LA REVISTA LLEIDA PUNT DE TROBADA S’ENcARTA gRATUïTAmENT AmB EL DIARI “SEgRE”

MARÇ 2015Núm. 26

PUNT DE TROBADA

Club Cambra Lleida

Un passeig per les muralles de BalaguerLa Noguera

Jordi VidalCoses que em fan feliç...

Castells de fronteraCastells

El projecte “Perseguits i salvats”

Imat

ge: L

a C

erda

nya.

HOSTALERIA & CO EMPRESA, OCI i TURISME

Avantatges Club Cambra per a autònoms

www.geminigrup.com publicitat@geminigrup.com

973 00 80 40

973 28 81 38www.torsitrad.com

Roca Labrador, 29, altell 25003 Lleida

traducció I correcció I interpretació

04 HostaleriaXXVI Concurs Joves Cuiners Àngel MoncusíEnoturismeParlem de... Herbes aromàtiquesCoses que em fan feliç...Jordi Vidal

16 La NogueraUn passeig per les muralles de Balaguer

18 “Perseguits i salvats”Rutes d’evasió del Pirineu de Lleida

21 CastellsCastells de frontera

Disseny, maquetació i edició: Lídia

AMB LA COL·LABORACIÓ DE:

GèminiGrup no es fa responsable de les opinions expressades pels col.laboradors en els escrits siGnats

DL L

92-

2013

24 Pallars JussàCamins del Jussà

26 Cambra de ComerçAvantatges Club Cambra per a autònomsPrograma de màrqueting i vendes direcció comercial d’ESADE per a directius

sumari24

21

1316

EDITORIAL

FEDERACIÓ D’HOSTALERIA DE LLEIDA

President: Juan Antonio SerranoDirector: Ramon Solsona Redacció: Alfons Agustí, Maria Teresa Se-rrano, Carme Puyal, Marga Juanós, Javier Portolés, Xavier Socias, Karina Caseny, Judit RosellCoordinació fotogràfica: Defoto

Grèmi d’Ostalaria dera Val d’AranC. Arnals, 5 - VielhaTel. 973 64 06 01 . Fax 973 18 40 73A/e: aran@hostaler.org

Associació d’Hostaleria de l’Alt UrgellC. Mare Janer, 25La Seu d’UrgellTel. 973 35 53 30 . Fax 973 18 40 74A/e: alturgell@hostaler.org

Aula de Formació Manel MartínC. Segrià, 35 baixosTel. 973 28 92 38 . Fax 973 18 40 72A/e: aula@hostaler.org

Hostaleria i Turisme del BerguedàC. Rafael Casanova, 608600 Berga.A/e: berguedaturisme@berguedaturisme.com

El sector turístic dóna la benvinguda al canvi d’orientació que ha emprès el Govern de la Generalitat en relació amb la gestió dels espais naturals de Ca-talunya.

Aquest passat mes de febrer, el Govern va aprovar el Pla de Gestió dels Espais Protegits 2015-2020, una eina de conservació i dinamització del territori.

Fins al moment, el nostre sector havia estat molt crític amb la gestió extre-madament proteccionista d’aquests espais al nostre país, i això ha fet que es donés l’esquena a la realitat socioeconòmica del territori, si es compara amb la manera com es fa en espais similars a la resta del món.

Un país de referència turística com el nostre, amb la costa com la primera des-tinació de vacances d’Europa, o Barcelona com la setena ciutat més visitada del món, ha de donar prioritat a aquests espais naturals de primer ordre de què disposem i ordenar-los perquè puguin ser visitats. A Catalunya comptem amb 18 parcs naturals, entre els quals destaca el Parc Nacional d’Aigüestortes, que és l’únic amb categoria de parc nacional i amb el repte que esdevingui un parc de referència a Europa.

Actualment, el Parc Nacional del Teide, amb 2,5 milions de visites, és un dels més freqüentats a Europa i el primer a Espanya. Altres parcs de referència mun-dial són Yosemite i Yellowstone, tots dos als Estats Units; Krka i Plitvice Lakes, a Croàcia; el Kilimanjaro i Serengeti, a Tanzània; Massai Mara, a Kenya; Etosha, a Namíbia; Snowdonia, al País de Gal·les; les Galápagos, a l’Equador; el volcà Arenal, a Costa Rica, o Iguazú, al Brasil/Argentina, entre els més visitats.

El Parc Nacional d’Aigüestortes, l’únic parc nacional a Catalunya, ha tancat el 2014 amb aproximadament 500.000 visites, un 12% més que l’any anterior, i ha trencat una tendència a la baixa dels darrers anys. Lleida compta, a més, amb el parc natural de l’Alt Pirineu, el més gran en superfície, i compartim el Parc Natural del Cadí-Moixeró amb Girona i Barcelona.

La millor aposta de desenvolupament de territori de cara al futur passa, sens dubte, per garantir la conservació i la millora dels valors naturals d’aquests espais, però sense renunciar a les possibilitats de desenvolupament socioe-conòmic d’aquestes zones, que, especialment en les nostres contrades, tenen poques alternatives de viabilitat econòmica.

Ramon SolsonaSecretari general de la Federació d’Hostaleria de Lleida.

hostaleria & Co 5

El turisme dóna suport a la iniciativa del Govern amb la gestió dels espais naturals

CONFIA’NS LA GESTIÓ DE LA TEVA EMPRESAHi sortiràs guanyant!

