L'Informatiu 34 - Novembre 2009

Pla Estratègic i de Qualitat

Premis literaris d’Arts i Lletres

Noves activitats:cursos, petanca i canasta

Cine Fòrum:Gran Torino

Els Gegantersde Premià de Dalt

Trobada de penyes blaugranes

L’Informatiu Número 34Novembre 2009

L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009 -

Sumari2 L’espai de la Junta.

3 Noticies.

4 Del papir al paper, passant pel pergamí.

5 Butaques pel Teatre Tira còmica.

6 2a. Festa Solidària

7 Pla Estratègic per Sant Jaume

8 Dones de Dalt: Agnés Julià.

10 Cau l’Espolsada. Premis Literaris Arts i Lletres.

11 Arts i Lletres.

12 Trobada de Penyes del Barça. Grup de Lectura. Grup de Danses.

13 Espai de Cinema

14 La nova realitat econòmica

15 El Figaró, Teià i bolets

16 Agenda d’activitats.

L’Informatiu Edita: Societat Cultural Sant Jaume Riera de Sant Pere, 147 08338 - Premià de Dalt Tel. 93.751.6910 wwww.scsantjaume.com [email protected] i maquetació: Serafí Castaño, Daniel Iglesias

Redacció: Serafí Castaño, Daniel Iglesias, Mariona Borràs, Enric Vila, Fina Manent, Seccions de Sant Jaume, coŀlaboradors.

Revista gratuïta per als socis i sòcies.

Els articles reflecteixen l’opinió dels seus autors i no necessàriament la de la Societat Cultural Sant Jaume ni la seva Junta Directiva.

L’espai de la Junta

Més de 400 socis i sòcies.

El mes d’octubre vam arribar a la xifra de 400 socis i sòcies. Feia bastants anys que havíem perdut aquest nivell. Augmentar el nombre de persones associades és un dels objectius de la Junta. A una entitat com Sant Jaume, amb la seva tradició, el seu paper cen-tral a la cultura, oberta al poble, un poble de quasi 10.000 habitants, li correspon una quantitat de socis més elevada. Cada vegada tindrà més avantatges te-nir el carnet de soci. Però també volem que tenir-lo sigui una causa solidària de contribució a la cultura i la dinamització social del poble.

Activitats a dojo, i també cap d’any

Com és tradició a Sant Jaume, les activitats es suc-ceeixen sense descans setmana rere setmana, gràci-es al treball de les seccions i de la junta. Els cursos, la marató del Teatre, les exposicions i premis d’Arts i Lletres, la trobada de penyes del Barça del Maresme, un munt d’activitats nadalenques, les activitats periò-diques de les diverses seccions, i moltes més. Aquest any volem que es pugui tornar a celebrar la nit de cap d’any com havia estat tradició, al teatre. Aquesta ve-gada gràcies a la renovació de la sala hi podrem fer el sopar i festa. Ja tindrem on anar per cap d’any!

Pla Estratègic i de Qualitat

Seguint amb la nostra idea de millorar l’entitat en tots els aspectes, hem endegat la confecció d’un Pla Estratègic i de Qualitat per als propers anys. A les pà-gines interiors teniu més informació sobre el tema. Creiem que és molt important la participació de les persones que tenen interès en Sant Jaume. Ja tenim convocada una sessió informativa i participativa a la sala de l’Orfeó, el 10 novembre. Tothom hi pot parti-cipar.

Pla d’Acció Cultural de Premià de Dalt

La Diputació i l’Ajuntament estan duent a terme un Pla d’Acció Cultural amb la participació de les persones i entitats del poble. La Junta de Sant Jaume vol par-ticipar activament en aquest pla: és el que manen els estatuts, forma part de la nostra missió. El dia 28 de novembre acollim a Sant Jaume una jornada partici-pativa oberta a tothom. En diverses taules es debatran les idees per la política cultural municipal. Si ten quel-com a dir, vine!

2

- L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009 3

NotíciesAssemblea General Extraordinària

El dia 17 d’octubre es va cele-brar l’assemblea per debatre una proposta de 57 socis i sòcies, tal com ordenen els estatuts, en ser més del 10% de socis.

La proposta consistia en que Sant Jaume impulsés un movi-ment popular per a la convocatòria d’una consulta a les persones re-sidents a Premià de Dalt, sobre la sobirania de Catalunya.

La votació va donar el següent resultat: 84 vots a favor, 21 en contra i 2 en blanc. Es va formar un grup de socis i sòcies volunta-ris que s’encarregarà d’impulsar una comissió ciutadana oberta a tothom i que tindrà per objecte la convocatòria de l’esmentada con-sulta.

Butaques del Teatre

Amb les reserves financeres de Sant Jaume, la coŀlaboració de l’Ajuntament i la campanya “Apa-drina una butaca” de la secció Re-cuperem el Teatre, aviat podrem adquirir les butaques. Això ens permetrà fer moltes més activitats al teatre i amb molt més confort.

Son butaques que es poden retirar fàcilment, segons el tipus d’activitat que es vulgui fer. Es ple-guen soles i deixen molt espai per passar. Seran de color bordeus. Cada una val 163 euros.

La campanya “Apadrina una Butaca” amb 100 euros segueix, quantes més s’apadrinin més en podrem comprar. A les pàgines se-güents tens més informació. I no et perdis la marató! Coŀlabora-hi!

Manteniment de les instaŀlacions

Els darrers mesos s’han fet di-verses tasques de manteniment,

entre d’altres: pintat del vestíbul del teatre i els vestuaris del tea-tre i de les pistes esportives. Hem posat a punt una sala de reunions per les seccions, a sobre de la se-cretaria, amb accés independent i amb armaris per dipositar material. S’ha arranjat un espai del pati per dues pistes de petanca. S’ha ins-taŀlat una vitrina cartellera cartelle-ra a la riera, al costat de secretaria. La sala d’escacs s’ha reformat per fer-la més confortable i adient per als jocs de taula.

Nous grups: Petanca i Canasta

Un nou grup s’ha incorporat a Sant Jaume per jugar a petanca. A l’entrada del pati s’hi han instaŀlat dues pistes de petanca. Un altre grup de socis aficionats als naips organitza partides de Canasta a la sala d’escacs els dijous a les 17.30. Si t’engresca no dubtis en acostar-t’hi.

