Liniabadalona 139

redacció: 93 458 87 80 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

Publicació quinzenallíniabadalona

liniabadalona.cat · 16/07/2015 · Núm.139 · Difusió controlada per OJD-PGD: 15.025 exemplars quinzenals

Successos pàg 8Tiroteig a Sant Roc, senseferits, per una discussióentre dues famílies

Societat pàg 8Augmenten les places de casal d’estiu amb dinargratuït o a preu reduït

Comerç pàg 10La cuina local es reivindicaamb una ruta de tapes

Esports pàg 12El jugador de la Penya Àlex Suárez fitxa pel Madrid

Els càrrecs de confiança, l’últimescull per aprovar el cartipàs

Govern i oposició acorden la representació als consells d’administració i el retorn de competències al Ple pàg 3

Agenda Nacional pàg 4El sobiranisme acorda unallista unitària i afronta el 27-Samb la il·lusió renovada

Política pàg 9Miquel Estruch, nou president d’ERC del Barcelonès Nord

pàg 9

Diada rodonaEls Micacos firmen el tercer set de set de l’any a Premià

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniabadalona.cat 16 juliol 2015

3 | En Portada líniabadalona.cat16 juliol 2015

L’acord pel cartipàs és més a prop.De fet, depèn només de quatre cà-rrecs de confiança, literalment. Elgovern proposa tenir-ne 21 i quel’oposició en tingui 6, mentre queaquesta en vol 10 per 17 del govern.I les raons, evidentment, varien enfunció de qui les expliqui.

El d’ahir va ser un matí dereunions que van servir per acos-tar posicions. Per una banda, elgovern va acceptar retornar al Pleles competències delegades a laJunta de Govern Local en el da-rrer mandat, una petició que ha-via fet el PSC per poder valorar laproposta de cartipàs. Jose Téllez,tercer tinent d’alcalde, explica aLínia Badalona que la voluntat

del govern era anar retornantles competències progressiva-ment per evitar que els Plens es-devinguin excessivament farra-gosos. “Tot i això, hem acceptattornar a l’escenari d’abans del2011 i aquest escull ja està salvat”,celebra Téllez.

En la mateixa línia, també esva salvar el segon escull, que secentrava en assegurar la pro-porcionalitat dels consells d’ad-ministració de les empreses pú-bliques i dels organismes autò-noms de l’Ajuntament. Enaquest cas, es va acordar aug-mentar el nombre de represen-tants en tots aquells consellsque els estatuts ho permetin –lamajoria– per garantir una pon-deració en base al Ple i, alhora,possibilitar que cap grup en que-di fora. En els casos en què els es-tatuts no ho permeten, Téllez ex-

plica que s’han compromès amodificar-los per fer-ho possiblecom més aviat millor.

LA PEDRA A LA SABATA“Fins aquí, tot va anar bé”, ex-plica Àlex Pastor, president delgrup municipal del PSC, a aques-ta publicació. Però la pedra a lasabata de les negociacions vaaparèixer quan es va passar atractar el tema dels càrrecs deconfiança. Mentre que el go-vern proposa que cada grup mu-nicipal compti amb un únic as-sessor, a excepció dels grups delPP i PSC que en tindrien 2, l’o-posició s’hi nega i en vol 3 per alPP, 3 per al PSC, 2 per a CiU i 2per a Ciutadans o un total de 10repartits entre aquests partitsd’alguna forma similar.

Mentre que Téllez argumen-ta que, amb la proposta del go-

vern, la distribució percentualdels assessors entre l’executiu il’oposició és pràcticament idèn-tica que la del mandat anterior ique “malauradament el governno pot funcionar sense menyscàrrecs de confiança perquè he-retem un model que estava pen-sat així i no es pot canviar d’avuiper demà”, l’oposició consideraque això ofega els seus recursosi impedeix poder dur a terme latasca de fiscalització del govern.

Sigui com sigui, tant uns comaltres ahir no van cedir i ara el go-vern estudiarà les peticions del’oposició per intentar millorar laseva proposta. “Farem números,mirarem què podem fer i els faremarribar una contraproposta”, diuTéllez. Tot i això, des de Guanyemja s’ha deixat clar que no perpe-tuaran l’Ajuntament “com a agèn-cia de col·locació”, mentre que Pas-

tor assegura que el PSC “no esmourà” de la seva posició i que “sical, el Ple ja decidirà”.

Amb tot, uns i altres tenentemps fins dilluns que ve, quan secelebrarà el Ple extraordinari, peracabar de posar-se d’acord i poderaprovar un cartipàs que, segons elscomptes del govern, estalviariamés d’un milió i mig d’euros enquatre anys, gràcies a la rebaixadels sous i de les dietes i al fet quees mantindria la xifra destinada ales subvencions que reben elsgrups municipals. Precisamentaquest últim punt també és polè-mic, perquè ara la xifra s’ha de re-partir entre 7 grups –i no entre 4–i l’oposició voldria que augmentéslleugerament. Però tot sembla in-dicar que, si hi ha acord respecteals assessors, aquest serrell noserà un impediment perquè l’o-posició aprovi el cartipàs.

Els separen quatre assessors» Govern i oposició acosten postures pel cartipàs però s’encallen en el repartiment dels càrrecs de confiança» Els grups tenen temps fins dilluns que ve per posar-se d’acord, quan se celebrarà el Ple que ha d’aprovar-lo

Arnau NadeuBADALONA

Un moment d’un Ple del mandat passat (esquerra) i una imatge de l’Ajuntament (dreta). Fotos: Ajuntament

| 4Agenda Nacionallíniabadalona.cat 16 juliol 2015

Després d’algunes setmanes on semblavaque l’independentisme era incapaç de de-cidir com es presentaria el 27-S, els esde-veniments han fet un gir de 180 graus ambencara no tres dies. Després d’unes 72 ho-res d’alta intensitat política, l’independen-tisme ja té configurada la seva candidatu-ra per a les eleccions de setembre. Aquí caldeixar de banda la CUP, que des d’un pri-mer moment se’n va desmarcar.

La llista l’encapçalarà l’expolític i exeu-rodiputat d’ICV-EUiA Raül Romeva i tin-drà l’expresidenta de l’ANC, Carme For-cadell, com a número dos i la presidentad’Òmnium, Muriel Casals, en la tercera po-sició. Després d’aquestes tres figures de lasocietat civil, tot i que en el cas de Rome-va també parlem d’un polític, apareix la fi-gura de l’actual president de la Generali-tat, Artur Mas, i del líder d’ERC, Oriol Jun-queras, que aniran en el quart i cinquè lloc,respectivament. De moment no es coneixqui més formarà part de la llista.

