ÈPOCA MEDIEVAL

Any 476:

• Caiguda de l’Imperi Romà d’Occident

Any 1453

• Caiguda de Constantinoble (l’Imperi Romà d’Orient)

ÈPOCA MEDIEVAL

Alta Edat Mitjana: s.X,XI i XII (art romànic)

Baixa Edat Mitjana: XIII, XIV i XV (art gòtic)

Àmbit lingüístic

Dominació romana: segles IaC al VdC: -substitució lingúística

-llatí vulgar i llatí culte

Caiguda de l’Imperi Romà: s.VdC-fragmentació i dialectització

-concili de Tours 813: s’aconsella de predicar en llengua vulgar

-segles IX i X ja podem parlar de llengües romàniques

-segles XII i XIII primeres mostres escrites de llengües romàniques

-Forum Iudicum i les Homilies d’Organyà s.XII, primers textos escrits en català

ÈPOCA MEDIEVALÀmbit polític, econòmic i social: fragmentació, inseguretat, feudalisme

Àmbit cultural: monestirs

Àmbit religiós: l’església és la institució més poderosa

Àmbit lingüístic: llatí, llengua de cultura i de les institucions. Naixement de les llengües vulgars.

Literatura medieval europeas.IX al s.XV

• Oral/escrita

• Popular/culta

• Llengües vulgars/llatí

• Religiosa/profana

GÈNERES LITERARISHeretats de la tradició grecollatina, però trenquen amb la temàtica i els models.Reflecteixen la societat de l’època

ÈPICA (cançons de gesta)LÍRICA (poesia trobadoresca)NARRATIVA (roman cortès, novel.la cavalleresca)

La poesia trobadoresca

• És una poesia lírica• És una poesia culta, d’autor conegut• La composa el trobador i la interpreta el

joglar• Està escrita en una llengua vulgar,l’occità• S’adreça a un públic cortesà

• Neix a les refinades corts occitanes i es desenvolupa entre els segles XII i XIII

La terra dels trobadors: Occitània

La societat feudal s.IX al s.XIII

• Classes privilegiades:Manaven i no treballavenNobles i clergat

• Classes no privilegiades:

Treballaven i obeïenSoldats, pagesos i serfs

Vassallatge: lligam jeràrquic per mitjà d’un jurament de fidelitat

E x è r c i t d e c a v a l l e r s

C a s t i à 1

E x è r c i t d e c a v a l l e r s

C a s t i à 2

E x è r c i t d e c a v a l l e r s

C a s t i à 3

F e u d a t a r i 1v e s c o m t e / b a r ó

F e u d a t a r i 2v e s c o m t e / b a r ó

F e u d a t a r i 3v e s c o m t e / b a r ó

S e n y o r f e u d a lP r o p i e t a r i d e d i v e r s o s c a s t e l l s

c o m t e

El ritual del vassallatge, manifestació externa que donava solemnitat i eficàcia a la dependència del vassall envers el

seu senyor

• L’homenatge: el vassall es presenta davant el senyor

• L’encomana de mans• El bes mutu• El jurament de fidelitat

La cultura cortesanaLes corts feudals d’Europa Occidental

desenvolupen una cultura pròpia

• Cavaller:• Valent• Generós• Gentil

• Lleial• Elegant• Culte• Enamorat d’una dama

• Dama:• Centre de les atencions

del cavaller• Centre de la poesia

trobadoresca• És casada• És altiva i poderosa

Els trobadors

• Apareixen entre els segles XII i XIII a Occitània, però també n’hi ha d’italians, francesos i catalans.

• Componen el text amb una rígida tècnica mètrica i la música, per tant, tenen una elevada formació literària i musical.

• Són d’origen noble (entre els trobadors hi ha, fins i tot, reis)

Els joglars

• Interpreten a la cort les composicions dels trobadors.

• Alguns es professionalitzen de tal manera que es converteixen en autors de les seves pròpies composicions.

• Poden viure del seu ofici• Alguns dels joglars convertits en trobadors:

Bernat de Ventadorn, Giraut de Bornelh i Arnaut Daniel

Els gèneres de la poesia trobadoresca

• La cançó: expressa el sentiment amorós segons els paràmetres de l’amor cortès, inicia una nova manera de tractar les relacions amoroses.

• El sirventès: poesia al servei de les lluites polítiques i socials.

• Alba: separació dels amants quan arriba el dia.• Pastorel.la: diàleg entre el trobador i una pastora.

• Tensó: combat poètic entre trobadors.• Plany: expressió del dolor per la mort d’una persona

La cançó/L’amor cortès/La fin’amors (l’amor fidel)

• Cortès, cortesia: és la conducta de l’individu que viu a la cort i per aquest motiu és un model d’educació, refinament i espiritualitat.

• Cant d’exaltació amorosa, a la bellesa i a la dignitat d’una dama.

• L’amor cortès(fin’amors): .senyor-fidelitat-vassall .dama-fidelitat-trobador. Trobador: manifesta el seu amor més profund, demana a la

dama que l’accepti com a vassall i es digni a correspondre-li.

. Dama: senyora casada, altiva, es fa pregar. El trobador l’anomena a través d’un senyal perquè el marit no ho sàpiga, ja que és un amor adúlter.

El sirventès

• Quan un noble volia difondre una imatge negativa d’un enemic, redactava un poema i, aprofitant la música d’una cançó coneguda, el feia cantar per castells i places.

• Un dels sirventesos més coneguts és el de Guillem de Berguedà contra el noble Ponç de Mataplana

Trobadors catalans

• Es conserven 2.500 composicions i el nom d’uns 350 autors. Cançoners (XIV-XV)

• Abunden els autors de procedència elevada (Ricard Cor de Lleó, Guillem de Berguedà) també existeixen casos de trobadors d’orígens humils (Marcabrú, Cerverí de Girona)

• Trobadors catalans: Alfons el Cast, Berenguer de Palol, Guillem de Cabestany, Guillem de Berguedà, Ramon Vidal de Besalú, etc.