Línia Sants 225

Donenllumverdaalesobresd’urbanitzacióde laplaçaNavas

[email protected] · [email protected]

líniasants

La BordetaDues naus mésde Can Batlló,pels veïns ��14

barcelona 09 de novembre de 2010 · Núm. 225 · Any VIII · 15.000 exemplars

��12

Seguiran a les obres de construcció de l’aparcament i tenen un cost d’1,6 milions d’euros ��3

Una nova mirada a Hostafrancs ��5

SantsLa cursa de les dones contra el cànceracaba a Sants

Per a publicitat: [email protected]�� Novembre201109 líniasants.cat

El barri de Sants-Monjuïc veurà,finalment, les obres de la plaçaNavas finalitzades. El Governmunicipal ha donat la llum ver-da a la inversió que s’ha de fer ala plaça. Es tracta d’un cost totald’1,6 milions d’euros destinats ala plaça Navas del districte delPoble Sec.

Les obres d’urbanització d’a-questa plaça començaran a prin-cipis del proper any, 2012, al ma-teix temps que s’acabin les obresde l’aparcament que hi haurà ala mateix plaça. Les obres servi-ran per dotar la plaça amb espaisper a jocs infanils i espais perpersones grans. Així mateix esreplantaran 55 nous arbres, s’hiinstal·larà nou mobiliari urbà ies milloraran els serveis de l’es-pai.

Dins del cost total del projec-te s’hi contemplen les obres de-’enderrocament, el moviment deterres específic per formar lazona de la plaça, els paviments,la plantació de nous arbres, leszones de jocs infantils, el mobi-liari urbà, així com també dotarl’espai de la xarxa, pertinent, declavegueram, d’enllumenat pú-blic i de senyalització.

La previsió actual de duracióde les obres és d’uns cinc mesos.

EL FUTUREls veïns fa molts anys que esqueixen de les molèsties causa-des per les obres de l’aparcamentpúblic. Aquest és el principal mo-tiu pel qual el fet de desencallarl’inversió per la remodelació to-tal de la plaça Navas és un pasmolt important.

També ho és perquè d’aques-ta manera les obres d’urbanitza-

ció de la plaça i les de finalitza-ció de l’aparcament podran lli-gar-se fet que provocarà menysmolèsties.

L’APARCAMENTL’abril de l’any 2010 es van re-emprendre les obres de l’aparca-ment soterrat de la plaça Navas.Les obres les va reemprendrel’empresa municipàl BSM degutals problemes econòmics de l’an-terior empresa encarregada perdur a terme l’excavació i cons-trucció de l’espai. A més a mésd’aquest inconvenent econòmic

que va significar que les obress’aturessin, un altre motiu queva fe aturar l’excavació, en aquestcas, va ser la troballa arqueolò-gica sota la plaça. S’hi va desco-brir un refugi antiaeri molt gran.Trobar-lo va significar aturar lesobres i dedicar cert temps a unaexcavació específica arqueològi-ca que va servir per acabar dic-taminant que la troballa no teniacap tipus de valor històric.

El nou aparcament comptaràamb un total de 339 places tantpels turismes dels residents comdels visitants. En concret les

obres del pàrquing es preveu fi-nalitzar-les el mes de febrer del2012, moment en el que, enprincipi, s’iniciaran les obresd’urbanització de la plaça. Undels temes que amoïna els veïnsja que temen que hi hagi un es-pai temporal ampli entre lesobres i que no es lligui la finalit-zació de la construcció de l’apar-cament amb l’inici de les obresd’urbanització de la plaça Navasja que això comportaria allargarencara més el temps que fa queels veïns de la zona conbviuemamb les obres i el soroll quecomporten.

LA PLAÇAPel que fa a l’urbanització de laplaça Navas es preveu una zonade jocs infantils, una àrea demanteniment per la gent gran ila plantació de 55 arbes nous pertal de dotar l’espai amb els toncsverds típics de qualsevol plaça.

La circulació per la plaça esta-rà limitada als vehicles de lazona, és a dir, a tots aquells tu-rismes que formen part del veï-nat per tal que puguin accedir alsguals particulars i als comerços,

sempre, però, per les zones quees delimitaran de forma clara.

El regidor del districte Sants-Montjuïc, Jordi Martí, ha volgutremarcar la importància d’aquestacord adoptat pel Govern muni-cipal amb l’objectiu clar de des-encallar la inversió per urbanit-zar la plaça i poder lligar lesobres de l’aparcament soterratamb les de la plaça amb la fina-litat de no causar molèsties in-necessàries.

Martí ha afirmat que “La pla-ça de Navas es un espai neuràl-gic del barri del Poble-Sec. L’a-parcament i, sobretot, la plaçahan de complir la funció de dig-nificar, d’una vegada per totes,una zona de la ciutat que ja famassa anys que pateix les obres”.Referent a la inversió que sumaun total d’1,6 milions d’euros haexplicat que no estava previstamalgrat això el nou govern mu-nicipal ha cregut bàsic prioritzaraquestes obres “sobretot per sersensibles amb uns veïns que ja famolts anys que suporten lesobres de l’aparcament munici-pal” ha afegit el regidor de Sants-Montjuïc.