DESCONNEXIÓ LEGALEl que es coneix de la llista és el següent.En els llocs reservats per als polítics, la pro-porció serà d’un 60% per a CDC i d’un 40%per a ERC, mentre que hi haurà fórmules

per incloure representants de Demòcratesde Catalunya -l’escissió d’Unió- i de Mo-viment d’Esquerres.

La proposta pactada també estableixque Mas serà el president de la Generali-tat en cas que la llista obtingui una majo-ria parlamentària i que una vicepresidèn-cia sigui per a ERC, que seria ocupada pre-visiblement per Junqueras. L’acord tam-bé contempla que hi hagi un repartimentdels consellers del 60% per a CDC i del 40%per a ERC, mentre que la presidència delParlament seria per als republicans. Totaixò vindria després de les eleccions, perles quals s’ha pactat concórrer amb bonapart del programa electoral que CDC,ERC i les entitats van pactar el 30 de març.

Una altra de les línies estratègiques pac-tades, segurament la més important, és laprevisió de declarar formalment la inde-pendència entre sis i vuit mesos després del27-S en cas de guanyar les eleccions. Du-rant aquest període es duria a terme la des-connexió legal.

A partir d’ara, el repte de la candida-tura serà treballar per rebre un suport ma-joritari i aconseguir que, en els poc mésde dos mesos que falten per al 27-S, l’in-dependentisme recuperi embranzida iaconsegueixi penetrar on històricamentno ho ha fet. Caldrà explicar els avantat-ges d’una Catalunya independent i acla-rir dubtes, alguns dels quals repassem enaquesta pàgina.

» CDC, ERC i les entitats pacten una llista per a les eleccions del 27-S, que estarà liderada per Raül Romeva

Albert RibasBADALONA

10 preguntes amb resposta

ESTRUCTURESQUINS INSTRUMENTSD’ESTAT NECESSITARIACATALUNYA?Qualsevol Estat necessi-ta, per poder funcionar,

una sèrie d’estructures que el fan via-ble. Moltes d’elles ja existeixen, com lesforces de seguretat. La més prioritàriaés l’agència tributària, que hauria degestionar els impostos catalans. Pel quefa al model d’Estat, una República ésl’opció més compartida.

IMPOSTOSCOM FUNCIONARIA LA HISENDA PRÒPIA DE L’ESTAT CATALÀ?Catalunya ja disposa ac-tualment de l’AgènciaTributària de Catalunya

(ATC), que s’encarrega de gestionar elsimpostos que són competència de laGeneralitat. Per tant, l’estructura jaexisteix i només s’hauria d’assumir lagestió dels impostos que ara adminis-tra l’Estat espanyol, com l’IVA o l’IRPF.

ESPANYAQUINA RELACIÓ TINDRIEN CATALUNYA I ESPANYA?El nou Estat català man-tindria una relació veïnal

amb Espanya, com la que té ara Es-panya amb França o Portugal. Seriauna relació d’igualtat, de tu a tu. Comque Catalunya formaria part de l’espaiSchengen si continués a la Unió Euro-pea, no hi hauria cap mena de fronte-ra entre els dos estats.

UNIÓ EUROPEAEL NOU ESTAT CATALÀQUEDARIA FORA DE LAUNIÓ EUROPEA?La UE no disposa de capnorma específica que re-

guli la secessió interna, per la qual cosala permanència de Catalunya dins laUnió dependria d’una decisió essen-cialment política dels caps d’Estat i deGovern dels països membres. Per altrabanda, sortir de la UE no implica ha-ver d’abandonar l’euro.

EMPRESESQUÈ PASSARIA AMB LESMULTINACIONALS QUEHI HA A CATALUNYA?Si el nou Estat garantísla seguretat jurídica de

les empreses, una fiscalitat competiti-va i unes infraestructures de primer ni-vell, les multinacionals no tindriencap raó per marxar de Catalunya. Caltenir en compte que Barcelona està con-siderada una de les ciutats europeesmés atractiva per als negocis.

PENSIONSLES PENSIONS I LES PRESTACIONS D’ATURESTARIEN GARANTIDES?Segons els càlculs de laconselleria d’Economia,un Estat català indepen-

dent podria fer front perfectament a lespensions i a les prestacions d’atur. Ac-tualment, Catalunya aporta al voltantd’un 19% de les cotitzacions socials del’Estat espanyol i només rep, en con-trapartida, el 17% de les prestacions.

IMMIGRACIÓQUÈ PASSARIA AMB LESPERSONES QUE JA TENENDOBLE NACIONALITAT?Hi ha molts ciutadansestrangers que, al capd’un temps de residèn-

cia, han aconseguit la doble nacionali-tat: l’espanyola i la del seu país d’ori-gen. En un Estat català, la triple na-cionalitat seria possible jurídicamentsempre que les noves lleis i els tractatsentre estats ho permetessin.

LLENGUAEN QUINA SITUACIÓQUEDARIA EL CASTELLÀEN EL NOU ESTAT?En una Catalunya inde-pendent, el català pas-

saria a ser llengua d’Estat a tots els efec-tes i esdevindria la llengua comuna enl’espai públic. Pel que fa al castellà, i te-nint en compte que és la primera llen-gua de molts catalans, hauria de tenirun estatus de reconeixement especiala l’Estat català.

DOCUMENTSEL CARNET DE CONDUIRI ALTRES DOCUMENTSSEGUIRIEN SENT VÀLIDS?Després de la constituciódel nou Estat, s’haurien

de seguir aplicant les lleis espanyolesen certs àmbits per facilitar la transi-ció cap a la legislació pròpia. Per tant,tots els documents continuarien sentvàlids. De fet, ja s’està implantant elcarnet de conduir europeu, que facili-taria molt les coses.

BARÇAEN QUINA LLIGA JUGARIEN EL BARÇAI L’ESPANYOL?Jurídicament, les lliguessón creades per associa-

cions privades. Per tant, els dos equipscatalans podrien seguir jugant a laLliga de Futbol Professional (LFP) es-panyola sense cap impediment legal. Enaquest sentit, també podrien jugar aqualsevol altra lliga europea si ho vol-guessin i fossin acceptats.

