redacció: liniavalles@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

edició cerdanyola · barberà · ripollet líniavallès

5 de maig de 2014 · Núm.13

Barberà pàg 10El municipi començaa teixir el seu propiConsell d’Infants

Cerdanyola pàg 9El govern català estudiarestituir el pediatredel CAP Canaletes

Comerç pàg 12Vint comerços de Barberàreben formació a París

Esports pàg 14La resolució del conflictepel PEM Guiera, més a prop

Comarca pàg 3Les pimes busquenfonts de finançamentmés enllà dels bancs

Cerdanyola pàg 9Chenoa omple de música la Festadel Roser de Maig

Cop de porta de la Generalitata l’arribada del tren a Ripollet

No es canviarà ni el traçat de la R3 ni es perllongarà el metro lleuger, però es farà un tramvia a la zona pàg 11

Combatent l’Alzheimer

pàg 4

La UAB descobreix una teràpia que reverteix la pèrdua de memòria

| 2 5 maig 2014líniavallès Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88líniavallès

5 3 | En Portada líniavallèsmaig 2014

L’actual situació econòmica haprovocat que les petites i mitja-nes empreses tinguin dificul-tats per aconseguir finançamentdels bancs. Per aquest motiu, elsempresaris del Vallès Occiden-tal han hagut de buscar altresmaneres de poder tirar endavanti això els ha portat a interessar-se pel sistema crowdlending.

Es tracta d’un sistema pionera Espanya basat en préstecs di-rectes d’inversors a empresesque crea una alternativa de fi-nançament i d’inversió a les tra-dicionals ofertes de les entitats fi-nanceres, pensada i adaptada a

les petites i mitjanes empresesdel país.

Així doncs, a través d’aquestsistema, les persones podenprestar diners a les empreses, ob-tenint atractives rendibilitats i, ala vegada, les empreses aconse-gueixen un finançament quecomplementi les seves necessi-tats, en condicions competitivesi fora del canal bancari habitual.

UN PROJECTE DE PIMECUna vegada vist els avantatgesque pot proporcionar als em-presaris, Pimec i la plataforma decrowdlending Arboribus hansignat un conveni de col·labora-ció per apropar als negocis va-llesans aquest innovador sistemade finançament.

El president de Pimec Vallès

Occidental, Francesc Elias, as-segura que “cal aprofitar totes lesalternatives al nostre abast permillorar les opcions i condicionsde finançament del teixit pro-ductiu”, afegint que el crow-dlending “està demostrant sermolt eficaç per canalitzar l’estalvii la inversió privada”.

Segons el cofundador d’Ar-boribus, Josep Nebot, “elimi-nant gran part dels costos del sis-tema bancari, els inversors po-den obtenir rendiments entre el6% i el 12%, amb comissions re-duïdes i transparents”. “La pla-taforma permet diversificar lesinversions distribuint-les en di-ferents empreses, de maneraque el risc que assumeixen els in-versors davant un impagamentes minimitza", conclou Nebot.

» Les pimes vallesanes busquen fonts de liquiditat alternatives a les tradicionals de les entitats bancàries» Pimec i Arboribus signen un conveni de col·laboració per impulsar el ‘crowdlending’ a la comarca

REDACCIÓ4El Govern centralha anunciat, recentment, la pu-blicació de l’avantprojecte dellei de foment del finançamentempresarial, en el qual es regu-la el crowdlending d’una ma-nera tan restringida que potafectar fins i tot la mateixa via-bilitat del model a Espanya.

Pimec i Arboribus valorenpositivament que es reforci elsector i se’l doti de la seguretatjurídica necessària per protegirl'inversor. No obstant això, con-sideren que “s’hauria de supri-mir o ampliar substancialment

l’apartat que limita el finança-ment que una empresa pot acon-seguir d’aquestes plataformes,així com els diners que un in-versor pot destinar a aquestesiniciatives”. A la resta d’Europa,aquest tipus de finançament re-presenta una alternativa realper a les petites i mitjanes em-preses. En aquest sentit, assen-yalen que “si aquest apartat noes rectifica, es produirà un greu-ge comparatiu amb la resta depaïsos i, un cop més, perdríemcompetitivitat davant de la res-ta d’estats del mercat comú”.

Contra la llei de foment delfinançament empresarial

Les empreses del Vallès Occidental disposaran d’una alternativa al finançament de les entitats bancàries: el ‘crowdlending’. Foto: Arxiu

Repensant el finançament

Pamela MartínezVALLÈS OCCIDENTAL

5 maig 2014

Comarca| 4

líniavallès

Els investigadors de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona(UAB) han aconseguit desen-volupar, per primera vegada,una teràpia gènica que reverteixla pèrdua de memòria en esta-dis inicials de ratolins models dela malaltia d’alzheimer.

La investigació, que prota-gonitza la portada de la revistaThe Journal of Neuroscience,revela que existeix un mecanis-me cel·lular implicat en la con-solidació de la memòria.

La teràpia plantejada pelsinvestigadors de l'Autònomaconsisteix en la injecció a l’hi-pocamp, una regió del cervellimportant pel processament dela memòria, d’un gen que pro-voca la producció d’una proteï-na bloquejada en els pacients

amb la malaltia. La proteïnarestituïda per la teràpia gènicapermet desencadenar els senyalsnecessaris per tal d’activar elsgens implicats en la consolida-ció de la memòria dels malalts allarg termini.

La malaltia d'Alzheimer és laprimera causa de demència i

malgrat que afecta prop de400.000 persones a Espanyaencara no hi ha un tractamentefectiu. Una de les raons és quees desconeixen tots els meca-nismes cel·lulars que causen al-teracions en la transmissió ner-viosa i la pèrdua de memòria enles etapes inicials de la malaltia.

Una nova teràpia reverteix la pèrdua de memòria. Foto: Arxiu

La UAB fa un pas de gegant en la lluita contra l’alzheimer

» Descobreixen una teràpia que reverteix la pèrdua de memòria» Es tracta d’injectar als pacients un gen a l’hipocamp

150.000 viatgers de Ripollet iCerdanyola usen el bus exprés

TRANSPORTS4Els serveis d’au-tobusos exprés que uneixen Cer-danyola i Ripollet amb Barcelo-na han augmentat el nombred’usuaris en un 27% i un 18%respectivament, que es tradueixen prop de 150.000 viatgers.

El director general de Trans-ports, Pere Pedrosa, fa una va-loració molt positiva del serveii remarca que els passatgersvaloren, sobretot, “la velocitatdel servei, la freqüència de bu-sos en hores punta i la connexióamb altres transports públicscom el Metro i el servei de ro-

dalies de Renfe”. Per tot plegat,segons Pedrosa, el bus ex-prés.cat estaria “agafant de-manda nova”, que sortiria delvehicle privat, contribuint a ladescongestió de les carreteres.

Les sis línies de bus exprésde Catalunya han transportat untotal d’1.742.614 viatgers du-rant l’últim any. Enguany tam-bé s’han posat en servei les líniesexprés de Barcelona-Vilafranca(febrer) i la que connecta Ta-rragona amb El Vendrell (març).A finals d’abril entrarà en serveila Tarragona-Valls.

La comarca aposta per unasegona reindustrialització

COMARCA4Els principals a-gents territorials del Vallès Oc-cidental (ajuntaments, patro-nals, sindicats, cambres de co-merç i universitats) han signatla declaració Cap a la SegonaReindustrialització del VallèsOccidental, on es recullen un se-guit d’accions necessàries per es-tablir unes condicions objectivesde reindustrialització del terri-tori, fonamental per a una sor-tida de la crisi. Es tracta d’unconsens, sense precedents, ambuna complicitat clara per crearuna indústria forta, competiti-

va, de coneixement, amb màd’obra qualificada i empresescompetitives.

Els signants aposten per im-pulsar la indústria com a modeldel creixement econòmic, da-vant la progressiva davallada delteixit industrial d'aquest terri-tori, la situació de deterioramentsocial que s’està produint, lacaiguda constant de la capacitatproductiva i l’augment de l’atur.

Des del 2009 el Vallès Occi-dental ha perdut 28.194 llocs detreball i s’han destruït 1.470centres de treball industrial.

