Liniaciutatvella 34

barcelona

redacció: [email protected] 93 624 25 17 | anuncia’t: 619 13 66 88 - [email protected] | administració: [email protected]

25 de febrer de 2014 · Núm.34 · www.liniaciutatvella.catlíniaciutatvella

Ciutat Vella, a puntper al Carnaval

pàg 11

Cultura pàg 10El Macba es reinventai aposta per la innovaciói per atraure nous públics

Districte pàg 3Ciutat Vella vol fomentarel turisme sosteniblei la convivència als barris

Comerç pàg 12Polèmica entre els floristesde la Rambla pels souvenirs

Esports pàg 13Segona derrota europeadel Club Atlètic Barceloneta

Centenars de persones clamenpels drets dels immigrants

Una manifestació recorre diversos carrers del districte per demanar “papers, treball i dignitat per a tothom” pàg 10

Foto: Pere V

irgili

Justícia pàg 10Arrenca el judicipel cas de l’hoteldel Palau de la Música

Homenatge pàg 11Barcelona dedicaràuna plaça a l’actorPepe Rubianes

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 líniaciutatvella.cat 25 febrer 2014

3 | En Portada líniaciutatvella.cat25 febrer 2014

Catalunya és el territori de l’estatque més turistes estrangers rep.Així ho ratifiquen les dades del ba-lanç turístic de l’any 2013. I és queun de cada quatre visitants es-trangers que arriben a Espanyatria Catalunya com a destí de va-cances.

Enguany, 15,59 milions deturistes han passat per terres ca-talanes, un vuit per cent més quel’any anterior i la millor xifra d’a-rribades internacionals mai re-gistrada, segons el baròmetre del’Organització Mundial del Tu-risme (OMT).

El conseller d’Empresa i Ocu-pació, Felip Puig, valora positi-vament les dades i remarca que el

turisme estranger ha crescut “per-què s’ha incrementat el màrque-ting destinat a buscar turistesamb més poder adquisitiu”. Enconseqüència, la despesa dels vi-sitants ha augmentat a un ritmemajor que el del nombre d’arri-bades i supera els 14.000 milionsd’euros, un 14,2 per cent mésque l’any 2012.

En declaracions a Línia Ciu-tat Vella, el director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, assegura que s’ha elabo-rat un pla de màrqueting per alsanys 2013-2015, on els objectiussón “augmentar en un 15 percent els ingressos turístics, ladesestacionalització, la despesaturística i el poder de marca”. Peraconseguir-ho, Espasa afirmaque “s’ha de passar de la promo-ció turística offline a la online,aconseguir fidelitzar els visitants,

orientar-se més cap a la dema-nada que cap a l’oferta i construiruna plataforma online on els vi-sitants puguin compartir les se-ves experiències”.

AVANTATGE O INCONVENIENT?Tot i que a Catalunya el sector dela indústria té molt de pes, el tu-risme comença a agafar força i jasuposa el 12 per cent del PIB.

Per a Xavier Espasa, el crei-xement del sector turístic a Cata-lunya té avantatges i inconve-nients. “L’augment del turisme ge-nera riquesa i llocs de treball i, amés, tenim una molt bona ofer-ta complementària per a tot tipusde visitants, però no tot són be-neficis”, explica. “Per això s’ha devigilar que sigui un turisme sos-tenible, que aporti valor i que noens costi diners. En definitiva, vo-lem turisme de qualitat”, conclou.

Líders en turisme estranger» Barcelona desplega els Plans de Turisme de Districte per potenciar “tots els secrets de la ciutat”» Xavier Espasa assegura que s’ha iniciat un pla de màrqueting per aconseguir turisme de qualitat

REDACCIÓ4L’Ajuntament haposat en marxa els Plans de Tu-risme de Districte com a eina dedesconcentració territorial del’activitat turística a Barcelona,per tal d’ordenar i obtenir una mi-llor distribució dels seus efectesen el conjunt del territori i afa-vorir-ne una millor gestió. Estracta d’un nou mapa turístic dela capital catalana que posa en va-lor la identitat de cada barri i dis-tricte i en destaca tots els seusatractius, de manera que els tu-ristes descobreixin els “secretsmés ben guardats de la ciutat”.

Ciutat Vella és, segurament,un dels districtes més coneguts

pels visitants i pels mateixosveïns de Barcelona. Però els seuscarrers amaguen encara algunsracons per descobrir. Amb la in-tenció de donar-los a conèixer, elDistricte ha elaborat un pla de tu-risme basat en la cultura, el pa-trimoni històric i arquitectònic iel comerç. I també en la sosteni-bilitat, amb la intenció de conci-liar l’activitat dels residents ambels turistes i aconseguir una con-vivència cívica al centre històricde la ciutat.

Com a reclams a potenciar, hiha el Born Centre Cultural i eldesconegut monestir romànicde Sant Pau del Camp.

Desconcentració territorialde l’activitat turística

El Born Centre Cultural és un dels reclams turístics destacats de Ciutat Vella. Foto: Ajuntament

Pamela MartínezCIUTAT VELLA

febrer 2014

Districte| 4

líniaciutatvella.cat 25

Les obres de la primera fase de laremodelació del carrer de SantPere Més Baix ja han finalitzat.Aquests treballs que el consisto-ri barceloní va començar el mesde juliol passat han convertit eltram de carrer comprès entreVia Laietana i el carrer del Ge-neral Álvarez de Castro en unavia de plataforma única ambprioritat per als vianants.

Amb aquesta actuació, s’hatransformat aquest carrer de vo-reres estretes en un carrer amb elpaviment únic que elimina ba-rreres arquitectòniques, amb l’ob-jectiu de millorar la comunicaciódel barri, l’accessibilitat del veïnat,i dinamitzar els usos comercialsi culturals d’aquesta via.

Aquesta intervenció,ha tin-gut un pressupost 565.961 euros,i actualment s’està tramitant el

projecte de la segona fase de la re-modelació del carrer de SantPere Més Baix.

A prop d’aquest carrer, està enmarxa des del novembre una al-tra obra important a Ciutat Vella.Es tracta de la urbanització del

Triangle Comtal, una actuacióque s’està fent per fases per reduiral mínim les afectacions als veïns.Es tracta de la conversió en unnou espai de vianants del trian-gle en el qual conflueixen la ViaLaietana, i els carrers Comtal iMagdalenes.

