Diari el'Andona Dh8IcIr8a,10 de)lllol del 2010 13

LA LENTITUDI;>ELA.JÜsTfcIA-. ".

L'INFORME DE L'EXPERT ARRIBARA A RNAL D'AGOST

Xifres lIcatastrotiques" .ala BatlliaIDvicepresident de l~sociació Intema~ona1 d'Uixers recomana ínstaurar la figura del'executórde sentencies per posar fi a l'aUauactUalde dossiers 8 ms agents dé la justicia reclaJ!len spluci6i1s

c.MIDIAndoIl8 la \/ella

BIsagenta de la JU8tfda en blocvan tomar a posar ah1i sobre lataula la greu situac16 en qu~ eatroba el sistema judicial per l'e!e-vadísslm volum de senrendeaque hi ha pendI!nts d'execucI6l elbloquelg. que se'n deriva. Unes28.000 en estoc, segons va xIfrarel presldent del Consell Superiorde la JusdcIa (eso, UuIs Monta-oye. Una dada alarmant que noha passat per alt al W:epresidentde l'Assoclacl6. Intemadonald'Uixers de justicia 1d'o1IcIalsju-didals, Bernard Menut, que haestst tres diea a AndOn'llper ava.luar lea necess1tats que té el paía

QU~ HAN DIT

BernardMen~Va. As$.INmINACIONAL D'UIXERS

"La justída oferlrla UDmillor servei áIDb UD

agent especIa1itzat w

DavidMoynatI'REsIDfNT DE LA lIAnuA

"Cal una respostad'immediat; l'estatactual és preocupant"

en la matérla -s'ha entrevlatatamb agenta ptlUtIcs,econbmlcs 1judidals- 1 també analItzar lespossIbDltatsd'lnstaurar aquí unafIgwa com la de l'uIxer.

Me~ va qualiflcar de °catas-trñllques" les %Ifresamb ~ s'hatrobat, alhora que va reaaaltarque "Iajustfda oferIrIa un mIIlorservel sll'eEeCUd6 ea la amb unagent eapedalltzar': No obvia, amés. que actualment hi ha moltapoca paJaos al m6n 00, oom alPiinctpat, és el batlle qul encaras'enC11IJ'1!88de ter com¡illr les re-soludons judiclals. oLa sodetatandorrana vol una justfcIa ~Imptda~va concloure. Per tot pie-gat, recomana i posa a I'abast laseva esperlmda 1 lea elnes perajudar el PrIncIpat a Implanta!; siahí ea consIdera neceasad,1a fi-gura de l'eEeCUtoreDemalitzatDe (et, ha de ser el Govern o elCansen General els que impulalnuna Be!o una proposIcI6 per cre-

LESXlFRES

13652 2.828. ANYS,& el temps de mlljanaque tJ1IUena exeaJtar1!e !'I60'J6deles sent!ncIes iIAndona. 8 20!6

en requ8re1xm6s c;teCinc. En c8rM,al pera ver la xIfracau en pIcat. Se-lID"8 va explicarMerM.al seu des-patx la mIIjana,.tDtI que"sempredep6n de la dlficullBtdeis casos",es de 5,3 mesos.

. ~ & Ia.mI1janaque . DOSSIEiis..& I'estocdecausesque emet un baUlacada ~ a Al>- par exei:utar. en l'AmbItcMt, acu-dona, se(IInS va detallar DavId mulades durant el c;ursjudicial

Moynat. Tamb6 Vaexplicar que ea- 2009-2010.. L'Br6'passl!Íla.1dfRl ._

1

daOllclnajudJclal evacua anual- etII de 2.424, el c;urs 2007-2008,ment di! rnItjan!Iuna 700 dossIefs. la dada no SUpenMI els 1.900 dos:

I

Durantaquestcwsjudlciaf,se sIeIs,l el 2006-2007,el nombie

n'han enIIesÚt4.290(en vanenIIar aia de 1.556,tal comva InfonnarI una4.500). . I el presldentde la BadIla.

ar un uI:reca l'andorrana. sempreque hi h!'8Iun aCordIvohintat deter-ho. Ea preven que, segons elca1endari~eit. el vicepresi-dentdels.uDen fadllDibar afInaId'agost un infonne al CSJamb lesrect'",.n.d<>DS que aeguI Qpof-tunea. m document ll8vors ea re-

metra al cap de Govem 1°Japer-tany ala agents institudonals de""d~ va evidendar el dep delCol.1eg1d~ Jean-MichelRascagnerea.

