entitat
financera la que el denega o l’accepta. Allò
que garanteix la Generalitat és l’aval per fer
la sol·licitud.
Podré independitzar-me
Podré fer el màster
Podré formar la meva empresa
ara pots!
Sara
Los
cos
La periodista Sara Loscos torna unaaltra temporada amb el programamusical del Canal 33, Loops! Hemparlat amb ella per descobrir quèescolta i per saber si això d’estar en-voltada tot el dia de música, afectad’alguna manera.
L’HIPERBÒLICLA CONVIDADA8
Estic tot el diaendollada a la música”
”
Tal com rajaNom complet: Sara Loscos López.
Lloc i data de naixement:
9 de març de 1980, Barcelona.
La primera vegada que vas pujar a un escenari:
A l’escola, amb 10 anys, era una fada i havia de
fer un petó a un nen, llavors això era un drama.
Plat que cuines millor: Entrecot amb roquefort i
pomes, i els macarrons també.
Tens fama de ser molt: Xerraire i indecisa, fins i
tot per decisions intranscendents, és a dir, “macar-
rons? o espagueti? o macarrons? o espagueti?”,
és un drama. Són fames merescudes.
Un viatge que t’agradaria fer: Al Japó.
Recomanem un llibre: Fantasmes, de Chuck
Palahniuk, és un llibre molt desagradable però
t’enganxa molt. I Sábado de Ian McEwan i Arte.
Conversacionesimaginarias con mi madre del
Juanjo Sáez, és divertidíssim.
Una debilitat: La meva gossa Hannah.
Una imatge de silenci (la Sara és redactora de
Silenci?): Una tortuga i una bombolla de sabó.
Sempre dones dues o més respostes?
Sí, perquè puguis agafar la que et vagi millor per a
l’entrevista.
Veure la Núria Ribalta, advocada deprestigi, exdiputada a les Corts i asses-sora del ministeri de Justícia, presen-tant un programa de música moderna,va ser molt xocant. És clar que NúriaRibalta és un personatge fictici de lasèrie Temps de Silenci, l’interpreta SaraLoscos, que amb un aspecte més ade-quat ens posa al dia de les novetats icuriositats musicals en el programaLoops! al Canal 33. És amb Sara Loscosque hem parlat aquest mes, que tot iestar a l’avantguarda dels sons, noporta els omnipresents auriculars.
On tens el reproductor de mp3?
Tinc un reproductor de mp3 connectat a uns
altaveus allà, a casa, en lloc d’una minica-
dena. Ocupa menys espai.
No tens un reproductor transportable que et
permeti escoltar música pel carrer?
No, a sobre no el porto, perquè com que vaig
amb cotxe a tot arreu... tinc els CDs al cotxe
i copiats a casa. Quan estudiava i anava
sempre amb tren portava un CD portàtil.
Llavors, quina música escoltes al cotxe?
Ostres, jo treballo en un programa de músi-
ca, tio, estic tot el dia endollada! A veure...
sóc molt fan del Rufus Wainwright, l’escolto
moltíssim, estic enamorada d’ell, Franz
Ferdinand, va ser el millor de Benicàssim,
Antònia Font, estic enganxada.
Deus estar al dia de tot, saps dir l’últim disc
de Sergio Dalma?
No, no és el sant de la nostra devoció el
Sergio Dalma, però sí que ens arriben totes
les novetats. Depenent del reportatge que
fem, doncs estàs més al dia d’algunes
coses, per exemple, si fem “videoclips
polèmics”, doncs durant tota una setmana
et tornes boig i només saps dir això.
Sara Loscos, periodista i actriu
Hi ha algun grup de música que a la gent
del teu entorn agradi molt i a tu no? Algú
sobrevalorat?
Al Loops! som quatre gats, tots gent jove i
tenim una sintonia molt semblant... clar, n’hi
ha un que li agrada Raphael, a mi me la
sua... però sobrevalorat... no ho sé... totes
aquestes històries... l’Oreja de Van Gogh
està sobrevalorada. L’últim disc és igual que
els altres, a mi no m’agrada. Omplen estadis
i mouen a molta penya i no em diuen res.
Quin és l’estat de salut de la música cata-
lana?
Jo crec que bé, la prova és que es fan molts
festivals que funcionen i s’omplen:
l’Acampada jove, el Senglar rock, el
Poparb... Després de passar un temps
estancada, ara hi ha tota una escena de
música independent que no és el que s’en-
tén com el gran regnat del rock català,
estan sortint moltes propostes en altres
línies, des de jazz, lliure i boig, com fan els
12Twelve, o com le Petit Ramon, que és el
“crooner” català que tenim ara. O l’Antònia
Font que estan absolutament “locus”, o el
Refree, que són molt interessants. És com-
plicat, som un país petit, tenim la indústria
que tenim, però vaja, estan sortint coses i
el públic respon.
Una curiositat: toques algun instrument?
Tocava el piano, anava bastant “en serio”.
Fins i tot vaig fer classes de piano a nens...
anava per profe de piano, el que passa és
que arriba un moment que has de tocar
cinc hores diàries i no les tenia. Després,
quan vaig marxar de casa dels meus pares,
el piano es va quedar allà.
També ets actriu, vas participar a Temps
de Silenci, a veure si saps contestar això:
quantes vegades passaran les reposicions
de Temps de silenci a Tv3?
Només l’han fet una!
No pot ser, jo la vaig veure un estiu després
de dinar. Com a mínim tres.
Temps de Silenci? Vols dir? Bé, pot ser...
igual dues vegades, però no me’n recordo.
Jo és que no ho miro mai.
9
I la pitjor?
Més que un personatge, el que pot fer pitjor
una entrevista és tot el que envolta el
músic, els representants i organitzadors et
compliquen molt la vida. Et diuen que pots
fer 10 minuts d’entrevista, i veus que l’en-
trevistat es deixa anar i seguiria, però ha de
sortir a tocar. L’entrevista amb en Bunbury
va ser complicada però divertida, perquè no
saps com agafar-lo. Ens va ensenyar el seu
armari, els seus vestits i a mi se’m va acud-
ir dir que una americana era de Julio
Iglesias, i el tio es va emprenyar molt, però
no sabia si ho feia en broma o s’havia ofès.
Té aquest humor. Has de tenir molta psi-
cologia, perquè tens un quart d’hora per
entrevistar una persona que no saps si és
un tímida o si vol que li fotis canya. És com-
plicat. El Lluís Llach, per exemple, el veus
allà al concert tan ficat i tant místic, però
després és un showman, té un sentit de
l’humor: “jo sóc la lloca de Catalunya...”,
diu, “Ara em poso en formol per arribar al
següent concert”, és molt divertit.
Prefereixes entrevistar o que
t’entrevistin?
Entrevistar, sense cap mena de dubte. Que
t’entrevistin és horrorós, perquè quan et
pregunten “quina és la teva pel·lícula
preferida”... doncs no ho sé! O et pregunten
“Quin és l’últim disc que t’has comprat”,
doncs en vaig comprar molts i no sé quin va
ser l’últim! No-Ho-Sé!
Quan et tornarem a veure actuar?
Ara mateix no hi ha projectes, estic 100%
Loops!, però bé, els projectes s’acaben.
Les obres de teatre s’acaben i els pro-
grames s’acaben, quan se’m acaba una
cosa doncs intento fer l’altra. Si el Loops!
acaba o ens en cansem, doncs buscarem
una altra cosa.
