Literatura del segle xx
8
Literatura del segle XX: Salvador Espriu Jordi Alfonso
Transcript of Literatura del segle xx
Literatura del segle XX: Salvador Espriu
Jordi Alfonso
Obra L’obra de Salvador Espriu, per la seva
riquesa temàtica i el seu plantejament esteticoliterari , es de les més brillants de la postguerra.
Destaca per el compromís cívic amb la llengua, la profunditat temàtica i la quantitat de tradicions literàries que conté. A continuació veurem els trets característics de la seva poesia.
Referències culturals i literàries
La seva obra esta repleta de grans tradicions de la humanitat, que el poeta coneix gràcies a que és un gran lector:
La mitologia de l’antic Egipte (“Llibre dels morts”).
La Bíblia La mitologia grega La literatura del Barroc
Presència de mites
Que poden ser: De creació pròpia: Sinera (el món de
la infància del poeta) i Sepharad (que s’identifica amb Espanya).
Mites històrics (Israel) Mites extrets d’altres mitologies, com
grega o egípcia.
Estil simbòlic i al·legòric Símbols construïts a partir de la
natura i del món de la seva infància. Símbols provinents de conceptes
creats pel poeta amb el suport de les tradicions culturals i literàries que coneix.
La temàtica de la poesia d’Espriu gira al voltant de dos temes:
La meditació sobre la condició humana
Es centra en els temes d’amor i llibertat, i comença amb la mort d’amics i familiars, i, sobretot, en la seva experiència en la Guerra Civil. Aquest tema l’acostuma a derivar cap a temes com la visió pessimista del món, el tràgic destí de l’home, el pas del temps, la mort com a alliberament... Hi pertanyen el Cementiri de Sinera i El caminant i el mur.
La preocupació per Catalunya i el seu destí
Aquest tema es fa present en La pell de brau, con reflexiona sobre la historia i el destí de Sepharad (Espanya), i proposa la reconciliació de entre els pobles que hi viuen.
Registres de la seva poesia
En la seva poesia hi ha diversos registres, que es classifiquen en:
Registre líric o elegíac: És el dominant, i acostuma a reflexionar sobre la mort.
Registre satíric: El poeta remarca allò que hi ha de grotesc en situacions de la vida quotidiana.
Registre civil: S’adreça a la col·lectivitat amb un missatge de elevat to moral.