El projecte té un cost de550.000 euros i preveu una mi-llora integral de tota aquesta

zona. Aquesta és una de les ac-tuacions que es desenvolupenamb el segell de distintiu “Con-tracte per Ciutat Vella”, en quèempreses del territori col·laborenen el finançament de les obres, enaquest cas l’hotel Ohla.

REFORMES INTEGRALSDurant les últimes setmaness’han posat en marxa diferentsobres a la ciutat que formen partdel Pla de Millora Integral de l’es-pai públic de Barcelona (PMI),que contempla actuacions de re-novació integral a 65 carrers i 13parcs fins al 2015. Es faran obresa tots els districtes que suposaranuna inversió total de prop de45,57 milions d’euros.

Aquest pla està pensat per mi-llorar l’accessibilitat, la il·lumi-nació, el paisatge urbà, el man-teniment o l’enjardinament delsbarris per aconseguir una rege-neració urbana. A més es treba-lla amb materials eficients per in-centivar l’estalvi energètic.

Més espais per als vianants» El Triangle Comtal i el carrer de Sant Pere Més Baix seran espais amb prioritat per als veïns

» Fins al 2015 es faran diverses actuacions en el marc del Pla de Millora Integral de l’espai públic

REDACCIÓ4També a la zonamés propera al port s’hi estanduent a terme diverses obres.Destaquen les del conjunt d’edi-ficis conegut com els Porxos d’enXifré o com les botigues delport, és a dir, l’entorn que envol-ta els carrers Llauder i ReinaCristina. L’Ajuntament ha co-mençat les obres amb les quals esremodelaran aquestes dues viesper transformar-les en una novazona de vianants.

La intervenció va començar amitjans de febrer i preveu un can-vi de paviments, instal·lació demobiliari urbà i plantació de nouverd urbà als carrers Llauder iReina Cristina. A més a més,s’eliminarà l’estacionament devehicles en tot l’entorn i es mo-dificaran els passos de vianants.Es tracta d’una intervenció inte-

gral que recuperarà la qualitatd’aquests espais emblemàtics dela ciutat, a tocar del Port Vell, quea més a més estan catalogats pa-trimonialment.

Amb aquesta actuació, el Dis-tricte de Ciutat Vella, en col·la-boració molt directa amb elspropietaris dels edificis d’aques-ta zona tan singular del barri deSant Pere, Santa Caterina i la Ri-bera, vol afavorir mitjançant unareforma urbana, la recuperaciódel dinamisme comercial quehavia tingut en el passat.

Aquesta és la primera fase delprojecte de millora d’aquestazona, en la qual posteriorment escrearà un nou espai obert i en-jardinat, amb una zona de jocs in-fantils, en l’espai d’aparcament devehicles en superfície al carrer delPas Sota Muralla.

Millores als Porxos d’en Xifré

El Triangle Comtal (a dalt), el carrer Sant Pere Més Baix, abans de la remodelació (a baix), i el carrer Reina Cristina (a la dreta). Fotos: Google Maps

Es remodelen espaisper donar prioritat

als vianants

RedaccióCIUTAT VELLA

Rehabilitació | Obres a 109 finques amb el Pla Dintres109 finques de Ciutat Vella s’estan remodelant o ja s’han rehabilitat gràcies alPla Dintres. Aquest projecte vol garantir unes condicions de vida dignes pels

veïns i actua en aquells edificis que es troben en estat deficient i en els que calgui millorar la seguretat i assegurar-ne les condicions d’habitabilitat.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 885 | líniaciutatvella.cat25 febrer 2014

| 6Opiniólíniaciutatvella.cat 25 febrer 2014

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@gaab75: Valencia: un padre reclama17.000 euros por no poder escolarizar en va-lenciano. Antentos los padres de Cataluña.#somescola.

@RaholaOficial: El Partit dels Socialistesde Catalunya (PSC) ha votat amb Rosa Díez(UPyD) contra Catalunya. Poden caure mésbaix? Difícil.

@LluisJBove: El sindicat #ManosLimpiasho arregla tot a través del tribunal de laSanta Inquisició Espanyola. #wertgonya.No hi ha res a fer!

Artur Mas ha demanat als em-presaris catalans que no es des-lliguin de la política i penso queés una forma subtil de demanar-los que no es posin en contra delprocés, que és el que ja han fet al-guns com José Manuel Lara(Grupo Planeta) i Josep Lluís Bo-net (Freixenet). És normal quela CEOE prengui posició respectea la possible independència deCatalunya i faci declaracions encontra, especulant que seria des-astrós per a Catalunya. Fins aquíres a dir, cadascú pot dir el que lisembli. Però el que és increïble ésfer afirmacions amb uns supò-sits que no tenen cap base.

El senyor Rosell diu: “La ma-joria de catalans no vol marxard’Espanya” i es queda tan am-ple! Però com es pot prendre lapart pel tot? És ben provable queuna part de catalans vulguin con-tinuar a Espanya, però dir la ma-joria, com ho sap? Està donantsuport, sense voler, al fet que esfaci d’una vegada la consulta iaixí hi haurà una resposta sensecap mena de dubte. A hores d’araés inútil preguntar als banquers iempresaris catalans quina és laseva posició, estan lligats demans i peus, amb l’espasa de Dà-mocles penjant sobre els seuscaps per la por al boicot espanyolals seus productes i serveis. Lapregunta s’ha de fer l’endemà dela consulta. Si guanya el sí, enspodem imaginar quina serà laresposta: “S’ha de respectar lavoluntat majoritària dels ciuta-dans de Catalunya, ens posemara mateix al servei d’aquest po-ble, per la millora i prosperitatdel país (i dels nostres negocis)”.Temps al temps.

4L’empresariatper Jordi Lleal

Algú es pot arribar a imaginaruna família catalanoparlantdesplaçada a viure, posem percas a Guadalajara, ni tan solsplantejar-se demanar al sis-tema públic d’ensenyamentuna escolarització personalit-zada per als seus fills en català?Només imaginar-s’ho ja es fadifícil, oi? Però si fem aquestesforç excepcional d’imagina-ció, el resultat es fa més clar quela llum d’un dia de juliol. L’evi-dència és tan absoluta que elsimple plantejament sona gro-tesc. Grotesc i patètic, perquèfins i tot una gran majoria decatalans pensaria que és unaabsurditat.