Cursos d’Història de Catalunya reconeguts amb crèdits de lliure eleccióUAB 2 crèdits i UPC 1,5 crèdits
Organitzat per:Amb el suport de:En col·laboració amb:
Curs “Història de Catalunya”Conèixer la història per entendre la nostra realitat contemporàniaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascuna Inici: a partir del 23 d’Octubre de 2006Diferents horaris de 3 o 6 hores setmanals (consultar web)Matrícula: 40 € Inclou: llibres, material docent, rutes i visites a museus. Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final
Curs “La Història Pas a Pas”Conèixer la història tot visitant els grans museus de BarcelonaDurada: 10 sessions de 3 hores cadascunaInici: a partir del 23 d’Octubre de 2006Diferents horaris de 3 o 6 hores setmanals (consultar web)Matrícula: 60 € Inclou: llibres, material docent i entrades a museus.Avaluació: Continuada amb control d’assistència i activitat final
Informació i inscripció: www.accat.org (Horari i Formulari), A/e: [email protected], Tel.: 93 412 57 33 (de 10 a 14 h)
NousCursos1er semestre
2006/2007
Cursos “Octubre 2006- Gener 2007“
Matrícula oberta fins el 20 d’Octubre de 2006
Val!
No ho miro mai, ho vaig veure en el seu
moment i després dic “això és feina feta” i
no hi puc fer res per canviar si hi ha alguna
cosa que no m’agrada.
I com et veus?
És molt dur, jo crec que ens passa a tots. Bé,
igual hi ha algú que li encanta veure’s, però jo
em veig i dic “per què vaig fer aquella cara?”.
Igual és una escena de 40 persones i només
et veus a tu allà en un racó que estàs fotent
una cara, “que estaria pensant?”. Però es
divertit. Jo feia el meu visionat personal, el
que no m’agrada és mirar-ho amb gent, amb
la família no ho suporto. Les àvies aplaudint,
els hi encanta. Ho miro perquè apréns, el
Loops! també me’l miro. Però no m’encanta,
és com quan et sents la veu en una cinta,
dius “aquesta és la meva veu”?
Quina entrevista t’ha agradat més?
La d’en Buenafuente va ser molt divertida,
el vaig entrevistar que estava a 40 de febre,
vaig haver de demanar perdó, va ser fatal,
ell encantador, molt amable.
En Buenafuente? Li vas demanar els gus-
tos musicals?
Sí, exactament, el que mola del Loops! és
que dóna la oportunitat a personatges
públics que els agrada la música de dir
doncs que els agrada Jorge Drexler, Bunbury,
o qui sigui. Es deixen anar i et posen els dis-
cos que tenen... Es posen molt contents.
L’Edu Soto (actor que interpreta el “neng”),
també ens va agradar, perquè era l’apogeu
del “neng” i el trucaven de 400 llocs per par-
lar-ne, en canvi nosaltres li vam dir: “sabem
que t’agrada molt el flamenco, la música
brasilera, que cantes de puta mare, volem
que ens parlis d’això”, i va venir encantat. Va
ser molt divertit. I l’entrevista amb Moby va
ser molt divertida, va ser encantador.
L’HIPERBÒLICREPORTATGE10
El Wolfgang Holz és alemany i forma partdels Castellers de Vilafranca. L’hem acom-panyat durant una jornada castellera per aquè ens expliqui què hi ha fa fent castells.Definitivament, els castells estan traspas-sant fronteres.
Jornada castellera de Sant Fèlix a Vilafranca del
Penedès. Com sempre, s’espera una jornada
espectacular i la plaça està plena de gom a gom.
Entre la multitud es poden distingir perfectament
els colors de les cami-ses de les quatre colles par-
ticipants: el vermell de la Jove i la Vella de Valls, el
malva dels Minyons de Terrassa i el verd dels
anfitrions, els Castellers de Vilafranca.
L’ambient a la plaça de la Vila comença a ser de
nerviosisme. Hi ha ganes que la cosa comenci.
“La primera vegada que vaig veure fer
un castell, se’m va posar la pell de
gallina, com ara, vaja. Vaig flipar!”,
comenta la Leti mentre comencen a
sonar les gralles del primer castell.
Ella és de Jérez de la Frontera i fa 6
anys que va venir a treballar a
Vilafranca. Des d’aleshores
intenta no perdre’s cap diada de
Sant Fèlix perquè “l’ambient és
increïble i sempre es fan
castells molt bons”.
Mentre la Leti s’ho mira de lluny, el
seu company de feina, el
Wolfgang, sua la camisa verda
com cap altre dia. És alemany i
forma part dels Castellers de
Els castells són una bogeria molt interessant”
Vilafranca, una mica per atzar i una mica
per curiositat: “La primera vegada que
vaig veure un castell va ser en un hotel
de Vilafranca, en una fotografia i vaig pen-
sar que era una bogeria molt interessant
(riu). Jo venia a fer una entrevista de feina i
no sabia què era allò. No m’ho sabia imagi-
nar”. Sis mesos després, va tornar per posar-
se a treballar i per casualitats de la vida “en una
festa, vaig conèixer el Fèlix Miret, un dels inte-
grants més famosos dels Castellers de Vila-
franca i en comentar-li la meva sorpresa en
veure la foto del castell, em va animar a anar a
veure els assajos”. Des d’aquell dia han passat
quatre anys o, el què és el mateix, fa quatre tem-
porades que el Wolfgang ja forma part dels
castellers. Ell ocupa un lloc a la pinya i des d’allà
ha viscut les grans fites dels de la colla vilafran-
quina: “Els castells més difícils en què he par-
ticipat són el 3 de 10 amb folre i manilles i la
torre de 9 amb folre sense manilles, que vam fer
per Sant Fèlix de l’any passat. El primer és molt
difícil perquè pesa molt, és molt alt i hi partici-
pa molta gent, i el segon perquè també és molt
alt i no té el suport de les manilles”. Tot i l’esforç
reconeix que “quan acabes de fer el castell i et
passa el mal a les espatlles, l’alegria que sents
és increïble, et sents molt orgullós”.
Sant Fèlix es considera una de les diades més
importants de la temporada de castells i encara
ho és més per a la colla de casa, els Castellers de
Vilafranca. El Wolfgang reconeix que “la diada
que més m’agrada és la de Sant Fèlix i tota la
festa major de Vilafranca en general perquè
estàs envoltat del teu públic, tot és molt més
intens”. Pel que fa a la rivalitat entre colles ell
considera que “a vegades la gent s’ho hauria de
prendre amb més calma. Hi ha gent que la
rivalitat se la pren massa seriosament. De fet,
al principi, com que no entenia gaire el català,
no m’enterava de res, però ara que ja l’entenc,
crec que algunes persones s’ho haurien d’aga-
far tot amb una mica més d’humor”. En aques-
tes quatre temporades, en Wolfgang ha viscut
alguns canvis importants en el món casteller, com
la instauració del casc per als nens: “A la colla hi
ha opinions a favor i en contra. Jo per la meva
part, crec que és bo, però hauria de ser total-
ment voluntari”; això sí, “si tingués un fill i vol-
gués ser casteller, m’agradaria que el portés”.
L’última ronda s’acaba i la jornada ha estat una de
les més espectaculars de la història. Les quatre
colles han fet un gran paper, però els Castellers de
Vilafranca s’han emportat tots els honors en car-
regar el 3 de 10 amb folre i manilles. L’alegria és
absoluta i la cara del Wolfgang irradia felicitat i ale-
gria. La cosa no podia anar a millor!
