El Romanticisme

Primera meitad de segle XIX

La revolució Industrial

Màquina de vapor de l'antiga fàbrica tèxtil del Vapor Aymerich La màquina de vapor aprofitava la força del vapor d'aigua per moure

màquines: en multiplicava la força obtinguda i reduïa la despesa d'energia emprada (en aquest cas, el carbó)

La màquina de vapor es va aplicar a la indústria tèxtil i a la indústria ferroviària, amb la qual cosa comença a formar-se una incipient classe proletària que treballava a les fàbriques de teixits, i comencen també a ser més fàcils i més ràpides les comunicacions, amb l’extensió de la xarxa del ferrocarril

Locomotora Rocket (coet) de Stephenson, que el 1829 triomfà en el concurs per escollir la màquina per la línia Liverpool – Manchester. Aquesta locomotora tenia avenços com la caldera de tubs, més fàcil d'escalfar, i la sortida de vapor per la xemeneia, que activava el tir del foc. A partir d'aquell moment Stephenson es convertí en un gran constructor de línies fèrries.

El 1789 es construí el primer teler de ferro propulsat per una màquina de vapor.

La revolució francesa

La presa de la Bastilla el 14 de juliol 1789 constitueix un símbol de la revolta popular (Revolució Francesa)

Caricatura on veiem un camperol que duu a coll un clergue i un noble. Representa el pes dels impostos que pagaven les classes més baixes

La revolució francesa implica…

• El començament de l’era moderna• S’instaura una nova manera de governar

basada en la voluntat popular.• La burgesia (classe mitja) es consolida com a

motor econòmic i social.• S’aboleixen les restes del feudalisme encara

vigents.• S’elabora una constitució que estableix els

mateixos drets ideures per a tothom i una declaració dels drets de l’home i del ciutadà que és la base de les modernes democràcies

Però la revolució francesa també va tenir “efectes secundaris”

• Un període de desordres, assassinats i aldarulls, que culminà amb el cop d’estat de Napoleó

• L’etapa napoleònica fou seguida per uns anys de restauració borbónica, però finalment es consolidaren els principis de la revolució, es proclamà la república i s’implantà el modren estat de dret

Una de les conseqüències amb major abast històric de la revolució va ser la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.

Té un doble vessant, moral (drets naturals inalienables) i polític (condicions necessàries per l'exercici dels drets naturals i individuals), que condiciona l'aparició d'un nou model d'Estat, el dels ciutadans; l'Estat de Dret, democràtic i nacional.

És un text atemporal, universal, únic, breu, clar i senzill. Per això va servir de base i d'inspiració a totes les declaracions del segle XIX i del XX.

Execució de Lluís XVI el 21 de gener del 1793 a París.

El cop d’estat de Napoleó i la posterior invasió d’Espanya per part de les tropes franceses, propicia la formació d’un govern paral·lel i democràtic, que desemboca en les Cortes de Cádiz i la Constitució de 1812

Napoleó i Josefina

L’Imperi francès i els seus estats satèl·lits a l’època napoleònica (1811)

Característiques del Romanticisme

• Desig de llibertat de l'individu.• Exaltació del sentiment, l’instint i la passió

enfront de la racionalitat neoclàssica • Forta tendència al nacionalisme enfront de la

universalitat il·lustrada (Independència de Grècia i de nord-Amèrica). Hi ha un romanticisme costumista i conservador i un altre que, sense deixar de ser nacionalista, és més revolucionari i innovador

• Liberalisme en contraposició al despotisme il·lustrat.

Característiques de la literatura romàntica

• Creativitat i originalitat enfront de la imitació neoclàssica dels models grecollatins.

• Es reivindica l'obra imperfecta, inacabada i oberta, enfront de l'obra perfecta, conclosa i tancada dels il·lustrats

• Subjectivisme i individualisme absolut. Culte al jo • Els autors romàntics trenquen qualsevol normativa o

tradició cultural que ofegui la seva llibertat, com per exemple les tres unitats aristotèliques (acció, temps i lloc) i la d'estil (barregen prosa i vers i fan servir la polimetria en el teatre).

• Ambients nocturns i luctuosos, escenaris sòrdids i ruïnosos. Naturalesa salvatge: cementiris, runes, tempestes, onatges…

• Es revaloritza la literatura popular (romanç o balades anònimes, contes tradicionals, cobles, refranys) i les literatures en llengües regionals: la gaèlica, l'escocesa, la provençal, la bretona, la catalana, la gallega, la basca... (nacionalisme)

• Es dóna entrada a un món exòtic i extravagant. Es busquen noves combinacions mètriques i es renoven i flexibilitzen les antigues.