Avancem a Internet• Butlletí setmanal per e-mail.Ja funcionen els butlletins de no-ticies per e-mail. Setmanalment s’envien les activitats i altres in-

formacions a unes 270 adreces electròniques de socis i no socis. Si vols rebre aquests butlletins en-via’ns un email a :[email protected], per què puguem registrar la teva adreça electrònica.

• Més de 700 al Facebook.Com ja vam dir, Facebook és la xarxa social de moda actualment. És un mitjà de difusió molt impor-tant i complementari als e-mails i la revista. Ja tenim més de 700 amics i amigues que comparteixen el nostre esperit. Fes-te amic/ami-ga a:www.facebook.com/santjaume.

Nou carnet social

El format de carnet actual caduca a finals d’aquest any. Tot i ser d’una alta qualitat, ens obliga a dependre dels serveis d’una empresa externa en no poder disposar de les màquines necessàries per confec-cionar-lo. Això donava problemes d’agilitat a l’hora de fer carnets per a les persones de nova incorporació.

Hem decidit per aquest motiu, adop-tar un nou format de carnet que ens per-metrà treballar amb més agilitat i poder-lo adaptar fàcilment a noves utilitats.

Escolta’ns a la ràdio

cada últim dijous de mes

a les 11 del matí aPremià de Dalt Ràdio

al 91.4 de la FM

L’Informatiu - Núm. 34 - Novembre 2009 -4

CoŀlaboracióDel papir al paper, passant pel pergamí.Com ja es va dir a l’anterior nú-

mero de L’Informatiu, Sant Jaume va adquirir dos pergamins dels se-gles XVI i XVII. Son escriptures no-tarials de compra-venda en llatí, de la família de Can Franquesa, l’ac-tual seu de la nostra Entitat. Un és de 50x40 cm., de forma irregular, i l’altre de 80x100 aproximadament. La Junta de Sant Jaume va fer en-trega a en Joan Comas d’una re-producció a mida real emmarcada del primer, en reconeixement a la

seva tasca durant els seusa anys com a president.

Aquest pergamí, el més petit (imatge) té la forma de la pell de l’animal en què es va fer. És del 14 de febrer del 1599, a la “Parrochie Santi Petri de Premiano”: venda perpètua feta per Joan Franque-

sa Demunt a Toni Franquesa i Pi d’una peça de terra, les Banyeres, pel preu de 16 lliures.

A l’antiguitat, els suports per l’escriptura eren de tot tipus: fusta, pedra, ceràmica, cera, os, crosta d’arbres, metall... A l’antic Egipte, el suport per l’escriptura d’alt valor era el papir, fet de tires de la fulla de la planta del mateix nom, molt abundant a la zona pel clima.

Però, per por a la competència que la Biblioteca de Pèrgam re-

presentava per a la d’Alexandria, Egipte va restringir la distribució de papir a l’estranger, què es va veure obligat a triar un altre suport per a l’escriptura.

El pergamí és un material fet a partir de pell de vaca, ovella, cabra o altres animals, tractat especial-

ment per poder escriure-hi a sobre. La pell segueix un procés d’elimi-nació del pèl, adobat i estirament per tal d’aconseguir les làmines. L’origen del seu nom és la ciutat de Pèrgam, on hi havia una gran producció de qualitat d’aquest ma-terial, però realment la seva apari-ció es remunta a 1500 anys abans de Crist.

El pergamí es va començar a utilitzar doncs, a Pèrgam, i fora d’Egipte en general, d’una mane-

ra àmplia, per a docu-ments d’alt valor, du-rant els primers segles de l’era cristiana, per la seva qualitat, duració i flexibilitat gràcies al col·lagen. Però no és fins al segle VIII que es divulga el seu ús per a documents més nor-mals.

L’alt preu és el que feia que l’escriptura so-bre pergamí intentés aprofitar al màxim l’es-pai, amb lletra petita, rengles molt junts i un munt d’abreviacions, que arribaven a fer la lectura quasi una feina de desxifrat. Així es pot veure als pergamins de Sant Jaume.

A partir del segle XI comença la implantació del més barat paper ar-tesà, de pasta de drap o vegetal a Europa,

provinent de la Xina a través dels àrabs, i que culmina amb les fàbri-ques catalanes del segle XVIII, de les més prestigioses del continent. Al segle XIX comença ja la fabrica-ció industrial del paper modern.

Daniel Iglesias


Recuperem el TeatreMés aprop de les noves butaquesLa proposta de recollida de fons de caràcter

popular que vam engegar ara fa uns mesos per a reformar el pati de butaques del teatre, ja està donant fruits. Cal felicitar totes aquelles perso-nes que s’han fet seu el projecte i han fet els pri-mers apadrinaments –que no són pocs- perquè donen sentit al convenciment, que intuíem de bon principi, de la capacitat de la població d’or-ganitzar-se i coŀlaborar en allò que creiem im-portant. Ens hem aplegat al voltant d’una causa que res té a veure amb el benefici de ningú, sinó amb el profit cultural de tots. Filantropia en aquest món d’interessos crematístics.

Aquí teniu imatges del model de butaca triat. Ara cal que més voluntaris se sumin a la iniciati-va, per tal que abans de tancar l’any puguem fer la comanda de butaques i traduir aquesta iŀlusió en una realitat palpable.

El 14 de novembre tindrà lloc la Marató, on també es podrà apadrinar. Aquesta marató es-devindrà una mica la cloenda dels actes de la campanya i servirà per fer recompte dels diners recaptats. Serà un dia ple d’activitats per a to-tes les edats i de gresca. El programa pot patir alguna modificació de darrera hora, donat que les actuacions són a càrrec de gent que desinte-ressadament cedeix el seu temps.

Recordar-vos, finalment, que tots aquells que apadrineu butaques i doneu el vostre consenti-ment, inclourem els vostres noms en una placa en agraïment a la vostra coŀlaboració.

Ha arribat l’hora, doncs, que tots aquells pre-mianencs, de naixement o d’adopció, que vul-guem gaudir d’un teatre digne, puguem fer-ho possible: apadrinant una butaca a Caixa Laieta-na o fent dringar les guardioles que trobarem als comerços i establiments del poble. Som-hi! Tots per Premià de Dalt!! Tots pel Teatre!!!