Un casteller d’AlemanyaTal i com explica el Wolfgang: “A Alemanya els
castells no són gaire coneguts però sempre que
algú em ve a veure, els porto a veure els assajos
i els explico com funciona”. La sorpresa sol ser
majúscula i els comentaris solen ser que “Estem
bojos. La veritat és que queden molt impressi-
nats!”. Nascut a Kempten, el Wolfgang s’ha inte-
grat perfectament a la vida de Catalunya. “La
cosa que més m’agrada és la situació en què es
troba: hi ha mar, hi ha muntanya, tens
Barcelona aquí mateix… Són estils de vida molt
diferents concentrats en poc espai. Està molt
bé!”. Tot i això, sempre hi ha punts negatius com
“Els peatges! Són horrorosos! Tampoc m’agrada
gaire el fet que hi ha una gran concentració
urbanística i de gent a la zona de la costa”.
”
Tipical catalan?L’HIPERBÒLIC
TEMA DEL MES12
Anna Salarich, [email protected]
Toros, sevillanes i ventalls no són típicsde Catalunya, però són els souvenirsmés comprats pels turistes que visitenla nostra terra. Per posar-hi remei, laGeneralitat de Catalunya ha creat elprojecte “Emprentes”, per promocionarsouvenirs artesanals del nostre país.
Si vas a visitar la Sagrada Família pensant
que al voltant et trobaràs tot de paradetes
amb senyeres, busts de Gaudí i esparde-
nyes de set betes, vas molt equivocat. Per
sorpresa, o no, el top ten de souvenirs que
un pot veure, comparar i comprar pels vol-
tants del temple són sevillanes, toros i ven-
talls tipical spanish. Per descomptat, souve-
nirs i realitat catalana van per camins total-
ment oposats, però els turistes semblen
interessar-se poc per la segona i molt per la
primera, així que per a ells és ben normal
endur-se una exquisida figura del toro
d’Osborne com a record de Catalunya.
Molts venedors reconeixen que el negoci els
funciona prou bé amb la venda d’aquests
productes i que els hi suposaria molt de
temps haver d’explicar al visitants tota la
realitat cultural catalana.
Sobretot que sigui baratEls souvenirs no deixen de ser un reflex del
país que visitem, però a Catalunya els sou-
venirs més venuts no reflecteixen la identi-
tat catalana. Per aquesta raó, hem estat
Souvenirs de qualitatTot i l’abundància dels souvenirs sense cap vin-
culació amb Catalunya, encara podem trobar
petits racons on els records típics o relacionats
amb el nostre país existeixen. Això sí, aquests
no tenen la condició sine quanum que fa que
un producte es vengui a l’engròs: el preu és
més elevat. Aquest fet implica que es vengui a
menor escala, tot i que el turista que l’adquireix
passa a ser de nivell adquisitiu i cultural més
elevat. Alguns exemples d’aquest souvenirs són
els que es troben a les botigues dels museus,
com poden ser el Picasso o el MNAC, o de la
Pedrera o Montserrat. Pel que fa als primers, els
productes que podem trobar estan relacionats
amb l’artista que està exposant o amb el pintor
a qui està dedicat el museu. Els segons estan
dedicats al lloc en concret i podem trobar tot
tipus d’articles: dibuixos, rèpliques en miniatu-
ra, objectes, etc.
?
?
??
?
L’HIPERBÒLICTEMA DEL MES 13
pensant records alternatius al pòdium dels
més venuts a les botigues de Barcelona.
Sardanes per sevillanesLe típiques nines guarnides amb un vestit a
topos i ballant sevillanes (de l’estil Barbie)
les podem trobar a pilots a les botigues dels
voltants de la Sagrada Família, però nosal-
tres proposem subtituir-les per sardanistes
(típicament vestits) fets de paper maxé o
dansaires fent un ball de bastons.
Igualment, en comptes de vendre les ban-
darilles o espases que utilitzen els toreros,
podríem vendre els bastons dels dansaires
que són més pacifistes i menys sanguinaris.
Castellers per torerosAlguns comerciants de souvenirs diuen que
a si a Barcelona hi ha places de toros és
perquè els toros formen part de la identitat
de Catalunya. Per a alguns, no ho dubtem
que ho siguin, però creiem que més típics
del país són els castellers. Aquestes torres
humanes tan peculiars que no s’aixequen
enlloc més del món, s’han convertit en una
marca identitària de gran nivell i per això
s’hauria de donar pas entre tant de torero.
Unes boniques figuretes emulant les figures
humanes serien un bon record de què és la
nostra terra! També hem pensat en figures
de Sant Jordi, de Guifré el Pilós o del
Timbaler del Bruc per a què els turistes s’in-
formin del quina és la història de Catalunya.
Barretines per barrets mexicansAlgú sap explicar perquè els barrets de
mexicans es venen com xurros si aquí de
mariatxis en tenim ben pocs? Per posar fi a
aquesta barreja cultural entre Mèxic i
Catalunya estaria bé treure al mercat una
barretina catalana. Es podrien promocionar
diferents models, des del més clàssic als
més trencadors. Fins i tot hi podrien
col·laborar dissenyadors catalans de gran
renom mundial, així, a més de promocionar
la barretina, promocionarien la seva marca.
?
??
EmpremtesLa Generalitat de Catalunya ha iniciat un nou
projecte per crear records més catalans, ano-
menat “Empremtes”. A través d’Artesania de
Catalunya, s’ha obert una convocatòria per a
què els seus membres presentin propostes per
a nous souvenirs catalans que expressin la his-
tòria, cultura o arts catalanes. Les propostes
poden ser de nova creació o que ja estiguin
vigents i de moment ja s’han presentat alguns
productes com la figura d’uns castellers de car-
tópedra, sabons amb la figura del drac del Parc
Güell, una figura de vidre amb l’sky line de la
ciutat de Barcelona. A finals d’aquest mes de
setembre es tanca la convocatòria i possible-
ment l’estiu que ve ja veurem els nous produc-
tes a les botigues de souvenirs. Haurem d’es-
perar un temps més prudencial per comprovar
si tindran èxit o haurem de seguir veient els
barrets de mexicans per les Rambles.
Fotos i producte: www.gaudiclub.com
L’HIPERBÒLICALTAVEU14
Feliu Ventura, www.enderrock.com
Feliu Ventura presenta el seu tercer disc en
solitari, Alfabets de futur (Propaganda pel
Fet!, 2006). Va ser als disset anys quan el
músic de Xàtiva va decidir estalviar-se una
pasta en psicòlegs i va començar a fer
cançons per donar sortida a les seves
neures personals, socials i polítiques. La
seva timidesa va esdevenir una barrera per
practicar l’ofici d’artista, però això no l’im-
pedia de compondre cançons. Finalment,
Ventura va trencar el silenci... d’això ja en
fa tretze anys.
Et planteges Alfabets de futur com l’inici
d’una nova etapa després de l’àlbum i la gira
amb Lluís Llach, o bé traces una línia con-
tínua entre aquest treball i l’anterior,
Barricades de paper?
Una constant en els meus projectes és que
sempre són diferents. La maqueta era una
caixa estanca on em situava amb les
meves referències més evidents. Al primer
disc, Estels de tela, vaig fer el mateix, però
amb més qualitat de so. I amb Barricades
de paper, en canvi, em vaig presentar amb
la meva signatura. Ara, després de Que no
s’apague la llum (Propaganda pel Fet! /
Claus Records, 2005) amb Lluís Llach, per
primera vegada he compost cançons pen-
sades exclusivament per posar-les en un
disc, i que mostren un grau de primera
maduració.
Què escriurem amb aquests Alfabets de
futur?
L’alfabet és el conjunt de signes amb els
quals escrivim els idiomes. Alfabets de futur
és la voluntat d’inventar noves formes d’ex-
pressar-nos, i esborrar els llenguatges
caducs que han perdut capacitat d’expres-
sió i acció.
La idea de viatge també hi és una constant.
És la història d’Ítaca que et persegueix?
