LITERATURA MEDIEVALLITERATURA MEDIEVAL

La societat feudalLa societat feudalEscriure a l’Edat MitjanaEscriure a l’Edat Mitjana

M. José Aparici

El concepte medieval de literaturaEl concepte medieval de literatura

Fer literatura vol dir tenir en compte les obres de la Fer literatura vol dir tenir en compte les obres de la tradició escrita. tradició escrita. LlegirLlegir i i admiraradmirar els clàssics va els clàssics va lligat a lligat a imitar.imitar.Els escriptors introduïen en les Els escriptors introduïen en les sevesobres fragments de textos d’altres autors amb sevesobres fragments de textos d’altres autors amb total naturalitat.total naturalitat.

Imitar i copiar és una mostra de reconeixement del Imitar i copiar és una mostra de reconeixement del seu mestratge ètic i estilístic.seu mestratge ètic i estilístic.

Escriure vol dir Escriure vol dir reescriure reescriure les autoritats del passat les autoritats del passat amb la voluntat de construir una obra pròpia que amb la voluntat de construir una obra pròpia que amb el temps formarà part de la mateixa tradició.amb el temps formarà part de la mateixa tradició.

Valoració de la Valoració de la traducció. traducció. Es traslladen a diferentsEs traslladen a diferents llengües vulgars obres llatines de tot tipus.llengües vulgars obres llatines de tot tipus.

La societat feudalLa societat feudal(Baixa E. Mitjana)(Baixa E. Mitjana)

La literatura medieval com a reflex dels diferents La literatura medieval com a reflex dels diferents estaments: estaments: lit. cavalleresca, lit. religiosa, lit. burgesa i lit. cavalleresca, lit. religiosa, lit. burgesa i popular.popular.

Durant la Baixa E. Mitjana (S.X-XIII), hi havia dues Durant la Baixa E. Mitjana (S.X-XIII), hi havia dues classes de persones: els qui manaven i no treballaven classes de persones: els qui manaven i no treballaven (nobles) i els que treballaven i obeïen (serfs i serves).(nobles) i els que treballaven i obeïen (serfs i serves).

Es troben lligats mitjançant un jurament de fidelitat i Es troben lligats mitjançant un jurament de fidelitat i dependència. Manar i obeir “perquè Déu ho ha volgut”.dependència. Manar i obeir “perquè Déu ho ha volgut”.

L’església i la noblesa seran els eixos vertebradors per L’església i la noblesa seran els eixos vertebradors per al desenvolupament posterior de la cultura literària al desenvolupament posterior de la cultura literària europea.europea.

A l’entorn de l’any 1000 la societat està composta pel A l’entorn de l’any 1000 la societat està composta pel clergat, els cavallers i els camperols.clergat, els cavallers i els camperols.

Aquesta divisió tripartita apel.la a la funció Aquesta divisió tripartita apel.la a la funció “importantíssima” dels laboratores: “importantíssima” dels laboratores: l’alimentació de tots els altres. Són l’alimentació de tots els altres. Són imprescindibles. imprescindibles.

L’objectiu és tenir sotmesos els serfs i les L’objectiu és tenir sotmesos els serfs i les serves, gràcies al treball dels quals els serves, gràcies al treball dels quals els nobles podien viure sense treballar.nobles podien viure sense treballar.

La noblesaLa noblesa (cavalleria feudal) ostenta el poder (cavalleria feudal) ostenta el poder temporal. Es tracta de mercenaris al servei dels temporal. Es tracta de mercenaris al servei dels diferents senyors feudals i de la cristiandat. Els diferents senyors feudals i de la cristiandat. Els serveis militars es recompensen amb drets serveis militars es recompensen amb drets feudals: terres, immunitats i/o privilegis.feudals: terres, immunitats i/o privilegis.

En una economia bàsicament agrària la propietat En una economia bàsicament agrària la propietat de la terra és l’única font de riquesade la terra és l’única font de riquesa

La cavalleria/noblesa es caracteritza també pel La cavalleria/noblesa es caracteritza també pel respecte a la tradició i el rebuig a la novetat i el respecte a la tradició i el rebuig a la novetat i el canvi.canvi.