6 hostaleria & Co

PROVEÏDORS

HOSTALERIA DE LLEIDA, juntament amb l’Escola d’Hostaleria i Turisme de la ciutat, ja prepara la 26a edició del concurs de cuina JOVES CUI-NERS ÀNGEL MONCUSÍ. Una convocatòria adreçada a nois i noies de fins a 29 anys treba-lladors d’establiments d’hostaleria i restauració i d’escoles d’ hostale-ria. Quin és l’objectiu del concurs? Animar i fomentar el treball a la cuina, una feina apas-sionant i exigent alhora, però molt gratificant. El concurs té com a objectiu potenciar i promocionar la cuina catalana, reivindicar la importància d’ una bona formació i el treball fet amb professionalitat i qualitat. Tot plegat, emfa-titzant la utilització dels nostres productes.

Aquest 2015 tenim un jurat de primeres espases integrat per Jordi Vidal Turmo,

guanyador del concurs de l’any passat i propietari de l’hotel-restaurant La Guspi-ra de Linyola; Paolo Casagrande, cap de cuina del restaurant Lasarte de Barcelona guardonat amb 2 estrelles Michelin; Al-bert Marimon, del restaurant La Cava, de Tàrrega, i millor cuiner de l’any 2013; Jordi

Artal, del restaurant bar-celoní Cinc Sentits amb 1 estrella Michelin, i Mi-quel Guarro, millor mes-tre xocolater d’Espanya 2013, demostrador de Cacao Barry i professor de l’aula gastronòmica Choco Vic.

JOVES CUINERS ÀNGEL MONCUSÍ 2015 es durà a terme a les instal·lacions

de l’Escola d’Hoteleria de Lleida el dilluns 9 de març: la presentació del plats dels parti-cipants al jurat és oberta al públic en gene-ral a partir de les 16.30 hores. El lliurament de premis se celebrarà al vespre, acompan-yat d’un sopar a la Llotja de la ciutat.

hostaleria & Co 7

Amb la col·laboració de:

el proper 9 de març tindrem un nou JOVE CUINER ÀNGEL MONCUSÍ!

El concurs té com a ob-jectiu potenciar i promo-cionar la cuina catalana, reivindicar la importància d’una bona formació i la feina feta amb professio-nalitat i qualitat. Tot ple-gat, emfatitzant la utilitza-ció dels nostres productes.

El concurs lleidatà de cuina, que s’adreça als joves xefs de fins a 29 anys, arriba a la 26 edició

8 hostaleria & Co

PROVEÏDORS

hostaleria & Co 9

Cada dia s’acosten als cellers tota mena de visitants per conèixer més coses sobre el procés d’elaboració del vi. En aquestes visites, a més de conèi-xer en primera persona l’arquitectura dels cellers, aprenen el procés d’elaboració del vi, des de la recollida del raïm fins a l’embotellament.Finalment, la gran majoria dels cellers obsequien el visitant amb una degus-tació dels seus vins com una forma diferent d’endinsar-se en el món del vi i que cada cop està més de moda.El vi que es produeix a Lleida forma part de la denominació d’origen Costers del Segre. Són vins que crei-xen en terres calcàries, sota un clima mediterrani d’aire continental, amb hiverns freds i estius càlids.La visita a un celler pot ser l’excusa perfecta per recórrer algunes de les set subzones de producció de la DO: el Segrià, Raimat, Artesa de Segre,

ENO TURIS ME

L’enoturisme és aquell tipus de turisme dedicat a potenciar i gestionar la riquesa vitivinícola determinada d’una zona. Els turistes coneixen cada zona a través d’una degustació dels seus vins i les visites a les vinyes i els cellers

l’Urgell, el Pallars Jussà, les valls de Riucorb i les Garrigues.Per exemple, pots veure com es practica l’agricultura orgànica per oferir un vi de qualitat. Us mostraran com cullen amb cura el raïm per fer-ne el vi i com s’autoabasteixen gràcies a una explotació agrícola sostenible pròpia (de blat, ordi, alfals...) que alimenta els porcs, les vaques, etc. I no us oblideu de tastar l’oli, que el premsen allà mateix.Molts cellers d’aquesta zona, com d’altres, us obriran les portes des-prés de l’estiu perquè participeu en la verema, un esdeveniment de llarga tradició que es combina amb celebracions en municipis del voltant. Com que les vinyes es troben en diferents altituds, i en funció del temps que ha fet a l’estiu, la verema pot començar a l’agost i acabar a l’octubre-novem-bre.Una recomanació; vés a trepitjar les vinyes més altes de la de-nominació d’origen, a 1.000 m d’altitud. Hi ha un celler que fer-menta el vi d’una manera curiosa: fan servir uns cubs de pedra del segle XII. Si els tastes, notaràs que són vins més aromàtics.I saps que hi ha cellers que fan néixer el vi d’entre les pedres? Les vinyes estan plantades en una antiga gravera i produeixen un vi ecològic de qualitat.