Ara (sí que) és l’hora

REDACCIÓ4Qui no formarà part de la llis-ta independentista encapçalada per Ro-meva és la CUP. El partit de l’esquerra in-dependentista va deixar clar des d’unprimer moment que la seva aposta era unallista sense polítics i que es desmarcaria detot el que no fos aquesta opció.

En una entrevista a RAC1, el diputatde la CUP, Quim Arrufat, es va mostrarcrític amb l’acord entre CDC, ERC i les en-titats sobiranistes i va considerar que estracta del “projecte” que Mas va presen-tar en la seva conferència del 25 de no-vembre. Arrufat va afegir que s’han “per-dut” nou mesos del procés i va apuntarque ara els contraris a la independència

podran articular el seu discurs al voltantde “Mas, el seu lideratge i les seves polí-tiques”. Tot i això, el diputat cupaire es vamostrar disposat a pactar un punt al pro-grama electoral que permeti “visualitzar”les candidatures independentistes per talque el 27-S sigui plebiscitari.

Les crítiques de la CUP al pacte tam-bé van arribar en boca de David Fer-nàndez, que va afirmar que en aquestacord “la pluralitat i complexitat d’aquestpaís no hi cap”. Fernàndez va revelar queen la primera reunió de la cimera es vatrobar amb la “sorpresa” que la propos-ta de candidatura sense polítics havia es-tat descartada prèviament.

La CUP, pel seu compte

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | líniabadalona.cat16 juliol 2015

| 6Opiniólíniabadalona.cat 16 juliol 2015

publicitat 619 13 66 88

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected]

Línia Badalona no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: [email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

líniabadalona.cat

Dipòsit legal: B 43222-2010

amb el suport de:Difusió controlada

15.025 exemplars quinzenals

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

S’han posat de moda els concep-tes del sociòleg polonès Bauman,democràcia líquida i modernitatlíquida. Aplicant el terme líquid,entenent que una ideologia o al-tres creences canvien contínua-ment en contraposició a aquellesidees que d’antuvi s’entenien comun cos petri inamovible.

Heràclit, ja ho havia propo-sat, amb la teoria de què tot flueixi un home no pot banyar-se en elmateix riu, perquè la segona ve-gada que hi torna, l’home i el riusón una altra cosa. L’alcalde deLleida senyor Àngel Ros, del PSCper més senyes, s’alia amb Ciuta-dans per mantenir el càrrec i ne-gocia amb uns termes que sónpenosos, sobre símbols als car-rers i la llengua a l’ajuntament.

S’ha tret la careta amb el se-nyor Albert Rivera, que ha de-clarat que això de parlar el catalàal Senat és una xorrada i no calgastar diners en “pinganillos”. Lirecomanaria que viatgés a Suïssai fes la mateixa proposta allà, queen sortiria ben escaldufat. Anaren companyia de segons qui, valmés estalviar-s’ho.

Una de les característiques fí-siques dels líquids és que adop-ten la forma del recipient que elsconté. Ideològicament, aquestspolítics liquats s’adapten al quemés els convingui; el problemaestà en què qui s’immergeix enun líquid pot ofegar-se si no do-mina l’art de surar, especialmentsi el líquid és espès com la merda,i els senyors Ros i Rivera, s’hi ofe-garan. Perquè, segons un teo-rema que ara no recordo gairebé: Tot cos submergit en lamerda, rep una empenta cap alfons, amb una força proporcionalal seu desvergonyiment.

4Política líquidaper Jordi Lleal

#VolTornar#CapDeLlista #TercerRescat

4Educació per projectesper David Rabadà

Ja fa un temps que vaig escriu-re aquest article, i crec que araés un bon moment per recupe-rar-lo i reiterar-ne els concep-tes bàsics.

Tinc un cert malestar enconstatar com entitats esporti-ves utilitzen els valors de l'esportcom una veritat absoluta peradoctrinar les persones quepractiquen la seva disciplina oque col·laboren en les seves en-titats, sense parar-se a pensar enles conseqüències d'aquesta po-lítica en molts vessants.

I aquí és on jo penso que en-tra el fonamentalisme en l'es-port, que es pot definir com totaexigència intransigent de sub-missió a una doctrina o pràcti-ca establerta, i aquesta defini-ció fa referència a les personesque intenten imposar les sevesidees i estils de vida sobre els al-tres. Malgrat que aquest termeva néixer per designar un com-portament relacionat amb lespràctiques religioses, no és ex-clusiu d'aquestes pràctiques.Pot haver-hi una actitud fona-mentalista en totes les activitatsrealitzades pels éssers humans,sempre i quan es pretengui as-

sumir de manera dogmàtica unconjunt de regles, valors opunts de visió i es pretengui ob-ligar a tots els integrants d'unaentitat a viure d'acord ambells.

Sempre he afirmat que l'es-port per sí mateix no posseeixvalor, sinó que les personesque practiquen esport són lesque construeixen els valors iamb el seu treball, perseveran-ça, esperit de sacrifici i altresgrans valors que no tinc espaiper descriure, poden arribar adonar exemple per a altres per-sones i esportistes, però sempreper la seva actitud davant lapràctica esportiva, no pas per lesseves creences ni mai per la sevaideologia.

De fet i com tot, per podercontrarestar aquest tipus depensaments i actuacions dog-màtiques, hem d'intentar re-nunciar a la possessió absolutade la veritat, donar molta im-portància i respecte al pluralis-me i posant sempre per enda-vant la convivència a la coexis-tència de les persones, tant en lavida, com en l'esport que tantasalut i benestar ens aporta.

per David Deosdad

4Fonamentalisme en l’esport

La Unesco s’acaba de postularpartidària de l’educació per pro-jectes dient que el docent ha decanviar radicalment de plante-jaments. El que cal, ens diu laUnesco, són docents guies delsalumnes per tal que aquestsdescobreixin el saber.

Porto des de 1991 impartintclasses i igual idea va aparèixeramb la reforma educativa de laLOGSE. El resultat fou l’aug-ment del fracàs escolar nacionalsota docents plens de teories pe-dagògiques per guiar els alum-nes però sense domini de les se-ves disciplines. En veig sovintexemples d’això amb pissarresdel de llengua plenes de faltesd’ortografia, o amb el professorde mates fent anar la calcula-dora perquè la memorització hapassat de moda. Durant aques-

tes últimes dècades moltes mo-des educatives s’han incorporatal nostre sistema educatiu sen-se proves contrastades d’èxit.