CiU vol campanyes contra el ciberassetjament

EDUCACIÓ4CiU vol que totesles regions facin campanyes percombatre el ciberassetjament.Per aquest motiu demana a laComissió d’Igualtat que es des-tinin recursos a educar el pro-fessorat sobre l’ús i riscos de lesxarxes socials. A més, els con-vergents demanen que s'incloguila situació dels adolescents coma víctimes directes en totes les re-gulacions dels textos legals exis-tents sobre violència masclista.

Amb l'expansió d'Internethan aparegut noves formes deviolència i assetjament. “Els ado-lescents no perceben el perill d'a-quest tipus de comportamentsabusius, fins que ja s’ha arribata punt d’extrema gravetat i peraixò és fonamental una tasca pe-dagògica en l'educació dels nensen l'ús de les noves tecnolo-gies”, asseguren fonts de Con-vergència i Unió. Els perills sónreals i cal combatre’ls.

Medi Ambient | Front comú per arranjar el riu RipollEls municipis de Sabadell, Castellar, Ripollet, Barberà i Montcada s’uneixen amb el

Consorci de Turisme del Vallès Occidental per impulsar obres de millora i arranjament dels camins de l’entorn del riu Ripoll. L’objectiu és millorar les infraestructures

turístiques per generar un entorn territorial basat en la qualitat de l’oferta.

RedaccióCERDANYOLA

5 | 5 maig 2014 líniavallèsPer a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88

| 6Opiniólíniavallès 5 maig 2014

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

líniavalles Dipòsit legal: BP 12316-2013

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Vallès no comparteix necessàriament les opinions que els firmants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniavalles@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@adriduartebcn: Tito, gràcies per tot elque has donat al Barça. La teva lluita ha deser un exemple de vida per a tothom. Des-cansa en pau. #TitoEtern

@silviacasola: No hi ha cap altre país almón que en un dia laborable ompli els car-rers de gent que es regala llibres i roses.Sant Jordi, un dia màgic!

@arturpiquet: Ha mort Gabriel GarcíaMárquez, un dels escriptors que més m'hafascinat. La cultura perd una gran figura.Descansi en pau.

En una entrevista amb en JosepCuní, a 8TV, l’expresident JoséMontilla parlà de les peculiari-tats de Catalunya i els catalansrespecte a Espanya. “Propi oprivatiu d’una persona o cosa”,aquesta definició és per a miprou entenedora de quina és laposició de qui l’aplica en el seudiscurs, que és la de compararuna persona o cosa respecte a laprincipal.

Catalunya i els catalans sónpeculiars dins de la normalitatespanyola, ergo dins de la glo-balitat espanyola som una mi-noria peculiar. Vet aquí, que jono m’hi conformo amb aquestavisió de les diversitats. Jo sóc joper mi mateix, i sóc diferent i nopeculiar respecte als espanyols,francesos, americans, japone-sos i qualsevol altre poble delmón. Ni més ni menys que ells,no són peculiars respecte a mi.Els espanyols són peculiars res-pecte als italians, als alemanys,els australians i a qualsevol altrepoble, tingui o no estat? Esticequivocat?

En tot cas, tots som diferentsels uns dels altres en pla iguali-tari i no ens definirem nosaltresrespecte als altres o de l’estàn-dard que algú hagi proclamatperquè és un signe de submis-sió, molt subtil si es vol enten-dre així, però real.

Cada persona és qui és perella mateixa, cadascú té la sevaespecificitat i per a què no esmolesti ningú, es pot afegir allòque es diu de: No som ni mi-llors ni pitjors, som diferents, oés que potser només són “pecu-liars” els pobles que no tenenestat?

4Peculiaritatsper Jordi Lleal

Hi ha un sentiment generalitzatque ens posa en estat d’alerta,quan els partits i la política parlende diàleg i trobar una solució,perquè després de les continua-des estafes a la democràcia quehem patit no ens empassem queels polítics ens trauran les casta-nyes del foc. Atès que no voleusentir a parlar que al final ens tor-nin a trair, intentaré ser positiu.

Hi ha dues maneres d’afron-tar l’esclat previsible de l’actualsistema de partits. La primerafóra formar un nou front unitarien contra de la corrupció i enfavor de la democràcia i els dretsnacionals. Una eina que denunciïla ferum de l’ensarronada ques’albira. Això ja va passar fa moltde temps. Construir un Neo-Re-agrupament o una Solidaritat 2.0per a fer què? Per acabar trobant-nos amb el nou partit ple de sub-marins del status quo? A mi m’en-tra una mandra digna de senadorautonòmic en sessió plenària.

Quan dic que caldrà fer polí-tica em refereixo a encetar la for-mulació de propostes que mi-llorin la vida dels ciutadans. M’a-gradaria ajudar a bastir una novaperspectiva moderna, democrà-tica, racional, nova i valenta queidentifiqués els problemes que

tenim i en cerqués respostes i so-lucions eficients. Que ajudin asortir de la trampa que ens haparat el sistema.

Però ara que no els agafi unatac de jo-ja-ho-deiaals antisis-tema de passamuntanyes i fi-nançament truculent, ni a lesmonges visionàries, ni als pelutsde sandàlies pro-palestines. Caldesmuntar el sistema tal com ésperquè si no tinc la sensació quela gent del mig, les persones quesempre acabem pagant el comp-te, veurem canviar el pèndol dela història de les grapes dels oli-garques a les mans d’una ex-trema esquerra, dogmàtica,antiga, manipulada i amb massaànims de revenja. I aquestapel·lícula ja la varem veu- re l’es-tiu del 36 i em nego a cedir-los elmonopoli de la regeneració.

Em direu si proposo una so-lució de dretes? I jo contestaréque no sigueu innocents. No diréel que diuen des del nou fei-xisme, perquè ja ho deia l’anticfeixisme, que no hi ha dretes niesquerres. I tant que hi ha dreta iesquerra, el problema es quequan els del mig mirem amuntveiem que ens manen i ensroben l’erari públic tant els dedretes com els d’esquerres.

#AdéuGabo#TitoEtern

4Un partit polític?per Carles Savalls

#SantJordi

Si amb la recuperació dels ajun-taments democràtics es vantransformar les capçaleres del’antiga premsa del Movimientoen butlletins municipals i es vaviure el naixement de noves pu-blicacions locals, de seguida esvan anar afegint emissores mu-nicipals i, més tard, canals de te-levisió. La generalització d’internetobrí un quart canal –els portalsweb– que van anar incorporantels continguts dels mitjans de co-municació municipals, i donàpas a la creació de redaccions iempreses multimèdia públiques.

En aquests darrers anys, tantper la crisi financera dels ajunta-ments que s’ha endut per davantla major part de la televisió localpública i que ha provocat la dràs-tica reducció de professionals demoltes emissores de ràdio, comper les possibilitats que ofereixenles TIC d’oferir canals d’informa-ció i interacció entre ciutadania iinstitucions, el sector de la comu-nicació pública de proximitat(ajuntaments, consells comar-cals…) ha de fer un esforç continuper oferir noves eines a la xarxaamb el menor cost possible. Iunes eines de comunicació quesiguin atractives i d’autèntic ser-vei públic. Per tant, conceptescom interacció, horitzontalitat enla comunicació i transparènciaen les dades, són claus en la co-municació institucional davantd’una ciutadania crítica i exigentamb les administracions públi-ques i els seus governants.

El recent seminari organit-zat al Citilab de Cornellà per l’as-sociació Comunicació Pública,Trending Topics en comunica-ció pública, ha servit per analit-zar casos d’èxit de comunicacióa la xarxa, des de WhatsApp aInstagram, i també per presen-tar experiències que estrenyenels vincles entre els contingutstelevisius i l’educació, com el tre-ball fet per la Fundació Bofillamb el programa Tot un món deTV3, gràcies a la plataformacol·laborativa catalana MyDo-cumenta. Un exemple de com espot oferir a la xarxa una eina pe-dagògica de gran utilitat sobre lanova immigració a Catalunya.Un tema d’especial rellevànciaper l’estratègic paper que juguenles escoles de formar les novesgeneracions amb l’objectiu deconsolidar tantes procedènciesculturals, lingüístiques i socialsen un sol poble, en un país di-vers però compartit per tothom.

