Línia Sants 213

32
23 Xifres d’audiència ‘Línia Sants’ ja té 21.000 lectors quinzenals 6 Sol·licitat el control www.liniasants.cat · 7 d’abril de 2011 · Núm.213 · 15.000 exemplars línia sants Redacció 93 593 70 11 · [email protected] · administració 93 593 93 39 · publicitat 686 450 697 · Fax 93 570 87 74 barcelona · Edició 212 Després de set anys, les Arenes deixa enrere el seu passat taurí 8 S’habilitaran 32 punts de recollida de vot al districte per a la consulta sobre la independència Tot Barcelona està cridada a decidir aquest diumenge Foto: Adolf Garcia 20 Cinema en català Les 10 pel·lícules més destacades de l’any, als cinemes Girona

description

Línia Sants 213

Transcript of Línia Sants 213

Page 1: Línia Sants 213

�23

Xifres d’audiència‘Línia Sants’ ja té21.000 lectors quinzenals �6

Sol·licitat el control

www.liniasants.cat · 7 d’abril de 2011 · Núm.213 · 15.000 exemplarslíniasants

Redacció 93 593 70 11 · [email protected] · administració 93 593 93 39 · publicitat 686 450 697 · Fax 93 570 87 74

barcelona · Edició 212

Després de set anys, les Arenes deixa enrere el seu passat taurí

�8S’habilitaran 32 punts de recollida de vot al districte per a la consulta sobre la independència

Tot Barcelona està cridadaa decidir aquest diumenge

Foto: A

dolf G

arcia

�20

Cinema en catalàLes 10 pel·lícules mésdestacades de l’any,als cinemes Girona

Page 2: Línia Sants 213

2� Per a publicitat - 686 450 697 - [email protected]íniasants.cat

Page 3: Línia Sants 213

En portada 3�líniasants.catAbril201107

Els veïns es resisteixen a tirar la tovallolaMalgrat que la transformació del carrer Juan de Sada tira endavant, l’Associació de Veïnspresenta vuit al·legacions que serveixin per llimar els aspectes que rebutgen del projecte

Foto: El 3

Des d’un bon principi, els veïnsdel carrer Juan de Sada s’hanmostrat contraris a la reformaprevista per transformar l’eix iels seus entorns. La queixa esbasava, sobretot, en la construc-ció de més habitatge i la necessi-tat de més espai verd. “No estemgens d’acord amb el projecte, jaque no genera un esponjamentde la zona, sinó que acaba amb laconstrucció de més pisos”, ex-plica el secretari de l’Associacióde Veïns de Badal, Brasil i la Bor-deta, Pepo Mediavilla. L’Ajunta-ment ha defensat la reformaargumentant que Juan de Sadaes convertiria en una rambla, as-pecte que el veïnat sempre ha re-butjat. “De rambla ja en tenim(rambla de Brasil), però el quevolem i necessitem són mészones verdes i equipaments”, in-dica Mediavilla.

El rebuig de l’entitat, però, nova aturar l’aprovació del projecte,que va ser ratificat definitiva-ment per la Generalitat al desem-bre. Lluny de desanimar-se i tirar

la tovallola, l’entitat veïnal va or-ganitzar a finals de març una as-semblea informativa a l’escolaOscus per a tots els veïns del ba-rri. L’objectiu era explicar-losl’estat actual del projecte, i concre-tar quins moviments es faran apartir d’ara. La reunió va conclou-re amb vuit propostes que al·lega-ran al projecte. Saben que el pro-jecte ja està dat i beneït, però es-peren donar uns darrers retocs alprojecte al seu favor.

SENSE PARTICIPACIÓLa crítica que els veïns llencen ales administracions, i sobretot al’Ajuntament, és la seva falta decompromís al prometre als veïnsun procés participatiu, que final-ment no va arribar. Durant l’as-semblea informativa, Tomas Gis-bert, membre de l’Associació deVeïns, va remarcar que la regido-ra Gemma Mumbrú, responsabled’Urbanisme, ha reconegut que“no hi havia hagut participació,això ho reconeixien d’entrada”.

Quan el consistori va prometreun procediment participatiu, elsveïns van entendre un procéssemblant al que s’ha dut a termeen altres espais, com la plaça He-renni o Can Mantega, on el veïnatha tingut temps per presentar

El veïns es van reunir a l’escola Oscus per concretar les al·legacions que presentaran al projecte de reforma

DELS PRIMERS REFUGISUna de les reclamacions delsveïns era la recuperació del refu-gi antiaeri que es troba a sota delcarrer Juan de Sada. “Tenimmolta documentació i, malgrat noser experts, sembla que es trac-ta d’un refugi força importantdins la història de la ciutat, ja queés un dels primers que es vaconstruir i un dels més grans; esdiu que arribava fins a la plaça deSants”, destaca el representantveïnal, Pepo Mediavilla.

L’entitat ha aconseguit el com-promís verbal de l’Ajuntamentper fer unes prospeccions al re-fugi, comprovar si es pot baixari concretar si se li pot donar un úsde caire públic. Primer seran elsbombers els que comprovaran sis’hi pot baixar i el Museu d’His-tòria farà els estudis pertinents.Això no assegura el manteni-ment del refugi, però sí dónaresposta a la reclamació del veï-nat, que reclamava si més nocomprovar si és o no d’interés ge-neral.

J. SugrañesSants-Badal

propostes a través de butlletes.“No van fer res il·legal, per supo-sat, però el projecte es va publicaren un butlletí oficial en el quals’informava que teníem tres diesper presentar al·legacions”, indi-ca Pepo Mediavilla i afegeix:“Quan ens vam adonar, ja s’haviaacabat aquest termini”.

L’entitat veïnal s’ha queixatd’aquest gest als responsables del’Ajuntament i n’ha tret un resul-tat mínimament positiu. Tot ique el projecte continua endavant,tenen un mes per presentar cer-tes modificacions que, malgratque no canviaran sustancialmentel pla de reforma, sí que poden feracostar les dues postures.

VUIT PROPOSTESL’Associació de Veïns de Badal,Brasil i la Bordeta, juntamentamb els veïns de Juan de Sada,van explicar durant la xerrada in-formativa vuit al·legacions queservirien per llimar els aspectesque rebutgen del projecte.

El veïnat reclama sobretot més

espai per al vianant; així reclamenque entre els carrers Violantd’Hongria i Roger es pugui cons-truir zona verda, enlloc d’equipa-ments. Les instal·lacions públi-ques podrien anar, consideren, ala illa d’edificis que s’habilitarà en-tre Roger i Miquel Àngel. A més,volen aprofitar com a equipa-ment l’antiga casa feudal dels Fi-sas.

Una altra proposta és la cons-trucció d’un aparcament soter raton s’aixecaven les antigues caser-nes del Ministeri de Defensa, alcarrer Roger. Aquest pàrquing,amb places per als veïns i d’altresrotatòries, permetria un millor ac-cés a tots els equipaments que s’hiconstruiran.

A més, reclamen una renova-ció a fons de tots els carrers delvoltant i posar-li a la plaça que esconstruirà entre els carrers Vio-lant d’Hongria i Roger el nom deJoan Perera, enginyer industrialque va dissenyar els refugis an-tiaeris del carrer durant la Guer -ra Civil.

Foto: Ajuntament

Imatge virtual del projecte de transformació del carrer Juan de Sada i entorns

Page 4: Línia Sants 213

4� Opinió

Ciutadans

Safata d’entradaEDITORIAL

Cartes dels lectors

líniasants grup comunicació21Dipòsit legal: B.17672-2010

Redacció: 93 593 70 [email protected]: 686 450 [email protected]ó: 93 593 93 [email protected]

www.liniasants.cat

Línia Sants agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seus continguts. És imprescindible que els es-crits estiguin signats amb nom i cog noms, número de DNI i telèfon de contacte. Línia Sants es reserva el dret de reta-llar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 i per correu electrònic a l'adreç[email protected]

Sol·licitat el control

-

Abril201107líniasants.cat

Premi Diputació de BarcelonaTasis-Torrent de Comunicació Local 2010

Editor: David Centol i Lozano. Directors d'edició: Jordi Sugrañes(Línia Barcelona), José Antonio Pilar (Línia Vallès), Daniel Gutiér-rez (Línia Badalona), Ivana Padierna (Línia Maresme i webs deproximitat), Pere Giménez (webs temàtics). Caps de redacció:Elisabeth Alfaro, Cris tian Gó mez, Sara Arroyo. Redacció: DavidGonzález, Montse López, Daniel Sainz, Jordi Alcover.

Cap de producció i qualitat: Marga Moreno. Dissenyadors gràfics: Aida Fonseca, Albert Baldó. Fotografia: Eduardo Benito. Cap de Vendes: Marcelo Villanueva. Xarxa comercial: Adolf Garcia,Esther Rodríguez, Àlex Subirats, Ricard Garcia, Jaume Magrià, Manel Riera, Manuel Sánchez-Villa -nueva, Joan Carles Cuenca. Màrqueting: Eva Serra. Distribució: Ramon Vila (coordinador), Albert Carbonell, Oriol Freixa, Yacouba Diakité, Adrià López. Facturació: Teresa Anguela. Auxiliar: Maria Reyes.

Omar AkassriPaleta

Jo que sóc socialista i aquestaidea no m’agrada. S’ha de deixaruna oportunitat perquè el poblevegi la feina que han fet els polí-tics durant el seu mandat. Això ésdemocràcia.

Ramona CarbonellMestressa de casa

Jo crec que ja estava bé com es-tava. Què passarà quan inaugu-rin la plaça Pompeu Fabra. Po-dran fer-ho? En període d’elec-cions sempre fan més coses quela resta de l’any.

Borja CamesiasEstudiant

No m’agrada aquesta llei. A mi jam’estava bé com estava. M’a-grada veure quan inauguren co-ses noves i fan una festa. És bo-nic. Ho trobarem a faltar durantaquesta campanya.

Gerard HerreraEstudiant

No em sembla bé. Em semblauna decisió pensada des de elspolítics i per als polítics. És ego-ista. Crec que no han pensatamb la ciutadania. És bo que in-augurin coses.

Amparo FernándezComercial

Jo penso que tot el que fan hoacaben fent perquè votem sem-pre els mateixos. Em sembla unadecisió 100% electoralista. Noem sembla una mesura necessà-ria.

Prohibiria les inauguracions en campanya?

LA CUP CRIDA A PARTICI-PAR A LA CONSULTA

La Candidatura d’Unitat Popu-lar vol animar la població deBarcelona a votar en la consultaque tindrà lloc aquest proper di-umenge, 10 d’abril, a la capitaldel país.

Per a la CUP, la jornada aBarcelona pot esdevenir un pasmolt important pel reconeixe-ment del dret democràtic i uni-versal de la nació catalana a au-todeterminar-se.

Així mateix, des de les Candi-datures d’Unitat Popular de Bar-celona, fem una crida al conjuntde la ciutadania a votar a favor dela independència, eina fonamen-tal per a la transformació i la con-secució de les nostres llibertatssocials i col·lectives, en contrapo-sició a la via autonomista, amb laqual la nació catalana resta sot-mesa als dictats de l‘Estat espa-nyol.

Per la CUP, la consulta és unexemple de la democràcia direc-ta sorgida del teixit social de laciutat, a diferència de les consul-tes que promou l’Ajuntament deBarcelona i que no reflecteixenles demandes ciutadanes.