Secció Recuperem el Teatre


SolidaritatSant Jaume acull la 2a. Festa Solidària Aquest mes de setembre hem fet la 2a Festa Solidà-

ria de Premià de Dalt organitzada pel Grup de Solidari-tat amb el Tercer Món i l’Ajuntament. Si hem pogut fer aquesta festa ha estat per la gran coŀlaboració que hem tingut per part de tota la gent de Premià de Dalt.

Va ser una bona ocasió per donar a conèixer els pro-jectes de més de 10 ONG que van poder informar del seu treball.

Al pati de Sant Jaume, a més de les ONG hi havia el Talleret, l’Associació d’Artistes, Corma amb les plantes, la Botigueta de tot a 1 € i més que portaven els nois i noies del Kateclub, les coques amb xocolata de les Dones de Dalt, els jocs per a nens i els gegants de Pre-mià. Tots plegats ens van ajudar a recollir diners que es destinaran als projectes de les ONG assistents.

El dinar popular i les danses del Món van arrodonir un dia molt bonic i solidari. Gràcies a Sant Jaume per acollir-nos i gràcies a tots per la vostra coŀlaboració!

Equip del Grup se Solidaritat amb el Tercer Món

6

L’Associació d’Artistes a la Festa SolidàriaFeia goig veure el pati de la Societat Cultural Sant Jau-

me ple de tendals el Dia de la Solidaritat i, per segon any, poder saludar, entre d’altres, els meus amics de l’Associa-ció d’Artistes de Premià de Dalt.

Des d’Arts i Lletres estem contents de comptar amb la seva concurrència al nostre ateneu. Hem de tenir en compte que des de la seva fundació ara fa deu anys, a partir de diverses reunions fetes a Arts i Lletres, els ar-tistes de la nostra vila i la mateixa Associació, han dut a terme moltes exposicions d’arts plàstiques al nostre Espai. Mostres de creació individual o coŀlectives i em sembla que de totes les disciplines artístiques.

Penso que igual que els mitjons a l’estiu han de ser de fil d’Escòcia, les olives farcides... La Española i que als ous ferrats s’hi ha de sucar pa, itero, penso que la casa natural de l’Associació d’Artistes és l’Espai Arts i Lletres i per extensió la Societat Cultural Sant Jaume.

Em va agradar molt especialment també, que Sant Jau-me es convertís en espai natural per a altres associacions, anant més enllà de l’acolliment de les pròpies seccions i convertint-se en associació amfitriona de la nostra vila... però aquest és ja un altre tema.

El proper dia 8 de Novembre a l’Espai Arts i Lletres inaugurarem l’exposició del 10 aniversari de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt. Aquesta exposició pretén do-nar acollida a tots els artistes que han passat per la nostra història. La inauguració tindrà lloc al migdia, a les 12 hores i desitgem compartir amb vosaltres la nostra alegria.

Us hi esperem ! Enric Vila i Roig


Junta DirectivaUn Pla Estratègic per Sant Jaume

Què és un pla estratègic?

La frase “si no sabem on volem anar, qualsevol camí ens hi durà” és la filosofia d’Alícia al país de les meravelles, en el que es mou sen-se rumb, a mercè del seu entorn.

Es pot dir que un pla estratègic és el procés de saber on som, sa-ber on volem anar i, després, es-brinar com ho farem per arribar-hi. Facilitarà criteris per treballar i ens posarà en millor posició per afron-tar els reptes dels propers anys.

Implica una anàlisi global de l’organització per actualitzar els objectius generals, els valors ètics i detectar els punts febles de l’enti-tat. Es faran servir qüestionaris per recollir aportacions de les perso-nes sòcies.

A partir d’aquestes dades, s’ha d’analitzar com millorar en els as-pectes més necessaris i quins can-vis poden ser recomanables. Des-prés s’han de posar en pràctica pas a pas aquests canvis, millores i projectes, en un pla anual. A par-tir dels resultats d’aquests canvis es tornarà a ajustar el pla per l’any següent.

Per què un pla estratègic?

Un pla, entre altres coses, ens ajudarà a donar respostes a aquestes preguntes:

● Com volem que sigui el Sant Jaume del futur i què volem acon-seguir com a organització?

● Com revitalitzarem els valors de l’organització per projectar-los vers el futur?

● Quins son els nostres punts

febles i com els podem superar?● La nostra activitat és rellevant

per les persones del poble?● Com augmentarem la confi-

ança de la població en general cap a Sant Jaume?

● Estem preparats per als can-vis a l’entorn extern, el poble, el nu-cli antic, l’economia, la societat?

● Com farem un ús més eficaç dels recursos de l’organització per donar més i millors serveis?

● Com podem augmentar l’im-pacte de les nostres activitats?

● Quins grups i entitats tenen interès en Sant Jaume, i com ens hi hem de relacionar?

● Els qui treballen a Sant Jau-me, tenen prou incentius i reconei-xement per seguir fent-ho i millo-rar?

● Què hem de fer per garantir la viabilitat i el creixement de Sant Jaume?

● Com millorar les possibilitats d’obtenir subvencions?

● Com aplicar criteris de quali-tat a la tasca a l’entitat?

Doncs necessitem un pla estra-tègic per ajudar-nos a respondre aquestes preguntes i a moltes al-tres qüestions fonamentals per a una entitat com la nostra.

La junta s’ha compromès en la realització d’aquest pla, en el con-

venciment que serà una eina fona-mental pel futur de Sant Jaume. Es va crear una comissió el passat mes de juliol, que serà l’encarrega-da de tirar-lo endavant.

Les primeres etapes del pla ja estan en marxa i ja fem una crida a la participació a totes les perso-nes que vulguin aportar les seves idees i opinions, i en especial a to-tes aquelles que fan que Sant Jau-me funcioni any rere any. Aquest mes de novembre tenim previst fer una presentació del pla a totes elles i formalitzarem la seva coŀla-boració.

Anirem informant de la marxa del pla en propers números de la revista i a través d’internet.