10 hostaleria & Co

PROVEÏDORS

PARLEMDE... Herbes aromàtiques

hostaleria & Co 11

La cuina catalana sempre s’ha caracteritzat per apro-fitar els recursos naturals. Actualment es manté viu l’hàbit de buscar herbes aromàtiques, pels seus efectes saludables i també perquè donen un toc decoratiu i perfumat als plats.Una de les herbes aromàtiques més emprades a la cuina és el julivert. S’utilitza sobretot fresc, encara que també pot ser conge-lat; sec perd part de la seva aroma. És bàsic per elaborar salses i sopes, i per acompanyar el peix i la carn. Moltes vegades el com-binem amb l’all, all i julivert. Una altra herba d’aparença semblant és el cerfull, d’olor un pèl més forta, recorda l’anís i és perfecte per aromatitzar sopes, farcits, carns i peixos. I el coriandre, cone-guda a casa nostra com a saliandra i també saliàndria, combina molt bé amb verdures, marisc i peix. Les fulles s’utilitzen com a herba i les llavors com a espècia.Amb la farigola, que s’utilitza seca, la caça, l’aviram i la carn a la graella són més gustoses. També en podem dir timó. El romaní dóna als guisats i a les carns rostides del xai i del porc un gust agradable i olor de camp. Aromatitza olis i vinagres i és preferible utilitzar-lo fresc.

L’orenga és de gust intens i s’utilitza en salses i va bé amb la tomata, el formatge fresc o la mozzarella. Molt utilitzada per a l’elaboració de pizzes i per acompanyar carns. El cibulet és ideal com a guarniment per a les amanides i verdures, sobretot carxo-fes i espàrrecs, també per a peixos al vapor i macerats. L’alfàbrega, fresca o seca, lliga molt bé amb pastes, amanides, bo-lets, tomates, aus, albergínies i carabassó. No s’ha de picar o cui-nar en excés. I un magnífic condiment d’amanides, sopes, salses, escudelles i marisc és la menta; tant fresca com seca, no perd mai l’aroma. S’utilitza per elaborar gelats, infusions, còctels...

Assessorament, CNL de Lleida

12 hostaleria & Co

PROVEÏDORS

hostaleria & Co 13

I aquestes són les coses que em fan feliç el cap de setmana...

Un esmorzar: una llesca de pa de pagès sucada amb tomàquet i embotit artesà de Lleida

Un plat: melós de galta de vedella amb ceps

Un vi: Alto Siós (Bodega Costers Sió, DO Costers del Segre)

Una copa: un Gin-fizz

Un llibre o una sèrie?: “La cuina al buit”, de Joan Roca

Un museu: Espai Cultural dels Canals d’Urgell (ECCU) o el MAU d’Almacelles

Una escapada: Estany d’Ivars i Vila-sana

Un paisatge: el Pla d’Urgell a la primavera o a la tardor

Una recomanació per perdre’s i fugir de les aglomeracions: la serra del Montsec

L’interès per la cuina em va venir ja fa molts anys, quan era ben petit i veia cuinar la meva mare i la meva àvia. Elles cuinaven a casa i jo mirava aquelles olles i aquelles cassoles dels dies de festa que feien xup-xup amb aquell

festival d’aromes, i només de veure-ho ja vaig saber que aquell havia de ser el meu ofici.Em vaig formar a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Lleida, on em van transmetre uns valors culinaris i una formació culinària que em va permetre treballar en restaurants d’arreu, com El Bulli, de Ferran Adrià; El Celler de Can Roca, dels germans Roca i consi-derat un referent culinari mundial, i també vaig estar treballant en restaurants de Londres, Àustria i França, que em va permetre aprendre altres maneres de percebre la cuina en altres cultures. Finalment, després de gestionar diversos negocis, vam decidir que era el moment d’engegar el nostre projecte personal a La Guspira Restaurant & Hotel de Linyola amb la meva parella i per-sona fonamental en la meva vida personal i professional, Assum Roigé, que també és la sommelier del nostre restaurant. L’any 2014 vaig guanyar el Concurs de Joves Cuiners Àngel Moncusí.

Jordi VidalCOSES qUE EM fAn fELIç

14 hostaleria & Co

GUIA SECTORIAL

hostaleria & Co 15

LA NOGUERA

Com en totes les poblacions d’origen medieval, les mu-ralles de Balaguer (segles VIII-XIV) han evolucionat al ma-teix temps que la ciutat s’engrandia i es transformava. D’aquesta manera, trobem dos trams clarament diferen-ciats: la part anda-lusina i la gòtica.La muralla anda-lusina fou aixeca-da en dues fases. Una primera, la del segle VIII, és

la que envolta el Pla d’Almatà i de la qual se’n conserven 700 metres, alternada amb 24 torres. Fou edificada amb ca-rreus de pedra que anivellen el terreny natural i encofrades de tàpia per damunt dels carreus. Amb l’expansió de la ciutat cap als actuals barris del Firal i del centre històric, es construeixen nous trams de muralla (IX-X), de la qual queden restes a la cara nord del Castell Formós, al barri del Firal i un tram marcat al paviment al carrer Travessera de la Botera.Un altre punt d’inflexió en el creixement de la ciutat es produí al segle XIV, durant el període del comtat d’Urgell. Per un decret del comte-rei Alfons III, emès l’any 1333 i a instàncies de la Paeria, s’ordenava tots els jueus de la ciutat de viure junts en un nou barri que s’havia de cons-truir al sud de la muralla de la ciutat, a l’altra

