13

Llegendes, contalles i tradicions

Llegendes i tradicions locals a la cultura popular de Gavà

Raúl Puga. Centre d’Estudis de Gavà.

L’arribada dels primers Ajuntaments democràtics arran de les eleccions de 1979 va ser el principal detonant de la recuperació del carrer com a espai lúdic i festiu. La dictadura encara va cuejar un temps, però la gent ja havia passat massa temps a les tenebres del règim i clamava llibertat. No és d’estranyar, doncs, que en un període de temps breu naixessin els correfocs, es recuperés el Carnaval o que creixessin com l’escuma noves parelles de gegants arreu del país.

Gavà no va ser aliè a aquesta onada i l’any 1982, estrenava la primera parella de gegants de la seva història. Si bé és cert que uns mesos abans, per la Fira d’Espàrrecs, s’estrenaven els capgrossos de verdures, que serien les primeres fi gures gavanenques. Els gegants de Gavà naixien enmig d’un clima favorable; el mateix 1982 es celebraven el 1r Congrés de Cultura Popular i Tradicional, la Trobada Internacional de Gegants a Matadepera i la inauguració del mundial de futbol, amb la participació de nombroses colles geganteres.1

El naixement dels nous gegants seria tota una revolució a Gavà. Fins a aquella època, és clar, les úniques representacions de cultura popular a casa nostra eren la Tornaboda i la sardana. Durant la dècada dels 80, tindríem capgrossos, gegants, l’anguila, la Companyia General del Foc, els primers grallers... Però aquestes fi gures i entitats no van sorgir del no-res. Els seus membres van aprofi tar les històries, llegendes i tradicions gavanenques per tal de triar els seus personatges, fi gures o, fi ns i tot, el nom de les entitats. I això és el que fa única la cultura popular de cada poble, el rerefons històric que s’hi amaga.

Els Barons d’Eramprunyà

Els March tenen uns orígens incerts, però probablement fos una família barcelonina d’estament civil, sense vincles amb la noblesa. Tenim constància d’un tal Pere March de Barcelona, que el 1249 és premiat pel rei Jaume I amb diverses cases i terres al regne de València. Algunes recerques avalen la teoria que aquest mateix Pere March seria un notari barceloní de qui tenim notícies els anys 1267 i 1287.2 El fi ll d’aquest notari, també Pere, serà assenyalat als llibres familiars com lo Prohom, fet que destaca la seva importància en el llinatge familiar. Nogensmenys, en Pere March I, va escalar posicions a l’alta societat fi ns a convertir-se en un personatge de gran infl uència a la cort catalana. Així doncs, sabem que els seus orígens foren de notari a València, però un cop establert a Barcelona estigué al servei de la cancelleria reial, on va desenvolupar les feines d’escrivà, comptable, tresorer, conseller personal i, fi nalment, mestre racional (que equivaldria a l’actual càrrec de Conseller d’Economia). El primer contacte amb les nostres contrades fou el 1305, quan va comprar la Casa de la Roca, un mas fortifi cat situat a l’actual terme municipal de Gavà. El 1323 feia la gran adquisició: comprava tot el senyoriu d’Eramprunyà que, des d’aleshores, va ser la possessió més important de la família.

Pere March I, lo Prohom, va morir el 1338 deixant sis fi lls: tres homes i tres dones. El primer dels fi lls, l’hereu, fou en Jacme March I. No entrarem en detalls sobre la seva història, però per les característiques d’aquest treball, cal destacar dos fets moderns vinculats al personatge. D’una banda, Gavà li ha dedicat una escola pública i un poliesportiu; d’altra banda, Castelldefels va crear uns primers gegants, que sortiren per primer cop a la Festa Major d’hivern de 1979,3 que representaven el Jacme Marc i la Constança Messeguer, la seva primera dona. A tall anecdòtic, cal informar que amb la Constança va tenir dues fi lles, de manera que l’hereu i continuador del llinatge familiar fou en Jacme March II, nascut del matrimoni amb la Guillermona d’Esplugues.1 Agrupació de Gegants i Gegantons de Gavà, Text per a l’exposició, 2013. http://xerinolis.cat/associacio-de-gegants-i-gegan-tons/ 2 Mònica Blasco (coord), Els Marc: cavallers i poetes al castell d’Eramprunyà, Museu de Gavà, 1998 3 R. Armelles i J. Clemente, Elements de la festa a Castelldefels, GREHIC, 2002. p.9

14

Baronia d’Eramprunyà.