Comissió del Pla Estratègic i de Qualitat

"Si no sabemon volem anar,qualsevol camíens hi durà"

Vols coŀlaborar a la revista?

Tens una idea, una opinió, coneixement, sobre Sant Jau-me o l’associacionisme en ge-neral?

Envia’ns el teu article a la bústia de la Riera 147 o per email a:

[email protected].


Dones de DaltAgnés Julià, una Dona de DaltPresidenta i Cap de Colla dels Geganters de Premià de Dalt

Com va començar?, qui éreu? com va sorgir la idea? –Vam co-mençar la Mercè Cañellas i jo. A mi, la fal·lera dels gegants em ve, com a mataronina que sóc, i per mi era molt important que els nens del poble poguessin participar d’aquesta gran festa tan pròpia de la nostra cultura i de les tradicions del nostre país. La Mercè i jo tení-em aleshores uns fills molt aficio-nats a aquest món geganter i sem-pre dèiem que compraríem una parella de gegantons per a ells; va ser llavors quan al fill de la Mercè li van portat els reis un gegant, en Jaume I, encarregat per la família del seu marit, i jo em vaig engres-car a fer-ne un juntament amb una amiga, la Mercè Gallifa, que em va explicar com ho havia de fer i em vaig posar a fer en Tonet. En el Divertit del 2002, vam decidir de comprar una peça de roba perquè els nens fessin un taller de pintar els mocadors. Aquests ens serviri-en per identificar la colla que sor-tiria a ballar amb els Gegants en aquell festival de Setmana Santa, i els dèiem els Gegants Divertits. A partir d’aquí la Mercè i jo vam par-ticipar en una cercavila a Mataró, nosaltres hi anàvem com a parti-culars, però ens vam trobar repre-sentant Premià de Dalt...

Quin ensurt! –Sí, sí, vam anar a una trobada a Mataró i ens vam trobar que teníem una taula immen-sa on hi posava Premià de Dalt: hi vam arribar nosaltres, en Quim, la Mercè, els nens i jo. El meu fill petit, en Lluís, amb un súper timbal que era de joguina i en Ramon i l’Albert, amb els Gegantets. Així va comen-çar tot, ens vam anar engrescant, anàvem fent tallers, ens anaven sortint cosetes i anàvem estalviant

diners... llavors en Sebastià Pujol, que era l’alcalde de Premià de Dalt en aquell moment, ens va animar a encarregar Gegants per Premià de Dalt i llavors vam començar a pensar: com podien ser?, com es podien dir? qui ens els podia fer? i vam encarregar l’Altemir i la Bona-dona a un constructor de gegants de Terrassa, en Jordi Grau.

Això quin any era? –Això era l’any 2004, i el 2005 es van estre-nar.

D’on vénen els noms que els vàreu posar? –Buscàvem en la història del poble, què podíem tro-bar que fos divertit, que tingués ar-rels de Premià de Dalt, i no trobà-vem res, fins que un dia remenant l’Enciclopèdia del Romànic de l’Enciclopèdia Catalana, vaig tro-bar que de Premià de Dalt, hi havia notícia que el Bisbe Vives al s. X, havia comprat als germans Altemir, Bonadona, Elies i Ermenganda, un castell i una torre situats on ara hi ha el cementiri. Ja està, ja els tenim! ens van agradar els noms d’Altemir i de Bonadona. En aquell moment s’havia fet l’encàrrec de la construcció dels Gegants alhora que, s’estava preparant el conte, i ens vam trobar que no sabíem qui-na cara els havíem de posar. Vam trobar fotografies familiars antigues que ens varen agradar i aquestes fotos ens vam servir de model per fer alhora la cara dels gegants, el conte i les il·lustracions.

Des que tu i la Mercè vàreu començar, com s’hi va anar afe-gint, la gent? –Bé, érem una mica els del Divertit que vam anar en-grescant altra gent, i a partir d’aquí vam fer la primera colla. Cal recor-dar que el primer en dir que ens ajudaria va ser en Pep Duran amb

qui vàrem començar a muntar l’en-titat.

Ara hi ha molta gent que no és únicament del Divertit? –Oi tant! A l’inici hi havia la Núria i en Pep, els germans Pujol, també en Marc Tintoré, la família Casanovas, els Bonastre... van ser una mica els primers geganters. A partir d’aquí s’hi va anar afegint gent, s’han quedat aquells que els ha entusi-asmat, i hem anat fent Colla.

I els Grallers com van sortir? –El marit de la Mercè Cañellas, que té un gran oïda musical, va dir

endavant la gralla, a partir d’aquí van començar a fer cursos amb en Martí Sancliment, de Vilassar de Dalt. En Pau Vila també va comen-çar a tocar-la junt amb la Maria, la seva filla i la Núria Pujol; més tard s’hi va afegir en Ferran Planell acompanyats, naturalment, de les caixes i els timbals. Per aquesta trobada s’havia de tocar una peça molt difícil que és la que havien de ballar plegats els gegants del Ma-resme a la plaça de l’Espolsada, vam demanar col·laboració a l’Es-cola de Música i la veritat és que va sortir fantàstica amb aquests joves, hi havia un violí, una flauta travessera, un teclat... vuit nanos que hi han ficat les banyes, dues setmanes assajant cada dia, amb els nostres grallers, i va sortir molt bé, la Meritxell de l’Escola de Mú-sica els dirigia, va sortir molt bé.

El passat diumenge 4 d’octubre, la Colla dels Geganters de Premià de Dalt va organitzar la XIX Trobada de Gegants de la Coordinadora del Maresme, després de sortir elegida Pubilla la Geganta Bonadona a Santa Susanna l’any anterior. I nosaltres, les Dones de Dalt, volíem saber com havia començat tota aquesta fal·lera gegantera i per això ens vam posar en contacte amb l’Agnès Julià.


Com es tria la Pubilla? –Els caps de Colla voten les candida-tes.

Es pot repetir ser Pubilla? –No, no es pot repetir, si us hi veu fixar en la Cercavila, o en el ball, hi havia Gegantes que duien una banda que deia l’any que havien estat nomenades Pubilla. Nosal-tres ara ja la tenim guardada per al dia de la trobada a Badalona, que és la propera ciutat pubilla 2010. Són candidates totes les Gegantes que no han estat Pubilla.