banda del Mercadal. Així doncs, en algun moment entre els anys 1337 i 1390 la ciutat inicià grans obres de fortifi-cació, moment en què s’edificà una nova muralla gòtica que seguia el traçat de l’anterior mur anda-lusí i que englobava la nova jueria dins la ciutat. La muralla gòtica de Balaguer és molt més alta (fins a 9 metres) i fou construïda mitjançant la tèc-nica de l’encofrat perquè pogués suportar més bé les embranzides de la nova maquinària de guerra basada en la pirobalística. Un pas habilitat per la part superior permetia la circulació ràpida de la guàrdia d’un extrem a l’altre de la ciutat. Diverses torres i castells reforçaven l’estructura defensiva que ha perviscut fins a nosaltres.

Podem accedir a la muralla gòtica des de tres punts: la Torre Blanca o Bombo, situada a l’extrem sud-oest de la muralla, que fou remodelada durant la Guerra Ci-vil per encabir-hi un observatori militar usat durant el cap de pont de Balaguer; el Portal del Gel o Porta del Montsó, on

hi ha una

16 punt de trobada

Un passeig per les muralles de Balaguer

La muralla andalusina fou aixecada en dues fases. Una primera, la del segle VIII, és la que envolta el Pla d’Almatà i de la qual se’n conserven 700 metres, alternada amb 24 torres.

Ajuntamentde Balaguer

punt de trobada 17

de les portes d’entrada a la ciutat i que conserva un tros de l’antic pas de guàr-dia, i l’església de Santa Maria, per l’accés situat a la plaça Cecília de Comenge. A banda d’aquest tram, visible des de diversos punts de la ciutat, es conserven altres trossos d’aquesta muralla gòtica, com el tram que queda darrere l’església de Santa Maria i que permetia tancar el medieval barri del Pla (actual Firal). En aquest punt, trobarem un altre dels portals de la muralla: el d’Albesa. La muralla, rebentada aquí en alguns indrets, se-gueix en direcció nord alternant-se, abans de desaparèixer, amb un tram de muralla andalusina dels segles IX-X. Si des de Santa Maria baixem pel carrer dels Arços, en direc-ció nord, trobarem novament la muralla gòtica que travessa l’altre barranc de la ciutat: el del Torrent. A la part més inferior del barranc es poden veure encara restes del portal original del segle XIV. El darrer tram visitable el trobem davant del riu, entre els carrers Germà Peralta i Portalet. Procedent de la Torre Blanca o Bombo, encerclava el barri jueu fins a arribar al riu Segre. Des d’aquí, la muralla continua cap a la plaça

Mercadal, on s’obria una altra porta coneguda com El Portalet (portal del Segre) per les seves dimensions reduïdes, que fou enderrocat l’any 1920.

La muralla gòtica està oberta dissabtes, diu-menges i festius d’11 a 14 hores. De l’1 de juliol al 15 de setembre: de dimarts a diumenge, d’11 a 20 hores. Resta tancada el 25 de desembre, l’1 de gener i el Dilluns de Pasqua.

Un passeig per les muralles de Balaguer

Perseguits i salvatsEl projecte “Perseguits i salvats” és una ini-

ciativa de la Diputació de Lleida que —a través de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el Patronat de Turisme i la col·laboració d’ajuntaments i consells del territori— va molt més enllà d’una magnífica proposta de recuperació cultural, de rescat de la memòria històrica o de la promoció turística del Pirineu lleidatà.

Unes rutes d’evacuació resseguides per famí-lies senceres en unes condicions de duresa ex-trema. Moltes d’aquestes persones van salvar la vida gràcies a l’ajut i l’empara de ciutadans anònims de les comarques de l’Alta Ribagor-ça, el Pallars Sobirà, l’Alt Urgell i la Cerdanya, i l’Aran.

La fugidaL’esclat de la Segona Guerra Mundial multiplicarà

els desplaçaments de persones per Europa que ja s’havien iniciat des de mitjans de la promulgació de les primeres lleis racials i el creixent antisemitisme que sacsejava al vell continent. Espanya va esdevenir el principal país d’acollida dels milers de refugiats jueus que fugien de la guerra i la persecució. Junta-ment amb Portugal i Suïssa, va mantenir una posició de neutralitat i no bel·ligerància en el conflicte i, en conseqüència, arribar al seu territori es va convertir en l’objectiu dels que pretenien escapar de l’Europa en guerra.

La immensa majoria van utilitzar la pe-nínsula Ibérica com a lloc de trànsit per desplaçar-se fora d’Europa. La política de les autoritats espanyoles vers aquests refugiats variarà durant els anys de la guerra, i davant l’augment progressiu de les persones que arribaven a les seves fronteres, les autoritats espanyoles van decidir, en part pressiona-des per les demandades alemanyes, con-trolar el pas fronterer i complicar l’obtenció del visat de trànsit pel país, i molts jueus optaran per creuar clandestinament a tra-vés de les muntanyes per evitar la vigilàn-cia. Durant l’any 1944 els jueus que creuen els Pirineus són bàsicament joves sionistes que havien romàs ocults a França, altres que havien estat lliurats pels seus pares a orga-nitzacions d’ajut, i també nens els pares dels quals havien estat deportats. La immensa majoria van restar directament a càrrec de les organitzacions d’ajut que es van encarre-gar de passar-los clandestinament.

punt de trobada 19

Perseguits i salvats

Presentació de documents d’un viatger a Eth Pònt de Rei. © Servei d’Audiovisuals de l’IEI.