Per tant, em fa pànic el queara repeteix la Unesco. Les mo-des educatives, sense dades ob-jectives que demostrin la milloradel nostre sistema educatiu,s’han imposat a les escoles mésper creença que no pas per fetsreals. En conseqüència, unesmodes han romàs i altres s’hanextingit. El problema és tenirperspectiva de futur per saber siles que romanen ara són meresteories sense eficàcia provada osi, ans al contrari, elles esde-vindran la solució al flagrant fra-càs escolar vigent.

L’escola per projectes pot seruna estratègia a demostrar, noun acte de fe a seguir.

@joseantich: La llista unitària multiplicail·lusió i expectatives. El trident Romeva,Forcadell i Casals, potent i guanyador, avalael pacte Mas-Junqueras.

@JaumeBarberà: Mariano Rajoy sot-metrà a votació del Congrés dels Diputatsel nou rescat a Grècia. Ja ens agrada votar,ara?

@_Santics_: Que Bárcenas quiera volveral PP tiene su guasa. Como Rajoy, que tam-bién tiene su guasa, y por eso le mandamensajes.

7 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] líniabadalona.cat16 juliol 2015

Un diari obert

Doncs sí, ho ha tornat a fer. El Partit Po-pular aconsegueix tirar endavant, en so-litari, una nova llei polèmica, la Llei deSeguretat Ciutadana, o col·loquialmentconeguda com a Llei Mordassa.

La limitació de les nostres llibertats,la vulneració dels nostres drets fona-mentals o la restricció de la nostra vo-luntat d’expressió són algunes de les con-seqüències d’aquest nou text legal.

Però, anem més enllà. Quins són elstrets generals d’aquesta llei?

En primer lloc, les sancions ques’imposaran deixen de ser faltes i es trac-taran com a infraccions administrativesi, per tant, els jutges no podran exercircap control sobre la seva eventual im-posició –no hi haurà judici previ–, dei-xant-se aquesta darrera a l’arbitri del cospolicial.

En segona instància, queda prohi-bida qualsevol pertorbació greu de la se-guretat ciutadana davant el Congrés o elSenat o dels Parlaments Autonòmics, en-cara que els representants públics no es-tiguin reunits en aquell moment. Ente-nem que per pertorbació greu la llei esrefereix a manifestacions, tot i que en capmoment ho esmenta de forma expres-sa, sinó que ho deixa en mans de qui téla potestat sancionadora.

Així mateix, se sanciona l’ús no au-toritzat d’imatges o dades personals o

professionals de policies que puguin po-sar en perill la seva seguretat personalo de la seva família. També les concen-tracions contra els desnonaments, ja quela Llei Mordassa fa referència a la ca-pacitat per sancionar qualsevol acted’obstrucció que tingui per finalitat im-pedir les funcions de les autoritats, fun-cionaris o corporacions oficials en com-pliment o execució d’acords o resolu-cions administratives o judicials.

D’altra banda, limita el dret a mani-festacions i reunions en tant que san-ciona la negativa a la dissolució de re-unions i manifestacions en llocs públicsquan així ho hagi ordenat l’autoritat, iprohibeix l’escalament d’edificis o mo-numents sense autorització.

Les sancions imposades poden os-cil·lar entre els 100 euros i els 600.000euros, tenint en compte, a més, que noexisteix cap gradació de les mateixes enfunció de la capacitat econòmica del sub-jecte infractor, cosa que sí que contem-pla el Codi Penal.

Així doncs, tot sembla indicar queens trobem davant una altra llei que, sia les pròximes eleccions generals el go-vern canvia, serà derogada. Una novallei que cal afegir a la col·lecció de les re-vocacions, juntament amb la d’educa-ció, la de la reforma laboral i la del nouCodi Penal.

4#NoALaLleiMordassaper Anna-Clara Martínez Fernández

Vagi per endavant que ni sóc euroescèp-tic ni tinc cap mena de simpatia per les po-lítiques populistes, els seus represen-tants, que empastifen el nostre Vell Con-tinent en aquests darrers, tristos i frívolsanys pre i ja suposadament postcrisi, i queescric aquest article una vegada conegu-da la victòria aclaparadora del NO aGrècia.

Dit això, fa molts anys que lamento icritico l’actitud que tenen els dirigents po-lítics europeus, comunitaris i estatals, al-hora d’afrontar la realitat política i socialdel nostre continent. Han passat d’una ac-titud irresponsablement acrítica i ba-nalment autocomplaent davant delsafers de la Unió Europea, a una d’insul-tantment catastrofista i desafiant da-vant de noves propostes polítiques que al-biren una Europa diferent i renovada. Lasuposada democràcia de la UE, cal qües-tionar-se, és només com així sembla, elque ells consideren dins el seu marc le-gal de relacions polítiques o realment endemocràcia a Europa podem parlar i dis-cutir de tot. Aquest elitisme xovinista famolt mal a l’Europeisme moderat i dónaales a aus de pelatge molt estrany, i a vol-tes sorprenentment coincident, a (ex-trema) dreta i (extrema) esquerra de l’es-pectre ideològic.

La gran tasca i comesa dels Pares Fun-dadors europeus pot quedar en no res grà-cies a la mediocritat i displicència de l’es-tablishment europeu (encara) dominanti la feina destructora dels Iglesias, Tsipras,Le Pen filla, Farrage et alque fan sentir cò-modament i fluida la seva veu per Euro-pa i arreu. I aquí entren en joc Grècia i Ca-talunya, car ambdós territoris reclamen co-ses noves malgrat que aquests territorissempre mediterranis i tots dos d’influèn-cia hel·lènica poca cosa tenen en comú.Grècia o el centralisme unitarista extremque resulta d’una insuperable i ortodoxaineficàcia; Catalunya la pàtria de l’amor perla diversitat, que de tan diversa pot con-vertir-se aviat en una olla de grills, un mer-cat de Calaf modern o una Babel políticaa imatge i semblança del que s’espera a lesespanyes. Dividere et impera.

Sembla mentida que els polítics eu-ropeus no hagin après res del que cal co-municar a un poble en moments de grandesesperació. Sembla mentida que laclasse dirigent europea no entengui res delque significa el sentiment nacional o pa-triòtic d’un poble o d’un col·lectiu que mal-da per tirar endavant. Sembla mentidaque es dediquin a cridar el mal temps i l’ar-ribada de l’Avern polític i social quan sa-ben que ells mateixos han errat en mol-tes decisions i han estat còmplices d’a-questes mateixes decisions que ara sónmotiu de crisi i consternació i que avui in-

flamen populistes i relativistes com el mal-eït, per ells, Varoufakis i tants d’altres.Massa temps d’influència marxista omarxiana que, again and yet againa es-querra i dreta, menysté i negligeix el fetnacional i les seves amples derivades.

