20

LleidaText: Sebastià Tamarit Fotos: Laurent Sansen, Turisme de Lleida

seguint la petja dels templers

Amb la creu com a símbol i l’espasa com a justificació de la seva comesa, els templersconstituïren una de les organitzacions més poderoses de l’Edat Mitjana. Amb la seu centrala Jerusalem, l’orde creà comandes per tot Europa destinades a obtenir recursos per acombatre els enemics de Crist. Als territoris de l’actual demarcació de Lleida s’erigirencinc comandes, encapçalades per Gardeny, una de les més importants de la Coronad’Aragó.

21

Gardeny, a la ciutat deLleida, constituí una

de les comandes mésimportants i podero-

ses que el Templebastí a la Corona

d’Aragó.

a història del Temple a les actuals comarques lleidataness’inicia el juliol de l’any 1131 quan el templer provençalHug Rigaud convenç el comte català Berenguer III, cincdies abans de morir, perquè s’adhereixi a l’orde, seduïtpels elevats ideals de defensa de la fe cristiana. BerenguerIII dóna als templers el castell de Granyena de Segarra

(de fet, la primera donació important que reberen els cavallers enterres catalanes), amb la voluntat que serveixi d’enclau per combatreels sarraïns. La comanda de Granyena, de mida mitjana dins l’escalaadministrativa de l’orde, gaudí de possessions a la Segarra, l’Urgelli el Solsonès (inclòs el llogarret de Mas de Bondia, on actualmentpodem trobar encara un escut templer). Encara avui es poden visitarles restes del castell-convent de Granyena (els murs, alguns portalsi una torre circular), sotmès a un lent procés de restauració. Tanmateix,

la visita és justificada, perquè la panoràmica dels camps de la baixaSegarra des de la fortalesa és realment superba.

Prosseguim la nostra ruta per Barbens, al Pla d’Urgell, on foucreada una comanda templera a partir de les donacions de la famíliaTarroja, a mitjan segle XII. És documentat que el primer comanadorfou Ramon de Barrufell, antic senyor del castell. Situada enmig d’unarica zona agrícola, la comanda adquirí una certa importància i esdesvinculà de l’anterior dependèndia de la de Gardeny. Amb ladissolució de l’orde, l’indret passà als hospitalers. És curiós constatarque el lloc, en certa manera, continua constituint un centre de poderadministratiu, ja que el convent-castell és ocupat actualment perl’Ajuntament. Hi destaca una torre quadrada amb merlets i l’esglésiade Santa Maria, de patronatge templer, la nau central de la qual foubastida segurament en època dels frares guerrers.

L

22

La comanda de Corbins és fruit d’un acord signat el 1143 ambel comte barceloní Ramon Berenguer IV, que cedia els drets sobreaquest lloc a l’orde. La comanda funcionà entre 1167 i 1305 i ocupàl’indret on es troba situat l’actual castell, molt refet pels hospitalersi en segles posteriors. De la fortalesa templera, relativament modestaen la seva època, en queden potser un impressionant soterrani format

per dues naus paral·leles, amb cobertes de volta de canó, i les restesd’una torre de pedra situada a l’esplanada de damunt. D’èpocahospitalera és probablement l’anomenada Presó del Pere, un curiósedifici de planta quadrada amb dues naus paral·leles cobertes ambvoltes semicirculars, utilitzat avui dia com a magatzem per part d’unparticular.

L’any 1289 el bisbe Jaume Sarroca cedeix la vila de Torres deSegre (a l’actual comarca del Segrià) als templers a canvi d’unadonació anual al monestir de Poblet. Es tracta d’una comanda nogaire gran, originalment dependent de Gardeny, que posseïa terrenysagrícoles i dos petits castells (Gebut i Remolins). De tot plegat, noen resten pràcticament vestigis.

Però el punt neuràlgic de l’herència dels templers a Lleida és sensdubte la casa templera de Gardeny, al municipi de Lleida. RamonBerenguer IV cedeix als templers un gran nombre de propietats acanvi que l’orde renuncïi a la tercera part del regne d’Aragó a la qual

tenien dret legítim, ja que així ho establia el testament d’Alfons Id’Aragó, el Bataller. Quan Lleida fou conquerida als sarraïns, l’any1149, els templers obtingueren Gardeny del comte barceloní gràciesal dit acord, que atorgava als cavallers una cinquena part de les terresconquerides als musulmans. Ràpidament la institució religiosomilitarva organitzar la comanda, que tingué un ampli domini territorial ambriques possessions a les hortes de Fontanet, a la riba esquerra delSegre, i a Pardinyes, a la riba dreta del riu (també a d'altres indretsmés allunyats, on a més dugueren a terme una notable tasca decolonització).

