LITERATURA TROBADORESCA

14
LA SOCIETAT FEUDAL 3 grans grups Els que combaten Els que preguen Els qui treballen La noblesa Els eclesiàstics Serfs i camperols Són la minoria de la població Representen la majoria de la població

Transcript of LITERATURA TROBADORESCA

Page 1: LITERATURA TROBADORESCA

LA SOCIETAT FEUDAL

3 grans grups

Els que combaten

Els que preguen

Els qui treballen

La noblesa

Els eclesiàstics

Serfs i camperols

Són la minoria de la població

Representen la majoria de la població

Page 2: LITERATURA TROBADORESCA
Page 3: LITERATURA TROBADORESCA

RELACIÓ DE VASSATGE ENTRE EL VASSALL I EL SENYOR

Page 4: LITERATURA TROBADORESCA

Segle VII > naixen les llengües romàniques o neollatines (derivades del llatí), en total 11 : català, castellà, gallec, occità, francès, italià, romanx...

• Les primeres manifestacions literàries en les llengües romàniques tenen caràcter oral i popular: lírica tradicional, cançons de gesta...

DE LA POESIA A LA FI DEL MÓN:

ENTRE ELS TROBADORS I ARNAU DE VILANOVA

Page 5: LITERATURA TROBADORESCA

La noblesa

Es dedica a la guerra, a la cacera, a l’esplai: escoltar joglars, trobadors...

Viu en castells símbols de poder.

Page 6: LITERATURA TROBADORESCA

En aquest context naix

A Occitània a la darreria del segle XI.

Page 7: LITERATURA TROBADORESCA

la poesia trobadoresca

Page 8: LITERATURA TROBADORESCA

Origen geogràfic dels trobadors

Page 9: LITERATURA TROBADORESCA

Els trobadors van desenvolupar especialment el tema amorós: amor cortès o fina amor

Es tracta de poesia lírica (expressa els sentiments i la subjectivitat del poeta).DEFINICIÓ

TEMA

L’amor del poeta és desinteressat i adquireix el compromís de fidelitat eterna, però mai no serà correspost.

Trobairitz= trobadora

Els creadors d’aquesta poesia són els trobadors. Escriuen tant la lletra com la música. I ho plasmen en una llengua distinta del llatí.

Page 10: LITERATURA TROBADORESCA

L’amor cortès consisteix en una relació amorosa entre el poeta que se sent vassall (Hom) i la dama idealitzada (Midons = el meu senyor), a qui ret homenatge.

A més hi apareixen altres personatges: el marit (el gilós) i els envejosos acusadors (els lausangiers). Tant l’un com els altres suposen una amenaça per a la relació entre els amants.

PERSONATGES

Page 11: LITERATURA TROBADORESCA

Els gèneres trobadorescos

• La cançó, de tema amorós (Jaufré Rudel, Arnaut Daniel...)

• El sirventés de caràcter satíric (Marcabrú...).

• La tençó: discussió poètica sobre diversos temes.

• L’albada: separació a l’alba dels dos amants després de passar la nit junts (Giraut de Bornelh...).

• La pastorel·la: requeriment d’amor, al camp, d’un cavaller envers una pastora (Cerverí de Girona).

• El plany : lament fúnebre per a un gran personatge, sovint el protector del trobador (Guillem de Berguedà en pro d’Hug de Mataplana).

Page 12: LITERATURA TROBADORESCA

TrobadorsRelaciona els següents autors amb tret que el caracteritza:

Guillem de Cabestany Un dels darrers autors i que va tenir gran influència en la poesia posterior.

Guillem de Berguedà Comtessa occitana que es caracteritza per una poesia trobadoresca amb una visió particular de l’amor cortés.

Ramon Vidal de Besalú Famós per ser el protagonista d’un relat on és mort per un comte gelós.

Cerverí de girona Autor de nombrosos sirventesos.

Beatriu de Dia Trobador i joglar; autor d’un tractat sobre poesia trobadoresca.

Fes clic i comprovaràs la solució correcta:

Guillem de Cabestany Famós per ser el protagonista d’un relat on és mort per un comte gelós.

Guillem de Berguedà Autor de nombrosos sirventesos.

Ramon Vidal de Besalú Trobador i joglar; autor d’un tractat sobre poesia trobadoresca.

Cerverí de girona Un dels darrers autors i que va tenir gran influència en la poesia posterior.

Beatriu de Dia Comtessa occitana que es caracteritza per una poesia trobadoresca amb una visió particular de l’amor cortés.