3��3��Novembre201109 líniasants.catEn portada

Els veïns del Poble-Sec gaudiran d’unanova plaça Navas el proper estiu 2012El Govern municipal ha donat aquesta setmana la llum verda al reinici de les obres de laplaça> Les obres comencen a principis d’any i estan valorades en 1,6 milions d’euros

Carla GarrigaPoble Sec

Plànol de la futura plaça Navas

Estat actual de la plaça Navas

4�� Novembre201109 Opinió

Cartes dels lectorsLínia Sants agraeix les cartes dels lectors però no es responsabilitza dels seuscontinguts. És imprescindible que els escrits estiguin signats amb nom i co-gnoms, número de DNI i teléfon de contacte. Línia Sants es reserva el dret deretallar-les, en el cas adient. Les cartes es poden enviar al fax 93 519 43 98 iper correu electrònic a l'adreça [email protected]

Safata d’entradaEDITORIAL

La foto

LES RETALLADES SÓNMASCLISTES

A més dels malalts afectats perles retallades hi ha “danys col·la-terals” que afectaran les dones.Degut als canvis que estem pa-tint, tenim motius per pensarque els malalts necessitaran cadacop més l’atenció a domicili perpart d’algun familiar. Les alteshospitalàries es fan ràpid i sen-se negar la seva oportunitat mè-dica, succeeix que un cop a casa,la distribució patriarcal dels pa-pers dóna a les dones el paper decuidadores. Això suposa dema-nar permisos a la feina, reduc-cions de jornada i en casos demalalties cròniques, deixar la fei-na. Així es poden quedar sensejubilació si deixen de cotitzar.Tampoc podem confiar en l’ajutdels serveis socials encara moltpoc desrrollats i ja retallats. Peracabar de complertar el nostrepanorama justament el sector deserveis a Catalunya com a l’estatespanyol i a la UE és el que pro-porciona més del 82% dels llocsde treball que ocupen les dones.La retallada ens retorna al tre-ball domèstic. Seguirem fent gra-tis a casa el que podriem remu-neradament. Perdrem a més del’independència econòmica i lacotització per la jubilació, l’IRPFque aportaríem al conjunt de lacomunitat, el dret al descans, uncontacte social i la possibilitat demillorar la preparació tècnica. Ladisminució d'activitat als CAPSrepercutirà en la detecció de laviolència masclista que actual-ment es detcta en aquests cen-tres en el 40% de casos. La socie-tat i particularment les dones fa-rem un pas cap enrera col·lectiusi deixem que les retallades esconsolidin.

Marta Carrera, Ass. CatalanaDefensa Sanitat Pública

LA FUNCIÓ SOCIAL DELS SOLARS URBANS

Sovint veiem als nostres barris, i Sants n’és exemple, solars pri-vats, abandonats, infestats de males herbes i amb alguna tancafent referència a alguna remota operació immobiliària ajornadasine die per la crisi. Al mateix temps en molts llocs vivim atapeïtsen carrers i voreres sense lloc per aparcar o sense zones verdeson dur els nostres avis o els nostres fills. Proposo que l’ajunta-ment faci les accions oportunes per arribar a acords amb les im-mobiliàries d’aquests solars per que es puguin fer servir a precarifins que es reactivin les teòriques obres previstes, fent, per exem-ple zones verdes d’aparcament o arranjant jardins provisionals.D’aquesta manera, recuperarien en part i per un temps una fun-ció social en servei del barri. Ningú hi perd i tothom hi guanya.

Jordi Soler, Veí de la Bordeta

Ara fa uns mesos va començar a escoltar-se un run run sobre quel’Avinguda Paral·lel volia recuperar el seu esplendor artístic del

passat. Primer va ser la revitalització de molts teatres de la zona,després va venir la inauguració de nous espais com l’Artèria Paral·lel,però no ha estat fins a aquesta setmana, amb la reobertura d’El Mo-lino, que la gent s’ha començat a convèncer que aquell run run eraquelcom més que un rumor o una declaració benintencionada d’in-tencions. I és que El Molino, a més de ser l’espai més emblemàticdel Paral·lel, és un símbol de la ciutat, una imatge registrada a l’i-maginari de tots els barcelonins, una història que ningú volia ques’acabés. El context històric en què va madurar va convertir el Mo-lino en el principal referent de la Barcelona més canalla, en un delsescenaris que oferia llibertat i esbarjo en temps de penúries i repres-sió, una porta oberta al descobriment de l’erotisme i la insinuaciói, sobretot, un refugi per a tots aquells que no es comformaven enseguir la línia recta que marcava la moral imposada des del Règim.És per això, pel poder dels símbols, que només quan s’ha confirmatque les aspes d’El Molino tornen a girar després de 13 anys de si-lenci, ens comencem a creure que allò de regenerar el movimentcultural del Paral·lel anava en serio.

El poder d’un símbol

LA FESTA MAJOR DE SANTS NO TÉ FINAL

La darrera setmana d'agost pot significar moltes coses; si bé pera molts suposa el final de les vacances d’estiu i el retorn a a la nor-malitat, per altres és la setmana que han esperat i desitjat des del’agost anterior: la setmana de la Festa Major de Sants. Va néix-er quan molts de nosaltres no havíem nascut, però vet aquí quea dia d'avui la nostra festa encara perdura i forma part de moltssantsencs i santsenques. Jo des de petit l'he gaudit, la meva famíliaforma part d’una comissió d'un carrer. A la darrera festa ens vamassabentar de la notícia que l'actual president de la Federació deCarrers finalitzava mandat i que no seguiria al capdavant de l’or-ganització, aquesta decisió va fer que molts de nosaltres patíssimper la nostra festa major. La festa major necessita l'esperit de lagent jove per tirar endavant. Poc a poc hi han carrers que hantingut un canvi generacional, relleu que ha d'anar acompanyatd'una injecció d'experiència que només la pot donar la gent queha estat fins ara exercint d'autèntics líders de la festa. Tot i quela crisi ens sacseja a tots i les subvencions són mínimes, cal acon-seguir els millors propòsits, hem de ser capaços de superar lesadversitats i tirar-ho endavant. Amics i amigues, la festa ens ne-cessita! Sants no pot estar sense festa, hem d'aconseguir queseguim gaudint-la com fins ara i aprofitar el desenvolupament deles noves tecnologies per aconseguir tenir la millor festa majorper al millor barri de Barcelona. Visca la Festa Major de Sants,Visca la Vila de Sants i Visca Catalunya!

Joaquim Moliner, Membre de la comissió defestes del carrer Canalejas

líniasants.cat

JAIME GARRIDOTaxista

Crec que no, la costa amunt éscomplicada i no sembla que hihagi prevista una baixada. A mésara ningú vol contractar i les em-preses busquen mà d’obra no ba-rata sinó gratuïta.

