1. MONARQUIA 753 ac – 509 ac

Fundació de Roma.

Els bessons Ròmul i Rem es disputen el tro de Roma i acaba guanyant Ròmul, el qual mata el

seu germà.

Ròmul

(753 aC - 715 aC)

Rei llegendari que va dividir la ciutat de Roma en classes socials: patricis i plebeus.

Va acabar sent assassinat pel Senat.

Numa Pompili

(715 aC - 673 aC)

Rei sabí que va instaurar les lleis a Roma, va construir els fonaments de la religió i els primers

temples.

També va canviar el calendari antic, el qual tenia 10 mesos, i va passar a tenir-ne 12.

Tulus Hostili

(672 aC - 641 aC)

Va ser el rei llatí que va conquerir més ciutats, entre les quals hi havia Alba Longa.

Va participar en una disputa on es van enfrontar tres trigèmins Horacis (de Roma) i tres de

Curiacis (d'Alba Longa). Els primers van resultar vencedors.

Anc Marci

(640 aC - 617 aC)

Rei llatí fundador del port de sortida de Roma anomenat Òstia.

Va continuar l'expansió de Tulus Hostili conquerint diverses ciutats llatines.

Tarquini Prisc

(616 aC - 578 aC)

Primer rei històric i etrusc que va liderar moltes reformes a la ciutat de Roma com la

construcció de la Cloaca Maxima, la qual va eraditar moltes malalties.

Servi Tul•li

(577 aC - 535 aC)

Rei etrusc creador d'una muralla molt important per Roma i potenciador de la divisió entre

classes socials.

Tarquini el Superb

(534 aC - 509 aC)

Rei etrusc caracteritzat per ser molt tirà i cruel. Va assassinar Servi Tul•li i matava a tot aquell

que anés en contra de les seves idees. Finalment el Senat va aconseguir exiliar-lo de Roma i va

tenir lloc el primer exili de la història.

2. REPÚBLICA (509 a.C. - 217 a.C.)

Estava basada en lleis antigues.

El senat era l'òrgan de govern principal i estava format per 300 patricis. Els ciutadans escollien

2 cònsols que executaven les decisions preses pel senat.

1ª guerra púnica

(264 a.C. – 241 a.C.)

L’any 264 Cartago era la major potència del món, i estava enfrontada amb Roma.

Durant la primera guerra, Roma va conquerir Sicília, Còrsega i Sardenya.

2ª guerra púnica

(219 a.C. – 201 a.C.)

Cartago pretenia conquerir la Península Ibèrica pel sud i van fundar algunes ciutats com

Cartago Nova (actual Cartagena, ciutat de Múrcia). Llavors els cartaginesos ataquen Sagunt, un

ciutat aliada de Roma, i comença la 2ª guerra púnica que acaba amb la victòria dels romans.

3ª guerra púnica (149 a.C. – 146 a.C.)Cartago havia perdut molts territoris però els va recuperar en molt poc temps; però Roma va destruir la ciutat de Cartago i va aconseguir-ne la dominació.

Crisi de la República150 ac

(II - I a.C.)

Època marcada per les tensions socials i la desocupació en la qual els polítics es van dividir en:

- Populares: reformistes, defensors dels interessos de la plebs i dels eqüestres.

- Optimates: conservadors, defensors de les classes senatorials.

En aquest context van tenir lloc 3 guerres civils:

- 1ª guerra civil: Enfrontament de Mari (populares) contra Sul•la (optimates).

- 2ª guerra civil: Enfrontament entre Cèsar (populares) contra Pompeu (optimates). Ells dos i

Cras intenten formar el primer triumvirat. Cèsar és el vencedor de la guerra però acaba

assassinat.

- 3ª guerra civil: Lèpid, Marc Antoni i Octavi intenten formar el segon triumvirat. Va guanyar

Octavi, el qual posteriorment va protagonitzar la Pax Augusta (període de pau de 40 anys) i va

rebre el títol d’August per part del Senat.

3. IMPERI 27aC – 476dC

ALT IMPERI O PRINCIPAT

(27 a.C. – 192 d.C.)

Època de resplandor durant la qual l'Imperi estava dividit en dinasties.

Dinastia Júlia Claudia

(27 a.C. - 68 d.C.)

- August: moralització dels costums i embelliment de la ciutat.

- Tiberi: els primers anys va consolidar l'obra d'August però després va protagonitzar diverses

repressions.

- Calígula: era molt cruel i capriciós.

- Claudi: va administrar correctament el territori i va conquerir noves terres.

- Neró: va actuar igual que Tiberi.

Dinastia Flàvia

(69 d.C. - 96 d.C.)

- Vespasià

- Tit: Va expulsar els jueus i va ser el constructor del Colosseu de Roma.

- Domicià: va continuar les polítiques de Tit.

Dinastia Antonina

(96 d.C. - 192 d.C.)

- Trajà: va ser un bon soldat i administrador durant l'època esplendorosa de l'Imperi.

- Adrià: va ser igual que Trajà.

- Antoní Pius.

- Marc Aureli.

- Còmmode: amb ell comença la decadència de l'Imperi.

BAIX IMPERI (286 – 476 dC)

Hi trobem dues dinasties:

Dinastia dels Severs

- Septim Sever

- Caracal·la: va atorgar la ciutadania a totes les persones de l'Imperi el 212 d.C.

Dinastia Severiana (192 – 235 dC)

Hi trobem dues dinasties:

DINASTIA DELS SEVERS

- Septim Sever

- Caracal·la: va atorgar la

ciutadania a totes les persones de l'Imperi el 212 d.C.

Dinastia Il·liria

- Diclecià.

- Constantí: amb l'Edicte de Milà del 313 d.C. es van iniciar les persecucions cristianes i

posteriorment va traslladar la capital de l'Imperi a Bizanci, on hi va fundar la ciutat novament

amb el nom de Constantinoble.

- Teodosi el gran: el 360 d.C. va fer del cristianisme la religió oficial de l'Imperi. Els seus fills es

van dividir l'imperi:

- Arcadi: es quedà a la part de Constantinoble (orient), la qual va caure

en mans dels turcs el 1453.

- Monori: es quedà a Roma (orient), conquerida el 476 pels bàrbars.

DINASTIA IL·LIRIA

INICI DE L'EDAT MITJANA