Fa cent setanta anys, durant les re-volucions arreu d’Europa del 1848, l’en-ze d’Engels s’atrevia a afirmar que caliadestruir i fer desaparèixer la “brossa” bas-ca de la faç de la terra, ja que era una ter-ra retrògrada i sense cap mena de futur.Euskadi avui dóna lliçons, des de la sevapetitesa geogràfica i demogràfica, deproductivitat i relacions laborals o in-dustrials en terminologia anglesa. Avuia l’Europa desesperada, i això inclou Ca-talunya, donem carta de naturalesa a vellspredicadors de la causa derrotada, a sà-trapes de la doctrina injuriosa avui pre-sentada amb renovades formes i vesti-mentes i a soldats derrotats del marxis-me que ens deia l’enyorat Revel. Elsculpables, però, tinguem-ho clar, no sónells: són els nostres, i nosaltres mateixos,que ho hem permès. Hem acceptat elsmals menors, les mitges tintes i totes lesseves derivades accidentalistes i instru-mentals; així el discurs de la superioritatmoral i de la virtut social l’han tornat a ferells. Nosaltres, mentrestant, a la figuera,al front sense novetat i, a voltes, disparantcontra els nostres que això no fa mal i estàben vist, i així ens ha anat i ens anirà. Demoment no hi volem posar remei. Tocadespertar.

Grècia i Catalunya són dos petits ograns exemples del que avui és i ha de-sembocat la Unió Europea. Negar el de-bat, la democràcia, el sentiment i sentir dela gent pot ser possible durant temps deprosperitat, estabilitat i tranquil·litat so-cial i econòmica, però quan les coses estorcen, els canvis, per difícils que semblin,esdevenen inevitables. Més encara en pa-ïsos on hi ha un vívid record de períodesobertament dictatorials i autoritaris. Si laUE s’ha de convertir i finalment oficialit-zar en una mena d’autocràcia elitista, hau-ria de ser conscient que més d’hora quetard acabarà sentint el seu cant del cigne,la seva última hora.

Molts ho lamentarem, d’igual mane-ra que lamentem la manca de projecte po-lític europeu, de democràcia europea i desentit de superioritat dels vertaders de-mòcrates europeus, davant de sàtrapes fei-xistes i comunistes que, quan han gauditde predicament, l’únic que han fet, en nomde la llibertat, la civilització o una pecu-liar i maquiavèl·lica idea de la democrà-cia ha estat destrossar i pervertir els au-tèntics valors civilitzacionals i morals. Grè-cia i Catalunya: dues cares de la nova Eu-ropa que alguns volen fer vella.

4Grècia i Catalunyaper Marc Gafarot, comissari del CIDOB i periodista

@sergipicazo: Aquest sembla ser el nouconcepte del sobiranisme del qual es par-larà durant els pròxims mesos: "Descon-nexió legal amb l'Estat".

@_JoanSole: El moviment cap a l'eix socialque fa l'independentisme amb Romevacom a número 1 de la llista i Sánchez al'ANC és imprescindible.

@encampanya: Allò de què una personal-itat del món civil encapçalaria la llistaunitària també era conya. Ben cordialment,Artur.

Opinió en 140 caràcters

16 juliol 2015

Ciutat| 8

líniabadalona.cat

L’Ajuntament ha decidit apostarperquè aquest estiu els infants ijoves en situació de risc social tin-guin més oportunitats d’accedira una alimentació completa. Peraquest motiu ha establert que lesplaces de lleure infantil amb di-nar gratuït o a preu reduït s’in-crementin en més d’un 40%.

Així doncs, el consistori haexplicat que la xifra de places ques’oferiran és de 575 i que tambén’hi haurà 80 en un campus queinclou l’esmorzar i el berenar. Se-gons l’Ajuntament, “aquesta xi-fra significa un augment del43% de les places amb menjadorofertes respecte de l’any passat,que eren al voltant de 400”.

La regidora de Serveis So-cials,Agnès Rotgerm ha afirmatque “aquests casals estan orga-

nitzats per l’Ajuntament, el Con-sorci Badalona Sud i diverses en-titats del tercer sector, i es con-centren sobretot al mes de juliol”.Pel que fa a l’agost, Rotger ha afe-git que “s’activen altres meca-nismes per garantir que tots elsnens i nenes tinguin cobertes lesnecessitats alimentàries”.

La majoria d’aquestes placesestan concentrades a Sant Roc,Llefià i la Salut. A Sant Roc s’ha im-pulsat l’organització de diferentsactivitats de lleure i esport per a276 infants, mentre que a Llefià ila Salut les activitats, totes ambservei menjador, estaran adreça-des a 279 infants i adolescents.

Sant Roc, Llefià i la Salut són els barris més beneficiats. Foto: Arxiu

El govern vol garantir aquestestiu l’alimentació infantil» Incrementa les places de lleure infantil amb dinar gratuït

o a preu reduït més d’un 40%, sobretot a Sant Roc, Llefià i la Salut

Tiroteig a Sant Roc per unadiscussió entre dues famíliesSUCCESSOS4Una discussió entredues famílies. Aquest hauria estatpràcticament amb tota segure-tat, segons han apuntat els Mos-sos d’Esquadra, el motiu pel qualabans-d’ahir al vespre s’hauriaproduït un tiroteig al carrer Màlagadel barri de Sant Roc.

Els agents de la policia cata-lana van rebre l’avís que s’havienproduït trets al voltant de tresquarts de vuit del vespre. Enarribar al lloc dels fets, tot i no hihavia cap ferit, van trobar diver-sos impactes de projectils i cas-quets. Tot seguit van iniciar la re-collida de dades per localitzar elpresumpte autor.

Els fets van provocar que l’e-

xalcalde Albiol aprofités els fetsper comentar la situació a travésde Twitter. En un primer momentAlbiol va assegurar el següent:“Aquesta nit trets a Sant Roc. Nofaré cap comentari en aquestsmoments”. Una estona després vaafegir un altre comentari on do-nava el seu “total suport als veïnsque aquesta nit han hagut depatir un tiroteig en ple carrer”.

Per la seva banda, el tinentd’alcalde de Badalona Democrà-tica, Jose Téllez, va afirmar, tam-bé a través de Twitter, que “a SantRoc hi ha hagut una agressiómasclista amb pistola. Qui utilit-zi això per carregar contra el nougovern és un miserable”.