JAVIER OJEDAEstudiant

Crec que no, el PP té totes les deguanyar. Ha anat sempre amb eldiscurs que guanyarà les elec-cions i treurà a Espanya de la cri-si però temps al temps. La situa-ció no és fàcil.

MARIA FERNÁNDEZFilòloga

Si guanyés el PSOE podria dirque sí però guanyarà el PP, aixíque no millorarà de cap maneral’economia. El PSOE coneix depe a pa tots els entramats de lacrisi i els hi seria més senzill.

VERONICA ROMEROPeriodista

Totes les enquestes afirmen queen Rajoy és el favorit abans queRubalcaba. Les dretes en temeseconòmics sempre han estat mi-llors que les esquerres. Ara enstoca esperar que sigui veritat.

JUAN MARTÍNCambrer

Per Catalunya, no. Guanyarà elPP i com a conseqüència als ca-talans ens acabaran de rematartant políticament com econòmi-cament. Els hi ha anat molt bé alPP això de la crisi.

Creu que millorarà l’economia a partir del 20-N?

Passeig Sant Antoni (Sants)

Ciutadans

Per a publicitat : [email protected] 5��5��Novembre201109 líniasants.cat

SantsNovembre201109líniasants.cat

Després de diversos anys seguitsde mal temps en la celebració delCros Popular de Sants, enguanyla pluja ha respectat la XXXIIIaedició de la cursa. S’hi havieninscrit 1.600 persones i van ha-ver de tancar les inscripcions 12dies abans. Carles Manzano,membre de l’organització, expli-ca que ho han preparat “ambmotla il·lusió". Com ja és habi-tual el cros compta de diversescategories. Pels més petits unacursa infantil de 500 metres enla que hi poden participar nens inenes de fins a 6 anys. Per a unamica més grans, la cursa delscent peus, de 2.700 metres i enla que hi participen infants de 7a 14 anys. En aquest cas, per a lesnenes la segona classificada vaser la Lara Aznar i la guanyado-ra la Laia Ruiz. Pels nens, ÀlexAlbaric va ser el tercer. "És unabèstia parda, ha anat com una

moto", comentava Carles Man-zano en l’entrega de premis. Elsegon va ser l’Àlex Rosa i el pri-mer l’Enric Joan. El cros pròpia-ment és una cursa de 10.000 m.La classificació femenina va serNadia Solana, tercera; Yolanda

Riera, segona; i Nadja Kessler,primera amb un temps de 38 mi-nuts i 25 segons. La classificaciómasculina va ser Roger Vila, ter-cer; Jordi Escoriza, segon; i Ro-drigo Torres, guanyador amb 31minuts i 48 segons.

La pluja no molesta el Cros

RedaccióSants

El bon temps acompanya als 1.600 corredorsque han participat en aquesta festa de Sants

Redacció.> Els passatgers d’untren de la R2 de Rodalies van es-tar tancats diverses hores dins elcomboi. Una avaria mecànica enun tren de Rodalies de la línia R2a l'estació de Sants, quan feia elrecorregut des de l'Estació deFrança a Sant Vicenç de Calders,va obligar a evacuar els passat-gers a través de les vies. Això vaobligar a tallar la circulació de to-tes les línies de Rodalies que pas-sen per l'estació i ha generat re-tards a totes elles (R1, R2, R3 iR4), segons fonts de Renfe. L'a-varia es va produir a les 18.30

hores de la tarda i el tren es varetirar de la via cap a les 20.30hores”. El retard de la línia R2 -la més afectada- va ser de dueshores, segons Renfe. Totes les lí-nies de Rodalies afectaves acu-mulaven, encara a les 10 del ves-pre, amb retards d’1 hora. Algunsdels viatgers del tren avariat handenunciat a través de les xarxessocials que han estat "dues ho-res tancats al tren a només 100metres de l'estació", fins queagents de Mossos d'Esquadra iBombers de Barcelona els hanevacuat a travésde les vies.

Un tren de la R2 de Rodalies és evacuat a través de les vies

Redacció> La Societat MassaCoral la Vinya de Sants va serfundada l’any 1945. En aquelltemps, aquesta coral adherida ala Federació de Cors de Clavé es-tava formada únicament per ho-mes tot i que ara, des de fa unsanys, van entrar a formar part dela massa coral cordes femenines.Enguany, l’entitat compleix el seu66è aniversari i ho celebra ambuna trobada de cant coral a lesCotxeres de Sants amb.

La Coral de LaVinya de Santsfa 66 anys

El Sants empata a zero contra elViladecans a fora de casa. Els deSants han acabat el joc amb 9 ju-gadors, una minoria numèrica queno els ha permès optar per l’atac.

El Sants empataa zero amb elViladecans

Redacció> S’ha iniciat el perío-de de convocatòria dels Premisde Sants-Montjuïc d’enguany. Eltermini d’inscripció està obert finsel dilluns 14 de novembre perquèles entitats, grups cívics i empre-ses presentin les seves propostesal Registre de la seu del Distric-te. Aquests premis volen reconèi-xer les accions rellevants o d'in-terès de persones, empreses, en-titats o col·lectius del districte deSants-Montjuïc. El Districte deSants-Montjuïc, com a acte for-

mal de reconeixement de la im-portància de la tasca que duen aterme tant les entitats cíviques deldistricte com les persones, de ma-nera individual, en la dinamitza-ció de la vida ciutadana, convoca,novament, els premis Sants-Montjuïc. Se n'atorgaran les mo-dalitats següents: Premi Sants-Montjuïc al reconeixementcol·lectiu, que vol ser un elogi delsmèrits d'una entitat, un grup cí-vic o una empresa que hagi man-tingut un treball dinamitzador,

que hagi aportat un impuls comu-nitari, o bé que hagi fet una apor-tació innovadora a la vida ciuta-dana del districte. Premi Sants-Montjuïc al reconeixement per-sonal, que vol ser un elogi delsmèrits de les persones físiquesque hagin contribuït a millorar lavida col·lectiva o que hagin apor-tat un impuls comunitari a la vidaciutadana del districte. A les pro-postes, s'hi haurà d'annexar uncurrículum amb els mèrits del'entitat o els de la persona.