Aleshores, jo em demano: siaixò és tan absurd, com és queno ens ho sembla quan és a lainversa? Com és que la consti-tució reconeix i protegeix elsdrets dels castellanoparlants,no només als seus territorispropis, sinó a tot el territori del’Estat espanyol i no fa el ma-teix amb els dels parlants d’al-tres llengües pròpies dels seus

territoris respectius, ni tan solsdins dels seus territoris?

Amb la constitució a la mà,llegida com es vulgui llegir, uncatalanoparlant com jo té, perla simple desgràcia de ser ciu-tadà de l’Estat espanyol, menysdrets que qualsevol castellano-parlant fins i tot sense sortir decasa seva. Agradarà més oagradarà menys, però aquestaés la crua realitat que ningú potcontradir. Aquesta és una de lestres crues realitats per les qualsvaig votar NO a aquella consti-tució filla del franquisme i de lapor. La negació de la realitatnacional catalana, per unabanda, i la imposició d’un sis-tema polític medieval basat endrets de sang i semen, foren lesaltres dues raons del meu con-vençudíssim i militant NO.

Ara, tants anys desprésd’aquell NO contundent, emreconec expectant i il·lusionatdavant la possibilitat d’eme-tre, finalment, un contundentdoble SÍ per recuperar el paísi per guanyar el futur.

#Seguim#NiUnPasEnrere

Com si del joc de buscar les 7diferències entre dos dibuixos,aparentment iguals, es tractés,em vénen les ganes de jugar atrobar-les en perquè els cata-lans ens sentim diferents a lagent de la resta dels poblesd'Espanya, sense que això vul-gui dir ser millors sinó això, di-ferents, per molt que ens diguinque no pot ser, que és impossi-ble, que el motlle és el mateix icomú per a tots.

A part de la primera dife-rència, la llengua, que ja per sisola seria suficient per certifi-car-ho, s'ha de parlar forçosa-ment també de la nostra pròpiacultura, en algun cas totalmentenfrontada a les altres, i més ales determinades com a nacio-nals que qui no les té assumi-des així sembla que estigui enpecat.

S'ha de parlar, també forço-sament, de la nostra pròpiahistòria que des dels 800 hananat escrivint, a vegades amb laseva sang, els que han lluitatdefensant la nostra terra. Laque, en algun moment i fet, potcoincidir... I no gaires vegadesfavorablement, i si massa vega-des amb l'efecte d'opressió iimposició.

La llengua, la cultura i lahistòria, serien els trets bàsicsper argumentar el sentimentque, històricament al llarg delstemps, ens volen negar. Peròbé, fins a complir amb el repte

de trobar-ne 7 de diferències,prou sòlides, encara en falta-rien 4... I no ha estat massa di-fícil trobar-les.

Tenim una manera diferentde viure en societat, de viure lapolítica, de treballar, d'afrontarels problemes... de pensar. Lanostra capacitat en saber-seenfotre de nosaltres mateixos,i dels qui ens envolten, senseque això s'hagi de prendre coma insultant ni que provoqui capescarafall.

Ens regim per un innat ins-tint dialogant, potser massa itot, com a valor principal pernegociar el que es pretén tot ique, sovint, i en segons que,només ens ha servit per caureen l'engany i l'ensarronada.

La setena diferència podriaestar representada per uns queviuen d'Espanya i uns que viuenper a Espanya. Per als que tenenil·lusió per un incert projectenou i els que tan sols estan afer-rats a les restes d'un certamentcaduc.

Aquestes diferències noméses poden negar a través de lamalaltissa subordinació a laqual ens sotmet un poder esta-blert que hauria de començar aveure com, amb l'estupidesacòmplice d'altres, es va esmico-lant per la impotència per can-viar la cara per resultar mésseductora, per reinventar-seper poder acomodar la diversi-tat existent.

per Xavier Guarque

4Les set diferències 4Brams d’aseper Miquel Estruch

#UPyD

UniformidadPopulismoy Demagogia

publicitat 619 13 66 88amb el suport de:

líniaciutatvella.cat Dipòsit legal: B.43220-2010

Les cartes d’opinió es poden enviar a: [email protected] redacció:[email protected] publicitat: [email protected]ó: [email protected]

| 8Envia’ns les teves cartes d’opinió a: [email protected]íniaciutatvella.cat 25 febrer 2014

@junqueras: Tal dia com avui de 1799, elPiemont vota per decidir sobre la unió ambFrança o la independència. Això de lademocràcia ve de lluny.

@JordiMartiGrau: Fer costat a Rosa Díez,líder d’UPyD, és un error garrafal, inexpli-cable, trist. Del Partit dels Socialistes deCatalunya, però també del PSOE.

@joseprull: @jordi_canyas o és un cínic oha enfollit definitivament. Que es preguitil·la: ningú no aconseguirà trencar la con-vivència en aquest país.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

D’entrada, la taronja agra és un testpreciós per comprovar el grau d’ús, co-neixement del català i del país o arre-lament de la persona que en parla.Així, els periodistes de TV3 o els quefan gastronomia a Catalunya Ràdio,però també els gurmets més conegutsi fins i tot els o les especialistes en con-fitures i museus de dolços, parlen de“taronja amarga”.

Aquesta expressió gramaticalmentés segurament correcta, però no ésgens genuïna. Els qui coneixem aques-ta taronja –com en el meu cas, quehem fet de pagès, o n’hem cultivat, finsi tot en un cossi en una terrassa, o encultivem–, sempre n’hem dit taronjaagra. Podem dir que gairebé totes lescases de pagès tenien un tarongerd’aquesta mena, ja que les seves ru-goses taronges servien per a una fun-ció essencial, com és la de rentar elsbudells del porc quan es matava. Peraixò en algunes comarques valencia-nes se’n diu, també, “taronja de llavarbudells”. A la Catalunya Nord, encanvi, el seu nom és punxet.

