Anàlisi de context del Pla de Ciutat 2015

Resum executiu

Unitat d’Assistència a la Planificació i a l’Avaluació (UAPA)Àrea de Governança i Ciutadania

Desembre de 2012

Unitat d’Assistència a laPlanificació i a l’Avaluació (UAPA)

Servei de Planificació i Avaluacióde Polítiques Públiques

Àrea de Governança i Ciutadania

Ajuntament de Sant Boi de Llobregat

Pl. de l’Ajuntament, 1 – Tel. 93 635 12 35 – Fax 93 630 18 56 – planific@santboi.cat - www.santboi.cat

PRIORITAT 1: RECUPERACIÓ DE L’ACTIVITAT ECONÒMICA, EL COMERÇ I L’OCUPACIÓ

P1 Anàlisi dels resultats:1. La generació d’ocupació passa a grans trets per sectors poc estables i amb incògnites associades, destacant l’emergència d’activitats específiques (Caracterització del sector empresarial i la població ocupada).

El pes del sector serveis com a principal ocupador de la població santboiana és cada cop més gran (sobretot entre la població femenina: més del 80% hi treballa) per la pèrdua més acusada del nombre de treballadors a la indústria i especialment a la construcció (un 27% menys els darrers 3 anys).

Les activitats sanitàries, les relacionades amb l’ocupació (empreses de treball temporal) i el comerç al detall concentren més de la meitat de la contractació del 2012. Des del 2009, són les activitats administratives d’oficina, les activitats sanitàries, el comerç al detall i la fabricació de productes farmacèutics les qui han vist créixer en major mesura el nº de treballadors/es.

Els sectors més exportadors i sectors d’alt i mig - alt component tecnològic amb presència a la ciutat no sempre tenen correspondència amb la creació de llocs de treball: les activitats de fabricació de vehicles a motor (components per a la indústria), de productes farmacèutics o de productes informàtics i electrònics sí que ho complirien, no així la indústria química o de fabricació de maquinària.

Entre les empreses amb un component d’alta tecnologia, destaquen les activitats de productes farmacèutics i de productes informàtics i electrònics amb un creixement progressiu del nº de treballadors: un 27% més en conjunt des de finals del 2009 fins a principis del 2012.

2. El perfil predominant de població aturada trobarà més dificultats de ser absorbit tant pel comportament de les activitats econòmiques d’origen (comerç i construcció) com per les alternatives (com l’administració) (Perfil professional de la població aturada) .

El comerç al detall i les activitats especialitzades de construcció són les dues activitats amb més aturats acumulats i més nous aturats registrats el darrer any: dependents/es, treballadors/es de magatzem, comercials i treballadors/es en la construcció són els principals subgrups de persones aturades recentment.

Destaquen l’administració pública i les activitats d’emmagatzematge i transport com a activitats econòmiques creixents en el nombre de persones aturades recentment, activitats amb un pes específic al municipi.

El principal perfil de persona a l’atur correspondria amb una persona amb estudis mínims obligatoris o amb formació professional bàsica que exercia en ocupacions no qualificades en la indústria, la construcció, el transport i l’emmagatzematge i serveis de neteja, i en ocupacions de baixa qualificació de la restauració, el comerç i la construcció.

3. La nova activitat econòmica oscil·la entre les iniciatives “familiars” de baix valor afegir, el creixement d’activitats amb potencial econòmic i la reconversió i supervivència d’activitats tradicionalment amb pes específic (Generació d’activitat econòmica).

Les activitats vinculades al comerç al detall concentren el 42% de noves llicències d’activitat atorgades des de l’agost del 2010, seguides per les de restauració (serveis de menjar i begudes) i altres serveis personals (perruqueries), amb un 25% de llicències entre les dues. El balanç final del nº d’empreses és més positiu en el comerç al detall, les activitats administratives d’oficina, els serveis de menjar i begudes i la venda de vehicles.

Respecte els polígons, cal destacar l’auge d’empreses d’activitats immobiliàries i de lloguer i de serveis a les empreses (ex. lloguer de maquinària i vehicles, informàtica, activitats jurídiques, serveis tècnics, publicitat, consultories, etc.), potencials demandants d’espais més petits que els disponibles.