Amb tot, Menut va mantenirdimarIs passat un primer contac-te amb el Uder de I'ezecutiu, Jau-

,~e~ ~ei ~ ~e'ia"'qi1est16.Ap~de 18prein-se. amb p~i~tc1arque ¡jo Ui:orreij)onia a enp8i1aren boca del cap de ~ l'eK-pertgal va comentar "cre«.que[B~ -él peñeCtaDient-

consCIent d~ b1oq~i de la si-

,.

,..;,

tuad6 en.qti~ es troba el paía Ique cal trobar una solucw. 1sem-bla, va afeglr"Iñ, només n'l1I hatres ae.poaslbles: n~~A con-tnJctar~~olWlato.~

. lés base8per~uri_-1m IIfonot.. .'

.aAM PERUNA1IEM:ct6ÜI!III¡\'Bls1;epresentantí 'deis estBmentsjudIcIals van IIisistli'qII4'.catposar=neta una qiIestI6que i'ha anatportant a l'eúrem els darrersanys; oLasiruad6 s'ha,tensat enun punt ~ cal m¡¡cd0liar; no espot seguir aguántanHI'áqueatamanera~ Vac:laIIiiirRaScagneres."Galcup¡l. reSPIlIta:.Q'\iÍ1mediat;peu¡uU'esta~ actual és preoq¡-pant. Hem respost iunb 'el.1¡U8hem pogut pero na podiem (er

; fróntauna sliiw:t9 a1armanti va~,e1~MhiBilt1lla.DIfd((MQytJa't;:tenfnt~mmpte~áqU$r;Ur8~ iu:u~ulat

,2.828~~ .

.SocietatDIVENDRES

16 DE JUUOL DEL 2010

--

el PeriOdic d' Andooa 11

DESBLOQUElG DELS DOSSIERS ARXIVATS A LA BATLUA

La propoSta. d'extemalitzarI'execució de sentencia,' per elI'agost.

.o A la Batllia hi hamés de 28.000sentenciesbloquejades

o Laprivatitzaciódelservei no costara resa l'Estat, tot i que sique el controlara

11

PEPA GALLEGO-ANDORRA LAVBlA

Ha estat una demandahÍStbric:a1 ara sembla queja té un cam1 trac;at perconvertil'Se en realitat. A

final del mes vinent, el vicepresidentde l'Associació Internacionald'Uixers, Bemard Menut, presentadun document de propostes I de reco-manacions per aplicar la figura del'extemalització de l'execució desentencies al Principat. Aquesta in-corporació a les tasques judicials potsuposar una evacuació important deles més de 28.000 sentencies quequedln per execut;¡r si es té encompte que el temps per executal'les es pot veare reduit de dos anys a5,3 mesos, Val a dlr que cada anys'afegeixen més de 1.000 sentenciesque es queden bloquejades.

En una mateixa taula assegutsahir, el dega del Col.legi d'Advocats,el presldent del Conse11Superior deJusticia, Uuís Montanya I el presl-dent de la Batllia, David Moynat,acompanyats també per Menut, vanCiestacar la importancia d'aquestaaplicació. <Ésuna necessltat que esfaci un incis sobre una refurma queés Imperiosa., va manifestar Moy-nat, que va afegir que el <model ac-tual és preocupantJ, . .

El procés ara sera el de rebre I'in-forme del jurista especialitzatfrances I de presentar-lo al cap deGovem. Batllia, Advocats I ConsellSuperior de Justícia seran e1sque do-naran Impuls a aquesta Iniciativanecessaria, ja present a altres paIsoseuropeus. <DeI'uixer frances, Menut

agafiIIa tot al10que es puguj adaptara la legislació andorrana., va expli-car Montanya. L'lnforme, amb elvist-I-plau del Govern, s'haura depassar'al Conse11General. Tót I aixo.suposa un procés 11arg,cuna vega!iatinguem I'informe hi ha una felnade desplegament legislatiu per fen~va lI1aIlÜi!starRascagneres.

Aquesta agencia externa de catreprivat no suposara cap cost a les al'-ques estatals, ja que sera costejadape1s mateixos deutors I creditors deles causes executades. Aix1ho va ex-plicar Rascagueres, que va destacarque si aquesta extemalització no esfa en breu ctindrem una Batllia blo- "quejada>, va dir. cAltres paIsos euro-peus han extemalitzat les,execu-cions a agencies, que tot I que no es-tan costejades per l'estat, si que lescontrola>, va dir Menut.