Rutes d’evasió pel Pirineu de LleidaAls Pirineus de Lleida són nombrosos els escenaris del pas dels refugiats jueus, tant per duanes com per rutes de fugida.

LES DUANESEls primers evadits jueus arribaven a les dues duanes establertes a la demarcació de Lleida, la d’Eth Pònt de Rei, a la Val d’Aran, i la de la Farga de Moles, a l’Alt Urgell.

Eth Pònt de ReiUbicada a pocs quilòmetres de Les, era la ruta d’entrada dels viatgers procedents del depar-tament francès de l’Alta Garona i també la via natural de comunicació dels aranesos amb l’Estat francès, especialment durant els mesos d’aïllament de l’Aran amb la resta d’Espanya com a conseqüència de les nevades de l’hivern.

La Farga de MolesSituada a l’entrada de la Seu d’Urgell, controlava els accessos que anaven o venien del Principat d’Andorra.

LES RUTES DE FUGIDAEs tractava de camins de muntanya, únicament transitables a peu, que enllaçaven França i An-dorra amb les comarques del Pirineu de Lleida. A continuació es detallen les més utilitzades.

El Pallars SobiràEl Departament de l’Ariège i la comarca del Pallars Sobirà es comuniquen preferentment a través dels nombrosos ports de muntanya que hi ha a les capçaleres de les tres valls que confi-guren la part més septentrional de la comarca: la Vall d’Aneu, la Vall de Cardós i la Vall Ferrera. Inclou:- Itineraris de Saint-Girons (Arieja) amb Alòs d’Isil

- Itineraris que comuniquen Aulus-les-Bains (Arieja) amb Tavascan- Itineraris que des del Principat d’Andorra co-muniquen amb el municipi d’Alins de Vallfe-rrera

La Val d’AranTolosa de Llenguadoc i Luchon eren les dues ciu-tats de referència com a indrets de concentració dels refugiats jueus que volien entrar a Espanya a través de la Val d’Aran. Des del 1940 s’hi ha-vien instal·lat moltes famílies jueves. Inclou:- Itineraris que comuniquen Luchon (Alta Garo-na) amb la Val d’Aran- Un itinerari que condueix des d’Arlòs i Fòs (Alta Garona) fins a la Val d’Aran- Itineraris que comuniquen Sentein (Arieja) amb la Val d’Aran

L’Alt UrgellLa major part dels evadits que penetraven a Ca-talunya per l’Alt Urgell ho feien procedents del Principat d’Andorra. Al Principat hi havien arri-bat des de Tarascon, Vicdessos i Auzat (Arieja) a través dels ports de Siguer i Fontargent. Per accedir a Catalunya s’utilitzaran les rutes de pas que conduïen a les valls dels rius Segre, Llobre-gat o Noguera Pallaresa. Les principals seran les següents:- Itineraris que comuniquen Sant Julià de Lòria amb les valls de Valira- Itineraris que comuniquen les Escaldes amb les valls de Valira

La CerdanyaEn aquesta comarca es troben:- Itineraris que des del Principat d’Andorra co-muniquen amb Lles de Cerdanya

Trobareu la informació ampliada www.perseguitsisalvats.cat

Visita el castell d’Os de Balaguer i el museu de campanes. A la part alta del turó d’Os de Balaguer s’alça l’Os malignum castrum o castell Inconquerible. El castell va ser fortificat el 1035 i formava part de la frontera septentrional del món àrab. Tot i això, les seves primeres referències daten del segle VIII. Al seu interior gaudiràs del museu de campanes de catalunya, on podràs delectar-te amb el tradicional so de les campanes, participar activament en el seu toc i fins i tot obtenir el carnet Oficial de Tocacampanes de catalunya! Vine a viure aquesta interessant experiència.Horari visites: diumenges, 12.30 h. Altres dies, horaris concertats

CASTELL D’OS DE BALAGUER I MUSEU DE CAMPANES DE CATALUNYA

Tu i LLeida, SLSant Antoni, 4 · 25610 Os de Balaguer - Tel. 973 438 232 info@lleidaitu.com www.lleidaitu.com

De Gàver a Balaguer. Un extens recorregut de 70 quilòmetres que serpenteja per la Segarra, l’Urgell i la Noguera. Aquesta és la proposta dels Castells del Sió, una ruta que travessa aquestes tres comarques seguint el curs del riu i que trasllada el visitant per les fortaleses d’aquesta línia defensiva a cavall entre la Catalunya Vella i la Catalunya Nova. I és que Ponent, terra de frontera per definició, ofereix una proposta en la qual el visitant pot recórrer el territori no solament mitjançant les seves forti-ficacions, un element arquitectònic que ha donat riquesa al paisatge, sinó també a través de tota la seva càrrega històrica.

