Linia mar 31

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 686 429 517 – [email protected] | administració: [email protected]

líniamarliniamar.catDifusió OJD-PGD: 15.025 exemplars mensuals · 24/2/2016 · Núm. 31

Confederació de Comerç Fraile: “Alguns comerçosja han sortit del túnel,altres encara no” pàg 19

castelldefels · gavà · viladecans · el prat

Opinió especial Carles Puigdemont, presidentde la Generalitat: ‘La forçatranquil·la de la Muriel’ pàg 4

Ja la tenim aquí4El tram sud de l’esperada Línia 9 de metro ja dóna servei a set parades del Prat

4Entrevista a Lluís Tejedor, alcalde del Prat: “L’L9 també servirà per reduir la contaminació” pàgs 6-8

Reportatge pàg 3El Baix Llobregat encara manté 332 símbols franquistes

Sanitat pàg 13Salut confirma que enguany licitarà l’ampliacióde l’Hospital de Viladecans

Reivindicació pàg 18Els alcaldes del Deltademanen milloresde mobilitat a la zona

Esports pàg 22El viladecanenc CarlesCastillejo es proclamacampió estatal de marató

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517| 2 líniamar.cat 24 febrer 2016

3 | líniamar.cat24 febrer 2016Reportatge

HISTÒRIA4La franja litoral de lacomarca és una de les zones delBaix on més s’ha treballat per es-borrar la simbologia franquista.Destaca la feina realitzada alPrat, un dels municipis que, se-gons l’Associació per la MemòriaHistòrica i Democràtica, “han fetels deures”. Allà, la plataformaEsborrem el feixisme, dignifi-quem els carrers ha estat duenta terme una tasca d’identificaciói categorització de noms fran-quistes al nomenclator pratenc,

els quals s’han anat eliminantmitjançant mocions al Ple.

Seguint el cens del Memorial,al cementiri de Viladecans hi haun monument als caiguts durantla guerra civil, el qual es va fer el1953 a la rambla Modolell. Ales-hores només feia referència alsmorts del bàndol nacional. El1981, aquest monolit es va tras-lladar a la seva ubicació actual is’hi va afegir l’escut de la ciutati una placa en homenatge a totsels morts del conflicte.

Amb els deures fets

Recordar per tancar ferides» Segons dades del Memorial Democràtic, el Baix Llobregat encara té 332 símbols franquistes» L’associació comarcal per la memòria històrica fa una crida als ajuntaments per eliminar-los

La familiaritat que es construeixamb el dia a dia i la desmemòriacol·lectiva a la qual van intentar sot-metre aquest país els fa sovint in-visibles. Tot i no ser un dels terri-toris de l’estat amb més simbolo-gia franquista, el Baix Llobregat noestà encara lliure d’elements querecorden una de les etapes més fos-ques de la història recent. “És in-acceptable que una comarca queha lluitat tant contra la dictadurano estigui lliure d’aquesta simbo-logia”, lamenta Mari Carmen Ro-mero, presidenta de l’Associacióper la Memòria Històrica i De-mocràtica del Baix Llobregat.

Per aquest motiu, l’entitat vaenviar el novembre una carta als30 ajuntaments de la comarca de-manant el compliment de la llei dememòria històrica –aprovada pelCongrés el 2007– pel que fa a laretirada de simbologia franquis-ta i el reconeixement de les vícti-mes. De moment, només ha rebutresposta de set d’ells: Cornellà i Es-plugues van aprovar mocions enaquest sentit, Santa Coloma ho

està estudiant i Collbató, SantJoan, el Prat i Sant Boi han mos-trat la feina que han fet fins ara enaquesta línia. De la resta no hanrebut cap resposta. Malgrat això,Romero no hi veu “mala fe”. “Sóntemes que potser no interessen”,lamenta. Més crític es mostraAntoni Lardín, de l’AssociacióCultural del Montserrat, una en-titat que també treballa sobre el te-rreny reconstruint el passat. “Fafalta més sensibilitat per part delsconsistoris”, etziba.

El conseller de Cultura delConsell Comarcal, Lluís Monfort,explica que “la problemàtica és di-ferent a cada municipi” i recordaque des dels centres d’estudis lo-cals s’ha dut a terme una feina “in-tensa” de recuperació del passat.

LA LLISTA DE SÍMBOLSSegons el cens elaborat pel Me-morial Democràtic, a la comarcahi ha 332 símbols franquistes,sense comptar noms de carrers.D’aquests, 315 corresponen a lesfamoses plaques del Ministerio dela Vivienda amb el jou i les flet-xes falangistes, quatre a monu-ments i tombes, dos a creus i unaltre a un vitrall, mentre que els12 restants són paviments, relleus

i rètols. Però si hi ha un elementque marca profundament és unafossa comuna. Segons el mapa defosses del Ministeri de Justícia,creat arran de l’aprovació de la lleide memòria històrica, al Baixn’hi ha nou. Tanmateix, en qua-tre casos el ministeri ha conside-rat fossa comuna un indret ambles restes d’una sola persona. Estracta d’Esparreguera, Marto-rell, Sant Boi i Cornellà, quatreenterraments de represaliats, lesrestes dels quals van ser traslla-dades al Valle de los Caídos entreel 1959 i el 1965.

UNA FEINA COMPLICADA“És un constant picar pedra”,descriu gràficament Romero latasca de recuperació de la me-mòria. “Anem amb el cotxe amunti avall, però encara té sentit seguirtreballant-hi”, reconeix. Tot i així,la manca de finançament –zeroeuros dedicats a la qüestió des queel PP és al govern espanyol– difi-culta enormement la feina. Els re-cursos i la por, afegeix Lardín. “En-cara hi ha gent que tem parlar”, as-segura. Una por difícil de repre-sentar en un mapa i que semblaseguir present 40 anys després dela mort del dictador.

F. Javier RodríguezB. LLOBREGAT

| 4Opiniólíniamar.cat 24 febrer 2016

publicitat 686 429 517líniamar.cat

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Mar no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

Dipòsit legal: B 12315-2013

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars mensuals

Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

#AdéuDeNou#GràciesMuriel #Únics

@trinitro: Sin el trabajo de gente comoMuriel Casals, hoy mi segunda lengua es-taría mucho peor y la esperanza de tenerun nuevo país no existiría. Gracias.

@xdocampo: Si el Reial Madrid guanyasobrat és un espectacle, però si ho fa elBarça és una falta de respecte. Plo-ramiques.

@rogeRosich: Esperanza Aguirre plega i javeurem què amaga sota el llit... Però marxafotent l'enèssim ‘zasca’ a Rajoy, donant exemple.

Tribuna

La mort inesperada i prematu-ra de la Muriel Casals ens deixasense una de les veus i persona-litats que ha contribuït decisi-vament a canviar la història re-cent d’aquest país. Totes lesMuriels que hi ha entre els quil’hem coneguda en alguna de lesetapes de la seva vida són la ma-teixa, i l’endevinem de seguidaquan ens posem a parlar d’ella;tant li fa si és algú que l’hagi visttreballar des del seu primerenccompromís polític o algú quen’hagi vist la darrera versió.

Sempre era la mateixa en elcaràcter i les conviccions, en lamanera d’expressar-se i en lamanera de tractar els altres.Parlar de política, de cultura, dellengua o de país era un tot, i peraixò la Muriel contemplavaaquesta etapa del país amb unail·lusió emocionada que ambprou feines podia dissimular,sobretot en les grans ocasions.Una etapa en què tot allò que liha importat al llarg de la vidaconfluïa en un projecte coral: laindependència de Catalunyaempesa des de la societat civil, demanera transversal i amb lacomplicitat de la política parla-mentària de la qual ella havia ac-ceptat de formar part com adarrer acte de servei.

Des de la seva condició dedona progressista i des del seucatalanisme profund, va llegir l’e-volució del país i va veure que laindependència era l’única sorti-da per als anhels socials i nacio-nals pels quals havia lluitat sem-pre. I per això tenia clar sempreque el sobiranisme havia de sertransversal per a ser majoritari iva treballar amb insistència pereixamplar-ne les bases.

El somriure amb què MurielCasals explicava sempre les co-ses ajudava a sumar complici-tats. Perquè ella exemplificavamillor que ningú el que ja es co-neix com la revolució dels som-riures. És la nostra manera de ferles coses, amb un somriure alsllavis, amb la força tranquil·laque ens dóna saber que som ma-joria, amb la gent i amb les ur-nes. Una majoria que ella haviaajudat a fer gran i que sabia queencara l’havíem de fer més gran.

La Muriel estava cridada, enla seva condició de presidenta dela comissió parlamentària d’es-

tudi del procés constituent, a te-nir un rol fonamental en la con-secució del projecte col·lectiuque ha mobilitzat tantes i tantespersones.

Lluitadora per la democràcia,defensora dels drets de les per-sones, compromesa amb la llen-gua i la cultura, amb la cultura dela pau i la solidaritat, la Murielés un referent ètic a seguir.

En temps de crisi de la polí-tica, els valors de la Muriel sónels que hem de defensar i re-ivindicar: l’honestedat, la cohe-rència, la senzillesa, la discreció,la tendresa… No seríem aquí id’aquesta manera sense l’es-

forç, sovint discret, d’algunespersones molt determinades.En els moments més difícils delprocés, el seu paper ha estatdeterminant. I sempre defugintels focus, amb aquella humilitatque la caracteritzava. La Murieltenia totes les virtuts del procési cap dels seus defectes. La re-cordaré amb un agraïment infi-nit en aquelles petites hores enquè tot semblava perillar (enmés d’una ocasió, tot s’ha de dir)i emergia, gairebé sense adonar-nos-en, una voluntat indoble-gable d’una dona que física-ment podia semblar fràgil peròque tenia totes les fortalesesque es poden tenir en el món ci-vilitzat: cultura, diàleg, pacièn-cia… i conviccions basades enuna recerca esforçada del bécomú.

Quan la veia preocupada, joem preocupava molt; quan laveia feliçment emocionada, emcommovia i em feia feliç veure-la feliç i sabia que anàvem bé. Seli podia escapar a l’ensems unsomriure tímid, una miradacòmplice i alguna discretíssimallàgrima difícil de contenir perexpressar, aquestes darreres set-manes entre la investidura il’accident, tot el que sentia da-vant del repte que teníem –i te-nim– al davant.

Ella n’ha estat una de lespersones més importants i de-cisives, i li devem renovar i re-doblar el compromís per arribarfins al final. Recordarem la Mu-riel, recordarem el seu exempleque ennobleix el país i sabremcompletar el somni que tantagent com la Muriel ha ajudat afer lluminós i possible. Gua-nyarem per ella.

Sabrem completar

el somni que tanta

gent com la Muriel ha

ajudat a fer possible.

Guanyarem per ella

per Carles Puigdemont i Casamajó, president de la Generalitat

4La força tranquil·la de la Muriel 4Rajoy, contradictorioper David Rabadà

El presidente en funciones delGobierno de España ha estadoaños acusando a los indepen-dentistas de no abordar el prin-cipal problema de la nación, lacrisis económica.