S’obre la convocatòria 2011 dels Premis Sants Montjuïc per accions rellevants i d’interès.

Edifici de l’Estació de Sants

Sortida de la 33a Cursa Popular de Sants. Foto: el3.cat

Marató de cinema fantàstic i de terror de SantsDel 14 al 19 de novembre a les Cotxeres de Sants la Marató de cinema fantàstic i de te-rror de Sants. Ja estan disponibles les entrades per assistir-hi. El festival inclourà una

minimarató a la Sala de Conferències de les Cotxeres de Sants i la presentació del llibresobre cinema "Malas pero divertidas”. el dissabte 19 de novembre a les 17 hores .

6��

7��7��Novembre201109 líniasants.catCreu Coberta · butlletí 184

ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS CREU COBERTA

La Grossa caurà a Creu Coberta

Es prepara ben Grossa a Creu Coberta aquest prop-er desembre, plena d’activitats, sortejos i facilitats pera tots els clients i veïns del nostre eix. Per començar,i com cada any des d’en fa més de 40, encendrem lesllums el proper 30 de novembre. Enguany s’ha triat perun model nou de llums, amb capses de regal que om-plen tot el carrer. A partir de llavors, les activitats nopararan, per tal que els veïns i els visitants que ensvénen a veure de tot Barcelona i Catalunya puguin tro-bar tot el que desitgen per les properes festes nadalen-ques.

Ens rebrà també un pessebre, que per primera ve-gada instal·lem al nostre eix. És una forma de recu-perar tradicions ben nostres, com guarnir casa nostraamb un naixement. En aquest cas, el nostre carrer,

per a que petits i grans el puguin admirar.D’altra banda, no farem escarafalls d’aquelles tradi-

cions que ja han incorporat molts dels nostres veïns,com el Pare Noel, que de nou tornarà a visitar el car-rer amunt i avall, regalant llaminadures a la mainadai esperant rebre molts encàrrecs. I un cop hagi passatNadal, els Reis apareixeran de nou al carrer per aacontentar els nens i nenes, tot esperant que els en-treguen les cartes plenes de regals i joguines. Melcior,Gaspar i Baltasar, contents de ser a Creu Coberta,tornen de nou amb energies renovades per repartir detot i més el 5 de gener proper.

Per als pares, no hi falta una crida a la il·lusió. Peruna banda, hi ha de nou el nostre número de la Lote-ria Nacional, la Grossa, el 96.266, que enguany si que

caurà a Creu Coberta, amb el que animem a tots elsveïns i amics de l’associació que l’adquireixin als es-tabliments associats. Precisament, repartint il·lusions,podreu també participar als diversos premis i sortejosque l’Associació de Comerciants Creu Coberta hapreparat per a tots vosaltres. També, per facilitar lescompres als clients, Creu Coberta obrirà els dies 6, 8i els diumenges 11 i 18 de desembre.

Albert TorrasPeriodista

Cap de Comunicació de l’Associació de Com-erciants Creu Coberta

JORDI PORTABELLAPresident Grup MunicipalERC-UB

Valoració (De l'1 al 10) quinaopinió té de la Fira Me-dieval? 9

A què creu que es deu l’èx-it? Barcelona és una ciutatmediterrània i Creu Cobertaun eix comercial de primeramagnitud. Als barcelonins ibarcelonines ens agradagaudir del carrer i compartirl’espai públic i l’Associació deComerciants de Creu Cobertaha fet molt bé la feina els dar-rers anys obrint-se al barri ienfortint el teixit associatiu. LaFira té una bona imatge i unabona funció no només al barri

sinó a tota la ciutat i està moltben integrada en el conjuntd’activitats de la festa majord’Hostafrancs.

Què es podria millorar? Comsempre tot és perfectible. Jo lavisito cada any algunes horesperò sou els comerços els quehi sou els dos dies i totes leshores. Estic segur que cadaany trobeu aspectes que podeumillorar per l’edició de l’any vi-nent. Ampliar la presència delcomerç local afavoriria una par-ticipació i compromís encaramés significtiu que l'actual, queper ell mateix ja és molt alt.

Creu que actuacionsd'aquest tipus es podriendur a terme més sovint alcarrer encara que això com-portés també tallar més so-vint la carretera? Com sem-pre cal trobar l’equilibri perpoder fer compatibles tots elsusos a l’espai públic. Això nor-malment sempre és possiblesi les coses es planifiquen béi es busquen solucions alter-natives per la mobilitat de lazona. En general ja sabeuque estic d’acord amb tot allòque signifiqui donar més visi-bilitat al teixit comercial de laciutat.

Quin dia va venir a la fira i aquina hora? Com era elpanorama? Vaig venir el dia2 d’octubre al migdia coin-cidint amb la jornadacastellera que començava enaquell mateix instant i vaiggaudir d’una passejadaagradable als carrers CreuCoberta i Diputació benacompanyat dels membres dela Junta de l’Associació deComerciants i envoltat d’unambient de diumenge molt fa-miliar. Com cada any una jor-nada molt agradable. Gràciesper la feina que feu.

ALBERT GONZALEZDirector de Serveis de Com-erç i Consum de l’Ajuntamentde Barcelona

Valoració (De l'1 al 10) quinaopinió té de la Fira Me-dieval? Valorar sempre éscomplicat però com que hodemaneu jo la puntuaria ambun 7.

A què creu que es deu l’èx-it? Crec que l'èxit de la Firaes deu a la feina de la pròpiaassociació de comerciants deCreu Coberta. Sense el treballdels seus membres seria im-possible realitzar aquests ti-

pus d'actes.

Què es podria millorar?Amb més presència de com-erciants del propi eix i menyscomerciants vinguts de foradel barri.