Malgrat tot i això, la CUP volrecordar que la consulta d’aquestproper diumenge a Barcelonaha de servir per plantejar la con-

secució de l’alliberament social inacional del conjunt del poble ca-talà.

La militància de la CUP haparticipat des del primer mo-ment al si de la plataforma Bar-celona Decideix, difonent les vir-tuts de la consulta popular icol·laborant en la dinamitzaciódels actes i en la recollida del votanticipat.

Candidatures Unitat PopularBarcelona

DECIDEIX DECIDIR

Diumenge vinent, 10 d’abril, els barcelonins estem cridats a lesurnes, en el que és la culminació d’una iniciativa absolutamentinèdita a les nostres latituts: una consulta popular promoguda iorganitzada per entitats ciutadanes.

És un moment trascendent que va més enllà de l’objecte con-cret de la consulta. Aquest cop és sobiranista, però podria ser so-bre qualsevol altre àmbit, com ja succeeix a països com Suïssa oels Estats Units. Les consultes populars, que són via referèndum,han d’esdevenir un instrument normal per prendre el pols a la po-blació.

És l’única manera de convertir la democràcia representativa,que tanta desafecció política està causant, en una democràcia di-recta que apel·li i engresqui al ciutadà.

Votar el que volen que votem no és decidir. Decidir és votar elque volem votar. El 10 d’abril no debatem només al voltant d’u-na idea de país, sinó d’una idea de democràcia.

Decidim decidir.

Mar CortèsBarcelona

LLETRA MOLT PETITA

A causa de que el coliri és unmedicament líquid que han d’u-tilitzar aquelles persones quepateixen algun tipus de prob-lema visual, resulta contradic-tori comprovar que el tamany deles lletres del prospecte d’in-struccions que acompanya elproducte és mínim.

Roberto JusmetBarcelona

l proper diumenge 10 d’abril la ciutat s’omplirà amb una festademocràtica, cívica i participativa. Es tracta de la consulta so-

biranista sobre la independència de Catalunya, un simulacre de re-ferèndum que alguns han volgut criticar perquè fomentava el vot afavor de la independència, malgrat que els seus organitzadors sem-pre han mantingut la idea de que estava oberta a qualsevol posiciói que tant benvingut és el vot positiu com el negatiu, o el vot en blanc.

Al districte de Sants-Montjuïc, aquesta jornada es viurà amb mol-ta intensitat ja que s’hi habilitaran més de 30 punts de recollida devot. A més, la plataforma Barcelona Decideix, impulsora de la con-sulta, organitzarà un acte especial el divendres a la recent estrena-da plaça de les Arenes.

La consulta ha rebut moltes crítiques, algunes adreçades des departits polítics que no s’hi han adherit. Altres sí que s’hi han adhe-rit, però la plataforma Barcelona Decideix sempre s’ha declarat in-dependent, sorgida de la societat civil i amb una gran diversitat d’i-deologies entre els seus integrants. Per sobre de tot, i malgrat les crí-tiques, el missatge sempre és el mateix: el gest més democràtic és elde votar i triar l’opció preferida... I això no s’ha d’oblidar.

Es prepara una gran festaparticipativa i democràtica

E

ls veïns del carrer Juan de Sada i els seus entorns no es rendei-xen. El projecte s’ha aprovat definitivament, tant per l’Ajunta-

ment com per la Generalitat, però ells continuen en el seu intent dellimar-lo fins al darrer segon. No els agrada gens, creuen que les ad-ministracions s’han equivocat, i estan posant tots els esforços i to-tes les idees en trobar maneres de solventar l’error. Ja se’ls ha dit queels grans paradigmes del projecte no es tocaran, però sí que tenenl’oportunitat de variar alguns detalls que ells consideren importants.Un gran exemple d’això és l’avaluació que es farà del refugi antiae-ri. El projecte no el reflexava, ni tant sols van voler fer-hi una pros-pecció. La insistència dels veïns ha fet que l’Ajuntament hagi tiratenrere i consideri raonable fer-hi un cop d’ull. Potser, al final, es con-sidera que no té valor històric i que s’enderrocarà, però almenys s’hau-rà valorat... Com les idees dels veïns, potser no són vàlides, però al-menys, primer de tot, s’han de llegir i valorar.

Els veïns de Juan de Sada nodonen la batalla per perduda

E

Page 5: Línia Sants 213

5�Opinió

L’agulló

La lupa

Jordi SugrañesDirector Línia Sants

La Foto

Semàfors

El mirador

Carrer de Sant Fructuós (Font de la Guatlla)

líniasants.catAbril201107

�Un bazuca amb llaunes de cervesa com a projectils.La Guàrdia Urbana va detenir la setmana passada un grup de

joves que tenien una mena de bazuca construït amb PVC amb el qualdisparaven llaunes de cervesa contra l’edifici d’oficines ubicat al nú-mero 111 del passeig de Gràcia. Amb l’impacte dels primers projec-tils, els vigilants de l’edifici van avisar a la policia i aquesta va inves-tigar els fets fins que va descobrir que els misils de cervesa sortien delcinquè pis de la residència d’estudiants Nikbor, a tocar dels jardinetsde Gràcia. L’improvisat bazuca, que tenia uns 110 centímetres de llar-gada, tenia un aerosol a la part posterior que aconseguia que els pro-jectils arribessin a una distància pròxima als 50 metres.

�Una enemistat que comporta la desaparició d’unallengua. L’Ayapanenco, una de les 364 variacions dialectals

que existeixen a Mèxic, està condemat a desaparèxer, ja que els dosúnics parlants d’aquesta llengua que queden a Mèxic, dos ancians de75 i 69 anys, es van enemistar fa anys i des d’aleshores ja no es co-muniquen entre ells. L’Ayapanenco és una llengua indígena que téels seus orígens a l’estat de Tabasco i que a mitjans del segle XX comp-tava amb prop de 10.000 parlants. La construcció d’una carretera ala zona on vivien la majoria dels seus parlants va fer que aquests emi-gressin a altres parts del país i la llengua es va anar extingint paulati-nament.

�Un britànic paga 1.040 euros pel primer quilo de ci-reres de Lleida. Són cireres de la classes Cherrie Glamour

i s'han recol·lectat a Almacelles per part de l'empresa Edoa.

El camí escolar encara no és segurEl Grup Municipal del Partit Popular deCatalunya de Sants-Montjuïc vol denun-ciar que el camí escolar inaugurat fa pocsdies encara té moltes mancances que calsolucionar el més aviat possible. Són llas-timoses les preses que té l’Ajuntament perinaugurar coses inacabades per justificarque treballa per als veïns i veïnes.

Com pot ser que el carrer Guitard desde Melcior de Palau fins a l’avinguda Ma-drid no s’hagi arranjat i continuïn les vo-reres en tan mal estat? Podem dir el ma-teix del carrer Robrenyo.

Com pot ser que s’estigui inaugurant elcamí escolar i, a pocs metres, a l’entradadel col·legi Pràctiques II hi hagi encararuna al terra? Sí, runa caiguda del mur ex-terior del col.legi que dóna al carrer Gui-tard. Cal arreglar ja el mur exterior delcol·legi.

Com pot ser que no es controli el puntnegre que suposen les escales del carrerGuitard de l’escola de normalització lingü-ística i que van a parar a la futura escolabressol on es munten festes i ‘botellón’, fetque provoca molèsties i molta brutícia acu-mulada. Això sí, el dia abans de la inaugu-ració, tot va ser netejat.

Com pot ser que el camí escolar sigui se-

gur per als nens i nenes que han de traves-sar l’estació d’autobusos de Sants, que estroba en un estat lamentable, passant pelcarrer Puiggarí i fins arribar al carrerGuitard.

Sens dubte, els camins escolars sónbons i cal continuar treballant per fer-nemés a tot el districte de Sants-Montjuïc,però aquest que va ser inaugurat fa uns

dies, ara mateix, continua tenint moltesmancances que cal anar treballant entretots plegats per tal de solucionar-les.

Igualment, cal trobar l’equilibri neces-sari per a que la seguretat dels nenes i ne-nes estigui garantida, però també per a quela mobilitat dels veïns que viuen als vol-tants dels camins escolars no es vegi greu-ment afectada.

Aquest diumenge es col·locaran 32 urnesal districte de Sants-Montjuïc amb motiude la consulta popular sobre la indepen-dència de Catalunya. Els organitzadors vo-len que sigui una festa de la participació,independentment del resultat final.

Consulta popular 10-AHa arribat lʼhora de participar

Un balcó catalogatLa Lleialtat Sansenca provoca més encontres

Centre Comercial les ArenesDavid contra Goliath

L’Ajuntament volia enderrocar el balcó dela Lleialtat Sansenca pel seu mal estat,però la plataforma li ha recordat que és unelement que s’ha de preservar i que, si estàen aquest estat, és perquè el consistori noha fet res per mantenir-lo.

L’estrena de l’opulent centre comercial dela plaça de les Arenes contrasta amb les di-ficultats que tenen els botiguers de barri,com els de Creu Coberta, per culpa de la cri-si. Que el llegir no ens faci perdre l’escrip-tura i acabem amb els nostres comerços.

José Antonio Calleja, portaveu Partit Popular Sants-Montjuïc

DE BÒLITDes de fa una setmana, els alcaldes nopoden fer cap tipus d’inauguració oficial.La llei electoral considera que es trac-taria d’un acte electoral i, per tant, lesprohibeix. A la ciutat de Barcelona, i al’alcalde Jordi Hereu, aquesta normativano l’ha agafat gens de sorpresa. Des defa mesos que Hereu inaugura nousequipaments, renovats carrers, remode-lades places... Fins i tot ha estrenat elfinal d’unes obres o reformes que encarano estàven acabades. No cal dir quetambé s’han inaugurat les posades de lesprimeres pedres. Durant l’últim cap desetmana en la que es podien inaugurarobres municipals, Jordi Hereu va assistira 11 estrenes repartides entre dissabte idiumenge. No cal indicar a quina veloc-itat corrien tant l’edil com els periodistesd’un cantó de Barcelona a l’altre.

Personalment, crec que és una norma-tiva inútil. L’exemple d’Hereu (no és l’ú-nic, ni molt menys) n’és la constatació.Durant mesos, els alcaldes ens han om-plert l’agenda d’inauguracions. Per altrabanda, cada dia, els periòdics rebem in-finitat de notes de premsa en les quals elscandidats a l’alcaldia critiquen sense pie-tat qualsevol acció de govern, i viceversa.Els alcaldables estan realitzant aquestsdies xerrades informatives i col·loquisamb els veïns de Barcelona, i es despla-cen als diferents centres cívics per trobar-se amb ells. Per molt que ho intentin ama-gar amb diferents eufemismes, aquests ac-tes públics no deixen de tenir un caràcterelectoralista. Però, vaja, són ells els quemarquen les normatives i, per tant, tam-bé són ells els que s’acaben fent trampesal solitari.

Els afectats per aquestes normativessón els periodistes que, els últims caps desetmana, han anat de bòlit seguint els pas-sos de l’alcalde, i ara van de bòlit dia reredia seguint els passos dels alcaldables.

Se’ls demana, si més no, que ofereixinpropostes noves i engrescadores.

Page 6: Línia Sants 213

6� CiutatAbril201107líniasants.cat

La Diputació guardona ‘Línia Sants’ com la millor iniciativa de premsa local

Centol, qui va agrair als mem-bres del jurat la seva decisió i vaconsiderar que “és un premi a laconstància, a la creativitat i a l’es-forç". El president de la Diputa-ció de Barcelona, Antoni Fogué,va destacar la importància de laindústria de la comunicació locali va augurar que aquesta serà ca-paç de sortir “enfortida” de l'ac-tual conjuntura econòmica “per-què la informació de proximitatés un valor en alça".

