LITERATURA MEDIEVAL

Cristina Bech Paola

-Anselm Turmeda-Jordi de Sant Jordi

ANSELM TURMEDA

Anselm Turmeda, va néixer a Mallorca el 1355(S.XIV) i va morir a Tunis el 1423. Era un escritor mallorquí.

Va ser frare franciscà, va ampliar els seus estudis de Teología a París i Bolonya.

Quan tenia 32 anys, va convertir-se a l’Islam i va marxar a Tunis. Va ser l’amo de les duanes, intèrpret del rei Tunicia i intendente del Palau. Va ser enterrat a la Plaça dels Guarniciers a Tunis.

Va escriure en Català i Àrab. Els seus llibres en Català van tenir una gran difusió en els països de parla catalana. Les obres són: El llibre dels bons amonestaments, La disputa de l’ase, El llibre de tres, Cobles de la divisió del Regne de Mallorques.

ELOGI DELS DINERSDiners de tort fan veritat,

e de jutge fan advocat,savi fan tornar l'hom orat,..........pus que d'ells haja.

Diners fan bé, diners fan mal,..........5diners fan l'home infernale fan-lo sant celestial..........segons que els usa.

Diners fan bregues e remors,e vituperis e honors,.....................10e fan cantar preïcadors..........Beati quorum.

Diners alegren los infantse fan cantar los capellanse los frares carmelitans..................15..........a les grans festes.

Diners magres fan tornar gords,e tornen ledesmes los bords,si diràs "jas" a hòmens sords..........tantost se giren..................20

Diners tornen los malalts sans,moros, jueus e crestiansleixant a Déu e tots los sants..........diners adoren.

Diners fan vui al món lo joc.............25e fan honor a molt badoc,a qui diu "no" fan-li dir "hoc",..........vejats miracle!

Diners, doncs, vulles aplegar,si·ls pots haver no·ls leixs anar;.......30si molts n'hauràs poràs tornar..........Papa de Roma.

Si vols haver bé e no danper advocat té sent "Jo-ha'n".Totes coses per ell se fan................35..........en esta vida.

ELOGI DELS DINERS

Tema: El poder dels diners

Estructura: -Introducció dos primeres estrofes:

-Expliquen que els diners tan poden fer bé com mal.

-Nus cinc estrofes següents:

-Cada una d'elles va dedicada a una conseqüència que porta els diners.

ELOGI DELS DINERS

Els diners poden enfonsar o alabar les persones. Poden gaudir de tenir l'Església al costat. A l'hora de repartir diners, tothom els accepta. Totes les religions, accepten els diners per damunt de tot. No hi ha cap que els rebutgi. Fan canviar l'opinió. I porten una part de la felicitat.

ELOGI DELS DINERS

La Conclusió la trobem situada en les dues úl-times estrofes.

-No et desprenguis ni despreciis els diners. Ja que quan més en tinguis més poder podràs tenir. I tot girarà al teu voltan.

ELOGI DELS DINERS

Gènere literari: Poesia

Expressió: Poètica, denuncia la pèrdua dels principis morals.

Narrador: Únic, extern I testimoni

Punt de vista: Subjectiu

ELOGI DELS DINERS

Està compost per nou estrofes. Cada una d'elles formada per quatre versos.

Versos de vuit, set I cinc síl.labes.

Rima Consontant:

aaab cccb ddd- eff- ffeh iii- jjj- kkk-

ELOGI DELS DINERS

FIGURES RETÒRIQUES:

Antítesis

Personificacions

Hipèrbaton

Calambur

Hipèrbole

Paral.lelisme

Anàfora

ELOGI DELS DINERS

Aquest poema d'Anselm Turmeda, va ser escrit en l'edat mitjana. Amb Català antic com hem pogut comprovar. Bàsicament, en L'Elogi dels Diners, Anselm Turmeda ens vol presentar la funció dels diners en aquella època. Que no només servien per a bons actes o per a distinguir-se de les altres clases socials. Sinó que també servien per a fer mal.

JORDI DE SANT JORDI

Jordi de Sant Jordi, va ser cavaller i escriptor. Va néixer al Regne de València. No es sap l’any en que va néixer, però si en la que va morir (1424). Va ser palatí de cambrer reial de Alfons el Magnànim. Va participar en l’acció de Calvi i al Serge de Bonifazio. Sempre al costat del monarca. Va ser preponer de Francesco Sforza al 1423 i d’aquí aparegué el seu poema Presoner.

PRESONERDesert d'amics, de béns e de senyor,

en estrany lloc i en estranya contrada,lluny de tot bé, fart d'enuig e tristor,ma voluntat e pensa caitivada,me trob del tot en mal poder sotsmès,...............5no veig algú que de me s'haja curae soi guardats enclòs, ferrats e pres,de què en fau grat a ma trista ventura.

Eu hai vist temps que no em plasia res,ara em content de ço qui em fai tristura,...........10e los grillons lleugers ara preu mésque en lo passat la bella bordadura.Fortuna vei que ha mostrat son volersus me, volent que en tal punt vengut sia;però no em cur, pus hai fait mon dever..............15ab tots los bons que em trob en companyia.

Car prenc conhort de com sui presonerper mon senyor, servint tant com podia,d'armes sobrat e per major poder,no per defaut gens de cavalleria.......................20E prenc conhort quan no puc conquerirhaver en res sens que treball no senta,mas d'altra part cuid de tristor morircom vei que el món del revers se contenta.

Tots aquests mals no em són res de sofrir..........25en esguard d'u qui el cor me destentae em fai tot jorn d'esperança partir:com no vei res que ens avanç d'una espenta,en acunçar nostre deslliurament,e més que vei ço que ens demana Sforça...........30que no sofrir algú raonament,de què llangueix ma virtut e ma força.

Per què no sai ni vei res al presentque em puixa dar en valor d'una escorça,

mas Déu tot sol, de qui prenc fundament............35

e de qui fiu, i-z ab qui mon cor s'esforça;e d'altra part del bon rei liberal,qui em socorrec per gentilesa granda,lo qui ens ha mès del tot en aquest mal,que ell me'n traurà, car soi jus sa comanda.........40

TORNADAReis virtuós, mon senyor natural,tots al present no us fem altra demanda,mas que us record que vostra sang reialmai defallí al qui fos de sa banda.

PRESONER

Tema: La Solitud

Estructura: -Introducció dos primeres estrofes:

-Expliquen la situació en que es troba el caballer.

-Nus tres estrofes següents:

-Ens explica I lamenta de ser presoner.

PRESONER

La Conclusió la trobem situada en la última estrofa. -On fa lloança al rei tot dient-li que els ajudi I que no els avan-doni. Ja que en tot moment han estat lluitant per el seu regne.

PRESONER

Gènere literari: Poesia

Expressió: Poètica

Narrador: Únic, Intern I testimoni

Punt de vista: Subjectiu

PRESONER

Està compost per sis estrofes. Cada una d'elles formada per vuit versos, exeptuant la última que està formada per quatre versos.

Versos d'onze, deu I nou síl.labes.

Rima Consontant:

ABABCDCD CDCDEFEF EFEFGHGH GHGIIJIJ IJI-LMLM LMLM

PRESONER

FIGURES RETÒRIQUES:

Hipèrbaton

Comparació

Enumeració

Anàfora

PRESONER

Aquest poema de Jordi de Sant Jordi, va ser escrit també durant l'edat mitjana, però aquest mentre el caballer estava empresonat. També és en Català antic com hem pogut comprovar. Jordi de Sant Jordi volia ensenyar a la gent I primordialment al rei, la situació d'aquells que havien lluitat per ell I per al seu regnat.