Castells de fronteraLa ruta dels castells del Sió

Actualment la ruta dels Castells del Sió té sis castells amb visita guiada: Montclar, Florejacs, les Pallargues, Vicfred i Montsonís, a més de Balaguer

Castell-molí de Ratera. Foto: Jordi Roqué.

punt de trobada 21

El castell de ciutadilla és una antiga fortalesa medieval que dominava les planes de l’Urgell. Aquesta fortalesa del segle XI d’origen militar es va reconvertir en un palau renaixentista al segle XVI, moment en què es va aixecar la seva magnífica atalaia.Veniu a descobrir la seva història i els secrets d’aquesta ciutadella de l’Urgell.S’organitzen recorreguts pel nucli antic, activitats i jornades per a grups. També es poden llogar diferents sales del castell per a celebracions o reunions. Visites al castell, cada diumenge, de 12.00 a 14.00 h

EL SENTINELLA DE LA VALL, EL CASTELL DE CIUTADILLA

Castell de Ciutadilla ciutadilla (Urgell) Tel. 973 303 010www.castelldeciutadilla.com // amicscastell@ciutadillamedieval.cat

La repoblació del terme de l’Espluga calba va rebre una important empenta de Ramon Berenguer IV, que sense haver ocupat la comarca de Lleida, i durant el setge a la ciutat de Tortosa, el 22 de desembre de 1148, va atorgar la carta de població de la vila a favor del seu batlle, Porcel de cervera, i dels quatre cultivadors, Vives de cruzillada, guillem Ber-tran, Arnau Bosquet i mir de Fluvià. El 29 de desembre de 1251, Jaume I el conqueridor va donar a Eliardis d’Anglesola, abadessa del monestir de Vallbona de les monges, el lloc de l’Espluga calba en “franc alou”. L’historiador Josep Joan Piquer i Jover assenyala que la construcció de l’actual castell probablement va tenir lloc entre el 1250 i 1350.Visites concertades trucant al telèfon 973 156 005Visites guiades els diumenges: 1a visita a les 11 h. 2a visita a les 12 h. 3a visita a les 13 h

CASTELL DE L’ESPLUGA CALBA

Ajuntament de l’Espluga CalbaAv. Pau casals, 15· 25410 – L’Espluga calba (LLEIDA) // Tel. 973 156 005 ajuntament@esplugacalba.ddl.net http://esplugacalba.ddl.net

del territori, on d’antuvi es combinaven els ele-ments defensius amb la presència d’ordes monàstics. Des de Sant Ramon, la ruta continua cap a l’Aranyó. Montcortès, Vicfred i Sant Guim són els altres castells que es poden visitar abans d’arribar a Castellmeià i Concabella.

Des de Concabella, el Sió pren direcció cap a Ratera i Guissona. Aquí, enmig de l’antiga Iesso romana, el visitant també pot gau-dir de totes les possibilitats que ofereix la població segarrenca. Després de la visita, s’imposa un recorregut per la torre roma-na de Castellnou d’Ossó, un element de vegades desconegut,

però digne de menció. Des d’aquí la ruta continua cap a les Pallargues i Florejacs —tots dos amb visita guiada— per arribar a les Sitges i Agramunt, un altre dels pols d’atracció del projecte. L’església romànica de Santa Maria i el centre històric de la capital de la Ribera del Sió són elements de visita obligada, així com també la magnànima torre d’Almenara, un dels punts de referèn-

cia de la història medieval i una de les talaies que ofereixen mi-llors vistes de l’Urgell. Des d’aquesta torre, i seguint el curs del riu per la ribera, s’arriba a Preixens, Pradell i Montclar. També amb visita guiada, Montclar és un dels cinc castells habitats periòdica-ment pels seus propietaris. També ho són els de les Pallargues, Fonolleres i Montsonís, un altre dels punts àlgids de la ruta i una fortalesa on passa diverses temporades Carles de Montoliu, baró de l’Albi. Des de Montsonís, on s’albira la fèrtil horta del Segre Mitjà i les roques de Salgar, la ruta s’encara cap a la seva darrera destinació. I és que després d’haver recorregut 70 quilòmetres serpentejant pel curs del Sió, la visita culmina amb el Castell For-mós de Balaguer, curiosament la de la capital de la Noguera és una fortalesa fundada pels musulmans. De la seva riquesa en donen testimoni els textos antics, que també parlen de l’antiga ciutat de Balaguer, emplaçada al lloc conegut com Pla d’Almatà, on actualment ja es pot observar la museïtzació d’algunes cases d’aquest enclavament andalusí.

Text: Francesc Guillaumet

Actualment la ruta dels Castells del Sió té sis castells amb visita guiada. Montclar, Florejacs, les Pallargues, Vicfred i Montsonís, a més de Balaguer

Castell de Vicfred (Sant Guim de la Plana).Foto: Isidre blanc

22 punt de trobada

L a diversitat del Pallars Jussà, ric en patrimoni cultural, paisatgístic, geolò-gic, paleontològic i natural, fa que el senderisme en aquest territori sigui una de les activitats més gratificants de les que es poden fer pel Pirineu.