23

El Centre d’Interpretació de l’Orde delTemple, situat a Gardeny, acull

recreacions de la vida quotidiana delsfrares-cavallers. Foto petita, el segell dels

templers.

24

La importància i el prestigi de Gardeny es féu cada cop més

evident. L’església de Santa Maria de Gardeny, capella pròpia de

l’orde que servia per a les funcions litúrgiques i religioses de la

comunitat templera, atragué la devoció de molts fidels de la ciutat,

que veneraven especialment la imatge de la Mare de Déu de l’altar

central i que sovint feien donacions en espècie o en diners; és

remarcable que aquest fet, juntament amb el cobrament dels drets

d’enterrament i dels delmes agraris, provocaren disputes freqüents

amb el bisbe de Lleida i amb els clergues de la ciutat. Pel que fa als

ingressos, a més de l’agricultura, la comanda rebia bones rendes de

l’explotació ramadera i industrial (molins, bàsicament); així, sembla

que la cabana d’ovelles de la comanda superava al final del segle XII

el miler de caps de bestiar.

Gardeny, una visita obligadaAvui dia Gardeny forma part de l’anomenada ruta Domus Templi

(que inclou també els castells de Montsó, Miravet i Peníscola, a més

de la ciutat de Tortosa) i que acull el Centre d’Interpretació de l’Orde

del Temple. Obert ara fa un any, el centre —que ofereix visites

guiades— constitueix una interessant aproximació a la vida dels

El Temple, un orde llegendari

En el context de les Creuades (expedicions militars cristianes destinades a

conquerir i preservar dels infidels Jerusalem i altres llocs considerats sants)

neix l’orde del Temple, una organització de caràcter religiós i alhora militar

que precisament té l’objectiu de protegir els pelegrins que viatjaven a Terra

Santa i que eren sovint saquejats per lladres sarraïns. Amb la seva aprovació

al Concili de Troyes de 1129, l’orde estableix la seu central a Jerusalem i

inicia una ràpida expansió per tot Europa.

Gràcies bàsicaments a les donacions de reis i nobles, l’orde va creant

comandes (la seva unitat bàsica d’organització territorial) destinades a reclutar

adeptes, recaptar impostos i entrenar militarment els nous membres, sempre

amb la finalitat última d’enviar recursos financers i cavallers per protegir

Terra Santa dels enemics del cristianisme. Des de l’inici la Península Ibèrica

fou també una base de suport i provisió per a les operacions dels cavallers

a la Mediterrània Oriental, tot i que el fet que fos territori de lluita amb els

sarraïns els va impel·lir a implicar-se en les tasques militars de reconquesta

de territoris hispans.

L’ingrés a l’orde, molt jerarquitzat i dirigit per un cap suprem, l’anomenat

Gran Mestre, es feia mitjançant un sofisticat cerimonial iniciàtic en el qual

els cavallers professaven els vots de pobresa, castedat i obediència. Els

membres de l’orde havien de seguir una regla molt estricta, que establia

des de la metodologia de les pregàries fins a la manera de portar les armes.

S’establí també l’uniforme oficial dels frares-cavallers: un hàbit blanc amb

una creu vermella (símbols de la puresa i del martiri, respectivament). Però

els pobres cavallers no es limitaven a resar, a guerrejar i a administrar les

seves terres i els seus drets. Foren també banquers i prestamistes (atorgaven

crèdits amb uns interessos moderats) i entre els seus clients figuraven fins i

tot els reis d’Anglaterra i de França.

Tanmateix, dos segles després de la seva creació, l’orde havia deixat d’existir.

Què havia succeït? Dos fets poderosos van confluir en la desfeta. En primer

lloc, un evident descens del prestigi de l’organització motivat per la pèrdua de les places cristianes a Terra Santa: l’any 1291 queia en poder dels musulmans l’últim

reducte important, Sant Joan d’Acre, i els templers es retiraven i establien la seva base d’operacions a Xipre. Però, als ulls de bona part de l’Europa cristiana, l’objectiu

fonamental dels cavallers, la defensa dels llocs sants, havia desaparegut.