A principis dels 80, un grup d’artesans gavanencs presentava un projecte a l’Ajuntament per a la creació d’unes fi gures basades en la família March. Així fou que el grup Cartó Pedra – Taller de paper, format per el Jordi Soler, la Mercè Planas, el Manel Martínez i la Roser Álvarez fabricaren la parella de gegants originals, que s’estrenaria el 29 de juny de 1982, dia de Sant Pere, al Parc Municipal de la Torre Lluc. Les fi gures estaven fetes amb cartó pedra i estructura de fusta i assolien una alçada de 3,85 m.4 Però qui eren exactament aquests gegants? Doncs representaven el Pere March ‘lo Prohom’ i Maria la Barona, barons d’Eramprunyà.

4 Jordi Soler Vinyes, Els gegants de Gavà, comunicació personal

Els gegants vells al taller de construcció i durant la seva presentació el 1982.

15

Llegendes, contalles i tradicions

La vinculació dels March amb la Gavà moderna també s’explicita amb el carrer que dóna nom a un dels barris més recents de la ciutat: Ausiàs March, qui fou besnét del Pere March I. A la vegada, tenim també la Plaça de Pere March, ubicada al bell mig de l’avinguda Diagonal.

Quant a la geganta de Gavà, representa la primera dona de Pere March I, Maria. D’ella, només en sabem una data aproximada de naixement, que devia ser abans del 1303. Desconeixem la data de defunció, els seus orígens familiars o quin era el seu paper a la família. La història, mal que pesi, sempre s’ha escrit en masculí.

Acabem aquest apartat amb el desenllaç i renaixement de les fi gures gavanenques. Els gegants originals, fets amb cartó pedra, no van resistir el pas del temps. L’any 1992, en Josep Cardona ‘Nona’, un artesà de Mataró, rep l’encàrrec de crear uns nous gegants per a Gavà. El 29 de juny de 1993, s’estrenava la nova parella de gegants al so dels Grallers l’Anguila de Gavà i acompanyats pels Gegants de Castelldefels, de Sant Climent de Llobregat i de Cintruénigo (Euskal Herria).5

La pesca de l’Anguila, la Murtrassa i la Cuca Mallola

L’estany de la Murtra és l’escenari d’una de les tradicions compartides amb la població veïna de Viladecans: la pesca de l’anguila. L’origen de la tradició ens fa remuntar uns segles enrere. Els senyors de Gavà i de Viladecans, i posteriorment els March, van

prohibir la pesca a l’antiga llacuna de la Murtra. No va ser fi ns a mitjans del segle XVII que el baró Miquel de Torrelles, senyor d’Eramprunyà, permetia que la població dels dos termes pogués pescar-hi per a Pasqüetes (la setmana posterior a la Pasqua Florida).6 Aquesta tradició de l’edat moderna va reconvertir-se en una festa més endavant. Els veïns de Gavà i de Viladecans anaven a la Murtra cada primer diumenge de mes a pescar anguiles amb salabret i cistells de 5 El Brugués, núm. 62 (15 de maig de 1992) p. 8. 6 Àngel Domínguez, «De pasqües: anguiles i llibertat», Brugués, núm. 3, juliol-agost 1982, p. 10...

Gegants vellsAlçada: 3,85 mConstructor: Cartó Pedra – Taller de paper (Jordi Soler, Mercè Planas, Manel Martínez i Roser Álvarez)Estrena: Festa Major de Sant Pere de 1982Material: cartró pedra i estructura de fusta

Els gegants nous

Gegants nous:

Pere March lo ProhomAlçada: 4,05 mPes: 49 kgMaterial: cartró i fustaAny de la construcció: 1992Constructor: Josep Cardona ‘Nona’, de MataróConstructora del barret: Glòria AyeteRestauradors: Joan Balagué i Montse AbarcaEstrena: 27/6/1993

Maria la BaronaAlçada: 4,10 mPes: 51 kgMaterial: cartró i fustaAny de la construcció: 1992Constructor: Josep Cardona ‘Nona’, de MataróConstructora del barret: Glòria AyeteConfecció del mocador i ventall: Associació de Puntaires de GavàRestauradors: Joan Balagué i Montse AbarcaEstrena: 27/6/1993

16

Baronia d’Eramprunyà.

vímet. De primer, passaven el rasclet pel fons per tal de remoure la terra i fer que les anguiles s’acostessin a les ribes. Un cop allà, era més fàcil capturar-les. Les dones solien preparar les anguiles amb arròs mentre els pescadors anaven a la platja a treure’s de sobre la sorra i les plantes. Aquesta tradició va durar fi ns ben entrada la dècada de 1960, perquè la salubritat de l’aigua era cada cop més pobra.

