LITERATURA CATALANA MEDIEVAL S. XIV-XV

Sílvia Montals

CONTEXT HISTÒRIC • Baixa edat mitjana: època de grans canvis en

tots els àmbits.

– Àmbit socioeconòmic: el sistema feudal decau i sorgeix la burgesia.

– Àmbit cultural: es crea la impremta i les universitats.

– Àmbit polític: els reis tenen l’autoritat. Sorgeixen moltes guerres.

– Àmbit religiós: època de les heretgies del

Cisma d’Occident. – Àmbit lingüístic: la literatura culta s’expressa

en llengua vulgar.

CONTEXT LITERARI • HUMANISME

– Neix a la Toscana (Itàlia) a meitat del s. XIV.

– Impulsors: Dante i Petrarca.

– Característiques:

• Redescobriment dels clàssics grecs i llatins

• Preocupació pels problemes humans.

• Es valora el saber i la raó.

LITERATURA EUROPEA – Francesco Petrarca:

• Es considera l’iniciador de l’humanisme.

• Va estudiar i comentar les obres dels clàssics.

• Va escriure molta poesia.

• Obra més important: el Cançoner.

– Canta l’amor a Laura, una dona terrenal que representa l’amor impossible.

– Trenca el model dels trobadors, expressant l’amorideal, la brevetat de la vida…

– Dante Alighieri:

• Nascut a Florència.

• Obra: La divina Comèdia (obra culminant de la literatura).

• Narra el fantasiós viatge del poeta per trobar la seva estimada Beatriu amb el guiatge de Virgili.

• Parts: Infern, Purgatori, Paradís.

– Giovanni Boccaccio

• Vinculat a la ciutat de Florència.

• La seva obra és el Decameró:

– Explica històries realistes.

– Personatges quotidians (classes populars i burgesos).

– Valora la intel·ligència i els gaudi dels plaers.

– Consta de 100 narracions.

– Durant l’epidèmia de la pesta uns joves fugen de la ciutat i es diverteixen explicant històries.

LITERATURA CATALANA

• S. XIV-XV: segles de crisi en el territori català.

– Àmbit polític:

• Mort el rei Martí l’Humà sense successió.

• S’obren les portes a la dinastia castellana dels Trastàmara.

• Al s. XV el rei Ferran II es casa amb Isabel de Castella. Provoca que Catalunya i Castella s’uneixin.

• Àmbit econòmic:

– Les epidèmies de pesta i les guerres afecten l’economia.

• Àmbit cultural:

– Barcelona pateix una davallada (València no).

– Època de l’estil gòtic.

HISTORIOGRÀFICA

Les 4 grans cròniques:

• A l’edat mitjana la guerra era un fet habitual. Per mantenir la fidelitat i l’esperit combatiu del seu poble, els reis i els nobles varen recórrer:

– 1r: A la poesia èpica, de la qual no es conserven mostres en llengua catalana.

– 2n: A les cròniques, unes narracions amb prosa amb pretensió d’autenticitat històrica.

• Existeixen 4 grans cròniques en català, les quals presenten les característiques següents:

– Narren fets contemporanis o anteriors a l’autor.

– La figura central és el monarca o la dinastia.

– Presenten uns monarques excel·lents, dotats de totes les virtuts.

– Mostren una visió dels fets basada en la providència.

– Exalten el patriotisme i l’esperit nacional

• Llibre dels Fets, Jaume I (1244-1274)

– Escrita en 1a persona majestàtica (nós).

– El rei no escriu directament

el text, sinó que el dicta als

seus col·laboradors.

– Explica els antecedents del rei

i les seves conquestes: Mallorca

i País Valencià.

• Crònica de Bernat Desclot, Bernat Desclot (1283-1288)

– Explica la història del rei en Pere

el Gran per tal de glorificar i

descriure les gestes més heroiques

del monarca.

– Es narra:

• La conquesta de Sicília

• Les lluites contra els francesos

• Les accions dels almogàvers

• Crònica de Ramon Muntaner, Ramon Muntaner (1265-1336)

– És la crònica més extensa.

– S’ocupa del regnat de diferents

monarques, des de Jaume I fins

a Alfons III el Benigne.

– Narra l’expedició catalana a Orient.

Apareixen els almogàvers i Roger

de Flor.

• Crònica de Pere el Cerimoniós, Pere el Cerimoniós (finals segle XIV).

– Explica el regnat d’aquest rei i

també el del seu pare, Alfons III

el Benigne.

– Destaquen les lluites contra la

noblesa d’Aragó i València.