La construcció oscil·la entre la destrucció de llocs de treball (ex. un 20% d’empreses tancades, un 27% menys de treballadors/es o un 29% de les empreses donades de baixa als polígons pertanyents a la indústria de la fusta( serrat i raspallat de la fusta, fabricació de xapes i taules contraxapats, d’estructures de fusta i peces de fusteria, d’envasos i embalatges de fusta, d’altres productes de fusta i de productes de suro) i el desenvolupament de noves iniciatives (un 10% de les noves empreses dels polígons).

4. La mobilitat d’entrada i sortida del mercat laboral es concentra en bona mesura en les mateixes activitats econòmiques i grups professionals (Perfil de la demanda i l’oferta laborals i nivell de cobertura)

La temporalitat és predominant en les noves contractacions. Les ofertes laborals d’empreses de la ciutat gestionades per serveis municipals encaixen amb els

subgrups professionals amb un major increment de persones aturades recentment: comercials i representants, dependents del comerç i personal de neteja.

El 86% de les ofertes laborals gestionades per serveis municipals provenen de CORESSA i l’Ajuntament. Els serveis municipals gestionen aprox. un 10% del total d’ofertes que es generen al municipi: caldrà veure la posició d’aquests serveis un cop sigui efectiva el rol de les empreses de treball temporal com a agències de col·locació.

5. El volum i qualitat de la inserció sociolaboral estan molt condicionades pel nivell d’estudis assolit, tenint a més el repte que l’adequació de l’oferta formativa més vinculada al món del treball amb les demandes de les empreses és baixa (Formació i mercat laboral).

A Sant Boi trobem 3 de les 20 titulacions de formació professional amb més sortides laborals a Catalunya el 2011.

El 14% de les ofertes laborals d’empreses de la ciutat gestionades per serveis municipals el 2011 tenien relació directa amb els perfils professionals de l’oferta de formació ocupacional.

La família de Serveis Socioculturals i a la Comunitat, que concentra el 20% de l’alumnat de formació professional de Sant Boi, tenia una inserció del 50% a Barcelona.

El nivell d’inserció laboral i la qualitat d’aquesta inserció, i les perspectives de formació i per tant de promoció laboral futures, són proporcionals al nivell d’estudis assolit.

Els requisits d’accés i per tant la tipologia de formació ocupacional oferta fins ara no s’adiu al volum de persones aturades amb baix nivell formatiu.

6. El sòl disponible, el preu del sòl industrial i els recursos tant patrimonials com els relacionats amb la gestió del domini públic són actius que poden ser dinamitzats sota una perspectiva estratègica en la reactivació econòmica del municipi. (Territori i patrimoni com a generadors de riquesa)

Al municipi hi ha sòl disponible, però limitat i amb característiques molt diferents. Tot i ser la gestió de la via pública, en primer lloc, un àmbit important en la dinamització de l'activitat

econòmica de tercer i, en segon lloc, un àmbit important en la generació d'ingressos municipals en comparació a d'altres elements del patrimoni municipal, una majoria de conceptes associats a la cessió d’espai públic o regulació de l’activitat a la via pública veuran reduïts els ingressos que generen durant el 2012.

7. Connexió suficient en termes de mobilitat i insuficient en termes de connectivitat (Desenvolupament d’infraestructures de xarxa, telefonia, de transport i de comunicació)

La cobertura de mòbil als polígons industrials és de com a mínim el 80% i la cobertura de banda ampla, de com a mínim un 90%, tot i que no s’ens informa sobre la qualitat/velocitat de la connexió.

El vehicle particular segueix sent el mitjà més utilitzat per als desplaçaments fora del municipi per raons de feina o estudi (66% de la població que s’hi desplaça).

Les necessitats de connexió en transport públic amb d’altres municipis estan en bona mesura cobertes.

8. Més incentius presents que potencials per a l’atracció d’activitat econòmica (Altres factors de localització)

L’obertura d’una empresa resulta força més econòmica a Sant Boi que als municipis de l’entorn. La seguretat ciutadana no seria un factor de localització atesa l’escassa incidència del nombre de

delictes, però sí en major mesura ho seria l’estat de deteriorament d’algunes àrees dels polígons.