Hace escasos días contra-venía su discurso de antañocon otro paradójico. Ante los po-sibles pactos entre PSOE y Po-demos, ahora Rajoy afirma queel principal problema de Espa-ña es el independentismo. ¿Enqué quedamos?, ¿la crisis, o elseparatismo? La verdad es queno es la primera vez que Rajoyse reitera en algo durante me-ses y luego cae en paradojas. De-fendía la unidad española perorespetaba Gibraltar ante el Re-ino Unido; decía que los cata-lanes separatistas perderían sunacionalidad europea ante una

ley que no lo dice; olvidaba elSáhara Occidental, Filipinas o elRosellón como partes de Espa-ña entregadas a otros pero ex-ige a Cataluña su pertenencia alReino; eleva la Constituciónespañola como estandarte de launidad nacional aunque lamayoría de jóvenes españolesjamás la hayan votado; y por úl-timo predica que el intento ca-talán divide a la sociedad espa-ñola pero no para de intentarque su España rompa con las delos otros partidos políticos.

Ahora para Rajoy lo másimportante es el separatismocatalán. Pues si quieren marc-harse los catalanes mejor te-nerlos como amigos que comoenemigos. La unidad da la fu-erza, el ataque de Rajoy lacontradicción.

5 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniamar.cat24 febrer 2016

@japtapias: El referéndum es una prácticademocrática ante la crisis de legitimidadde la actual configuración del Estado enCataluña.

@Casfetera: Amb l’anunci de la marxad'Esperanza Aguirre, el Partit Popular litreu una dimissió d'avantatge a Con-vergència.

@encampanya: Fer una chirigotafalangista a Santoña no té cap gràcia. Elque és divertit seria fer-la al casc antic deDonosti.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

Parlem-ne. Hi ha un debat atemporalque de tant en tant treu el cap als mit-jans de comunicació, però sense quedar-s'hi massa. Ve i se'n va. Mai acabem d'en-llestir-lo. És un debat magnífic sobre elsnostres polítics, la seva vàlua com a re-presentants públics i la responsabilitatque el càrrec els atorga.

És un debat de preguntes. Es pot serministre d'Agricultura sense saber del totqui és, per exemple, el president d'Unióde Pagesos? Es pot dur la cartera de laconselleria d'Ensenyament sense tenircap mena d'experiència en l'àmbit edu-catiu o sense haver trepitjat mai una es-cola pública? És sensat gestionar lacultura d'un país sense saber defensarplenament la seva llengua o sense en-tendre les necessitats de la majoria delsector?

Si creiem que sí perquè ser ministreo conseller és només un encàrrec polí-tic i no tècnic, llavors ens semblarà lò-gic que aquell mateix ministre de Fo-ment acabi sent-ho més tard de Justícia,saltant d'un ministeri a l'altre amb unaagilitat admirable. Perquè, total, és no-més un càrrec polític. Els tècnics que hihagi a sota ja s'encarregaran de fer fun-cionar la maquinària de veritat. L'im-portant és que el conseller o ministre deSalut de torn tingui una bona trajectò-ria professional, encara que aquestatrajectòria hagi passat per despatxosd'advocats, multinacionals del sector ali-mentari o vestuaris d'equips de prime-ra divisió. Ja farem el fet.

Seguint aquesta teoria meravellosa,però, vostè mateix podria ser consellerd'Interior si acredita una experiència no-table com a responsable del gardenque dirigeix des de 1985, perquè si haacumulat prou anys de coneixementcol·locant les plantes a lloc, de ben segurque podrà col·locar també els manifes-

tants a lloc el dia que li esvalotin el car-rer. Té la saviesa adient per dirigir elsMossos, la seguretat, les grans opera-cions d'Estat i el que faci falta. Si hi hares més concret, deixi-ho per la secretariageneral. Vostè limiti's a guiar les líniesbàsiques del departament, que ho faràmolt bé.

Volem això? Volem que ens gover-ni gent preparadíssima, però prepara-díssima per a altres àmbits que no sónels que acaben gestionant? No seria mi-llor que qui tingués la màxima respon-sabilitat en un departament fos algú queconeix el sector com ningú, per evitar aixíque als molts errors que cometrà, segur,s'hi sumin també els errors per desco-neixement del gremi? No seria més efi-cient reduir aquest marge d'error ambalgú que no sigui vist des de baix com unpersonatge aliè a la professió? No hi haningú més que pugui ser ministre deTreball amb més garanties? No hi haningú que pugui representar Benestar iFamília havent viscut de primera mà quèes cou en aquests conceptes tan fona-mentals i delicats com són el benestar iles famílies?

No cal dir noms, les carteres que ano-meno són aleatòries. Ens sortirien moltsnoms de governs anteriors, i molts delsgoverns actuals. Tant espanyols com ca-talans. En aquest sentit, som força igu-als. Per desgràcia, els criteris per no-menar polítics d'alta volada continuenallunyant-se del sentit comú i acos-tant-se cada vegada més a raons perso-nals o de confiança. I sembla que la ten-dència va per llarg.

Encara no hem entès que precisa-ment el que transmet més confiança, elque realment pot fer respirar tranquil unpresident i una societat, no és aquellapersona correcta i coneguda, sinó aquellpolític que sap de què parla.

4Ministres de tot per @ModernetdeMerda

Vivim un drama humanitari amb unamediterrània convertida en malson i ce-mentiri blau. Els governs europeus, en-tre calculadors, egoistes i porucs, no s’a-treveixen a l’acollida. No es tracta d’u-na qüestió de solidaritat, només, sinó dedret internacional i d’asil. Cal dir, no obs-tant això, que el govern alemany, ambcrisi interna i en el partit que li dóna su-port, fa un esforç.

Dins d’altres crisis com la socioeco-nòmica, la crisi de refugiats és un nou ar-gument per al populisme de dretes i elsque atien la xenofòbia. Tots ells adver-saris de la democràcia. Veiem a Alema-nya la funesta actuació de PEGIDA, lacrema de cases per a refugiats i la por dediversos governs europeus que rebaixenles previsions d’acollida, com a mínim,o promulguen lleis de confiscació debéns a les persones refugiades.

Cal una societat activa i reivindica-tiva davant d’aquesta Europa glacial, toti el canvi climàtic, comanada pel pen-sament conservador i l’austeritat que hadut una part de la població europea a pa-tir atur i pobresa. Cal més democràciaen aquesta ‘democràcia’ que aixecamurs i tanques de filferro davant l’aco-llida als 4,6 milions de sirians que fugende la guerra, com d’altres persones del’Afganistan, de l’Iran, d’Eritrea.

El populisme titlla de perill les per-sones que “ens vénen a prendre serveispúblics”. Ho fa per desviar l’atenció deles veritables causes de la crisi. Preténresponsabilitzar dels problemes les víc-times dels despropòsits d’un sistema quenecessita profundes reformes; preténresponsabilitzar les persones que fugende l’Estat Islàmic i de la guerra, atrapa-des a Turquia i presoneres de les màfiesper arribar a les illes gregues.

On és el lideratge de l’esquerra eu-

ropea? On és l’humanisme d’Atenesi/o de Jerusalem que ens fonamentacom a europeus, en paraules d’Steiner?

La resposta a molts dels reptes de laglobalització i l’europeització de l’eco-nomia és en les ciutats, en els seus bar-ris, en la participació i en construiramalgama de persones i entitats que po-sin els drets humans al davant. Drets perals quals ja vivim aquí i pels que fugintde la guerra tenim el deure d’acollir.

Sí, deure. Dèiem que no és nomésuna qüestió de solidaritat. És una qües-tió de Dret. Després de la II Guerra Mun-dial, el 1951, es va elaborar la Conven-ció de Ginebra per acollir persones des-plaçades. I ara els estats, que ens fancomplir la llei, de vegades fent ús del mo-nopoli de la força, vulneren el dret in-ternacional i el d’asil.

El politòleg nord-americà Benja-min R. Barber creu que el món estariamés ben governat si fos en mans d’al-caldes, i proposa un parlament mundiald’alcaldes. S’està demostrant a Europaque, davant la inacció dels estats, són elsbarris actius i les ciutats associades quiestan davant de la sensibilització. Des deColònia fins a Lesbos, des de Lampedusaa Barcelona. El pròxim dissabte 27 de fe-brer sortirem al carrer per reclamar viessegures per a les persones refugiades.

El moviment essencial és el retorn.Tornem a les ciutats i als barris, com ala Sagrada Família i a Gràcia a Barcelo-na, amb moviments solidaris a favor del’acollida. Fem-los confortables, espaisde drets i deures, invertim-hi els recur-sos públics i privats de manera coordi-nada, amb objectius compartits, i veu-rem com les crisis s’afebleixen. I veuremque els drets humans no són només gra-fies negres sobre paper blanc, paperblanc de vegades tacat de sang.

4Darrere la crisi dels refugiatsper Josep Xurigué (@josepxurigue), doctor en Ciència Política (UAB)

| 6 líniamar.cat 24 febrer 2016 Especial L9

Ja la tenim aquí. L’esperada Lí-nia 9, que connecta el Prat ambBarcelona i l’Hospitalet, té nimés ni menys que set parades almunicipi, de les quals quatre es-tan situades al nucli urbà. Es trac-ta de Les Moreres, el Prat Esta-ció –que enllaça amb Rodalies–,Cèntric i Parc Nou. Les esta-cions de Mas Blau, la T1 i la T2 del’aeroport i la de La Ribera –laqual encara no ha entrat en fun-cionament– completen una in-fraestructura que ha estat moltben rebuda al municipi.

Una alegria que es va poderpalpar durant la jornada de pro-ves celebrada a finals de gener, onmolts dels participants eren pra-

tencs que es feien fotografies a lesestacions per on passaven.

Però a banda de l’expectacióque sempre genera una novetatd’aquest calibre, el teixit veïnalconsidera que l’arribada de l’L9serà “molt positiva” per a la ciu-tat. “Poder anar directament a

Barcelona en metro és molt im-portant”, explica Felipe Martín,secretari de l’Associació de VeïnsJardins la Pau. “Fins ara nomésteníem la Renfe i algun autobús”,

afegeix Martín, que descriu comun “alleujament” la posada enmarxa de la línia.

Per la seva banda, GermánCasas, president de l’Associacióde Veïns de Les Palmeres, tam-bé dóna la benvinguda a la líniai coincideix a descriure la flamantinfraestructura com “una novapossibilitat per poder anar mésdirecte a Barcelona”.

D’aquesta manera, els pra-tencs podran arribar fins a ZonaUniversitària –on el metro en-llaça amb la Línia 3– en menysde mitja hora. Abans, però, tin-dran la possibilitat d’enllaçaramb la Línia 5 a Collblanc i ambla Línia 1 a Torrassa. En total, eltram fa 20 quilòmetres, esdeve-nint, de moment, la línia més llar-ga de tota la xarxa.

La seva inauguració va tenirlloc el passat dia 12 de febrer i hi

van assistir l’alcalde del Prat,Lluís Tejedor; el president de laGeneralitat, Carles Puigdemont;l’expresident, Artur Mas; el vi-cepresident del Govern, OriolJunqueras; el conseller de Te-rritori, Josep Rull; l’alcaldessa deBarcelona, Ada Colau; l’alcal-

dessa de l’Hospitalet, Núria Ma-rín, i el secretari d’estat d’In-fraestructures, Julio Pomar.

Durant el seu discurs d’i-nauguració, el president Puig-

demont va etzibar que “l’estat hadimitit de la seva responsabili-tat d’invertir en infraestructuresa Catalunya” i va remarcar “l’es-forç conjunt” de consistoris i Go-vern perquè aquesta línia “siguiuna realitat i que la gent no honoti”. De moment, el que sí quehan notat els veïns és que des defa uns dies Barcelona és més aprop, tot i que no tot han estatflors i violes.