Igual que amb els gegants, la recuperació del carrer com a espai lúdic va permetre que naixés una fi gura relacionada amb aquesta antiga tradició: l’Anguila Murtrassa. El col•lectiu Cartó Pedra, que també havien confeccionat els gegants originals l’any 1982, sorprenien la població gavanenca tres anys més tard amb la que seria la primera bèstia de foc (i també d’aigua) amb forma de peix de tot el Principat de Catalunya. El 27 de juny de 1985, per la Festa Major de Sant Pere, l’Anguila Murtrassa era batejada a 2/4 d’11 de la nit en una cercavila de foc acompanyada dels Diables de Sant Quintí de Mediona. Ja el dia de Sant Pere del mateix any, participaria a la cercavila juntament als gegants i als capgrossos, acompanyats d’un grup de grallers que serien l’espurna d’una nova entitat: els Grallers l’Anguila de Gavà. Tot i que inicialment només els trobem documentats sota el nom de grallers, grallers de Gavà o grallers de la vila, el fet d’haver nascut per a acompanyar l’anguila Murtrassa va propiciar que fossin coneguts ofi cialment com a Grallers l’Anguila.7

7 Ajuntament de Gavà, Programa de Festa Major de Sant Pere, 1985, Ajuntament de Gavà, Programa de Festa Major de Sant Pere, 1997

L’anguilla murtrassa antiga. Projecte. Taller de cartró pedra. L’anguila.

17

Llegendes, contalles i tradicions

El projecte per a la construcció de l’Anguila Murtrassa es va presentar el 19 d’agost de 1984 amb un pressupost de 200.000 pessetes (1.200 €).

Els artesans serien el Jordi Solé i la Mercè Planas, que van construir la nova bèstia amb cartró, fusta i roba, fet que faria que la bèstia es cremés i es malmetés de tal manera que l’Ajuntament de Gavà encarregaria la construcció d’una nova anguila al Ramon Aumedes, del Taller Sarandaca, que seria estrenada per Sant Pere de 2006.8

Aquell mateix dia, la nova estrenaria una peça musical composta pel Ramon Soler per a gralla i timbal.9 La vinculació de la pesca de l’anguila amb la cultura popular de Gavà es tanca amb la presentació en societat de la Cuca Mallola. El nom d’aquesta bèstia tan peculiar, Mallola, fa referència a un dels camins i corredora que arriba a la llacuna de la Murtra, lloc d’on surt l’anguila de Gavà.

Es diu que l’origen de Mallola ve de ‘mallol’: plançó jove de vinya. Aquest detall ens fa caure en què tant la Murtrassa com la Mallola, tenen noms amb orígens vegetals: murtra i mallol.

8 El Bruguers, núm. 264 (26 de juny de 2006) p. 10. 9 Ajuntament de Gavà, Programa de Festa Major de Sant Pere, 2006

Anguila original

Constructor: Cartó Pedra – Taller de paper (Jordi Soler i Mercè Planas)Estrena: Festa Major de Sant Pere de 1985 (acompanyada dels Diables de Sant Quintí de Mediona)Material: cartró pedra, roba i estructura de fusta

La nova anguila Murtrassa.

Anguila actual

Alçada: 1,80 mLlargada: 2,90 mPes: 35 kgMaterial: fi bra de vidreAny de la construcció: 2006Constructor: Ramon Aumedes Estrena: 29/6/2006

18

Baronia d’Eramprunyà.

La Cuca Mallola és una bèstia de fi bra de vidre i tela que fa aproximadament 11 metres de llargada. El seu origen vindria lligat al de la Murtrassa, ja que segons se sol dir, és la seva fi lla.