Crec que serà inevitable que s’interpreti
així, perquè el nou disc hi haurà qui el
mirarà des d’un prisma exclusivament
llachià... Aquesta cançó parla del camí que
estic fent com a cantant. Segurament té
altres lectures, totes les meves cançons en
tenen, i és aquest significat polièdric el
que els dóna valor.
Feliu Ventura és l’expressió cultural d’una
sèrie de col·lectius i moviments socials que
s’han desenvolupat al marge de les polí-
tiques institucionals?
La realitat de Feliu Ventura és conseqüèn-
cia de l’existència de la conselleria de
Cultura alternativa dels Països
Catalans. En aquest país, per una
banda tenim unes institucions
que d’una manera relativa s’in-
teressen per la feina dels
artistes. Dic relativa, perquè
al País Valencià s’han fet
polítiques directament
contra la música. Per
altra banda, tenim una
sèrie de col·lectius que
al llarg dels últims anys
han fet possible que
encara hi hagi música
en català: des de colles
d’amics de la dansa fins a
casals o grups polítics,
un teixit social molt
tupit al marge
de l’oficialitat.
PEREESPINOSA
Cops baixosEspinosa s’ha superat en aquest segon disc. No
perquè la qualitat de la seva veu hagi fet un canvi
extraordinari, sinó perquè ha sabut veure els seus
límits i treure profit del seu bagatge com a comu-
nicador. Els Cops baixos no van dirigits a l’oient,
sinó que l’ajuden a encaixar tots els que li arriben
de la societat. Un disc electropop que vol ser una
fugida de la part més fosca de la vida moderna.
ORCHESTRAFIRELUCHE
Ja veurem perquè però hi ha
moltes coses inexplicablesTot i que al nostre país no estem gaire avesats a
les propostes instrumentals, l’Orchestra
Fireluche s’arrisca amb la fusió de tota mena
d’instruments tradicionals amb joguines i altres
objectes, sense l’intervenció de la veu. I ho fa
sense perdre’s en l’estètica dels seus instruments,
elabora una proposta contrastada que a cada
cançó descriu una atmosfera ben diferent.
RADIOMALANGA
Yoff Tongor
Deu músics provinents de Cuba, Ghana, l’Uruguai
i els Països Catalans, amb una trajectòria que
passa per Ojos de Brujo, Dusminguet o Michael
Bublé. Un disc nascut entre el tercer i el primer
món (Dakar i Gran Bretanya), que parla d’històries
d’irònica càrrega social, narrades des de la quo-
tidianitat de Barcelona. Temes cuinats al punt just
del son cubà amb ritmes africans, funky, reggae,
salsa i jazz.
llenguatge rebelRoger Palà/Elisenda Soriguera
Foto: Xavi Mercadé
L’HIPERBÒLICCAIXA MANRESA 15
Sant Benet,
www.caixamanresa.es
Caixa Manresa ha mogut peça en elseu esforç per potenciar el turismed’interior i per convertir el Bages i laCatalunya Central en una importantdestinació turística. En aquesta ocasiós’ha apostat per fer de Sant Benet deBages, un dels conjunts monàstics mésimportants del país, un centre atractiuper a tot tipus de públic.
La proposta del renovat monestir es basa
en un doble eix. D’una banda, potenciarà la
història i la cultura de Catalunya mitjançant
una proposta museogràfica innovadora
amb els recursos més moderns per sentir la
història del monestir des dels moments fun-
dacionals fins als nostres dies. D’altra
banda, també albergarà el centre de recer-
ca Alícia (Alimentació i Ciència).
el nou centre cultural de la Catalunya interior
L’edifici de La FàbricaAcollirà la recepció i el punt d’informació
turística de la Catalunya central, que serà un
espai on es presentaran al públic les diferents
ofertes culturals i de lleure que es desenvolu-
pen al Bages. També comptarà amb una boti-
ga on s’hi podran trobar una selecció de pro-
ductes gastronòmics, artesania i productes de
regal representatius de la Catalunya interior. Un
altre servei serà el servei educatiu de Sant
Benet que aprofitarà el museu, Alícia i l’entorn
on s’ubica per oferir visites concertades a
escoles i famílies. Finalment, La Fàbrica dis-
posarà d’una gran sala polivalent que servirà
com a espai de convencions.
El monestirEl monestir està en tasques de restauració per
aconseguir fer-ne un edifici emblemàtic.
L’església, el claustre, el celler... tot passarà a
formar part d’un museu on es podran veure les
diverses etapes constructives. A més, un gran
saló serà habilitat per ser un espai per a con-
vencions i congressos.
Així doncs, Sant Benet passarà a ser un centre
d’atracció turística i cultural, i un espai de
reunions. Esdevindrà un focus d’atracció per a
famílies, estudiants i gent interessada en passar
un bon dia de lleure.
L’edifici de la Fundació AlíciaAlícia, projecte liderat per Ferran Adrià, serà un
centre de recerca i investigació en l’àmbit de
l’alimentació que durà a terme dues funcions.
D’una banda, impulsarà programes educatius
adreçats a conscienciar els avantatges d’una
alimentació saludable. De l’altra, promourà con-
servar les tradicions culinàries catalanes, els
productes autòctons i projectar la cultura gas-
tronòmica d’aquí a arreu del món.
L’HIPERBÒLICMÓN VIU16
Reigs amb mandonguilles, gambes imusclos, filet de senglar amb llumi-noses, bacallà al pil-pil amb ceps itòfona... Qui havia de dir que unsfongs donarien tant de sí? Tot i serdescomponedors de matèria morta ide créixer a les ombres més humi-des, els bolets ofereixen combina-cions exquisides de sabors. Com-binar botifarra i rovellons és comestar a tocar de la glòria. La culturagastronòmica d’aquest país és unadelícia, però els bolets poden sermolt perillosos si no tens la certesade saber què has recollit.
Les recomanacions que fan els especia-
listes són, en primer lloc, que si tens la
més lleugera sospita que qualsevol dels
bolets que has recollit podria no ser el
que et penses, l’has de tirar. T’hi va la
vida! Hi ha afirmacions tradicionals
falses que et podrien fer dubtar, declara-
cions com “si el bolet és dolent farà
ennegrir l’all, la patata, la cullera...”. No
són certes, no se’ls pot fer cas. Són igual-
ment mentida les que diuen que si se’ls
mengen els cargols, ens els podem men-
jar els humans. No és cert. Si vols caçar
bolets, la màxima que regeix és: identifi-
ca’ls bé.
La conservació és igualment important.
Oblida’t dels que estan en procés de
descomposició, florits, xopats d’aigua o
gelats al bosc. Un cop recollits, conser-
va’ls al calaix de les verdures, a la ne-
vera, i consumeix-los al més aviat possi-
ble i cuits, ja que algunes espècies
comestibles són mortals si es mengen
crues. També intenta no abusar-ne
perquè molts són de digestió difícil.
Si no el coneixes,
En cas d’intoxicació:Si després d’ingerir bolets tens mal de ven-
tre, suor freda, vòmits, diarrees, vertigen,
deliris o períodes de crisi, no t’ho pensis,
acudeix ràpidament a un centre hospitalari
amb exemplars dels bolets o amb les restes
de l’àpat. I si sou més d’un que n’ha men-
jat, cal que aneu tots a la consulta encara
que no tingueu símptomes, a vegades
apareixen passades algunes hores i es fan
més aguts a mesura que passa l’estona.
sxc.
hu
no l’agafisTelm Borràs
L’HIPERBÒLICPERE TARRÉS 17
Estudia Màsters i Postgraus
a la fundacióPere Tarrés
Modalitat presencial
Màster en Formació d’assessors personals
(especialistes en counselling), Màster i
Postgrau en Resolució de Conflictes, Post-
grau en Violència Domèstica, Postgrau d’ex-
pert/a en Inserció laboral; Postgrau en
Acció social i integral amb persones d’origen
immigrant; Postgrau en Teatre Social i
Postgrau en Direcció i Gestió d’organitza-
cions no lucratives i d’economia social.
