D I C T A T S P R E P A R A T S

L l e n g u a c a t a l a n a 1 255

El rei Jaume el Conqueridor va nixer a Montpeller lany 1208.Es va casar 2 vegades i va tenir ms de 12 fills.En uns 16 anys va conquerir Mallorca, Menorca, les Pitises i el Pas Valenci.La primera expedici la formaven 150 naus que van sortir de Salou, Cambrils i Tarragona el 5 de setem-bre de 1229.El seu exrcit va entrar a Valncia el 1238 per la conquesta de tot el territori va durar fins al 1245.Va morir a Valncia el 1276.

Preparaci: Fes una llista de tots el nmeros i escriu-los en lletres.

U N I T A T 1 . E L S N U M E R A L S C A R D I N A L S

Ahir va venir el doctor Casavella. Estava molt enfadat, deia que ara tot ho decideixen a la Uni Europea,des del preu de les patates fins a limpost sobre el valor afegit o cada quants quilmetres sha de pas-sar la inspecci tcnica de vehicles.El meu pare, com que sap que busca un lloc per passar lestiu, li va ensenyar un anunci:Es lloga apartament moblat a Torroella de Montgr del setze de juliol al quinze dagost. Tres habitacions,mxim sis persones. Cuina equipada. Televisor. Terrassa. Prquing. A cinc minuts de la platja de lEstartit.

Preparaci: Escriu el text utilitzant tantes abreviacions com puguis.

U N I T A T 2 . L E S A B R E V I A C I O N S I E L S N U M E R A L S O R D I N A L S

L l e n g u a c a t a l a n a 1 257

Vam viure molt de temps en aquella comarca on el paraiger de casa era ple tot lany.A mi prou que magradava que plogus. A lestiu, laigua feia sortir els cargols, i a la tardor, els bolets.A lhivern, no em molestava gaire haver de treure la neu del cam perqu tamb podia anar a esquiar.Per a lvia, que patia de reumatisme, lempipava.Els pares no en parlaven mai, del temps.Un dia, la mare va trobar feina prop de Tarragona. Tots van estar contents.I jo, ara, gaudeixo del mar i de la platja.

Preparaci: Copia el text i encercla els diftongs creixents amb un color, els decreixents amb un altre iels hiats amb un tercer.

U N I T A T 3 . E L S D I F T O N G S , E L S H I A T S I E L S D G R A F S

La tieta Llusa fa una colla danys que collecciona culleretes de caf. En t ms de mil: dargent, dor,dalumini, dacer inoxidable s la seva fallera.Les colloca, totes ben lluents, en una vitrina que t un mirall al darrere i uns llums especials per illumi-nar cada prestatge . La seva preferida s una que t una estrella desmalt de color maragda al capda-munt del mnec. La va comprar quan va anar de viatge al Pas de Galles amb el club de jubilats.

Preparaci: Escriu les paraules que duen ll o ll i, al costat, una o ms paraules de la mateixa famlia.Ex.: fallera afallerar-se, afallerat.

U N I T A T 4 . L A L L I L A L L

L l e n g u a c a t a l a n a 1258

Lescur s un rptil verins. Un tals s un tros de fusta gruixut. El Concorde era un avi supersnic. El gel s aigua en estat slid. El semit s un interval musical de mig to. Anomenem mra el fruit de la morera i tamb el de lesbarzer. El correu electrnic s un dels usos ms populars dInternet. El ttil s un gripau molt abundant al Montseny. La memria s la facultat de recordar.

U N I T A T 5 . L A O T N I C A

El ximpanz viu la selva dfrica equatorial i s lespcie animal ms propera a lhome.Sap utilitzar petits bastons, per capturar trmits dins dels termiters, o fabricar-se esponges amb fulles imolsa per agafar aigua als forats.Camina a quatre potes, per quan t les mans ocupades, pot caminar noms amb els peus.Viu en famlia: un mascle i diverses femelles amb les seves cries. De vegades sagrupa formant tribus.El seu rgim alimentari s vegetari. Noms de tant en tant, menja insectes o petits vertebrats.Cada nit construeix nius als arbres, amb fullaraca i branques, per dormir-hi.Si lhome continua fent malb les selves i caant aquests animals, aviat podrien desaparixer.

Preparaci: Encercla les paraules que duen una E accentuada i desprs escriu una frase amb cadas-cuna.