Tot un exemple de la inci-dència social que poden assolirels continguts de servei públicaudiovisuals de qualitat, que vamés enllà de l’impacte en l’au-diència en el moment de la sevaemissió. Una incidència que arapot créixer gràcies a unes xarxessocials on el contingut audiovi-sual és el protagonista del tempsdedicat pels seus milions d’usua-ris en les seves converses, co-mentaris, comparticions i in-teraccions de tota mena. I això vaa més.

per Daniel Condeminas

4Del butlletí municipal a l’app

7 | Envia’ns les teves cartes a: opinio@comunicacio21.com líniavallès5 maig 2014

4La maternitat subrogada

Opinió en 140 caràcters

@munillacope: Guardiola en rueda deprensa en alemán, español, inglés y catalán,y traduciéndose a sí mismo. Y porque no lehan preguntado en italiano.

@lacruillacat: Si la Chacón utilitza la mortde García Márquez per fer nacionalisme espanyol, imagineu-vos quan peti el VargasLlosa.

@cristina_pardo: Viendo la actualidadpolítica y siendo mujer y española, hoy po-dría firmar en Sant Jordi algo más que li-bros y luego decir que no sabía nada.

Un diari obert

La sentència del Tribunal Suprem (TS)247/2014, del 6 de febrer, ha obert el de-bat en torn la qüestió de la maternitatsubrogada o gestació per substitució.

L’Article 10.1 de la Llei 14/2006, so-bre tècniques de reproducció humana as-sistida (LTRHA) ens dóna una definicióde gestació per substitució entesa com unfenomen social: “contracte a través delqual es convé la gestació, amb o sensepreu, a càrrec d’una dona que renunciaa la filiació materna en favor del con-tractant o d’un tercer”. Al mateix temps,és aquest article, juntament amb altrespreceptes del Codi Civil, el que declara lanul·litat d’aquest tipus de contractes i, pertant, prohibeix la gestació per substitu-ció a l’Estat Espanyol en tots els supòsits(incloent-hi els matrimonis homosexu-als o heterosexuals).

Acudint al camp del dret comparat,trobem diferents països on la gestació persubstitució està permesa: Ucraïna, Rús-sia, Índia, Pakistan o Califòrnia. D’altres,com Bèlgica o Holanda, la toleren. I a Ale-manya, Àustria, França, Itàlia o Suïssatambé està, com aquí, prohibida.

És, precisament, aquesta disparitatd’ordenaments jurídics la que provoca laqüestió sobre la possible o no inscripcióal Registre Civil espanyol de la filiació delsnens nascuts a través d’una gestacióper substitució en països on està reco-neguda legalment aquesta pràctica. I ésen aquest controvertit punt on, a falta delegislació suficient, el TS ha declarat, enla citada sentència, que s’ha de denegarla inscripció de la filiació.

La divergència d’opinions i posturesés tan àmplia que costaria arribar a unconsens i a un criteri que acontentés a tot-hom. Si bé és cert que l’interès superiordel menor s’hauria de preponderar enaquests casos, la confrontació d’aquestamb la dignitat moral de la dona gestanti la no mercantilització de la gestació i lafiliació és més forta fins al punt queaquesta última ha de prevaldre, tal i com

al·lega el TS. I el que tampoc podem per-metre és un foment del denominat “tu-risme reproductiu”.

No obstant això, una cosa és clara: s’hade legislar la qüestió de la inscripció de lafiliació perquè encara que el TS s’hagi pro-nunciat en contra, què succeeix amb elsmenors ja inscrits? Quina seguretat jurí-dica tenen les inscripcions realitzades? ElTS no s’ha pronunciat sobre aquestesqüestions i ha deixat la porta oberta, fetque comporta una gran incertesa.

Personalment, sóc partidària d’unaregulació restrictiva d’aquestes inscrip-cions; establint un numerus clausus, ésa dir, una sèrie de supòsits taxatius on espermeti la inscripció de la filiació de fillsprovinents de gestació per substitució.Aquesta s’hauria de permetre sempre iquan es reuneixin una sèrie de garantiesi requisits legals, com per exemple l’ex-pedició de certificat de filiació reconegutpels tribunals al país on s’ha dut a termeo la renúncia de la mare gestant, així comdades suficients d’aquesta mare per res-pondre a l’eventual dret del menor a ac-cedir a la seva identitat biològica. Aixòcomportaria l’exclusió de països onaquesta pràctica no reuneix cap tipus degaranties, com l’Índia o el Pakistan on ac-tualment no s’expedeix cap tipus de do-cument.

Tot i que encara no hi ha una regu-lació, el Tribunal Suprem ofereix solu-cions a aquesta circumstància. L’acció dereclamació de la filiació o l’adopció sóndues vies viables per a legalitzar la si-tuació en la qual es poden trobar aques-tes famílies. Però, un altre candent de-bat sobre un possible frau de llei en elprocediment d’adopció queda al desco-bert, ja que aquesta seria una maneramolt més senzilla i menys estricta, quela convencional, per a adoptar menors.Així doncs, caldrà seguir treballant enaquesta matèria fins a obtenir la regulacióque pugui resultar més avantatjosa peral màxim nombre de persones possible.

per Anna-Clara Martínez

El primer que haurien de fer els parti-daris de la tercera via, si volen fer un ve-ritable servei a Catalunya, seria frenarles lleis piconadores que imposa el go-vern espanyol a casa nostra, i que des-sagnen Catalunya.

Els partidaris de la tercera via, si dedebò estimen Catalunya, haurien deprocurar moure cel i terra, per tal de ferpossible que no s’apliquessin a casa nos-tra unes lleis espanyolitzadores i anti-socials com la llei Wert, la llei de la re-forma de la justícia, la llei d’Unitat deMercat o la llei que pretén martiritzar

els petits i mitjans ajuntaments. Els par-tidaris de la tercera via, si realment vo-len que Catalunya millori, haurien d’in-tentar aturar el gravíssim procés de mi-norització accelerada de la nostra esti-mada llengua catalana.

Els partidaris de la tercera via, si re-alment volen que s’acabin les mortifi-cacions i injustícies (socials i fiscals) con-tra la nostra estimada nació catalana,haurien de pressionar amb força el go-vern espanyol, per tal de fer possible quela consulta del 9 de novembre fos unarealitat.

Llegeixo que Societat Civil Catalana, lanova plataforma del dependentisme, haanunciat, entre els seus actes per alspròxims mesos, un a Tarragona per alproper Onze de Setembre. He de dirque em sembla molt, però, molt cohe-rent. Només discrepo de l'hora escolli-da, les 18:08: els pertocaria de pledret fer-ho a les 17:14 hores, si fos pos-sible, davant una efígie del duc de Ber-wick. Per què, us preguntareu, si aques-ta és la data que commemorem els ca-talans que tenim com a referència pri-mera el nostre país?

Molt senzill: perquè el 1714 va néi-xer l'Espanya en la qual ells creuen avuii va morir (després de segles de pressióenvers la centralització) la de constitu-ció composta que nosaltres podríem ac-ceptar. La sort de la Guerra de Succes-sió va marcar profundament la històriade l'espai polític peninsular. De l'ante-rior dispersió de la sobirania, compar-tida entre el monarca i les diversitats co-munitats polítiques, es passà a unaconcentració absoluta del poder enmans dels Borbons, tot aplicant unmodel polític arcaic en gairebé tots elsordres que faria fallida dècades més tarda la França revolucionària.

Coincidint amb el 1808, que vol

celebrar Societat Civil Catalana, quan ca-talans i espanyols van compartir l'ob-jectiu comú de fer fora de casa el tradi-cional enemic francès, sobretot el 1812,s'inicià el desplegament del liberalismea Espanya, dificultós per la pervivènciade la voluntat absolutista del monarcai de molts dels seus partidaris.

Liberalisme fallit traduït en un règimsempre corrupte i a mercè del poder mi-litar que no es va completar plenamenten una democràcia amb tots els ets i utsfins al 1931 (i encara parcialment per lamanca del vot femení) i amb la curtís-sima durada que tots sabem.

