LLENGUA CATALANA 1R ESO REFORÇ EXERCICIS DE REPÀS- SETEMBRE 1. Escriu l’abecedari i posa el nom de cada lletra al costat. 2. Ordena alfabèticament els següents grups de para ules:

a) cadira - casa - cama: b) filera – mel –banyera- molí: c) jugar –jaqueta- Josep- Jana: d) silenci- avió- violí- bateig- boira- arbre: e) telèfon- tècnic- tomàquet- tinent- terra:

3. Digues quina categoria gramatical té cada una de les següents paraules ( NOM,

VERB o ADJECTIU) Camí: Simpàtica: Intel·ligent: Goma: Pensar: Estudiar: Groc: Casa:

4. Subratlla els dígrafs de les següents paraules i separa les síl·labes

Canya : Professora: Cotxe: Platja: Colla: Paquet: Guineu: Metge:

5. Completa les següents normes bàsiques d’ortograf ia diferents en català i castellà En castellà En català Escrivim Y Escrivim ...... Els verbs acabats en –aba , cantaba... Els verbs acabats en .................... HABER ............... El verb SER: él es Jo ......

Tu ..... Ell ...... Nosaltres .... Vosaltres ...... Ells .....

yo ......

6. Llegeix el següent text i contesta les preguntes L’analfabeta. Agota Kristof

Llegeixo. De manera gairebé malaltissa. Llegeixo tot el que em cau a les mans, tot el que tinc a la vista: diaris,

llibres escolars, cartells, trossos de paper que trobo pel carrer, receptes de cuina, llibres infantils. Qualsevol

cosa impresa.

Tinc quatre anys. La guerra acaba de començar. En aquest moment vivim en un poblet que no té ni estació, ni

electricitat, ni aigua corrent ni telèfon.

El meu pare és l'únic mestre de l'escola del poble. És el mestre de tots els alumnes, de primer a sisè curs. I a la

mateixa aula. L'única separació entre l'escola i casa nostra és el pati i les finestres de l'escola que donen a

l'hort de la meva mare. Quan m'enfilo a la finestra més alta del menjador, veig tota la classe, amb el meu pare

al davant, dret i escrivint a la pissarra.

L'aula del pare fa olor de guix, de tinta, de paper, de calma, de silenci i de neu, a l'estiu i tot.

La gran cuina de la mare fa olor de carn crua i de carn bullida, de llet, de melmelada, de pa, de bugada humida,

de pipí del nadó, de soroll i rebombori, i de calor estival, fins i tot a l'hivern.

Quan per culpa del temps no podem anar a jugar fora, quan el nadó crida més fort que normalment, quan el

meu germà i jo fem massa soroll i massa estralls a la cuina, la mare ens envia al pare perquè ens “castigui”.

Sortim de casa. El meu germà es para davant del rafal on tallem la llenya:

—Prefereixo quedar-me aquí. Tallaré branquetes.

—D'acord. La mare es posarà contenta.

Travesso el pati, entro a l'aula del pare, m'aturo davant la porta i abaixo la mirada.

El pare em diu:

—Atansa't.

M'hi atanso. I li dic a cau d'orella:

—Estic castigada... La mare...

—I res més?

Em pregunta si “res més?” perquè de vegades hi ha una nota de la meva mare que li he de donar sense dir res,

o bé una paraula que li he de dir, com ara metge o urgència, i a vegades només una xifra: 38 o 40. I tot per

culpa d'un nadó que es passa el dia malalt.

Dic al pare:

—No, no. Res més.

Em dóna un llibre de dibuixos:

—Vés a seure.

Vaig al fons de l'aula, on sempre hi ha llocs lliures darrere els més grans.

Va ser així com, de molt petita, gairebé sense adonar-me'n i absolutament per atzar, vaig contraure la incurable

malaltia de la lectura.

Quan anem a veure els pares de la mare, que viuen en una ciutat propera, en una casa amb llum i aigua, l'avi

m'agafa de la mà i, plegats, anem a fer un tomb pel veïnat.

L'avi es treu un diari de la butxaca gran del redingot i diu als veïns:

—Mireu! Escolteu!

I a mi:

—Llegeix!

