Literatura. Edat Mitjana
51
Edat Mitjana Segles V - XV
description
Transcript of Literatura. Edat Mitjana
Edat MitjanaSegles V - XV
Imperi romà d’orient i d’occident
Territori cristianitzat (segles IV – VII)
Al- Àndalus (segles VII – XV)
• Imperi romà d’occident (fins al s. V)• Pobles bàrbars: huns, sueus,
vàndals, alans, visigots, ostrogots… (s. V – VII)
• Musulmans (s VII – XV)• Reconquesta (sVIII – XV) • Caiguda de l’Imperi romà d’Orient
(Imperi Bizantí) a mans dels otomans
• Alta Edat Mitjana (V- X) Baixa Edat Mitjana (X – XV)
Ideologia, i pensament medieval
1 - Concepció teocèntrica
2 - No hi ha separació entre fe i ciència, entre religió i raó
3 - La vida terrena és un pur “tràmit” per aconseguirl’estadi ideal, que és la vida eterna
4 - Per això la mort està molt present en la ment de l’home medieval i té, en part, connotacions positives perquè:
• És igualadora (restableix la justícia que no s’ha trobat en vida)• Allibera del pecat, els sacrificis i els patiments de la vida terrena
Mapamundi del beat de Liébana (segle VIII)
Pantocràtor
Representació de Crist
triomfant, assegut, amb els
evangelis a la mà esquerra
i la mà dreta en actitud de
jutjar, típic de l'art
romànic.
Simbologia
• Déu com a centre de
l’Univers.
• Les lletres alfa i omega al
costat de la imatge
subratllen les connotacions
totalitàries: Deu és el
principi i la fi de tot
Església de Sant Climent de Taüll
• La societat medieval era jerarquitzada i estàtica.
• El treball no implicava el progrés econòmic, ja que les classes socials eren impermeables. El patrimoni i els béns no s’adquirien, s’hertaven
Els estaments
• A la Península ibèrica i a Catalunya durant tota l‘Edat Mitjana van conviure tres cultures: la cristiana, la jueva i l’àrab
• Al segle VIII aproximadament s’inicia la Reconquesta per part dels cristians dels territoris ocupats pels àrabs.
• Acaba al segle XV amb el lliurament del regne de Granada als Reis Catòlics
• A l’Edat Mitjana el clima era molt més fred, hi havia molts boscos i la pluviometria era més abundant
• L’esperança de vida arribava aproximadament als 40 anys• S’ aprofitava la pell dels animals per protegir-se del fred.• També es fabricava cuir per fer sabates. Les dones teixien les
seves pròpies teles i portaven el cabell recollit i tapat si eren casades
• No hi havia armaris i els vestits es guardaven en baguls
La vida quotidiala a l’Edat Mitjana
El vestit i el calçat
Fíbules per subjectar la roba. Els botons no van aparèixer fins al segle XII
Dona de classe alta• Casament imposat. • Finalitats patrimonials i • procreatives• Culta (música, lectura
escriptura)
Home de classe baixa• Treballa com a camperol
o servint el senyor• Petits artesans o
comerciants• Relació de vassallatge
Dona de classe baixa• Treball al camp• Cura de la família• Subjecta a la voluntat del
pare, el marit i el senyor feudal
Home de classe alta• Senyor feudal• Ordres militars• Ordres religioses• Cavaller
El paper de l’home i de la dona
El cavaller i la bescollada• L’entrenament del cavaller comença als 8
anys com a patge i després com a escuder.
• Aprèn a utilitzar l’espasa, a muntar a cavall, i
a lluitar.
• Es compromet a defensar les causes justes.
• La nit abans de la bescollada, ha de vetllar
les armes, dejunar i vestir de color vermell
com a símbol de la sang que està disposat a
vessar pels nobles ideals de la cavalleria
• La poesia èpica i les novel·les de cavalleries
tenen com a protagonista el cavaller. Tenen
mol d’èxit en aquesta època. Cervantes les
considerava ínfimes i les va voler ridiculitzar i
erradicar amb el Qixot
El menjar
Les classes altes tenien una dieta més variada i completa (carns diverses, llegums, espècies, hortalisses, verdures…). Les classes baixes gairebé no tenien accés a la carn. La seva dieta es basava en els cereals, les verdures i en ocasions especials, la carn dels animals de corral (gallina, porc)
Les ciutats medievals
Les ciutats medievals tenen:
• Unes muralles que tanquen el recinte, amb portes d'accés i torres de defensa.