En Ramon Llonch va aprofi tar el cap de l’anguila original per tal de donar vida aquesta nova fi gura, que s’estrenava el 29 de juny de 2008.10 La plaça de l’Església donava inici a la benvinguda a aquesta nova bèstia de foc just a les 12 del migdia. L’acompanyaven el Lleó Brumot, l’Anguila Murtrassa i els Barons d’Eramprunyà, que eren portats respectivament per la Companyia General del Foc i la nova colla gegantera, formada per antics membres dels Castellers de Gavà, desapareguts els 2004. Una hora més tard, a les 13h, començava la tradicional cercavila del Patró, que recorreria els carrers de la Rectoria, Sant Pere i Salvador Lluch fi ns a la Torre Lluc.11

Tot i que la fi gura és propietat de l’Ajuntament de Gavà, són els membres més petits de la Unió Muntanyenca Eramprunyà qui s’encarreguen de fer-la ballar cada cercavila Xerinolis.

La mort del Príncep Carles de Viana i el naixement de la Companyia General del Foc

El príncep Carles de Viana, si se’m permet, va ser un personatge molt mediàtic durant el segle XV. Membre de la dinastia dels Trastàmara, aplegava nombroses simpaties a diversos territoris de la Península Ibèrica. I és clar, una persona que recull simpaties, recull enemics a parts iguals. Conegudes són les seves disputes amb son pare, Joan II. La història ens indica que morí de greus problemes de salut a Barcelona, però ja en aquella època les sospites sobre un possible emmetzinament corrien amb força. La seva madrastra, Joana Enríquez, voldria acabar amb la seva vida per tal que els seus descendents naturals, fossin els hereus dels títols nobiliaris de Joan II, pare de Carles de Viana. El punt interessant de la qüestió, és que la llegenda situa aquest possible assassinat a les terres d’Eramprunyà.12

Aquesta llegenda serví d’inspiració a un grup de persones, que es van agrupar a mitjans de la dècada dels 80. Així doncs, la Companyia General del Foc es presentava de manera ofi cial el 27 de juny de 1986, amb motiu de la Festa Major de Sant Pere. La plaça Major de Gavà acollia a les 10 del vespre un espectacle intitulat «Representació de l’emmetzinament del Príncep Carles de Viana a mans del Baró de l’Eramprunyà»13. Durant molts anys, la Companyia caracteritzava els seus membres com els personatges de la llegenda, convertint-la així en un autèntic leitmotiv per a la colla.

La Companyia naixia amb la voluntat de superar els límits dels Correfocs i colles de Diables tradicionals. El seu objectiu era abastar més tipus d’activitats relacionades amb el foc i, sobretot, no allunyar-se de la història pròpia del nostre municipi.

10 Ajuntament de Gavà, Programa de Festa Major de Sant Pere, 200811 El Bruguers, núm. 294 (18 de juny de 2008) p. 12.12 Josep Poch i Noguer, «Enigmas de la historia. El misterio de Aramprunyá o la muerte de Carlos de Viana». La Hormiga de Oro. Ilustración Católica 3 (gener 1923) 34-37.13 Ajuntament de Gavà, Programa de Festa Major de Sant Pere, 1986

La cuca Mallola

Cuca Mallola

Longitud: 11 mAmplada del cap: 0,50 mPes: 10 kgPunts de foc: 7 (6 al cos i 1 al cap)Material: fi bra de vidreAny de la construcció: 2008Constructor: Ramon Llonch Estrena: 29/6/2008

La Companyia General del Foc, preparada per la seva presentació amb la llegenda de Carles de Viana com a tema.

19

Llegendes, contalles i tradicions

La Tornaboda: tradició, ball i esbartLa Tornaboda no és més que l’acte festiu fi nal d’una celebració. A Gavà i Viladecans, la celebració és el Carnestoltes i la Tornaboda era la culminació d’una festa que començava els dies posteriors al Nadal amb l’elecció de la Junta del Sac. Per entendre la Tornaboda, podem recórrer al treball realitzat per en Pompili Massa i materialitzat al llibre La Tornaboda de Gavà i Viladecans. Sí que ens agradaria, però, presentar la llegenda recollida per en Josep Soler i Vidal el 1969.