I jo llegeixo. Normalment, sense errors i tan de pressa com m'ho demani.

Deixant a banda aquest orgull d'avi, la meva malaltia de la lectura el que em portarà és més aviat retrets i

menyspreu:

Que si “no fa res. Tot el dia llegeix”.

Que si “no sap fer res més”.

Que si “és l'ocupació més vagarosa que hi ha”.

Que si “això és fer el mandra”.

I, sobretot, que si “llegeix en comptes de...”

En comptes de què?

“Hi ha tantes coses més útils, oi?”

Fins i tot ara, al matí, quan la casa és buida i tots els veïns se'n van a treballar, tinc una mica de mala

consciència de posar-me a la taula de la cuina a llegir els diaris hores i hores, en comptes de... fer la neteja o

de rentar els plats d'ahir al vespre, d'anar a comprar, de rentar i planxar la roba, de fer melmelada o pastissos...

I, per damunt, damunt de tot! En comptes d'escriure. a) Què llegeix la protagonista?

b) A què es dedica el seu pare?

c) Quants anys té la protagonista?

d) Per quins motius la seva mare l’envia a l’escola?

e) Quants germans té la protagonista?

7. Escriu una conversa telefònica fent servir les e xpressions més habituals en les

converses i seguint un ordre ( adjuntar full a part )

8. Llegiex la següent entrevista i contesta les pre guntes de comprensió Quants anys portes de directora? Porto 2 anys de directora És molt difícil ser directora d'un institut? No. Hi ha molta feina i és complicat quan hem de prendre decisions que afecten a les persones (alumnes, famílies, professorat...). A part de directora,ets professora? De quina assignatura? Sí. Sóc professora de Química a Batxillerat. Com es fa per escollir la directora? Un professor que vol ser director ha de presentar un projecte que és avaluat per una comissió en la que hi ha professorat, alumnat i pares/mares entre d'altres, junt amb la inspectora del centre. Tot i que aquest no ha estat el meu cas. Jo, fins ara, he estat nomenada any rere any per proposta de la inspectora. Quins canvis has notat de ser professora a ser directora? He notat un canvi radical, molt gran. Molt més volum de feina i molta més responsabilitat. Es fa molt difícil prendre decisions dràstiques amb l'alumnat? Jo sóc la que dono el vist-i-plau. Qui s'encarrega d'aquesta feina de problemàtica de disciplina és el Cap d'Estudis. L'equip directiu té les feines distribuïdes i aquesta li toca a ell. Afecta la crisi l' institut? No. A qui afecta més és a les famílies dels alumnes. Per què hi ha tants professors nous? Cada dos anys van rotant els professors que no tenen plaça fixa. A això se'n diu "Concurs de trasllats" Creus que l'ensenyament d'abans era millor que el d'ara? No, encara que abans els nens que no volien estar a l'institut, podien acabar l'escolaritat als 14 anys. Ara han d'estar fins els 16 anys i és més difícil treballar amb els alumnes que no volen seguir estudiant. Com repercuteixen les noves tecnologies a l' Institut? Molt, ajuden al professorat a ensenyar i als alumnes a aprendre. Et queda temps lliure després de treballar tant a l'Institut? Sí, jo busco el meu temps lliure. Quins hobbies tens? M'agrada llegir i les activitats que més m'agraden són físiques, com anar a la muntanya o nedar.

a) De quina àrea és professora la directora del nostre institut? b) Com es fa per escollir el director o directora d’un institut? c) Quina opinió té la directora sobre les noves tecnologies? d) Quina diferència important hi ha entre l’ensenyament d’abans i el d’ara?

9. En les següents paraules, separa les síl·labes, assenyala la síl·laba tònica i

digues si la paraula és AGUDA, PLANA o ESDRÚIXOLA Cadira: Tècnica: Arbre: Televisor: Ordinador

10. Escriu les normes d’accentuació 11. Escriu AMB, HEM, EM o EN segons convingui

........ anat a esquiar aquest dissabte Avui ...... sembla que treballareu molt bé. M’agrada que ho facis.......... tanta il·lusió ...... Joan vol aprovar totes les matèries

12. Digues de quin tipus són els següents noms (com ú-propi/ concret-abstracte/

individual-col·lectiu) i indica també el gènere i el nombre.