• L'església, situada més o menys al centre, és el lloc on es celebren les activitats religioses.
• El castell o fortalesa, residència del senyor feudal, situada a la part alta de la vila.
• El palau dels nobles, també a la part alta de la ciutat.• La casa de la vila o ajuntament, des d'on s'administrava
la ciutat.• Els barris d'artesans i mercaders.• Els barris dels jueus (call) o dels mossàrabs.
La ciutat medieval
BarcelonaBarri jueu (call)
A les ciutats medievals hi convivien àrabs, jueues i cristians. Els calls eren petits pobles dins de les ciutats amb la seva pròpia organització i jerarquia
Un feu medieval
El Monestir
• Els monestirs es poden considerar també grans feus de caràcter religiós, amb les seves terres i els seus serfs
• Foren els grans centres culturals, on s’hi copiaven il·lustraven i traduïen llibres, que es guardaven a les seves biblioteques
La Pesta Negra
• Si a la baixa Edat Mitjana la vida terrena es concebia només com un pas cap a
l’ etenitat, a partir de l’epidèmia de la Pesta Negra l’home va començar a tenir consciència de la de fragilitat de l’existència.
• Per això va començar a valorar la vida terrenal i la necessitat d’aprofitar el present (carpe diem)
• Es va començar a confiar no tant en les gràcies divines, sinó més aviat en els talents de l’home per aconseguir l’equilibri i la felicitat
Mapa on s'observa la propagació de la Pesta Negra pel continent europeu a mitjan segle XIV
Il·lustració de la pesta negra en una Biblia de 1412
The Black Death spread throghout Europe
The Black Death happened in 1348 by bring a very deadly plaguesthrough the rats during sea travel through the Mediterranean. The Black Death brought three specific plagues: bubonic plague, pneumonic plague, septicemic plague. These plagues each camewith there own symptoms. The bubonic plague’s symptoms includingfever, headaches, painful aching joints, nausea, vomiting, and general feeling of malaise. If a person got this plague coulddie within 8 days. Its mortality rate varied from thirty to seventy five percent.
The Black Death also included the septicemic plague which is theleast commonly seen and has a mortality rate of almost a hundred percent. This plague included symptoms of high fever and purple skin patches.
• http://davidceb23.wordpress.com/middle-ages-multimedia-magazine/black-death/
El Camí de Santiago
• La descoberta a Galícia de la tomba de l’apòstol Santiago va atreure molts pelegrins
Trasllat del cos de
l’apòstol Sant Jaume
Autor Manuel Ximénez
Segle XV (pintura sobre taula)
La llegenda envolta l’aparició de
les restes de l’apòstol a Galícia
El “Camino”
El Camí de Santiagoimplica…
• Desenvolupament de les ciutats
• Naixement de la burgesia
• Intercanvi de cultures
• Intercanvi comercial. Font de riquesa
• Entrada de noves tendències artístiques, literàries, de nous corrents de pensament i diferents estils de vida
Isabel de Castella i Ferran d’Aragó
El final de la Reconquesta
• Vídeo explicatiu de l'expansió cristians
Boabdil lliura les claus del regne de Granada als Reis Catòlics
S’implanta la Inquisició
• Tomàs de Torquemada, inquisidor general
L’expulsió dels jueus (I)
L’expulsió dels jueus (II)
El descobriment d’Amèrica
• Amb el descobriment d’Amèrica, al final de segle XV (1492) es gesta un gran imperi que es mantindrà durant el segle XVI i començarà la seva decadència a partir del XVII
Arquitectura medieval Arquitectura romànica Arquitectura gòtica
• Parets gruixudes• Poques obertures, poca llum• Sensació de solidesa • Arc de mig punt o punt rodó
Església de San Juan de Rabanera (Soria) Segle XII
• Formes esveltes