Tot i que es tracti de modalitats presencials, la
Fundació Pere Tarrés sap molt bé que molts
dels seus alumnes combinen els estudis amb
la feina i per això ha creat uns horaris pensats
especialment per conciliar món laboral i for-
matiu. Així doncs, les classes sempre es con-
centren en un o dos dies a la setmana, en
horari de tarda o de cap de setmana (dissab-
te). Cal destacar d’aquests màsters i post-
graus que compten amb un professorat espe-
cialitzat que exerceix la matèria que ensenya,
amb la qual cosa l’ensenyament és de gran
qualitat, amb la matèria i la informació molt
actualitzada. Les classes acostumen a estar
formades per grups d’entre 20 a 25 alumnes,
el que permet que aquests participin activa-
ment a classe, interactuant activament amb
l’equip educatiu i comentant les seves pròpies
vivències. Per poder accedir als màsters o pos-
tgraus de la Fundació Pere Tarrés només cal
ser llicenciat o diplomat, ja sigui en algun
àmbit de l’acció social o en un altre completa-
ment diferent.
Ja sigui per aprofundir en l’àmbit de l’acció social o per desenvolupar una vocaciópersonal, la Fundació Pere Tarrés proposa diferents Màsters i Postgraus en acciósocial que podem dividir en dos grans grups.
Per més informació:
www.peretarres.org/eutses
Matrícula on-lineLa gran novetat d’enguany és el nou mètode
d’inscripció que es pot fer íntegrament per inter-
net. Això facilitarà els tràmits a tothom qui vulgui
participar en algun curs o seminari, guanyant
temps i sense cues.
Formació pensada per tuLa Fundació Pere Tarrés ofereix una formació feta
a mida per als alumnes. En una societat on el
temps és or, la majoria de cursos i seminaris de
l’Institut de Formació són de durada breu (per qui
ho vulgui també n’hi ha d’anuals) i en dies i hora-
ris adaptats a la gent que treballa. Igualment, hi
ha la possibilitat de fer formació a distància, amb
suport CD i altres materials, o en modalitat E-
learning, a través de l’Aula Virtual de la Fundació
Pere Tarrés.
Crèditsper a la universitatAlguns dels cursos i seminaris es poden convali-
dar per crèdits de lliure elecció o són cursos d’ex-
tensió universitària reconeguts per les Escoles
Universitàries de Treball Social i Educació Social
de la Fundació Pere Tarrés, Universitat Ramon
Llull. Igualment, cal recordar que el professorat és
expert en la matèria per la seva experiència i for-
mació i que aporten innovació i formació actual.
Forma’t enl’acció socialL’Institut de Formació de la Fundació Pere Tarrés presenta els nous cursos i semi-naris en acció social destinats a que l’alumne, expert o no, pugui créixer, tant enconeixements, com en recursos i en capacitats personals. Així doncs podreu gau-dir de cursos en diferents àmbits com: l’educació en el lleure, intervenció social,gestió d’organitzacions no lucratives, infància i adolescència en risc, intervencióamb gent gran, treball familiar i persones amb discapacitat.
Modalitatno presencial
Postgrau en Mediació Familiar, Postgrau
d’Animació estimulativa, Postgrau en
Direcció i Gestió d’organitzacions no lucrati-
ves i d’economia social, postgrau en Gestió
de residències i serveis per a la gent gran i
Màster i Postgrau en Intervenció socioedu-
cativa amb infants, adolescents i joves en
risc o conflicte social.
Per a tothom a quin no li sigui possible assis-
tir a classe hi ha la possiblitat d’estudiar un
màster o postgrau d’acció social de manera no
presencial, a través del Campus Virtual que la
Fundació Pere Tarrés ha creat per als alumnes.
El professorat també és especialitzat en la
matèria, així es fa un exhaustiu i magnífic
seguiment de la feina portada a terme per
cada alumne, que tindrà un tutor assignat.
Durant la durada del curs es porten a terme
algunes trobades presencials per tal que es
puguin fer sessions amb experts i que els
alumnes es coneguin en persona.
Per més informació:
www.peretarres.org/formacio
L’ús de la costa ha de seguircriteris de sostenibilitat”
L’HIPERBÒLIC
BOCA A BOCAA18
Esteve Tomàs, Director General de Ports i Transports de la Generalitat de Catalunya”El Departament de Política Territorial iObres Públiques de la Generalitat deCatalunya ha posat a informació públi-ca el nou Pla de ports de Catalunya2006-2015. L’objectiu del nou text ésesdevenir un instrument per fer com-patible l’ús portuari de la costa amb lapreservació del litoral. Esteve Tomàs,director general del Departament dePorts i Transports, ens ha explicat elcontingut del nou pla.
En quina situació es troba Catalunya pel
que fa als seus ports?
A tota la costa catalana hi ha 47
instal·lacions portuàries, de les quals dues
depenen de l’Estat (els de Barcelona i
Tarragona) i la resta depenen de la
Generalitat. Unes són únicament esportives
i les altres també tenen una doble o triple
funció: l’esportiva, la pesquera i les activitats
comercials. En general, podem dir que la
nostra costa està ben distribuïda. Cal tenir
en compte que Catalunya ja compta amb un
Pla de ports des de fa anys i que, per tant,
parteix d’una ordenació en tots els sentits.
Ara acabem de presentar el nou Pla de ports
de Catalunya 2006-2015 que ha de regular,
ordenar, preveure i ser el mecanisme que
permeti a l’administració fer les coses
encara més ben fetes des de tots els àmbits.
“Cal integrar elsports a les ciutats queels acullen”Tal i com ha assenyalat, han posat a
Informació Pública el nou Pla de ports de
Catalunya 2006-2015. Quines diferències
hi ha amb el pla anterior, que té data del
2001?
Vam optar per fer-ne un de nou perquè els
criteris per definir-lo eren diferents que els
del vigent. Per exemple, en el nou Pla de
ports hem tingut molt en compte que el
creixement dels amarradors sigui sos-
tenible amb la costa i el medi ambient.
També s’ha intentat una reordenació dels
actuals ports, més que no pas un creixe-
ment. Això vol dir que les embarcacions
petites de 6 o 8 metres, allà on sigui possi-
ble, les podrem ubicar a les marines
seques, és a dir, treure-les de l’aigua on hi
hauria les embarcacions d’eslores més
grans. Aquest sistema és molt pràctic
perquè les embarcacions es belluguen amb
un toro, es col·loquen dins l’angar i, quan es
volen fer servir, avises prèviament i en
arribar al port ja la tens damunt de l’aigua.
Quan has acabat d’utilitzar-la te la tornen a
recollir i és més barat, ocupa menys espai,
és més net, l’embarcació està més ben
cuidada, etc. Aquesta reorganització ens
permetrà fer una oferta de nous amar-
radors, que en aquests 10 anys estimem
en uns 3.000.
En què s’han basat per fer-lo?
Ens hem basat en les necessitats reals dels
ports catalans. En el tema dels amarratges,
creiem que un creixement d’un 15% fins al
2015 és suficient. Tenim algun port molt a
tocar un de l’altre, creiem que ja són sufi-
cients i que la reordenació ja és l’adequada.