Quan, doncs, la sobirania passà demans del monarca al poble espanyol (laque ara ens invoquen cada dia per ne-gar-nos votar) ho va fer en virtut d'unaconcentració que s'havia produït, asang i foc, per obra i gràcia de Felip V.Sense ell no sabem com s'hauria produïtaquest trànsit entre les velles estructu-res de sobirania anteriors al 1714 i el nouEstat espanyol.

El primer Borbó, doncs, va fer unapassa inicial i imprescindible en laconstrucció de la sobirania que ara in-voquen els enemics de la plena sobira-nia de Catalunya. Seria normal que hocelebressin.

per Joan Granollacs

4L’única que hauríem acceptat

per Josep M. Loste

4Als de la tercera via

5 maig 2014

Cerdanyola| 8

líniavallès

Els cerdanyolencs viuen unamitjana de 83,37 anys, un mésque al 2009. Així ho reflecteixl’informe d’indicadors de Cer-danyola del Vallès, realitzat perla secció d’Informació i Anàlisien Salut Pública de la Diputacióde Barcelona. Per sexes, els ho-mes del municipi viuen gairebéfins als 80 anys, mentre que lesdones arriben fins als 86.

D’aquest informe es desprènque, l’any 2012, Cerdanyola vaexperimentar una variació ne-gativa del 0,6% respecte a l’anyanterior sobre la població resi-dent, amb un total de 57.892 ha-bitants (49,3% homes i 50,7%dones). A la província de Bar-celona aquesta variació va serdel 0,4%. La població cerdan-

yolenca de més de 65 anys re-presenta el 14,6% del total delsciutadans i el grup més repre-sentatiu, tant en homes com endones, és el que compren l’edatentre els 35 i els 39 anys.

PRINCIPALS CAUSES DE MORTSegons l’estudi, durant el perí-ode 2010-2011, les principalscauses de defunció en homesvan ser el tumor maligne detràquea, bronquis i pulmó, ma-lalties isquèmiques del cor i res-ta de malalties respiratòries. Enel cas de les dones la principalcausa de mort van ser les ma-lalties isquèmiques del cor, de-mència senil, vascular i demèn-cia no especificada i resta de ma-lalties del cor.

DISMINUEIX LA NATALITATNo tot són notícies positives. Du-rant l’any 2011 van néixer propde 9 infants vius per cada 1.000

habitants amb un total de 491nadons. Això suposa una varia-ció negativa del 12,2% respecteal 2010.

La majoria de naixementsvan ser en dones de 30 a 34 anys(38,9% dels naixements) i de 35a 39 anys (31,8% dels naixe-ments). El nombre mitjà de fillsper dona, també conegut com aíndex sintètic de fecunditat, vaser de l’1,1. Una dada preocu-pant, ja que per garantir la re-novació de la població aquest ín-dex ha de ser de 2,1 o superior.L’edat mitjana de maternitatl’any 2011 fou de 32,9 anys.

Un dels motius que pot ex-plicar el descens de la natalitatés que, a causa de la crisi eco-nòmica que viu el país, el 12,6%de la població empadronada a laciutat el 2012 era de nacionali-tat estrangera. En canvi, l’any2009 aquest percentatge eradel 13,1%.

L’esperança de vida dels ciutadans de Cerdanyola és de 83 anys. Foto: Arxiu

L’esperança de vida delscerdanyolencs és de 83 anys

» Els homes viuen fins als 80 anys, mentre que les dones arriben als 86» El nombre de naixements a la ciutat es redueix en un 12,2%

Continua l’aposta per laXarxa de Ciutats de la Ciència

CIÈNCIA4L’alcaldessa de Cer-danyola, Carme Carmona, i elregidor de Promoció Econòmi-ca, Francisco Ortiz, volen que elmunicipi continuï formant partd’Innpulso, la Xarxa de Ciutatsde la Ciència i Innovació. Així lihan comunicat a la secretàriad’Estat d’Investigació i Desen-volupament, Carmen Vela, queha visitat la ciutat per conèixerde primera mà els projectesI+D+I que s’estan portant aterme.

Carmona i Ortiz destaquenl’esforç local per potenciar el co-

neixement i les infraestructuresinnovadores científiques, tec-nològiques i socials, propiciantel canvi cap a un model econò-mic sostenible.

Cerdanyola va ser una deles ciutats fundadores de la xar-xa Innpulso, l’any 2011. El ple-nari de constitució de la xarxa esva celebrar a Barcelona amb laparticipació dels 30 primersajuntaments que comptavenamb el distintiu 'Ciutat de laCiència i la Innovació', atorgatpel Ministeri de Ciència i Inno-vació.

Comencen les obres del noucol·lector a Cerdanyola 2000INFRAESTRUCTURES4Els tre-balls de construcció del noucol·lector al barri de Cerdanyo-la 2.000 ja han començat.Aquesta infraestructura solu-cionarà els problemes que esprodueixen al barri de Cerdan-yola 2.000 quan es produeixenfortes pluges. L’empresa adju-dicatària de les obres és Aqua-logy Infrastructures.

Fins ara, l’empresa Aqua-logy ha fet la fase prèvia de lesobres, consistents en la pros-

pecció i coneixement del subsòlper on transcorrerà el col·lector.

Les obres provocaran alte-racions temporals esporàdiquesen la mobilitat de la ciutat en elstrams afectats pel recorregutdel col·lector. Els carrers on es-tan previstes actuacions sónSanta Anna, La Clota, Avingudade Roma i Avinguda d’Espanya.

La Plataforma Cerdanyola2000 ha mostrat la seva indig-nació pel retard en l’execució deles obres.

Societat | Nou punt de venda SarbusDes de la setmana passada els cerdanyolencs poden comprar els abonaments

S1, S2 i T10 de Sarbus a l’estanc situat a l’avinguda Primavera número 16.L’empresa Moventis va decidir posar un punt de venda oficial de bitllets a

Cerdanyola a causa de la gran demanda que tenen al municipi.

RedaccióCERDANYOLA

9 | Cerdanyola líniavallès5 maig 2014

La Generalitat estudiarà restituirel cinquè pediatre del CAP Ca-naletes. Així ho va decidir elParlament de Catalunya des-prés que PSC i ICV-EUiA pre-sentessin dues propostes de re-solució en aquest sentit.

Aquesta petició es produeixdesprés que el passat setembreel Govern retallés de cinc a qua-tre el nombre de pediatres del’ambulatori cerdanyolenc. L’a-cord porta implícit el manteni-ment d’un diàleg amb el governlocal i la ciutadania a través delConsell Municipal de Salut deCerdanyola.

La diputada del PSC, Mont-serrat Capdevila, ha recordatque “segons l’Institut Català dela Salut la reducció d’aquest pe-diatre es basava en la ràtio de po-blació atesa i que no afectaria elservei, però ni els veïns ni els pro-fessionals del centre ni l’Ajun-tament comparteixen que aques-ta retallada tingui efectes en l’a-

tenció als pacients del centre desalut”.

Des d’ICV-EUiA s’han mos-trat molt satisfets per la impor-tància que té la participació ciu-tadana en la presa de decisionsque ha dut a aquesta resolució i,per tant, “s’espera un canvi derumb en les polítiques de la Ge-neralitat, com no podia ser d’al-tra manera, i més després que alCAP de Serraparera s'hagi eli-minat un metge de medicinageneral, un pediatre, quatre in-

fermeres i tres administratiusd'atenció a l'usuari”. A partird'aquesta resolució, el Grup Par-lamentari d'ICV-EUiA vol pro-piciar una resposta de la Gene-ralitat en relació amb les de-mandes que es facin des delConsell de Salut de la ciutat.

L’alcaldessa de Cerdanyola,Carme Carmona, remarca que elfet que s’estudiï la situació “és unpas important, perquè la de-manda pediàtrica s’ha incre-mentat en un 30% a la ciutat”.

CAP Canaletas-Fontetes. Foto: Google Maps

» La decisió s’ha pres després que PSC i ICV-EUiA presentessin unaproposta de resolució en aquest sentit al Parlament de Catalunya

El MAC, escenari del DiaInternacional de la Dansa

CULTURA4El Museu d’Art deCerdanyola (MAC) es va con-vertir, dimarts passat, en l’es-cenari del Dia Internacional dela Dansa.