• Vitralls (interiors més lluminosos)
• Arcs apuntats ( apropament entre el celestial i el terrenal)
Catedral de Lleó
Arquitectura romànica (Alta Edat Mitjana)
Arquitectura gòtica (Baixa Edat Mitjana)
La pintura medieval
• Panteó de San Isidoro de León (també conegut com la “Capella Sixtina de la pintura romànica”)
• Estàtica, frontal • Temàtica bàsicament religiosa i costumista.• Línies i colors simples
Poesia popular (joglars)
• Èpica
• Lírica
Poesia culta (trobadors i clergues)
• Amorosa
• Satírica
• Religiosa
La Poesia Medieval
El joglar i el trobador
• El joglar era un actor, cantant i poeta nòmada que anava de poble en poble cantant les gestes i llegendes dels cavallers (poemes èpics) Aquests poemes èpics tenien funcions informatives literàries i propagandístiques
• El joglar també era el principal difusor de la poesia lírica tradicional, de temàtica bàsicament amorosa i popular (poesia espontània, fresca i directa d’amor entre iguals)
• El trobador vivia a la cort i escrivia poesia culta de temàtica amorosa (cançó) o satírica (sirventès)
• La cançó implicava un amor desigual (amor cortès) amb una dama superior i molt idealitzada, a la qual el poeta se sotmetia, com un vassall, i anomenava “senyora”
• Els poetes catalans més importants a l’Edat Mitjana són Ramon Llull i Ausiàs March
A l’Edat Mitjanan la transmissió de la poesia es feia oralment. La major part de la població no sabia llegir ni escriure i la impremta encara no s’havia inventat.
Amor cortès
• 1.Fenhedor (tímid): el trobador-enamorat no s'atreveix a dirigir-se a la dama que estima.
• 2.Pregador (suplicant):el trobador-enamorat passa a aquesta segona etapa si la dama ha mostrat interès per ell i li ha permès que li expressi el seu amor a través de la poesia.
• 3.Entendedor:entre la dama i el trobador -enamorat s'estableix una relació de “complicitat". Ella accepta els seus poemes de servei amorós i els seus juraments de fidelitat. A canvi, li dóna penyores del seu amor (una cinta, un mocador, un cinturó, un floc de cabells...) o diners ("aver").
• 4.Drutz (amant):el trobador-enamorat es converteix en "drutz" si arriba a l'amor físic i total amb la dama.
Provença i l’occità
• La llengua d'oc va ser una de les més importants d'Europa a l'Edat Mitjana.
• Llengua de cultura i de difusió d’un tipus de poesia, basada en l’amor cortès i també en temes satírics (sirventès) i dialèctics.
• Fou model literari fins al segle XV. Després, el seu ús ha conegut un declivi constant a partir de principis del segle XX.
Extensió territorial de l’occità a l’Edat Mitjana
La Cançó (Catanunya i Castella)La Cantiga d’Amor (Galícia i Portugal)El Dolce Stil Nuovo (Itàlia)
Els Cançoners
L’escriptor català més infuenciat pel nou estil és Ausias March
Els seus poemes més importants són els de problemes amorosos i els de consciència filosòfica i religiosa, que tenen una gran transcendència i profunditat. Entre els seus temes preferits destaca l'amorós.
Va escriure una sèrie de Cants Morals, d'Amor i de Mort. Els seus sis cants de mort plantegen greus problemes de consciència. Ens l'enigma
del més enllà
El seu cant espiritual és el més famós i és una oració i confessió de la feblesa de la seva voluntat i la por de la condemnació eterna.
Ausiàs March
Ausiàs March és el primer poeta culte que escriu en llengua catalana pura, el seu estil és dur i fins tosc.De vegades és difícil de comprendre perquè condensa o retorça excessivament les seves idees per incrustar-es en les deu síl·labes dels seus versos.
Dante i Petrarca han influït lleument en el més extern de la poesia de Ausiàs March.