9. Un comerç amb peus de fang en termes d’estabilitat i ocupació, amb noves oportunitats (Teixit comercial i mercats municipals).

L’activitat comercial és molt fluctuant, és l’activitat que concentra més persones aturades, mentre que a la vegada ha estat la tercera activitat més generadora d’ocupació.

De les 235 noves activitats d’alta en el període observat el 42,5% són de comerç al detall, excepte vehicles a motor, pràcticament el 15% de serveis de menjar i begudes i més d’un 9% a altres serveis personals (perruqueria i tractament de bellesa).

Un element que pot modificar l’actual mapa comercial i per tant tenir més opcions d’oferta comercial, és l’autorització de la Generalitat d’estendre la venda al detall a la zona industrial, fins ara restringida, incidint parcialment en la C-245 entre les rotondes de la Parellada i Plaça del Llobregat.

Està prevista una important actuació de millora del Mercat de La Muntanyeta, sempre que s’arribi a un acord amb els paradistes, amb la idea de rendibilitzar els espais disponibles i diversificar els usos, incorporant serveis de tipus administratiu ja sigui d’àmbit local o supramunicipal i que implicarà una potent millora en la visualització de l'equipament.

L’entrada d’un nou centre comercial, concretament un Mercadona pot tenir un impacte negatiu sobre establiments amb format de supermercat (Caprabo), i pot afectar al Mercat de Torrelavila (DIA), no així al Lidl que té un segment propi. Es preveu que no afecti en negatiu al petit comerç.

P1 Indicadors destacats: 1. Població ocupada a Sant Boi per grans sectors econòmics, per sexe

2009-IV 2012-I

Tecnologia Treballadors Treballadors Variació

Variació relativa

Alta

Productes farmacèutics 235 318 83 35,3% Productes informàtics i electrònics 140 158 18 12,9%

Total alta 375 476 101 26,9%

Mitjana - Alta

Indústries químiques 276 192 -84 -30,4% Maquinària i equips ncaa 355 216 -139 -39,2% Materials i equips elèctrics 171 190 19 11,1% Reparació i instal·lació de maquinària 174 170 -4 -2,3% Vehicles de motor, remolcs i semiremolcs 4 5 1 25,0%

Total mitjana - alta 980 773 -207 -21,1%Total indústria de tecnologia alta i mitjana - alta 1355 1249 -106 -7,8%

2. Contractacions a Sant Boi per activitat econòmica, gener - abril 2012

3. Treballadors/es per activitat econòmica de tecnologia alta i mitjana a Sant Boi, 2009-12

Comerç detall, exc. vehicles motor 811Activitats especialitzades construcció 710Construcció d'immobles 546Activitats relacionades amb l'ocupació 545Serveis a edificis i de jardineria 477Serveis de menjar i begudes 399Comerç engròs, exc. vehicles motor 372Adm. pública, Defensa i SS obligatòria 290Transport terrestre i per canonades 206

4. Nº de persones aturades per activitats econòmiques amb més atur, maig 2012

5. Nº de llicències atorgades de noves activitats econòmiques (agost 2010-juliol 2012)

42%

15%9%

4%

3%

3%

24%

Nº de llicències atorgades de noves activitats econòmiques (agost 2010-27/07/2012)

1. Comerç al detall, excepte vehicles de motor: 99 2. Serveis de menjar i begudes: 34 (bars i restaurants) 3. Altres serveis personals: 22 (Perruqueria i semblants) 4. Educació i culturals: 10 5. Comerç a l'engròs: 7 6. Emmagazement i altres activitats afins al transport: 7 Altres

6. Nº de llocs de treball generats / destruïts als polígons industrials (2010-maig 2012) i nº de contractacions per tipologia (2010-maig 2012)

7. Nº d’ofertes laborals d’empreses no municipals gestionades per CORESSA en relació als cursos de formació ocupacional, 2011