Moynat va fer referencia aliir adades estadístlques que mostren elbloqueig de sentencies als despatxosde la Batllia. De fet, en I'ilmblt civilen I'any 200:2, en que es disposava

de cinc oficines judlcials, ht'haviamés de 2.000 dossiers, I en I'any judi-cial2009-2010 n'hi ha més de 4.500,la qua! cosa significa que el nombred'entrades s'ha duplicat I ara noméses dlsposa d'una oficina judicialmés. Tot I aixo; el presldent de la

Batllia ha explicat que aquest aug-ment important comporta un esfurc;per evacuar dosslers, gracies al qua!es pot aconseguir evacuar una miga-na de més de 300 sentencies per bat-Decada any. .. ..~

28. OOOMl1liNICiesperexecutar, de civil I adminIstr8tiu,

Idha ~ a laBatIIIa.- - - - - - - - - - - - - - - - - - -- - - - - - - --

60% de les execucionsdeles 881IiN lCies b1guen

actuaIment dos anys.-- ------------------

1~ 000 I escaIg s6n lesunt6IlCies que cada any es vanagregant per a l'execuc16 .- -- ---- --- ---

2.828s6n1es~per executar en la lI8CCI6 civil

que van entrar I'any 21109-2010-- - -----------------

5 ,3~ éItIaduradarnJqana que bfga ... agent extema executar una .minc:I&

\

1111111111111111111111111111111111111111111111111111111111111"

L'agent privattindra un nivelldefonnaci6 similar aldeis juristes- - - -.-- - - - - - - - -- - - - - - --- - -- --.. Menutva explicar que latend6ncla és que les ag6nclesespeclalltzades a executarsent6ncles estlguln formadesper JurIstes amb una.f0rmaci6 si-mIIar a la deis advocats I batlles.A més cal tenIr' ~ ¡iriIcIIc8pro-tesslonal de fins a dos anya. -SIAndorra ha vol Integrar cal queniclutI gent de bon nivel! Juñdicper a aqwst HMII, sempre sotaun contro va explicar ei Juristafranc6s.---- -------.. L'avantatge d'aquesta fónnu-la. és que a mis de no suposar... cost p8r a l'Estat, perqulI ~costeJat pela.matelxos.cleutors Icredlt~rs de les causes, és qUIIes desbloqueJarilla situacl6 dedosslers que fa anys que no te-nen sortIda de la QatlIIa.SI ara espot trlgar més de dos anys enl'uecucl6 amb un agent extamencarregat d'aquesta tasca,aquest termlnl pot ser de pocmés de cinc """,os. EIs comunsI el OCMIrTIBÓnuns ~Ia genera-dors d'aquests expedients, através de multes o expedlents.que es van acumulant a la BaUliaI que també es veuran benefi-cIats d'aqwst desbIoqueIg.

DIVENDRES 16 DE YUUOL DE 2010 Andorra

JUSTIOA

LaBatlliaqualificademoltalarmantel col.lapsequehihaen,I'execuciódelessente-nciesjudicialsJean MichelRascagneres, el dega del Col.legi d' Advocats, aposta perque s'implanti la figura de l'uixer a Andorra

David Moynai. el presi-dent de la Batllia. consi-dera que la justicia estaen una situacl6 alar-

mant per la gran quanti-tat de sentencles judi-clals que no han pogutser executades.

«Cal una resposta d'im-media! ja que no podemfer front a una situació

alarmant. A I'anyjudicialdel2006-2oo7hi havia unestoc d'uns 1.500 dos-siers per executar enI'ambit civil el2009-2010eren uns 2.800". Aixf decontundent es va mostrar

David Moynat, el presi-dentdelaBatllia,respec-te a la situació de les exe-cucions de senténcies. ID

deg~ del Col.legi d' Ad-vocats, Jean Michel Ras-cagneres, va afegir sobreaquesta qüestió que«1'Estat té I'obligació derespondre» i va explicarque «en total IDha 25.000sentencies per executar,tant en nn\bit civil comen l'administratiu i la

gran majoria són enaquest darrer camp",

Bemard Menut amb els principais responsables de l'estament judicial andom.