I és que ahir, una avaria en uncomboi va obligar a aturar elservei de la línia entre les vuit i lesnou del matí. A partir de les vuiti vint, però, l’empresa va retirarel tren avariat i va obrir la circu-lació només entre l’aeroport i l’es-tació Fira, deixant la resta de lalínia aturada fins a les nou. TMBno va habilitar un servei d’auto-bús llançadora, ja que hi havia al-tres alternatives de mobilitat.

El Prat (per fi) ja té metro» Els veïns celebren l’arribada de l’L9 i destaquen els beneficis en la mobilitat local i comarcal que suposa

» El nou tram té set parades al municipi, quatre de les quals estan ubicades al seu nucli urbà

F. Javier RodríguezEL PRAT

La Línia 9 enllaça

amb Rodalies al

Prat Estació i a la

T2 de l’aeroport

Els pratencs

poden connectar

amb les línies 1 i 5

a l’Hospitalet

El Prat té quatre parades de la Línia 9 al seu nucli urbà. Infografia: Línia Mar

Després d’anys d’espera, laLínia 9 ja ha arribat a la ciu-tat. Suposo que està molt

content...I tant. Per a nosaltres és molt im-portant anar sumant nous siste-mes de transport públic que per-metin una millora de la mobilitat. Amés, per a nosaltres el metro és unaoportunitat per enfortir l’estació in-termodal del Prat, que ha de ser unaprioritat per fer més eficient la mo-bilitat d’una part de Catalunya.

Que una ciutat de 60.000 habi-tants tingui metro és una cosa for-ça excepcional. Vostè mateix vadir que hi haurà un abans i un des-prés d’aquesta data. Realmentles millores de mobilitat seranmolt grans. Quina destacaria es-pecialment?Jo destacaria la sostenibilitat i la re-ducció de la contaminació, perquèes transfereixen els usuaris del cot-xe al transport públic. En el nostre casvolem promocionar totes les mo-dalitats públiques de transport, per-què en el futur s’ha de tendir cap ala reducció de l’ús del cotxe.

De fet, cada dia es fan 56.000 des-plaçaments des del Prat cap a al-

tres municipis propers. L’L9 potser, en aquest sentit, una excusaper deixar el cotxe aparcat...Sí. I de fet, a més dels beneficis me-diambientals, també n’hi ha de se-guretat i econòmics. Amb el trans-port públic la gent estalvia, es re-dueix la contaminació i minven elsaccidents, que solen ser de cotxe, node tren. Cada euro invertit en trans-port públic significa una millora enla qualitat de vida dels ciutadans.

El metro també reforçarà de bensegur el Prat, en el sentit queserà més fàcil viure-hi i anar a tre-ballar a poblacions veïnes.Ens interessa que la gent agafi el me-tro perquè tenim dèficits de con-nectivitat amb municipis que esveuen des del terrat de l’Ajuntament.De fet, a tota l’àrea metropolitana engeneral hi falta transport públic.

La Línia 9 és un pas endavant perpaliar aquests dèficits?És una aportació a la millora de laconnectivitat. Ara el que hem de ferés optimitzar-la i rendibilitzar-la almàxim. Tanmateix, aquesta és unadecisió que es va prendre fa 10anys, quan semblava que hi haviamolts recursos, perquè avui dia crecque no s’hauria pres.

Tanmateix, si hi ha algun ‘però’, ésque en total hi ha set parades demetro al Prat, quatre de les quals

al nucli urbà. Tenint en compteque entre algunes d’elles noméshi ha 15 minuts caminant, potserno en calien tantes...Sóc l’alcalde del Prat, no el presidentde la Generalitat. Com a batlle, esticcontentíssim amb les estacions quetenim. Les parades del metro no lesva pintar l’alcalde en un plànol.Cada parada té un estudi de de-manda concret.

Els considera correctes?Sí.

Hi ha hagut crítiques pel que fa al’estació de la Ribera, ubicada en unsolar i que encara no s’ha obert...Aquí cal explicar un aspecte amb elqual es fa molta broma, i és que enalgunes ciutats importants d’Ale-manya es planifica la mobilitatabans de fer el desenvolupamentd’un territori. Primer es fan els túnelsde metro o el traçat d’un tramvia ial cap d’uns anys es desenvolupa lazona. En el cas del Prat tenim el Cen-tre Direccional, una àrea de desen-

volupament estratègic al nord delmunicipi de 300 hectàrees. Ara no-més hi ha camps i alguna altra ac-tivitat. Allà tenim la parada de la Ri-bera, tot i que de moment no fun-ciona. Però quan es desenvolupiaquesta zona, ja estarà connectada.Ens haurem avançat.

I què té a dir sobre la peculiar vol-ta que fa l’L9 al nord del Prat?Aquesta volta era obligada. Caliaconnectar el traçat de la línia que ve-nia de l’altra banda del riu amb l’es-tació intermodal de Renfe. Per tant,ja no podia venir recta des de ZonaFranca fins a l’aeroport i havia de pu-jar fins a l’estació. Des d’aquí i fins al’aeroport hi ha dues parades més,que poden ser més cares o més ba-rates, però era lògic que el Prat notingués només una parada.

Vostè ha parlat abans d’estacionsa zones sense gaire desenvolu-pament. Una d’aquestes és MasBlau, justament la zona escollidaper Amazon per instal·lar el seucentre logístic de referència alsud d’Europa. Sembla que al Pratli ha tocat la loteria en els últimsmesos...En els governs de les ciutats no hi haloteries, hi ha planificació. Nosaltres

hem protegit des de fa anys la re-serva de sòl pendent de desenvo-lupar perquè no s’hi instal·lés qual-sevol activitat que no signifiqués unacontractació important de treba-lladors. Per haver evitat l’arribadad’activitats menys importants, hemtingut l’oportunitat de rebre una em-presa on treballarà molta gent. Vo-lem crear ocupació, ja que és la ur-gència més gran que tenim.

El preocupen les informacionsque apunten a una presumptaprecarietat laboral dels treballa-dors d’altres centres d’Amazon?Jo he parlat amb els gestors d’A-mazon i els he dit que la llegendaque tenen no ens agrada gens nimica. Tant, que si ens deixéssimportar per tot allò que es diu d’ells,no tindríem gens d’interès perquèvinguin. Dit això, ens interessa quecontractin gent del Prat amb con-dicions de feina estables i raonables.Però això ja no depèn de mi.

S’ha establert algun percentatgelaboral per a la gent del Prat?Encara no hi ha cap acord al respec-te. Però l’Ajuntament demana que elsaturats del municipi tinguin prioritatper entrar a treballar a la futura naud’Amazon. Ara s’ha de formalitzar.

“L’L9 també reduirà lacontaminació: l’ús delcotxe anirà a menys”

F. J. R.EL PRAT

Lluís Tejedor / Alcalde del Prat

Tejedor rep Línia Mar amb el rerefons de l’arribada de l’L9, de ben segur una deles notícies més importants de l’última dècada al Prat. Segons l’alcalde, les set parades que té la línia al municipi suposaran una millora de la connectivitat dela zona i un al·licient per reduir les emissions de CO2 dels cotxes a l’atmosfera.

Especial L9

“Les parades de l’L9

al Prat no les va pintar

l’alcalde: cada una té

un estudi de demanda”

7 | líniamar.cat24 febrer 2016

| 8 líniamar.cat 24 febrer 2016 Especial L9

El tram sud de la Línia 9 de metroja és una realitat. Des del passat dia12 de febrer, Barcelona i l’aeroportestan millor connectats gràcies aaquest tram de 20 quilòmetresque s’allarga des de Zona Univer-sitària fins a la Terminal 1 del Prat,passant per tres municipis: Bar-celona, l’Hospitalet i el Prat. En to-tal són 15 estacions amb dife-rents correspondències amb altreslínies de metro i Ferrocarrils de laGeneralitat (FGC). Més concreta-ment, són sis les estacions que te-nen enllaç amb altres línies detransport: Zona Universitària –Lí-nia 3–, Collblanc –Línia 5–, To-rrassa –Línia 1–, Europa Fira –FGC–i l’estació del Prat i la Terminal 2,que tenen correspondència ambRenfe Rodalies.

D’aquesta manera, el nou tramde metro millora la connexió ambles principals zones comercials iàrees logístiques com ara Merca-barna o la Fira. Durant l’acte d’i-nauguració del passat 12 de febrer,el president de la Generalitat, Car-

les Puigdemont, va destacar els“beneficis socials, econòmics, cul-turals i de vertebració de país”que tindrà aquest nou tram de lí-nia que “amb el pas dels anys ani-rà agafant més valor”. Per la sevabanda, el conseller de Territori iSostenibilitat, Josep Rull, va des-criure l’L9 com “un dels projectesemblemàtics de país”.

UNA LÍNIA AUTOMÀTICAUna de les característiques quemés crida l’atenció de la nova líniaés que els seus trens són automà-tics, un fet que, segons Rull, permet

oferir “molta seguretat” i “la capa-citat d’ajustar la demanda en cadamoment”. De fet, tot i que la fre-qüència de pas és d’uns set minuts,aquesta xifra es podrà reduir anomés quatre quan hi hagi esde-veniments que generin un gran im-

pacte en la mobilitat, com el Mo-bile World Congress. La velocitatcomercial dels combois és de 37quilòmetres hora amb una màxi-ma de 80, cosa que permet anar deZona Universitària fins a l’aero-port en poc més de mitja hora.

Pel que fa als usuaris, el depar-tament de Territori estima que la Lí-nia 9 Sud serà utilitzada per uns 23milions de persones cada any, mol-tes de les quals podran accedir sen-se problemes a les estacions, ja quetotes i cadascuna d’elles estan adap-tades per a persones amb mobilitatreduïda, així com els vagons delstrens. En aquest sentit, les noves ins-tal·lacions compten amb 50 ascen-sors i 133 escales mecàniques. Pelque fa als trens, en total són 14 elsque donen servei en aquest noutram, els quals circulen per dos túnelssuperposats l’un a sobre de l’altre.

La nova línia de metro, que ésequiparable en longitud a la Línia 1,la més llarga de la xarxa, ha tingutun cost total de 2.899 milions d’eu-ros i en el seu disseny hi han parti-cipat arquitectes de la talla del ja-ponès Toyo Ito –dissenyador del’estació de Fira– o Jorge Gar-cés –autor de les parades de Mer-cabarna i Parc Logístic–.

“Un projecte emblemàtic”» El tram sud de la Línia 9 de metro entra en funcionament amb 20 quilòmetres i 15 estacions

» La nova línia uneix Zona Universitària amb l’aeroport del Prat en poc més de mitja hora

PREUS4Les tarifes del tram sudde metro de l’L9 inclouen un noutítol, el bitllet aeroport, que és ne-cessari per accedir a qualsevol deles dues terminals i que té un preude 4,50 euros, que correspon a dosconceptes: el bitllet senzill nor-mal –2,15 euros– més el recàrrecaeroport –2,35 euros–, que acos-tumen a tenir els serveis de trans-port públic als aeroports.

Aquest bitllet, però, està pen-sat per als turistes i usuaris poc in-tensius del sistema de transportpúblic, ja que els que fan servir laT-50/30, la T-Mes, la T-Jove, la T-Tri-mestre, la Targeta Rosa o la T-4, en-

tre altres, tenen accés a l’aeroportsense cap recàrrec extra.