8. Característiques de la incorporació al mercat laboral dels i les joves de Sant Boi, per nivell formatiu i sexe (2010)

9. Tipus de contractació dels i les joves de Sant Boi per nivell formatiu, 2010

10. Percentatge de participants a l’oferta de formació ocupacional i de persones aturades en funció del nivell formatiu, 2010-11

11. Quota tributària (fix + variable) de les llicències d’activitats en funció de la superfície ocupada de les ordenances vigents el 2012 a Sant Boi, El Prat, Viladecans, Gavà i Cornellà

PRIORITAT 2: COHESIÓ SOCIALP2 Anàlisi dels resultats:

1. “Una necessitat creixent en el futur” Població amb necessitat de suport per la seva autonomia i la situació de dependència.

  Existeix una cobertura actual de les necessitats amb un elevat grau de satisfacció i una

percepció que les ajudes milloren la qualitat de vida dels usuaris. Les projeccions de futur dibuixen un escenari amb més persones amb dificultats. 

 2.  “Cada vegada hi ha més demandes, més bàsiques i amb la necessitat i obligació creixent

d’afrontar-les, (més demanda, més bàsica, més resposta)”Resposta a les necessitats socioeconòmiques

  Capacitat municipal limitada, en les demandes d’habitatge, (1.358 sol·licitants i 69 contractes

efectuats). Dificultats en l’adjudicació dels pisos d’habitatge protegit, pel preu final i l’accés al crèdit. Tramitació al 2011 de 1.295 ajuts econòmics amb 3.295 persones beneficiaries. Una estimació apunta que hi ha 909 unitats familiars sense ingressos. El volum de despesa majoritari, per tipologia d'ajuts, és en manutenció, que no ha parat de

créixer des del 2008. Les modificacions en la Renda Mínima d'Inserció han deixat moltes famílies en situació de

màxima vulnerabilitat. 

3. 3. “L'impacte de la crisi econòmica ha estat especialment significatiu sobre la població immigrada tant en termes de mobilitat i expectatives laborals associades com en termes d'agreujament de les condicions de vida" Factors/relacions de convivència

La tendència al creixement de la població immigrada s'ha capgirat: estancament pel que fa les altes al padró d’estrangers provinents de l’estranger i decreixement en les altes de padró d’estrangers provinents d’altres municipis.

Les condicions de vida de la població immigrada han empitjorat: major tendència de creixement de l'atur, major propensió/risc a viure sota el llindar de la pobresa i situació actual de privació material força més elevada que la resta de la població.

 4. “Els fonaments trontollen: La majoria acrediten i s’ha reduït el fracàs, però, amb això no

tenim assegurat un millor escenari de futur, s’ha de garantir la continuïtat dels estudis en totes les fases educatives perquè la inserció laboral sigui més viable” Nivells formatius i fracàs escolar

  Exercici 2010/2011, mitjana d’estudiants que acrediten 4t d’ESO d’un 80,19% respecte als

que s’han avaluat i d’un 74,72% dels que es van matricular. S’ha reduït el fracàs escolar fins al 25,3% actual. Els estudiants amb major formació (Cicles formatius, Batxillerat), tenen més probabilitats

d’estar en actiu, menys taxa d’atur i troben feina amb més facilitat. 5. “La situació és encara pitjor si formes part d’un col·lectiu amb dificultats, que ja pateix una

inèrcia negativa en els últims anys i una tendència no gaire positiva davant un escenari de retallades” Inserció laboral de col·lectius amb dificultats

  Les ofertes i derivacions, per a persones amb discapacitat, del Servei d’inserció sociolaboral

s’han incrementat, però no s’han traduït en insercions efectives. Els majors de 45 anys, sembla que es veuen beneficiats per alguns itineraris i programes

específics d’inserció.

6. “Punt de no retorn” Població aturada i prestacions 

Tendència a la cronificació cap a aturats de més llarga durada i a una pèrdua de prestacions d’atur en el futur. El perfil d’aquesta població correspon a l’atur més estructural, identificable amb els sectors econòmics fluctuants (Comerç al detall, activitats especialitzades de la construcció i les relacionades amb l’ocupació; Amb més de 45 anys; Dones; Sense formació o amb formació bàsica).