. Aquestes declaracionsles va dur a terme durant

la presentació que es vafer a la Batllia de la visitade Bemard Menut, vice-president de la Unían In-ternationale des Huissiers

de Justice et Des Officiersjudicials. Aquest expertfrances ha estat uns dies

al Principat a petició d'u-na comissió del Consell

Superior de la Justicia'encarregada de treballarsobre un futur text de

procediment civil. L'ex-pert advoca perque An"dorra compti amb la fi-gura de l' agentd' execució judicial, I'ui-

xer, com ja 'passa a bonapart del món.

Uuis Montanya, presi-dent del Consell Supe-rior de,la Justfcia, va, afir-mar que «Menut far~ uninforme sobre aquestaqüestió i es presentaranles recomÍlnacions al capde Govem per veure si

senténcies judicials. Se-gons els representantsd' aquests estaments si noes va per aquest'canú, ca-da vegada ser~ més difí-cil executar' les senten-

. cies. Per Rascagneres,«no té cap cost pel públicsi s'extemalitza aquestservei ja que no ho luJur~de sufragar l'Estat sinóque les d~es aniran adrrec del privat que facid'executor de les senten-cies».

Bernat Menut va expli-car que «extemalitzar l'e-xecució de sentencies fa

que el 'procés sigui mésmecarnc i r~pid. 1 lessentencies es poden exe-cut~ en uns 5,3 mesos demitjana. Pel que fa alsagents d'execució judi-

P.M. cim, haurien de tenir unaformació jurídica eleva-da» i va assegurar queels qui fan aquesta funció

són adaptables a Andor-' . en altres paisos comra». Tant el CoHegi Franc;a són «gent qued' Advocats com el Con- acostuma a ser juristasell Superior de la JuSti- amb la mateixa fonriaciócia i la Batllia van mos- jurídica que un magistrattrar la seva posició o un advocat». Rascagne-favorable que ,Andorra res va roncloure que uncompti amb aquesta fi- 60% de les sentencies tar-gura i que s.'exterruilitzi, den. dos anys o,més enper tant, l' execució de executar-se.

ECONOMIA

Elspreusesmantenengalrebéestablesdurantel mesdejunyLa variaci6 intemanuall'IPC es va situar en un 1,9% i l'acumulada durant, elsdan-ers 12 mesos és de 1'1,2%, pero en relaci6 al maig, l'augment va ser del 0,10/0

IU!J)ACCÓAndorra la Vella

Els preus han pujat un0,1% durant el mes dej\iny en comparacl6 almaig, i 1'IPCinteranuales va situar en gairebéun 2%.

Els preus van pujar un0,1% al mes de juny i sesituen d'aquesta maneraI'IPC en un 1,9%. Així hadestaca el Departamentd'Estadística, que va as-

senyalar que aquesta es-tabilització de la variacióinteranual de l'IPC es deual fet d'haver registrat,durant el juny, la mateixavariaci6 mensual del

0,1%, del mes de iuny del2009. D' altra banda, lavariació acumulada al

mes de iuny del 2010 ésde 1'1,2%.

BIs grups que mante-nen un comportament al' alc;a són els que tenenunes variacions mensuals

que pugen quan I'any an-terior baixaven: alimenta-

--

ció, salut i restauració;baixen menys que I'anyanterior: roba i calc;at; iels que pugen més quel' any anterior: esbarjo. Encanvi, mantenen un elec-te moderador sobre 1'IPC,els grups que tenen unesvariacions mensuals quepugen menys que I'anyanterior: transport i habi-tatge; baixen quan l'anyanterior pujaven: mobles;i es mantenen estables

quan I'any anterior puja-ven: béns i serveis diver-

sos i ensenyament.

Pel que fa a les varia-cions anuals, Estadísticadestaca I'augment de lainflació deis grups alí-mentació, salut, hoteIs irestaurants, vestit i calc;at,i esbarjo; el mantenimentde la inflació del grupbéns i serveis diversos, ila disminució de la infla-

ció deis grups transport,mobles, habitatge i en-senyament. .

En comparaci6 amb elspalsos vei'ns, 1'IPC intera-nual de Franc;a toma abaixar d'una dedma persegon mes consecutiu is'ha situat aquest mes dejuny a 1'1,5%.L'IPC d'Es-panya registra aquestmes de juny una variaciómensual del 0,2% i ha fetbaixar de tres decimes lainflació interanual a1'1,5%.