La taronja agra té diversos usos ala cuina: al Pla de l’Estany se’n fa unaromàtic allioli, i aquí, així com en al-guns punts càlids de la Garrotxa i al’Empordà, se’n fa una amanida o bées confita en aigua i vinagre, per men-jar amanida com a acompanyamentdels llegums fregits. És, igualment, l’a-companyament ideal de plats d’aviram

i especialment l’ànec. L’ànec amb ta-ronja –Canard à l’orange– era ano-menat també (així apareix al Diccio-nari de gastronomia d’Alexandre Du-mas al s. XIX) à la bigarade, mot queen francès vol dir taronja agra. Biga-rade correspon a l’occità i català bi-garrada, que significa, a part de l’ac-cepció cromàtica, cosa rugosa i ambbonys, tal com ho és la taronja agra. Defet, el gran gurmet Platina, al Renai-xement, atribueix als catalans l’art decuinar l’aviram amb taronja. Els es-panyols varen dur la taronja agra o “deSevilla” a Amèrica. És molt popular enla cuina cubana (naranja agria) permarinar i amanir carn i, especial-ment, el porc.

Amb tot, l’ús actual més corrent ifamós internacionalment de la taron-ja agra és en forma de confitura. Peròla història d’aquest afortunat dolçsembla que es deu a una casualitat. Esva inventar durant el Barroc a Angla-terra i a Escòcia. D’ una banda, aaquest darrer país, a la localitat deDundee, hi va arribar un carrega-ment de “taronges de Sevilla”, que eracom es coneixien, i que eren agres –jasabem allò de “més fals que un durosevillano”–, i a un botiguer se li va acu-dir fer-ne confitura. La realitat és mésprosaica: un fabricant anomenat Kei-ller, en efecte, va començar a comer-cialitzar una marmelade Dundee oconfitura de taronja agra amb èxit.

4La catalana taronja agraper Jaume Fàbrega

Benvolguda, o no, Alicia Sánchez Ca-macho: Fins aquí hem arribat. Ja nopuc més. Ja s'ha dit massa. Ja s'ha fetmassa. Ja n'hi ha prou. Ets una filla in-tel·lectual del franquisme. Tothomho sap. Tu també. El PP va estar fun-dat per franquistes. Tothom ho sap. Tutambé. El PP està ple de gom a gom defills, nets, cosins, tiets o germans de fa-langistes, nostàlgics i simpatitzants del"movimiento". Tothom ho sap. Tutambé.

Gent que un cop mort el dictadores va transmutar automàticament endemòcrata i que s'ha subjectat a unaConstitució escrita amb l'alè pudentdels militars a la nuca. Una Constitu-ció que els va garantir no ser perse-guits pels seus nombrosos crims deguerra i de postguerra. Tothom hosap. Tu també. Gent que quan perdienels arguments cridaven allò de "usteda mí no me tiene que dar lecciones dedemocracia". Tócate lo que no suena.No es van conformar amb el fet d'ha-ver guanyat una guerra. Van voler re-primir, aniquilar, exterminar, esbor-rar del mapa tots aquells que no els ju-réssin fidelitat eterna.

I ara, tu, representant a Catalunyadels franquistes 2.0 tens els santsovaris de comparar els independen-tistes amb els etarres. I et quedes tanampla. I afirmes que us diem com heude viure la vostra vida. Vosaltres, queprivatitzeu amb el rosari i la creutots els úters aliens, que imposeu elcastellà a cop de Wert, que traieu lessenyeres dels edificis públics de Ba-lears, que tanqueu canals de televisiói emissores de ràdio, vosaltres afirmeuque us diem com heu de viure? El queet diré és com viviu: viviu de putamare des del 39. De puta mare! I us

queixeu? Vosaltres que heu fet i des-fet, que heu privatitzat empreses pú-bliques que després us han contractat,que heu enganxat amb cola perma-nent els tres poders de l'estat, que heurobat tot el que es pot robar, que vo-leu imposar l'amnèsia col·lectiva per-què és l'única manera que trobeuperquè els joves no sàpiguen la mer-da en la què vau ficar aquest país du-rant quaranta anys, vosaltres sou eldarrer reducte de democràcia? Nome jodas, Alicia!!!

I tu? Què has fet per a Catalunya?Què hem d'agrair-te? Què et devempels serveis prestats? Què et deu lacultura catalana? I l'esport? I l'eco-nomia? Què et devem? De veritat, di-gue-ho, si us plau! En què has millo-rat aquest país? Què has fet per a Ca-talunya? Quant has aportat a la lli-bertat dels catalans, als nostres drets,als nostres símbols? De quina mane-ra has prestigiat la nostra història?Quin milisegon has fet servir peraportar algun valor polític, filosòfic,ideològic o intel·lectual a aquesta so-cietat? Què et devem els catalans perla teva trajectòria parlamentària? Jat'ho dic jo: res. No et devem res.Zero. Nada. Nothing.

I ara ens dius etarres. Som terro-ristes. Abans hem estat nazis. Ara sometarres. I demà? Quants dolents usqueden per agafar com a metàfores?Quanta Història sabeu perquè la men-tida sobre la que edifiqueu la vostramanca d'arguments trobi noves for-mes de maldat per comparar-les ambel procés català?

Ja n'hi ha prou. Fins aquí hem ar-ribat. No teniu dignitat, ni vergonya.Sort que dueu data de caducitat a l'en-vàs. Comença el compte enrere.

4Ja no puc mésper Àlex Socies

4Per què no una pregunta única?per Octavi Despuig

Em costa entendre per què no s’aga-fa el millor de les dues preguntesplantejades per a la consulta. La cla-redat d’una única pregunta, i la clari-ficació de les tres opcions de respos-ta. I més, quan per saber si alguna deles opcions ha tret la meitat més unade les paperetes vàlides, res té a veu-re amb el nombre de preguntes.

Es podria fer amb una única pre-gunta clara, i les tres opcions de res-posta. L’autonòmica, la federal i la in-dependentista. Sabent que les dues pri-meres cedeixen les decisions a la vo-luntat majoritària de tota Espanya. Iquedant en la tercera, el poder de de-

cidir, en les nostres mans i en la ca-pacitat negociadora per entrar als di-ferents organismes dels quals volgu-éssim formar part, i que al mateixtemps, ens admetessin i ens volgues-sin reconèixer com a país independent.