Grup Comunicació21 ja dispo-sa de la major xarxa de periòdicsde proximitat de Catalunya, ambmés de 400.000 exemplars acu-mulats mensualment, auditatsper OJD-PGD. Totes les capçale-res tenen una versió digital i es-tan connectades en xarxa perincentivar la interrelació delslectors. El grup també disposad'una divisió de publicacions te-màtiques sectorials i culturals ondestaquen els portals Comunica-ció21.cat i Cultura21.cat, aixícom la revista cultural de paga-ment Benzina.

Fotos: Eduardo Benito

L’editor del grup, David Centol, en el moment de recollir el premi

RedaccióSants-Montjuïc

La 30a edició dels Premis deComunicació Local de la Diputa-ció de Barcelona ha guardonat elGrup Comunicació21 amb el Ta-sis-Torrent a la millor iniciativaen l'àmbit de la premsa local i co-marcal per la seva xarxa de pe-riòdics gratuïts de proximitat,entre els que es troba el periòdicmensual Línia Sants i les altresnou capçaleres distribuïdes pelsdistrictes de la ciutat de Barcelo-na. Es tracta d'un projecte singu-lar atès que és la primera vega-da que s'aconsegueix dotar depremsa de proximitat tots elsbarris de la capital. A més, elgrup també edita les capçaleresLínia Vallès, Línia Badalona iLínia Maresme.

La cerimònia dels Premis deComunicació Local va reunir,divendres passat a la nit, més de300 persones al Parc Audiovisualde Terrassa. El guardó va ser re-collit per l'editor del grup, David

El premi Tasis-Torrent es va entregar divendres al Parc Audiovisual de Terrassa > Reconeix la innovació del Grup Comunicació21 amb la seva xarxa de periòdics de proximitat

‘Línia Sants’ arriba als 21.000 lectors quinzenals16.000 lectors per cada edició. Lí-nia Sants es converteix d’aques-ta manera en la publicació deproximitat líder a la ciutat de Bar-celona al superar els 15.000 lec-tors de l'històric Independent deGràcia.

Per altra banda, altres capça-leres del Grup Comunicació 21 ala ciutat de Barcelona també han

Redacció > L'audiència del pe-riòdic Línia Sants no para decréixer. Segons certifica l'últimaonada presentada la setmanapassada pel Baròmetre de la Co-municació i la Cultura, LíniaSants ja ha arribat als 21.000 lec-tors quinzenals. Es tracta d'un in-crement respecte l’anterior ona-da, en la qual se li atorgaven

augment sostingut d’audiència ija ha arribat als 40.000 lectorssetmanals. Es tracta d'un incre-ment sostingut de lectors atès queen els últims dos anys el rotatiuha anat revalidant el llistó d'au-diència.

El setmanari Línia Vallès és lapublicació gratuïta més llegidadel Vallès Oriental i, en la seva ca-

aconseguit destacades xifres d’au-diència. Així doncs, Línia NouBarris certifica 18.000 lectorsmensuals, Línia les Corts,14.000, i Línia Sant Andreu,12.000 lectors.

ALTRES XIFRESUna altra capçalera del mateixgrup, Línia Vallès, certifica un

tegoria, també és líder de Cata-lunya. En aquesta onada s'havist clarament la distància quemanté sobre altres mitjans, comla revista Mollet a Mà, que baixafins als 24.000 lectors setmanals,perdent 4.000 respecte a l'ante-rior onada; o el setmanari Con-trapunt, que també perd 2.000lectors i se situa en 19.000.

Page 7: Línia Sants 213

7�Per a publicitat - 686 450 697 - [email protected] líniasants.catAbril201107

Page 8: Línia Sants 213

07líniasants.cat

8�

SantsAbril2011

Tot a punt per al 10-A

Foto: Arxiu

C. GómezSants

La cursa independentista arribaa la fi (com a mínim de la sevaprimera etapa). Tot el treballrea litzat durant els darrers me-sos per la plataforma BarcelonaDecideix i les seves filials als deudistrictes de la ciutat, recolliràels seus fruits aquest diumengeamb la celebració de la consul-ta sobre la Independència de Ca-talunya a Barcelona.

El dia D, la capital catalanacomptarà amb un total de 317punts hàbils de recollida de vot,sent el districte de Sants Mont-juïc un dels que comptarà ambun major nombre, 32, que esdistribuiran a diferents puntsneuràlgics dels seus barris comels jardins de Can Mantega, laplaça Bella Dorita, el Centre So-cial de Sants o la Parròquia deSant Medir.

POLÈMICAFins al darrer moment de lacampanya, la plataforma Barce-lona Decideix ha mantingut unestira-i-arronsa amb l’Ajunta-ment perquè aquest cedís equi-paments públics per al dia de lavotació. A Sants-Montjuïcaques ta polèmica afecta a dosespais concrets, el centre cívic elSortidor i les Cotxeres de Sants.La regidoria ha desestimat cediraquests dos espais ja que consi-dera que no es poden usar demanera partidista durant lacampanya electoral, una decisióque la plataforma sobiranistaconsidera que hauria de prendrela Junta Electoral i no pas elConsistori. Sigui com fos, Sants-

Montjuïc Decideix ha asseguratque si finalment no se’ls permetusar els dos centres civics enqüestió, posarà una carpa just al’entrada perquè puguin conti-nuar sent un punt hàbil de vota-ció.

ACTE DE CLOENDAL’acte de final de campanya secelebrarà aquest divendres apartir de les 19.30 h, a la cúpu-

la del nou centre comercial deles Arenes, un recinte que fins fauns anys era un dels santuaris dela festa espanyola per excel·lèn-cia, i que ara acollirà l’acte decloenda del que es considera elprimer assaig independentistaseriós que es duu a terme a Ca-talunya.

La vetllada comptarà amb lapresència de les principals figu-res mediàtiques que han donatsuport a la celebració de la con-sulta sobiranista i una represen-tació dels observadors interna-cionals que han vingut a co-brir-la. A més a més, l’acte tin-drà un caire lúdic i festiu amb lesactuacions del dj Txarli Brown ila Troba Kung Fu. Per tal d’aju-dar a sufragar les despeses ori-ginades per prop d’un any decampanya amb un suport insti-tucional quasi inexistent, els as-sistents hauran de pagar una en-trada simbòlica de 5 euros.

Sants-Badal > D’uns anysençà, l’Ajuntament de Barcelo-na, per mitjà de l’Institut del Pai-satge Urbà, s’ha involucrat en unprojecte de “sutura urbana” pertal d’integrar a la fesomia de laciutat aquells murs oblidats. Ésel que es coneix com a paretsmitgeres, aquelles que dividei-xen edificis i queden exposadesa la visió dels vianants però notenen cap mena de protagonis-me urbà, motiu pel qual s’hananat degradant amb el pas delsanys.

En el període 2008-2011, l’A-juntament de Barcelona ha des-tinat més de 300.000 euros a re-modelar un total de 120 paretsmitgeres, algunes d’elles al barride Sants ja que estaven inclosesen l’Àrea Especial de Rehabilita-ció Integral Sants-Badal. Concre-tament les parets mitgeres lluei-

El proper diumenge se celebra la consulta a tot Barcelona

Barcelona Decideix celebrarà la fi de campanya aquestdivendres a les Arenes > El districte tindrà 32 urnes

De moment no hi haurà oficines al solar del carrer ViriatEl solar de propietat municipal que hi ha entre els carrers Viriat, Enric Bargés, Puiggarí i Comptes

de Bell-lloc, a tocar de l’Estació de Sants, continuarà sent un aparcament i de moment no s’hiconstruiran oficines. Com que l’Ajuntament no vol assumir el cost de construir les oficines va

decidir subhastar el solar, però la subhasta va quedara deserta i no es va trobar cap comprador.

Diferents façanes de Barcelona exploten el seu vessant artístic

Redacció > Fa dues setmanes esva estrenar un nou camí al barride Sants que dóna servei a les es-coles Pràctiques 2, Jaume I i Em-perador Carles. La realització d’a-questa via pensada perquè elsestudiants puguin anar i venir solsdel centre escolar ha requeritd’una sèrie de mesures per millo-rar la mobilitat a l’entorn d’aques-tes escoles; les principals mesu-res ha estat la remodelació delscarrer Melcior de Palau i Guitard,que han passat a ser d’ús prefe-rent per als vianants, així com lacol·locació de nous senyals infor-matius a les cruïlles de la zona.Per la seva banda, el Partit Popu-lar ha denunciat que el camí es-colar presenta diferents mancan-ces a causa de les presses que l’A-juntament tenia per inaugurar-lo.

S’estrena el noucamí escolar ambqueixes del PP

L’acte de cloendacomptarà amb lesprincipals figuresmediàtiques quehan donat suporta la celebració dela consulta sobrela independència

de Catalunya

Paret mitgera del carrer Riera Blanca

xen a la rambla Badal, 188, i alcar rer Riera Blanca, 139, tant ala seva part nord com a la partsud.

Redacció > A dia 1 de gener de2011 el districte de Sants-Mont-juïc compta amb un total de34.776 persones estrangeres,239 menys que l’any passat quanse’n comptabilitzaven 35.015,és a dir, la xifra s’ha reduit en un1,46%.

Aquesta tendència a la baixa esrepeteix en el global de la ciutat,que ha perdut 6.312 dels seus ciu-tadans forans (2,3%) i ara comp-ta amb 278.320, un 17,3% del to-tal de veïns de Barcelona. Aquestés el segon any consecutiu que lacapital catalana redueix el seunombre d’estrangers i el princi-pal motiu que s’esgrimeix és lamarxa de molts d’ells a causa dela crisi econòmica. Actualmentels immigrants més nombrosossón els llatinoamericans (41%).

El districte perd239 estrangers durant el 2010

Foto: Ajuntament

Page 9: Línia Sants 213

9�Per a publicitat - 686 450 697 - [email protected] líniasants.catAbril201107

Page 10: Línia Sants 213

10� SantsAbril201107líniasants.cat

“Protegir els fills amb síndrome de Down éspositiu, però sobreprotegir-los els anul·la”

no podien aprendre res i a méseren una càrrega per a la seva fa-mília. Poc a poc, i amb el treballd’entitats com la FCSD, la situa-ció d’aquest col·lectiu s’ha anatnormalitzant i ja ningú trobaestrany que nois amb síndrome

Foto: C. Gómez

La directora de la Fundació Catalana de Síndrome de Down, Katy Trias, a l’entrada del centre

Cristian GómezSants-Montjuïc

Coincidint amb la celebració delDia Mundial de la Síndrome deDown (21 de març), Línia Santsha parlat amb Katy Trias, direc-tora de la Fundació Catalana deSíndrome de Down (FCSD), perconèixer de primera mà la situa-ció social d’aquest col·lectiu.