És ben sabut per tothom que existeix una rivalitat històrica entre els veïns de les poblacions de Gavà i Viladecans. Aquesta rivalitat no és exclusiva del poble ras, sinó que ja era ben present segles enrere. El 1327, la Diputació del General emeté una sentència arbitral entre els senyors de Gavà i Viladecans, però no va pas aturar els confl ictes. Sempre segons la llegenda, durant l’Edat Mitjana, els senyors d’ambdós municipis van decidir de celebrar un festeig popular dimarts de Carnaval. Aquesta festa havia de servir per a apaivagar les rivalitats, però gairebé en comença una de nova. Tothom volia exhibir les seves abundàncies, de manera que van decidir que els primers que arribaven a la partió dels termes municipals pel camí de Barcelona guanyarien i altres haurien de pagar el banquet.14

Històries i llegendes a banda, el ball de la Tornaboda va ser recuperat per la Ma Eugènia Marrugat amb un grup de nenes del Col·legi Sagrat Cor l’any 1962. Aquell mateix grup de dansa l’anirà ballant als diferents festivals de dansa i de fi nal de curs, però la festa encara trigaria uns anys a fer-se lloc. El 1979, la Ma Spei comença els assajos de la Tornaboda, que es ballaria per Carnestoltes de l’anys següent. En aquella època, però, trobem esmentat l’Agrupament Escolta l’Eramprunyà (1982)15 i, ja el 1996, l’Agrupament Escolta la Formiga (actual Roc del Migdia). No seria fi ns el 1997, que trobem la primera referència a un grup de dansa sota el nom Esbart la Tornaboda. Aquell grup estava format, en la seva pràctica totalitat, per dansaires de la Tornaboda que ja feien altres danses populars durant la cercavila de l’Aplega i, durant diversos anys, també en actuacions amb cobla a la Plaça Major o al Parc Municipal de la Torre Lluc. L’esbart deu el seu nom a la tradició compartida entre Gavà i Viladecans, però també al ball que va donar inici al grup a principis dels 80.

La Mare de Déu de Bruguers com a referent d’entitatsLa llegenda explica com un pastor que feia pasturar les ovelles per la zona del Sitjar veié un senyal pels voltants. S’hi atansà sense demora i va veure descobrir una cova curulla de llum amb una fi gura que representava la Mare de Déu i Jesús infant. Havent-la guardat al sarró, baixà cap al poble on la mostraria als seus companys. Per a desgràcia seva, la fi gura havia desaparegut del sarró. Refé el camí muntanya amunt per si la trobava, però ni rastre pel camí: la imatge havia tornat novament a la seva cova. La tornà a agafar i la lligà fermament per tal que no li caigués. Però quan arribà al poble, la imatge havia tornat a desaparèixer. Els seus companys, que ja el prenien per foll, van decidir acompanyar-lo fi ns a la cova en veient que estava tan excitat. I fou així que descobriren la immaculada imatge, novament a la seva cova. Decidiren llavors d’aixecar una petita capella en un lloc molt proper per tal que la Mare de Déu hi pogués romandre sense deixar enrere la seva muntanya.16 La Mare de Déu de Bruguers ha estat present a la cultura popular donant nom a dos grups de dansa diferents i que res tenen a veure l’un amb l’altre. D’una banda, durant els anys 1968 i 1969 els grups de dansa del Col·legi Sagrat Cor, dirigit per la Ma Eugènia Marrugat, i l’Acadèmia de Ballet Núria, que també comptava amb un grup de dansa d’arrel catalana, van col·laborar en els espectacles que organitzava Art i Caritat al Centre Cultural. És així que veiem als propis programes de Festa Major de Sant Nicasi mencions a l’Esbart Nostra Senyora de Brugués.17 En tot cas, i fora d’aquestes dues mencions, no hi ha cap més referència a aquest esbart. Probablement, era el grup de Dansa del Sagrat Cor que, en aquestes dues exhibicions, va decidir presentar-se sota aquest nom.L’octubre de 1997, sota la direcció la Imma Giner, procedent de l’Esbart de l’Orfeó Gracienc, i de la intensa activitat desenvolupada per mossèn Jaume Boguñà, naixia l’actual Esbart Dansaire Brugués.18 Aquest esbart sí que és una entitat plenament constituïda i en actiu. Però igual que el grup de danses anteriors, manté la forma toponímica incorrecta segons les actuals normes de l’Institut d’Estudis Catalans.Bruguers, a part de donar nom a nombroses nenes de Gavà i rodalies, també forma part del nomenclàtor local: carrer de la Mare de Déu de Bruguers, Barri de Bruguers i diversos comerços i serveis. A banda d’això, entre 1946 i 1952, existí també la Cobla Brugués, dirigida pel Rafael Blay i Bernad.19 També la Fundació Nostra Senyora de Brugués, el primer institut municipal i la gegantona Bruguers fa ús del nom de la Mare de Déu gavanenca.