Maria: Cabell: Amor: Exèrcit: Cases:

13. Fes una frase amb cada una de les paraules amb o sense accent diacrític, de manera que quedi calr el significat MÓN: MON: ÉS: ES: TÉ: TE DÉU: DEU: SÉ: SE:

14. Explica com serien per a tu unes vacances d’est iu ideals (adjuntar full a part) 15. Llegeix la següent notícia i contesta les pregu ntes El Govern preveu que la normalitat torni aquest dil luns a totes les escoles

La neu torna a posar en alerta Protecció Civil. Ha nevat a la Catalunya Central, el prelitoral i diversos punts de l'àrea metropolitana ARA Barcelona | Actualitzada el 05/02/2012 20:44

Tot i que aquest diumenge ha tornat a nevar a cotes baixes, res fa pensar que la situació es compliqui per dilluns. El conseller d'Interior, Felip Puig, ha assegurat en una entrevista a Catalunya Informació que les temperatures ja han tocat fons i que s'aniran recuperant lentament. Malgrat tot, ha explicat que les temperatures seguiran estant per sota del normal almenys fins dimarts.

El conseller d'Interior també ha assegurat que la normalitat s'haurà restablert del tot ja aquest dilluns a totes les escoles del país. Així ho han reiterat aquesta tarda portaveus de de Protecció Civil, també a Catalunya Informació. Un centenar d'escoles van tancar divendres passat per la neu. La nevada també va fer que dijous passat el Govern recomanés als pares que anessin a recollir la canalla al migdia.

Aquest diumenge a la nit ja només s'escapaven flocs al vessant nord del Pirineu. La previsió indica que dilluns el passarem amb cel clar i, això sí, fred i vent.

Ha tornat la neu L'arribada d'un front atlàntic ha fet tornar la neu aquest diumenge a les comarques centrals del país. També ha nevat a Ponent i a l'oest de les comarques de Tarragona. A primera hora de la tarda ha nevat al prelitoral i el litoral: al Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental. Cap al vespre, la neu ha arribat a les comarques gironines. La direcció general de Protecció Civil de la Generalitat ha activat a les 14.40 hores el pla Neucat en fase d'alerta.

Davant aquesta nova situació, Protecció Civil ha demanat extremar la precaució a l'hora de

conduir i evitar desplaçaments que no siguin necessaris, o retardar en la mesura que es pugui els desplaçaments previstos en les zones afectades per la nevada.

L'Ajuntament de Barcelona també ha activat en fase d'alerta a les tres de la tarda el pla d'emergència municipal per l'enfarinada als barris alts de la ciutat.

Durant uns minuts, s'han vist precipitacions de neu febles al Carmel, la Teixonera o Sarrià-Sant Gervasi, que no han deixat acumulacions al terra.

En d'altres districtes de la ciutat no hi ha hagut precipitació. La temperatura es manté molt baixa a tota la ciutat, entre 1 i 5 graus depenent de la zona.

D'altra banda, el consistori també manté activada l'operació fred per atendre les persones que pernocten al carrer. La passada nit s'han atès 145 persones, 137 de les quals han acceptat passar la nit sota cobert a) Com es diu el Conseller d’Interior? b) Quantes escoles van tancar divendres passat? Què va recomanar el Govern als pares el dijous? c) A quins llocs de Catalunya ha nevat aquest diumenge? d) A quins barris de Barcelona s’han vist precipitacions de neu febles? 16. Quines són les parts d’una narració?

17. Escriu 10 connectors temporals diferents que es podrien fer servir en una narració.

18. Completa les següents frases amb la paraula adi ent

Avui tinc molta............. ( son/ són) perquè no he dormit gens bé.

Aquest........... ( mes/ més) aniré ........... ( mes /més) lluny que l’altre.