“Tot i que existeixen moltsmites i moltes pors, a bandad’algunes anomalies morfològi-ques i un cert retard mental,pel que fa a l’essència humanano hi cap diferència” entre lespersones que tenen síndromede Down i les que no, asseguraTrias. Malgrat que avui diaaquesta afirmació pot resultarevident per a molts, suposa ungran avenç respecte la percepcióque es tenia d’aquest col·lectiuno fa gaires anys. “Hem avançatmolts quilòmetres”, afirma ladirectora del centre mentre re-memora una època en la qualmolts metges creien que les per-sones amb síndrome de Down

Katy Trias, directora de la Fundació Catalana de Síndrome de Down, entitat guanyadoradel Premi Reina Sofía, fa balanç a ‘Línia Sants’ de la situació que travessa aquest col·lectiu

de Down comparteixin aula al’escola amb nois que no en te-nen. Katy Trias considera moltpositiu aquest aspecte ja queopina que no són les personesamb síndrome de Down les quehan de fer l’esforç d’integrar-se

a l’escola, sinó que “és l’escola laque ha de ser inclusiva” amb totsels seus alumnes.

MAJOR AUTONOMIAAvui dia les persones amb síndro-me de Down disposen d’una ma-

jor autonomia i malgrat que “ne-cessitaran suport en totes les fa-ses de la seva vida”, molts d’ellsfan una vida independent i no ne-cessiten la constant atenció delsseus pares. Precissament enaquest punt, Trias destaca que calajudar als pares a entendre que“la protecció dels seus fills ésbona, però la sobreprotecció elsanul·la” i els coarta la seva capa-citat de prendre decisions. Enaquest sentit, segons explicaTrias, els pares han d’assimilarque avui dia els fills amb síndro-me de Down tenen moltes mésespectatives vitals i han de pren-dre part en la majoria de decis-sions que els hi afecten.

Ajudar a les persones ambsíndrome de Down a trobar elsrecolzaments que ofereix la so-cietat i aconseguir que siguin“autogestors” de la seva vida ésun dels principals reptes de futurque afronta de la FCSD. “Tot elsavenços que s’han aconseguitdurant els darrers anys han derepercutir en les seves vides”sentencia Trias.

Page 11: Línia Sants 213

11�Per a publicitat - 686 450 697 - [email protected] líniasants.catAbril201107

Page 12: Línia Sants 213

12� Per a publicitat - 686 450 697 - [email protected]íniasants.cat

Page 13: Línia Sants 213

Sants líniasants.catAbril201107 líniasants.cat 13�

Interrogants sobre el balcó de la LleialtatEl districte diu ara que un estudi tècnic decidirà si aquest s’enderroca o es reconstrueix

Cristian GómezSants

El passat 18 de març, fonts deldistricte van informar a la plata-forma Lleialtat Santsenca que te-nien la intenció d’enderrocar elbalcó exterior de l’edifici de l’an-tiga cooperativa del carrer Olzi-nelles número 30, ja que opinenque perilla la seva estabilitat. Desde la plataforma recorden queells ja van advertir de les possi-bles deficiències estructuralsd’un edifici que segons manifes-ten l’Ajuntament ha permès ques’anés degradant amb el pas deltemps, ja que tot i que van recu-

Foto: C. Gómez

Edifici de la Lleialtat Santsenca

perar l’immoble al juny del2009, els tècnics municipals nohi van entrar per copsar el seuestat fins el passat gener. A més,també recriminen a l’Ajunta-ment que si l’estabilitat del bal-có de l’edifici és tan deficient,haurien de posar algun senyal alcarrer que indiqués el perill depasar-hi per sota.

EDIFICI CATALOGATPer altra banda, la plataformaLleialtat Santsenca recorda quela façana de l’edifici està catalo-gada com a nivell C i això impli-ca que aquesta s’ha de conservaren el seu estat original, així que

Redacció > Aquest diumenge secelebrarà el XXIV Aplec de la Sar-dana de Sants, una iniciativa or-ganitzada per la Federació d’As-sociacions i Comissions de Car -rers de la Festa Major de Sants,que amb el pas dels anys s’haconsolidat com un dels principalsesdeveniments de cultura tradi-cional del districte. La cita arren-carà a les 10.30 h al parc de l’Es-panya Industrial i comptarà ambl’atuació de les cobles la Selvata-na, Mediterrània i la Principal delLlobregat.

Tot a punt per al24è Aplec de laSardana de Sants

Redacció > Una altra de les fes-tes més tradicionals de Sants, larecreació del Diumenge de Ramson Jesús va entrar a la ciutat deJerusalem a llom d’un pollí, tin-drà lloc el proper diumenge dia 17als jardins de Can Mantega.Aquesta tradició, que enguanyarriba a la 51ena edició de la màdel Grup d’Apòstols de la Parrò-quia de Sant Joan Mª Vianney,arrencarà a les 8.30 h amb lacol·locació de l’entarimat a laplaça i un esmorzar de germanor.La representació s’iniciarà a lesdotze del migdia.

El Diumenge deRams torna aCan Mantega

si finalment el consistori decidísenderrocar-la, posteriormentl’hauria de reconstruir tal i comestà actualment.

ESTUDI TÈCNICArran de les crítiques exposadesper la paltaforma, el districte as-segura que ha encarregat re-centment un estudi tècnic al de-partament de Patrimoni que de-cidirà si la balconada es reformao es reconstrueix en funció delcost que tingui cada operació.Els resultats d’aquest estudi esconeixeran a finals de mes i finsaleshores el districte no es tor-narà a pronunciar sobre el tema.

Page 14: Línia Sants 213

Per a publicitat - 686 450 697 - [email protected]�Abril201107líniasants.cat

Page 15: Línia Sants 213

15�Creu Coberta · butlletí 172 líniasants.catAbril201107

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

La fira romana a Creu Coberta

Trets que es barregen i, atesa laseva gran quantitat, emmascarenla possibilitat de separar-los od’unir-los, de complementar-los ode comprendre’ls... i tot gràcies alpoc temps que ens deixa per refle-xionar el compàs accelerat de lanostra societat en el procés de re-bre i processar la informació pro-cedent de tot arreu.

Tota aquesta incertesa, creiemque es pot anar diluint a poc a pocsi dins de tots nosaltres neix unaaltra vegada la necessitat de saber,de conèixer i, com a tret fonamen-tal, tornem a sentir el plaer de des-cobrir el que ens és desconegut iho podem comunicar, divulgar, afi de despertar de nou la curiosi-tat per sentir i fer nostre el goig dela descoberta i el coneixement.D’aquesta manera, molt probable-ment, anirem superant aquesta si-tuació de dubte enfront del domi-ni de la informació i podrem fer elpas definitiu de ser un simple es-

Amb les ratlles que segueixen,ens agradaria reflexionar ambvosaltres sobre un fet actual queno ens hauria de preocupar exces-sivament, però sí que ens ha demantenir alerta. Estem parlantdels efectes que pot provocar el fe-nomen que des de fa un cert tempss’ha anomenat infoxicació, és a dir,aquest mar inabastable de conei-xement i informació impossibled’abastar. La nostra societat seràcapaç, tanmateix, gràcies a unanova embranzida per aprendre isaber, de superar-los.

Pensem, en aquest sentit, queno hem de caure en el parany decreure que la capacitat que ara te-nim de posseir un cabal incom-mensurable d’informació puguisubstituir la necessitat d’aprendre,de comprendre i de viure de pri-mera mà els valors culturals. Ansal contrari, ara més que més, con-vé contrastar aquest allau d’infor-mació amb la vivència més tangi-ble del fet cultural.

A més a més, vivim un momenten què el procés d’internacionalit-zació del coneixement forma partde la nostra quotidianitat i ensaporta, amb un ritme cada vega-da més trepidant, tot allò quesom capaços d’assimilar, peròamb prou feines podem pair, cosaque pot agreujar el fet que comen-tem anteriorment.

I als dos factors anteriors s’hiafegeix que estem vivint un tempsen què la globalització ens embol-calla dins un gran mantell de tretsculturals i d’identitats que s’as-semblen, però que són diferents,que són gairebé iguals, per béque marquen grans diferències.

pectador passiu del coneixementdavant de la pantalla d’un ordina-dor a un agent conscient del seupaper enfront de la cultura.

I és aquí, com dèiem en un ar-ticle anterior, on les jornades derecreació, reconstrucció i divulga-ció històrica romanes entren enjoc, ja que “són, curiosament, elprocés invers a com es planteja l’e-ducació actual. El segle XXI, seglede les tecnologies de la informaciói de la comunicació, del món digi-tal i en 3D, no pot fer més que pre-sentar la història del món de for-ma virtual, molt acolorida i ambuna gran definició d’imatge, però,malauradament, intangible, ir-real. En canvi, les jornades ens fansentir, ens fan viure i ens podendeixar tocar allò que ens agrada iinteressa; ens donen, en definiti-va, allò que realment mou l’esserhumà: la curiositat per tocar, i entocar, sentir i viure el món, fer-loteu i assumir-lo, aprendre’l i gau-dir-ne.”

És una realitat. Les jornadespoden aconseguir tot el que prete-nem atès que posen la cultura -enaquest cas la romana, que com jasabem explica les nostres arrels,qui som, què som i en molts casos,per què som com som- a l’abast detothom: l’extraurem d’internet,dels museus, de les aules, dels ce-nacles tancats on es discuteix entermes abstractes, per posar-la apeu de carrer, perquè els ciutadansla visquin en el moment que s’es-tà desenvolupant, perquè se sen-tin immersos en la realitat de lahistòria i la puguin copsar de ma-nera empàtica en tota la seva es-sència i desenvolupin un procésd’aprenentatge mentre viuen lacultura.

Per aquesta raó, les jornadesromanes que presentarem no sónuna festa ni una fira: els grups quehi participen menyspreen que

se’ls compari amb el món de la dis-fressa, cada entitat participantreconstrueix cada personatge icada motiu històric amb rigoracadèmic, i així s’explica perquèels membres dels grups de re-creació i reconstrucció històricaromana comenten cada aspecteque desenvolupen, expliquen lescaracterístiques de cada vestit quellueixen, cada estri que utilitzen icada moment de la vida romanaque es presenta i recrea. Estan fentcultura i l’estan divulgant.

La comunicació cultural esde-vé, doncs, un punt d’inflexió moltimportant per a la nostra societat.El nostre món, gràcies a aquestimpuls, pensem que s’anirà conso-lidant i acabarà trobant el seu llocdins la història. Progressivament,anirà prenent consciència de laseva realitat i evolucionarà racio-nalment cap a la revalorització hu-mana de la cultura en un mo-ment en què, més que mai, unatecnologia i una ciència senseconsciència ens poden portar capa la desculturització.

Una societat curulla d’infor-mació i de cultura, però que no éscapaç de copsar-la i entendre-la ésuna societat completament buida,una societat que no té valors cul-turals i que no sap trobar la via nila motivació per aprendre. I aquestés un fet que, malauradament,cada vegada més trobem a les au-les de les nostres escoles.

Ens agradaria per tot plegat, iintentant que es converteixi en unpetit revulsiu a la situació de des-encís que vivim, que tornéssim afer nostres alguns trets del concep-te romà de ciutadania. Els ciuta-dans de les coloniae romanae ha-vien de participar de la vida quo-tidiana del municipi, vetllant pelbon funcionament, pel manteni-ment i procurant que no es degra-dés, ja que el mal ús comportaria

un desgavell per als seus pobla-dors. Només a tall d’exemple, totaquell qui vivia en una ciutat ro-mana estava obligat a tenir curadel carrer que passava per da-vant de casa seva. Dit d’altra ma-nera, és una forma de fer estimarallò que és teu: participant-hi,vetllant pel bon funcionament i te-nint-ne cura, per exemple.