• L’heroi romàntic és un “anti-sistema”, un tipus marginal i rebel (bandolers, pirates, Don Joan, Prometeu)

• En els romàntics predominen els sentiments de tristesa, malenconia i amor a la solitud (mal del segle), producte del permanent conflicte entre el món ideal, al qual aspiren, i la realitat

• Aquesta realitat no els agrada i sovint veuen la mort com a única sortida per aconseguir la pau i els ideals que no poden assolir d'altra manera

• Sentiment de refús i d'inadaptació a una societat que consideren falsa i corrupta, de la qual se senten exclosos i envers la qual el romàntic manté una actitud crítica i provocadora Don Juan Tenorio i

Faust

• Alguns autors destacats són:• Gustavo Adolfo Bécquer• Lord Byron• Johann Wolfgang von Goethe• Àngel Guimerà• Victor Hugo• Mariano José de Larra• Edgar Allan Poe• Mary Shelley• Jacint Verdaguer• José Zorrilla

Més autors…

• Emily, Anne i Charlotte Brönte (G.Bretanya)

• Jane Austen (G.Bretanya)• Els germans Grimm

(Alemanya)• Jonh Keats (G.Bretanya)

Les germanes Brönte i els germans Grimm

Wuthering Heights Cançó i pel·lícula

Sense títol (Lord Byron)

“Quan a l'imperi de l'eterna nitprengui el seu vol per sempre la meva ànima;quan el meu cos exànime reposi sota una làpida,si per ventura t’acostes un diaon la meva trista sepultura es troba,humiteja tan sols les meves cendresamb una llàgrima”.

No volveremos a vagar videopoema de L. Byron

Retrat de Lord Byron (T. Géricault)

Breu comentari

• Quina metàfora fa servir el poeta per anomenar la mort?

• El poema té dues parts. Quines?. De què parla cadascuna?

• Quins trets romàntics hi trobem?• Quines connotacions aporta la llàgrima de

l’estimada sobre les cendres del poeta? Què pot significar que ella plori a la seva tomba?

Canción del pirata – J. Espronceda

(…) Son mi música mejor,

aquilones,el estrépito y el temblorde los cables sacudidos,del negro mar los bramidosy el rugir de mis cañones.

Y del truenoal son violento,y del vientoal rebramar,yo me duermososegado,arrulladopor la mar.

Que es mi barco mi tesoro,que es mi dios la libertad,mi ley, la fuerza y el viento,mi única patria, la mar.

• Aquilón = viento del norte

http://www.youtube.com/watch?v=77Up6S5lzq0 - Musicada

Breu comentari

• El fragment està ple de connotacions sensitives. Quin sentit predomina? (vista oïda, tacte…). Justifica-ho

• Són connotacions suaus o violentes? Justifica-ho.

• L’aliteració és també molt clara. Quins fonemes són els que es repeteixen? Què suggereix aquesta repetició?

• Troba trets romàntics en el fragment

• Quins elements de la Naturalesa tria el poeta com a “decorat de fons”?. Hi veus també trets romàntics en aquesta tria?. Per què?

La Renaixença catalana La publicació de l’”Oda a la pàtria", de Bonaventura Carles

Aribau el 1833 a la revista "El Vapor" i la restauració dels Jocs Florals marquen l'inici de la Renaixença i obren una etapa d’esplendor de les lletres catalanes, després de la Decadència

Autors importants d’aquest període:

Àngel Guimerà, Jacint verdaguer i Narcís Oller

La premsa escrita

• El orígens de la premsa periòdica a Catalunya se situen al final del segle XVIII amb la fundació del primer diari barceloní, Diario curioso, el 1762, i especialment amb el naixement del Diario de Barcelona, el 1792.

• Durant el segle XIX, la premsa va experimentar un canvi profund, de ser un mitjà minoritari i amb molt poques i inestables publicacions, es va transformar en un mitjà de comunicació de masses que, a final de segle, havia multiplicat el nombre de diaris i revistes, una bona part en català. La indústria de la publicitat i les noves tecnologies com la fotografia i el telègraf van permetre acompanyar els diaris amb imatges i ampliar la informació

Literatura romàntica

• Els tres mosqueters – A. Dumas

• Don Juan – J. Zorrilla

• Cims borrascosos – Emily Bronte

• Frankenstein - Mary Shelley

• Els Miserables – V. Hugo

• Faust – J. W. von Goethe

• Terra Baixa – A. Guimerà

L’art romàntic

Comentari del quadre "La llibertat guiant el poble" de Delacroix

Romanticisme francès

“Jove òrfena al cementiri” E. Delacroix

• El recurs expressiu de mostrar-nos al personatge d'una forma fugaç i gairebé casual s'acosta, per la seva immediatesa i la seva espontaneïtat, a la fotografia, abans fins i tot que aquesta disciplina comencés a desenvolupar-se.