7. “Obert 24 hores: S’ha millorat però encara hi ha recorregut, no s’ha de baixar la guàrdia” Qualitat de l’espai públic (manteniment, accessibilitat)

  Un nou pla de mobilitat urbana, en procés d’elaboració, ha de millorar la situació actual. Els principals actors implicats, coincideixen que s’ha avançat molt en les condicions

d’accessibilitat del nostre municipi. Encara hi ha punts d’inaccessibilitat en algunes cruïlles, sobre tot al barri centre. Els principals reptes, són la no existència dels rebaixos per a la gent que va en cadira de

rodes i de les guies pels invidents. 8.   “Mantenir el pols i el compromís és fonamental per no perdre tot el que s’ha avançat durant

els darrers anys, per no deixar d’actuar en àmbits que s’han vist beneficiats i d’incidir laboralment en positiu en sectors amb especials dificultats” Responsabilitat social corporativa i clausulat social

  14 empreses van signar el pacte per a la inclusió de Sant Boi, 4 encara s’han

compromès més, amb convenis de patrocini amb l’Ajuntament. 6 empreses al 2010 i 13 al 2011 de les que van formalitzar un conveni de mecenatge, van

manifestar en algun moment el seu compromís de foment dels valors associats amb la responsabilitat corporativa.

Moderació el el nombre d’accions de responsabilitat social corporativa i clausulat social en els contractes d’obres, serveis i subministraments amb l’Ajuntament.

 9. “Tot i créixer els actes d’incivisme, la percepció ciutadana no els viu com a inseguretat”

Seguretat ciutadana, civisme i convivència 

Elevada percepció del nostre municipi com a ciutat segura, en dos anys (2010-2012), s’ha avançat en l’índex de percepció de seguretat, passant d’un 81,41% a un 87,5%.

Increment en els delictes i descens en el número de faltes comeses (2010-2011). Al circuit T’escoltem, la convivència i el civisme destaca i es consolida com el segon tema que

genera major número d’incidències. Les denuncies per motius de civisme s’han incrementat en un 17,85%. 

10. “Hi ha recorregut i bona base per ser instrument d’inclusió social, ja que existeix un potencial evident de practicants esportius i un augment del consum cultural” L’esport i la cultura com a elements d’inclusió social

  Al 2011, un 65,8% de la població practicava alguna activitat física o esportiva, sobre tot els

més joves i els més grans. Des del 2009 el nombre d’abonats als equipaments ha anat minvant, sobre tot a l’any 2012. Disposem d'equipaments culturals àmpliament coneguts, i d'altres que caldria potenciar-ne el

seu coneixement. El consum de cinema, teatre i concerts s'ha incrementat, mentre que es manté el nivell

d’assistència a museus i exposicions.

P2 Indicadors destacats:

1. Nº de persones amb PIA i cobertura de serveis d’atenció domiciliària i de teleassistència

2. Nivell de satisfacció i percepció de millora de la qualitat de vida dels usuaris de SAD i teleassistència (2011)

3. Habitatges de protecció oficial d’iniciativa pública i privada, 2012

4. Ajuts econòmics atorgats, 2009-11

7. Contingents de població immigrada provinent de l’estranger per sexe (2009-11) i evolució de la demanda d’informes d’arrelament i reagrupament 1er trimestre anys (2008-12)

5. Evolució i comparativa del nº d’habitatges sense ingressos i amb tots els actius desocupats, Catalunya i Sant Boi 2009-12

9. Evolució de l’índex de fracàs escolar (2009-12) i percentatge d’alumnes que es reincorporen al sistema educatiu (cursos 2009-10 i 2010-11)

(1) En terminologia policial: incidents

10. Inserció laboral de persones amb discapacitat i/o malaltia mental, 2010-12 (Sant Boi)

11. Caracterització de la inserció laboral dels i les joves de 16 a 29 anys, per nivell formatiu (2010)

13. Percentatge de població aturada registrada que percep prestació o subsidi d’atur a Sant Boi i a Catalunya, juny 2012

14. Cruïlles i punts d’inaccessibilitat per districte (nucli urbà i altres zones)

12. Població aturada segons durada de la situació a l’atur, Sant Boi (maig 2012)

15. Nº de contractes d’obres, serveis i subministraments i nº de serveis municipals que incorporen/ contracten amb clausulat social i responsabilitat social corporativa (2010-12)