Recordem que a Barcelona,fins fa pocs anys encara es veia quiescombrava i netejava la vorera deldavant de casa seva. Però la como-ditat de tenir porter automàtic vafer un altre pas cap a la creaciód’un objectiu sistema de recollidade brossa que no té cura de la ciu-tat com a individu, sinó noméscom a ens de neteja aliè al concep-te de ciutadà.

Què volem dir amb tot això?Volem incentivar una vegada mésla participació ciutadana: ens agra-daria que tot el barri, tot el distric-te, se sentís partícip d’aquestesJornades Romanes tot gaudint iaprenent, mirant, però també sen-tint i tocant (quan sigui possi-ble).

És essencial, com hem apuntatmés amunt, que la societat, aquellsqui formem el nostre barri, elnostre districte i la nostra ciutat,hi participem, la visquem i l’assu-mim com a nostra, ja que cada tro-bada cultural que s’esdevé ensaporta un aprenentatge, cada diaque formem part d’un esdeveni-ment cultural estem ampliant elnostre ventall de coneixements ienriquim la nostra societat conver-tint-nos en més competitiusintel·lectualment parlant.

Ricard Llop AltésMembre de la junta

Associació de Comerciants Creu Coberta

BARCINO·COLONIA·ROMAEPRIMERES JORNADES ROMANES DE BARCELONA

CULTURA, CIUTADANIA I PARTICIPACIÓ

Page 16: Línia Sants 213

16� Creu Coberta · butlletí 172Abril201107líniasants.cat

amb la presidenta de l’associacióde comerciants d’Avlon, perquèens expliqués quines són les sevesimpressions després d’aquesta vi-sita a Barcelona.

En què es diferencia el co-merç d’Hostafrancs i el d’Av-lon, presidenta?Després d’uns dies a Barcelona,m’he donat compte que no hi hatanta diferència. Més aviat les di-ferències són culturals. El com-portament dels clients és similar,així com els productes que esvenen. Potser el que ens fa falta al’associació i que aquí a la vostrateniu molt clar és la promoció i lapublicitat, en la que esteu moltavançats. Però substancialmentno hi ha gaire diferencies.

De quina forma us financeu?Des que vam entrar en la juntahem preferit que la gent s’associï ique els recursos vinguin d’altresllocs. Per això no hem establert demoment una quota de soci. Demoment rebem subvencions de laCambra de Comerç de la regió,del Centre de DesenvolupamentComercial de Grècia i a mésrebem donacions de socis. Comque realitzem diverses activitats al’any i moltes festes, els comer-ciants ens aporten donacions se-gons les seves possibilitats per arealitzar-les, i que serveixen per ales activitats i projectes de l’asso-ciació.

Què heu pogut observar aCreu Coberta que podreuaplicar a la vostra associa-ció?Vosaltres sou un referent, sou elprototipus d’una associació de co-merciants i en canvi nosaltressom una associació molt més pe-tita. El vostre eix son més de 600comerços i en canvi el nostre son175. Així que hi ha moltes coses devosaltres que podem aprendre iaplicar. A part de les estratègiesde màrqueting que apliqueu queens semblen molt evolucionades imodernes, hi ha un element clauque és la sensibilitat que teniucom a associació vers el ciutadà,les persones amb discapacitat, elmedi ambient, la sostenibilitat. Ésuna idea de comerç viu, que tre-balla per a que les futures genera-cions, els fills i els que vindransegueixin tenint aquest valor tanimportant que és el comerç deproximitat.

Què més heu visitat aquestsdies a Barcelona?A part de les activitats de forma-ció que dins del curs s’han fet, hiha un taller d’història de la ciutatamb visites a la Sagrada Família,a Montjuïc, al Parc Güell i al cen-tre històric. A més a més avui visitem l’Associació de Comer -ciants de Creu Coberta, ja vam vi-sitar la Boqueria i tambévi si tarem els mercats d’Hosta-francs i de Sants.

l’Ajuntament de la seva localitat,sobretot en l’estalvi de la burocrà-cia als comerciants per a establirun comerç a la ciutat. Per aixòcol·labora en una comissió muni-cipal de desenvolupament i pro-moció comercial, així com endiversos programes d’emprene-dors i col·laboracions amb diver-ses entitats de comerciants de lazona. A més, un dels punts fortsde l’Associació que ens ha visitatés l’organització de diverses fes-tes tradicionals que són patri-moni de la regió i que congreguenmoltíssima gent d’arreu del terri-tori, esdeveniments molt impor-tants que els serveixen també perfinançar-se, així com un Carnavalamb els joves de la localitat. Acontinuació el president de l’As-sociació de Comerciants Creu Co-berta, Lluís Llanas, ha explicat ala delegació grega el conjunt depropostes i tasques que realitzal’associació al nostre barri, aixícom projectes que coordina deforma continuada i transversalscom la integració de la immigra-ció a la junta, el medi ambient, lasostenibilitat, les persones ambdisminucions, etc. Hem parlat

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

Una delegació grega visita Creu Coberta

cava i l’intercanvi que es realitzaels dissabtes, l’edició de punts dellibre de col·lecció, la realitzaciód’esdeveniments com la Fira Me-dieval, la mostra de comerç, lapassarel·la de moda i productes,les targetes de fidelització... imol tes altres.

La presidenta de l’associacióde comerciants d’Avlona, ha par-lat de la nova situació de milloraque va sorgir a partir de les elec-cions de la junta el 2009, ambque ha crescut en nombre d’asso-ciats i en activitats. L’Associaciócompta amb 175 socis i forma partde la Federació de comerç de l’À-tica, la zona on es troba aquestapoblació, a uns vuitanta quilòme-tres d’Atenes. També forma partde la Federació Grega de comerçinterior, i treballa per a un millorfuncionament dels establiments idels professionals, oferint forma-ció, informació i suport en lesseves activitats i promocions.També s’ha referit als seminarisque realitzen per als associats, al-guns d’informàtica o de desenvo-lupament de comerç.

La presidenta s’ha mostratil·lusionada per col·laborar amb

Una delegació de Comerciantsgrecs de la ciutat d’Avlona, si-tuada a uns 80 quilòmetres d’A-tenes, ha vingut a Barcelona ambmotiu de visitat aquesta setmanael nostre eix i l’Associació de Co-merciants per conèixer les inicia-tives que realitza la nostraassociació, que s’ha convertit enun referent europeu de campa-nyes per enfortir el comerç deproximitat. Ja fa anys que l’asso-ciació rep constantment delega-cions d’estudiants de comerçvinguts d’Amèrica i d’Europa i enaquesta ocasió han estat els pro-pis comerciants els que han pogutcopsar el dinamisme de Creu Co-berta.

En primer lloc van realitzaruna visita guiada a l’eix, en quèvan conèixer algunes de les boti-gues de més trajectòria i projec-ció de Creu Coberta, van veure dequina forma s’integra l’eix amb laPlaça d’Espanya, quins són elsreptes principals i de quina formacomerç, urbanisme i comunica-cions van lligades. Els comer-ciants grecs han pogut conèixeralgunes de les campanyes quel’Associació realitza: les xapes de

Page 17: Línia Sants 213

17�Creu Coberta · butlletí 172 líniasants.catAbril201107

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

Entrevista a Josep Maria Recasens,Director general de comerç de la GEN

Creu Coberta, que ja vaig co-nèixer fa més d’11 anys, quanera subdirector de Comerç dela Generalitat de Catalunya, hamantingut al llarg de totsaquests anys una creixen i in-cessant tasca en favor del barri,d’Hostafrancs i del petit i mitjà

comerç d’aquesta zona i delseu eix. Amb presència directasobre els veïns, accions concre-tes de dinamització comercial,i també del barri d’Hosta-francs. Ha realitzat una acciócultural molt remarcable i haesdevingut un referent de lagestió col·lectiva del comerç deproximitat. Per tant, per mi haestat un goig retrobar-los.

L’entrada a l’eix des dePlaça Espanya és un espaicomercialment apagat, enquè els problemes urba-nístics tampoc han ajudata mantenir-ne el caliu ne-cessari per a ser una portade l’eix en condicions. Quècal fer i quines accions espoden plantejar per millo-rar l’accés a Creu Cobertades de Plaça Espanya?

El que volem fer des de la Ge-neralitat és posar a l’abast del’Associació de Comerciantsajudes i incentius per a desen-volupar el projecte de media-ció immobiliària que té CreuCoberta per poder milloraraquesta entrada freda a l’eix,amb les mesures que l’associa-ció consideri oportunes, en co-operació amb l’Ajuntament deBarcelona. Cal donar una con-tinuïtat comercial des de laPlaça d’Espanya a l’eix CreuCoberta - Sants, i valoreml’empremta de l’associació decomerciants Creu Coberta enaquest sentit.

Durant la trobada ha par-lat dels horaris comercials.Són els que han de ser ocaldria flexibilitzar-los?Crec que la situació actual, enque hi ha 8 dies festius en que

els comerços poden obrir, iamb 72 hores setmanals que elcomerç pot distribuir a la sevaconveniència entre 7:00 delmatí i 22:00 de la nit, és sufi-cient per atendre les demandesi necessitats dels consumidors.No hi ha cap necessitat per fle-xibilitzar la llei.

En el context d’estalvi so-cial del Govern, com esplanteja el suport al petit imitjà comerç: injeccionseconòmiques, línies decrèdit...?El primer que cal fer des delGovern és gestionar els recur-sos que tenim per reduir ladespesa, però que al mateixtemps la millor gestió dels di-ners permeti no deixar de feraccions de suport i polítiquesconcretes. Caldrà fer més, fer-ho millor, i fer-ho amb menys

diners. Així que el repte és im-portant. Cal que l’estalvi esnoti el menys possible. I desdel departament el que faremés mantenir l’aposta pel petit imitjà comerç i per les associa-cions de comerciants, que sónal capdavall els elements cohe-sionadors del comerç, els querealitzen una oferta de serveisa la societat i la fan avançarcom a motors. Cal cooperaramb les associacions perquèno es perdi la feina que estanrealitzant des de fa tants anys.

Moltes gràciesA vosaltres

Albert TorrasPeriodista

El Director General de Co-merç, Josep Maria Recasensha visitat l’Associació de Co-merciants Creu Coberta perdebatre amb la junta l’actuali-tat comercial de l’associació ide Catalunya. Recasens ha ex-plicat al llarg d’una reunió que

va tenir lloc el passat dijous 17de març quines són les priori-tats del seu departament.Entre alguns dels temes que endestaquem hi ha les novetatsdel departament a nivell for-mal i els projectes que preve-uen implantar, a més d’undebat fructífer sobre els hora-ris comercials, la nova llei decomerç, les noves realitats co-mercials, etc. Hem parlat ambell perquè expliqui als comer-ciants de Creu Coberta i alsnostres barris quines són lesseves opinions sobre diversostemes.

Avui ha visitat Creu Co-berta, una associació decomerciants activa i ambprojectes. Quines impres-sions n’extreu?L’Associació de Comerciants

Page 18: Línia Sants 213

18� Creu Coberta · butlletí 172Abril201107líniasants.cat

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

CLASS SABATESc/ Creu Coberta, 41Parlem amb la Carmen

1

DÚLIAMercat d’Hostafrancsc/ l’Àliga, parada exterior 22 - 22 bis

2

ESTANC 42c/ Creu Coberta, 97

3

Un dels establiments més caracterís-

tics de l’Associació de Comerciants CreuCoberta és Savisa, que des de fa moltsanys ofereix a professionals i particularsmaterial electrònic i d’instal·lacions, alcarrer 26 de gener.