El segon motiu, el més important, ve donat per l’actuació del rei francès Felip IV, el Bell, que, delerós d’acabar el poder econòmic del Temple (amb el qual havia

contret a més quantioses deutes) i d’apropiar-se dels seus béns, va obligar el papa Climent V a suprimir l’orde basant-se en falses acusacions d’heretgia i d’homosexualitat.

El procés contra els templers es perllonga entre el 1307 i el 1312, any en què el Sant Pare proclama la butlla Vox in Excelso que dissol definitivament l’orde. El darrer

capítol del procés s’escenifica a París, on el Gran Mestre templer, Jacques de Morlay, és cremat amb un altre cavaller davant la catedral de Notre Dame després

d’autoproclamar-se innocent de totes les acusacions rebudes.

Cal dir, però, que l’actuació contra els templers no va ser uniforme als diferents reialmes europeus. Mentre que a França va ser molt violenta, a països com Portugal

o Escòcia foren protegits pels monarques respectius. A la Corona d’Aragó, Jaume II va dictar el desembre de 1307 ordre de detenció contra els frares-cavallers, que

van resisitir en alguns castells (Miravet no va capitular fins un any després). Tot i que detinguts i interrogats, els membres de l’orde, en general, foren respectats i la

majoria varen gaudir d’una pensió vitalícia. Els béns mobles i immobles de l’organització passaren —com en d’altres països— a la Corona o a d’altres ordes, sobretot

al dels hospitalers. L’acte final del procés als templers a Catalunya és paradoxal: l’any 1312, el concili provincial convocat per l’arquebisbe de Tarragona va declarar

la total innocència dels frares-cavallers. Una declaració que no va canviar res perquè, aleshores, l’orde ja era història.

25

frares-cavallers per mitjà d’un recorregut que transcorre per les

principals construccions del complex: la residència templera, la torre

de l’homenatge, l’església romànica de Santa Maria i les muralles.

Durant el recorregut, que dura aproximadament hora i mitja (es

recomana fer reserva prèvia), els visitants poden conèixer millor el

món del Temple mitjançant quatre àmbits temàtics (introducció

històrica al segle XI, l’Orde del Temple, l’Orde a la Corona d’Aragó

i la Comanda de Gardeny) que tenen el suport de plafons informatius,

de material audiovisual i fins i tot de recreacions fidedignes d’alguns

espais de l’antiga residència nedieval amb figures i elements de la

vida quotidiana dels cavallers.

La visita a l’antiga comanda de Gardeny és imprescindible per a les

persones que vulguin endinsar-se en la veritable història d’aquest

orde llegendari. La sobrietat constructiva del castell-residència ens

diu molt de la filosofia vital d’aquells cavallers que van fer del prec

a Déu i de la guerra contra l’infidel els dos eixos bàsics de la seva

existència.

De la mateixa manera, la contemplació de la ciutat de Lleida i de la

fèrtil horta que l’envolta des de la terrassa de la fortalesa ens dóna

una idea de la magnífica situació estratègica del turó des d’on els

templers van exercir el seu poder sobre tantes i tantes terres i poblacions

de l’antiga Corona d’Aragó. �

A la part superior, figura d’un cavaller templer al Centre d’Interpretació de Gardeny i imatge de les restes de la comanda de Granyena de Segarra. A sota, l’edifici de

la comanda de Barbens, ocupat actualment per l’Ajuntament de la vila, i pintures de l’església de Santa Maria de Gardeny.

26

D’INTERÈSCastell de Gardeny / Centre d’Interpretació de l’Orde del Temple

Turó de Gardeny, s/n (Lleida) – Tel. 973 27 19 42

Horari de visita:Maig, juny, juliol, agost i setembre: de 10.00 a 13.30 h i de 16.00 a 19.30 h (de dimarts a dissabtes) i de 10.00 a 14.00 h (diumenges i festius)

Octubre, març i abril: de 10.00 a 13.30 h i de 16.00 a 18.30 h (de dimarts a dissabtes) i de 10.00 a 13.30 h (diumenges i festius)Novembre, desembre, gener i febrer: de 10.00 a 13.30 h i de 15.30 a 17.30 h (de dimarts a dissabtes) i de 10.00 a 13.30 h (diumenges i festius)

Visites guiades: 10.00, 12.00, 16.00 i 18.00 h (dissabtes) / 10.00 i 12.00 h (diumenges)Reserva prèvia per a grups. Places limitades.