Creu que actuacionsd'aquest tipus es podriendur a terme més sovint alcarrer encara que això com-portés també tallar més so-vint la carretera? L’èxit de la

Fira Medieval i de la Fira delcomerç al carrer es deu a laseva periocitat anual. Si es fesmés vegades acabaria cansantals nostres conciutadans.

Quin dia va venir a la fira ia quina hora? Com era elpanorama? El dissabte a les12 hores

JORDI MARTIRegidor del Districte de Sants-Montjuïc

Valoració (De l'1 al 10) quinaopinió té de la Fira Me-dieval? Posar una nota emsembla agosarat, però la FiraMedieval és un exemple d’èxit.Un punt d’atracció vital en eltranscurs de la Festa Majord’Hostafrancs. Si no hi fos, se-gurament l’hauríem d’inventar.

A què creu que es deu l’èx-it? Més enllà de transcórrer enèpoca de FM, tant el c/Consellde Cent com el de Creu

Coberta són carrers amb nom-enada i vora un nucli tan im-portant com Plaça Espanya.Això, sumat a la gran organ-ització i difusió de la Fira Me-dieval que fa l’Associació deComerciants posa tots els in-gredients perquè la Fira siguiun èxit.

Què es podria millorar?�Sempre hi ha coses a millorar.Per exemple, hem de cercarnoves maneres imaginatives

per tal d’afectar el mínim pos-sible als veïns i veïnes quetenen un pàrquing en aquellazona i no poden treure el cotxedegut a la fira.

Creu que actuacions d'aque-st tipus es podrien dur aterme més sovint al carrerencara que això comportéstambé tallar més sovint lacarretera? El més importantaquí és que hi hagi un recolza-ment dels veïns al respecte.

Que s’hi sentin còmodes. Calvalorar sempre el context en elque es promouen els actes iconciliar, per sobre de tot, lamobilitat dels veïns.

Quin dia va venir a la fira i aquina hora? Com era elpanorama? Doncs vaig venira la Fira Medieval el dia de lainauguració, l’1 d’octubre. Desde les onze del matí fins a lesdues del migdia. I l’ambient fouesplèndid.

8�� Novembre201109 líniasants.cat Creu Coberta · butlletí 184


6a Fira Medieval a Creu CobertaValoracions

JORDI HEREUPresident del grup Municipaldel PSC

Valoració (De l'1 al 10) quinaopinió té de la Fira Me-dieval? Valoració excel·lent.Crec que després de sis edi-cions la Fira Medieval estàmolt arrelada al barri. M’atre-viria a dir que avui és una citaineludible pel veïns i veïnes ipel comerç de proximitat delbarri. El mercat Medieval ésd’aquells esdeveniments quefa i enforteix el barri.

A què creu que es deu l'èx-it? L’èxit es deu a la sumad’esforços i a la gran empentade l’Associació de comer-ciants de Creu Coberta. Sócun gran defensor del treballen equip, de la suma d’es-

forços per assolir un objectiucomú. La participació, la impli-cació i l’exigència de tothomcrec que expliquen l’èxitd’aquesta Fira Medieval.

Què es podria millorar?Crec que la Fira Medieval haassolit un nivell de qualitat, lamillor manera de polir algundetall és escoltant l’opiniódels participants i delsmateixos membres de l’Asso-ciació que viuen el dia a diadel Mercat tant en la sevapreparació com a través detots els comentaris i percep-cions que reben des de la re-alitat del carrer.

Creu que actuacionsd'aquest tipus es podriendur a terme més sovint alcarrer encara que això com-portés també tallar més so-vint la carretera? Crec que elcomerç de proximitat, lligat ala tradició i a la participació dela societat civil dels barris ésl’ànima de Barcelona i on raubona part de la seva essèn-cia. Sóc partidari que el car-rer, com a ciutat mediterràniaque som, sigui el centre i puntde trobada social sempre iquan aquest espai públic es-tigui regulat i garanteixi lamultiplicitat d’usos i la concil-iació d’interessos de totes lesparts.

Quin dia va venir a la fira i aquina hora? Com era elpanorama? Vaig visitar la fira,acompanyat de la mevafamília, l’endemà de la inau-guració. En concret, el diu-menge cap el migdia. L’ambi-ent em va semblar excep-cional: molt moviment, moltsproductes de qualitat i moltcaliu de barri.

ASSUMPTA ESCARPRegidora del PSC

Valoració (De l'1 al 10) quinaopinió té de la Fira Me-dieval? Valoració molt alta. Esla primera vegada que hetingut l’honor d’assistir-hi i laveritat és que m’ha causat unamolt bona impressió. M’haagradat molt l’ambient de barrique s’hi respirava.

A què creu que es deu l'èx-it? Crec que l’èxit és el resul-tat d’una idea molt bona,nascuda a l’Associació deComerciants de Creu Cober-ta, impulsada amb molta en-ergia i amb una gran capacitatde convèncer i de teixir com-plicitats entre totes les parts

implicades. L’èxit sempre ésfruit d’un projecte compartit,treballat de manera col·lectivaamb un alt de compromís, im-plicació i voluntat de servei.

Què es podria millorar? Laveritat és que crec que la mil-lor manera de corregir petitesdeficiències o alguns detallsés aplicar el sentit comú, l’au-tocrítica i, sobre tot, escoltarles opinions dels participantsper fer una diagnosi real iconcreta i poder així corregirper millorar, si s’escau, l’ofertai la qualitat, del Mercat me-dieval. Creu que actuacions d'aque-

st tipus es podrien dur aterme més sovint al carrerencara que això comportéstambé tallar més sovint lacarretera? Barcelona és unaciutat mediterrània. És una ciu-tat que té el seu model de con-vivència molt arrelat a l’espaipúblic. Entenc que és als car-rers i a les places on es fa i escrea ciutadania. Crec quesempre que l’ús de l’espaipúblic estigui regulat, conciliïels interessos de totes lesparts implicades i garanteixil’interès general, accions comaquesta que consoliden elcomerç de proximitat i fo-menten el sentiment de perti-

nença al barri mereixen serpreses en consideració.