Quants anys fa que us trobeuentre nosaltres?Fa ja vint-i-cinc anys.

I quins són els productes que ofe-riu, perquè, pel que es veu, teniuun repertori enorme per a profes-sionals i no tant.Si, realment tenim molt material. So-bretot material elèctric, per a fontaneriai electrodomèstics, tenim aire condicio-nat i calefacció, gas i instal·lacions de tottipus: aixetes, endolls, cablejat, canalit-zacions, mampares i tot el que necessitauna persona per a reparacions i ins -tal·lació.

Quin tipus de client teniu?Doncs de fet hi ha de tot, perquè tenimempreses i professionals que es dedi-quen a les instal·lacions i reparacions, itambé tenim particulars i persones ques’hi dediquen de forma amateur.

Els vostres horaris sí que són unamica especials...Obrim de 8 del matí a 1 del migdia, i de3 fins a les 7 del vespre. Sobretot perdonar servei als professionals ja de bend’hora.

SAVISAc/ 26 de gener, 39Parlem amb en Pascual

4

L’antic Milano és avui Class saba-

tes, una botiga que gestiona CarmenBajo, i que ens rep amb il·lusió a l’es-tabliment, obert fa ben poc temps.

Encara no fa un any que obríeuSi va ser el juny del 2010, tot i queamb Milano ja feia 27 anys que eren aCreu Coberta 50. Amb el canvi hemguanyat clients, perquè ara tenim mésproductes i per tant també més varie-tat de clients.

Quines sabates us agrada de ven-dre?Sabates molt còmodes, tan modernacom clàssica, i tan d’home com dedona.

Alguna marca que ens recoma-nes?Tenim Wonders, Estefania Marco,Doctor Cutilla, Pes Santo, Fluchos...una mica de tot

Es nota la crisi?S’ha notat molt. S’ha de treballar, hemde donar més bon servei, una vendaassistida i directa. Tot i això tenimclients que vénen del barri i també defora. Del Prat de Llobregat, de Lloret...fins i tot de Castelló!

Què en penseu de l’associació decomerciants?Ens tracten entre cotons, molt bé. Lesactivitats que realitzen, a més, sonmolt bones i ajuden a promocionar elcomerç.

La Dúlia Hernández és la propietà-

ria de la parada 22 -22 bis dels vol-tants del Mercat. Ella també fa just 1any que va obrir-la, i la veritat és quesembla bastant contenta

Tot just fa un any oi? Si, va ser el 3d’abril. I no em puc queixar. A veure,la crisi es nota, no és bona època, peròa la meva parada he venut molt bé.Vaig començar amb bijuteria i objec-tes de regal, que és el que m’havien re-comanat, però de seguida vaig pensarque tenia més futur un altre tipus degènere.

I què vas triar? Roba infantil deDisney. També tinc roba de senyora,bates, camisons, però sobretot em de-dico a la moda infantil.

I quins són els personatges mésde moda? Han sortit molt la HelloKitty, en Bob Esponja i la Betty Boop,que ja és un clàssic.

I sobre aquests personatges, tottipus de producte oi? Si, samarre-tes, eslips, calcetes, tovalloles barnus-sos, jerseis, i ara per les escoles tambétenim bates d’escola molt bé de preu,i també pitets.

Dius que ets la que tens millorspreus? És que prefereixo guanyarmenys i vendre més.

Què et sembla el suport de l’as-sociació de comerciants? N’herebut molt durant aquest primer any.És imprescindible per seguir avan-çant. N’estic molt contenta.

Si hom busca allò que un estanc pot

oferir, al bell mig de la Creu Coberta,al costat del Mercat, en teniu un detota la vida, on podreu equipar-vosamb tot allò necessari per a suportarels millors i els pitjors dies.

La llei antitabac no us ha tretclients sembla.Seguim tenint els productes de sem-pre, moltíssimes varietats de cigarre-tes, cigars, tabac de liar, tabac de pipai una cava de puros de qualitat.

Però a més teniu objectes deregal.Sí, ho complementem amb articles defumador, encenedors, pitilleres, rellot-ges, clauers, xiclets, bolígrafs i en ge-neral molts regals diversos.

Veig que la gent, a més de fumar,segueix jugant a la loteria.Bé, aquí el que tenim són alguns sorte-jos com la 6-49, el Trio, el Super Deu,i tots aquells que de forma majoritàrias’anomenen “rasca-rasca”

Quina és l’hora en que ve mésgent?Els matins, entre 11 i 12. Obrim de di-lluns a dissabte entre 9 del matí i dosquarts de dues de la tarda, i de dosquarts de cinc a vuit del vespre.

Page 19: Línia Sants 213

19�Per a publicitat - 686 450 697 - [email protected] líniasants.catAbril201107

Page 20: Línia Sants 213

Abril201107líniasants.cat

Hostafrancs20�

L’Esbart Ciutat Comtal escull nou presidentL’Esbart Ciutat Comtal, una de les entitats històriques del barri, ha renovat la seva cú-

pula tècnica i directiva. Després de deu anys amb el mateix equip al capdavant, l’assem-blea de socis ha decidit donar el relleu, i ha escollit com a nou president a Joan Ramon

Martínez (a la imatge), i a Teresa Agustí com a nova directora del cos de dansa.

Redacció > Alguns veïns handemanat la reforma complertadel carrer Miquel Bleach. Malgratla recent estrena de les remode-lacions de les places Joan Pelegríi Herenni, un grup de residentscritiquen que encara que hi partsdel carrer Miquel Bleach en malestat i que necessita una revisióa fons, sobretot de les voreres.

Volen la reformade tot el carrerMiquel Bleach

Redacció > Els veïns del carrerMoianès, 76-78, han estat com-pensats per l’Ajuntament amb12.000 euros pels danys que vanprovocar les arrels d’un arbre a lescanonades d’aigua de l’immobleara fa tres anys. Els veïns havienreclamat els 22.000 euros que elsva costar la reparació, però final-ment han acceptat la indemnitza-ció, malgrat ser a la baixa.

Indemnització de12.000 € per alsveïns de Moianès

Foto: Adolf Garcia

La gent va omplir les noves Arenes els primers dies de la seva obertura

Les Arenes reobre les seves portesdesprés de 7 anys d’obres i aturades

La plaça de les Arenes ja ha dei-xat enrere el seu passat taurí, des-prés que fa uns set anys l’Ajunta-ment va decidir reconvertir-laen un espai d’oci i comercial. Fadues setmanes, una representa-ció política amb l’alcalde JordiHereu al capdavant va inaugur -a r aquesta gran superfície, quecompta amb 116 establiments, ion s’hi han instal·lat, a més, elMuseu del Rock impulsat pelperiodista Jordi Tardà, un gim-nàs, un supermercat d’una im-portant marca i dotze sales de ci-nema. La nova plaça de les Are-nes conté en el seu interior unaestació de metro, que es posaràen funcionament durant les pro-peres setmanes. A més, compta

El nou centre comercial té 116 establiments, el Museu del Rock i dotzesales de cinema > El recinte té un pàrquing amb 1.250 places de cotxe

Jordi SugrañesHostafrancs

amb un aparcament subterraniamb 1.250 places de cotxe i 500per a motos.

El projecte ha tardat més deset anys a veure la llum, a causadels problemes financers delspromotors inicials, que van atu-rar les obres durant mesos. No vaser fins la inversió injectada perMetrovacesa, que el projecte vaveure el final del túnel. La granafluència de visitants d’aquestsdies, però, fa oblidar aquesta de-mora i la inversió total que supe-ra els 190 milions d’euros.

Paral·lelament, s’ha restablertel carril bus al voltant de lesArenes que ja enllaçava en elpassat la Gran Via amb el carrerTarragona. A més, s’han habilitatdues parades d’autobus al costatmateix del centre, on s’aturaranles línies 9, 56 i 109.

TINENT FLOMESTA - ANTONI DE CAP-MANY. PISO CON COMEDOR, 2 DORMI-TORIOS (ANTES 3), COCINA, BAÑO YGA LE RÍA. PARA ENTRAR A VIVIR, 2º REALSIN ASCENSOR, EXTERIOR A PATIO DEMANZANA ORIENTADO A TARRAGONA,CALEFACCIÓN, AIRE ACONDICIONADO,ALTILLO, HALÓGENOS. 182.000€

REGENT MENDIETA, ENTRE RIERABLANCA Y COMTE GÜELL. PISO CONCOMEDOR, 4 DORMITORIOS, COCINA YBAÑO, BALCÓN, PERFECTO PARA EN-TRAR A VIVIR, ALTO, CON ASCENSOR,EXTERIOR A PATIO DE MANZANA.256.000€

NUMANCIA - TRAVESSERA DE LESCORTS. PISO DE 3 HABITACIONES, 2BAÑOS, PATIO, EXTERIOR A ZONAVERDE AJARDINADA, COCINA OFFICEREFORMADA, 3 PIEZAS EXTERIORES,CALEFACCIÓN, ALUMINIOS. FINCA DEOBRA VISTA CON FACHADAS REFOR-MADAS Y ASCENSOR. 299.000€

CARRER DE SANTS - AV. MADRID. ÁTICODE 4 HABITACIONES, CON DOS TER-RAZAS (UNA DE 17M2 CON ACCESODESDE SALÓN EXTERIOR A CALLE DESANTS CON VISTAS Y OTRA DE 14M2CON ACCESO DESDE HABITACIÓNDOBLE CON VISTAS), CALEFACCIÓN,AIRE ACONDICIONADO, ASCENSOR,PERMITE ENTRAR A VIVIR. 395.000€

Page 21: Línia Sants 213

21�Per a publicitat - 686 450 697 - [email protected] líniasants.catAbril201107

Page 22: Línia Sants 213

22� HostafrancsAbril201107líniasants.cat

El barri té dues noves places

Amb un pressupost superior almilió d’euros, s’han renovat tam-bé els carrers del voltant (Llobet,Torre d’en Damians, Miquel Ble-ach i Callao).

Segons la regidora Imma Mo-raleda, aquesta reforma té l’objec-tiu de “donar prioritat als via-nants i crear espais de convi-vència de gran qualitat”.

Foto: El 3

Moment de la descoberta de la placa amb el nom de plaça Joan Pelegrí

RedaccióHostafrancs

El barri ja té dos nous espais, quetot just fa uns dies va estrenaramb una festa popular, en laqual hi va assistir l’alcalde de Bar-celona, Jordi Hereu, acompany-at de la regidora del districte,Imma Moraleda.

Es tracta de la remodeladaplaça Herenni i la recent creadaplaça Joan Pelegrí. Una festa fa-miliar i la descoberta de la placaamb el nom d’aquesta darreraplaça van donar-los la benvingu-da.

AMB IDEES DELS VEÏNSLa plaça Herenni s’ha reformatquasi completament, amb l’objec-tiu de fer-la més amable per alsveïns i fer-ne un espai de troba-da. Amb aquesta finalitat, es vanrecollir les propostes de 463 ve-ïns que van dir-hi la seva en unprocés participatiu ara fa tresanys, l’any 2008.

La remodelació de la plaçal’ha dividit en un espai central, to-talment anivellat, i un perimetreper on hi passen els vianants i elsvehicles. A més, s’hi ha instal·latuna nova zona de jocs infantils.

La inauguració de les places Joan Pelegrí i Herennidóna dos nous espais de convivència a Hostafrancs

UNA NOVA PLAÇALa nova plaça Joan Pelegrí ocu-pa l’espai on abans hi havia l’an-tiga fàbrica Hamsa, just al darre-ra de l’actual seu del districte. Elnou espai no té zona verda, ja queestà pensada per acollir balladesde sardanes o actuacions delscastellers. A sota de la plaça hi haun aparcament amb 300 places.