La meva .......... ( dona /dóna) et .............. (dona/dóna) molts records

...... ( te /té) pren-te aquest ....... ( te/ té) i et sentiràs reconfortat

El seu ....... ( net/ nét) .......( te / té) l’escriptori molt ........( net/nét)

19. Posa la dièresi en els casos que sigui necessar i

aigues queixa pinguí guix guerra

quadres paraigues raqueta guapa guitarra

20. Escriu 3 exemples dels següents temps verbals

INFINITIU:

GERUNDI:

PASSAT PERIFRÀSTIC:

PRETÈRIT INDEFINIT:

PRESENT:

21. Escriu una narració explicant què vas fer ahir. Recorda fer servir els connectors adequats. ( adjuntar en full a part)

22. Llegeix la següent notícia i contesta les preg untes L'Hospitalet tornarà a tenir televisió local després que l'Ajuntament decidís tancar-la, a final de l'any passat, i acomiadar 40 treballadors. Això sí, amb un format molt reduït, ja que només hi haurà un programa diari de 25 minuts que inclourà un informatiu de 15 minuts, una agenda d'actes, un espai sobre les entitats i un reportatge. La televisió es podrà veure per internet i per TDT. La ràdio emetrà informació esportiva pels mateixos canals, fet que implica que desapareixerà la tradicional transmissió per ones hertzianes. La desaparició del dial representarà un estalvi de 600.000 euros, que sumat a la cancel·lació del contracte de la televisió local suposarà un estalvi anual de 2 milions d'euros. És a dir, que els mitjans de comunicació costaran la meitat. “Vam decidir reestructurar-los per una qüestió econòmica”, va explicar ahir l'alcaldessa, que va afirmar que la millor manera de fer-ho és a través d'una plataforma multimèdia a internet.

Els mitjans locals tindran una plantilla de 27 persones, que inclourà les cinc que treballen en els diaris digital i en paper i les 22 que quedin de la ràdio –marxen vuit persones, algunes voluntàriament, d'altres per jubilació i d'altres es recol·loquen en altres projectes municipals–. Els empleats hauran de ser capaços de treballar en qualsevol format, i per això s'hauran de formar. Això implicarà una suspensió de l'emissió de la ràdio del juny a l'octubre, quan entrarà en funcionament la plataforma. Caldran cinc especialistes en televisió, que s'intentaran contractar de l'anterior plantilla.

El tancament de la televisió va ser durament criticat. ICV-EUiA, soci del PSC, va exigir que no s'acomiadés més personal. Aquest partit va expressar ahir la satisfacció pel nou model. CiU, en canvi, lamenta que desaparegui la ràdio per FM i la reduïda oferta televisiva. “Ens quedem sense ràdio i sense televisió”, va afirmar, taxativa, la portaveu de CiU, �Meritxell Borràs. El president del comitè d'empresa, Francisco Durán, es va mostrar satisfet pel fet que es mantingui la plantilla i el nivell retributiu, com �també per la possibilitat que les emissions s'ampliïn si milloren les condicions econòmiques. L'alcaldessa conclou: “Aquest

model de mínims és el màxim que podem oferir amb uns �recursos cada cop més escassos.”

a) Quan es va tancar la televisió de l’Hospitalet? Quants treballadors es van acomiadar? b) En què consistirà el format reduït que tindrà ara la televisió de l’Hospitalet? c) Quántes persones quedaran ara en plantilla? d) Què diu l’alcaldessa respecte a la restructuració que s’ha fet? 23. Escriu el plural dels següents mots:

guix: gimnàs: altaveu:

despatx: passeig: feliç:

trofeu: greix: europeu:

tribu: ganxo: riu:

24. Completa la següent taula dels pronoms personal s

singular plural

1ª persona

2ª persona

3ª persona

25. Subratlla els prefixos de les següents paraule s i digues quin significat tenen:

infeliç:

subtítol:

semicercle:

sobresou:

prehistòria:

26. Completa amb B/V

El verb HA…ER

Jo canta…a, tu canta…es, ell canta…a

Beure: be…ia, be…edor

Rep: re…ia, re…edor

..uit ( número), …uit ( sense res a dins)

..ell ( persona gran), …ell ( bonic)

27. Subratlla el verb de les següents oracions i d igues si està en PRESENT, PASSAT o FUTUR. Indica també de quina conjugació és.

La Maria escriurá un poema

Ahir jugava el Barça

Elles surten molt tard avui

No perdia cap oportunitat la Júlia

28. Escriu un diàleg entre dos personatges seguint les indicacions que hem treballat a classe. ( adjuntar full a part)