Patronat de Turisme de l’Ajuntament de Lleida (Turisme de Lleida)C/ Major, 31, bis (Lleida) – Tel. 902 25 00 50 — infoturisme@paeria.es

A dalt, imatge de l’antic centre templer de Barbens, amb la torre emmerletada en un extrem. A sota, escuts de l’orde situats respectivament a la fortalesa de Gardeny

(esquerra) i al llogarret de Mas de Bondia (dreta), que depenia de la comanda de Granyena de Segarra.

27

Per als més curiosos…

- L’orde dels templers fou fundat l’any 1118 a

Jerusalem per nou cavallers francesos encapçalats

per Hug de Payens. Cent anys després, el Temple

era l’organització militar i econòmica més gran

d’Occident, amb més de 9.000 comandes distri-

buïdes per quasi tota l’Europa cristiana: Corona

d’Aragó, Corona de Castella, Portugal, França,

Anglaterra, Escòcia, Irlanda, Polònia… En el zenit

del seu poder, arribaren a tenir uns 30.000 cavallers

i sergents (sense comptar els servents), més de 50

castells bastits a Europa i a l’Orient Pròxim, i una

flota pròpia ancorada en una xarxa de ports per

tota la Mediterrània.

- Inicialment la denominació oficial era Orde dels

Pobres Cavallers de Crist, tot i que més endavant

foren coneguts popularment com Cavallers Templers;

aquest nom va sorgir pel fet que la seu central a

Jerusalem era situada en les que es creia que eren

les dependències de l’antic temple de Salomó.

- Els templers són considerats els fundadors de la

banca moderna. Moltes persones i institucions els

confiaven els seus diners i l’orde feia també préstecs

a baix interès. La seva extensa xarxa d’establiments

els va permetre posar en marxa les lletres de canvi:

els seus clients podien viatjar pels perillosos camins

d’Europa i de l’Orient Pròxim sense efectiu i la

lletra de canvi els permetia recuperar en qualsevol

comanda que trobessin la quantitat anteriorment

lliurada.

- Els Pobres Cavallers van impulsar també la

colonització de terres conquerides als sarraïns

atorgant diverses cartes de població i de franquícia;

així, la comanda de Corbins fundà al començament

del segle XIII una vila al marge esquerre del Segre

per tal de facilitar la travessa del riu: Vilanova de

Castellpagès, l’actual Vilanova de la Barca, que

constitueix doncs una petja viva de la presència

de l’orde a les comarques lleidatanes.

- Les llegendes populars parlen de fabulosos tresors

amagats pels membres del Temple poc abans de

la supressió definitiva de l’orde. Una de les més

conegudes parla del tresor que hipotèticament va

trobar Bérenger Saunier, sacerdot del poblet francès

de Rennes-le-Château, personatge que es va enriquir

de la nit al dia sense explicació lògica. També

Miravet i molts altres llocs templers tenen llegendes

similars. Totes aquestes històries són probablement

fruit de la imaginació popular, però, qui sap si els

templers no van preferir amagar una part de les

seves immenses riqueses abans no fossin confis-

cades?

L’antiga fortalesa templera de Corbins fou quasi completament refeta pels hospitalers i en segles posteriors. A la pàgina 27, l’enclau de Granyena de Segarra —el

primer que l’orde tingué a Lleida— conserva encara alguns murs, diversos portals i una torre circular.

CORBINSBARBENS

GRANYENA DE SEGARRAGARDENY

TORRES DE SEGRE

COM ARRIBAR-HI

MollerussaTàrrega

Cervera

les Borges BlanquesE-90

AP-2

A-2 A-2

A-2

BellpuigA Barcelona

A Sara

gossa

Lleida

29

La orden del Temple fue una or-ganización religiosomilitar creadaa principios del siglo XII con elobjetivo de proteger a los peregri-nos que viajaban a Tierra Santade los ataques de ladrones musul-manes. Gracias a las donacionesde reyes y nobles, la orden fuecreando encomiendas por todaEuropa destinadas a reclutaradeptos y recaudar impuestos,siempre con la finalidad de enviarcaballeros y recursos financierospara proteger los santos lugares.La historia del Temple en la actualdemarcación de Lleida se inicióen 1131, cuando el conde catalánBerenguer III donó a los templa-rios el castillo de Granyena deSegarra. Actualmente se puedenvisitar los restos del castillo-convento (muros, portales y unatorre circular), así como un escudotemplario situado en el núcleo deMas de Bondia.La ruta prosigue por Barbens, enel Pla d’Urgell, donde fue creadauna encomienda gracias a las do-naciones de la familia Tarroja, a