Redacció> Des de la seva inau-guració, al mes de setembre, laPenya Blanc i Blava Sants-Hos-tafrancs està duent a terme di-verses activitats obertes a tot elbarri. La darrera ha tingut llocdurant aquest mes de març. Estracta del primer Open de Domi-nó per parelles, organitzat con-juntament amb la Penya JoanVerdú. El campionat s’ha carac-teritzat per l’esportivitat i el bonhumor dels seus participants.

La Penya Blanc iBlava engega el 1rOpen de Dominó

Redacció > El candidat a l’alcal-dia de Barcelona per Conver-gència i Unió, Xavier Trias, va ce-lebrar aquest dimarts al vespre ala Fundació Cultural d’Hosta-francs un acte amb un marcat ca-ràcter electoralista, de cara a lesmunicipals del proper 22 demaig. El candidat convergent vadesgranar les propostes que faper al futur del districte de Sants-Montjuïc.

Una de les propostes sobre laque Trias ha posat més èmfasi ésla potenciació de la muntanya deMontjuïc com a pulmó verd de laciutat, potenciant el transportpúblic. A més, té la intenció d’a-profitar els espais que la Fira deBarcelona no utilitzi per donar-los un ús públic. Xavier Trias vaenumerar alguns projectes ques’han anat endarrerint durantels darrers anys i que ell conside-ra “prioritaris”, com l’ampliacióde l’Estació de Sants, Can Batlló,les reformes als barris de CanClos o la Vinya i l’obertura delcar rer Diputació, entre d’altres.

La construcció de nous equi-paments, com el centre culturalde la Marina o el casal de joves aFont de la Guatlla, són altresprojectes que l’alcaldable perCiU, Xavier Trias, va posar a so-bre de la taula.

Trias promet queMontjuïc serà un pulmó verd

Redacció > Arran l’oberturadel centre comercial les Arenes,el líder del Partit Popular a la ciu-tat, Alberto Fernàndez Díaz, hademanat el suport del consisto-ri vers els petits botiguers dels ei-xos comercials de Sants i CreuCoberta. Fernández Díaz ha pro-posat engegar “iniciatives peractivar els locals sense ús” i quees realitzin campanyes de suportals comerciants tradicionals. Se-gons el líder del PP, “el comerç,a més de generar llocs de treball,fa barri”.

El PP reclamamés suport alspetits botiguers

Page 23: Línia Sants 213

23�Per a publicitat - 686 450 697 - [email protected] líniasants.catAbril201107

Page 24: Línia Sants 213

07líniasants.cat

24�

La BordetaAbril2011

El Mercat Nou Magòria continua en zona tranquil·laEl Mercat Nou Magòria va vèncer aquest cap de setmana per 1 gol a 2 al camp de l’Ibèria i

continua a la zona tranquil·la de la taula. Concretament ocupa la vuitena posició amb 39punts, quinze menys que el líder del grup 11 de la Segona Divisió Territorial, el Sant JustDesvern. La propera jornada s’enfrontarà com a local a la UD Catalana, quart classificat.

Foto: Arxiu

Imatge de Can Batlló

La plataforma Can Batllóvol una biblioteca al recinte

El compte enrere ja es imparable.Queden menys de dos mesosperquè l’11 de juny els veïns de laBordeta entrin de manera cívicai festiva a l’antic recinte industrialde Can Batlló, un espai que por-ta prop de 30 anys tancat.

Des de la Plataforma Can Bat-lló és per al Barri ja es comencena preparar les activiats que es du-ran a terme aquell dia. Una de lesmés destacades és la de fundaruna biblioteca popular autoges-tionada a l’antic bar del carrerParcerisa on tots els veïns podrandur els llibres que no hagin de fermenester per donar-los o inter-canviar-los. La plataforma ja harebut una donació de 400 llibresi ara està buscant prestatgeries,taules i altres objectes per acabar

L’anunci es realitza quan queden menys de dos mesos perquè els veïns ocupin cívicament la zona industrial

RedaccióLa Bordeta

El Secretariat d’Entitats buscaun nou disseny pel seu logotipRedacció > El Secretariat d’En-titats de Sants, Hostafrancs i laBordeta acaba de convocar unconcurs per triar el nou logotipde l’entitat. La idea és realitzarun logotip unitari on posterior-ment es pugui afegir les submar-ques de les diferents comissionsque es duen a terme com lesd’esports, cultura popular o in-terculturalitat, segons va co-mentar la presidenta de l’entitat,Lluïsa Erill.

1.200 EUROS DE PREMIEl concurs està obert a tothom,tant a professionals del dissenycom a aficionats de la il·lustració,i es poden entregar els originalsfins al dia 2 de maig a les Cotxe-res de Sants. El guanyador, quees farà públic el dia 8 de juny alweb del Secretariat d’Entitats,serà escollit per un jurat formatper representants del món de lacomunicació i s’endurà un premide 1.200 euros.

d’enllestir la futura bibliotecapopular de Can Batlló.

DIA DLa biblioteca és una de les darre-res propostes que s’han engegat

de cara a l’11 de juny, però elsmembres de la plataforma ja es-tan preparant un programa d’ac-tivitats que inclou l’actuació dediferents entitats del barri comels tabalers o els diables.

Redacció > El Cor de noies deSant Medir va organitzar la setma-na passada un dels seus concertamb un major repertori, que in-cloïa des de gospel fins a cançonsde pel·lícules. El motiu era recap-tar fons que es destinaran a sufra-gar les despeses que s’originin delviatge que faran al Festival Euro-pa Canta que es realitzarà a Estò-nia durant el mes de juliol.

El Cor de noiesrecapten fons percantar a Estònia

Redacció > L’emisora localSants 3 Ràdio consolida la sevaaudiència. Segons la primera ona-da del Baròmetre del 2011, Sants3 Ràdio té 5.000 oients diaris, lamateixa xifra que tenia en la dar-rera onada del 2010. El Baròme-tre de la Comunicació i la Cultu-ra és l’organisme que s’encarregade mesurar les audiències delsmitjans de comunicació catalans.

Sants 3 Ràdiomanté els seus5.000 oients

Page 25: Línia Sants 213

25�Per a publicitat - 686 450 697 - [email protected] líniasants.catAbril201107

Page 26: Línia Sants 213

Per a publicitat - 686 450 697 - [email protected]íniasants.cat26�

Page 27: Línia Sants 213

Poble Sec07líniasants.cat Abril

2011

27�

Com està la plaça Navas?Es crea una assemblea de seguiment de les obres

RedaccióPoble Sec

El centre cívic el Sortidor vaacollir la setmana passada unaassemblea per a que els veïnsdel Poble Sec coneguin de pri-mera mà quin és l’estat actualdel projecte de reforma de laplaça Navas. Un de les princi-pals preocupacions que vanmostrar els prop de 60 assis-tents va ser com es resoldran els

Foto: Antoni Lasheras / El3

Moment de l’assemblea celebrada la setmana passada

problemes de mobilitat que pre-senten els entorns de la plaça iquan es podrà començar a fer úsde les places d’aparcament ques’estan costruint a la plaça, i perles quals molts veïns ja vanavançar 600 euros fa anys. Pelque fa a l’area de jocs infantilssituada a la part superior de laplaça, des de la Coordinadorad’Entitats del Poble Sec conside-ren que aquesta podria quedar-se petita ja que en principi la

uti lit zaran moltes de les escolesde l’en torn.

A banda de dubtes, la Coordi-nadora va aportar una sèrie dedades concretes sobre els termi-nis de les obres; en aquest sentites va assegurar que la part infe-rior de la plaça podria estar en-llestida el proper mes de setem-bre, mentre que la superior s’ini-ciarà entre el gener i el febrer del’any vinent amb una duradaaproximada de tres mesos.

Redacció > La Unió EsportivaPoble Sec va tornar a perdreaquest cap de setmana per 2 golsa 0 al camp del Tortosa i pràcti-cament s’acomiada de la Prime-ra Catalana. Quan queden 24punts en joc, el Poble Sec es tro-ba a 21 de la salvació i només unmiracle podria evitar que en lesproperes jornades certifiqués elseu descens de categoria.

La següent jornada, que serà lanúemro 31, el Poble Sec disputa-rà el derbi de districte a casa con-tra la Gimnàstica Iberiana, dotzèclassificat de Primera Catalana.

LaUE Poble Sectorna a perdrecontra el Tortosa

Redacció > El 24 de març es vapresentar a l’espai musical la Bàs-cula l’edició 2011 de l’Artescape,el festival juvenil d’arts al carrer deSants i el Poble Sec que organit-zen conjuntament l’Ajuntamentde Barcelona i l’entitat cultural Ar-tixoc. El certamen, que se celebra-rà a diferents punts del barri en-tre el 8 d’abril i el 17 de juny,comptarà amb propostes consoli-dades com el hip hop o la percu-sió , però també inclou novetatscom una sessió de break dance ola participació per primera vega-da del barri de la Marina.

Artescape tornaa donar veu alsartistes de carrer

Miquel González presenta llibre al SortidorEl passat 26 de març el centre cívic el Sortidor va acollir la presentació d’El dia

que David Niven va venir a esmorzar al Paral·lel, el darrer llibre del periodistade COM Ràdio, Miquel González. L’obra recopila les vivències d’infància de l’au-

tor, quan el seu pare era cambrer del mític cabaret Barcelona de Noche.

Page 28: Línia Sants 213

Font de la Guatlla · Montjuïc07líniasants.cat Abril

2011

28�Recordant les barraques

L’antic barri de barraques de Can Valero, enplena muntanya de Montjuïc, estarà senyalit-zat amb 4 plafons informatius que recordaran

les condicions de vida dels seus habitants.

Font de la Guatlla > Dimartsal migdia, uns desconeguts vanforçar l’entrada del centre cívic ivan entrar al recinte, robant unordinador portàtil. Segons elsresponsables del centre, és l’únicaparell que ha desaparegut. “L’or-dinador estava preparat en unasala per a un acte que s’havia defer aquella tarda, a càrrec delGrup de Dones, i en el qual neces-sitaven fer una projecció”, expli-ca el president de l’Associació deVeïns, Lluís Maté. Els lladresvan aprofitar el migdia, quan nohi ha ningú al centre, per entrari endur-se l’ordinador. “Empipamolt, perquè el portàtil era de totsels veïns, i la transgressió s’ha feten un espai del barri, que ens per-tany a tots”, lamenta Maté. Arrande la denúncia, els Mossos d’Es-quadra estan investigant els fetsi els han explicat alguns protocolsde seguretat que poden prevenirfuturibles robatoris. L’entitat veï-nal es resigna a esperar que algúcedeixi un altre ordinador, o es-talviar per comprar-ne un altre.

Entren al centrecívic i roben unordinador portàtil

Caps de setmana en vetlla

Soroll a altes hores de la matina-da i baralles al carrer. Segons elsveïns del carrer Mèxic, cada capde setmana han de conviure ambaquestes molèsties provocadespels clients de la discoteca Instin-to. “La música de dins del local sesent relativament poc, però elproblema radica sobretot en lagent que espera per entrar a ladiscoteca o la gent que surt”, ex-plica el president de l’Associacióde Veïns, Lluís Maté.