La ballarina Anna Rubiola iel músic Oriol Roca van ser elsencarregats de combinar el dià-leg amb el moviment i l’espai através de La Tomba dei Gigan-ti, una performance que va enamorar tot el públic congre-gat al Museu.

Segons Oriol Roca, “la mú-sica enregistrada en aquest discevoca una època passada, on elmón era encara un lloc desha-bitat, on els sons eren sempre

nous i ningú els havia sentitmai abans, on algú es va adonarque combinant-los en sortiaquelcom de nou: la música, i queels seus poders podien arribar afer moure les persones. Desprésd'una vida viscuda intensament,aquest algú torna amb els seusper compartir allò que ha vist iha après”.

Aquest projecte va sorgirl'any 2010 quan el músic OriolRoca proposa a la ballarinaAnna Rubirola reinterpretar eldisc La Tomba dei Giganti. Desde llavors han presentat la per-formance a festivals com MIAUo BOUESIA, entre altres.

Més de 4.000 persones són ateses pel Club de la Feina

Chenoa omple de música la Festa del Roser de Maig

CONCERT4Un any més la festadel Roser de Maig ha omplert degresca els carrers i places de laciutat.

Entre els actes més destacatses troba el concert en acústicque Chenoa va fer divendres alTeatre Ateneu. La cantant va es-collir Cerdanyola per tornar alsescenaris amb un àlbum ple decançons molt variades.

Otra dirección és el setè tre-ball de la cantant de Mallorca i elprimer que l’artista edita sense el

suport de la seva discogràfica. Du-rant el concert Chenoa va pre-sentar cançons tant en anglèscom en castellà.

A part de Chenoa, el Roser deMaig també ha comptat ambl’actuació de Los Manolos i dife-rents grups catalans, entre elsquals es troben els Ol’Green, elgrup finalista del programa OhHappy Day de TV3.

Enguany les festes han comp-tat amb multitud d’activitats tantper grans com per a petits.

RedaccióCERDANYOLA

La Generalitat estudia restituir el pediatre del CAP Canaletes

OCUPACIÓ4Des de principisd’any, el Servei Municipal d’O-cupació, Club de la Feina, haatès 4.453 persones. Principal-ment, aquest servei s’ha enca-rregat d’acompanyar els atu-rats en la recerca de feina i d’o-rientar-los professionalment.

En aquest sentit, la regidorad’Ocupació, Carmen Rebollo,explica que “existeixen altresprogrames i recursos per donarsuport a la recerca de feina compoden ser els espais de recerca,que s’estan portant a terme a laciutat des de fa només 2 mesos,o el programa Connecta’t, en elsque es preveu que s’arribi a la

participació de prop de 400persones més”.

Des del grup municipald’ICV-EUiA s’ha destacat que“aquest servei actua com a agèn-cia de col·locació, cosa que hapermès que en els primers qua-tre mesos d’aquest any s’hagingestionat 166 ofertes de tre-ball”.

Rebollo també destaca elsprogrames d’orientació, forma-ció per a joves o els plans d’o-cupació de l’Àrea Metropolitanade Barcelona i de la Generalitat.La regidora assegura que ac-tualment s’està treballant per unpla d’ocupació propi.

Oriol Roca i Anna Rubiola. Foto: Alba Suñé

5 maig 2014

Barberà| 10

líniavallès

Barberà comença a teixir el Consell d’Infants de la ciutat

» Els nens han debatut sobre la representació de la ciutat» A Catalunya ja són 22 els municipis que fan aquesta iniciativa

Reclamen a Endesa la retiradade diferents pals de llum

DEMANDA4L’Ajuntament deBarberà demana a Endesa la re-tirada de diversos pals de fustaque obstaculitzen el pas de via-nants.

Des del mes de setembre del’any passat, el consistori bar-berenc ha realitzat diferents re-clamacions a l’empresa EndesaDistribución Eléctrica per tald’extreure i soterrar les línieselèctriques de diferents pals defusta que obstaculitzen el pas acarrers de la ciutat. Aquestsobstacles es troben al carrer delBosc, al del Poeta Maragall o laplaça Madrid, entre d’altres.

Des de llavors, les reclama-

cions s’han realitzat de formacontínua i reiterada fins al pas-sat mes de març, quan es va no-tificar a l’empresa elèctrica queaquests pals impedeixen el com-pliment de la Llei 20/1991, dePromoció de l’Accessibilitat ide Supressió de les BarreresArquitectòniques.

La llei apunta que un dels re-quisits perquè un element demobiliari urbà es consideri adap-tat és que la seva ubicació per-meti sempre l’existència d’unabanda de pas lliure d’obstacles de0,90 metres d’amplada per 2,10d’alçada, fet que no es compleixen les vies mencionades.

Les empreses rebran ajutsper a la contractació d’aturatsSUBVENCIONS4L’Ajuntamentde Barberà vol establir una líniade subvencions públiques a em-preses i autònoms per al fo-ment de l'ocupació. Es tractad'una iniciativa que té com a ob-jectiu subvencionar totes aque-lles empreses i autònoms quecompleixin els requisits per a lacontractació de persones des-ocupades de Barberà com a mí-nim durant 12 mesos.

L’Ajuntament preveu sub-vencionar el 50% del salari brutde les persones que es contrac-tin, en funció d’un barem de

puntuació, i fins a un màxim de6 mesos. Depenent dels dife-rents grups de cotització se sub-vencionarà un màxim de 1.500euros al mes. Aquests imports asubvencionar s'incrementaranamb la quantia que correspon-gui per les despeses de cotitza-ció a la Seguretat Social a càrrecde l'empresa.

Així doncs, les entitats sol·li-citants es podran beneficiar d’unmàxim de 50.000 euros amb eltotal de subvencions concedides.Els interessats podran presentarles sol·licituds fins al 16 de juny.

L’Aplec del pa reparteix 4.000 panets beneïts

TRADICIONS4La festa tradi-cional de l’Aplec del pa de Bar-berà ha repartit, enguany, un to-tal de 4.000 panets beneïts.

Antigament la població esdesplaçava a l’Església de LaRomànica amb l’objectiu de par-ticipar en els actes de cultura po-pular i tradicionals programatsal voltant de l’acte central: el re-partiment del pa beneït, que

donarà salut i benestar a totsaquells que el conservin fins aldilluns de Pasqua del pròximany. Aquesta tradició, que ara esmanté, compta amb la col·labo-ració de diferents entitats, no tansols en la distribució del pa, sinótambé amb l’organització de di-verses activitats.

Durant la jornada també esvan gaudir de cercaviles i castells.

Societat | Ajuts per al pagament del lloguerDes de dilluns passat els barberencs poden presentar les sol·licituds per ser destinataris de

les prestacions per al pagament de lloguer a l’Oficina Municipal d’Habitatge. La quantiamensual de la prestació es determina per la diferència entre l'import de lloguer que paga

l’arrendatari (lloguer concertat) i l'import que hauria de pagar (lloguer just).

El Consell d’Infants de Barberàja ha començat a treballar i ho hafet amb un taller en el qual elsnens han debatut sobre la re-presentació de la ciutat. L’ob-jectiu era saber com creuen elsjoves que han de participar delsafers de la vila, quines són les co-ses que consideren importantsdins d’un grup i com s’hauriend’organitzar els nens que parti-cipin en el Consell d’Infants. Esva tractar, doncs, d’una reunióembrionària per veure cap a onha d’anar el futur Consell d’In-fants de la ciutat. D’aquesta ma-nera, Barberà s’uneix als 22 mu-nicipis catalans que ja porten aterme aquest tipus d’iniciativa.

Un Consell d’Infants és unòrgan de participació format perun grup de nens i nenes que re-presenten tots els infants deBarberà del Vallès. La seva fun-

ció és recollir les opinions, lesidees, les propostes i les queixesdels infants de la ciutat i fer-lesarribar als adults i, en especial,a l’Ajuntament.

La tinenta d’alcaldia d’edu-cació, Mònica Maya, destacaque “Barberà sempre ha sigutuna Ciutat Educadora” i animatots els agents de la comunitat

socioeducativa “a compartir ambil·lusió aquesta nova i enriqui-dora experiència”.

La professora de pedagogiade la UAB, Ana Novella, asseguraa més que “la participació témolts nivells i per això s’ha detrobar un equilibri de les políti-ques locals perquè els infants sesentin implicats”.