SOCIETAT4La Fundació Priva-da Llegat Roca i Pi ha signat re-centment nous convenis amb 26entitats socials per continuarlluitant contra l’exclusió social.

Aquesta col·laboració es con-creta amb aportacions econò-miques de la Fundació a les en-titats per tal de reforçar i poderampliar la tasca que fan en el seuàmbit o amb els col·lectius ambels quals treballen.

L’acord es va materialitzardurant un acte celebrat diven-

dres passat a la seu de la Fun-dació, al barri de Bufalà, que vacomptar amb la presència delpresident de la Fundació Rocai Pi, Jaume Aymar; del cinquètinent d’alcalde i regidor del’Àmbit Badalona Justa i In-clusiva, Francesc Ribot; i de laregidora de Serveis Socials, Ag-nès Rotger.

Durant l’acte, Jaume Ay-mar va afirmar que la voluntatde la Fundació Roca i Pi és se-guir col·laborant amb l’Ajunta-

ment de Badalona. Per la sevabanda, Dolors Sabater va reco-nèixer i va agraïr la tasca des-envolupada per la Fundació iper les entitats presents. “Peraconseguir una Badalona justai inclusiva i amb igualtat d’o-portunitats per a tothom s’ha detreballar conjuntament amb lesentitats i en aquest àmbit laFundació Roca i Pi esdevé uncol·laborador molt importantper lluitar contra la pobresa i laprecarietat”, va afegir.

Fe d’errades | Fotografia errònia sobre els bous de LlefiàEn la passada edició de Línia Badalona, la notícia sobre la intenció de l’Ajuntament devetar la suelta de vaquillas de Llefià a partir de l’any vinent estava il·lustrada amb unafotografia errònia. En el cas de Llefià els bous no són embolats, tal com es veu a la foto,

sinó que només corren per la plaça i en cap moment s’utilitza el foc durant l’acte.

RedaccióBADALONA

Una imatge d’arxiu de la zona on es van produir els fets. Foto: Google Maps

Nou conveni contra l’exclusió

L’alcaldessa va assistir a l’acte de signatura del conveni. Foto: Ajuntament

9 | Ciutat líniabadalona.cat16 juliol 2015

Miquel Estruch, nou president d’ERC del Barcelonès Nord

NOMENAMENT4L’encara pre-sident d’ERC Badalona, MiquelEstruch, ha estat escollit noupresident comarcal del Barcelo-nès Nord del partit. Estruch seràl’encarregat de continuar la tas-ca iniciada pel també badaloníFrancesc Ribot, que ara li passael relleu.

“Encarem amb molta força lanova etapa”, afirma en declara-cions a Línia Badalona Estruch.“Ja hem recuperat la represen-tació a Badalona i Sant Adrià deBesòs i ara hem d’aconseguir-hoa Santa Coloma de Gramenet, onens vam quedar a les portes”, de-talla el nou president comarcalrepublicà.

Tanmateix, Estruch reco-neix que el que tocarà fer d’ara

fins al 27 de setembre és “en-fortir la llista unitària que s’acabad’acordar perquè sigui l’opcióguanyadora i poder fer la inde-pendència”. En aquest sentit,el nou president comarcal ex-plica que també havia estat es-collit per anar a la llista d’ERC alParlament, però que ara té com-plicat tenir un lloc a la nova llis-ta unitària per raons òbvies.

Estruch agraeix la “gran fei-na” que ha fet Francesc Ribot pelpartit a la comarca i assegura queseguirà “el fil del que ell va co-mençar” però amb l’aire fresc dela “renovació generacional” queimpulsarà. Per altra banda, el re-publicà anuncia també que al’octubre deixarà la presidènciadel partit a Badalona.

Jornada rodona. Els Micacosvan aconseguir descarregar diu-menge passat a Premià, on vantenir la companyia dels Cap-grossos de Mataró, el seu tercerset de set de la temporada, unafita mai assolida per la colla ba-dalonina durant un curs casteller.

Els Micacos, però, no van li-mitar-se a establir aquest rècord,

sinó que també van aconseguirel cinquè quatre de set ambagulla amb nova alineació de l’a-gulla. També van ser capaços decarregar el primer cinc de set dela temporada, just abans de pa-tir una caiguda que, en cap cas,treu mèrit a la magnífica actua-ció que van firmar els badalo-nins en una diada que és tot unclàssic per a la colla.

També cal afegir que el set deset era un castell que els Mica-cos mai no havien pogut acon-seguir durant la diada de la Fes-

ta Major d’aquesta localitat delMaresme. Es tracta d’una plaçaon hi van fer la seva primera vi-sita el 1998 i on hi han firmatgrans actuacions en diverses deles seves actuacions.

La pròxima actuació dels ba-dalonins serà aquest diumengea partir de les sis de la tarda a laFesta Major del Raval, a Barce-lona, on esperen continuar ambla seva bona ratxa. També hiparticiparan els Castellers deCerdanyola i els Castellers deBarcelona.

Els badalonins també van aconseguir el cinquè quatre de set amb agulla de la temporada. Foto: Micacos

Els Micacos aconsegueixen eltercer set de set de l’any a Premià

RedaccióBADALONA

16 juliol 2015

Comerç| 10

líniabadalona.cat

Un estiu de tapa en tapa. Desprésde la celebració del quart Bada-lona Tapes & Midnight Bath a laplatja dels pescadors, la ciutat vaarrencar la tercera Ruta de laTapa, un nou esdeveniment gas-tronòmic dedicat a la ninetadels ulls de la cuina catalana quefinalitzarà el pròxim 19 de juliol.La cita està organitzada per SanMiguel, amb la col·laboració del’Ajuntament i la Federació Es-panyola d’Hostaleria.

En aquesta ocasió hi partici-pen un total de 34 establimentsdistribuïts pels diferents barrisde la ciutat, cadascun dels qualsoferirà una creació especial pera la ruta. Les tapes oscil·len en-tre la tradició i la modernitat,amb presentacions dignes del’alta cuina i unes altres fetes amb

els millors productes de la terra.Els participants de la ruta podrantastar alguna d’aquestes tapesper un preu de 2,20 euros, ambuna ampolla de cervesa inclosa.

La iniciativa gastronòmicaté un mapa i un web especial ones poden consultar els locals i lestapes que ofereixen, estamos-

detapas.com, un portal on tam-bé s’inclou un mapa de la ruta detapes i un itinerari especial pervisitar els bars i restaurants.