La comarca destaca per tenir un dels paisatges més diversos del país, que va des de l’altra muntanya dels pics i les valls profundes de la vall de Manyanet i la Vall Fosca, que dóna accés al Parc Nacional d’Aigüestortes, fins a l’aire més mediterrani de la conca de Tremp i el Montsec. Els castells de frontera, el romànic, els pobles amb herència medieval, els rius, els estanys, els embassaments i tot un seguit de diferents elements sor-prenents podran ser descoberts i interpretats pel senderista mentre gaudeix dels racons del Pallars. La creixent demanda d’activitats de lleure a l’aire lliure en general i del sen-derisme en particular ha obtingut resposta per part de l‘administració pública i de la cooperació pública-privada. S’han habilitat antics camins, s’han creat propostes turístiques de senderisme de diversos dies de durada i s’han dis-senyat noves rutes amb criteris d’accessibilitat.També s’ha creat la taula de senderisme del Pallars Jussà, impulsada per l’IDAPA amb la idea de coordinar les diferents iniciatives comarcals.El Consell Comarcal segueix treballant en el projecte de condicionament i recuperació dels antics camins de ferradura i altres camins històrics i tradicio-

CAMINS DEL JUSSÀ

El Pallars Jussà ofereix moltes i variades postals: paisatges d’alta muntanya, serres prepirinenques i con-ques mediterrànies.

Deixeu-vos endur per l’encant d’aquests paisatges i assaboriu novament el contacte amb la natura.

nals per adaptar-los a la pràctica del sen-derisme. Ja hi ha disponibles 54 rutes i més de 300 km de senders senyalitzats i adaptats en llocs d’interès estratègic, que permeten gaudir-ne a visitants de tots els nivells.A la vegada, l’àmplia oferta d’establiments de turisme rural, d’allotjaments turístics, d’empreses de restauració i d’activitats permeten planificar una estada inoblida-ble pel nostre territori.La iniciativa ”Vine al Pallars, viu el Jussà” permet realitzar sortides guia-des de senderisme gratuïtes per a tots aquells clients allotjats a les empreses adherides a la campanya. Les novetats per al 2015 són les visites a espais cul-turals i a productors agroalimentaris (http://vinealpallars.com/). El Cinquè Llac és una sorprenent travessa circular de senderisme de mitja muntan-

Centre de Visitants (Tremp)passeig del Vall, 13 tel.: 973 653 470oficinaturisme@pallarsjussa.catLa Pobla de Segurav. Verdaguer, 35tel. 973 680 257turisme@pobladesegur.catLa Vall foscaajuntament de la torre de capdellatel. 973 663 001turisme@vallfosca.netIsona i Conca Dellàc/ del museu, 4 tel. 973 665 062ofturisme@parc-cretaci.com

AGEnDA MARç

Oficines de turisme

LA POBLA DE SEGURXXXIII Olimpíada Flamicell: 14 de març

TREMPSeminari: “Els dijous emprenedors”5, 12, 19 i 26 de març a l’epicentreSeminari : “Pàgina web amb Wordpress”. 1a part: 2 de març, a les 16.30 h, al centre cívic tarraquetCaminant per la comarca: Caminada al Bar-ranc del Diable: 7 de març, de 8 a 14 hSeminari: “Pàgina web amb Wordpress”. 2a part: 9 de març, a les 16.30 h, al centre cívic tarraquetConferència: “Els nostres cognoms”, a càrrec de Santi Arbós Gabarró (Aula Universitària de Tremp)11 de març, de 18 a 20 h “La Blancaneus”, de la companyia Campi qui Pugui: 13 de març, a les 18 h, a l’espai cultural la liraSeminari: “Gestió de clients. Introducció al CRM”: 16 de març, a les 16.30 h, al centre cívic tarraquetCaminant per la comarca: Caminada des de Claramunt fins el Coll del Bimet 21 de març, de 8 a 14 hConferència: “Las primaveres árabes y sus consecuencias. El caso de Egipto.” A càrrec de Pepe Ojeda Domínguez (Aula Universitària de Tremp)25 de març, de 18 a 20 h

VALL FOSCACinema clàssic: “Carta a una desconocida” (cinema mut)8 de març, a les 22 h (la torre de capdella)Taller de Lectura19 de març, a les 17.30 h (la plana de mont-rós)

vine i emociona’t

Els itineraris tenen dificultats diverses quesatisfan tots els nivells i edats

ya, assequible a tot tipus d’aficionats, que transcorre pels peus del Parc Nacio-nal d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici a través d’un itinerari senyalitzat d’uns 100 km i dividit en cinc etapes (www.elcinquellac.com). El camí és un recorregut a peu que unirà les comarques de parla catalana tot passant pels seus principals llocs de valor cultural, paisatgístic i històric (www.elcami.cat).També s’ha obert un nou sender interpretat a l’entorn de l’embassament de Terradets, amb una llargada d’uns 3,5 km, que permet passejar pel marge de l’embassament tot aprenent sobre l’entorn. L’itinerari incorpora cartells interpretatius sobre la faura i flora locals, i és accessible per a persones amb mobilitat reduïda i discapacitat visual.Totes les propostes de senderisme actuals i futures les trobareu a la web tu-rística de la comarca www.pallarsjussa.net. Hi podreu seleccionar els itine-raris per zones, la descripció detallada del camí a seguir, les fotografies i els “tracks” per descarregar-los al vostre GPS.

punt de trobada 25

Cambra de Comerç 27

AVANTATGES CLUB CAMBRA PER A AUTÒNOMS

Així mateix, podreu comptar amb descomptes en eOrientació o assessorament en presència a Internet, posicionament, eCommer-ce, factura electrònica o xarxes socials. També optareu a descomp-tes en el disseny del vostre pla estratègic empresarial i en la creació de la vostra Contact-Web per a dispositius mòbils amb totes les teves dades de contacte.