El lleó BrumotEntre els anys 1500 i 1504, representants municipals van contractar el mestre de cases Joan Enric per a ampliar l’antiga capella de Santa Maria Magdalena (actual ermita de Bruguers). Entre les modifi cacions d’aquesta època, el cor central, suportat per uns nervis que sorgeixen de les parets. Just en el punt on neixen aquests nervis, hi trobem quatre culs de llàntia que cal observar amb detall: dos àngels, un animal fantàstic d’anyell amb bec d’ocell i un animal grotesc amb cos i cap de lleó i ales d’ocell.20

14 Ajuntament de Gavà, Programa de Festa Major de Sant Pere, 196915 Josep Campmamy, Gavà, Cossetània, Valls, 2001.16 R. Farrarós, Goigs a la Mare de Déu de Bruguers, 1955, revers. 17 Ajuntament de Gavà, Programa de Festa Major de Sant Pere, 1968. 18 Revista parroquial Diàleg, núm 137 (novembre 1997) p. 27. 19 Josep Campmany « L’impacte associatiu i cultural de la immigració valenciana a Gavà», Els moviments migratoris a les terres d’Eramprunyà, Antic escorxador. Begues, 14 de novembre de 2015. Actes, p. 3720 Josep Campmany, Història del culte a la Mare de Déu de Bruguers, Centre d’Estudis de Gavà i Associació d’Amics del Museu de Gavà, 2009

20

Baronia d’Eramprunyà.

Aquest últim animal, el lleó alat, és el símbol evangèlic de Sant Marc i va servir d’inspiració per a la creació del Lleó Brumot. La bèstia va ser fi nançada per l’Ajuntament de Gavà, que encara n’és propietària, i va ser creada per l’artesà Ramon Aumedes, del taller Sarandaca. El nom prové de la contracció entre els mots Bruguers i Calamot, un altre punt característic de la nostra població.

El 29 de juny de 1998, dia de Sant Pere, la Companyia General del Foc estrenava el Lleó Brumot.21 Resultaren ferides un total de 10 persones. Sigui com sigui, el Lleó Brumot es convertia en la quarta fi gura festiva de Catalunya que representava un lleó i, de moment, encara és l’única que escup foc.

El Lleó Brumot, per això, no és només una bèstia de foc que passeja pel correfocs i balls de diables. En Joan Soler i Amigó, folklorista i pedagog badaloní, va idear una llegenda que converteix el Brumot en fi ll de Blanca de Centelles. Aquesta, en ser expulsada del castell per la família March, enverina el seu fi ll amb l’odi més cruel i el fa convertir en l’enemic d’en Jacme March. La llegenda no ha tingut gaire volada i només va tenir cert ressò amb el primer número de la Col·lecció Xerinolis, que adaptava en forma de conte il·lustrat per als més menuts la llegenda d’en Soler i Amigó. El text adaptat és obra d’en Ricardo Alcántara i les il·lustracions van a càrrec de la Júlia Muñoz.22

El 29 de junt de 2006, s’estrenen dues peces musicals compostes per en Ramon Soler i Miralles. Una d’elles dedicada a la nova anguila, estrenada aquell mateix dia, i l’altra, dedicada al Lleó Brumot.

21 El Bruguers, núm. 145, (17 de juliol de 1998) p. 15.22 R. Alcántara, J. Muñoz, Brumot: el lleó de foc de Gavà, Ajuntament de Gavà, 2010

El cul de llàntia de Bruguers que va inspirar el Brumot, i la bèstia de foc.