8 I ANDORRA

IEXECUCIONSCIVILS

Elsresponsa.blesdeisuixersIliuraranI'informeambelsconsellsa I'agost

DIVENDRES, 16 DE JUUOL DEL 2010 I BONDIA

Tantla Batlliacomelsadvocatsexposenquela.situacióés insostenible

IILF.AIIXHIA LA\I!UA

BIs responsables francesas de laUnió IntemadonaI deis Uixersde Justicia i deis Oficials Judicialsvan manifestar que a finals delmes d'agost tindran enIlestit eldocument en que es re001lira lesreoomanadons per implantar a .Andorra una figura que serveixiper agi1itzar les execudons dvüs.

D'aquesta manera. el vicepre-sident d'aquesta entitat, BemardMenut, va..posar en relleu '1esxifres catastrbfiques d' Andorraen materia d'execudons" i va re-

cordar que ja queden molts pocspaisos al m6n on encara depen-guin deis jutges. És per aixil queva reoordar que en molts estats,especialment europeus, hi haun sistema basat en una agen-da extemalitzada i independenteconOmicament de l'Estat que esdedica a executar les sentenciesen materia dvil.

Menut va manifestar que les

Menut, MonIInya 11I8Icagneres, ahlr, 8 lB _ de lB Just1c18.

persones que integrin aquestssistema hauran de tenir un ni-

ve1l de formadó ilptim, sinúIaral deis jutges o eIs advocats, iva reman:ar que, malgrat queés una agenda independent, estracta d'un sistema que esta sotael control deis jutges. A l'agendaon e1ltreballa el termini per a una

execudó és de 5,3 mesas, cosaque garanteix, ilbviament, queeIs perjudicats vegin satisfeta laseva demanda. "Cal que la sod-etat nOOque la justída és efica(',va concloure.

Un cap es tingui aquestes con-clusions, des del Conse1l Superi-or de la Justiciá les trametran al

I@I ~,~lER'ALS .FERUAUS1

~ fenetéria.vaJira, s.a

Materials de construcci6 100%

Ferreteria industrial

Cuines i accessoris

Banys i complements

Paviments

Revestiments

Bricolatge

Govem, perque legisli o prenguiles mesures neoessaries per im-plantar aquest nou sistema.

El president de la Batllia, Da-vid .Moynat, va reoordar quel'any judidal 2009-2010 es vaentrar un total de 4.500 dossiersdvi1s i se'n va evacuar 4.150,ambla qua! cosa cada ofidna judidalen tramita 700 cada any i es dic-ten unes 365 sentencies de mitja-na per cada bat1le. Ma1grat aixil,cada any s'afegeixen a les l1istesd'execudons pendents un milermés de casos pendents. A més amés, el6O"kde les execudons tri-guen més de dos anys a materia-litzar..se.

És davant d'aquesta situadóque Moynat va remarcar que "caluna resposta immediata perquela situadó és més que preocu-pant". De la seva banda, el degadeis advocats, Joan Miquel Ras-cagneres, va alertar que cal unasoludó ja que si no la situadó naparara d'agreujar-se. 8

IVISITA OFICIAL

ElGovemdefensalamesuradelancar el dla29

El Govern va predsar ahir,sobre el tancament de lesofidnes i botigues amb mo-tiu de la visita del coprincepfrances, Nicolas Sarkozy, queno es traeta d'una novetat jaque en visites anteriors (I'any1993 i el 1997) ja s'havia fet,"com una prova de norma-litat i d'adhesió institudo-nal al coprfncep que, per laseva condidó de presidentde la ~lica Francesa,no pot visitar sovint Andor-ra", tal com van destacar. Defet, l'executiu lamenta lescritiques per aquesta mesu-ra i remarca que eIs acordsadoptats pe1 conse1l de mi-nistres per preparar la visi-ta de Sarkozy s'han adoptatdesprés de les reunions tec-niques mantingudes entrerepresentants del conjuntd'institudons andorranes i

atenent les petidons que elshan fet arribar. 8

IEDUCACIÓ

BolorsCannona preténoptimitzarrecursosIAGtNaes

ANJORAA LAVEW\

Dolors Carmona va jurar ahirel c8rrec de secret:IIria d'Estat

d'Educadó, després de la dimis-sió de Josep Roig. Carmona vaexplicar que la primera prioritatsera posar-se al COlTentdel fund-onament del ministeri per poderoptimitzar recursos i reestructu-rar una mica la drrega de cadadepartament per donar respostaa totes les necessitats.