Que tot està per fer i res és impos-sible. L’exclusió dels vots en blanc ésuna consideració personal, i és unaqüestió a deliberar. Per a mi, si se’ls in-clou, es desvirtua el sentit del seu votde cedir la decisió en mans de la ma-joria. Perquè si se’ls inclou, a qui mésperjudica és a l’opció més votada, pelfet de dificultar poder aconseguir lameitat més un dels vots.

febrer 2014

Ciutat Vella| 10


Els defensors dels drets delsimmigrants van fer abans-d’ahiruna demostració de força ambdiverses accions per fer visiblesles seves reclamacions. Cente-nars de persones es van tancardurant el matí en esglésies onvan seguir una jornada de dejunii després es van manifestar a laplaça Sant Jaume.

L’acte de protesta es feia percommemorar els 13 anys de lestancades i la vaga de fam quemilers d’immigrants van fer enesglésies de tot el país per pro-testar contra la Llei d’Estrange-ria. Convocats per la Federaciód’Associació de Veïns (FAVB),l’Associació Papers i Drets per aTothom, la plataforma Tan-quem els CIE i d’altres associa-cions, centenars de persones

van participar en les mobilitza-cions sota el lema Papers, tre-ball i dignitat per a tothom.

La jornada va començar ambla tancada i el dejuni entre les11h del matí i les 17h a trespunts de la ciutat: la parròquiade Sant Medir, a Sants, i a l’es-

glésia del Pi i a la plaça Sant Jau-me, a Ciutat Vella. A les 18h dela tarda, els protestants es vanreunir a la plaça Sant Jaume onva començar una manifestacióque, després de recórrer diver-sos carrers del districte, va arri-bar fins a la Plaça Catalunya.

Diversos manifestants a la plaça Sant Jaume. Foto: Twitter (PapersxTothom)

Manifestació per reclamarpapers i drets per als immigrants» Centenars de protestants es reuneixen a la plaça Sant Jaume»També fan tancades i dejuni a diverses esglésies de la ciutat

El judici pel cas de l’hotel del Palau ja ha començat

JUSTÍCIA4Ahir van seure albanc dels acusats, per primercop, Fèlix Millet i Jordi Montull.No ho van fer, però, per l’espo-li del Palau de la Música pel qualestan imputats, sinó per les pre-sumptes irregularitats en el pro-jecte de l’hotel que s’havia deconstruir a prop del Palau.

Pel projecte d’aquesta cons-trucció, que no es va arribar a ferrealitat, també estan imputatsels antics responsables d’Urba-nisme de l’Ajuntament de Bar-celona, entre els quals hi hal’extinent d’alcalde Ramon Gar-

cia-Bragado, l’exgerent d’Urba-nisme, Ramon Massaguer, l’ex-director jurídic d’aquesta regi-doria, Enric Lambies, i l’arqui-tecte Carles Díaz.

Tal com informen diversosmitjans, estava previst que ahirdeclaressin Millet i Montull, peròla jutge va decidir ajornar-hofins avui, i ahir simplement esvan tractar les qüestions prèvies.El fiscal demanarà penes de pre-só per als acusats, que podrienser de més de 10 anys per a Mi-llet i Montull i de més de 4 per aGarcia-Bragado i Massaguer.

CULTURA4El Macba es rein-venta amb la intenció de no per-dre la pista de la innovació i apro-par-se a nous públics. Per això,ha decidit canviar el model pro-ductiu i convertir-se en un cen-tre productor de coneixement.

“Un museu que no investigaes converteix en un gran magat-zem de coses”, va comentar Be-atriz Preciado, doctora en filo-sofia i directora del Programad'estudis independents del Mac-ba, durant la presentació de la

nova etapa del museu. Preciadoés una de les responsables delcanvi de rumb juntament ambValentín Roma, historiador i co-missari d'art en nombroses ex-posicions del museu des de l'any1997 i amb el director, BartomeuMarí, i el gerent del museu JoanAbellà. Els quatre han definit sislínies d'investigació crítica quemarcaran les actuacions del Mac-ba en els pròxims tres anys.

Segons va explicar Barto-meu Marí, l’actual "és un mo-

ment de reflexió en el marc d'unperíode que aprofitem per créi-xer, però també per implicar-nosamb la ciutat i amb el context ar-tístic que ens envolta, especial-ment al Raval". Per això, la novamanera de treballar busca vin-cular d'una altra manera els di-versos àmbits del museu per"mantenir l'excel·lència i con-nectar amb nous públics". Ho in-tentaran fer realitat amb novespropostes com ara esdeveni-ments nocturns, tallers i cursos.


Millet i Montull també seran jutjats per l’espoli del Palau. Foto: Arxiu

El Macba busca nous horitzons

Successos | Novetats en el Cas RavalEl veí que es va barallar amb Juan Andrés Benítez abans que fos reduït pels

Mossos d’Esquadra i morís posteriorment va declarar a la jutge, segons informen diversos mitjans, que els agents van donar diversos cops a Benítez,fins i tot amb porres. La jutge manté la imputació a 10 agents del cos policial.

11 | Ciutat Vella líniaciutatvella.cat25 febrer 2014

Barcelona dedicarà una plaça a Pepe Rubianes

HOMENATGE4El pròxim 1 demarç farà cinc anys de la mort del’actor Pepe Rubianes, el termi-ni mínim perquè l’Ajuntamentde Barcelona pugui donar elnom d’alguna personalitat tras-passada a un espai públic. La pe-tició ja es va fer tot just va mo-rir Rubianes, i va ser assumidaper l’anterior equip de govern deJordi Hereu.

Ara, l’alcalde Xavier Triasha confirmat que la iniciativatira endavant, i el passat 29 degener, en la Ponència del No-menclàtor, es va acordar reser-

var a l’actor galaico-català unade les quatre places projectadesen la reforma de l’avinguda Pa-ral·lel, la qual s’iniciarà a l’abrili es preveu acabar a mitjans del2015.

Amb tot, tampoc es descar-ta que se li acabi dedicant un es-pai a la Barceloneta, on vivaPepe Rubianes, malgrat que desdel consistori no se n’és moltpartidari perquè aquesta opcióallargaria el procés, ja ques’hauria de canviar el nom d’unespai ja existent o esperar a quèse’n construís un de nou.