Per aquesta raó, les estacionsde metro de l’Aeroport T1 i T2 es-tan tancades d’entrada i sortida,per la qual cosa s’ha de validar elbitllet tant per accedir-hi com persortir-ne.

El títol especial per anar a l’ae-roport es pot comprar a totes lesmàquines de venda automàtica dela xarxa de metro, mentre ques’han habilitat màquines de ven-da a la sortida de les estacions T1i T2 per a aquells usuaris que arri-bin fins a aquestes estacions ambla T-10 o el bitllet senzill.

Bitllet especial a l’aeroport

Uns 23 milions depersones faran servirel nou tram cada any

RedaccióBAIX LLOBREGAT

El tram sud de l’L9 està en funcionament des del passat dia 12 de febrer. Fotos: TMB

Per a publicitat: [email protected] - 686 429 517 9 | líniamar.cat24 febrer 2016

Castelldefels| 10

líniamar.cat 24 febrer 2016

El Ple municipal de gener vaaprovar per unanimitat recla-mar a la Generalitat els més de 10milions d’euros que, segons elconsistori, deu a la ciutat.

En concret, les partides queexigeix el consistori són el deu-te amb el municipi (3,2 milionsd’euros); el deute reconegut perl’Agència Catalana de l’Aigua(ACA), de 743.479 euros i un al-tre de 4,3 milions que l’ACA noreconeix i que estan pendentsd’un contenciós administratiuentre el consistori i l’agència;1,5 milions d’euros del cost de lesobres del quart institut, que demoment ha assumit el consisto-ri, “tot i no tenir-ne la compe-tència”, recorda l’Ajuntament; i423.500 euros que també haavançat l’Ajuntament en les obres

de millora de la C-31. En concret,la suma de totes les partides as-cendeix a 10.232.849 euros.

A més el consistori insta a laGeneralitat que retiri el conten-ciós de l’ACA amb l’Ajuntamenti reclama un “esforç més gran”envers el Pla de Barris de VistaAlegre. En un principi, tant elconsistori com la Generalitat ha-vien d’assumir cadascú un 50%del Pla, però de moment l’Ajun-

tament ha aportat 1,9 milionsd’euros i la Generalitat només100.000 euros, segons informenfonts municipals.

MILLORES AL TRANSPORT Castelldefels també ha demanata la Generalitat i al govern es-panyol millores al transport pú-blic. Ho ha fet amb els ajunta-ments de Gavà, Viladecans i SantBoi [veure pàgina 18].

El consistori demana un “esforç més gran” al Govern. Foto: Arxiu

L’Ajuntament exigeix un deutede 10 milions a la Generalitat» El Ple va aprovar per unanimitat reclamar partides de l’Agència

Catalana de l’Aigua i la part del Govern de les obres del quart institut

L’alcaldessa López es reunirà amb Endesa pels talls de llumENERGIA4Arran dels repetitstalls de subministrament quehan estat patint els veïns i veï-nes de Castelldefels, el governmunicipal ha decidit demanarexplicacions a Endesa. A més, elpròxim 14 de març hi ha con-vocada una reunió entre l’alcal-dessa, Candela López, i la di-rectora general de la companyiaa Catalunya, Isabel Buesa, i elsresponsables de la xarxa perabordar la qüestió.

“A les petites avaries secto-rials, que són una constant a lesque ja estem acostumats, s’hanafegit altres més greus”, explicaLópez, que remarca que els talls“han comportat greus perjudi-cis econòmics a la ciutat”.

Per aquests motius, l'Ajun-tament reclama una explicacióoficial sobre la causa d'aquestesincidències i la seva reiteració enel temps.

Per tal de facilitar un canalpúblic perquè els veïns puguinfer arribar les seves reclamacionsen relació als talls, el consistoriha obert un canal a través de l’O-ficina Municipal d’Informació alConsumidor (OMIC).

Allà, els ciutadans podenrealitzar les seves reclama-cions, on ha de constar el tipusd’incidència i les hores que vanestar durant aquesta sense sub-ministrament elèctric. Es po-den fer tant a títol individualcom a entitat.

Política | Movem escull els seus nous coordinadorsMovem ha renovat els seus coordinadors i càrrecs recentment. Ho va fer en una assemblea

ordinària en la qual una quarentena de persones van triar els membres que a partir d’aleshores constitueixen la Comissió Coordinadora de la formació. Els coordinadors d’ara són Sílvia López,

que anava de número set a la llista de les municipals, i Pere Garcia, col·laborador del partit.

RedaccióCASTELLDEFELS

La ciutat fa un rentat de cara a diversos carrers i vies

URBANISME4L’Ajuntament estàduent a terme diverses actua-cions urbanístiques en diversoscarrers i vies de la ciutat.

Un dels projectes és el canvid’enllumenat del carrer de BisbeUrquinaona. Les obres van co-mençar el 15 de febrer i durarandos mesos, durant els quals s’ins-tal·larà un nou sistema de llumsmés eficient. S’hi posaran LEDs,fet que ajudarà a reduir la con-taminació lumínica nocturna. Amés, el consistori recorda que elseu “consum és més reduït i el ti-

pus de llum és més blanca i càli-da que la que hi havia instal·lada”.L’actuació té un cost total de103.134 euros.

OBRES A DOS CARRERS MÉSUns altres carrers on s’estan fentobres de renovació són Major iNarcís Monturiol, on s’estanreurbanitzant les dues vies.

Es calcula que les obres durintres mesos, durant els quals en al-guns moments, recorda l’Ajun-tament, serà necessari tallar lesvies al trànsit.

Destinaran 200.000 euros mésa la millora de Vista Alegre

AJUDA4La ciutat destinarà202.602 euros més a la millorasocial i econòmica del barri deVista Alegre. Ho farà a través delPla de Barris que impulsa elconsistori per a l’any 2016. En to-tal, el consistori ha aportat 1,9milions d’euros al Pla.

L’objectiu d’aquesta novapartida és promoure el desen-volupament de programes demillora social, urbanística i eco-nòmica del barri. Un d’aquests

programes del Pla és Vista Ale-gre Activa, al qual es destinen76.802 euros. És una iniciativaamb la qual es pretén fomentarla integració social i la cultura co-munitària. A més, té l’objectiud’impulsar la realització d’acti-vitats esportives.

Vista Alegre Activa oferiràactivitats de franc per a veïns iveïnes i ha estat possible gràciesa la implicació d’entitats, veïns ivoluntaris.

11 | líniamar.cat24 febrer 2016Castelldefels

El Teatre Plaza acull unconcert tribut als Beatles

CULTURA4El passat divendres19 de febrer el Teatre Plaza vareviure l’essència dels Beatles dela mà de la banda tribut AbbeyRoad.

Els Abbey Road van trans-portar el públic al Liverpooldels anys seixanta amb un es-pectacle en el qual recreavenl’escenografia i la indumentària

de la mítica banda britànica. Vaoferir un repàs de l’ampli re-pertori dels Beatles, escollinttemes de les diferents etapescreatives de la formació.

La banda tribut Abbey Roadés de Barcelona i va rebre elPremi Arc a la millor banda deversions l’any 2010. El pròximconcert és el dia 26 a Leganés.

La primera jornada dels Diu-menges al Castell ha estat unèxit. El passat 14 de febrer es vanaplegar 1.800 persones per ce-lebrar aquesta nova proposta.

Fins ara ja se celebraven jor-nades de portes obertes al Cas-tell el segon diumenge de cadames, però a partir d’ara una ve-gada al mes, en concret el segondiumenge, aquestes comptaranamb el nou format.

Les novetats dels Diumengesal Castell són la inclusió d’unamostra de comerç local, diversosespectacles musicals, oferta gas-tronòmica i animacions teatrals,entre altres. Cada mes variaranles propostes.

En l’edició que es va celebrarel passat 14 de febrer es va ofe-rir un concert de música d’estilchill out als jardins del Castell.El disc-joquei Frank Nicolas vaser l’encarregat de posar la mú-sica. També va haver-hi un saxoen directe.

Pel que fa a les propostes gas-tronòmiques, se’n van encarre-gar els alumnes de l'Escola locald'Hostaleria de Castelldefels i de

l’animació teatral, l'escola d'artsescèniques del municipi, Per-forming Arts.

CASTELL REHABILITATA més de tot l’ambient al voltantdel Castell, es van oferir visitesgratuïtes, com s’ha fet fins ara elsegon diumenge de mes. Enaquesta ocasió, a més, els visi-tants van poder conèixer l’estatactual de l’edifici, el qual està enfase de rehabilitació. De fet, ja

s’han renovat la planta baixa i laterrassa-mirador. A l’interiordel Castell la visita inclou laplanta noble i la capella de San-ta Maria.

El Castell de Castelldefelsés el referent cultural més em-blemàtic de la ciutat. Ara, un copfinalitzada la tercera fase de re-habilitació, el Castell acollirà a laplanta baixa de l’edifici el Cen-tre d’Interpretació de la Histò-ria de la Ciutat.

Les jornades tindran lloc mensualment. Foto: Arxiu

Prop de 2.000 visitants al primer ‘Diumenges al Castell’

RedaccióCASTELLDEFELS

La Ramon Fernàndez Jurados’apropa als 32.000 socis

SERVEIS4La Biblioteca RamonFernàndez Jurado va arribargairebé als 32.000 socis l’any2015. Durant el mateix exerciciha rebut 186.729 visites, ambuna mitjana de 660 personescada dia, és a dir, gairebé 90usuaris per hora. Aquestes xifrescorresponen a un any en el qual

la biblioteca ha augmentat el seufons, les activitats programa-des i els serveis que s’ofereixen.

Es van fer més de 165.000préstecs de documents i va ha-ver-hi més de 500 activitats.D’aquests 148 van ser progra-mades pel personal del centre ila resta pel Biblioteca&Co.

Gavà| 12


Els veïns i veïnes de Gavà podranfer les seves aportacions en l’ela-boració del nou Pla d’ActuacióMunicipal (PAM), el full de rutadel consistori per al període 2016-2019. L’alcaldessa Raquel Sán-chez ho va anunciar així el passat16 de febrer, quan va exposar al-gunes de les propostes de l’equipde govern. El PAM recull lesprincipals accions que el governmunicipal preveu executar durantel mandat actual. Aquestes pro-postes estan en un documentque els gavanencs i gavanenquespoden consultar al web munici-pal per tal de fer aportacions.

Les prioritats del nou PAM,segons recull el consistori en eldocument, estan classificades endiversos àmbits: Persones i Fa-mílies, Economia i Treball, Ciu-

tat i Territori i Govern Obert. Enel primer apartat el consistoriposa èmfasi en “garantir la igual-tat d'oportunitats per a tothom”i fomentar la cohesió social i l’a-tenció sanitària de primer ni-vell, entre altres.

En l’àmbit econòmic i d’ocu-pació, l’Ajuntament preveu “tre-ballar conjuntament amb el tei-

xit empresarial”, dinamitzar el co-merç i treballar en programesd’inserció laboral.

Pel que fa a la ciutat, es pro-posen mesures per millorar elsbarris i fer noves inversions ur-banístiques “per un Gavà més net,cívic i segur”. També es vol “obrirel govern i fer-lo més proper itransparent”.