• L'expressió de la jove anònima accentua aquesta sensació i crea un aire de misteri al seu voltant. El resultat final és molt suggerent, i converteix la pintura en una petita obra mestra.

• “La boja” Théodore Géricault

• Géricault va realitzar, entre 1821 i 1824, una sèrie de pintures amb models de bojos o maníacs, prenent del natural a una sèrie de persones que eren tractades en l'asil del psiquiatre Jean-Étienne Esquirol. A través d'aquesta sèrie pretenia recollir un repertori d'expressions de la bogeria.

Caspar David Friedrich (1774-1840) va ser un pintor de caràcter turmentat.És considerat el representant més genuí i singular del romanticisme alemany. Conrea principalment el paisatge, amb runes gòtiques, nits, cementiris, arbres despullats i espais gelats que transmeten una sensació de malenconia i angoixa

Romanticisme alemany

“El caminant sobre el mar de núvols” (C. David Friedrich)

“Pluja, vapor i velocitat”, obra de William Turner, 1844.Testimonia l'impacte de nous temes moderns, com el ferrocarril, en la pintura. Mostra la tendència a expressar les emocions del pintor , més que la realitat observada. En aquest cas, ho aconsegueix sobretot a través dels empastaments de la pintura.Tendència a l’obra oberta, poc perfilada i experimentació amb noves tècniques creatives

Romanticisme britànic

• J. H. Füssli (1741-1825) va abandonar els seus estudis religiosos per dedicar-se a la pintura.Pinta visions híbrides i lascives, producte de la seva imaginació delirant, en què predominen els gestos arrabassats i les distorsions òptiques. És considerat precursor del surrealisme

• Una de les seves obres més representatives és “El malson”.

Goya

• Un dels pintors més potents, visionaris i genials de l’edat moderna.

• Quan representa els esdeveniments de l'època, com la guerra de la independència, ho fa creant una atmosfera de malson, en què es barregen elements fantàstics i reals.

Explicació del quadre

• Los desastres de la guerra. • Impactants i terribles. Un clam contra les dramàtiques conseqüències de les guerres

Música

• L.V.Beethoven (Alemanya)

• Mendelssohn (Alemanya)

• F. Chopin (Polònia)

• F. Liszt (Hongria)

• R. Schumann (Alemanya)

• F Schubert (Àustria)

Moonlight sonata (Beethoven)

L.V.Beethoven i F. Liszt

Els reis del període romàntic: Carles IV i Ferran VII

Retrat de la família de Carles IV – F. Goya

Ella va tenir 14 fills i 24 embarassos. Es diu que algun d’ells podria haver estat fill del primer ministre de Carles IV. El rei era dèbil i capritxós, fet pel qual Maria Lluïsa de Parma va exercir una gran influència en els assumptes d’estat. No va ser mai estimada pel poble. Era anomenada “La Bruixa” i Espronceda la va definir com “impura prostituta”

Maria Lluïsa de Parma i Manuel Godoy.

Versets satírics que corrien pel poble sobre la relació entre M Lluïsa i GodoyMi puesto de Almirante me lo dio Luisa Tonante,[...]Tengo con ella un enredo[...]Y siendo yo el que gobiernatodo va por la entrepierna

Vida quotidiana • L’alimentació era poc variada i es

componia de: patates, pa, farina, i, a vegades, llegums. Només de manera excepcional s’hi afegia carn.Sempre hi havia vi o cervesa a les cases Una de les causes que debilitaven la salut de gran nombre de treballadors era precisament l’alcoholisme

• La higiene encara no formava part de la rutina diària. El cos es rentava de manera parcial: les mans i la cara es rentaven diàriament, els peus un cop al mes i el cap gairebé no es rentava mai. Anar net era dur la roba neta i portar les mans arreglades.

• A les ciutats es van substituir les torxes pels fanals de gas i després de la segona revolució industrial (petroli ), pels llums elèctrics

La moda al segle XIX

Redingote = riding coat /raining coatRidículo = bossa de mà per portar el mocador i objectes petits

Enagües i mirinyacs

• La moda masculina constava de tres peces (tern): pantalons, armilla i jaqueta

El calçat

El barret poke es va posar de moda al començament del segle XIX. S’anomenà “poke” pel fet que tot el cabell podia ser empès (en anglès: poke = empènyer) cap a l’interior del barret.

Barrets

La moda “Revolucionària”