Els veïns expliquen que elsjoves s’acumulen en grans grupsa les voreres properes al bar, to-talment ebris i fent un munt dexivarri, fins al punt que fa respec-te passar al seu costat. “Fa porpassar-hi per davant, ja que hi hamolta gent, i sovint hi ha bara-lles”, explica una veïna que pre-fereix quedar en l’anonimat. Se-gons aquesta dona, són habi-

Els veïns denuncien l’incivisme d’alguns clients de ladiscoteca Instinto > És habitual el soroll i les baralles

Entrada de la discoteca Instinto, al carrer Mèxic

Jordi SugrañesFont de la Guatlla

tuals les trucades dels veïns alsMossos d’Esquadra. “Es llencenampolles al cap, fan grafits a lesfaçanes i molesten als veïns queestem dormint”, indica la veïna.

Els veïns i l’entitat veïnal delbarri recorden que aquestes mo-lèsties duren des de fa temps. “Jahem presentat queixes i reclama-cions, i se sanciona a la discote-

ca amb un tancament temporal,però a la que reobre retornen elsproblemes amb el veïnat”, indi-ca Lluís Maté, i insisteix en queels veïns volen “sentir-se segursi caminar per carrers nets”.

El Partit Popular ha reclamatuna major presència policial a lazona per mantenir la seguretat iel descans dels veïns.

Font de la Guatlla > El properdijous 14 d’abril el centre cívic delbarri presenta una activitat cul-tural oberta a tothom, però adre-çada sobretot a la gent gran. Estracta d’un taller-xerrada que,sota el títol de Motricitat i memò-ria en les persones grans, oferi-rà eines per tal d’exercitar l’es-quelet i la ment dels avis i àvies.

Un taller persaber exercitar el cos i la ment

Font de la Guatlla > L’esplaiTurons (Font Florida, 1-3) hacelebrat a finals de març el seu30è aniversari amb una festapopular al parc de l’Espanya In-dustrial. L’acte va comptar ambuna primera part, amb actua-cions i tallers per a tota la famí-lia. Després, es va fer un dinard’antics membres, que van recor-dar el seu pas per l’esplai.

L’esplai Turonscelebra 30 anysamb una festa

Foto: C. Gómez

Page 29: Línia Sants 213

29�

La Marina · Zona Franca07líniasants.cat Abril

2011

Zona Franca > Una operacióconjunta de la Guàrdia Civil i l’A-gència Tributària va interceptaral port de Barcelona un carrega-ment de 44 quilograms de cocaï-na que anven ocults a l’interiorde peces de cautxú. El carraga-ment provenia de Mèxic i el seudestí eren les províncies de Za-mora i Màlaga. Les investiga-cions es van iniciar l’any passat,quan els cossos policials van in-terceptar un primer carrega-ment de 27 quilos de cocaïna in-troduïts amb el mateix mètode.

Intercepten 44quilos de cocaïnaocults en cautxú

Ruta pel camí de l’EsparverAquest diumenge s’ha organitzat una ruta per conèixer diferentsespais naturals de la muntanya de Montjuïc i descobrir aspectesde la seva flora, fauna i geologia. El punt de trobada serà la cru-

ïlla dels carrers Mare de Déu del Port amb Foc a les 11 h.

La Zona Franca acaba d’estrenarun nova planta de Biomassa dinsdel complex de la Central d’Ener-gies de la Zona Franca-Gran Vial’Hospitalet, que transformaràla biomassa forestal de la ciutat(podes de jardins, restes fores-tals...) en energia elèctrica i aiguacalenta. Aquest nou equipamentsostenible situat als terrenys del’antiga central tèrmica de la Seata la Zona Franca, podrà donar va-

RedaccióZona Franca

lor fins a 28.600 tones de bio-massa anualment, una quantitatamb la qual es podran produir un16.000 megavats a l’any.

La biomassa és una font d’e-nergia neta i no contaminantque es genera a partir de la trans-formació de residus vegetals. Se-gons va explicar la tinent d’alcal-de de Medi Ambient, Imma Ma-yol, durant la presentació d’a-questa planta, l’energia generadaper tres quilograms de biomassaés equivalent a la que avui dias’obté amb un litre de gasolina.

La nova planta de Biomassa potproduir 16.000 megavats l’any

Zona Franca > Mercabarna haurbanitzat els terrenys que ocupa-va l’antic Mercat Central de la Flori quatre parcel·les adjacents enuna reurbanització que ha fetguanyat al mercat prop de 35.000metres quadrats on s’instal·larà lanau Multiservei III, així com di-ferents empreses lligades l’activi-tat econòmica de Mercabarna.

Aquest nou espai es troba alcostat de la futura estació Merca-barna de la Línia 9, i tambécomptarà amb un aparacamenten alçada amb capacitat per a

420 vehicles i una zona verda de1.320 metres quadrats. El projec-te global compta amb un pressu-post de 4,6 milions d’euros i du-rarà poc més d’un any.

MULTISERVEI IIIEl principal beneficiari d’aques-ta ampliació serà l’edifici Multi-servei III, un recinte de més de8.500 m2 que tindrà diferentsmagatzems al seu interior i l’A-juntament calcula que pugui ge-nerar al voltant de 250 nousllocs de treball.

Mercabarna amplia en 35.000metres quadrats el seu espai

Mercabarna s’ha ampliat en 35.000 m2

Foto: Ajuntament

Foto: Ajuntament

La biomassa es genera a partir de restes forestals

Page 30: Línia Sants 213

Abril201107

Propera edició

Dijous20 d’abril

líniasants

30�

L’AgendaTELÉFONS D’INTERÈS

EMERGÈNCIES 112BOMBERS 080 CAP · Bordeta-Magòria 93 431 65 70, Corral, s/n · Carreras i Candi 93 431 0039, Carreras i Candi, 99-101 · Consell de Cent 93 423 59 35, Consell deCent, 26 · Doctor Carles Ribas 93 223 28 88, Foc, s/n · Poble Sec-LesHortes 93 324 91 00, Nou de la Rambla, 177 · Numància 93 322 70 61,Numància, 23 · Sants 93 491 51 97, Passatge Vapor Vell, 44-46URGÈNCIES SANITÀRIES 061MOSSOS D’ESQUADRA 088 Ulldecona, 35 bisGUÀRDIA URBANA 092 Guàrdia Urbana, 2POLICIA NACIONAL 091 TELÈFON D’INFORMACIÓ 010OFICINA D’ATENCIÓ AL CIUTADÀ (OAC)· Creu Coberta, 104 · Foneria, 19TELÈFON DEL CIVISME 900 226 226SÍNDICA DE GREUGES DE BARCELONA93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3rCENTRES CÍVICS I CULTURALS· Centre cívic Casa del Rellotge 93 432 24 89, Pg. Zona Franca, 116, int ·Centre cívic La Cadena 93 331 34 98, Mare de Déu de Port, 397 · Casinetd’Hostafrancs 93 423 04 40, Rector Triadó, 53 · Cotxeres de Sants 93 29187 01, Sants, 79-83 · Centre Pepita Casanellas 93 256 37 30, Foneria, 19 ·Equipament cultural Antiga Estació de Magòria 93 432 48 01, Gran Viade les Corts Catalanes, 247 · Punt jove de Sants-Casa del Mig 93 291 4262, Muntadas, 5-35 · Espai musical La Bàscula 93 422 43 00, Foc, 132 ·Centre cívic El Sortidor 93 443 43 11, Plaça del Sortidor, 12 · C. cívic Fontde la Guatlla 93 424 85 06, Rabí Rubèn, 22BIBLIOTEQUES· Biblioteca Artur Martorell 93 402 36 44, Pl. Espanya, 5 · Biblioteca del’Institut Botànic 93 325 80 50, Av. Montanyans, 25 · Biblioteca de l’Insti-tut del Teatre 93 227 39 00, Pl. Margarida Xirgu, 1 · Biblioteca FundacióJoan Miró 93 443 94 70, Av. Miramar, 1 · Biblioteca Francesc Candel 93332 53 75, Amnistia Internacional, 10 · Biblioteca Francesc Boix 93 443 0105, Blai, 34 · Biblioteca Vapor Vell 93 409 72 31, Ptge.Vapor Vell, 1

SANTS7 d’abrilRevisió gratuïta per valorar elsobrepés i l’obesitat dins delmarc del Dia Mundial de laSalut. De 9 a 14 h i de 16 a 19 hal Sants Institut (carrer deSants, 146).

Fins al 9 d’abrilExposició pictòrica amb obresde membres del casal de gentgran de Cotxeres de Sants.

10 d’abrilXXIV Aplec de la Sardana deSants. A partir de les 10.30 h alparc de l’Espanya Industrial.

A partir del 12 d’abrilExposició pictòrica: L’espera,de Mayra Lagunes, 1er premi-del concurs Art.Jove’10. Cotxe-res de Sants.

17 d’abrilRepresentació del Diumengede Rams. A partir de les 8.30 hals jardins de Can Mantega. Teatre: La Casa de BernardaAlba, a càrrec de Grup teatreNou Horitzó. 19 h, Centre Catò-lic de Sants.

HOSTAFRANCSA partir del 5 d’abrilExposició pictòrica: Memòriesde Gàmbia i Senegal, de l’artis-ta Elena Bech. Casinet d’Hosta-francs.

8 d’abrilDivendres de Faràndula: es-pectacle teatral amb La QuadraMàgica. 20.30 h, Casinet d’Hos-tafrancs. Entrada: 5 euros.Acte de cloenda de la campan-ya Barcelona Decideix amb di-ferents actuacions musicals. Apartir de les 19.30 h a la cúpu-la del centre comercial Les Are-nes.

10 d’abrilTeatre infantil: La Caputxeta iel llop, a càrrec de Magatzemd’Arts. 12 h, casinet d’Hosta-francs.

LA BORDETA7 d’abrilXerrada: Otra teologia es posi-ble, a càrrec de Juan José Ta-mayo. Consultar horaris, Parrò-quia de Sant Medir.

POBLE SEC7 d’abrilPreojecció del docimental Vue-lo a Shangri-la, d’Eduardo Díezi Jorge Moreno. 19 h, bibliote-ca Francesc Boix.

8 d’abrilTaller de biodansa: Com ensmovem amb els canvis? a cà-rrec de Navina Soler. 19 h, cen-tre cívic el Sortidor.

11 d’abrilFesta 5è aniversari de l’AntiKaraoke. 21.30 h, Sala Apolo.

13 d’abrilFestival República del Ritmoamb actuacions d’ Always Drin-king Marxing Band + Xeic! +Los Barrankillos. 21 h, Apolo.

FONT DE LA GUATLLA12 d’abrilXerrada: Una dona del barri ala Seat, a càrrec de la historia-dora Núroa Burguillos. 18 h,centre cívic Font de la Guatlla.

LA MARINA8 d’abrilTeatre fòrum: Una pedra a lasabata amb Impacta Teatre.20 h, Sala Pepita Casanellas.

10 d’abrilPassejada per la muntanya deMontjuïc. Sortida a les 11 h a lacruïlla dels carrers Mare deDéu del Port i Foc.

13 d’abrilTaller de Sant Jordi: Sant Jor-di. vine a fer el teu cavaller, lateva princesa... a càrrec de Ce-cilia Vaccari. 18 h, bibliotecaFrancesc Candel.

Page 31: Línia Sants 213

31�Per a publicitat - 686 450 697 - [email protected] líniasants.catAbril201107

Page 32: Línia Sants 213

32� Per a publicitat - 686 450 697 - [email protected]íniasants.cat