Ja ha començat el compte enre-re. Barcelona es prepara per ce-lebrar una de les festes més tra-dicionals i participatives. Arribael Carnaval, que enguany co-mençarà demà passat, 27 de fe-brer, i acabarà dimecres que ve,5 de març. Uns dies en els qualsel districte de Ciutat Vella seràprotagonista destacat.

I és que el Born Centre Cul-tural, des d’on el Rei Carnestol-tes, enguany interpretat per l’ac-tor Jordi Martínez, emetrà el Banproclamant el seu regnat, es re-afirma com a plaça major de lafesta. Cal destacar també, di-vendres de Carnaval, la confe-rència Barcelona, ciutat de Car-nestoltes a càrrec de l’historiadorAlbert Garcia Espuche, recone-gut coneixedor del Born i de laseva funció com a plaça Major deBarcelona i com a marc històricde les festes de Carnaval. A més,durant tota la setmana al BornCentre Cultural es podrà visitarl'exposició fotogràfica Torna elCarnaval! amb imatges del fo-tògraf Pere Virgili.

La Cercavila del Rei Carnes-

toltes s'enriqueix enguany decreativitat artística amb nouspersonatges, actors, saltimban-quis i músics, i que seran refor-çats per un seguici d'entitats icol·lectius de tots els racons dela ciutat.

La Taronjada, la BatallaCampal de diumenge de Carna-val, serà el gran moment de lafesta. Amb l'arribada de la Cer-cavila del Rei Carnestoltes, da-

vant del Born Centre Cultural, iproveïts de globus i de confeti decolor taronja, personatges car-nestoltescs, entitats participantsi tots els barcelonins i les bar-celonines que ho vulguin podranviure el moment més divertit delCarnaval.

La festa s’acabarà dimecresque ve amb el tradicional Ente-rro de la Sardina al Parc de laCiutadella, també al districte.

Un moment del Carnaval de l’any passat. Foto: Pere Virgili

Arriba el Carnaval amb Ciutat Vella com a protagonista


febrer 2014

Comerç| 12


El comerç de proximitat català jacompta amb una nova llei d’ho-raris. El passat 12 de febrer el Par-lament va aprovar la llei d’hora-ris comercials amb els vots de CiU,ERC, ICV-EUiA i PSC, una nor-mativa que pretén “preservar elmodel comercial català” i “blin-dar-lo” davant les onades libera-litzadores provinents de Madrid.En aquest sentit, el canvi signifi-catiu és l’increment dels dies fes-tius d’obertura, que passen de 8a 10, seguint la recomanació delConsell de Garanties Estatutàries.

Des de la Confederació de Co-merç de Catalunya s’ha valoratmolt positivament aquesta novallei, ja que “regula la situaciócreada pel recurs d’inconstitu-cionalitat del Govern espanyol”,segons indica l’organització. Pelque fa a la Fundació BarcelonaComerç, l’aprovació d’aquestanova normativa suposa “un punti final al marc normatiu que ha de

regir el model comercial català”,tal com afirma a Línia Ciutat Ve-llaVicenç Gasca, president de lafundació, que es mostra satisfetde la fi de “la indefinició en laqual es movia el comerç català”.

DEFENSA DEL MODEL CATALÀAquesta norma va ser impulsa-da ara fa poc menys d’un any perpart de CiU i ERC, després queel govern de Madrid decidís re-córrer davant el Tribunal Cons-titucional (TC) un decret de laGeneralitat que regulava els ho-raris comercials, i que encara estroba en suspensió. El desem-bre, el Consell de Garanties varecomanar ampliar els festiusd’obertura a la nova legislacióper tal d’evitar la inconstitucio-nalitat de la norma. A canvi, elsgrups van decidir que aquestsdos dies els puguin determinarlliurement els ajuntaments decada municipi. A partir d’ara, leshores setmanals d’obertura aCatalunya seran 72, i els únicsestabliments exempts seran elsdels municipis turístics i els co-merços d’alimentació més petitsde 150 metres quadrats.

NEGUIT PELS GRANS CENTRESUn altre tema que preocupa es-pecialment els comerciants són lesampliacions de les grans superfí-cies comercials. En aquest sentit,la Fundació Barcelona Comerç esva reunir el passat dia 13 de febreramb el president de la Generali-tat, Artur Mas, i el conseller d’Em-presa i Ocupació, Felip Puig, perexpressar el seu “neguit” per lesinformacions que apunten a l’o-bertura de quatre nous centres co-mercials, dos a Barcelona –a la Sa-grera– i dos a la seva àrea me-tropolitana –l’outlet de Viladecansi un a Cerdanyola–.

Segons s’informa des de laFundació a aquesta publicació, elsdirigents es van mostrar “recep-tius” amb les demandes dels co-merciants i van afirmar el seucompromís per reduir el màximpossible l’ampliació de grans su-perfícies comercials al país.

Les ampliacions suposarienun nou sostre comercial que arri-baria als 300.000 metres qua-drats, el que segons la Fundacióequivaldria a uns 3.300 establi-ments i a una “pèrdua de la iden-titat del model comercial”.

Aquesta llei va ser impulsada el març de l’any passat. Foto: Parlament

Els botiguers, satisfets amb lanova llei d’horaris comercials

» El sector creu que es posa fi a la “indefinició” del marc legal comercial» La gran novetat serà l’ampliació dels festius d’obertura, de 8 a 10

Lleugera millora dels resultatsa l’últim trimestre de 2013

VENDES4 A poc a poc semblaque els resultats dels comerçosbarcelonins comencen a repun-tar. Això és el que es desprèn deles dades del quart trimestre del2013 de l’Indicador de Comerç deBarcelona (IcoB), elaborat perESADE per encàrrec de la Fun-dació Barcelona Comerç, i que re-alitza sondejos trimestrals a unamostra d’uns 500 establimentsdels principals eixos de la ciutat.

En concret, durant els úl-tims mesos de l’any passat la cai-guda de les vendes es va mode-rar un 5,3% respecte al mateixperíode del 2010. La facturacióglobal, en aquest sentit, va cau-re un 2,5% els darrers 3 mesos

del 2013, un descens menys pro-nunciat que el trimestre anterior,quan va caure un 5,9%.

