L'islam

49
L’ISLAM

Transcript of L'islam

Page 1: L'islam

L’ISLAM

Page 2: L'islam
Page 3: L'islam
Page 4: L'islam
Page 5: L'islam
Page 6: L'islam
Page 7: L'islam
Page 8: L'islam
Page 9: L'islam
Page 10: L'islam
Page 11: L'islam

1. SHAHADA o testimoni de fe

Page 12: L'islam

2. SALAT o pregària ritual

Page 13: L'islam
Page 14: L'islam
Page 15: L'islam
Page 16: L'islam

3. HAJJ o pelegrinatge a la Meca

Page 17: L'islam
Page 18: L'islam
Page 19: L'islam
Page 20: L'islam

4. SAUM o dejuni el mes de Ramadà

El Ramadà és un període festiu d’un mes de durada durant el qual els musulmans practiquen l’abstinència, la caritat i la pregària, d’una manera semblant a com ho fan els cristians durant la Quaresma. Es tracta d’una de les festes religioses més importants de l’any pels seguidors del profeta Mahoma i creients en Al·là.

El Ramadà és el nom que té el novè mes en el calendari musulmà i és un dels cinc pilars bàsics de la religió islàmica, juntament amb la creença en un Déu totpoderós, el pelegrinatge a la Meca, la pràctica de l’almoina i la pregària.

L’inici i el final del període de Ramadà no és el mateix per a tots els creients musulmans i varia segons la franja horària en la que viuen, doncs l’inici d’aquest període depèn de la visió que es té de la lluna.

Page 21: L'islam

La festa rememora la “recitació” o primera revelació de l'Alcorà que Déu va fer al profeta Mahoma al desert i que va durar tot un mes.

Un mes d’abstinències

Hi ha tot un seguit de preceptes que s’han d’acomplir durant el mes de Ramadà.

Des de l’alba fins al crepuscle, els creients (excepte els nens, els soldats, els viatgers, dones embarassades o en període d’amamantament i els malalts) han de dejunar (abstenir-se de menjar i beure), deixar de prendre intoxicants i no tenir relacions sexuals.

D’això, en àrab, se’n diu “as-siyam”. En cas de no poder fer el dejú, es pot substituir per la caritat o recuperar durant altres dies al llarg de l’any.

El dejú és una pràctica comuna en moltes cultures, doncs es considera que a més a més de ser beneficiós per la salut, proporciona un grau de purificació de l’organisme que permet una dimensió espiritual més elevada. Els canvis que experimenta l’organisme amb les abstencions permeten assolir una visió més espiritual de la realitat.

Page 22: L'islam

5. ZAKAT o solidaritat econòmica

Page 23: L'islam

SIMBOLS

En el nom de Déu

Page 24: L'islam
Page 25: L'islam
Page 26: L'islam
Page 27: L'islam

SIMBOLS

Mitja lluna i estrella

Page 28: L'islam

Mitja lluna i estrella

Page 29: L'islam

HIYAB o mocador

El hijab cubre cabello y cuello

Page 30: L'islam

El Niqab sólo deja al descubierto los ojos

El burka cubre de pies a cabeza

Page 31: L'islam

El chador llega a los pies, pero deja la cara al descubierto.

Page 32: L'islam
Page 33: L'islam
Page 34: L'islam
Page 35: L'islam
Page 36: L'islam
Page 37: L'islam
Page 38: L'islam
Page 39: L'islam

RITUS

Hi ha una sèrie de etapes relacionades amb el naixement de un bebè en el Islam:

• Benvinguda a la comunitat islàmica • El Tahnik

• Aqiqah

• Khitan (circuncisió)

• Bismillah (lectura del Alcorà)

Page 40: L'islam

matrimoni

Page 41: L'islam

HALAL els aliments que han de consumir els musulmans

• La llei islàmica estableix que els aliments que han de consumir els musulmans han de complir una sèrie de requisits. Aquest tipus d'alimentació és l'anomenada "halal“.

• Les carnisseries islàmiques i matancers asseguren que cada vegada aquesta alimentació té més adeptes. L'any 2000 es va crear a l'estat espanyol l'Institut Halal amb l'objectiu de regular i certificar els productes que poden consumir els musulmans.

• Actualment, Catalunya i Andalusia són les úniques comunitats que

disposen legalment del segell "halal".

Page 42: L'islam
Page 43: L'islam
Page 44: L'islam
Page 45: L'islam

calendari musulmà• ORIGEN 

Mahoma fou perseguit a causa de la seva predicació. Va fugir de La Meca  el 20 de setembre de l’any 622. Aquesta data marca l’inici de l’era musulmana i del seu calendari.

 • PARA CALCULAR LA XIFRA DE L’ACTUAL ANY MUSULMÀ:      Tenir en compte que el calendari musulmà és un calendari lunar (12 

mesos de 29 0 30 dies), i que és 11 dies més curt que el nostre.

• La formula següent et pot ajudar:     Resta 622, que és l’any de l’hègira, de la xifra de l’any actual

2010 – 622 = 1378

Page 46: L'islam
Page 47: L'islam

FESTES

Page 48: L'islam

Aïd al-Fitr o final del Ramadà

Page 49: L'islam

AID-AL-ADHA o

festa del xai

SACRIFICI DEL XAI Els musulmans celebren aquests dies una de les seves festes més assenyalades. RITUAL: Els animals es maten a l'escorxador i de cara a la Meca