El Pla d’Actuació Municipals’obre a la participació ciutadana

» Els gavanencs podran fer propostes sobre diversos àmbits d’actuació, com l’econòmic, l’urbanístic i de serveis als veïns

Un mort en un incendi en una barraca a l’antiga Silvi’s

SUCCESSOS4Els Bombers dela Generalitat van trobar fa unsdies el cos sense vida d'una per-sona mentre treballaven apa-gant un incendi en una barracaal municipi.

En concret, la barraca es tro-bava dins del recinte de l’antigadiscoteca Silvi’s, al quilòmetre184 de l’autovia C-31, una ins-tal·lació que des de fa temps estroba abandonada.

Segons han informat elsBombers, l’incendi es va produirel passat dijous 11 de febrer almatí. La Policia Local de Gavà va

ser qui va donar l’avís als Bom-bers poc abans de dos quarts dedeu del matí. Immediatament esvan mobilitzar cinc dotacionsdels Bombers. Quan van arribar,la coberta de la barraca ja esta-va esfondrada i el foc havia des-truït completament la barraca.

INVESTIGACIÓ OBERTALa barraca tenia una superfíciede vint-i-cinc metres quadrats is’hi van trobar matalassos, bom-bones de butà i diversos estris.Els Mossos d’Esquadra es van fercàrrec de la investigació.

Cultura | La Junta d’Òmnium es reuneix a Gavà per primer cop El passat dimarts 2 de febrer la Junta Nacional d’Òmnium Cultural es va reunir per primera vegada a

Gavà. Ho va fer després que l’entitat acordés la descentralització territorial durant l’assemblea generalque es va celebrar el passat desembre. L’esdeveniment va tenir lloc a la sala d’actes del Museu de Gavà.

Abans de la trobada l’alcaldessa Raquel Sánchez es va reunir amb els responsables de l’associació.

Redacció GAVÀ

La barraca era a l’antiga discoteca Silvi’s. Foto: Gavamar

El consistori va presentar el PAM el 16 de febrer. Foto: Arxiu

AJUDES4L’Ajuntament ha des-tinat per a aquest curs 2015-2016un 36,7% més de recursos per aajuts escolars respecte del cursanterior. En concret, s’han des-tinat 265.000 euros a beques pera llibres, beques menjador i sub-vencions per a activitats ex-traescolars.

Pel que fa a beques per a lli-bres, el consistori ha augmentatfins a 80.000 euros –31.700més respecte del curs passat– lapartida destinada a l’adquisició

de llibres de text. “Es preveu quela beca arribi a més de 730 es-colars, dels quals 536 ja la tenenatorgada”, expliquen fonts mu-nicipals. La subvenció per a lli-bres de text consisteix a cobrircom a màxim un 85% del cost,amb un límit de 120 euros.

La partida de beques menja-dor han rebut una partida de64.000 euros, 14.000 euros mésrespecte del curs anterior. Elconsistori afirma que se n’hanbeneficiat 379 escolars.

L’Ajuntament també ha am-pliat les beques per a activitatsextraescolars, amb un importde 50.000 euros. Se’n beneficien355 alumnes, 68 dels quals sónde secundària.

MILLORES ESPORTIVESEl consistori també ha augmen-tat la partida per a instal·lacionsesportives, a les quals ha desti-nat 325.000 euros. L’actuaciómés destacada és el canvi degespa al camp de Can Tintorer.

Més recursos per a beques

13 |


Viladecans

Després d’anys de protestes in-acabables, sembla que les mo-bilitzacions finalment han asso-lit el seu objectiu. Les obres de lareclamada –i necessària– am-pliació de l’Hospital de Vilade-cans es licitaran aquest any. Se-gons ha informat el Departa-ment de Salut, el projecte s’en-llestirà el 2019 i suposarà un aug-ment del 90% de la superfície ac-tual de l’equipament.

El conseller Toni Comín haconfirmat que es presentarà unPla funcional mentre es facin elstreballs, aspecte que demanenels alcaldes de la zona i la Plata-forma en Defensa de l’Hospitalde Viladecans (PDHV) des de faanys. També presentarà una pro-posta econòmica per dotar demés recursos el centre.

En una reunió amb els alcal-des de Viladecans, Gavà i Cas-telldefels del passat dia 12 de fe-brer, el conseller Comín es vacomprometre a presentar un plade recursos en les següents set-manes, un anuNci que va sermolt ben rebut pels batlles.

Fa temps que tant els alcaldesde la zona com els veïns, usuarisi professionals del centre sanita-ri de Viladecans alerten de la“saturació” de l’Hospital. Un dels

punts àlgids es va viure durant lesvacances de Nadal, quan es vaagreujar el col·lapse que ja pateixnormalment el servei d’urgènciesdes que van començar les reta-llades. “No donem l’abast. Ésmolt dur”, explicava a aquest pe-riòdic fa unes setmanes ElianaLópez, presidenta de la Junta dePersonal. Amb aquest anunci,ara només falta tirar endavantamb la licitació i començar atancar un serial que s’allarga.

Una de les protestes davant de l’Hospital. Foto: Twitter (@elilopez2105)

Salut confirma que enguanylicitarà l’ampliació de l’Hospital» El conseller Comín es compromet a desencallar el desitjat projecte» Es preveu que s’acabi el 2019 i s’ampliarà un 90% la seva superfície

El Ple acorda protegir les casesde l’avinguda Generalitat

URBANISME4El Ple ha aprovatrecentment per unanimitat unamoció a favor de protegir les ca-ses de l'avinguda de la Genera-litat. La mesura afecta als habi-tatges unifamiliars compresosentre els números 25 i 61.

Aquests habitatges es vanconstruir a la dècada dels cin-quanta del segle passat i van serafectats pel Pla General Metro-polità del 1976. En l’actualitat,aquestes cases estaven afectadespel projecte de reforma del Po-lígon Centre, que promou l’e-quip de govern dels socialistes iIniciativa.

Amb la moció aprovada, pre-sentada per ERC, es conserva-rà el conjunt d’edificis com a ele-

ment patrimonial vinculat alnucli antic de la ciutat. El texttambé insta a prendre les me-sures que calquin per perme-tre’n el manteniment i la utilit-zació dels habitatges per partdels propietaris que així ho de-manin.

La petició de protecció de lescases també s’ha fet des de laplataforma Viladecans Patri-moni, formada pels propietarisi els residents dels habitatges del’avinguda de la Generalitat.

Els membres de la platafor-ma també van crear una entra-da al portal web Change.orgamb l’objectiu de rebre suportper preservar els seus domicilis.Van rebre 500 adhesions.

Educació | Quatre escoles participen en un projecte d’emprenedoriaAlumnes de quatre escoles de Viladecans han format set cooperatives per aprendre a ser emprenedors. Ho

han fet en el marc del projecte Cultura emprenedora a l'escola, que promou la Diputació de Barcelona.Durant el curs han de crear, gestionar i tancar una cooperativa, un procés que implica tasques com la constitució de la cooperativa i el disseny del producte i de la imatge corporativa, entre altres aspectes.

Neus MarmolVILADECANS

SERVEIS4El consistori està co-mençant a treballar en l’orde-nança sobre serveis funeraris,segons han confirmat fonts mu-nicipals a Línia Nord. Ho ha fetdesprés que el Ple municipalaprovés una moció presentadaper ERC a favor de “trencaramb el monopoli i la manca delliure competència en aquestsector a la ciutat”.

Entre altres, ERC instava elgovern municipal “a actualitzarl’ordenança de 1998 que regu-

la aquest àmbit, ja que ha que-dat obsoleta”, deien els repu-blicans en un comunicat previ ala presentació de la moció.

També citaven la directivaeuropea de serveis de 2006,que segons ERC no s’aplica a Vi-ladecans. Els republicans creuenque l’Ajuntament “no prestaprou informació sobre aquestservei als ciutadans”.

Davant d’això, el plenari hafet tirar endavant la moció il’equip de govern ha mostrat el

seu compromís amb la mateixa.Segons han dit les mateixesfonts a aquest periòdic, es pre-veu fer un estudi de la situacióper començar a actuar-hi.

QUEIXA COMPARTIDALa moció presentada per ERCViladecans va en la mateixa lí-nia que les queixes de l’Asso-ciació contra els Abusos enels Serveis Funeraris i la Fe-deració d’Associacions deVeïns de Viladecans.

Reordenant el sector funerari

Aspecte actual de les cases de l’avinguda de la Generalitat. Foto: ERC


CARNISSERIA

PARADES 14-16-18

CARNISSERIA MONTSERRAT

PARADES 1-2-3Tel. 93 379 03 47

LA CUINETA D’ISABEL

PARADES 6-8Tel. 608 68 92 94

PARADA 7Tel. 93 379 01 53

PARADA 4Tel. 93 370 50 08

PARADA 29

PARADES 23-25Tel. 665 88 44 32

PARADA 27 PARADA 31Tel. 620 02 51 77

CARNISSERIA PIÑOL CARNISSERIA VILA FRUITA I VERDURA EVA BALAGUER

PEIX EMILI I MARI PEIXETERIA JOAN L’AGULLETA MÀGICA


POLLERIA ANTONIA

PARADA 9Tel. 93 478 66 82

AVIRAM LA MASCOTA

PARADA 14Tel. 93 478 54 27

AVIRAM MERCÈ

PARADA 11Tel. 676 83 08 20

PARADES 14-16Tel. 93 379 07 18

PARADA 13Tel. 93 370 93 02

NOVA OBERTURA

PARADA 21 PARADA 22Tel. 649 79 51 54

PARADES 24-26Tel. 93 370 70 40

CAL PICAPEDRER CASA PUIG RODES EL BAR DEL MERCAT

PEIXOS HELENA BACALLANERIA LOLI FRUTAS VALENTINA

Té 97 anys i ara afronta el comp-te enrere per a l’enderrocament.El Teatre l’Artesà, un dels sím-bols patrimonials pratencs, seràpròximament demolit per deixarpas a un de nou, fruit del pro-jecte Històries, aprovat fa un pa-rell de mesos en concurs públic.

Tanmateix, des de la Plata-forma Salvem l’Artesà denun-cien “l’opacitat” del procés i de-manen aturar el projecte delnou teatre per evitar que s’en-derroqui l’actual. Això ho diuend’acord amb un estudi tècnic queplantejava com a “viable” la re-habilitació de l’estructura de l’e-difici. Sobre aquesta qüestió,l’alcalde, Lluís Tejedor, argu-menta que amb aquest estudi “espodria garantir que l’estructurade l’edifici no s’enfondrés, sí”,

però afegeix que els problemespatològics de l’Artesà són “d’u-na gravetat extrema”, que nocompleix “cap mesura de segu-retat” i que, segons els informesque té el consistori, l’única so-lució és “desconstruir-lo”.

Sobre les acusacions d’opa-citat, Tejedor assegura a aques-ta publicació que l’Ajuntament“ha estat molt transparent” du-

rant el procés de l’Artesà. La pla-taforma, a més, insta el consis-tori a “obrir un procés partici-patiu transparent” per tal que laciutadania decideixi el futur del’equipament. Pel que fa a aques-ta qüestió, el batlle argumentaque no han volgut sotmetre unadecisió tan important “a la vo-luntat d’un nucli de veïns i dels‘m’agrada’ a la xarxa”.