També vam veure que calia integrar cada
port a la població que l’acull. Hi ha llocs en
què estan d’esquena i el que pretenem amb
el nou Pla de ports és la seva integració, que
la gent sàpiga que el port és seu i que aque-
st compta amb la població. Un altre punt
important era, i és, la preservació de la qual-
itat mediambiental dels ports, que no s’abo-
quin aigües grises al mar. Per això, ja estan
funcionant sistemes d’extracció d’aigües
residuals per a què l’aigua dels ports sigui
de qualitat. Volem disposar d’uns ports que
estiguin nets i adequats
Quines mesures mediambientals i de
sostenibilitat preveu instaurar el nou Pla de
ports de Catalunya?
Hem incorporat al Pla les mesures de pro-
tecció ambiental del litoral i del paisatge
que té Catalunya. Estan protegits tots els
espais del PEIN (Pla d’Espais d’Interès
Natural), la Xarxa Natura 2000, els espais
especialment protegits i també hi hem
incorporat el que estableix el Pla d’Usos
Urbanístics del Sistema Costaner. Per tant,
totes aquestes figures que abans no hi
eren, ara hi són contemplades.
Com es repartiran els nous amarratges que
es volen crear?
La zona que creixerà més serà la del sud, la
de Tarragona, sobre un 70% dels previstos, i
la resta es dividirà entre Barcelona i Girona.
Es segueixen criteris d’equilibri entre les
zones portuàries de Catalunya.
“Barcelona és undels ports amb méscreueristes del món”Això no perjudicarà el litoral?
No, no estem parlant d’un creixement sinó
d’una reordenació. Al contrari, encara ho
millorarà.
Una altra demanada creixent als ports cata-
lans és la nàutica esportiva. Catalunya té
molts usuaris d’aquest esport?
Jo crec que estem vivint un bon moment,
per exemple, en les escoles de vela, als
ports esportius. Això vol dir que les noves
generacions s’estan aproximant molt al
mar. En aquest sentit, volem estimular el
lloguer de les embarcacions per a què la
gent pugui gaudir del mar, bé amb un patró
que porti l’embarcació o amb algun curset
previ. Això trencaria models, i faríem acces-
sible l’esport marítim. També estem reco-
manant als ports que un segment de l’ac-
tivitat i de la gestió estigui dedicada al
lloguer d’instal·lacions, etc.
Creu que la millora dels ports afavorirà l’e-
conomia catalana?
De fet, una de les bases que estableix el Pla
de ports és que ha de ser un instrument útil
per al creixement de l’economia catalana. El
rendiment dels de Barcelona i Tarragona ja
és alt i cal que continuïn tan bé com ara. Els
altres ports esportius segueixin sent font de
riquesa com ja ho són en aquest moment.
Per tant, hi ha una certa relació entre la
política portuària i les seves afectacions pos-
itives a l’economia del país.
Com definiria l’ús racional de la costa?
L’ús de la costa s’ha de fer seguint uns cri-
teris de sostenibilitat, és a dir, tu tens unes
necessitats d’usos i l’has de fer compatible
amb el respecte al medi ambient. És veritat
que el port és una instal·lació artificial que
es situa a la costa, per això cal que quedi
molt limitat, molt ordenat, que estigui ben
gestionat i que no sigui elitista sinó vinculat
amb la població on està ubicat.
Anna Salarich,[email protected]
L’HIPERBÒLICREPORTATGE 19
existeix!La depressió postvacances…
pretendre fer-ho tot i que la nostra tornada a
la feina i als estudis s’ha de fer de manera
gradual. També s’ha de veure el cantó posi-
tiu de les coses, com retrobar els companys i
la tranquil.litat de tenir els horaris sota con-
trol. Una altra manera de superar la tornada
a casa és pensar en nous projectes i en can-
vis importants que es poden dur a terme al
un període d’adaptació, cosa que moltes
vegades no tenim: de cop se’ns canvien els
horaris, tornen les responsabilitats, les obli-
gacions, etc. Per aquesta raó, ens sentim
cansats, no tenim ganes de fer res, podem
tenir mal d’estómac, insomni, dolors mus-
culars i, fins i tot, podem patir moments
d’angoixa i ansietat. També pot aparéixer
una forta enyorança quan recordem els
bons moments de l’estiu i els comparem
amb la tornada a la feina. Llavors, la cosa
encara resulta més dramàtica. Normal-
ment, la síndrome postvacances no dura
més de dues setmanes, tot i que en alguns
casos es pot arribar a allargar una mica
més. Els experts han confirmat que un 35%
dels treballadors d’entre 25 i 40 anys patei-
xen aquesta alteració.
Els remeis més comunsUna bona manera de superar la tornada a la
rutina és no centrar tots els pensaments en
el món laboral o en tot allò que haurem d’es-
tudiar la resta de l’any. En aquest sentit, s’ha
de ser conscient que el primer dia no podem
Et sents sense forces? La tornada ala feina o als estudis se’t fa moltpesada? Segurament deus patir lasíndrome postvacacional o depres-sió post-vacances ja que ,encaraque sembli mentida, el nostre estatd’ànim pateix un fort impacte ambla tornada a la “vida normal”.
Al principi sembla una llegenda urbana
però, finalment, estudis científics han
demostrat que després de les vacances
molta gent pateix la síndrome postvacan-
ces, els síptomes de la qual s’acosten molt
als d’una depressió. És clar que, en aquest
cas, els símptomes són molt més lleus,
però al cap i a la fi el nostres estats físic i
psíquic pateixen una alteració.
Els símptomes Després de setmanes de vacances i acos-
tumats a la bona vida que això implica, tor-
nar a la feina o als estudis pot ser força difí-
cil. El nostre cos i la nostra ment necessiten
llarg de la nova temporada. A més, torna la
lliga de futbol, pots anar a comprar sense el
perill que la botiga estigui tancada per vacan-
ces, els nens tornen a l’escola, s’acaben les
reposicions d’estiu i apareixen nous progra-
mes! Què més volem? Ànim i ja veureu com
la tornada a la rutina no és tant dura com
sembla!
Se ofrece contrato laboral + S.S. Mayores 18 años. No necesaria experiencia. Incorporación inmediata.
Interesados llamar al 93.205.50.10
Se buscaN reponedorespara Hipermercados en
Barcelona y provincia.
Anna Salarich, [email protected]
TomboyL’estil Tomboy és el més androgen de tots, ja que
consisteix en utilitzar roba típica d’home per
donar-li tocs femenins. Dins l’armari d’una per-
sona d’estil Tomboy hi trobaríem texans, camises a
quadres, bambes, i accessoris com gorres i
mocadors.
La barreja de cultures, d’idees, i lanecessitat de canviar constanmentestà fent que cada vegada existeixin alcarrer més estils a l’hora de vestir.Tanta roba i tants complements espoden barrejar de tal manera que delno res es pot crear una icona estilísti-ca. I sinó comprova només alguns delsestils que et pots trobar al carrer. I tu,amb qui vas?
L’HIPERBÒLICTENDÈNCIES20
I tu,
Bohemian Chic
No s’ha de ser Sherlock Holmes per endevinar per
on van els trets. L’estil Bohemian Chic consisteix
en portar roba superposada, com pantalons i fal-
dilles, i molts accessoris, com collarets, cinturons,
braçalets, etc. i botes. La sort és que tot el que
portis no cal que sigui de marca (cas contrari del
Vintage o el Preppy), sinó que més aviat pot ser tot
ben baratet. L’únic fi és barrejar molts colors, tex-
tures i complements ètnics, molt de moda també.