Agnès, un cop ja us anome-nen Geganta Pubilla del Mares-me a Premià de Dalt, què s’ha de fer? com es prepara aquest esdeveniment? –Doncs res, co-mençar a fer anar la imaginació i fer feina. Saber qui vindrà i qui no vindrà, què farem... lligar els as-sajos del ball del Maresme que es fan aquest dia, preparar la Cerca-vila. Llavors es fa un dinar per als Geganters i ja està! Normalment sol ser un àpat diferent, el que pas-sa és que nosaltres amb el pres-supost que teníem vam decidir acompanyar el dinar d’ entrepans amb un joc que vàrem idear, tot de temàtica gegantera i de format audiovisual. Pràcticament el més important era el joc que ens va dur molta feina preparar-lo, però que va ser molt divertit i molt participa-tiu.

Un cop us anomenem Pubilla, com s’implica el poble i l’Ajunta-ment? –Hem tingut el suport de l’Ajuntament, però, segurament degut a la crisi, es va rebaixar con-siderablement el pressupost inici-al, però bé, ens n’hem sortit amb imaginació i moltes ganes. També vam buscar altres fonts, vam de-manar una subvenció a la Genera-litat de Catalunya, al departament de Cultura, i encara no ens han contestat. No cal oblidar les em-preses col·laboradores de la Tro-bada, que no van ser`poques.

Perquè vosaltres teniu una subvenció, oi? –Sí, nosaltres te-nim una subvenció anual. Aques-ta ha estat extraordinària per a la festa.

Cada quan sortiu? –Depèn, aquest any poc, perquè amb tot aquest muntatge que ens venia... Potser hem fet unes deu sortides, algunes ja ens les varen tornar par-ticipant en la cercavila de la nostra Festa Major.

I el joc que veu organitzar a la tarda, que heu dit que la gent

us ha respost molt bé, que heu rebut molts mails? –El geganters s’ho van passar molt bé, perquè d’alguna manera els vam engres-car, des dels més grans als més jo-ves, no s’havia fet mai i va resultar original i sorprenent.

Tot era referit al tema gegan-ter. –Tot era tema geganter, però hi havia algun tema de geografia, que era encertar certs punts a di-ferents mapes de Catalunya on s’ havien de trobar ciutats gegante-res, hi havia proves de matemàti-ques, on calia comptar molts Alte-mirs i Bonadones...

Aquest joc us l’heu inventat vosaltres? –La idea la vam treu-re de la revista Sapiens, que es va fer pel Divertit d’aquest any, l’hem modificat, l’hem adaptat, és molt més fàcil perquè el que volíem era la participació, l’hem fet a la nostra manera.

Al final, com va acabar la fes-ta? –Molt bé, molt bé, al final vam guanyar cinc colles, perquè no es tractava que guanyés ningú en particular, sinó que el que volíem era que s’ho passessin bé.

Quan feu la Ciutat Pubilla hi ha voluntariat o ha estat per pri-mera vegada aquí a Premià de Dalt? com ha respost el poble? –No. Normalment es fa un Cerca-vila pel poble i després un càte-ring, o es va a un restaurant, com es va fer a Santa Susanna, llavors el voluntariat no es necessari, amb l’ajuda de l’ajuntament i de les bri-

gades pràcticament es fa tot. No-saltres havíem de fer moltíssim en-trepans i vam començar a pensar que necessitàvem l’ajut del poble, i la veritat és que ens va respondre molta gent, més de la que ens es-peràvem. Feia molt de goig veure com a 2/4 de 7h. del matí arribava gent del poble per ajudar-nos, amb el que costa llevar-se un diumen-ge a aquelles hores! Dissabte va venir molta gent a parar les taules, també cal dir que els geganters de Premià de Mar ens han ajudat molt en tot el que va caldre.

Conclusions. –Un èxit total, felicitacions de la gent que em vaig trobant, és molt gratificant que va-gis pel carrer i la gent et pari per felicitar-te i més després del gran esforç que va suposar i la quantitat d’hores invertides per tots; ara es veuen recompensades.

Quantes Colles éreu? –22 colles. Uns 800 geganters, també van venir cinc alcaldes del Mares-me, molts regidors de Cultura i el president de l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya.

Bé deixem-ho aquí; tens més coses a dir, Agnès? –Bé, agrair una altra vegada als voluntaris la gran tasca que van fer i també vull agrair l’ajuda del regidor de Festes, en Marc, que en els darrers dies es va implicar molt, i que fins i tot el dia de la trobada va ser dels pri-mers en arribar i l’últim en marxar. I, naturalment, també vull agrair a moltes empreses del poble que surten al cartell de la jornada i que ens han ajudat tant econòmica-ment com material, com Patates Alfonso Torres que ens va donar patates per a tos els geganters, com Font Vella, com Sunny Delig-ht i molts d’altres, que tenen part important de l’èxit aconseguit. I, és clar, a la gent del poble que va sor-tir al carrer a gaudir de la festa.

La conclusió és que esteu molt contents de com es va de-senvolupar? –Molt contents molt, a més, el dia ens va acompanyar, va fer un dia fantàstic, un dia pre-ciós, una mica de calor, però mi-llor així que no pas fred o pluja, la plaça Jordi Pujol feia molt de goig. I només em queda felicitar la Co-lla de Badalona, que amb la seva Geganta Badamar, va ser l’elegida Pubilla 2009 i serà qui s’encarre-garà de preparar aquesta Trobada l’any vinent.

Dones de Dalt.


Cau L’EspolsadaRenovació i continuïtatUn any més, el Cau l’Espolsa-

da carrega les piles per emprendre un curs que no deixarà indiferent a ningú

Aquest any, monitors que sem-pre recordarem han deixat el cau. Però ho han fet per la porta gran, ja que la seva ha estat una aportació de dimensions incommensurables que ha alçat el cau ben amunt.

Aquests darrers anys el cau ha esdevingut una entitat referent al municipi de Premià de Dalt, tant pel seu caràcter cohesionant com pels seus valors de solidaritat i tolerància. La nostra coŀlaboració amb la Marató de TV3 o la partici-pació en la recollida de brossa de l’any passat, que es va dur a terme a la Cadira del Bisbe en són no-més alguns exemples.