RedaccióBARBERÀ

Primera reunió del Consell d’Infants. Foto: Ajuntament

11 |

Ripollet5 maig 2014líniavallès

Cop de porta de la Generalitat a l’arribada del tren al municipi» No es canviarà ni el traçat de la R3 ni es perllongarà el metro lleuger» Es farà un tramvia que unirà Ripollet, Montacada, Cerdanyola i la UAB

La Regidoria de Salut anunciamillores als CAP de Ripollet

SALUT4La situació dels Centresd’Atenció Primària de Ripolletva ser el tema central del darrerple municipal.

La regidora de Salut Pública,Gemma Edo, va rendir comptessobre com es troben actualmentels diferents CAP del municipi.En aquest sentit i en contra delque s’ha dit, la regidora va as-segurar de manera rotunda queper ara “no s’ha despatxat capprofessional i que darreramentla plantilla de metges s’ha in-

crementat amb una nova plaçade pediatria”.

Edo també va donar a co-nèixer les diferents millores quees faran en temes de salut, comsón diferents programes de mi-llora de l’atenció a la gent grani el seguiment dels malalts crò-nics, entre d’altres.

Així doncs, durant el ple esva mostrar la bona salut, dins del’actual crisi per la qual passentots els departaments, dels CAPde la ciutat.

L’OMIC registra més de 600consultes durant el 2013

CONSUMIDORS4Durant el2013 l’Oficina Municipal d’In-formació al Consumidor va re-gistrar més de 600 visites quevan comportar la tramitació de420 expedients, un 11% mésque l’any anterior.

De les reclamacions presen-tades l’any passat s’han generatun total de 16.436,82 euros a fa-vor dels consumidors, com a de-volucions de cobraments inde-guts o resolucions favorablesper a la devolució d’imports co-brats. Tot i aquestes dades, nototes les reclamacions són fa-vorables als consumidors, ni

totes generen devolucions dediners.

Entre els temes amb un ma-jor nombre de queixes i recla-macions destaquen, un any més,la manca d’atenció que donenles companyies de telefonia i lesrelacionades amb la comercia-lització de preferents. En aquestsentit, s’ha informat i ajudat elsconsumidors per a la utilitzacióde les diferents vies obertes perreclamar, així com la tramitaciódels arbitratges, fet que ha su-posat per a molts consumidorsla forma de poder recuperar elsseus estalvis.

Ripollet torna a engegar elservei de prestec de bicicletesSERVEIS4Torna el servei R-Bici a Ripollet. El pròxim 6 demaig es posarà en marxa el ser-vei de préstec de bicicletes en-degat l'any passat pel PatronatMunicipal d'Ocupació amb lacol·laboració de la Regidoria deMedi Ambient i situat al Parc delRiu Ripoll. L’any passat, aques-ta iniciativa va tenir un gran èxitentre els ripolletencs i enguany

estarà obert fins al 21 de setem-bre de manera ininterrompuda.

En total es posen a disposi-ció dels usuaris 35 bicicletes. Peraccedir al servei cal omplir la fit-xa d'alta i presentar fotocòpia delDNI o NIE. Els menors de 16anys han d’anar acompanyatsdels pares o del tutor i els jovesd’entre 16 i 18 anys han de por-tar una autorització signada.

Societat | El ‘Sueldazo’ de la Once cau al municipiEl premi d’1.680.000 euros del Sueldazo de la Once va recaure a Ripollet. El quiosc situat a la

rambla Sant Jordi amb el carrer Rizal va ser l’encarregat de vendre els cupons. Aquest gran premi ha anat acompanyat de nou més, amb un import de 20.000 euros. Segons declaracions

del venedor a diversos mitjans, tots els cupons afortunats els va comprar el mateix client.

La Generalitat no preveu quecap de les línies de rodalies deRenfe passi per Ripollet. Així hova afirmar el secretari d’in-fraestructures i mobilitat delDepartament de Territori i Sos-tenibilitat, Ricard Font, en la da-rrera reunió que va manteniramb la Comissió per l’arribadadel tren a Ripollet. Així doncs, noes contempla la possibilitat d’uncanvi de traçat de la línia R3, nila perllongació del metro lleugerde Can Cuyàs.

Per al portaveu del COP-Compromís, J.M. Osuna, “estracta d’una mala notícia per Ri-pollet, ja que el municipi conti-nua mal comunicat amb les ciu-tats del seu entorn i, en els casosque hi ha transport públic, és deltot deficient com és el cas delsautobusos direcció Sabadell o elscaps de setmana amb Barcelo-

na”. Osuna també remarca que“l’arribada del tren no és caputopia si totes les forces políti-ques s’ho proposen i no acotenel cap davant dels seus diri-gents de Barcelona”.

UN TRAMVIA PER A RIPOLLETTot i la negativa de la Generali-tat a l’arribada del tren, Font vaassegurar que continua enda-vant amb el projecte de fer unalínia de tramvia al Vallès que

unirà Ripollet amb Montcada,Cerdanyola i la UAB, però queno estarà en funcionament finsa l’any 2024. En aquest sentit,Osuna afirma que “es tractad’un traçat que donaria un ser-vei marginal a la població, ja quepassaria per un extrem del ter-me municipal”. Per aquest mo-tiu COP-Compromís manifestaque “continuarà treballant ambfermesa per un bon servei detransport públic per a Ripollet”.

RedaccióRIPOLLET

Tren de rodalies. Foto: Arxiu

5 maig 2014

Comerç| 12

líniavallès

Fa uns dies, vint comerços deBarberà es van desplaçar fins aParís per rebre una sessió for-mativa. L’objectiu era que elspropietaris dels comerços tin-guessin coneixements sobre eltractament d’elements d’imatgeexterna com aparadors, horariscomercials, façana, comunicaciói marca, entre d’altres, que in-flueixen en la compra d’un de-terminat producte. A més, vanaprendre diferents metodolo-gies innovadores aplicades, comla formació experiencial.

Els participants en la sessió,per una banda, els guanyadorsdel Concurs d’Aparadors de Na-dal de 2013, i per altra, personesvinculades al món del comerç dela ciutat que van voler conèixerla imatge i les noves tècniquescomunicatives per vendre un

producte, van visitar zones co-mercials de París tan conegudescom Le Marais, Madeleine, iels Camps Elisis. De forma pa-ral·lela, diversos representantsde Barberà Comerç Urbà van po-der copsar diferents mètodesde gestió d’aquests districtes co-mercials.

Abans de la visita, es va im-partir una jornada en la qual es

va oferir i aconsellar quins erenels elements d’imatge externa so-bre els que caldria posar més èm-fasi. A la tornada del viatge, elscomerços participants es vantornar a reunir per debatre sobreaquests elements, per conèixerquins eren els que més haviencridat l’atenció dels comerciants,així com aquells que eren extra-polables a la realitat local.

Un dels aparadors visitats. Foto: Ajuntament

Vint comerços de Barberà fanuna sessió formativa a París» L’objectiu era conèixer les tècniques dels veïns francesos» A la tornada, els comerços han valorat els elements apresos

Els llibreters registren unaugment del 5% de les vendes

SANT JORDI4La Diada de SantJordi ha permès registrar un in-crement en les vendes de llibresde prop del 5% en tots els mu-nicipis del país. Segons el pre-sident de Gremi de Llibreters deCatalunya, Antoni Daura, “s’haarribat a un cert punt d’inflexiói les vendes han començat a re-gistrar un lleuger creixement”.

Durant la Diada, a tota Ca-talunya es van vendre un54,69% de llibres en català i un45,31% en castellà, tot i queexisteix una major oferta edito-

rial en castellà i més lectors ha-bituats a llegir en aquest idioma.

Entre els llibres més venutsa Cerdanyola, Ripollet i Barbe-rà es mantenen els títols de laresta de Catalunya amb L’anal-fabeta que va salvar un país, deJonas Jonasson, Desig de xo-colata, de Care Santos, L’altra,de Marta Rojals, i Eufòria, deXavier Bosch.

Des del Gremi de Llibretershan remarcat que “els deu llibresmés venuts només representenel 7,26% de les vendes”.