A més, com en les anteriorsedicions de la ruta, els visitantspodran decidir quin ha estat laseva tapa favorita a través de lamateixa pàgina web.

La Ruta de la Tapa va començar el 10 de juliol. Foto: Arxiu

La cuina local es reivindica amb la tercera Ruta de la Tapa» Més de 30 establiments de la ciutat participen en la iniciativa, queacaba el 19 de juliol i ofereix tapa i cervesa per dos euros amb vint

S’aprova un decret per regularels mercats de marxants

NORMATIVA4El Govern de laGeneralitat va aprovar aquestasetmana un decret que regularàla venda no sedentària en mer-cats de marxants. Aquest docu-ment té com a objectiu establircriteris comuns, tant per alsajuntaments –als quals els re-coneix la seva competència enaquest tipus de mercats– comper als comerciants a l’hora dedesenvolupar aquesta activitat.

D’aquesta manera, segonsasseguren des de la Generalitat,“es garanteix” que els mercats demarxants se celebrin sota unescondicions de seguretat, salu-britat i respecte al medi ambient.La importància d’aquest decret

se centra també en el fet quedóna estructura jurídica a cadamercat i fomenta canals de par-ticipació perquè els marxantstinguin representació.

Amb aquest decret, el Go-vern vol donar “estabilitat” i“desenvolupar” la professió demarxant, un sector que dóna fei-na actualment a més de 8.000persones de manera directa,distribuïdes en 5.950 empresesdiferents. Només a Catalunya, amés, hi ha 570 mercats de mar-xants de periodicitat setmanal,tres dels quals estan a Badalona:els encants del Parc de Monti-galà, els del Turó d’en Caritg i elsde la Salut.

FIRA4La primera edició de laSummer Shopping de BufalàComerç, celebrada el passat 4 dejuliol de 12 del migdia fins a lamitjanit al carrer Independència,va ser tot un èxit, segons els or-ganitzadors. “Tot i la calor quefeia, vam tenir una bona afluèn-cia de visitants durant tot eldia”, explica a Línia BadalonaJoaquin Nocete, president deBufalà Comerç.

Precisament les altes tem-peratures han estat un handicap

que els comerciants de Bufalàtindran en compte de cara al’any que ve. “Segurament, encomptes de començar la Shop-ping al migdia ho farem a les sisde la tarda, que fa més fresca”,afegeix Nocete.

Prop de 40 comerciants as-sociats van participar en aques-ta fira comercial, oferint pro-ductes que anaven des de modai complements fins a alimenta-ció. A banda de l’aspecte pura-ment comercial, es van celebrar

batucades –amb la qual es vaobrir la jornada–, classes ma-gistrals de diversos esports iuna desfilada de gossos en adop-ció a càrrec de l’entitat ASOA.

Per cloure la diada, el grupd’Havaneres Blau Mediterrà vafer un concert en un dels esce-naris que l’associació va instal·laren la confluència entre els carrersBailèn amb Independència.

A més, diverses entitats soli-dàries i esportives van participaren la jornada comercial.

RedaccióBADALONA

Badalona té tres mercats de marxants. Foto: Arxiu

Repte aconseguit

Bufalà Comerç va celebrar la seva primera Summer Shopping. Foto: BC

Lleure | Estiu a la fresca a MontigalàEl centre comercial Montigalà va posar en marxa el passat divendres l’Estiu

a la fresca, un programa lúdic adreçat als més petits perquè puguin gaudir almàxim de les vacances. El programa inclou tallers i activitats diverses, jocs i

altres espectacles. Aquest programa s’allargarà fins al pròxim 29 d’agost.

16 juliol 2015

Esports| 12

líniabadalona.cat

Cara i creu per a la Penya. Per unabanda, l’entitat verd-i-negra haperdut una de les seves promeses,Àlex Suárez, recentment fitxatpel Reial Madrid. La cara, però, ésla renovació de Salva Maldonadocom a tècnic.

El Reial Madrid va fer efecti-va dilluns la clàusula de rescissióque l’unia a l’entitat badaloni-na –300.000 euros– i formaràpart de l’entitat blanca en elspròxims anys, tot i que la tempo-rada que ve no jugarà a l’equip en-trenat per Pablo Laso. Els blancsel cediran a un altre equip de laLliga Endesa perquè agafi forma.En un primer moment es va par-lar que Suárez seguís, en condicióde cedit, a la Penya, però final-ment no serà així. De moment,Bilbao Basket, la Bruixa d’Or i el

Rio Natura Monbus ja han pre-guntat per aquest ala-pivot de2,04 metres d’altura.

MALDONADO: DOS ANYS MÉSDesprés d’unes setmanes d’in-certesa, Salva Maldonado segui-rà entrenant la Penya almenys du-rant dues temporades més.Aquest va ser l’acord al qual vanarribar tècnic i club la setmana

passada. “Dos anys és una bonaxifra”, va afirmar Maldonado du-rant la signatura del nou con-tracte, i va assegurar que se sent“amb forces de cara al futur”.

Maldonado es convertirà enl’entrenador amb més tempora-des consecutives al capdavant dela Penya, ja que la pròxima serà lacinquena i, si compleix el con-tracte, n’haurà completat sis.

Suárez és un ala-pivot balear de 22 anys. Foto: Penya

Suárez fitxa pel Madrid i SalvaMaldonado renova per dos anys» Els blancs contracten el jove ala-pivot, tot i que el cediran unatemporada a un altre equip de la lliga Endesa perquè agafi forma

Grima i Amantini, renovatsper una temporada més

FUTBOL4El CF Badalona se-gueix configurant la seva plan-tilla de cara a la pròxima tem-porada. Si durant els últims diesde juny es van fer oficials els fit-xatges de Canelada, Maestre,Vito, Javi Rodríguez i la reno-vació de Toni Lao, ara el club es-capulat ha anunciat que altresdos pilars de l’equip com FranGrima i Juan Pablo Amantini re-noven per una temporada més.

En el cas d’Amantini, l’ar-gentí complirà així la seva sego-na temporada a Badalona, des-

prés d’acompanyar Manolo Gon-zález des de la Montañesa bar-celonina al club escapulat l’anypassat.

Amantini ha estat clau en latemporada dels badalonins, amb32 titularitats a la lliga i més de2.700 minuts sobre el camp.