Page 13: LITERATURA TROBADORESCA

LLETRA DE LA CANÇÓ DE SAU - BOIG PER TU A la terra humida escricnena estic boig per tu,

em passo els diesesperant la nit.

Com et puc estimar si de mi estàs tan lluny;

servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest barjo no puc arribar on ets tu,

però dins la meva copa veigreflexada la teva llum, me la beuré;

servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi siguis al matí, les llàgrimes es perdran

entre la pluja que caurà avui.

Em quedaré atrapat ebri d'aquesta llum

servil i acabat boig per tu.

Sé molt bé que des d'aquest bar jo no puc arribar on ets tu,

però dins la meva copa veig reflexada la teva llum, me la beuré;

servil i acabat boig per tu.

Llig la lletra de la cançó i identifica les idees tòpiques amoroses ja

presents en la poesia trobadoresca

Page 14: LITERATURA TROBADORESCA

I Consirós cant e planc e plorpel dol qe.m a sasit et presal cor per la mort Mon Marqes,En Pons, lo pros de Mataplana,qi era francs, larcs e cortes, e an totz bos captenimens,e tengatz per un dels melhors qi fos de San Marti de Torstro...et la terra plana.

IILoncs consiriers ab greu dolora laisat e nostre paesses conort, qe no.i a gesEn Pons, lo pros de Mataplana;paians l'an mort, mais Dieu l'a presa sa part, qe.l sera garensdels grans forfatz et dels menorsqe.ls angels li foron auctors,car mantenc la lei cristiana.

IIIMarqes, s'eu dis de vos follor,ni motz vilans ni mal apres,de tot ai mentit e mespresc'anc, pos Dieu basti Mataplana,no.i ac vassal qe tan valges,ni qe tant fos pros ni valensni tan onratz sobre.ls aussors;jas fosso ric vostr'ancesors;e non o dic ges per ufana.

IVMarqes, la vostra desamore l'ira qu'e nos dos se mesvolgra ben, se a Dieu plages,ans qu'eissisetz de Mataplana,fos del tot pais per bona fes;qe.l cors n'ai trist e.n vauc dolenscar no fui al vostre socorsqe ja no m'en tengra paorsno.us valges de la gent truffana.

VE paradis el luoc melhor, lai o.l bon rei de Fransa esprop de Rolan, sai qe l'arm'esde Mon Marqes de Mataplana;e mon joglar de Ripoles,e mon Sabata eisamens,estan ab las domnas gensorssobr'u pali cobert de flors,josta N'Olivier de Lausana.

IConsirós canto, planyo i ploro pel dolor que m'ha pres i s'ha emparat del meu cor per la mort de Mon Marquès, En Ponç, el noble de Mataplana, que era franc, liberal i cortès i amb tots els bons capteniments, i tingut per un dels millors que hi hagué de S. Martí de Tours a [Lleida] i la terra plana.

IIGrans angoixes amb greu dolor ha deixat, i el nostre país sense consol, car ja no existeix Ponç el noble de Mataplana: pagans l'han mort, però Déu se l'ha endut al seu costat i li serà indulgent dels pecats, grans i petits, perquè els àngels li foren testimoni que mantingué la llei cristiana.

IIIMarquès, si vaig dir de vós follies i mots vilans i mal apresos, en tot he mentit i errat, car mai, des de que Déu bastí Mataplana, no hi hagué vassall que tant valgués ni que fos tan noble ni tan valent, ni tan honrat sobre els més elevats, per molt rics que fossin els vostres avantpassats;i no ho dic gens per ufana.

IV Marquès, el vostre desamor i la ira que es mesclaren entre nosaltres dos bé voldria, si a Déu hagués plagut, que abans que eixíssiu de Mataplana s'haguessin convertit en completa pau i bona fe; ja que en tinc el cor entristit i n'estic adolorit perquè no vaig acudir al vostre auxili; car la por no m'hauria impedit ajudar-vos contra la gent enganyosa.

VDel paradís al millor lloc,allà on el bon rei de França es trobaprop de Rotllà, sé que l'ànima estàde mon Marquès de Mataplana;i el meu joglar del Ripollèsi també el meu Sabata junts,són amb les dames gentils, sobre una catifa coberta de flors, al costat d'Olivier de Lausana.

PLANY PER PONÇ DE MATAPLANA, PER GUILLEM DE BERGUEDÀ

Digues quines són les característiques d’aquest poema de Guillem de Berguedà que permeten encabir-lo dins el gènere trobadoresc de plany