U N I T A T 6 . L A E T N I C A

L l e n g u a c a t a l a n a 1 259

Cada dia hi ha ms aficionats als jocs daventures i destratgia per a ordinador. Moltes persones hi ju-guen, a casa seva, a casa dels amics o als cibercafs.Contnuament en surten de nous. Alguns es basen en llibres com El Senyor dels Anells, daltres, en fetshistrics, o en la vida de les famlies i les ciutats, com ara Els Sims. Nhi ha tamb per als ms petits,com lAdibou.Hi ha, per, colleccionistes que prefereixen jocs antics encara que hagin estat desplaats pels ms mo-derns.Preparaci: Escriu un text curt on surtin les contraccions destacades.

U N I T A T 7 . L A P S T R O F I L E S C O N T R A C C I O N S

Hola, Xavi!Han passat moltes coses des que ten vas anar. Fa dos mesos que jo tampoc visc a Barcelona. Elsmeus pares van decidir dedicar-se a lagroturisme i ara vivim en un mas prop de Casserres.La mudana va ser facilssima perqu els mobles que tenem sels va quedar la meva germana Fran-cina.De vegades magafa un xic denyorana, em venen ganes de veure els companys dabans. Magradariamoltssim que vinguessin de colnies aqu dalt! Tenim molts animals i s ms divertit que un zoolgic.A veure si mescrius i mexpliques coses de Castellterol.Una abraada molt forta,

Snia

Preparaci: classifica les paraules destacades en un quadre com aquest i afegeix paraules fins que nhihagi sis a cada columna:

essa sorda essa sonora

s ss c z x

U N I T A T 8 . S - Z - S S - C - I E L S S U F I X O S - A N A I - S S I M

L l e n g u a c a t a l a n a 1260

Aquesta nit ha fet tant de vent i tan fort que ha fet caure un presseguer a lhort de can Sabater. Hem vol-gut anar a veure-ho per no hi hem pogut arribar perqu han tallat la circulaci i han prohibit acostar-s-hi. Tot tornant cap a casa, rumivem quant de temps pot trigar a crixer, un arbre aix. A la plaa Majorhem trobat un munt de gent al voltant de lavi de cal forner que explicava com era de fort el vent, abans.

U N I T A T 9 . L A H I A L T R E S L L E T R E S M U D E S

Dictat Ahir a mitjanit, vaig baixar a la cuina a preparar-me una camamilla perqu tenia mal de panxa,segurament era un empatx de torrons.En sortir, vaig veure llum al despatx i mhi vaig acostar. Quina sorpresa! Lavi jugava a lordinador: Dis-parava boles com un boig contra unes rajoles que es trencaven pel mig si les tocava. Em vaig posar ariure i li vaig dir que era molt lleig aix de jugar damagat. Ell tamb va riure i em va contestar que feiaun feix danys que xalava amb els jocs per que de dia lordinador sempre estava ocupat i com que elldormia poc

U N I T A T 1 0 . G - J , X - I X , T X - I G

L l e n g u a c a t a l a n a 1 261

Cop al cap, mort o curat.Qui no treballa no menja ni va bonic el diumenge.Mata el porc pel gener, si vols que es conservi b.I aqu hi planto un soc per tornar-hi un altre cop.No diguis blat fins que no sigui al sac, ben tancat i sense cap forat.Maig humit fa el pags ric.Maig arribat, un jard a cada prat.Quan loctubre est florit mor la mosca i el mosquit.Mar marcedor, nit freda i dia amb calor.

Preparaci: Escriu totes les paraules del dictat que acaben en p, t, c, i dues derivades de cada una.

U N I T A T 1 1 . P - B , T- D , C - G A F I N A L D E P A R A U L A

Tenim vens nous. Quatre estudiants que vnen de pasos diferents i parlen llenges diferents per sntots del nord dEuropa i han vingut a aprendre catal.Quan van saber que havia tradut de langls un llibre de lingstica, em van demanar que els ajudes aomplir un qestionari que els havien donat a la facultat. Caldr que estudin molt perqu no en saben gai-re, de catal.El primer que van fer va ser anar a comprar fruita, sobretot ram. I com fruen, menjant-sel!Avui, per anar a la platja, he condut jo, per dem conduir un dells.Em sembla que serem bons amics.

Preparaci: Escriu les paraules del text que duen diresi i separa-les per sllabes.

U N I T A T 1 2 . L A D I R E S I

L l e n g u a c a t a l a n a 1262

DICTATS LL.CATALANA 1.pdfDICTATS LL.CATALANA 2.pdfDICTATS LL.CATALANA 3.pdfDICTATS LL.CATALANA 4.pdfDICTATS LL.CATALANA 5.pdfDICTATS LL.CATALANA 6.pdfDICTATS LL.CATALANA 7.pdfDICTATS LL.CATALANA 8.pdf