Pel que fa a Grima, el jugadorha renovat i arribarà a la sevatercera temporada al Badalo-na. Amb l’arribada a la banque-ta de González, Grima ha agafatmés pes a la plantilla, aconse-guint 37 titularitats.

González, de la UGE Badalona,subcampiona estatal als 800

ATLETISME4Blanca González,la jove atleta de la UGE Badalo-na, sembla no tenir aturador. Elcap de setmana del 4 i 5 de juliolla badalonina va quedar sub-campiona als 800 metres lliuresals campionats d’Espanya júniorcelebrats a Valladolid.

González va fer un temps fi-nal de dos minuts, nou segons i10 mil·lèsimes, quedant per da-rrere d’Ángela González, del Co-mesaña Club, que va creuar lameta un segon i mig abans.

Amb aquesta classificació,González ha aconseguit retornar

a un podi estatal, una fita que noaconseguia des de categoria ca-det, on va ser campiona dels1.500 metres durant dos anys.

Però González no es va atu-rar aquí. Dos dies després vaparticipar en els campionats deCatalunya que es van celebrar al’estadi Serrahima de Barcelona,on va aconseguir un bronze,també en la categoria dels 800metres. Tot i ser un campionatcatalà, González va córrer la fi-nal amb atletes provinents depaïsos com Etiòpia, Eslovàquia,Canadà o Cuba.

Belmonte decidirà a Kazan si disputa proves del mundialNATACIÓ4L’objectiu és ara ma-teix agafar forces i recuperar-se.La nedadora badalonina MireiaBelmonte ja està preparant elsmundials de natació de Kazan,que se celebraran a partir del 24de juliol, amb la incògnita de sipodrà participar en totes lesproves que tenia previst en la citainternacional. Almenys així ho vamanifestar dimarts en una en-trevista al diari Marca, on va as-segurar que la seva intenció és

viatjar a Rússia amb la delegacióespanyola i “decidir allà” si com-petir o no i a on.

Belmonte, que pateix des defa uns mesos d’una bursitis a lesespatlles, ja va renunciar a dis-putar els campionats estatals denatació que es van celebrar la set-mana passada a Barcelona “perprecaució”. Tot i així, la de la Sa-lut segueix amb el seu pla diarid’entrenaments per “arribar enles millors condicions” a Kazan.

Tennis taula | Bon paper del CTT Badalona al Top CatalàEl CTT Badalona va participar a principis de juliol en el Top Català a les Garrigues, una

competició que aplega els millors jugadors catalans. La representació dels badalonins va anar a càrrec de 10 jugadors, que van obtenir bons resultats. És el cas d’Adrià Fernández, que va

guanyar en categoria infantil i va quedar segon en juvenils, o el de Pau Lloret, segon en benjamins.

RedaccióBADALONA

Amantini va arribar al Badalona de la mà de González. Foto: CFB

| 14Agendalíniabadalona.cat 16 juliol 2015

[email protected]

AGENDA UINZENALQDIVENDRES 24 DE JULIOL21:00 Concert de Son de la Rambla i visita a la

fàbrica d’Anís del Mono. El 2002, un grup devuit professionals i músics catalans van viat-jar a Cuba per beure de les fonts de la sevamúsica tradicional. / Fàbrica Anís del Mono.

FINS AL 28 DE JULIOLDm. a les 18:00 Taller de gestió de les emocions

per aprendre a reconèixer i canalitzar les emo-cions i afrontar la por, la tristor o la ràbia d’u-na correcta manera. / Centre cívic Can Ca-banyes.

DIUMENGE 30 D’AGOST10:30Visita guiada a la ciutat romana de Bae-

tulo, a les Termes i al Decumanus, un espaid’uns 3.400 metres quadrats que permet des-cobrir la història d’una ciutat mil·lenària. / Mu-seu de Badalona.

FINS AL 24 DE JULIOLMatí-Tarda Crisàlides. Exposició que mostra tre-

balls escultòrics on el fang és la matèria pri-mera. D’aspecte fràgil algunes, unes altres ro-tundes, les peces parteixen de la natura, comnius, mol·luscs o crisàlides. / Centre cívic Daltla Vila.

FINS AL 28 DE JULIOLMatí-Tarda Exposició Mar de poetes, de Jordi Sa-

rrate, una mostra que ensenya una part im-portant de l’obra plàstica de l’artista amb l’a-companyament de cinc poetes catalans cab-dals com Martí i Pol, Bauçà, Desclot, Estellési Vinyoli. / Espai Betúlia.

FINS DEMÀ 17 DE JULIOLTot el dia Casal d’estiu al Museu de Badalona,

un espai on els infants podran aprendre i ex-perimentar en primera persona com vivienels romans. / Museu de Badalona.

DIUMENGE 26 DE JULIOL19:00 Festa de l’escuma i inflables per als més

petits al poliesportiu del barri de Sant Jau-me. També hi haurà una disco mòbil i una xo-riçada, tot organitzat per l’Associació deVeïns de Sant Jaume.

DIMECRES 22 DE JULIOL20:00-21:00 Taller de zumba a càrrec del Cen-

tre cívic La Colina.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Aquest estiu la biblioteca Pomar ofe-reix activitats de contes, làmines, jocsi treballs manuals perquè els més pe-tits s’entretinguin durant aquest estiu./ Biblioteca Pomar.

Oasi d’Estiu a la biblioteca Pomar

Cada tarda fins al 28 de juliol

En el marc de les Nits d’Estiu al Museu,aquesta activitat convida els badalo-nins a descobrir un dels seus racons mésemblemàtics, la fàbrica d’Anís delMono. Després, el públic pot gaudir d’u-na actuació musical.

Visita a la fàbricaAnís del Mono

El 17 i el 24 de juliol a les 21:00

Concert d’aquest grup format per mú-sics de reconegut prestigi en l’àmbit es-tatal, i que aposta per preservar l’es-til més primigeni del jazz, un estil nas-cut el segle passat a Nova Orleans. / Fà-brica Anís del Mono.

ConcertGumbo Jass Band

Demà 17 de juliol a les 21:00

El passat 29 de juny va començar el pri-mer torn d’aquest campus de bàsquet.Cada setmana hi haurà un nou torn. Perinscriure’s cal anar a la web del Jo-ventut, penya.com.

Campus de bàsquetOlímpic-MàgicTot el mes de juliol

| 16 líniabadalona.cat 16 juliol 2015 Pròxima edició: 10 de setembre

Liniabadalona 139

Documents

Transcript of Liniabadalona 139