Ajuts per als comerciants que contractin aturats

CERDANYOLA4Durant totaquest any l’Ajuntament de Cer-danyola destinarà un total de45.000 euros a ajuts perquè lesempreses de comerç, serveis ihostaleria contractin personessense feina. La finalitat d'a-questes subvencions és, d’unabanda, el foment de l'ocupació,i de l’altra, el suport a la millo-ra competitiva del comerç, elsserveis i la restauració de Cer-danyola del Vallès.

Només podran accedir a lesofertes de treball, que estarangestionades pel Servei Munici-

pal d’Ocupació, els aturats queportin com a mínim sis mesosempadronats a la ciutat, queestiguin registrats a l’Oficina deTreball de la Generalitat i inscritsal servei Municipal d’ocupació iEmpresa.

El regidor de promoció Eco-nòmica de Cerdanyola, Fran-cisco Ortiz, ha remarcat que “laciutat surt doblement benefi-ciada de l’esforç municipal quefa el consistori amb les ajudes, jaque atén les necessitats de per-sonal dels comerciants i dónafeina als aturats.

Pimec forma els autònomsen protocol empresarial

COMARCA4A partir de demàPimec Vallès Occidental forma-rà els autònoms en les utilitatsdel protocol en les petites i mit-janes empreses. Durant el curss’ensenyaran algunes nocionsd’aplicació, s’instruirà en la ti-pologia d’actes que necessitenaquest vessant i s’analitzaran ca-sos reals i pràctics.

Segons la patronal, la majo-ria dels empresaris de micro i

petita empresa pensen que elprotocol no és necessari pel seunegoci, però aquest procedi-ment és vital si es vol donar unaimatge de professionalitat i se-guretat a l’hora de fer intercan-vis comercials.

Aquest curs té una durada de16 hores que es portaran a ter-me dimarts i dijous a la seu dePimec Vallès Occidental situadaa Sabadell.

Reconeixement | Cerdanyola Oberta, projecte exemplificadorLa xarxa virtual Cerdanyola Oberta, creada per l’Ajuntament de Cerdanyola del Vallès, ha estat

escollida com a projecte exemplificador del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER). Cerdanyola Oberta és una xarxa virtual de cooperació empresarial i networking, quepretén millorar, incorporar i fomentar l’ús de les noves tecnologies entre els agents econòmics.

RedaccióBARBERÀ

13 |

Cultura5 maig 2014líniavallès

Les biblioteques del segle XXI jano són claustres de silenci. S‘hantransformat en espais culturalsprestadors de serveis. Són cen-tres vius preparats per donar res-posta al repte de les noves tec-nologies i que treballen en xar-xa per a un públic cada dia mésampli i divers. Un exemple d’ai-xò són les biblioteques que per-tanyen a la Xarxa de BibliotequesMunicipals (XBM) de la demar-cació de Barcelona, un servei degestió compartida entre la Di-putació i els ajuntaments.

L’any passat, les bibliote-ques de la XBM van rebre un to-tal de 19 milions de visites,150.000 usuaris nous respecte al2012, i van tenir prop de 13 mi-lions de préstecs. El president dela Diputació de Barcelona, Sal-vador Esteve, destaca que aques-tes dades consoliden “un anymés les biblioteques públiquescom el servei públic més utilitzatpels ciutadans”.

Actualment, 137 municipisamb biblioteca pública tenenun conveni de gestió amb la Di-putació de Barcelona. A més,l’any passat es van posar en fun-cionament sis noves bibliote-ques (cinc nous serveis i un tras-llat) als municipis de Cornellà deLlobregat, Navarcles, Sant An-toni de Vilamajor, Capellades,Mataró i Barcelona.

Salvador Esteve ressaltaaquest creixement de les biblio-teques als municipis en els da-rrers anys i assegura que “s’hanconvertit en veritables equipa-ments de proximitat, vertebra-dors de cultura i generadors desinergies a l’entorn local”.

BIBLIOTEQUES I BIBLIOBUSOSEl 98% de la població disposa deservei bibliotecari al seu muni-cipi gràcies a les 216 bibliotequesi els 9 bibliobusos de la XBM,cosa que la converteix en la pla-taforma més potent d’accés pú-blic a la cultura i al coneixementque hi ha a Catalunya.

Durant el 2013, i amb l’ob-jectiu d’actualitzar els arxius de laXBM, s’han incorporat 500.000nous documents.

PRÉSTEC INTERBIBLIOTECARIPer tal d’optimitzar al màximaquestes col·leccions en tota la

província, des de la Diputació deBarcelona s’ofereix el servei depréstec interbibliotecari que per-met accedir a la totalitat delfons de la XBM des de qualsevolde les biblioteques. Aquest ser-vei ha crescut any rere any en elconjunt de la xarxa i l’any passatva suposar el moviment de350.000 documents.

A més, també ha augmentatl’ús dels serveis virtuals amb unresultat de 13,2 milions de visites.

PROJECTES PER AL 2014Aquest any entraran en funcio-nament 11 biblioteques: set denoves als municipis de Begues,Collbató, Sant Pol de Mar, San-ta Coloma de Gramenet (Fondo),Barcelona (Sant Gervasi), SantaSusanna i Vilassar de Dalt; qua-tre trasllats, que seran als mu-nicipis d’Esparreguera, Puig-reig, Sant Fruitós de Bages iSanta Margarida de Montbui; iuna reforma integral, a Ripollet.

RedaccióVALLÈS OCCIDENTAL

A dalt, servei de préstec d’una biblioteca del Vallès. A baix, entrada de la biblioteca. Fotos: Maribel Ruiz de Erenchun / Diputació de Barcelona

Els grans centres culturals» Durant el 2013 les biblioteques municipals van augmentar en 150.000 el seu nombre d’usuaris» Aquest any s’obriran 11 noves biblioteques als municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona

ESTADÍSTICA4Les bibliote-ques del Vallès Occidental do-nen servei a 884.267 habitants,el que suposa una cobertura del98,37% del total de la poblacióde la zona.

Així doncs, a finals de l’any2013 el Vallès Occidental dis-posava de 31 biblioteques i unbibliobus; centres que donenfeina a 219 persones i que su-men un total de 376.137 usua-ris inscrits, el que suposa el 42%de la població total de la zona.

Pel que fa a les noves tec-nologies, els usuaris de les di-ferents biblioteques del VallèsOccidental disposen d’un totalde 546 ordinadors d’ús públic,és a dir, un 4% més dels que hihavia disponibles l’any 2012.

Durant el 2013, les biblio-

teques i els bibliobusos de la co-marca també van incrementarel nombre de documents queposen a disposició dels usuaris,arribant a 1.312.172.

Tot això ha suposat una in-versió de 14,72 euros per habi-tant per part de les adminis-tracions que gestionen els cen-tres. Aquesta despesa és finan-

çada en un 97% pels ajunta-ments de la zona i per la Di-putació de Barcelona.

Això va permetre que durantel 2013 les biblioteques de la co-marca realitzessin prop de7.200 préstecs diaris i 2,13 prés-tecs per cada vallesà, un incre-ment de prop de 35.000 prés-tecs respecte a l’any 2012.

Les biblioteques del Vallès, en xifres

Biblioteques | Centres dinamitzadors Els centres de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona s’han consolidat com a

dinamitzadors culturals del territori, ja que l’any 2013 van realitzar un total de 26.500 activitats. Això suposa una mitjana de 140 activitats diàries que comprenen especialment els

clubs de lectura, hores del conte, cursos de formació en tecnologies i trobades amb autors.

5 maig 2014

Esports| 14

líniavallès

Nou episodi en el serial entre l’A-juntament i la Federació Catala-na d’Handbol (FCH) sobre elParc Esportiu Municipal Guiera.Durant la passada sessió plenà-ria, celebrada el 25 d’abril, es vadecidir que la resolució del con-tracte per a la gestió del PEMGuiera quedés pendent del dic-tamen de la Comissió Jurídico-Assessora que va demanar l’A-juntament. Totes les forces al Plees van abstenir excepte ERC,que va votar-hi en contra.

Aquest conflicte es remunta13 anys enrere, quan la FCH vainvertir set milions d’euros en laconstrucció del PEM Guiera.L’Ajuntament en va invertir 3,amb el compromís que Guierafos la seu oficial de la FCH iamb el benefici de no haver de

pagar perquè l’esport munici-pal utilitzés aquest equipament.