El vassallatge i el sentit religiós de la vida El vassallatge i el sentit religiós de la vida impregnen la conducta de la cavalleria.impregnen la conducta de la cavalleria.

La cavalleria ostenta el La cavalleria ostenta el poder temporal.poder temporal.

L’Església L’Església és el veritable focus d’activitat cultural, és el veritable focus d’activitat cultural, a través dels a través dels escriptorisescriptoris i de les i de les escoles escoles catedralícies.catedralícies.

El El clergat clergat ostenta el poder espiritual. El conflicte ostenta el poder espiritual. El conflicte pel poder entre església i noblesa marcarà la pel poder entre església i noblesa marcarà la història de l’Edat Mitjana.història de l’Edat Mitjana.

L’accés a la literatura arribarà a través de la L’accés a la literatura arribarà a través de la lectura. Les capes altes de la societat seran les lectura. Les capes altes de la societat seran les primeres que accedieran a la cultura.primeres que accedieran a la cultura.

Amb l’aparició al S. XII del 4t. estament, els Amb l’aparició al S. XII del 4t. estament, els mercatoremercatore (burgesia), l’esquema social s’enfonsa. (burgesia), l’esquema social s’enfonsa. Això suposa la reacció immediata dels altres Això suposa la reacció immediata dels altres estaments de poder.estaments de poder.

Edat Mitjana i llengua llatinaEdat Mitjana i llengua llatina S. X-XIIS. X-XII El llatí és la llengua de cultura. El llatí és la llengua de cultura. Divergència entre llatí (cultura) i llatí vulgar (poble)Divergència entre llatí (cultura) i llatí vulgar (poble) Accés lent del català a l’escripturaAccés lent del català a l’escriptura La literatura compta amb un públic oient .La literatura compta amb un públic oient . La literatura compta amb uns “narradors” que narren en La literatura compta amb uns “narradors” que narren en

“vulgar” el que la literatura “diu” en llatí: ELS JOGLARS“vulgar” el que la literatura “diu” en llatí: ELS JOGLARS Tothom parla una llengua diferent al llatí però encara no hi Tothom parla una llengua diferent al llatí però encara no hi

ha necessitat d’escriure en la llengua que tothom parla.ha necessitat d’escriure en la llengua que tothom parla. 1r. Document més antic conservat i al.lusiu a una llengua 1r. Document més antic conservat i al.lusiu a una llengua

vulgar: disposició d’Innocenci IV, l’any 813 on transmet la vulgar: disposició d’Innocenci IV, l’any 813 on transmet la necessitat de predicar en vulgar.necessitat de predicar en vulgar.

Primers textosPrimers textos Els primers textos més antics conservats en català (S. XII):Els primers textos més antics conservats en català (S. XII):

Homilies d’OrganyàHomilies d’Organyà Forum IudicumForum Iudicum

El primer document més antic conservat en llengua vulgar: El primer document més antic conservat en llengua vulgar: Concili de Tours (Disposició d’Innocenci IV)Concili de Tours (Disposició d’Innocenci IV)

Els primers versos en llengua romànica (S. XII)Els primers versos en llengua romànica (S. XII) Chanson de RolandChanson de Roland Cantar de Mio Cid Cantar de Mio Cid

Dues revolucions:Dues revolucions: el paper i la impremta el paper i la impremta

S. XIII-XIV Alta Edat Mitjana. Redefinició de l’ordre social.S. XIII-XIV Alta Edat Mitjana. Redefinició de l’ordre social. L’Església continua exercint el seu poder en l’àmbit ideològic. L’Església continua exercint el seu poder en l’àmbit ideològic.

Augmenta la seva influència dogmàtica: impuls de les croades Augmenta la seva influència dogmàtica: impuls de les croades contra musulmans i heretges.contra musulmans i heretges.