El cap de Govern. Jaume Bar-tumeu, va destacar la tranquil-litat que eIs dóna la nava secret8-ria d'Estat per la seva "solvenctacontrastada" en l'iunbit educa-

tiu, i va recordar que s'ha trobatamb una serie de situadons quehan hagut de ~ a causade '1'herencia complicada" ques'han trobal

Carmona va explicar quefequip anteriorja va detectar quecalia equilibrar algun deis quatredepartaments per poder atendretotes les necessitats i treba11ard'una manera més ilptima. Lanava secret:IIriad'Estat va reoor-

dar que hi ha hagut dues noves

C8nnona wa)llm ahlr el cIIrrec.

incorporadons, Maria Rechi i U-dia Samarra, mentre que DavidGálvez i Jordi Tomé continuende directors.

La nova secret:IIriad'Estat va

explicar que fobjectiu és acabarde valorar l'organigrama i feruna recerca de les necessitats perprioritzar eIs projectes. Al setem-bre sera quan es donara les novesdirectrius. Bartumeu va indicar

que sera també al setembre quanes veura la bona feina que ara escom~.8

4 Diari més Andorra

Editorial

o

Agllitarlesexecucionsjudicials

El president de la Batllia, DavidMoynat, i el degA del CoHegid' Advocats, Jean Michel Rascag-

neres, van tomar a reiterar el greu pro-blema que pateix la Justicia andorranaa l'hora d' executar les sentencies. El

60% de les sentencies tarden dos anyso més a executar-se i -aquest desgavellpot augmentar- encara més: La solució

passa, segons els representants delmón judicial, per l' extemalització deles execucions, per crear la figura del'uixer, com abona part del món. Peroaquesta reformarequereix una certaurgencia perque actualment la situaciója és insostenible i posa en qüestió laconfianc;a en la propia Justicia.

SE'N PARLAcMOLTc -_ ,.

PerovindraCarla'Bruni?

. .,.In10

La lIotjaesportiva

Tempsdefitxa~~

Es l'hora deis fitxatge:l'esport que sigui, vedeis millorsjugadors.

bé s'ha de mirar que s'hi deun problema tant d'Andor:dors cobren de les empresestres palsos on es paguen aaquí tampoc esconeix la invi per desplac;ar-se,alguna ec

INTERESSANT

1.',(' -t";, ,_o

-Es.parlam~_

lt de l_a~ita

_

de__s

_

-

_

~_

_

_

-

_

-

_

-~

_

:t<o

_

zr:a Andon:a i ~e l~s~tOriS~_

__

_

~__

}1

_

'.

_

'

Clesque tindfA.Perol~ pregtn"\tame~ urgent es: vmdtAsol0f$1~'panyat? És a 00, vindJ;~Monsieurleprésidentambla seva dortá~;.

la Bruiü? L'atractiu inedi~tic cl~l'antiga,cantant i model és innuna visita jUIlbBruni tindria mes r,epercússió mundial que sense>~

'.',~ j Solucló a<~,I¿~CU?:::,: . >';;-":<-.

'0 ...,1 ClalÍ'ifit4ienet,.el ministre

",j, - S~~t~-va dir que el Gov.~,_,}":... - - vol fer que I'Ássociació"'i~':~'Consumidor$ i Usuaris (ACU) si

~--~' viable. Quelcom que és urgent.~.

.'

TERESA MISERACHS

Tinc una amiga quel' altre dia em deia totaamoinada: «Eni. sem-bla que hauré d' anar aveure un psiquiatre».1 jo, que la' conec proubé i sé que és una donaamb els peus aterra iel cap i les idees forc;adares, li vaig pregun-tar elperque. 1ella emva dir que estava fetaun embolic. «Dissabtevaig anar a la manifes-tació per l' estatut, i

ECONOMIA

Bolerosepse voler-ho estavaen un deIs sectors mésradicals que tota l' es-

o tona cridaven dema-nant la independertcia,i diumenge en canvivolia que guanyés Es-panya el Mundial».No pateixis, dona, comtu hi ha molta gent.