Quin dia va venir a la fira i aquina hora? Com era elpanorama? Vaig assistir a lainauguració de la Fira me-dieval de Creu Coberta. Comque era el moment de la inau-guració vaig percebre moltaexpectativa, molt entusiasme imolta il·lusió perquè aquestasisena edició, tal i com així haestat, tingués més èxit que lesanteriors i hagi estat la de laconsolidació al barri tant perparticipació, com per acollida,com per la seva qualitat.

ALBERTO FERNANDEZDIAZPresident del Grup Municipaldel PPC

Valoració (De l’1 al 10) quinaopinió té de la Fira Me-dieval? La valoració que lidono a la VI Fira medievald´Hostafrancs és de 9. Caldestacar que lÁssociació deComerciants de Creu Cobertaes supera any rere any en l’or-ganització i que les sis fires jafetes demostren que aquestaestà consolidada i que ja és unclàssic dins de les festesd´Hostafrancs i de Barcelona.

A què creu que es deu l’èx-it? L’èxit sens dubte es deu ala bona feina de lÁssociació

de Comerciants i de la sevajunta i a l’esforç que fan totsels comerciants que participena la Fira, mostrant els seusproductes i tractant dúnamanera exquisita als visitants.Cal destacar que aquest anyhan estat més de 600 els com-erciants participants.

Què es podria millorar? Crecque és difícil millorar algunacosa. Ha estat un encert queen les darreres dues edicionss’hagi ampliat la Fira al carrerConsell de Cent. Potser, es po-dria mirar d’afegir més espais i

carrers a la Fira degut a quecada any va a més.

Creu que actuacions d’aque-st tipus es podrien dur aterme més sovint al carrerencara que això comportéstambé tallar més sovint lacarretera?Hem de tractar que així sigui ique amb una certa regularitates pugui passejar per la car-retera tallada al trànsit perquès’està celebrant una Fira o unaltre event i que els vianants iel comerç siguin els protago-nistes.

Quin dia va venir a la fira i aquina hora? Com era elpanorama? Jo hi vaig estar eldissabte, a la inauguració dela Fira. Des de les 11:15 finsles 13:30 hores. Ja hi haviaun gran ambient i moltíssimagent passejant i gaudint de LaFira. Vull destacar el gran niv-ell de la Desfilada dels Vestitsde Paper; vam anar també ala flequeria que celebrava els150 anys, a la penya del Es-panyol del carrer Bèjar i final-ment vam fer un tomb per laFira.

LYDIA TORNÉRelacions Ciutadana de laFederació de CDC deBarcelona i Representantsectorial de comerç de CDCde Barcelona

Valoració (De l’1 al 10)quina opinió té de la FiraMedieval? Com que no po-dem parlar mai de perfecció,perquè sinó no es tenen as-piracions de millorar, liposaré un 9.

A què creu que es deu l’èx-it? Jo crec que el perquè ésdegut a que l’Associació deComerciants Creu Cobertaés una associació molt com-petent i amb moltes ganes. Hiposa molt interès en tot elque fan i a més també fan

que els veïns i les entitatsparticipin de l’associació.

Què es podria millorar?Sempre hi ha coses que espoden millorar. Crec que enshauríem de posar tots a fermés publicitat de l’esdeveni-ment per a tota Barcelona,perquè vingués gent d’arreu.Potser també anar variant lesactivitats i actuacions, per aque cada any hi haguésnoves propostes.

Creu que actuacions

d’aquest tipus es podriendur a terme més sovint alcarrer encara que aixòcomportés també tallarmés sovint la carretera? Joem faig la pregunta següent:Si és amb consens de tots,entitats i veïns, perquè no?Des de l’associació es podriagenerar aquest consens veï-nal. També mirar sempre queno coincidís amb altres activi-tats de ciutat el mateix dia ique també afectessin el tràn-sit.Quin dia va venir a la fira i

a quina hora? Com era elpanorama? Vaig passar elprimer dia al matí, i tot i queencara era d’hora, ja es veiauna bona gentada. Segura-ment més endavant a migmatí el carrer era ple de goma gom.

9��9��Novembre201109 líniasants.catCreu Coberta · butlletí 184


10�� Novembre201109 líniasants.cat Creu Coberta · butlletí 184


Primer Premi: Josep Bussalleu Boada

Segon Premi: Eulàlia Pallarès Ros Tercer Premi: Josep Plaja Lopez

1er concurs de pintura ràpida al barri d’Hostafrancs

Després de bastants anys,aquesta Festa Majord’Hostafrancs es va recuperarel “1er Concurs de Pintura Ràp-ida Barri d’Hostafrancs”, que secelebrà el passat 1 d’octubre, idel qual aquesta setmana sen’han conegut els guanyadors.El concurs ha estat organitzat

per l'Associació de ComerciantsCreu Coberta i per Lleure Cívic.

El jurat, format pel Regidordel Districte de Sants-Montjuïc,Jordi Martí, el president i la ger-ent de l’Associació de Comer-ciants Creu Coberta, LluísLlanas i Isabel Morell, el presi-dent de Lleure Cívic, Manel Ro-

dríguez Poveda, la presidentadel Secretariat d’Entitats deSants, Hostafrancs i la Bordeta,Lluïsa Erill i la pintora Pilar Se-gura, va decidir atorgar elprimer premi al pintor JosepBussalleu Boada, amb unavista del carrer Vilardell, i a qui lihan correspost 500€. En segon

lloc va quedar l’Eulàlia PallarèsRos, amb una vista del carrerCreu Coberta i del Mercatd’Hostafrancs, que va guanyarun premi de 300€. I en tercerlloc en Josep Plaja Lopez,guanyador de 200 euros, ambuna vista del Centre ComercialLas Arenas.