Les Corts reials continuen la funció de protectors i Les Corts reials continuen la funció de protectors i estimuladors de la cultura.estimuladors de la cultura.

El saber es va prestigiant i estenent entre totes les capes El saber es va prestigiant i estenent entre totes les capes socials.socials.

Augmenta la demanda de llibres, tant originals com Augmenta la demanda de llibres, tant originals com traduccions.traduccions.

L’aparició del paper tindrà conseqüències extraordinàries per a L’aparició del paper tindrà conseqüències extraordinàries per a la difusió de la cultura. la difusió de la cultura.

Primer gran canvi de mentalitat en la transmissió d’informació Primer gran canvi de mentalitat en la transmissió d’informació i de la cultura (1180-1220).i de la cultura (1180-1220).

L’aparició del paper ho altera tot: apareix la prosa, L’aparició del paper ho altera tot: apareix la prosa, les novel.les es fan més llargues i elaborades.les novel.les es fan més llargues i elaborades.

El El Lancelot Lancelot en prosa (1225), escrit en francès, ocupa en prosa (1225), escrit en francès, ocupa sis volums de foli, inimaginable en tauletes de cera.sis volums de foli, inimaginable en tauletes de cera.

El paper és barat i pràctic.El paper és barat i pràctic. Gran divulgació de les obres. El concepte medieval Gran divulgació de les obres. El concepte medieval

de novel.la comença amb el Rei Artús i clou amb el de novel.la comença amb el Rei Artús i clou amb el Quixot Quixot (1605).(1605).

A finals del S. XV, A finals del S. XV, la impremta,la impremta, trasbalsarà la difusió trasbalsarà la difusió d’informació i de la cultura (1450/ Guttemberg). Va d’informació i de la cultura (1450/ Guttemberg). Va permetre reproduir ràpidament una mateixa obra i permetre reproduir ràpidament una mateixa obra i estendre-la.estendre-la.

El 3r. Gran canvi no arribarà fins cinc segles El 3r. Gran canvi no arribarà fins cinc segles després. després. Internet.Internet.

Literatura de transmissió oral i de Literatura de transmissió oral i de transmissió escritatransmissió escrita

I és en el món i en la literatura del S. XII on s’origina I és en el món i en la literatura del S. XII on s’origina la literatura del S.XV. la literatura del S.XV.

Aquesta literatura parteix de zero, no té models i que Aquesta literatura parteix de zero, no té models i que se’ls crea perquè ha de crear una llengua literària, se’ls crea perquè ha de crear una llengua literària, una una llengua roman, llengua roman, una llengua vulgar, del carrer.una llengua vulgar, del carrer.

Es tracta del triomf d’una llengua sense tradició, Es tracta del triomf d’una llengua sense tradició, sense escriptura, sense relleu acadèmic, que es forja sense escriptura, sense relleu acadèmic, que es forja en el carrer, i que des de l’oralitat es crearà un en el carrer, i que des de l’oralitat es crearà un prestigi. Com es crearà el prestigi?prestigi. Com es crearà el prestigi?

En el moment en què aquesta llengua passi a ser En el moment en què aquesta llengua passi a ser llengua de la Cort, llengua de la Cort, quan un rei, Jaume I, prengui la quan un rei, Jaume I, prengui la llengua del carrer per fer la seva crònica.llengua del carrer per fer la seva crònica.

Aquest procés de dignificació d’una Aquest procés de dignificació d’una llengua vulgar (provençal) es deurà, llengua vulgar (provençal) es deurà, en ple S. XII al prestigi del món en ple S. XII al prestigi del món trobadoresc del S. XII i de la lírica de trobadoresc del S. XII i de la lírica de la “fin amors”. la “fin amors”.

I qui hi contribuirà serà el I qui hi contribuirà serà el joglar, joglar, amb una doble funció: d’element amb una doble funció: d’element esbargidor i d’element informador.esbargidor i d’element informador.

I quina mena de literatura difonien?I quina mena de literatura difonien?