16. Nº de delictes, faltes i àmbits d’actuació (1) per tipologia (2010-11)

Tornar a l’índex

17. Percepció ciutadana sobre la seguretat global de la ciutat (2010) i principals problemes de la ciutat en opinió de la ciutadania (2009-10)

18. Evolució del nº d’abonats als equipaments esportius municipals (2003 – juny 2012) i % de persones que fan esport o practiquen alguna activitat física (2011)

19. Nivell de coneixement dels equipaments culturals, 2011

PRIORITAT 3: QUALITAT DEMOCRÀTICAP3 Anàlisi dels resultats:

1. “Aprovat en teòrica, suspès en la pràctica” Avaluació de les polítiques públiques.

Tot i que som referents en el camp de l’avaluació, no existeix una cultura d’avaluació en els diferents plans d’acció aprovats, ni en els diferents serveis prestats a la ciutadania.

La majoria d’experiències responen més a l’existència d’una voluntat, d’un servei que endegui aquests processos, o d’una subvenció.

Entre la passada i l’actual legislatura, 23 plans no han estat avaluats i 15 sí que han dut a terme algun procés o altre d’avaluació.

Hi ha hagut fins ara i a grans trets, dues tendències en la metodologia d’avaluació emprada, la realització d’informes tècnics de caràcter intern al final de l’execució dels plans i l’ús d’un enfocament pluralista amb diversitat de tècniques i públics destinataris.

2. Impacte de la normativa externa en la gestió municipal

Atès l’ampli mapa normatiu que incideix a nivell municipal cal un Estudi específic d’àmbit jurídic. No obstant, entre d’altres, la modificació de la Llei 7/1985 Reguladora de Bases de Règim Local

que pot reformular la representació dels càrrecs públics i la contractació de personal, el RDL 20/2012 que incorpora mesures restrictives de la capacitat local i la Llei d’Estabilitat Pressupostaria incidint a nivell de les finances municipals, són una clara mostra de l’impacte.

3. “La coresponsabilitat es potencia via convenis, la majoria d’ells vinculats amb el Pla de Ciutat 2015, s’han convertit en un instrument a desenvolupar. Pel que fa a la cogestió encara té recorregut” Teixit associatiu i coresponsabilitat

Cultura; Infància, adolescència i família; Esports són els 3 àmbits que concentren més projectes en els convenis signats amb entitats durant el 2012.

Esports; Infància, adolescència i família; Universitats són els àmbits on es destinen més recursos. 22 projectes dels 59 que integren els 33 convenis contemplen parcial o totalment objectius no

vinculats amb el Pla de Ciutat 2015. Experiències de cogestió en estat embrionari (àmbit de les Festes de barri, en algun districte del

municipi i en la programació d’alguns dels equipaments) La dualitat d’acció, via convenis i subvencions de lliure concurrència, pot tenir una doble

interpretació, generant dinàmiques positives, compromís, fidelitat, o repercutir en una manca de transparència i claredat en el procés.

La despesa via convenis triplica a la tipologia de subvencions.

4. “Aprovat en atenció ciutadana, progressa adequadament en capacitat resolutiva de l’Ajuntament” Atenció ciutadana i capacitat resolutiva de l’Ajuntament

11 canals d’entrada observats (CLAUS, OMIC, OMAP, El Punt, OME, OAC, ORGT, Circuit “T’escoltem”, Síndic Municipal, CORESSA, Serveis Socials).

S’ha avançat de forma moderada en el número de tràmits que es poden fer de forma electrònica. Elevada correspondència entre les principals demandes ciutadanes copsades en aquest espais o

canals d’entrada i les línies estratègiques establertes en el Pla de Ciutat 2015, en relació a: Una major activitat econòmica per generar ocupació; Millorar l’oferta i gestió educativa/formativa; Millorar la qualitat i seguretat de/en la ciutat; Atendre situacions de vulnerabilitat i dependència.

