Llengua Catalana 456

5
Llengua Catalana Unitats 4-5-6 Autoavalu a’t Nota Profess ora Alumne/a: 2n A ESO 1. Llegeix aquest text expositiu....... La característica més comunament citada de la ràdio com a mitjà de comunicació és la immediatesa. Actualment la televisió, gràcies a la simplificació de les tècniques de la transmissió d’ imatges, és un mitjà que competeix amb la ràdio en velocitat de comunicació de les notícies. Però la ràdio és encara el mitjà més àgil, com ho ha acreditat en la cobertura d’ innumerables esdeveniments. La implantació en el mercat de receptors de ràdio diminuts i posteriorment dels aparells acoblats als cotxes, ha fet que la ràdio es pugui escoltar des de llocs molts diversos i que aquest hagi estat un mitjà idoni per a conèixer els detalls d’ una notícia d’ impacte,per a fer el seguiment en directe d’ un esdeveniment esperat o per a conèixer sobre la marxa el problemes de trànsit. D’ altra banda la diversitat d’ emissores pel que fa a l’ abast geogràfic de la seva cobertura ha possibilitat que tota l’ oferta informativa del mitjà radiofònic s’ hagi adaptat molt bé a una gran varietat de públics potencials dels seguidors de les grans cadenes que operen en xarxa i que accedeixen a informar de caràcter general fins als oients de les emissores modestes municipals, que poden assabentar-se per ràdio de fets que difícilment tindrien cabuda en altres mitjans de comunicació. Enciclopèdia Catalana ....... i busca-hi els elements següents: Una oració declarativa La característica més comunament citada de la ràdio com a mitja de comunicació és la immediatesa. Verbs en present Competeix, operen, accedeixen.....

Transcript of Llengua Catalana 456

Page 1: Llengua Catalana 456

Llengua Catalana Unitats 4-5-6 Autoavalua’t Nota Professora

Alumne/a: 2n A ESO

1. Llegeix aquest text expositiu.......

La característica més comunament citada de la ràdio com a mitjà de comunicació és la immediatesa. Actualment la televisió, gràcies a la simplificació de les tècniques de la transmissió d’ imatges, és un mitjà que competeix amb la ràdio en velocitat de comunicació de les notícies. Però la ràdio és encara el mitjà més àgil, com ho ha acreditat en la cobertura d’ innumerables esdeveniments. La implantació en el mercat de receptors de ràdio diminuts i posteriorment dels aparells acoblats als cotxes, ha fet que la ràdio es pugui escoltar des de llocs molts diversos i que aquest hagi estat un mitjà idoni per a conèixer els detalls d’ una notícia d’ impacte,per a fer el seguiment en directe d’ un esdeveniment esperat o per a conèixer sobre la marxa el problemes de trànsit.

D’ altra banda la diversitat d’ emissores pel que fa a l’ abast geogràfic de la seva cobertura ha possibilitat que tota l’ oferta informativa del mitjà radiofònic s’ hagi adaptat molt bé a una gran varietat de públics potencials dels seguidors de les grans cadenes que operen en xarxa i que accedeixen a informar de caràcter general fins als oients de les emissores modestes municipals, que poden assabentar-se per ràdio de fets que difícilment tindrien cabuda en altres mitjans de comunicació.

Enciclopèdia Catalana

....... i busca-hi els elements següents:

Una oració declarativa La característica més comunament citada de la ràdio com a mitja de comunicació és la immediatesa.

Verbs en present indicatiu Competeix, operen, accedeixen.....

Noms Simplificació, detalls, públics....

Paraules clau del text Ràdio, televisió, xarxa, emissores

Connectors Però, d’ altra banda

2. Encercla les paraules que portin essa sorda i subratlla les que portin essa sonora.

Cansar – llençol – roser – zebra – persa – esperança – sucre – tassa – casalot – alzina – ceba- creença – tros- salsa – enfonsar – zero – quinze – enciam – pallasso – senzill – famosa – resum- catorze- zoològic – masia.

Page 2: Llengua Catalana 456

3. Subratlla els adverbis d’ aquestes oracions, digues de qui tipus són i a qui acompanyen.

Deixa- ho aquí, després ho desarem a l’ armari

Aquí: lloc, verb Després: Temps, verb.

Van a veure als avis ocasionalment.

Ocasionalment: Temps, verb.

La portera és molt amable amb tothom.

Molt: Quantitat, adjectiu.

La secretaria ens ha passat molt discretament el nom de la persona que ahir preguntava per nosaltres tan insistentment.

Molt: Quantitat, adverbi. Discretament: manera, verb. Ahir: Temps, verb

Tan: Quantitat, adverbi Insistentment: Manera, verb.

Desgraciadament el senyor Vidal s’ ha posat molt malalt i avui no els podrà rebre.

Desgraciadament: manera, oració

Avui: temps, verb.

4. Escriu una oració en què hi hagi:

Una preposició àtona Ha tret un excel·lent en matemàtiques.

Una preposició composta Vinc a peu des de casa.

Una conjunció que sumi significats

M ‘agrada caminar i nedar.

Una conjunció que expressi causa Va al metge perquè està malalt.

5. Digues quina estructura presenten aquests sintagmes nominals:

Una casa encantada Det + N + Adj

Un bol gran de cereals Det + N+ Adj + SP

Llet amb cacau N + SP

Alguns sentiments Det + N

Aigua fresca N + Adj

6. Escriu l ‘...................................que correspon a cada sèrie i inventa’ t una sèrie i el seu...........................

Page 3: Llengua Catalana 456

Caravel·la, galiot, buc, transatlàntic Vaixell

Garrofer, olivera, roure, plataner Arbre

Muntanya russa, autos de xoc Atracció

7. Aparella els mots de la columna de l’ esquerra amb el seu antònim de la dreta i escriu un sinònim a la columna del centre :

Adjectius Sinònims Antònims

1. Dèbil Feble [ 3 ] Eixerit

2. Sever Estricte [ 7 ] Familiar

3. Beneit Ximple [ 6 ] Actiu

4. Senzill Simple [ 1] Robust

5. Clar Diàfan [ 2 ] Tolerant

6. Apàtic Desganat, ensopit [ 4 ] Complex

7. Estrany Insòlit [ 5 ] Fosc

8. Encercla els gèneres que pertanyen a la lírica popular i subratlla els de la lírica culta.

Cançó – goig – nadala – himne – oda – cançó de pandero – cançó de bressol - elegia

9. Separa els subjectes i els predicats d’ aquestes oracions:

L’ alcalde pronuncia un discurs cada setmana.

Porten banderoles tots els autobusos vermells de la ciutat.

Semblen fresques aquestes fruites i aquelles verdures.

Mareja molt aquesta pudor.

10. Completa el quadre de continguts del 2n trimestre.

Page 4: Llengua Catalana 456

UNITATS DIMENSIÓ COMUNICATIVA

DIMENSIÓ ESTÈTICA I LITERÀRIA

DIMENSIÓ SOCIAL I

CULTURAL

Llengua i comunicació

Expr. oral i escrita

Camp semàntic

Gramàtica Ortografia Lèxic

4

5

6