Casual Chic
Aquest any la cosa va de barreges. L’estil Casual,
en aquest cas, combina la roba més formal amb
la més sexy i, com que se sol donar a les ciutats,
també se l’anomena City Chic. Podríem dir que el
que vol provocar el Casual és que la combinació
de roba sembli informal dintre de les últimes ten-
dències. Entre les peces indispensables, hi troba-
ríem els pantalons anomenats leggins combinats
amb jerseis tres talles més grans o amb una mini-
faldilla. Desgraciadament, però, aquest tipus de
models afavoreixen a poca gent…
Hippie Chic
Molt semblant al Bohemian Chic, l’estil
hippie té més proliferació de faldilles llar-
gues o vestits florejats, de sandàlies
sense taló, etc. Indispensables també
són els collarets llargs, les arracades
grans i els cinturons. És un estil força
informal i que també et permet anar a la
moda sense necessitat de gastar molts
diners.
ambqui vas?
Preppy Si mai n’havíeu sentit parlar, pareu bé les orellesperquè aquest és un estil que va tenir molt d’èxitels anys setanta i principis dels 80, i després depassar a la història, ara torna a veure la llum ambmés força que mai. Es defineix pels colors pastel,texans estripats, sabates amb punta rodona, faldi-lles llargues i poc escot. El Pretty sol donar unaimatge de nen/nena bo/bona.
Sporty Com ja defieneix el nom per si sol, aquest estil és
per a aquells que els agrada i se senten millor
amb roba esportiva com bambes, pantalons
esportius, shorts, samarretes, etc. Cada vegada
podem veure més gent incorporant aquest estil de
roba en el seu dia a dia i, la veritat, és que estan
començant a crear escola
VintageEn aquest cas, més que de roba vella, del que es
tracta és de portar roba utilitzada combinada amb
alguna altra peça que li doni un toc de moderni-
tat. És a dir, que seria una barreja de l’estil retro,
per allò de portar roba de, com a mínim, deu anys
d’antiguitat, amb el més fashion que podem trobar
en aquests moments a les botigues
RetroJa ho diuen que les modes sempre tornen. I resmés enllà de la veritat perquè l’últim crit en robaés portar tot allò que va estar de moda fa dèca-des: minifaldilles, plataformes, pantalons Oxford,etc.
CALAIXDE SASTRENoves tecnologies
L’HIPERBÒLICCALAIX DE SASTRE 21
Nou campió de llançament demòbilsEl 7è Campionat mundial de llança-
ment de mòbils celebrat a
Finlàndia ha acabat amb la vic-
tòria del finès Lassi Etelätalo,
que va fer volar el dispositiu 89
metres. La campiona de la com-
petició femenina va ser Eija Laakso, amb
50’83 metres. La contesa també va premi-
ar a Paavo Kolari en la disciplina estil lliure.
Malauradament, no s’ha superat el rècord
mundial de 94’97 metres instaurat per
Mikko Lampi, el més ressentit amb la telefo-
nia, l’any passat.
Ratolí nova generacióLogitech ha sofisticat el ratolí dels ordinadors
fins al punt de tornar-lo irreconeixible. La
nova eina anomenada “revolution” compta
amb 7 botons programables i dues rodetes
d’scroll –una per desplaçar-se per la pàgina i
l’altra per fer zoom-. Els ratolins conven-
cionals estan fabricats a partir de 20 compo-
nents, el nou consta de 420 i inclou un motor
que permet a les rodetes moure’s soles
amunt i avall sense haver de cansar els dits.
Segons l’empresa, l’usuari mig fa rodar
l’scroll l’equivalent a uns 8 metres al dia,
quantitat que quedarà reduïda gràcies al
ratolí motoritzat. El més complex dels ratolins
es pot trobar per menys de 100 euros.
Salvador,de Manel HuergaLa mort de Salvador Puig Antich, l’últim
executat per garrol vil del franquisme, ha
donat peu a aquesta obra que mostra la
vida del jove anarquista, des de la seva
militància al Moviment Ibèric d’Allibe-
rament, fins a la seva execució a la presó
Model de Barcelona amb la tècnica del
garrot vil. L’actor que es posa a la pell de
Salvador és Daniel Brühl. El jove d’origen
català interpreta magníficament el seu per-
sonatge i fins i tot la família de Puig Antich
ha veneït la seva esplèndida interpretació.
Una pel·lícula que recorda els última
moments del franquisme que no per això,
són menys cruels o dolorosos.
The Jacket,John MayburyLa carrera d’Adrien Brody brilla més que
mai. Com segueixi brillant així, l’haurem de
considerar un dels millors actors dels nos-
tres temps. A The Jacket es posa a la pell
de Jack Starcks, un veterà de la Guerra del
Golf que després de rebre un tret gairebé
mortal, es veu obligat a viure en un mani-
comi acusat d’homicidi. Sotmès a una
teràpia poc ortodoxa, Starcks descobreix
que pot anar més enllà de les portes que
l’enclaustren. Un trhiller psicològic que us
deixarà enganxats al sofà. I Adrien Brody,
no cal dir-ho, està magnífic.
Merrily We Roll AlongEl musical més petit presenta fins al 29
d’octubre al teatre Villarroel la seva última
obra, Merrily We Roll Along. El musical, de
Stephen Sondheim i George Furth, segueix
una estructura dramàtica per explicar en
ordre invers els 20 anys de vida de tres
amics: Frank, Charley i Mary i dels seus
companys. Veuran què han aconseguit, què
han perdut, aquells bons i mals moments.
Una mangnífica obra amb què la companyia
El musical més petit celebra els seus 10
anys d’història.
Cinema Per veure a casa
Anem al teatre Acudit
Octubre 2006
L’HIPERBÒLICCULTURA22
AgendaFesta
Festa del Porc i la Cervesa
30 de setembre i 1 d’octubre.Manlleu
Fira
II Saló Internacional de la XocolataDel 19 al 22 octubre.Barcelona
Musica
V Cicle Anna Ricci,de nosaltres a vosaltresDel 10 d’octubre al 17 de novembreBarcelona
Conferència
Conferència“Picasso i Catalunya”19 d’octubreVic
Exposició
Exposició “14 d’abril de 1031. 75è aniversari dela proclamació de la IIRepública”Fins el 31 de desembreArxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
Festes
Fires de Sant NarcísDel 27 d’octubre al 5 de novembreGirona
D
BAMAKO’05.UN
ALTRE MÓN
Del 4 d’octubre de 2006 al 28 de ge
ner de 2007. Barcelona.
El Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, amb el patrocini de la Fu
ndació
Caixa Catalunya i d
el Consorci de la Zo
na Franca, presenten a partir
d’aquest octu
-
bre i fins e
l pròxim mes d
e gener, l’exposici
ó Bamako’05. Un altre món, comissa
ria-
da per Pep Subirós. La mostra perse
gueix dos o
bjectius b
àsics: en prim
er lloc, vol se
r
una aproximació a la fotogra
fia africana co
ntemporània i, en segon llo
c, vol donar a
conèixer la im
portància de Les Rencontres Africaines de la Photographie, un esde-
veniment de periodicitat biennal que, amb sis
anys d’histò
ria, s’ha consolidat
com una de les grans ci
tes artís
tiques del m
oment. Bamako’05.Un altre món,
consta d’una se
lecció d’unes 3
30 fotografies d
e les proposte
s més in
teres-
sants de l’e
dició del 2005, que va tenir ll
oc els p
assats m
esos de novem-
bre i desembre, així c
om de documentació impresa i fí
lmica. L’estructu
ra
segueix els a
spectes e
ssencials d
e Les Rencontres, que s’artic
ulen al
voltant d’una exposició ce
ntral, internacional, de caràcte
r competitiu
(aquest any
és el te
ma “Un altre
món”) i una sè
rie de seccio
ns
monogràfiques, centrades e
n autors,temes o
països.
www.cccb.