Ara, amb cares noves i energi-es renovades, el cau del poble se-gueix aquesta línia amb l’objectiu de donar continuïtat al projecte pel qual va ser creat ja fa 16 anys; fo-mentar el respecte, la solidaritat, la

sensibilitat ambiental i cultural i, en definitiva, despertar l’esperit crític dels joves d’una societat sovint massa individualista.

Els monitors del Cau l’Espolsada.


Arts i Lletres

Intensa agenda d’activitatsHola amics i amigues,

Tenim bones notícies: l’Ajunta-ment de la nostra vila ha aconse-guit una “partida econòmica” que ens permet convocar el 33è premi de poesia Marià Manent i també el Valerià Pujol de Narrativa (po-deu veure’n les bases a la pàgina web de la Societat Cultural Sant Jaume).

Heu de disculpar tanta efusió i que us doni aquesta noticia tot just començar, però és que enguany hem vist perillar aquesta 33ena edició per motius econòmics, i ara estem contents. El dia del vere-dicte serà el 19 de desembre i ho celebrarem com sempre a la Sala de l’Orfeó de la nostra Societat Cultural.

Quan llegiu aquesta informació, el nostre Cafè Concert de Tardor a càrrec dels “Quim Aguasca Quartet” del 25 d’octubre, a dos quarts de 6 de la tarda a la Sala de l’Orfeó, ja s’haurà fet.

Com sabeu acabem de gaudir de dues esplèndides exposicions a l’Espai Arts i Lletres: Xina, a càrrec de l’Àlex Puig i en Pere Corbalán, i Dos de l’Etienne Sabench i la Peg-gy Mérchez. Totes dues han estat un èxit per la seva qualitat i per la vostra acollida.

Per acabar les exposicions d’aquest any, ens queda la que farem del 8 al 29 de novembre. Per celebrar el 10è Aniversari de l’Associació d’Artistes de Pre-mià de Dalt, acollirem l’exposició col·lectiva d’Arts Plàstiques que inaugurarem el 8 de novembre al migdia, al pati de l’Espai Arts i Lle-tres.

Més coses: ja han començat les Classes de Català a càrrec de la Mariona Borràs. Com que l’edi-ció anterior va ser un èxit, no hem dubtat a fer-ne una de nova. Si hi esteu interessats podeu telefonar la Mariona al 93 751 16 56 o notifi-car-ho a la Pili, a secretaria.

També us notifiquem que el ter-

cer Concurs de Curtmetratges ja ha estat convocat; podeu veure les bases a la pàgina web de la Soci-etat Cultural Sant Jaume. El passi de les obres que opten a premi i el lliurament dels guardons tindran lloc els dies 24 i 25 d’abril de l’any

que ve. Animeu-vos a participar-hi! Ja veieu que tenim moltes cites amb Arts i Lletres.

Us hi esperem.

Enric Vila i Roig


Coneixeu el Grup de Danses del Món?

Us agraden les danses?Us convidem a passar-ho bé cada primer dissabte de mes

a 2/4 de 12 (11.30) a la sala de l’Orfeó

de Sant Jaume.

Si voleu més informació telefoneu a: Fina Manent 937517468

Ballarem molt!

No t’ho perdis!

Danses del món per a nens i nenes

Grup de Lectura Hola amics lectors!

El 25 de setembre vam comentar els llibres de l’estiu. I el 30 d’octubre el llibre DINER FÀCIL del nostre conter-

tulià habitual Josep Fecúndez.

Els propers llibres que llegirem són:

OLOR DE COLÒNIA de Sílvia Alcántara

PETONS DE DIUMENGE de Sílvia Soler

Us esperem cada últim divendres!

El 15 de Novembre Premià de Dalt, i Sant Jaume en particular, es vesteixen de blau-grana, en cele-brar la trobada de Penyes Barce-lonistes del Maresme, organitzada per la Penya Barcelonista Premia de Dalt Sant Jaume. Una festa de total sentiment barcelonista que uneix, apart dels penyistes, a tots els seguidors i aficionats del Bar-ca, aquest any més si cap, envol-tada per la bona marxa del primer equip, desprès de tenir ja de mo-ment... CINC COPES.

Programa d’actes:A les 10h. Rebuda a les Penyes

i Esmorzar.A les 11.30 h. anada a l’Ajun-

tament acompanyats pels Gegants de Premià de Dalt i Premià de Mar i la Cobla Premià. Rebuda per part de les Autoritats.

A continuació al recinte de Sant Jaume, audició de sardanes i es-trena de la sardana Som i Serem del compositor premianenc Josep Fecúndez, amb motiu de la troba-da.

Partit de Futbol Sala amb els Veterans del Barca i Veterans de Premia de Dalt.

Dinar de germanor a la Torre del Pi, acompanyats per personali-tats del Futbol Club Barcelona.

US HI ESPEREM A TOTS!

(Pel dinar es requereix reserva anticipada, amb ingrés al compte de la penya a la Caixa Laietana)

Actualment som en total 1.054 Penyes Barcelonistes, 24 d’elles a la nostra comarca. La nostra raó de ser es aglutinar a tots els bar-celonistes, socis i simpatitzants de cada població de Catalunya i la resta del mon i per tant servir al BARCA i als penyistes associats a cada una de les Penyes.

En particular la nostra penya ofereix a tots els seus socis la possibilitat de veure tots els par-tits al nostre local amb una pan-talla “plasma” de 60 polsades de perfecta visió. Recentment també possibilitem el trasllat a l’Estadi amb autocar, a un preu molt asse-quible.

FES-TE’N SOCI!

17a Trobada de Penyes del Maresme


Cineclub Espai de CinemaL’Espai de cinema hem co-

mençat la temporada amb la projecció de CAMINO, esperem que aquells que veu poder venir us agradés, una pel·lícula dura, però un exemple de la vida real.