Demolició o conservació:controvèrsia pel futur de l’Artesà» Una plataforma demana que no s’enderroqui el teatre i el consistori

respon que no hi ha alternativa per les seves deficiències “greus”

RedaccióEL PRAT

| 16

líniamar.cat 27 gener 2016

El Prat

La ciutat dedica un pont delPolígon Pratenc a Mandela

INFRAESTRUCTURES4El con-seller de Territori i Sostenibili-tat, Josep Rull, va batejar elpassat 11 de febrer un pont delPolígon Pratenc amb el nom deNelson Mandela. A l’acte va as-sistir l’alcalde Lluís Tejedor i elcònsol honorari de Sud-àfrica,Jose L. Díaz Varela, entre altres.

El pont té una llargària de304 metres i dóna accés al po-lígon Pratenc des del nucli de laciutat i la ZAL del port.

El pont està situat en unvial d’un quilòmetre que comp-ta amb quatre carrils de circu-

lació. Segons el consistori, la in-fraestructura “millora les con-nexions amb la zona indus-trial”. Funciona des del passatabril, però fins ara no s’havia ba-tejat. És el darrer pont que hi hasobre el Llobregat abans d’arri-bar a la desembocadura.

UNA PROPOSTA DE CONSENSEl nom de Nelson Mandela vaser una proposta que va idearl’Ajuntament. La iniciativa vacomptar amb el consens de to-tes les forces polítiques ambrepresentació al municipi.

Proposta | Podrien batejar l’aeroport amb el nom de Joan MiróL’aeroport del Prat es podria batejar amb el nom de Joan Miró, segons ha anunciat recentment Aena. Ara

fa falta que hi hagi consens polític social i econòmic per tal de fer-ho, tal com ha demanat el Ministeri deFoment. La proposta ha de passar pels filtres dels ajuntaments del Prat i Barcelona, la Generalitat i laCambra de Comerç de Barcelona. Després passa al Consell de Ministres i a la seva aprovació al BOE.

Lluís Tejedor intervé durant l’acte. Foto: Ajuntament

SUBMINISTRAMENTS4L’Ajun-tament ha ajudat una cinquan-tena de famílies de la ciutat du-rant el 2015 a estalviar en les fac-tures d’electricitat. Ho ha fetmitjançant l’assessorament endiversos aspectes que incidei-xen en el preu de la despesaenergètica.

Entre altres, el consistori haassessorat sobre com mesurar labaixada de potència, ha explicatcom es contracta la factura dediscriminació horària i sobre

com acollir-se al bo social i el re-glatge dels electrodomèstics.També ha ajudat les famílies aaplicar bons hàbits d’estalvienergètic i els ha explicat quinessón les millors pautes per fer unús eficient de l’energia.

15.000 EUROS ESTALVIATSSegons ha informat el consistori,“el resultat ha estat molt satis-factori”, ja que s’ha aconseguitun estalvi de 15.000 euros du-rant tot l’any entre totes les fa-

mílies assessorades respecte deles factures que van pagar l’anyanterior. Així doncs, cada fa-mília ha estalviat una mitjanaanual de 300 euros.

BUROCRÀCIA COMPLEXAUna de les conclusions a lesquals ha arribat el consistori ésque existeix una gran “comple-xitat” i “burocràcia” a les com-panyies subministradores d’e-nergia per contractar la potèn-cia i la tarifa òptimes.

Ajuda per estalviar energia

Un dels tècnics durant una sessió d’assessorament. Foto: Ajuntament

Una de les mostres de suport a l’antic edifici. Foto: Salvem l’Artesà

Comarca| 18


Patrimoni | Biblioteques que aposten pel Parc Agrari Tretze biblioteques del Baix Llobregat participen en el projecte De l’hort a la biblioteca. La iniciativa

consisteix a donar a conèixer els productes del Parc Agrari, de proximitat i de temporada. Els municipisque hi participen són Sant Boi, Cervelló, Corbera, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, Sant Feliu de

Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles.

Garanteixen més recursos per a beques menjador

AJUTS4La Diputació ha anun-ciat recentment que dotarà demés recursos per a beques men-jador a la comarca. Ho farà a tra-vés del Consell Comarcal, que ésl’òrgan que gestiona aquest àm-bit al conjunt del Baix Llobregat.

Es tracta d’una mesura quepot beneficiar milers de famíliesde la comarca i que van demanar

diversos alcaldes fa uns mesos.Aleshores van sol·licitar una

subvenció econòmica d’aproxi-madament 250.000 euros perpoder fer front a una part delpressupost del Consell Comarcalque es destina a cobrir les bequesper als menjadors escolars. D’a-questa manera, la Diputació as-sumeix la part de la Generalitat.

Clam unànime en contra del tancament de línies de P3 ENSENYAMENT4El conjunt dela comarca s’ha alçat davant elpossible tancament d’una vinte-na de línies de P3 al Baix Llo-bregat per al pròxim curs. Arrand’això, tant la comunitat educa-tiva com les famílies afectades esvan concentrar en una protestael passat dijous 4 de febrer a lesportes dels Serveis Territorialsdel Departament d’Ensenya-ment a la comarca, a Sant Feliu.

Els manifestants van dema-nar que no es tanquin els grupsi que es redueixin les ràtios a lesaules fins a 20 alumnes per alsnous grups de P3.

A Gavà es mantindran totesles línies de P3. És una decisióque la ciutat ha celebrat, ja queuna de les línies perillava. L’al-caldessa Raquel Sánchez ha rei-terat la defensa “d’una escola pú-blica de qualitat”.

L’arribada de la Línia 9 al Pratha sigut el catalitzador de lanova demanda dels alcaldes delsmunicipis de l’àrea del Delta. Di-vendres passat a l’estació dels fe-rrocarrils de Molí Nou, els bat-lles de Castelldefels, Gavà, Vi-ladecans i Sant Boi van reclamara la Generalitat i al govern es-tatal millores en la mobilitat dela zona. I és que la inauguracióde l’L9 ha obert el debat de si re-alment s’ha millorat la connec-tivitat de la part costanera de lacomarca amb la capital catalana.

També han mostrat la in-tenció d'impulsar una platafor-ma de mobilitat al Delta per ferarribar les seves reivindicacionsa les institucions i al conjunt dela ciutadania i han anunciat lasol·licitud d'una reunió urgent

amb el conseller de Territori iSostenibilitat, Josep Rull, i ambel titular del Ministeri en el fu-tur Govern de l'Estat per abor-dar aquesta qüestió.

L’alcalde de Viladecans, Car-les Ruiz, va reclamar “un trans-port de gran capacitat per donarcobertura a una població de250.000 persones”, en referèn-cia a la zona del Delta.

Per la seva banda, l’alcal-dessa Raquel Ruiz de Gavà vaafirmar que “ara és l’hora delDelta” i va afegir que estan can-sats “d’estar a la llista d’espera

dels projectes importants delpaís”.

Pel que fa a Candela López,alcaldessa de Castelldefels, va re-clamar infraestructures per talde “poder connectar el Campusde la UPC [ubicat a Castelldefels]amb la resta del territori” i “im-pulsar l’activitat turística”.

Els quatre municipis dema-nen que es realitzi un estudidel sistema de mobilitat perconnectar l'aeroport, el litoral, elcampus de la universitat i elsmunicipis de la cornisa, i aquestsamb la resta de la comarca.

Ruiz, Moret, Sánchez i López durant l’acte. Foto: Ajuntament Castelldefels

Els alcaldes del Delta demanenmillores de mobilitat a la zona

RedaccióBAIX LLOBREGAT

ComerçCastelldefels | El Grup Solbar dóna 250 quilos d’alimentsCàritas de Castelldefels ha rebut recentment 250 quilos d’aliments que ha donat el Grup Solbar, franquícia de bars i cafeteries. En concret, s’han donat 100 litres d’oli i 400 envasos de tomàquet fregit. El coordinador de Càritas a Castelldefels, Josep Cascales, haagraït el gest del Grup Solbar. “Ajuts d’aquesta dimensió actualment són molt necessaris”.

Gavà acollirà una nova edició delmercat de segona mà diumengedia 13. La jornada tindrà lloc enel marc del Dia de la Reutilitza-ció i les parades s’instal·laran ala rambla de Maria Casas.

Des de dos quarts de deu delmatí fins a les dues del migdia larambla s’omplirà d’estands ambproductes de segona mà, comroba, aparells electrònics i lli-bres, entre altres.

L’objectiu de l’esdevenimentés conscienciar la ciutadaniasobre alternatives de consum, amés de reduir la quantitat de re-sidus que es generen al munici-pi mitjançant la reutilització i elreciclatge.

Amb aquesta iniciativa tam-bé es volen “promoure nous hà-bits a l’hora de fer les compres”,expliquen els organitzadors, quemostren la voluntat de “posar

èmfasi en la importància d’evi-tar que aparells i productes queencara tenen una vida útil es-devinguin un residu”.

Hi poden participar tan par-ticulars com entitats i associa-cions del municipi. Els interes-sats a formar-hi part han pogutfer les seves inscripcions elspassats dies 17, 18 i 19 de febrermitjançant un formulari web

de preinscripció. En el cas de lesentitats i associacions, n’hi ha-via un d’específic.

Els organitzadors de l’esde-veniment han habilitat un plà-nol de la zona i un altre que es-pecifica les zones de càrrega idescàrrega perquè aquells queparticipin en el mercat coneguinquins punts poden emprar ambmés facilitat.

La rambla de Maria Casas acollirà la jornada. Foto: Google Maps

Gavà prepara una nova edició del mercat de segona màRedaccióGAVÀ

Decomissen 500 articlesil·legals a Castelldefels

SUCCESSOS4El passat dime-cres 3 de febrer els agents de laPolicia Local, els Mossos i el CosNacional de Policia van dur aterme una operació contra lavenda il·legal i la falsificació demarques al mercat ambulantde Castelldefels.

Els agents van realitzar l’o-peració a petició dels venedorsdel mercat setmanal que sí quecompten amb una autoritzacióde venda. Fa temps que es quei-xaven per la “competència des-

lleial” que pateixen, ja que ells síque paguen impostos que ac-tualitzen segons la llei.

A més la venda il·legal supo-sa un risc pel que fa a la venda deproductes que no estan contro-lats per sanitat o consum.

Segons han informat els cos-sos policials, durant la inter-venció es va procedir a fer di-verses denúncies. També es vanconfiscar uns 500 productes i esva detenir una persona per in-complir la llei d’Estrangeria.

Petrini, fundador de l’SlowFood, visita el Parc Agrari

EL PRAT4Carlo Petrini, funda-dor del moviment Slow Food, vavisitar fa uns dies el Parc Agra-ri del Baix Llobregat.

Petrini es va mostrar inte-ressar per conèixer de primeramà l’espai agrícola del Delta delLlobregat i la gastronomia queexisteix al voltant dels seus pro-ductes. En especial, Petrini va vo-

ler saber més sobre l’especialitatcarxofa Prat i el pollastre PotaBlava. Tots dos productes aspi-ren a formar part del movimentinternacional que lidera Petrini.

La visita de Petrini es va feren el marc d’una xerrada que vaoferir a Cornellà, en la qual vatractar els conceptes d’Slow Foodi productes de quilòmetre zero.

Entrevista19 |


Vostè va dir fa ja unes set-manes que havíem viscut“la millor campanya de

Nadal des del 2007”. Creu que elbalanç de les rebaixes serà igualde bo?En el cas de les rebaixes, el balançserà més aviat justet. Aniran igualque l’any passat o potser una micamillor i, en tot cas, dependrà de cadasector en concret. Perquè les gransfranquícies ja tornen a anar com unamoto però al botiguer de barri li estàcostant molt més.