Lleó Brumot

Alçada: 2,08 mAmplada: 2,60 mLlargada: 2,90 mPes: 50 kgMaterial: fi bra de vidre Constructor: Ramon AumedesEstrena: 29/6/1998Any de la construcció: 1998

21

Llegendes, contalles i tradicions

La Campana de Sant Pere

Explica la llegenda que de bon matí uns pescadors que feinejaven van trobar a la platja de Gavà una campana. Hi tenia una inscripció on hom podia llegir-hi: ‘Sant Pere’. En córrer la notícia, s’hi van arribar persones d’arreu de la comarca, però ningú va capaç de moure-la ni tan sols un centímetre. Fins que un grup de gavanencs s’hi atansà amb una mula escarransida. L’hi lligaren una corda al coll i la feren passar per l’ansa de la campana. Sembla que la mula pogué portar la campana fi ns el poble i, des de llavors, Sant Pere ha estat patró de Gavà.23

El 29 de juny de 2009 donava la benvinguda a un nou entremès: la Campana de Sant Pere i les Mules. La cercavila del patró acollia per primer aquestes fi gures, portades pel grup infantil de l’Agrupament Escolta i Guia Roc del Migdia.24

L’any 2011, es publicava el segon i últim volum de la Col·lecció Xerinolis amb el títol: La campana de Sant Pere de Gavà. Igual que el primer número, dedicat al Lleó Brumot, el text és una adaptació lliure d’en Ricardo Alcántara i les il·lustracions van a càrrec de la Julia Muñoz.25

El Kalamot, la Bruguers i altres gegantons

L’actual Agrupació de Gegants i Gegantons de Gavà, a banda de fer ballar els Barons d’Eramprunyà, compta amb diferents gegantons que poden portar nens i joves. D’una banda, uns gegantons d’estructura de fusta o motxilla, segons el cas, que van ser creats en un taller obert l’abril de 2007 dirigit per la Montse Abarca.

23 Antoni Tarrida. «Sant Pere de Gavà, una parròquia mil•lenària». Brugués, 150 (juny-juliol 1971) 13.24 El Bruguers, núm. 308, 19 de juny de 2009, p. 14.25 R. Alcántara, J. Muñoz, La campana de Sant Pere de Gavà, Ajuntament de Gavà, 2011

La campana, la mula i el conjunt. Imatge de l’entremès en un

cercavila

Campana i mules

Alçada (campana): 1,05 mLlargada (campana): 1,10 m (diàmetre)Pes (campana): 7 kgAlçada (mules): 0,89 mLlargada (mules): 1,34 mPes (mules): 5 kg

Material: fi bra de vidreAny de la construcció: 2009Constructor: Ramon LlonchEstrena: 29/6/2009

22

Baronia d’Eramprunyà.

Nom dels gegantons:• Lluna – Julieta• Flor – Margarideta• Sol – Gavarrot• Bruixa – Gru-Gru• Fada – Mariona• Savi – Fricandó• Fullet nen – Saturní• Fullet nena – PaulaEl primer, en Kalamot, representa un home gran, un ésser mitològic a qui no afecta el temps. Té una capa de pèl i roba rogenca, com la pedra sobre la qual s’aixeca el castell d’Eramprunyà. El gegant simbolitza el temps i la història de la ciutat, gràcies a les quatre fi gures annexes que carrega sobre la seva esquena o que acull entre les seves mans on, a més, porta una clau, en clara referència a Sant Pere, el nostre patró.

Les quatre fi gures són:

• Home del neolític: que evoca un passat que ens es proper gràcies al Parc Arqueològic de les Mines Neolítiques de Gavà i troballes tan mediàtiques com la “Venus de Gavà”.

• Gavius, patrici romà: s’especula que fou propietari d’una domus romana ubicada al nostres terme municipal i una teoria defensa que el nom de Gavà podria ser una evolució del seu nom personal.

• Cavaller medieval: representa l’època d’esplendor de la Baronia d’Erampunyà, de la qual el seu castell, és la màxima expressió.

• Operari modern: un treballador de qualsevol de les grans indústries que a principis del segle XX es van establir a la localitat. Simbolitza el desenvolupament i el progrés que ens ha portat fi ns a l’actualitat.

Taller de gegantons.

Els gegantons en un cercavila

Els gegantons davant dels gegants nous.