mediados del siglo XII. El conven-to-castillo está ocupado actual-mente por el Ayuntamiento. Des-taca una torre cuadrada y la iglesiade Santa Maria, cuya nave centralfue levantada seguramente en épo-ca de los templarios.La encomienda de Corbins es fru-to de un acuerdo firmado en 1143con el conde barcelonés RamonBerenguer IV, que cedía los dere-chos de este lugar a la orden. Lacasa templaria ocupó el lugar don-

de se levanta el actual castillo,muy modificado por los hospitala-rios, y de ella nos queda quizásun impresionante sótano formadopor dos naves.En el año 1289 el obispo JaumeSarroca cede la villa de Torres deSegre (en la comarca del Segrià)a los templarios a cambio de unadonación anual al monasterio dePoblet. Prácticamente no quedanvestigios de esta encomienda, quecontó con dos castillos.

El punto neurálgico de la herenciade los templarios en Lleida es laencomienda de Gardeny, en elmunicipio de Lleida. Cuando Ra-mon Berenguer IV conquistó laciudad a los musulmanes, en 1149,los templarios recibieron Gardenycomo premio a su contribuciónmilitar. La encomienda tuvo unamplio dominio territorial con ele-vados ingresos procedentes de lasexplotaciones agrícolas, ganaderase industriales (molinos).Hoy en día Gardeny forma partede la ruta Domus Templi (queincluye también los castillos deMonzón, Miravet y Peñíscola, yla ciudad de Tortosa) y alberga elCentro de Interpretación de laOrden del Temple. El centro—que ofrece visitas guiadas—constituye una interesante aproxi-mación a la vida de los frailes-caballeros a través de un recorridoque transcurre por las principalesconstrucciones del complejo (laresidencia templaria, la torre delhomenaje, la iglesia románica deSanta Maria y las murallas). �

Lleida, siguiendo la huella de los templarios

The Order of the Temple was a military-religious organisation that was created at thebeginning of the 12th century with the aim ofprotecting pilgrims travelling to the Holy Landfrom the attacks of Muslim thieves. The Orderestablished commands throughout Europe,whose task was to recruit adepts and collecttaxes, always with the purpose of sendingknights and financial resources to protect theHoly Land.

The history of the Temple in what is the mo-dern-day territory of Lleida can be traced backto 1131, when the Catalan count, BerenguerIII gave the Knights Templar the castle ofGranyena de Segarra. Today, it is possible tovisit the remains of this castle-convent and alsosee a Templar coat of arms in the settlementof Mas de Bondia. The route then continues

on to Barbens, where a command was createdin the middle of the 12th century thanks todonations from the Tarroja family. The originalcastle-convent is now the seat of the localcouncil and features to note include the squaretower and the local church.

The command of Corbins was the product ofan agreement signed, with Count Ramon Be-renguer IV of Barcelona, in 1143, and by whichrights over the local settlement were ceded tothe Order of the Temple. The Templar buildingoriginally occupied the site where the castlenow stands. The original building was consi-derably modified by the Knights Hospitalersto the point that all that now remains of it isperhaps an impressive underground structureformed by two naves. In 1289, Bishop JaumeSarroca ceded the settlement of Torres de Segre

to the Knights Templar in exchange for anannual donation to the monastery of Poblet.Today, however, there are virtually no remainsof the former command.

The centre of the Templar legacy in Lleida isthe command of Gardeny, in the municipaldistrict of Lleida. When Ramon Berenguer IVrecovered the city from the Muslims, in 1149,the Knights Templar received Gardeny as areward for their military support. Today, Gar-deny is a point on the Domus Templi Routeand hosts the Centre for Interpreting the Orderof the Temple. This centre —which offersguided visits— provides an interesting insightinto the lives of the monk-knights in the courseof a visit to the main constructions in the com-plex (the residence, the keep, the Romanesquechurch of Santa Maria and the walls). �

Following in the footsteps of the Knights Templar