LA PRIMERA MATA D’ARRÒS

Llegenda tradicional de Java (Indonèsia)

Vet aquí que una vegada, el déu Shiva va voler crear

un ésser superior, de virtut i bellesa inigualables. I va

donar forma i esperit a una noia de bellesa única, a

qui va posar el nom de Retua-Demula, és a dir, “Joia

esplendorosa”. Quan se la va mirar, el mateix Shiva es

va meravellar de tan bé com li havia sortit. I se’n va

enamorar tan fort que s’hi va voler casar.

Però va resultar que la noia no va acollir les seves

proposicions. No va dir clarament que no: es va

excusar dient que potser més endavant, que aquestes

coses s’havien de pensar molt…

Res, que no s’acabava de decidir. El déu Shiva,

pobre, va tenir un gran disgust. Com que no es

resignava a la negativa, va decidir de dur el cas al

Consell Suprem de déus.

En una sessió plenària, aquest alt organisme va

acordar aprovar el matrimoni, amb la condició que el

nuvi havia de satisfer el desig que manifestés Retua-

Demula.

I la noia va demanar que el déu li proporcionés un

aliment molt exquisit, del qual no s’arribés a cansar

mai.

Shiva va enviar tot seguit els seus missatgers a totes

les parts del món perquè li trobessin aquell menjar i

l’hi portessin.

Però passava el temps i els missatgers no tornaven.

Això volia dir que aquell menjar no existia i que el

desig de Retua-Demula no es podia satisfer. La noia

es va anar entristint i pansint fins que va morir en

braços de qui hauria estat el seu marit. El pobre Shiva

no ho va poder evitar. No hi va poder fer res.

Retua-Demula va ser enterrada solemnement. I al cap

de quaranta dies, a l’indret on reposava la seva

despulla mortal, va brotar una planta desconeguda per

tothom. Va créixer i es va fer ufana, i Shiva aviat va

entendre que havia de ser la planta que havia de

donar aquell menjar que havia demanat la seva

estimada Retua-Demula. El seu esperit bondadós,

sens dubte, l’havia creada per a satisfacció dels

mortals.

Quan va haver crescut del tot, Shiva va recollir la seva

llavor, que era petita i blanquinosa, i en va dir arròs. I

la va donar als homes perquè la sembressin i

poguessin tenir, així, aliment per a sempre més.

I d’ençà d’aleshores l’arròs es cultiva en molts indrets

del món i serveix d’aliment a moltes i moltes persones

que, per més i més que en mengin, no se’n cansen

mai.

INDONÈSIA