Pel que fa a espais de negocis, us benefi-ciareu de descomptes en el lloguer de les nostres sales d’actes i aules de formació i reunions, així com dels espais que ofereix Cambra de Comerç de Barcelona i de les Cambres de Comerç del Club Cambra i de les seves delegacions.

Quant als avantatges de tercers, si sou del Club Cambra podreu ac-cedir a la línia de finançament de CaixaBank, tindreu descomptes al pàrquing vip i a les sales vip de l’aeroport de Barcelona, al servei d’aparcament Aparca&Go i al centre de convencions de Port Aven-tura. I si heu de fer enviament de paqueteria postal 48/72, us bene-ficiareu d’un descompte del 30%.

Si ETS AUTÒNOM, GAUdEix dELS AVANTATGES dEL CLUB

CAMBRA LLEidA. AMB LA qUOTA BASiC, ELS AUTÒNOMS

i ELS NOUS EMPRENEdORS GAUdiREU d’AVANTATGES EN

fORMACió CONTiNUAdA, AC-CéS GRATUïT A jORNAdES dE COMPETiTiViTAT i jORNAdES

dE “NETwORkiNG”

També podreu gaudir d’oportunitats de negoci accedint a l’Enterprise Europe Network i a les oportunitats de negocis realitzades pels socis del Club Cambra.

informeu-vos-en a www.cambralleida.org o truqueu al 973 23 61 61.

Cambra de Comerç 29

Cambra de Comerç de Lleida organitza un Progra-ma de Màrqueting i Vendes Direcció Comercial del 14 d’abril al 2 de juny que impartirà ESADE per a professionals i empresaris amb experiència que poden estar ocupant càrrecs de responsabilitat en les àrees gerencial, de màrqueting o de vendes. També s’adreça a directius interessats per conèixer les necessitats dels seus consumidors i clients i mi-llorar la seva resposta empresarial.

El Programa de Màrqueting i Vendes proporciona als directius participants la formació necessària, teòrica i pràctica perquè puguin desenvolupar i actualitzar el seu coneixement sobre els mètodes i els conceptes aplicables en màrqueting i vendes; sensibilitzar-se amb les estratègies i plantejaments competitius en entorns turbulents; compartir i de-

Programa de Màrqueting i Vendes direcció Comercial d’ESADE per a Directius

Per a més informació, adreceu-vos a www.cambralleida.org. O bé truqueu a Sra. Gemma Torres(973 23 61 61 - gtorres@cambralleida.org)

batre les tendències actuals i les futu-res evolucions de la gestió comercial en les empreses, i, finalment, establir con-tactes amb directius d’altres sectors o indústries que estiguin afrontant reptes similars als seus.

El programa pot bonificar-se al 100% a través del PIF.

Aquesta acció formativa té una durada de 100 hores i és títol propi de la Universitat Ramon Llull.

30 Cambra de Comerç

L’empresari ha de garantir que els treballadors rebin una formació i una informació adequades sobre els riscos derivats de la utilització dels equips de treball. Cost dels cursos: 130 €/curs/alumne

SEGURETAT EN L’ÚS DE CARRETONS ELEVADORS RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de carretons elevadors. Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de carretons elevadors.Data d’inici del curs: 03/02/2015 i 26/05/2015

SEGURETAT EN L’ÚS D’EQUIPS AGRÍCOLES: TRACTOR I MOTOCULTOR RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de tractors agrícoles i motocultors.Obtenció del diploma acreditatiu en l’ús de tractor i motocultor.Data d’inici del curs: 10/02/2015 i 05/05/2015

SEGURETAT EN L’ÚS DE PLATAFORMES ELEVADORES MÒBILS DE PERSONES RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de plataformes elevadores mòbils de persones.Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de carretons elevadors.Data d’inici del curs: 10/02/2015 i 05/05/2015

SEGURETAT EN MANEIG DE GRUA PONT RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de grua pont amb experiència en l’ús de l’equip. Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de grua pont.Data d’inici del curs: 10/03/2015 i 09/06/2015

SEGURETAT EN EL MANEIG DE GRUES AUTOCAR-REGADORES RD 1215/97 (TEÒRIC + PRÀCTIC)Durada: 20 hores (6 hores presencials més 14 hores a distància). Adreçat a operadors de grues autocarregadores.Obtenció del diploma acreditatiu per a l’ús de grues autocar- rega-dores.Data d’inici del curs: 21/04/2015 i 02/06/2015

(PFEA)

PROGRAMA DE FORMACIÓ EN EQUIPS AUTOMOTOR 2015

MéS iNfORMACió:Contacteu directament amb la nostra àrea mèdica a Lleida: vigilancialleida@spactiva.es / Tel. 973 242 969

w w w . s p a c t i v a . e s

Roca Labrador, 29, altell · 25003 Lleida · Tel. 973 28 81 38 - Fax 973 28 99 70www.torsitrad.com · torsitrad@torsitrad.com

traducció · correcció · interpretació