org
DESTACAT
Helga KohlSense títol 12Sèrie ‘Kolmanskop’Namíbia, 1993-1997© Helga Kohl
L’HIPERBÒLICEL RACO 23
L’expectativaSembla que quan un torna de les vacances, sobretot si se’ls ha gastat i ha corregut hotels,
avions i món, les coses li han hagut d’anar bé per força. Si més no, això sempre és el que em
sembla o em dóna la sensació que em volen transmetre quan m’expliquen l’aventura estiuen-
ca amb més o menys encert. M’imagino que el que fan es corroborar i fer certes unes expec-
tatives creades, que són proporcionals als diners que han emprat. Aquesta conclusió discre-
ta i senzilla em permet relacionar-la amb una recomanació que fa temps tenia pensat fer d’un
llibre força curiós i de fàcil lectura, publicat l’any 2003 per l’Alex Rovira i el Fernando Trias de
Bes sota el títol “La bona sort”. El llibre està escrit en forma de llegenda o conte i pretén ser
inspirador i extraordinàriament positiu, tot desvetllant les claus de la Bona Sort i de la pros-
peritat tant a la vida com als negocis. Segur que n’haureu sentit a parlar perquè va ser un
revulsiu en el moment de la seva aparició i posteriorment, els seus autors, sobretot el Trias
de Bes, s’ha anat prodigant pels diferents mitjans per parlar-ne. Jo l’altre dia encara el vaig
sentir a l’emisora Godó i precisament parlava del fet que la bona sort també va lligat a les
expectatives que ens poguem fer de les coses. El resultat que pretenem obtenir ens deter-
mina i ens fa concloure si hem tingut bona o mala sort. Si pensava vendre 9.000 llibres
però només en venc 5.000, he tingut mala sort. Si pensava vendre 3.000 i n’he vengut
5.000, he triomfat. Al final, estic venent els mateixos en un cas i en l’altre però les expecta-
tives creades eren diferents. Per tant, la recomanació era un control real de les expectati-
ves que posem en fer les coses, acompanyat sempre d’una dosi d’optimisme, que no pot fal-
tar.
També s’han posat expectatives amb la sisena hora al començament escolar. Expectatives
en quant a aprofitament i millora del que estan fent actualment els estudiants. I han donat
l’exemple que segurament servirà per reforçar l’anglès. Jo fa temps que proclamo en veu
alta i per escrit que hauríem de virar cap a la versió original tant al cinema com a la tele-
visió per tal que realment assolim un nivell d’idiomes si fa o no fa digne. En tot cas, el lobby
dels dobladors i de tants altres segur que no ho veuen tant clar.
David Baret
Envia'ns els teus petits relats, contes, poemes,...a [email protected] te'ls publiquem!
Del 6 al 15 d’octubre de 2006. Sitge
s.
La 39ª edició del Fe
stival de Sitge
s tindrà llo
c aquest m
es d’octu
bre amb la figura de
David Lyn
ch com a tema principal. El m
otiu no és altre
que celebrar els 2
0 anys de
l’estrena, al propi fe
stival, del se
u film: Te
rciopelo azul. Per aquest motiu, a més d
’una
retrospectiva co
mpleta a la seva ca
rrera cinematogrà
fica, es p
resentarà una àmplia
varietat de l’obra de Lynch com còmics,
pintures, videoclips, sèries de televi
sió,
Internet, exposicions… El Fe
stival In
ternacional de Cinema de Catalunya obrirà
l’edi-
ció d’enguany amb l’estre
na d’El Laberinto del Fa
uno, del director m
exicà Guillermo
del Toro, però es p
odran veure moltes més p
ropostes. La Secció Oficia
l Fantàstic
estarà marcada per diferents l
ínies de co
ntingut com el ci
nema europeu, el
cinema oriental, l’animació, els títols n
acionals i el gè
nere fantàstic per a la
televisió. Pel que fa
a l’Oficia
l Première, presentarà fora de co
mpetició
grans produccio
ns d’imminent estrena com The Wicker Man, de Neil
Labute; A Scanner Darkly
, de Richard Linklater o l’e
spanyola La
Caja
Kovak, de Daniel Monzón. Noves Visions continuarà indagant en
aquelles pel·líc
ules de gè
nere fantàstic que utilit
zen nous formats i
narratives m
olt arris
cades. Com cada any,
les produccio
ns cata-
lanes també tin
dran el seu protagonism
e a la Catalan Focus,
on es podran veure les millors i
més recents c
reacions audio-
visuals d
e la nostra terra. www.cin
emasitges.co
m
Del 29 de setembre al 8 d’octu
bre. Terrassa
.
La quarta edició del Te
nsdansa arriba a Terrassa
amb ganes d
e créixer i c
onsolidar el
certamen en el mapa de la dansa, tant per al públic g
eneral com per als p
rofessionals
del gènere. Tensdansa’06, La Quarta és c
om s’anomenarà l’e
dició d’enguany q
ue tin-
drà l’edat co
m a eix temàtic p
rincipal, per tal de tre
ncar amb el tòpic q
ue en un espec-
tacle de dansa sempre veiem cossos perfectes i m
oviments v
istuosos. U
na altra nove-
tat d’aquesta edició és l’a
mpliació dels espais, ja que s’h
an unit als a
ltres re
cintes
el Centre Cultural Caixa Terrassa i e
l Merca
t de les Flors.
El Festiv
al Internacional
de Dansa de Terrassa dedicarà bona part d
els seus e
sforços a
la difusió de la
dansa, de nous creadors,
etc.,i a la formació amb un ambició
s progra
ma
pedagògic.Per prim
era vegada, al nostre país e
s podrà gaudir de la presèn-
cia de Raimund Hoghe, figura emblemàtica
de la dansa europea;
Mathilde Monnier, líder d’un dels projectes m
és interessa
nts per a la
dansa francesa, i d
e Taldans, dos jo
ves intèrprets i
coreògrafs d
’origen
turc que presentaran el se
u nou espectacle Solum. Durant la
cele-
bració del Tensdansa’06, i dins d
el marc m
és pedagògic
també,
es podrà ga
udir d’un nou progra
ma de videodansa co
nduït per
Núria Font. la!
www.casadelamusica
.com
DESTACAT
DESTACAT
FESTIVAL IN
TERNACIONAL DE CINEMA
DE CATALUNYA
El meteorit
D’aquí una estona la nau espacial tocarà terra i podré veure els extraterrestres, verds i
petits com la majoria de la gent se’ls imagina. La qüestió és que tindré el privilegi de poder
veure’ls per primera vegada. No deixa de ser curiós que hagin contactat amb mi i que
hagin escollit precisament el moment en què estava sol. Per a mi que feia temps que ens
espiaven a mi i a tots els humans, i sabien tot allò que els convenia saber, però no deixa
de ser estrany que m’hagin triat a mi i de la manera tan particular com m’han avisat. Feia
una mitja hora que havia plegat de la feina, estava estirat al sofà de casa aprofitant uns
moments de descans, sense dona i sense fills. El telèfon de casa també descansava però
del microones començava a sortir un fum blau tot peculiar i el gos i el gat feien un xivarri
de mil dimonis. Vaig poder llegir que a les sis de la tarda es presentarien a casa els ano-
menats extraterrestres per tal de comunicar-nos un fet que hauríem de saber urgentment.
No eren verds ni petits sinó blaus i vaig calcular que superaven ben bé els dos metres
d’alçada. Van beure’s una mena de líquid groc abans d’obrir la boca i fer-me saber que un
meteorit de dimensions colossals s’acostava cap a la Terra. Els vaig entendre perfecta-
ment, la llengua no era un problema, el problema era que no sabia què podia fer-hi jo, un
pobre encarregat de vigilància nocturna del centre d’investigació espacial.
Ferran Genis
TENSDANSA’06.FESTIVA
L INTERNACIONAL
DE DANSA DE TERRASSA