“Aquests indicadors demos-tren que la caiguda de les vendess’està ralentitzant: són esperan-çadors”, indica a Línia Ciutat Ve-lla Vicenç Gasca, president de laFundació Barcelona Comerç. Toti així, Gasca reconeix que “no dei-xen de ser preocupants”.

Tanmateix, els comerciantssón optimistes de cara a aquestany, ja que aquests resultats fanintuir una millora durant el 2014.“Aquestes dades són un bonpunt de partida per a aquestany que tot just ara comencem”,afegeix Gasca.

Polèmica entre els floristes dela Rambla pels nous souvenirsNORMATIVA4De moment, no-més una parada ha començat avendre’ls i tres estan pensantfer-ho. Són els únics records noestrictament florals que podenvendre, des del novembre, els flo-ristes de la Rambla. Tenen lamarca d’una flor i han estat dis-senyats per l’escola d’art Massa-na. L’Ajuntament prohibeix lavenda de souvenirsque no siguinaquests, i ja ha multat algunes pa-rades que venen els típics recordsper als turistes.

La polèmica entre els floristesde la Rambla està servida. CarmeRomero, membre de l’Associacióde Floristes de la Rambla, és l’ú-

nica florista que, de moment,ha acceptat vendre aquests noussouvenirs, i destaca a Línia Ciu-tat Vella que “s’ha de fer unpensament per tal d’establir unamarca floral per a la Rambla”, iaquesta mesura en pot ser un pas.Una postura divergent a la d’al-tres membres del col·lectiu, quea diversos mitjans s’han mostraten contra dels nous records “im-posats” per l’Ajuntament.

Romero considera que elsfloristes de la Rambla no han deperdre la seva essència “venentaltres souvenirsbarats”, ja que “laflor és una cosa que es pot tre-ballar bé per al turista”.

F. Javier RodríguezCIUTAT VELLA

Ordenances | El Paral·lel, susceptible d’ordenació singularLa nova ordenança de terrasses que va entrar en vigor el passat 1 de gener contempla

quatre punts específics de la ciutat que podran desenvolupar ordenacions singulars. El districte de Ciutat Vella compta amb un d’aquests punts, el Paral·lel, un espai emblemàtic

que podrà adoptar canvis en la nova reglamentació gràcies a la seva situació a la ciutat.

13 |

Esportslíniaciutatvella.cat febrer 201425

L’Olympiacos grec va trencar laimbatibilitat del CN Atlètic-Bar-celoneta després de derrotar elsmariners per 10 gols a 11 a la pis-cina de Sant Sebastià, a la sise-na jornada de la fase preliminarde la Champions. Aquesta de-rrota suposa la segona a la com-petició del conjunt de Ciutat Ve-lla i davant del mateix rival, jaque a l’anada els grecs van de-rrotar els catalans per 9 gols a 8.

L’Atlètic-Barceloneta perd,d’aquesta manera, el lideratgedel grup A i cau a la tercera po-sició per darrere del Primorje idel Pro Recco. Els grecs de l’O-limpiacos, sorprenentment, no-més han aconseguit dues victò-ries a la competició, i totes dueshan estat contra el Barceloneta,un equip que el supera en punts.

Tot i el bon inici dels cata-lans a la sortida, a poc a poc elsgrecs es van començar a sentircòmodes a la piscina. El joc depossessions llargues en atac iuna sòlida defensa dels grecsconvivia amb les errades ofen-sives dels mariners. Tot i així, elmàxim anotador del partit vaser Gonzalo Echenique, amb 4gols. El CN Atlètic-Barcelonetacompta ara amb 10 punts, 3 vic-

tòries, un empat i dues derrotes.El pròxim partit de la Cham-pions pels homes de Chus Mar-tín tindrà lloc el 15 de març a lapiscina del Jug, quart classificat.

Aquest sotrac a la competi-ció europea contrasta amb l’es-pectacular paper del conjuntde Ciutat Vella a Divisió d’Ho-nor, on es manté líder indiscu-tible amb quinze victòries dequinze partits.

L’Atlètic-Barceloneta és ara tercer a la Champions. Foto: Arxiu

Segona derrota europea del Club Atlètic Barceloneta

» Els homes de Chus Martín cauen a casa contra l’Olympiacos (10-11)» A la lliga, però, es mantenen imbatuts amb quinze victòries

Barcelona, a punt per ser seu del Mundial de bàsquet

BÀSQUET4La ciutat de Barce-lona serà una de les cinc seus ofi-cials de la Copa del Món de Bàs-quet que enguany se celebrarà al’Estat del 30 d’agost al 14 de se-tembre. Per tal de començar a es-calfar motors i celebrar que Bar-celona torna a ser seu d’un esde-veniment esportiu mundial, s’hanposat en marxa tota una sèried’activitats a tota la ciutat.

El passat divendres 31 de ge-ner, una dotzena d’escoles de laciutat van ser obsequiades ambmaterial de bàsquet. Mitjançantaquesta donació, el consistorivol que els grans esdevenimentsdeixin un llegat social a la ciutat,en aquest cas en forma de ma-

terial a les escoles i amb la cele-bració d’activitats paral·leles.

Per altra banda, el passat dia3 de febrer va tenir lloc al Palaude la Música el sorteig de grupsdel Mundial. L’equip espanyol nova tenir gaire sort i va quedar en-quadrat en un difícil grup quecompartirà amb França, Sèrbia,el Brasil, Iran i Egipte. Tanma-teix, la selecció estatal no s’en-frontaria als EUA fins a la final.

A l’agost, el Palau Sant Jordiacollirà els quarts de final i se-mifinals del campionat mun-dial. Amb aquests actes la capi-tal catalana és la primera a as-sumir protagonisme en la grantrobada del bàsquet mundial.

Més de 15.000 corredorsinscrits a la Zurich Marató

ATLETISME4Fins ara, prop de15.000 corredors ja s’han inscrita la 35a edició de la Zurich Ma-rató de Barcelona, la quarta cur-sa d’aquestes característiquesmés important del continenteuropeu –per darrere de les ma-ratons de Londres, París i Ber-lín– i la que aplega més gent deles que es disputen a la ciutat.