Continuem el 23 d’octubre amb EL LECTOR. Una història que co-mença en l’Alemanya després de la Segona Guerra Mundial. Tor-nant del col·legi, l’adolescent Mic-hael Berg se sent de sobte malalt i Hanna, una desconeguda que li dobla l’edat, li ajuda a arribar a ca-sa. Una vegada recuperat, Michael busca a Hanna per donar-li les grà-

cies. Comença així un apassionat i secret idiŀli entre els dos. No obs-tant això, malgrat la intensitat de la seva relació, Hanna desapareix un dia misteriosament deixant a Michael confús i desconsolat. Vuit anys més tard, sent ja estudiant de Dret, Michael assisteix als judicis pels crims nazis i es queda atònit al trobar-se de nou amb Hanna, aquesta vegada, com acusada. A mesura que es va revelant el pas-sat de la dona, Michael descobreix un profund secret que tindrà un gran impacte en la vida dels dos.

El mes de novembre L’Espai de cinema projectarem GRAN TORI-NO. Aquesta vegada no ho farem com de costum el penúltim diven-dres de mes si no que, per coŀla-borar amb la secció Recuperem el Teatre, la farem el dissabte 14 de novembre, dia de la Marató. Aquest dia esperem també la vostra coŀla-boració venint a veure la pel·lícula i com o no fer una mica de sinopsis

Walt Kowalski (Clint Eastwood), un treballador jubilat de l’automòbil, ocupa el seu temps amb reparaci-ons domèstiques, cervesa i visites mensuals al perruquer. Fins a la nit que algú intenta robar el seu Gran Torino del 72. Tan lluent com esta-va el dia que el propi Walt va aju-dar a treure’l de la cadena de mun-tatge fa dècades! El Gran Torino fa que el seu tímid veí adolescent,

Thao (Bee Vang), entri en la seva vida quan els pandillers hmong intenten pressionar al noi per què el robi. Però Walt ho impedeix, convertint-se a contra gust en he-roi del barri, especialment per a la mare i la germana major de Thao,

Com us vam dir en l’última re-vista, tenim idees per a millorar i una d’elles es donar l’opció per a aquells que no han pogut venir a algunes de les nostres projec-cions, deixar els dvd que tenim. Cal dir que no temin tots els que projectem. Però pensem que es una bona idea, ja ho sabeu.

Convocat el III Concurs de Curtmetratges

de Premià de Dalt

Acceptació d’obres fins el 9 d’abril de 2010

Bases i més informació a la web: www.scsantjaume.com


Coŀlaboracions La nova realitat econòmica

Tothom parla de crisi, però la realitat és que estem immersos en una nova situació econòmica, ja que la comparació amb l’anteri-or crisi és força diferent, entre al-guns punts que podem assenyalar respecte de l’escenari existent a l’acabament de les Olimpíades i a l’Expo a Espanya a inicis del any 1993 és diferent i alguns dels fac-tors són:

1. La globalització: en la dèca-da anterior els països podien en-trar en recessió uns abans que al-tres i a la vegada sortir en diferents temps. Així els països europeus a l’inici dels anys noranta estaven ja dins d’una crisi que a Espanya es va endarrerir fins a finals de 1992 i per tant si un país no podia vendre en el seu país tenia la possibilitat d’anar a altres països. Amb la glo-balització de les recessions això ja no és tan factible.

2. La relació del canvi de mo-nedes del dòlar vers l’euro: a l’an-terior dècada el dòlar estava per sobre de l’euro i en l’actualitat l’eu-ro arriba a estar quasi al 50 % per sobre del dòlar.

3. Les possibilitats de tenir ins-truments d’equilibri dels països enfront de la seva situació exterior i poder adoptar mides de devalua-ció de la seva moneda per a poder equilibrar la seva balança comer-cial.

4. La informació: hem de tenir en compte que en els anys noran-ta l’obtenció d’informació era força complexa, havíem de cercar pels directoris telefònics o empresa-rials, fer contactes via lletra o fax per analitzar les possibilitat de comprar; no teníem el mitjans de recerca que permeten en l’actuali-tat fer una connexió des de la llar o l’empresa i comprar qualsevol co-

sa a qualsevol país. 5. Corol·lari de l’anterior factor

és la comunicació, que forma part dels darrers avantatges en la pre-sa de decisions en els processos de compra, fent més fàcil i perillosa la facilitat en incrementar o equivo-car-se en les despeses personals o empresarials.

6. El canvi en la piràmide de població que ha fet un increment en la part d’edat superior i que comporta uns nous plantejaments de polítiques socials i de dedicació de recursos.

7. La immigració, amb l’existèn-cia a Espanya de més de 5 milions de persones que necessiten de noves atencions i que fan canviar les dotacions pressupostàries.

8. Tampoc hem d’oblidar el canvi en les preocupacions en els materials ecològics, els quals com-porten noves formes d’actuació personal i social.

9. El canvi en els hàbits alimen-taris fent que la tipologia dels àpats i la seva composició ha canviat de forma substancial.

10. El canvi en la piràmide de satisfacció personal.

Hem volgut destacar alguns dels factors que són simplement uns indicatius, que si bé estem en una situació de recessió i en alguns casos de deflació, la com-paració amb darreres situacions econòmiques s’ha de fer amb un plantejament innovador i s’ha de respondre així quan els escenaris són tan diferents. Aquest és el gran repte que hauríem d’afrontar amb un canvi de mentalitat i d’actua-ció; pensant que no estem tan sols enfront d’una situació de crisi sinó d’una nova realitat econòmica.

Enric Rubio, economista.

El 6 de novembre haurem pogut assistir a la conferència sobre eco-nomia del cicle Converses de Tardor, amb el tema de la crisi econòmi-ca com a eix, i a càrrec d’en Francesc Cabana. Un altre economista, Enric Rubio, ens ofereix aquí també la seva visió sobre la crisi.

Coŀlaboracions

La música i el Palau per damunt de tot!

Sóc “Amiga del Palau” des de fa molts anys. Estimo i m’agrada la música.

I és precisament per això, i com a catalana, que crec que ara més que mai tots hem de fer costat al nostre Palau de la Música. Ningú ha de deixar de coŀlaborar ni d’anar als concerts que se’ns proposen.

Des de fa més de 100 anys el Palau ha sigut l’entitat que ha donat els concerts i els progra-mes més interessants i variats.

Malgrat que un grup d’impre-sentables s’han volgut apropiar, no només dels diners, sinó de tot el que representa el Palau, al final no ho han aconseguit i ens en podem felicitar perquè pagaran pel seu delicte.