La previsió de la Confederació ésque es facturaran uns 850 milionsd’euros. Anem pel bon camí?Sí. Crec que arribarem a aquestes xi-fres. El problema, repeteixo, és laseva distribució. Per exemple, en elsector de la moda han aparegut ca-denes i franquícies monomarcaque han fet molt mal a les petitesbotigues multimarca, que ara venenmenys que fa 20 anys. I si al final elnostre petit comerç perd presència,els carrers comercials corren el pe-rill de clonificar-se i veure devaluatsels seus atractius.

Això ja està passant a moltes zo-nes...Malauradament sí. I si les botiguesde barri queden relegades per lesgrans franquícies i cadenes, ales-hores tindrem problemes en la lí-nia del que li comentava anterior-ment.

No tot són males notícies. Vostèmateix ho deia: hem tingut unbon Nadal.Sí, alguns ja han sortit del túnel, peròaltres no. El tren del comerç enca-ra no ha agafat velocitat i tots els va-gons no són iguals. Per això, els quevan al davant tenen una situació mi-llor, mentre que els del darrere en-cara estan sortint del túnel. Amb tot,

ara hem d’aconseguir que tothomen pugui sortir i agafar velocitat.

Molts dels que van en els últims va-gons d’aquest tren considerenque les rebaixes han quedat ob-soletes, perquè moltes marquesfan descomptes durant tot l’any.Cal reformular-les?És un debat intern, cert. Però el sec-tor de la moda –perquè, al cap i a lafi, les rebaixes es fan sobretot a lamoda–sempre ha intentat regularla campanya per poder captar elconsumidor en dates molt arreladesen l’imaginari col·lectiu. Tothomsap que després de Reis i a l’1 de ju-liol comencen les rebaixes. Que hiha promocions i ofertes abans?Això sempre ha passat, però la gentfeia la despesa grossa a partir de l’i-nici de les rebaixes. Si ara això des-apareix, perquè el Tribunal Consti-

tucional ha suspès la llei catalanad’horaris, haurem d’intentar auto-regular-nos. El Black Friday, perexemple, no es va fer a partir d’unanormativa. Doncs amb les rebaixesigual, hem d’intentar sostenir quecomencen l’endemà de Reis.

Encara que no hi hagi una regu-lació explícita?Ens toca fer-ho, fins i tot de cara alsnostres clients. No necessitem quehi hagi una llei. Que hi haurà com-petidors que avançaran els des-comptes? Sí, però el que hem de ferés fidelitzar el client perquè valori elproducte que li estàs oferint. Un pro-ducte que, en el nostre cas, té unpreu rebaixat però que no ha estatfabricat expressament per a la cam-panya, com sí que fan altres.

La recent creació de la seva tar-geta Compradors pel paíspot seruna manera de fidelitzar la clien-tela. Com l’estan rebent els co-merciants?Estem en una fase de compromisosperquè la targeta es pugui posar enmarxa d’aquí a un parell de mesos.El nostre calendari s’ha endarreritjustament per l’èxit de la iniciativa.Barcelona, Tarragona, Badalona,Vic... són territoris on hi ha com-promisos perquè la targeta entri enfuncionament. Serà l’eina més po-tent que mai hem ofert als comer-ciants catalans. És jugar la Cham-pions League del màrqueting co-mercial.

Tant?Bé, és un sistema que permet quecada botiga, individualment, puguifidelitzar els seus clients i s’empor-ti el seu propi benefici. Aquí cada co-merciant definirà els seus des-comptes. És una gran eina.

I quines són les previsions en elseu conjunt?Quan acabem aquest any, creiemque podrem tenir unes 20.000 bo-tigues associades a la campan-ya –tot i que si finalment Barcelo-na hi entra, seran moltes més–, iprop d’un milió de targetes re-partides entre els consumidors.

Tot plegat, per intentar frenar lafuga de consumidors cap a lesgrans superfícies. Una altra ma-nera de fer-ho és aliar-se ambaquests centres comercials, comja han fet alguns eixos. Creu queés un camí assenyat?Hi poden haver aliances entre elscentres comercials i els eixos i asso-ciacions sempre que hi hagi una cer-ta complementarietat i cooperació,perquè tot en aquesta vida té ame-naces i oportunitats. Però crec que fercréixer l’oferta comercial a base degrans superfícies artificials suposa ungran perill, sobretot per a les ciutats.Ara bé, hi ha qui vol situar-se al cos-tat d’aquell gran magatzem per-

què genera un alt trànsit de perso-nes i se’n pot beneficiar.

De quin perill parla, doncs?Hi ha botigues que es volen ins-tal·lar al costat de grans marquesperquè potser tenen línies de pro-

ductes més fortes i això els pot re-percutir positivament. Però siaquestes superfícies se situen als ex-traradis en comptes d’estar a les ciu-tats, la gent se’n va i el petit comerçpot perdre els seus clients.

Quina solució proposa?La implantació de centres comer-cials ha de respondre a unes ne-cessitats i a uns equilibris. Però sihem de competir amb el nou ou-tlet de Viladecans, per exemple, ila gent marxa cap allà, ja pots ferel que vulguis. A la primera coro-na metropolitana tenim, per unabanda, la B-30, que és el carrer Ma-jor dels centres comercials, i, perl’altra, les grans superfícies deCornellà i del Baix Llobregat. No-saltres volem que la regulació si-

gui clara i que es limiti a unes ne-cessitats específiques.

L’altre gran debat és el turisme,un sector que creix cada vegadamés. Creu que el petit comerç had’adaptar els seus horaris perintentar aprofitar-se’n?Estem d’acord que hi ha d’haver unaatenció especialitzada als turistesdurant els dies festius, però cal li-mitar-la a unes zones concretes i auns horaris adequats perquè hihagi un equilibri.

Aquesta qüestió ha creat contro-vèrsia entre els comerciants de leszones turístiques i els dels barris,com és el cas de Barcelona. Hem d’intentar tenir més perspec-tiva. De vegades els líders comer-ciants podem discrepar en algunstemes, però en molts altres coinci-dim. No sempre hem de pensarigual, tot i que això no ha de signi-ficar el trencament del diàleg. Jo crecque ho superarem.

Quins són els altres reptes de fu-tur als quals s’enfronta el sector?Donar eines als botiguers per mi-llorar la competitivitat i treballar elcomerç online, ja que és un canal devenda que complementa l’habi-tual. El 56% dels comerciants jasón a la xarxa, però necessitemque hi aterrin tots. Per tant, hem debuscar més cooperació gremial i sec-torial, que s’està perdent molt.

“El tren del comerç té moltsvagons: alguns ja han sortitdel túnel, altres encara no”

Perfil | 30 anys al capdavant dels botiguersMiquel Àngel Fraile ha estat vinculat a la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) des de la seva

fundació, l’any 1985, sempre com a secretari general. Tot i així, durant l’etapa 2004-2011 va compaginar aquest càrrec amb la mateixa responsabilitat a la Confederació Espanyola de Comerç (CEC), de la qual va plegar

per discrepàncies amb la direcció. Fraile és llicenciat en Ciències Empresarials i diplomat en Comerç Exterior.

M. Àngel Fraile / Secretari general de la Confederació de Comerç

Fraile repassa les principals qüestions que afecten el comerç en un any que vaarrencar amb els bons resultats de Nadal i que s’espera que trenqui, finalment,

amb la dinàmica negativa dels anteriors. El secretari general també fa una crida a la unió dels botiguers i destaca el món online com el futur del sector.

“Apostar per la targeta

‘Compradors pel país’

és jugar la Champions

del màrqueting”

“Hem de buscar més

cooperació gremial

i sectorial, que

s’està perdent molt”

F. Javier RodríguezBAIX LLOBREGAT

21 | líniamar.cat24 febrer 2016Serveis

La pobresa energètica és una de lesproblemàtiques socials que mésha crescut els últims temps. Any rereany creix el nombre de famílies queno poden pagar els rebuts de la llum,el gas o l’aigua, o aquelles que tenenproblemes seriosos per mantenircasa seva a una temperatura ade-quada.

Els efectes de la pobresa ener-gètica en la salut i en la qualitat devida són inqüestionables, amb unaespecial incidència entre els nens, lagent gran i les persones amb ma-lalties cròniques. Per ajudar a pal·liaraquesta situació, la Diputació de Bar-celona augmentarà aquest mandatles actuacions per fer-hi front.

En paraules de la presidentade la Diputació, Mercè Conesa, el“suport a les necessitats dels ajun-taments en matèria social, com elsplans d’urgència social o el com-bat contra la pobresa energètica,són una de les prioritats del man-dat”. “Hi aboquem tots els nostresesforços, rascant d’on s’hagi de ras-car”, assegura Conesa.

DIAGNOSIDes del mes de juliol, l’àrea d’Aten-ció a les Persones de la Diputacióestà elaborant un estudi que ha deservir per tenir una diagnosi exactai fiable del problema, incloent-hi totsels municipis de la demarcació.

Al marge de l’avaluació teòrica,però, la Diputació també treballa ladiagnosi sobre el terreny. Des delmes de novembre s’estan duent aterme dues proves pilot –al ConsellComarcal d’Osona i a Vilanova i laGeltrú–amb intervencions directesen 40 habitatges en situació de po-bresa energètica. En aquestes llarss’hi està fent una auditoria energè-tica i s’hi estan instal·lant de formatotalment gratuïta elements de baixcost energètic. La intenció, detalla laDiputació, és ampliar les interven-cions a tot el territori atesos elsbons resultats del programa.

ACTUACIÓ CONJUNTAAquest any, i en base als resultats d’a-questes dues proves pilot, tots elsgoverns locals de Barcelona tin-dran a la seva disposició una novaeina de suport en la lluita contra lapobresa energètica. Seran auditoriesi intervencions als habitatges quepateixin aquesta mena de pobresa.

Les faran, conjuntament, tres àmbitsde la Diputació: Benestar Social,Habitatge i Medi Ambient. El prin-cipal objectiu serà la millora de l’e-ficiència i, també, la reducció de lesdespeses en electricitat, aigua i gasdels habitatges en situació de risc.Uns habitatges que hauran identi-ficat prèviament els serveis socialsmunicipals. La primera fase d’a-quest nou pla preveu intervencionsa 1.600 llars.

SUPORT TÈCNICA banda de la intervenció directa i dela diagnosi real de la situació a la de-marcació de Barcelona, la Diputacióremarca que renova el seu compro-mís amb els ajuntaments i els consellscomarcals oferint-los suport tècnicper implementar, als municipis demenys de 20.000 habitants, la llei ca-talana de mesures urgents en contrade la pobresa energètica.

Aquesta llei, en vigor des delmes d’agost, estableix, entre altres co-ses, que abans d’un tall de submi-nistrament cal un informe dels serveissocials municipals. Això fa preveureun augment significatiu de la tascadels equips professionals, que la Di-putació està estudiant pal·liar ambnoves línies d’ajuts econòmics.