La cita atlètica, que tindràlloc el pròxim diumenge dia 16de març, passarà pel districte deCiutat Vella. La cursa arribarà de

Sant Martí i passarà per davantdel parc de la Ciutadella, pujaràper Urquinaona i arribarà a pla-ça Catalunya, d’on descendiràper la Via Laietana pel Gòtic finsal passeig de Colom i el Paral·lel.

La xifra de participants man-té el ritme de l’edició anterior ides del 2008 s’ha duplicat elnombre de corredors. La com-petició comptarà amb 48 puntsd’animació amb música i ball acàrrec de diverses entitats cul-turals de la ciutat.

Creix la pràctica esportivaentre els infants i els joves

ESTUDI4Segons l’estudi d’hà-bits esportius entre infants i jo-ves de 6 a 18 anys, la pràctica es-portiva ha crescut un 9,2% res-pecte a l’any 2007, l’últim any delqual es tenen dades.

Durant la presentació d’a-quest estudi, la tinenta d’alcaldede Qualitat de Vida, Igualtat i Es-ports, Maite Fandos, va assen-yalar que “s’ha aconseguit recti-ficar la pèrdua de noies practi-cants a segon de batxillerat de-

tectada a l’enquesta de 2007”.Segons el document, un 76%de la població escolar practica es-port. Això situa Barcelona per so-bre de la mitjana de Catalunya,que és del 67,3%. Aquesta xifra,tanmateix, només és superadainternacionalment per Finlàndiai Austràlia, amb un 84% i un73%, respectivament. De l’estu-di també es desprèn que la trans-missió d’hàbits esportius en elnucli familiar és decisiva.


El Palau Sant Jordi acollirà les semifinals del Mundial. Foto: Arxiu

Futbol | Nova derrota del CF BarcelonetaEl CF Barceloneta va perdre abans-d’ahir a domicili contra l’Ibèria Club

Atlètic per 2 gols a 1. Els de Ciutat Vella ja arrosseguen una ratxa de 5 partits sense aconseguir la victòria i amb aquesta nova derrota cauen a la

quinzena posició de la classificació amb 18 punts, a les portes del descens.

| 14Agendalíniaciutatvella.cat 25 febrer 2014

DIMARTS 25 DE FEBRER18:30 Xerrada-recital Amics de la poesia del Casc

Antic. Col·loqui sobre l’Orfeó Català a càrrecdel poeta Joan Asbert, amb un posterior re-cital poètic obert a tothom presentat per Car-me Catà. / Centre cívic Pati Llimona.

DIJOUS 27 DE FEBRER19:00 La Fundació Andreu Nin i la biblioteca del

Gòtic organitzen un cicle de xerrades al vol-tant de la figura de l’escriptor George Orwell,amb motiu del trentè aniversari del títol dela seva gran novel·la 1984. / Biblioteca Gò-tic-Andreu Nin.

FINS AL 29 DE MARÇMatí-TardaArquitectures pintades és una reflexió

de Rosa Solano sobre l’ordre de les coses i l’es-tructuració de l’espai. A partir de fils, teixits,volums i materials propis de la construcció,Solano es planteja què significa construir i des-construir. / Fundació Setba.

FINS A L’1 DE MARÇMatí-Tarda The transit workers of Singapore. A

càrrec de Manu Valcarce, aquesta mostra fo-togràfica té la intenció d’entendre i documentarla veritable experiència dels “treballadors entrànsit”. / Centre cívic Pati Llimona.

DIJOUS 27 DE FEBRER18:00Granotes, gripaus i altres trifulgues són uns

contes explicats a càrrec de Cesc Serrat adre-çats a nens i nenes de més de 4 anys. Aques-tes històries fan referència a llocs i personatgeshistòrics catalans. / Biblioteca FrancescaBonnemaison.

DIMECRES 5 DE MARÇ18:00 Treure’s contes del barret és una sessió de

contes adreçada a nenes i nenes a partir de5 anys. L’entrada és lliure, però l’aforamentés limitat. / Biblioteca Gòtic-Andreu Nin.

DIUMENGE 9 DE MARÇ12:00 Partit de futbol entre el CF Barceloneta

i el Montornès al camp de Doctor Aiguader,en un partit corresponent a la 23a jornada delgrup 10 de Tercera catalana.

AGENDA MENSUAL E F E M È R I D E

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

[email protected]

26 de febrer de 1932El 26 de febrer de 1932 entrava en vigor la llei del divorci republicana. Aquesta llei va causar una gran controvèrsia entre el sector polític conservador de l’època. Fins al 1936, l’índex dedivorcis a l’Estat era de 165 per cada mil matrimonis.

Màgia visual en un espectacle en elqual els titelles a mida natural de l’e-lefant, l’ovella, el gall, la puça, el gati el cangur faran les delícies dels méspetits. Aquest espectacle permet des-envolupar diversos aspectes multi-disciplinaris. / Gran Teatre del Liceu.

La casa flotant al Gran Teatre del LiceuDj. 13 de març a les 10:45

Vicent Andrés Estellés és un dels poetesmés musicats en llengua catalana. Araes presenta un llibre-disc de poemes seusversionats per Albert Ortega Bertomeu./ Biblioteca Sant Pau-Santa Creu.

Partit de l’Atlètic-Barceloneta

El CN Atlètic-Barceloneta rep a casa elReal Canoe madrileny, en un partit co-rresponent a la dissetena jornada deDivisó d’Honor masculina. Els marinersintentaran seguir amb la seva ratxad’imbatibilitat. / Sant Sebastià.

Aquest cicle descriu la manera com l'ac-tual crisi econòmica i social està ac-centuant les desigualtats de gènere enels llocs de treball, però alhora visibi-litza que ja existeixen altres miradesi pràctiques per superar aquestes des-igualtats. / Biblioteca Francesca Bon-nemaison.

La crisi, mirades i alternatives en femeníDl. 10 de març a les 19:00

Dc. 29 de març a les 19:00

Estellés a cau d’orella:concert de BertomeuDm. 26 de febrer a les 19:00

| 16 líniaciutatvella.cat 25 febrer 2014 Pròxima edició: 25 de març

Liniaciutatvella 34

Documents

Transcript of Liniaciutatvella 34