Jo ja vaig als concerts però des d’aquí animo a tothom a omplir més que mai el Palau, per demostrar que és de tots els catalans que estimem la música de veritat sense buscar el nos-tre enriquiment personal.

Fina Manent


Grup de MuntanyaEl Figaró, Teià i bolets

L’excursió del mes d’agost, com ja és tradicional, va consis-tir en la caminada nocturna per l’entorn de Premià. Caminar de nit, a la fresca amb la llum de la lluna, és molt diferent de les altres caminades. Arribats a la platja, ens esperava una refres-cant sindriada per donar em-penta a la tornada. I com cada any, molt bona assistència.

Al setembre, fèiem vacan-ces, per tornar de nou el mes d’octubre amb una excursió al Figaró-Montmany. Una cami-nada des de l’estació del tren. Seguíem pel torrent i sot del Bac, una profunditat del sòl on el rocam sobresurt amb espec-taculars monòlits de pedra na-tural, ocasionant figures com les Dues Germanes, el Tap de Xampany, balmes, altes casca-des i tolls d’aigua. Ja a dalt del cim, un alçat mirador ens invita-va a l’observació de la vall. I fi-nalment el castell de Montmany, on encara un parell de parets són un clar testimoniatge d’un passat ja molt llunyà. L’itinerari ens oferia tot un seguit de con-trastos, tan geològics com de vegetació, així com una com-pleta visió, tan des de dalt de la cinglera com des de la vall, del Sot del Bac.

El dia 7 de novembre es durà a terme una caminada amb la Unió de Teià, una pas-sejada pel poble amb la visita a les ermites i oratoris. Sortirem a peu des de Sant Jaume a les 8 hores del matí. La passejada inclou esmorzar i guia amb les explicacions oportunes pel preu

total de 4 euros.Acabarem l’any amb una

altra excursió que també s’ha fet tradicional: serà per anar a buscar bolets, el lloc s’anunci-arà més endavant, segons com

sigui la temporada. Excursions per a tothom mí-

nimament preparat i que vulgui participar-hi.

A reveure,

Grup de Muntanya

Les “dues germanes” i el “tap de xampany”

Vista de Teià amb el campanar de l’església al centre


NOVEMBREDivendres 6 Converses de tardor: La crisi econòmica. A càrrec de Francesc Cabana, economista. A les

20 h A la sala de l’Orfeó. Junta de Sant Jaume. Dissabte 7 Excursió de matí: Caminada per Teià. Amb la Unió de Teià. 4 euros amb esmorzar i guia.

Sortida des del pati de Sant Jaume a les 8h. Grup de Muntanya.

Dissabte 7 Danses tradicionals catalanes i del món. Per a nens i nenes. A la sala del Teatre a dos quarts de 12. Grup de Danses.

Dissabte 7 Exposició i Tast de Bolets. 13a mostra i tast de bolets els dies 7 i 8. Inauguració dia 7 a les 112 h. A la sala de l’Orfeó. Tocats pel bolet.

Diumenge 8 Exposició coŀlectiva: 10è Aniversari de l’Associació d’Artistes de Premià de Dalt, del 8 al 24 de novembre. Inauguració dia 8 a les 12 h. Espai Arts i Lletres 20h. Arts i Lletres.

Dilluns 9 Curs de Català. Els dimarts i dimecres al vespre, a la sala de juntes de Sant Jaume. Preu: 20€ al mes, matrícula 5€. Informació a secretaria. Arts i Lletres.

Dilluns 9 Curs d’Àrab bàsic. Els dilluns de 6 a 7 del vespre, a la sala de Juntes de Sant Jaume. Preu: 15€ al mes. Junta de Sant Jaume.

Dimarts 10 Pla Estratègic i de Qualitat de Sant Jaume. Sessió informativa i participativa. A la sala de l’Orfeó a les 20h. Junta de Sant Jaume.

Dimecres 11 Curs de Ball en Línia (line dance). Els dimecres de 9’15 a 10’15 del matí, a la sala teatre. Preu: 16€ al mes socis / 20€ no socis. Junta de Sant Jaume.

Dijous 12 Curs d’Escacs per a nois i noies de 6 a 16 anys. Cada dijous de 6 a 7 del vespre. Preu: 20€ al mes. Junta de Sant Jaume.

Dissabte 14 Marató per recuperar el teatre. Teatre de Sant Jaume a les 12 del matí. 24 hores ininterrompudes d’activitats. Fins diumenge a les 12. Recuperem el Teatre.

Dissabte 14 Cine fòrum: “Gran Torino”. Al teatre de Sant Jaume a les 22h. Espai de Cinema.

Diumenge 15 Trobada de Penyes Blaugranes del Maresme, Cercavila, Sardanes, botifarrada, gegants i partit de futbol. Des de les 10 del matí. Penya Barcelonista.

Dimecres 25 Exposició: Mans de dones treballadores, a la sala de l’Orfeó de Sant Jaume a les 19h. Fins el 30 de novembre. Dones de Dalt.

Dimecres 25 Dia internacional contra la violència de gènere. Lectura de manifest contra la violència vers les dones. A la plaça de l’Ajuntament a les 20h. Dones de Dalt.

Divendres 27 Tertúlia de llibres. A la sala de l’Orfeó a les 21h. Grup de Lectura - Arts i Lletres.

DESEMBREContinuen els cursos setmanals de Català, Àrab, Ball en Línia i Escacs els mateixos dies.

Dimecres 2 Trobada de dones. A la sala de l’Orfeó a les 20h. Dones de Dalt.

Dissabte 5 Danses tradicionals catalanes i del món. Per a nens i nenes. A la sala del Teatre a dos quarts de 12. Grup de Danses.

Dissabte 12 Excursió a buscar bolets. Sortida des del pati de Sant Jaume a les 8h. Grup de Muntanya.

Dimecres 16 Curs de cuina. Fet per les dones del poble. A la sala de l’Orfeó a les 18h. Dones de Dalt.

Informació més actualitzada a internet: www.scsantjaume.com

AGENDA DE PROPERES ACTIVITATS

L'Informatiu 34 - Novembre 2009

Documents

Transcript of L'Informatiu 34 - Novembre 2009