Fixa't que, ja l'any1980, La Trinca, va feruna canc;ó, de la qualfins i tot els van acusarde plagi, que es deiaCorason loco, i ja parla-va d' aixo. La lletradeia niés o menys: «1és que no me'n sé ave-nir com aixo no et fa

patir ni t' atabala, és di-fícil esbrinar com espoden m~tenir dues

. patries i no estar tocatde l'ala». La lletra de-la canc;ó, tan vella i tanantiga, i tan actual al-hora, segueix parlantque una patria és laparenta, amb qui eJ;1.Svan casar per forc;ai dequi no ens deixen di-vorciar, i d'una altrapatria que és la fulana,perque ens dóna la ga-na, perque l'estimem iperque ens té el q>r ro-bato Fa 30 anys, 30anys que són moltsanys, i ja deien queuna patria ens fiscalit-

za, ens inspecciona,ens fa la guitza i ensparla en castellA. 1

.trenta anys més tard,tant aquesta canc;ócom les d' en Llach se-gueixen essent de totalactualitat.

Mireu, L'estaca pot-ser s'hauria d'actualit-zar una mica perque elprotagonista ja fa gai-rebé 35 anys que ésmort, pero llevat d'a-quest petit detall, laresta la podríem apli-car perfectament; i Lagallineta... Que podemdir de la lletra de Lagallineta? Diuen quegallina vella fa boncaldo pero a aquesta,després de tants anys,ja no li deu quedar res

Euro-DolarOrPlatápe¡¡:¡;¡¡

BOR

~... , o1$¡.:a

1,291.208,101,300979,361,369

1,02 +

-0,03 ...

0,00 -t

-0,49 ...

0,44 t

-- -F.('ONOMT A Th.frnR1\.T ArTn1\.T tJ.T

íSEX35 - (-~,15%)10.160,20 punts

..L Endesa ..L Fcc, (-0,83%) , (-0,72%)

.1Bme, (-1,44%)

4 I OPINIÓ

IEDITORIAL

Unasolucióurgent

-

Desprésde tres dies visitant el país i mantenint tot unseguit d'entrevistes, des de la Unió Internacional deIsUixers de Justícia i deIs Oficials Judicials es va manifes-tar que a l'agost faran arribar un document amb les pro-postes que consideren que es podria implantar al país peragilitar les execucions civils. D'aquesta manera, durantla roda de premsa que els responsables judicials, junta-ment amb els membres de l'associació, van oferir ahir esva posar de manifest el greu problema que té el país ambaquestes execucions, que s'acumulen sense que es pu-gui assegurar que realment s'arribaran a materialitztir:Cal, dones, trobar la fórmula que permeti que aquestesexecucions es portin a terme i que, per tant, faci que elsciutadans puguin confiar que els perjudicis els seran res-cabalats. Un cop es tingui, aquest document. sera lliuratal Govern, ja que són els polítics els que, després,'haurande decidir quina fórmula és la més adequada i prendre,per tant, les mesures necessaries per aplicar la possiblesolució a aquestes execucions. Cal esperar que, un cop estingui aquest document, no quedi en un calaix i realmentes doni sortida a un problema que ja fa molt de temps quedura. De fet, sembla que trobar la fórmulaadequada és una decisió que no es pot ajor- 'anar si es vol que el ciutada confii' realment ';1.en la justícia.

Envia un SMS al 789amb la teva resposta

~~)Ef -¡'. . 1

1

.J-,

ENQ SI o bé ENQ NOI

Cada dimarts el resultatde I'eríquesta es publica-ra en aquestespai ¡entre els partici-

ITRIBUNA

(:),Ma

Els mars i els ocean

les dos terceres paJsuperfície del globwproblema d'aVUÍ diacontaminació tambéaquestes grans reselgua.

Les centrals nucItquen aigua radioacthEIs insecticides i el~

zants són arrossegatsdeIs rius al mar. Tamlminen els residus de

ques de productes ede les central s termicaigües residuals d'orino depurades, les qu¿nen detergents, són c(am~ tubs al mar. Tamcap els residus de l'ara, amb els plaguicide

Les aigües costeresdia de Minamata, al Jtenir el trist privilegprotagonistes del pride contaminació quínva causar una malalt

osa desconeguda firuque consistia en debilicular; perdua de visiési, coma i mort. Va alparticular els pescadcseus ~amiHars, i es vatrar que aquesta mal.produ'ida per la forta (nació deIs peixos amI:curi procedent d'unaubicada a la vora de

que llen~avá directa¡producte al mar.

Aquest episodi i amenys gravetat hantrat que, en contra deva creure durant molla capacitat deIs mars l

Edicion

En aquest bonic llibrebient i més de 250 re,

Autor: Dr. José A. Valbrat coJ.!::.hor::.nor P1I