23

Llegendes, contalles i tradicions

La segona, la Bruguers, també és un ésser sobrenatural, una fi gura protectora de la natura i, per això, amb elements d’ella clarament defi nits. Evoca la plana del delta del riu Llobregat, sobre la qual s’estenen les terres de conreu. El producte més destacat de l’horta gavanenca és l’espàrrec blanc. I si bé els espàrrecs que duu al cistell són de color verd, una mirada curosa als seus cabells ens permeten veure que estan formats per diversos espàrrecs blancs…

A cadascun dels seus braços trobem, com a part integrant dels mateixos, dues fi gures que representen dos follets, un amb vestit de pinya amb un bolet que simbolitza la muntanya; l’altre, amb cua de peix i amb un cargol de mar que simbolitza la platja. En resum, una fi gura que amb els seus diversos elements és l’expressió gràfi ca de l’eslògan de Joan Solé i Margarit: “De tot tenim a Gavà: platja, muntanya i pla”.

Durant els anys 2010 i 2011, la colla estrenava respectivament els nous gegantons. El Kalamot seria el primer en arribar, per la Festa Major de Sant Pere de 2010.26 La Bruguers, en canvi, esperaria el seu torn fi ns a la Fira d’Espàrrecs del 2011.27 Aquestes fi gures, són obra de la Dolors Sans.

Gavà, terra de verdures i de capgrossos

Ara que arribem al fi nal de la ponència, fem un salt al passat per tal de conèixer les primeres fi gures de la imatgeria de Gavà. A principis dels 80, ICOSA, una constructora local, va adquirir uns terrenys adjacents a l’Església de Sant Pere. La població va engegar una forta reivindicació popular per tal de convertir aquell solar en un espai verd de ciutat. El constructor, mirant de fer un gest conciliador, va fer construir amb cartró-pedra uns capgrossos que representaven diferents verdures (ceba, tomàquet, pebrot verd, albergínia i pastanaga) i un parells de gegantons amb forma d’espàrrec i de totxana. El motiu d’escollir les verdures era ben simple: és el cultiu per excel·lència a la zona agrícola gavanenca. L’estrena es va produir per la Fira d’Espàrrecs de 1982 a la Torre Lluc, que llavors era el recinte fi ral.28

26 El Bruguers, núm. 317, 18 de juny de 2010, p. 14.27 El Bruguers, núm. 325, 26 d’abril de 2011, p. 8. 28 El Bruguers, núm. 2, maig-juny 1982, p. 14

Taller de Dolors Sans i els gegantons Bruguers i

Kalamot.

Bruguers i KalamotAlçada: 2,5 mPes: 25 kgMaterial: fi bra de vidre i estructura d’aluminiAny de la construcció: 2010 (Kalamot) i 2011 (Bruguers)Constructora: Dolors SansEstrena: 26/6/2010 (Kalamot) i 1/5/2011 (Bruguers)

24

Baronia d’Eramprunyà.

El cartró-pedra no va resistir el pas del temps i els capgrossos es van malmetre. Fou llavors que l’Ajuntament es va fer càrrec de construir uns de nous, de fi bra de vidre, que malgrat no arribaven a ser de la mateixa qualitat artística que els originals, han continuat animant les successives fi res de la mà de la Companyia General de Foc.

El Nicasiet

La tradició dels panets de Sant Nicasi continua ben arrelada a Gavà. Explica la llegenda que durant la plaga de pesta que assolà Barcelona durant el segle XVII, alguns dels seus habitants van fugir a poblacions veïnes. Alguns d’ells van arribar a Gavà, on la gent va tenir-ne cura.29 Dos veïns recollien els ingredients que la gent els subministrava i uns altres dos feien pa amb matafaluga que, segons deien, guaria la malaltia. A més, van pregar a Sant Nicasi que si ajudava la gent a refer-se, farien una imatge del sant i la passejarien cada 14 de desembre pels carrers de la vila. Sant Nicasi es va convertir en el segon patró de Gavà i actualment perviu la tradició de fornejar i beneir panets de Sant Nicasi cada 14 de desembre.

Malgrat no tenir res a veure amb la llegenda, Gavà va rebre un capgròs de nom Nicasiet. Era un personatge mig calb, esdentegat, mal afaitat i vestit amb parracs, que acompanyava la comparsa de verdures durant les seves sortides.

29 Joan Amades, Costumari Català, Tardor, Edicions 62, 1983.

Les verdures originals. Presentació i cercavila.

Les noves verdures amb els gegants nous.

El Nicasiet. Cap gros i en cercavila.