Des de l’Associació deComerciants valorem moltpositivament la realitzaciód’aquest concurs de pinturaràpida, que de nou, desprésd’uns quants anys, permet re-tornar al barri d’Hostafrancsuna tradició que ens acosta elmón de l’art

Les obres del concurs de pintu-ra ràpida d’Hostafrancs es po-den veure a l’Associació de Co-merciants de Creu Coberta. Estracta d’11 pintures fetes en po-ques hores i totes amb un ele-ment comú: el barri d’Hosta-francs. Aquest és el resultat delconcurs de pintura ràpidad’Hostafrancs que es va celebrardurant la festa major i queaquests dies es poden veure a laseu de l’Associació de Comer-ciants de Creu Coberta. En elconcurs s’hi van inscriure 26 ar-tistes, en van participar 16 i no-més 11 les van acabar. “Jo vaigveure les que es van acabar i elcert és que n’hi ha algunes queestan bastant bé”, comenta Ma-

nel Rodríguez, president de l’as-sociació Lleure Cívic, l’entitatque organitzava l’acte. Avuiperò, el Manel Rodríguez les tor-narà a veure acompanyat de laresta del jurat per decidir qui

són els guanyadors. El jurat l'in-tegren membres de diferents as-sociacions i entitats del barri,com Lluís Llanas de Creu Cober-ta, acompanyats d'una expertaen pintura, l'artista Lluïsa Erill.

Hostafrancs11��

Novembre201109líniasants.cat

Teatre infantil al Casinet d’HostafrancsLa Bleda planta una maduixeta perquè en neixin més, i així tenir-ne sempre.

Se n’adona que és tan fàcil plantar un fruit, fer un hortet, regar, esperar, néixer icréixer... Poden sorgir entrebancs. El proper diumenge 13 de novembre a les 12

del migdia al Casinet d‟Hostafrancs Maduuixes!. de la Cia La Bleda.

Exposades les obres delconcurs de pintura ràpidaLes participants les han fet en poques hores i han fetservir com a inspiració el barri d’Hostafrancs

RedaccióHostafrancs

S’inicien els Consells de barri dePoble-Sec, Bordeta i HostafrancsM.G. > Els Consells estan obertsa tots els ciutadans i ciutadanes.Avui se celebra el primer delstres consells del districte Sants-Montjuic. Es tracta del Consellde barri del Poble-Sec que se ce-lebra al Centre cívic el Sortidor.El Consell de Barri és l'òrgan departicipació més proper al veïnatper poder informar-se i opinarsobre les qüestions més impor-tants que afecten la vida del ba-rri. Es reuneix com a mínim doscops l'any. Es fan diverses ses-sions es debat sobre els plans,

projectes i actuacions que tenenlloc al barri, a partir de la infor-mació i les opinions de tots elsassistents. Els acords i les pro-postes dels Consells de Barri estransmeten als òrgans pertinentsde l'Ajuntament per tal que hidonin resposta. La propera con-vocatòria serà el dimecres dia 9de novembre a la Bordeta, en laSala Nova Parròquia de Sant Me-dir. El consell de barri d’Hosta-francs se celebra el dijous 10 denovembre a les 18 hores a la Seudel Districte.

El racisme i els joves en dins dellaboratori d’indentitats del Casinet

M.G. > Joves, identitats i anti-racisme són els tres temes claudel la nova edició del Laborato-ri Antiracista. Es tracta d’unesjornades per joves que es faranel pròxim 12 de novembre en elCasinet d’Hostafrancs. SOS Ra-cisme Catalunya i el Secretariatd’Entitats de Sants, Hostafrancsi La Bordeta impulsen aquesta

jornada d’acció i reflexió, quecompta amb el suport d’entitatsdels barris de Sants: des del tea-tre-fòrum “Mustafà és al replà”,el debat “Identitats”, amb jovesfills i filles de famílies que vanemigrar i explicaran històriesque trenquen tòpics. El Labora-tori ha rebut un premi FrancescCandel.

PRESENTANT AQUEST ANUNCI FINS EL 15 DE DESEMBRE O FI D’EXISTENCIES

Yo Sukhdev Singh padre voya cambiar el nombre de mi

hijo de Harsh Rana a HarshSalaria. Por favor anoten los

interesados.

El dijous 3 de novembre, el re-gidor del Districte, Jordi Martí,va lliurar les claus a Josep Ma-ria Domingo, en representaciódel Centre Social de Sants, i En-ric Jara, en representació de laComissió de Veïns de la Borde-ta. L'alcalde de Barcelona, Xa-vier Trias, va signar dies enrere,el conveni de cessió d'ús dels lo-cals del Bloc 1.

L'acord preveu la constituciód'una comissió formada per re-presentants de totes les partsque faran un seguiment de l'úsde les naus. Els signants esvancomprometre a respectar el fun-cionament de l'activitat fabril ac-tual. Josep Maria Domingo, pre-sident del Centre Social de Santsva explicar que l’espai consta dedos seccions. Domingo conside-ra que “estan en molt bon estat.La previsió és que aquestes naus

s’utilitzin com a magatzem de lesentitats del barri.

A més, a partir de conversesamb la FAVB s’ha acordat quede manera provisional s’utilitza-

rà com a punt de distribució delBanc dels Aliments. “De mo-ment és la utilitat més immedia-ta a finals de mes”, tal com va ex-plicar Domingo.

La Bordeta12��


Els joves i la gent gran, més a prop.L'Agrupament Estrella de Mar organitza tallers pels més grans del barri de la Bor-deta. Es tracta d’un projecte social en què pretenen apropar els joves i la gent mésgran del barri. És una iniciativa que van engegar els dos monitors del grup de 17 a

18 anys que consisteix en diversos tallers per apropar els joves a la gent gran.

Can Batlló és més dels veïnsEls de la Bordeta disposen de dues naus més delcomplex fabril de Can Batlló que se suma al bloc 11

Marc GómezLa Bordeta

Redacció> Les obres de remo-delació dels carrers Bonaventu-ra Pollés i Sallent del barri de laBordeta han començat aquestasetmana. Representa l’inici de latercera i última fase d’unes obresde millora que ja s’han fet o s’es-tan fent en d’altres carrers del’entorn com per exemple Rierade Tena o Pomar.