L’estiu passat, però, la FCH vaacollir-se al concurs voluntari decreditors, amb un deute de mésde 4 milions d’euros, 3 dels qualssón de la hipoteca del complexGuiera. Des de la FCH s’assegu-ra que és aquest deute el que im-possibilita la seva supervivèn-cia, i els intents per desfer-se de

la gestió de l’equipament no hanestat acceptats per l’Ajuntament.

Segons el regidor d’Esports,Marc Guillamon, s’ha encarregataquest dictamen a la ComissióJurídico-Assessora per tenir mésgaranties que tot el procés per ala resolució del contracte entre lesparts, fonamentat en una pro-posta d’acord del 25 de març, s’a-justa a dret.

PEM Guiera de Cerdanyola, nucli del conflicte. Foto: Ajuntament

La resolució del conflicte pel PEM Guiera, més a prop

» El Ple traspassa la resolució del contracte a la Comissió Jurídica» Els grups polítics de l’oposició s’abstenen i ERC hi vota en contra

Torna la tradicional Milla Urbana de Ripollet

RIPOLLET4Tot i tenir 19 anysd’història, la Milla Urbana deRipollet va deixar-se de celebrardurant uns anys. Però aprofitantel 25è aniversari de la RipolletUnió Atlètica l’any 2007, es va re-prendre la celebració d’aquestacursa que ha esdevingut fixa enel calendari de molts atletes i afi-cionats de Ripollet.

El pròxim 10 de maig tindràlloc una nova edició de la MillaUrbana de Ripollet - MemorialJuan Suárez, que començarà a larambla Sant Jordi a partir de dosquarts de 7 de la tarda i finalitzarà

al mateix punt aproximadamentdues hores més tard.

Tot i que la Milla és una pro-va majoritàriament per a atletesfederats, també hi ha l’opció departicipar en la modalitat Open,oberta a atletes i aficionats no fe-derats. Per inscriure’s a la com-petició cal visitar el web munici-pal www.pame-ripollet.orgabans del 7 de maig.

Com és també una tradiciódurant aquesta prova atlètica,els organitzadors sortejaran al’acabament un pernil entre totsels participants.

BARBERÀ4Els esportistes bar-berencs van rebre l’homenatgedel municipi el passat divendres25 d’abril al Teatre MunicipalCooperativa, durant la desenaedició de la Nit de l’Esport bar-berenc, un acte de reconeixe-ment a tot un seguit de personesi entitats que han destacat du-rant l’any 2013 per la seva tra-jectòria i esperit de superació enl’àmbit esportiu.

Enguany, el jurat de la galava escollir com a millor espor-

tista de l’any 2013 la jugadora defutbol americà del Barberà Ro-okies, Georgina Akinbilli, de 24anys, i reconeguda també com amillor jugadora de la final de laLliga Nacional que va guanyar elclub barberenc darrerament.

Pel que fa als clubs, l’Escola deFutbol Barberà Andalucía va re-bre el premi de millor entitat persegona vegada –aquest guardó jael va rebre l’any 2011–. El jurat vadestacar la gran feina que faaquest club a l’hora de formar els

futurs jugadors barberencs. L’al-caldessa de Barberà, Ana delFrago, va recordar els inicis d’a-questa celebració esportiva du-rant el seu parlament, i va cele-brar la “gran tasca que desenvo-lupen aquells ciutadans que de-diquen la seva vida a formar enels valors de l’esport”.

Durant la desena Nit de l’es-port barberenc també es va pro-jectar un vídeo amb nombrososmoments especials de les ante-riors gales.

Cerdanyola | Tot a punt per a la Cursa per CollserolaLa Cursa per Collserola 2014 escalfa motors a Cerdanyola. De cara a l’edició d’enguany, que se

celebrarà el pròxim 18 de maig, hi ha pocs canvis respecte a la de l’any passat. La més significativaserà que la sortida i l’arribada estaran ubicades al carrer Pizarro. De moment, més de 500

persones ja s’han inscrit en aquesta competició, que aquest 2014 celebra la seva 24a edició.

RedaccióCERDANYOLA

La Milla Urbana aplega molts atletes de Ripollet. Foto: Ripollet UA

Nit esportiva a Barberà

Akinbilli, al centre de la imatge, amb més guardonades. Foto: Ajuntament

15 | Agenda líniavallès5 maig 2014

agenda@comunicacio21.com

AGENDA MENSUALDISSABTE 10 DE MAIG Cerdanyola22:30 Concert: Wyoming i Los Insolventes. El pre-

sentador de la Sexta el Gran Wyoming i la sevabanda Los Insolventes arriben a la ciutat peroferir bon rock. / Sala República del Ritmo.

DIUMENGE 18 DE MAIG Ripollet10:00 Portes obertes CIP Molí d’en Rata. Es fa-

ran diferents activitats. A les 10:15 es pre-sentarà La Joia del Museu i a les 10:30 es faràuna visita guiada a l’exposició 50 anys de riua-des. / Molí d’en Rata.

DISSABTE 10 DE MAIG Cerdanyola10:00 II Mostra de Treballs de Tecnologia. L’a-

lumnat dels instituts Forat del Vent, Gorgs idel Centre de Formació i Treball Flor de Maigexposarà els seus treballs realitzats a l’aulade tecnologia. / Serveis Educatius.

FINS AL 30 DE MAIG Cerdanyola15:30 Joieria i Escultura de petit format. S’aprenen

les tècniques de l’ofici, els procediments i elsmètodes de treball més habituals del món dela joieria i l’escultura en petit format. Per aadults de més de 16 anys. / Ateneu de Cer-danyola.

FINS AL 27 DE JUNY Ripollet19:00 Taller de cuina fàcil, ràpida i sorprenent.

L’objectiu d’aquest taller és aprendre a cui-nar tot tipus d’aliments d’una manera fàcili ràpida. Us quedareu sorpresos de tot el quees pot fer. / Centre Cultural de Ripollet.

DIMECRES 23 DE MAIG Barberà18:00 El col·leccionista de contes. Gaudiu del re-

cull d’històries dels grans col·leccionistesde contes. Històries antigues que duen moltde temps entre nosaltres. A partir de 4 anys./ Sala Salvador Allende.

DIVENDRES 9 DE MAIG Cerdanyola17:30 Contes a la pell. Activitat dirigida als més

petits de la casa. En aquesta ocasió HelenaAndrés serà l’encarregada de narrar el con-te. De 0 a 3 anys / Biblioteca Ca n’Altimira.

DISSABTE 10 DE MAIG Cerdanyola09:30 Open Bàdminton Roser de Maig. Duranttot el dia es portaran a terme diferents encon-tres per categories. Poden participar esportis-tes federats i no federats/ PEM Guiera.

CULTURA INFANTIL ESPORTSTALLERSEXPOSICIONS

RIPOLLET. En aquest taller els nens inenes participants podran convertir-se en un sacerdot egipci i reproduir elsdiferents passos que cal dur a termeper fer una mòmia. Cal inscripció prè-via. / Molí d’en Rata.

Juga amb la història.La momificació

Dm. 25 de maig a les 12:00

BARBERÀ Exposició de documenta-ció i material al voltant dels Pirineus.Fa un recorregut pels Pirineus seguintles etapes que formen el GR Pirineus/ Biblioteca Esteve Paluzi (consulteu ho-raris).

PireneFins al 24 de juny

RIPOLLET. Lucrecia o Roma Libreés unajoia de la literatura catalana del segleXVIII i una peça amb una gran forçadramàtica, que conté l'essència de latragèdia clàssica i els primers passoscap al drama burgès. / Teatre Audito-ri del Mercat Vell.

Lucrecia o Roma LibreDv. 23 de maig a les 21:00

RIPOLLET. Sortida destinada a homesi dones a partir de 18 anys. Es faran en-tre 60 i 70 km per les carreteres del Va-llès. Tot participant és responsable dequalsevol mal que es pugui fer. El casés obligatori. / Plaça de Joan Abad.

Sortida en bicicleta de carretera

Dm. 18 de maig a les 9:00

| 16 líniavallès 5 maig 2014 Pròxima edició: 2 de juny