Sonia AriasLi2Co3 (Lithium)Projecte final Fotografia ArtísticaEscola d’Art i Disseny Olot, 2012

Estem acostumats a mirar la vida de la ma-

nera més optimista possible, sempre bus-

cant la “llum del camí”, una llum que en

principi ens indica el trajecte a seguir sense

la teòrica possibilitat de caure per no tornar-

nos a aixecar. Però que passa quan es mira

la vida des de l’altre banda? Des de sota?

No tot sempre és bonic, també és fosc. La

depressió, lo trist, lo decadent, lo tediós són

alguns valors negatius per l’existència huma-

na. A mode de flanêur he pogut analitzar-ho

i viure-ho, convertint-me en un ésser tediós

dins una vida que sovint no dóna raons per

no ser dramàtica.

A través de lo decadent dono la volta a la

perspectiva humana habitual. D’aquesta for-

ma faig una espècie d’introspecció, deixant

aflorar el tedi en mi i captant el tedi de

l’entorn, els moments de poesia urbana dels

que parla Baudelaire.

Fa quasi un any, vaig adonar-me que nois i

noies del meu voltant estaven acompanyats

d’una àura diferent. Tots ells estaven ofus-

cats, perduts en ells mateixos. La vida diària

es tornava per a tots en un suplici, en una

obligació. Hi havia un nexe comú entre tots

ells i jo. A partir d’aquell moment vaig sentir

la necessitat d’exterioritzar al món aquesta

decadència, d’explicar i compartir una sèrie

de sentiments i d’emocions, una busca i cap-

tura d’instants aturats en un parèntesi exis-

tencial. Recreant-me en el propi tedi.

Culpabilitzava a la vida moderna, a les ciu-

tats, a la solitud dins la multitud, a varis

factors que possiblement influïen en les ac-

tituds dels joves actuals, qual cosa em va fer

pensar en un retorn al segle XIX, a un actual

“neo-decadentisme”.