Lieve mama,

Que en fa de temps que no ten deia, de mama. Ja fa un bon grapat danys que he fet la transici danomenar-te majoritriament pel nom, o mam, per gaireb mai mama. Sona ms meldic, ben mirat, simtric per sense ser massa escuet. S perfectament perqu es va esdevenir aquest canvi. Hi havia uns certs coneguts de tota la vida que li van dir a la Suus que ells sempre cridaven els seus pares pel nom, i ella poc a poc ho va anar agafant, i vaig imitar-la en un interval similarment curt. Argumentvem que pel fet de viure en un cmping calia cridar-la amb quelcom diferent que mama, que totes les altres mares es sentirien identificades. Com si les mares no reconeguessin les veus dels seus propis fills. Illusos de nosaltres.

Igual que tots, fou un canvi que san definint de forma progressiva, amb un predomini extensiu del format tradicional, que perdia terreny poc a poc a mans del teu nom, no menys meldic, per amb un valor sentimental diferent. Cada crit substitut era una petita clama a la llibertat, a madurar. Dalguna forma, ho relacionvem amb deixar enrere la infncia, a ser menys nens (i aix demanant-te ajuda, imagina). Com et deia, els canvis sn progressius. Estic a punt de marxar de casa, i recordo com si fos ahir estar al pis de baix, a la sala destar que tenem i que tant trobo a faltar, i jo recitant-te totes les envergadures dels rapinyaires dirns, i comparant-les amb les dels nocturns, que sempre sortien perdent. Qu far el duc si es troba amb un cndor californi, intentant combatre els tres metres de punta a punta amb els seus escassos 1,80m? s clar que hi havia un duc dissecat a lEscola Llar, i a mi de petit no mho semblava gaire. Aquell metre vuitanta (llarg) el mesuro jo ara, i el mussol segueix semblant-me imponent.

Acabem de tornar de fer una volta en cotxe, tu, jo i la Suus. Em traur el carnet abans de lestiu, pel que sembla. Fa sis anys tenem una moto de 50 a baix. Pensava que al complir catorze comenaria a portar-la. No hi havia pressa, em deia, ja li ho comentar al papa. La moto fa temps que no hi s, i dubto que en porti cap fins daqu un bon temps. El que et vull dir s que el temps s un b fuga, i a vegades costa assimilar tot el que passa i tot el que ja has viscut. Si amb divuit anys ja recordo melanclic els meus primers anys de vida, no vull pensar fins a quin punt ho trobes a faltar tu, i fins a quin punt trobes a faltar que jo fos petit.

Ja no s b qu posar, i entendrs que no estic escrivint el que se suposa que hauria descriure. En la rutina del dia a dia el temps pot passar letrgic, per sacumula, cada cop ms rpid, i amb tot ens oblidem dalgunes coses. Per exemple, de dir-te quant mimportes, i quant testimo. A vegades penso que ja no em caus b, i que si no fossis la meva mare no et parlaria. Per desprs et veig i s que ho ets i quelcom em fa sentir b. Espero que tadonis que cada cop ms m'adono que la nostra relaci est a punt de canviar, i que mostro afecte vers teu com una forma de comiat. Sincerament, grcies per tot el que has fet per mi, i per tot el que fars. Grcies per guiar-me, per suportar-me, per educar-me i per ajudar-me al llarg de la meva infncia i la meva adolescncia. Grcies per illuminar-me quan ho necessitava, per entendrem sense que et digus res, per saber qu pensava i com fer que ho mirs amb ms optimisme. Que ja poden canviar coses, per sc fill teu i aix no canviar mai. Grcies per ser la meva mama.

Joep van Noort|Llengua Catalana|15/03/2015|2n Batxillerat