Pobresa energètica zero» La Diputació de Barcelona augmentarà les actuacions per ajudar a eradicar-la

» Preveu intervenir en 1.600 llars per fer-les eficients i reduir les despeses en llum, aigua i gas

AJUDES4Per altra banda, laDiputació de Barcelona conti-nuarà donant suport econòmic alsmunicipis perquè puguin fer lesaportacions necessàries a les per-sones amb deutes amb les com-panyies subministradores, aixícom per facilitar una intervencióràpida en situacions de pobresaenergètica, a través dels progra-mes de prestacions econòmiques

de caràcter social. També seguiràamb el suport formatiu als serveissocials municipals. Durant el 2015,més de 300 professionals van re-bre formació sobre com abordari gestionar la pobresa energètica,a través dels tallers que la Dipu-tació ofereix en conveni amb l’Ins-titut Català de l’Energia. La previ-sió oficial és formar-ne 300 mésdurant aquest any.

Accions de continuïtatRedaccióBAIX LLOBREGAT

El principal objectiu de la Diputació de Barcelona és la reducció de les despeses en electricitat, aigua i gas dels habitatges en situació de risc. Fotos: iStock i Arxiu

líniamar.cat 27 gener 2016

Esports

No és gaire habitual que quedaren segona posició a qualsevolprova esportiva es consideri unavictòria, però Carles Castillejo es-tava eufòric diumenge passatdesprés de creuar la meta de lamarató de Sevilla en segon lloc,per darrere del kenià Cosmas Ki-plimo Lagat.

El veterà atleta viladecanencde 37 anys es va proclamar cam-pió d’Espanya després de com-pletar la prova en 2 hores, 11 mi-nuts i 29 segons, després d’un in-tens frec a frec amb el madrilenyJesús España. Aquest resultat ligaranteix la presència als JocsOlímpics que se celebraranaquest estiu a Rio de Janeiro.Serà la quarta cita olímpica deCastillejo, que complirà 38 anysal Brasil, i que després de la

cursa va confessar que no sabiasi el de Sevilla seria “l’última o lapenúltima marató com a pro-fessional”.

Amb el bitllet per a Rio a labutxaca, el viladecanenc es pren-drà uns dies per recuperar-se del’esforç i començarà els entre-naments de cara a la seva últimaprova, ja que va confirmar a

l’Esportiuque es retirarà desprésdels Jocs Olímpics.

Abans-d’ahir, l’endemà dela cursa, Castillejo va fer bromaals seus perfils a les xarxes socialspreguntant als seus seguidors“Com teniu les cames després dela Marató de Sevilla? Jo esticcom a The Walking Dead”, fentpalès el seu cansament.

Castillejo, eufòric en el moment de creuar la meta. Foto: ZMS

El viladecanenc Castillejo,campió estatal de marató

» La marca aconseguida a Sevilla li garanteix ser als Jocs de Rio» L’atleta, de 37 anys, participarà en la seva quarta cita olímpica

Castelldefels | Continua el frec a frec entre l’Escola Pia i el CCRL’Esportiu CCR Castelldefels no afluixa en la seva persecució a l’Escola Pia de Sabadell, ellíder de la Segona divisió B del futbol sala estatal. L’equip va derrotar el Barceloneta Club

Futsal (5-1) i és a només un punt dels vallesans, que també van sumar els tres punts contral’FS Pallejà (1-4). Dissabte a les 5 de la tarda l’equip jugarà contra el VFS Peña Deportiva.

RedaccióVILADECANS

AE Prat i CF Gavà, els equipsmés en forma de Tercera

BAIX LLOBREGAT4L’AE Pratcontinua imparable i el CF Gavàja s’ha refet de la seva mala ratxa.

Els de Pedro Dólera hanaprofitat les punxades de tots elsseus perseguidors i, de mica enmica, s’han anat allunyant. Toti l’empat de diumenge passat alSagnier contra el Sant Andreu(0-0), els pratencs gaudeixend’un avantatge de 10 punts res-pecte de la segona posició, queara comparteixen Montañesa iVilafranca. Precisament els bar-celonins seran el pròxim rival

dels potablava en un partit quees disputarà aquest diumenge ales 12 del migdia.

Per la seva banda, el Gavà hasuperat el sotrac que el va allun-yar de la zona alta i ha encadenatquatre victòries. La darrera vaarribar diumenge passat al campdel CD Masnou (2-4) i va servirperquè Manu Raíllo i Boris Ga-rrós veiessin porteria per parti-da doble. Els de Juanma Pons re-bran el degà del futbol català, elPalamós, a la Bòbila aquest dis-sabte a les 6 de la tarda.

Derrota dolorosa del CB Prat a la pista del PalenciaEL PRAT4La visita del CB Prat alpavelló Marta Domínguez de di-vendres era, sobre el paper, l’en-frontament més desequilibrat iaixí va reflectir-se al marcador. Elspratencs van caure contra el Que-sos Cerrato Palencia (94-63) enun partit que els locals van do-minar des del salt inicial.

Els castellans, líders en soli-tari, van esclafar els potablavaamb un parcial inicial de 13-0 quedecantava la balança i que con-vertia la remuntada en una qui-

mera. El Palencia va marxar aldescans amb 27 punts d’avan-tatge i, tot i que el Prat va donarla cara al tercer període, els cas-tellans van ampliar encara més elseu avantatge a l’últim quart. Elnigerià Fakuade va ser l’MVPamb 18 punts i 11 rebots, mentreque Nikolic, que va fregar la do-ble figura, va ser el millor jugadordel Prat.

Aquest dissabte l’equip re-brà el segon classificat, el CBMelilla, al Joan Busquets.

El Prat gaudeix de 10 punts d’avantatge sobre el segon. Foto: CEEEl BBA Castelldefels acabacinquè a la Lliga catalana EBACASTELLDEFELS4No va poderser. El BBA Castelldefels va per-dre contra el Torrons Vicens CBl’Hospitalet (59-92) a les semifi-nals de la Lliga catalana EBA quees van disputar a Quart el cap desetmana passat.

Els homes de Boris Balibrea espresentaven a la cita contra el mi-llor equip del país de la categoria,un conjunt que ha aconseguit 18victòries en els 18 partits de la pri-mera fase de la lliga. Tot i això, els

grocs van plantar cara durantbona part del primer temps. Capal final del segon quart, però, elshospitalencs van aconseguir unparcial favorable de 12-20 que vadecantar el partit i després deldescans van continuar incre-mentant la seva renda. Marc Seseva ser el màxim anotador delconjunt castelldefelenc.

Aquest dissabte l’equip co-mença la segona fase de la lliga alVallès contra el CB Mollet.

23 | Agenda líniamar.cat24 febrer 2016

línia 21 edicions de proximitat Barcelona · Barcelonès NordBaix Maresme · l’Hospitalet

Baix Llobregat ·Vallès · Turisme

LíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLíniaLíniaLínia

LíniaLíniaLínia

Periodicitat

MensualEixampleNou BarrisSarrià-Sant GervasiSant AndreuCiutat VellaHorta-GuinardóMar (ed. Castelldefels i entorn)Mar (ed. Baix Maresme)Vallès (ed. Cerdanyola i entorn)Vallès (ed. Sabadell i entorn)CornellàTres (Esplugues i entorn)Nord (ed. Martorell i entorn)l’Hospitalet

QuinzenalSantsSant MartíGràciaLes Corts

SetmanalNord (ed. Barcelonès Nord)

Vallès (ed. Vallès Oriental)

Tirada

180.35015.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02515.02510.02510.02510.02510.02510.02510.025

120.20015.02515.02515.02515.025

108.20015.02512.025

Total 408.750

14 mensuals4 quinzenals2 setmanals

180.350120.200108.200

[email protected]

la primera xarxa de periòdics de proximitat del país

408.750 exemplars

difusió controlada per OJD/PGD

línia

[email protected]

AGENDA [email protected]

AGENDA MENSUALAVUI 24 DE FEBRER18:00 L'hora del medi ambient, amb el taller No

ens donis a menjar!: coloms, senglars i ànecs,la salut dels animals i la seva alimentació, acàrrec de Biosfera.Lloc: Biblioteca RFJ.

DEMÀ 25 DE FEBRER14:30 Xerrada: He de pagar per tenir música a

la meva botiga?. La propietat intel·lectual i elsdrets i deures dels comerciants. A Càrrec delsadvocats Sílvia Sallarès i Joan Canal. Lloc: Salad’actes del Centre de Promoció Econòmica.

DEL 26 AL 29 DE FEBRER10:00-20:00 (dissabtes) Exposició de mobles

restaurats del taller Jo Puc! realitzat per per-sones a l'atur de llarga durada. Organitza: Ser-veis socials. Entrada gratuïta. Lloc: Centre Cí-vic Sant Jordi - Ribera Baixa.

DEMÀ 25 DE FEBRER17:30 Planetari digital familiar, en el marc del

programa Reflexionem i aprenem junts. For-mació per a pares i mares. A càrrec d’Explo-ra 360º. Activitat conjunta d’infants i famí-lies. Lloc: Casal de la Montserratina.

FINS AL 15 DE MARÇMatí-Tarda Exposició: Éssers diminuts fabulo-

sos. El visitant podrà conèixer més de prop ès-sers mitològics com el follet, la petita damao el minairó. Lloc: Sala d'Actes de la Biblio-teca de Viladecans.

DIUMENGE 28 DE FEBRER11:00 Celebració del Dia d’Andalusia a Gavà. Des

de les onze del matí fins a les sis de la tarda,amb diversos tallers i espectacles. Lloc: La To-rre de Lluch.

A PARTIR DEL 30 DE MARÇConsultar programació Inscripcions de P3 a

4t d’ESO del 30 de març al 7 d’abril. Campanyaen defensa de la Xarxa d'escoles públiques deGavà: l’escola pública com a màxim exponentdel model d'escola que volem al nostre país.

DIUMENGE 28 DE FEBRER09:45 31a edició de la Mitja Marató Gavà-Cas-

telldefels. Hi haurà també una cursa de 5 qui-lòmetres, que començarà a les nou del matí.Lloc: Platja a la plaça de les Palmeres.

CASTELLDEFELS GAVÀ COMARCAVILADECANSEL PRAT

Assaig obert de la companyia decirc La Coquera de Barcelona. Oferi-ran l’espectacle Carrussel. Entradaoberta i gratuïta. Lloc: a la plaça deFrancesc Macià.

Assaig obert de la Cia. La Coquera amb ‘Carrussel’

Avui 24 de febrer a les 20:30

Club de lectura: per a nois i noies de1r i 2n ESO, amb Mon Mas. Un grup de12 nois i noies que es reuniran amb unadinamitzadora per comentar les lec-tures més interessants de la bibliote-ca. Lloc: Cèntric Espai Cultural.

Club de lectura: per a nois i noies de 1r i 2n ESOAvui 24 de febrer a les 17:30

Ratolins de biblioteca. L'hora del con-te per als més petits El Viatge d'en Jan,a càrrec de Tirabec Contes. Lloc: Bi-blioteca RFJ (sala Margarida Xirgu).

L'hora del conte per als més petits: ‘El Viatge d'en Jan’

Ds. 27 de febrer a les 10:30

Exposició que recull una selecció de 33obres del fotògraf pratenc Gerard Gi-ménez i Mor que copsen escenes i per-sonatges des del 1958 fins al 1979 dela vida social i cultural del Prat. Lloc:Centre Cívic Jardins de la Pau (El Prat).

‘Escenes i personatges’, de Gerard Giménez Mor

Fins al 28 de febrer

| 24 líniamar.cat 24 febrer 2016 Pròxima edició: 29 de març

Linia mar 31

Documents

Transcript of Linia mar 31