LITERATURA RELIGIOSA I MORAL

• Apareix en un moment de crisi de la societat medieval.

• L’església vol instruir els ciutadans segons el cristianisme i els bons costums.

• Autors importants:

– Francesc Eiximenis

– Vicent Ferrer

Vicent Ferrer - Nascut a València (1350-1419) - Frare de l’orde dels dominicans. - Va dedicar la vida a:

- L’ensenyament - La política - La predicació.

- Va predicar l’Evangeli per tot Europa. - Creava un espectacle que tenia multitud de

seguidors.

- En els sermons emprava recursos dramàtics:

- Gesticulació, dramatització d’escenes, explicació d’acudits i històries...

- Obra:

- Sermons:

- Versió escrita de les predicacions.

- Realitzada per uns escrivans que el

seguien i reproduïen tot el que

recitava.

Francesc Eiximenis - Nascut a Girona (1327-1409) - Frare de l’orde dels franciscans. - Va rebre formació en diferents universitats estrangeres. - En els seus escrits s’adreça a les classes de les ciutats naixents. - Obra:

- Lo Crestià: enciclopèdia estructurada a l’entorn del cristianisme.

HUMANISME • L’Humanisme arriba a Catalunya a través de la

Cancelleria Reial.

• El corrent humanista es manifesta a Catalunya en:

– La traducció dels clàssics grecs i llatins.

– La traducció de les obres dels humanistes italians del moment.

– La incorporació d’autors catalans al nou corrent.

Bernat Metge (1340-1413)

- Pertanyia a la burgesia.

- Professions: - Secretari reial

- Escriptor i traductor d’obres.

- Obra destacada: - Lo somni: escrita per exculpar-se d’uns càrrecs

que li imputaren i el portaren a la presó (mort del rei Joan).

- Obra dividida en 4 llibres.

NOVEL·LA CAVALLERESCA • Sorgeix el que molts autors anomenen: la

novel·la moderna.

– Trama més realista

– Els sentiments i la raó guanyen protagonisme.

– La visió del món és més humana.

• A Catalunya sorgiran 2 grans novel·les.

– Tirant lo Blanc

– Curial e Güelfa

• Joanot Martorell (1413-1464) – Neix a Gandia (País Valencià).

– Procedia de la mitjana noblesa i va esdevenir cavaller.

– Va escriure lletres de batalla (es reptava a una lluita a mort).

– Va viatjar per diverses corts europees i va participar a molts actes cavallerescos.

• La seva obra és el Tirant lo Blanc.

– Es considera una obra completa perquè hi intervenen molts elements:

• Referència a fets històrics

• Referència a costums de l’època

• Descripció d’escenes eròtiques

• Temes principals: guerra i amor.

• Sinopsi: història de Tirant lo Blanc que, després de viure moltes aventures, és considerat com el millor cavaller del món.

– Part 1:

• Tirant és nombrat cavaller a Anglaterra.

– Part 2:

• Tirant marxa a Sicília i a Rodes i és nomenat almirall en les batalles navals.

• Història d’amor entre un amic de Tirant i la filla del rei de Sicília.

• Part 3: – Tirant es desplaça a Constantinoble

i esdevé cabdill victoriós contra els

turcs.

– S’enamora de la princesa Carmesina.

• Part 4: – Tirant naufraga a Tuníssia i conquereix el nord d’Àfrica

• Part 5: – Torna a l’imperi grec i es casa amb Carmesina.

– Se’l nomena cèsar de l’imperi

– Mor d’una pulmonia i Carmesina de pena.

Curial e Güelfa (1432-1468)

• És un llibre anònim.

• L’obra es divideix en 3 llibres.

• Es relaten les aventures del

cavaller Curial que aconsegueix

ascendir socialment i econòmi-

cament, gràcies la Güelfa, una

dama noble i culte, que s’ena-

mora d’ell.

POESIA DEL S.XV

• Jordi de Sant Jordi (1339-1424)

– Va ser un cavaller i poeta valencià.

– Escrivia poemes d’amor seguint els tòpics cavallerescos, tot i que trenca amb alguna característica.

– Es conserven 18 poemes seus. Els més famosos:

• Estramps, Presoner, Lo setge d’amor.

• Ausiàs March (1397-1459)

– Millor poeta català del s.XV.

– Nascut a Gandia (País Valencià) en

una família de cavallers.

– Va ser falconer del rei Alfons el Magnànim.

– La seva obra destaca per:

• Allibera la poesia catalana de la llengua occitana (poemes en català).

• Crea una poètica personal: original amb els temes.