L’obra implicarà renovar elpaviment, la xarxa de saneja-ment, l’enllumenat, el mobiliariurbà i l’arbrat del carrer Bona-ventura Pollés. En el cas de Sa-llent es millorarà el conjunt del’urbanització.

Els dos carrers tindran prio-ritat per vianants i seran d’unasola plataforma. El projecte s’hareestructurat i s’han iniciat lesobres. Coinicidint amb l’inci deles obres i després del malentèssobre l’amplada de la nova vore-ra del carrer Riera de Tena, lasetmana passada es va constituirla Comissió de seguiment de lesobres.

Inici d’obres aBonaventuraPollés i Sallent

Redacció> Ha començat el ta-ller de creació literària de la Bi-blioteca Josep Pons del barri dela Bordeta. Es tracta d’una acti-vitat destinada a gent de totes lesedats, i diferent experiència lite-rària, en grups reduïts d’un mà-xim de 12 persones.

És un taller pràctic on es pro-posen exercicis als alumnes, i de-batre’ls i fer crítiques dels escrits.“La filosofia que he pres és feruna taula rodona entre tots”, afir-ma l’Ester, coordinadora del ta-ller. “La idea és que no hi hagi unprofessor, tots aportem idees, jonomés sóc el vincle, modero elsdebats i plantejo preguntes peròtots poden plantejar-ne”, expli-ca.

El taller no té durada deter-minada, al no tenir esquema te-òric, “tothom s’hi pot apuntar enqualsevol moment”. L’objectiuprincipal, però, és que els assis-tents superin la por al full enblanc, plantejant exercicis al fi-nal de cada classe.

Comença eltaller literari dela Bordeta

Entrada de dijous a la nit a una de les noves naus. Foto: el3.cat

Barris14��


Humor i riures a la Sala Pepita CasanellasEl Divendres 11 de novembre a les 8 de la tarda el riures i l’humor de ReLapsusprenen la Sala Pepita Casanellas, al Passeig de la Zona Franca, 185. Dins els Di-vendres en escena amb l’espectacle còmic Pandèmia: el síndrome Chukolsky a

càrrec de ReLapsus.

M.G.> La Cursa dels Dones deBarcelona ha batut el seu rècordde participació amb un total de12.000 dones en la línia de sorti-da de l’Avinguda Reina MaríaCristina, a les 10 del matí.. L'im-

parable creixement que el feno-men de les curses d’atletisme enels ultims anys s’ha fet evident enla participació d’enguany. En no-més set edicions, la Cursa de lesDones de Barcelona, carrera ex-clusivament per a dones que vanéixer en 2004 amb 2.000 corre-dores inscrites, ha multiplicat persis la seva participació. En nomésdos anys va dobar la seva partici-pació: de 4.200 dones al 2006 ales 8.500 de l’any 2009 A l’any2010 van ser 10.000 les partici-pants i en l’edició d’enguany s'haarribat al nombre més alt de par-ticipació des dels inicis de la cur-sa amb 12.000 dones inscrites,segons l'organització. És per aixòque, en previsió de tantes parti-cipants, la Cursa de les Dones hacanviat aquest any d'escenari.S’ha modificat la sortida i l’arri-bada a l’Arc de Triomf i s’ha tras-lladat a l’Avinguda Reina MaríaCristina al barri de Sants. Tambés’ha augmentat en un quilòmetrela seva distància. La cursa popu-lar 2011 ha passat dels 5 als 6Km.

12.000 dones han participat enla setena Cursa de les Dones

la Marina> Els veïns de la Ma-rina han denunciat l’ocupació dedues vivendes. Els veïns del ba-rri es queixen que des de fa unsmesos un grup de persones sen-se sostre s’ha instal·lat als núme-ros 230 i 232 del carrer Mare deDéu de Port. Els veïns assegurenque generen brutícia i insegure-tat al barri. Segons expliquen elsveïns “aquesta situació va co-mençar a donar-se com a conse-qüència del desallotjament de laBòbila de Can Clos”.

Uns sense sostreocupen pisos a laMarina

Redacció> L'atur augmenta aBarcelona en 1.016 persones elmes d’octubre. Això suposa unaevolució desfavorable. Incideixe-nen aquest resultat tant factorsestacionals -la finalització de latemporada d'estiu a les zones tu-rístiques costaneres- com l'actualclima macroeconòmic de fortaincertesa i processos d'ajust a lazona euro. L'increment mensualde l'atur a Barcelona a l'octubreés el més moderat dels àmbitsterritorials de referència.

Barcelona suma1.016 persones ala llista de l’atur

Sants-Montjuïc> La policia hadetingut un home per intentar vo-lar el seu edifici. El detingut, de88 anys, ha estat detingut per in-cendiar l'edifici on resideix i in-tentar, presumptament, fer-lo es-clatar amb tres bombones de butàconectades. El detingut haviaamenaçat diverses vegades als

seus veïns amb acabar amb les se-ves vides. Fins i tot, havia col·lo-cat un cartell en el qual advertiaque el dia 31 acabava el terminiperquè li retornessin una bústiaque, suposadament, li havien ro-bat. L’ immoble, situat al carrerde la Mare de Déu del Port ha so-fert danys considerables.

Detingut un home de 88 anysper voler cremar el seu edifici

Participants durant la cursa

Montjuïc> Del 15 al 17 de marça Fira Montjuïc se celebrarà Ex-pomóvil Comercial, un fita deposventa de l'automòbil que bus-ca “revitalitzar les vendes i aug-mentar els contactes comercials".Així sintetitza José Miguel Gar-cía, director del nou saló de Firade Barcelona el principal objec-tiu marcat per a aquesta prime-ra edició que se celebrarà al marça Montjuïc. Fins al moment, mésde 40 empreses ja han confirmatla seva participació

Expomóvil ja téel sí de més de 40empreses

Per a publicitat: [email protected]�� Novembre201109 líniasants.cat

Línia Sants 225

Documents

Transcript of Línia Sants 225