5. “Més informació no genera més credibilitat” Comunicació municipal

S’està treballant per definir i aprovar un Pla de Comunicació que permeti establir el full de ruta en matèria comunicativa, una vegada acabat el procés de racionalització actual.

Un 62,3% de persones té prou informació, el 36% considerà no estar prou informat. El 86,4% utilitza el Viure Sant Boi com a canal receptor d’informació i comunicació. Aparent pèrdua de credibilitat dels mitjans de comunicació, hem passat d’un 42% (2009) a un

50% (2010) que opinen en contra de “l’Ajuntament en mereix molta credibilitat”.

6. “Compromís: Espais de relació que sembla que no han provocat xarxa a nivell empresa, si de comerços.” Relacions entre els agents econòmics i socials i l’Administració

La majoria d’espais observats mostren relacions periòdiques, ja que en gran mesura ens hem fonamentat en espais que tenen aquest caràcter.

El número de repeticions (assistència) a les diferents edicions dels dos formats de fòrum és relativament baix.

Reducció del número de relacions i aportacions derivades dels patrocinis amb el sector empresarial, disminuint per tant el compromís dels últims anys, condicionades pel context econòmic vigent en el que prima la pròpia subsistència.

El sector de treball més beneficiat via patrocinis és la Fira de la Puríssima.

7. “Un camí amb llums i ombres” Transparència de l’acció municipal

Aparent reducció de la credibilitat dels mitjans de comunicació comparativa anys (2009-2010) amb una caiguda de 8 punts pel que fa a l’opinió manifestada per part de la ciutadania.

Els indicadors ITA 2012 aprofundeixen en mesurar el previst al projecte de Llei Estatal. Propera entrada en vigor Llei de Transparència a l’administració pública de caràcter estatal. Aprovació definitiva del codi ètic (octubre 2012) després d’un llarg període en situació d’aprovació

inicial.

8. “La planificació, ajuda o no a la presa de decisions?. Es pot arribar a guanyar en la integració del pressupost anyal i la planificació estratègica, de moment s’ha focalitzat a curt termini amb el pressupost i els Plans d’actuació anuals.” Planificació i optimització dels recursos

L’actual mapa de plans ve clarament establert per la planificació de caràcter estatal i autonòmica. En qüestions més estructurals, accions o mesures per fer front a la crisi, a la immediatesa d’actuació, s’actua més per la via normativa.

A nivell municipal la planificació ha reduït el seu pes, no existint un criteri clar per definir quina política ha d’anar acompanyada d’una planificació o no.

El pressupost municipal com a instrument de planificació local, de distribució i optimització de recursos en un context tant globalitzat com l’actual.

Els Casals de Barri són els únics equipaments socioculturals que han generat algun ingrés des del 2010 en concepte de cessió d’espai, tot i que suposen escassament un 1% del cost de manteniment i que la saturació en l’ús dels seus espais és habitual.

El context socioeconòmic està condicionant a la baixa els ingressos per cessió d’altres espais públics,bé per a la realització de cerimònies d’unions civils o bé per a l’explotació de l’activitat d’un equipament (poliesportiu i mercats) o d’un servei dins d’aquest (bar), tant des del vessant de la demanda directa (ex. cerimònies) com indirecta (nombre d'usuaris dels equipaments i dels serveis dins d'aquests).

P3 Indicadors destacats:

Tornar a l’índex

1. Nivell de credibilitat de l’Ajuntament entre la ciutadania santboiana, 2009-10 (a partir de l’afirmació “L’Ajuntament em mereix molta credibilitat”)

2. Volum de patrocinis d’empreses privades a activitats municipals (en €, 2010-11), per tipus d’aportació

3. Valor de l’indicador de transparència ITA (2008-10) i puntuació de les pràctiques de comunicació local de la UAB

4. Nº de plans locals i estat vigent, en referència 2012

5. Nº de plans avaluats, amb el 2012 com a referència temporal

6. Recursos destinats als projectes contemplat als convenis amb entitats, per temàtiques i nº de projectes (2012)