Febrer de 2012

Revista mensual, núm. 2

El Gabinet d’Onomàstica presenta

la XXV Jornada d’Antroponímia i Toponímia - VII Seminari de

Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística.

Si sou PDI, voleu col·laborar en les Terminologies

Universitàries?

Presentam la Societat Catalana de Terminologia

(SCATERM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans.

EINESCAT, un lloc web que aplega diversos recursos i

eines lingüístics en llengua catalana.

El catalanitzador per a Windows de Softcatalà.

Butlletí del SErvEiLINGüíSTIC de la Universitat de les Illes Balears

LLENGUA UIB 2.0

Coordinació: M. Magdalena ramon

Disseny gràfic: Carles Canals (a partir de la idea original de Jaume Falconer)

Suport tècnic: Biel Camps

Edició: Servei Lingüístic

Direcció: rosa Calafat

ISSN 2254-1896

XXV Jornada d’Antroponímia i Toponímia - VII Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística

El Gabinet d’Onomàstica del Servei Lingüístic de la UiB fou creat el 1995 «com a servei i suport per a la docència, la recerca i el desenvolupament en el camp de l’onomàstica i les tecnologies associades i línies que es relacionin que es desenvolupin en el futur a la Universitat de les illes Balears. També es constitueix amb la finalitat de difondre els noms de lloc i de persona normalitzats a través de la resolució de consultes puntuals i publicacions, i l’organització d’activitats de recerca onomàstica i el disseny de cursos de formació en onomàstica».

Atès que som conscients que l’interès per la toponímia i l’antroponímia ha anat en augment, des de la seva creació aquest Gabinet ha estat l’organisme encarregat d’organitzar i coordinar, juntament amb els membres dels departaments de Ciències de la Terra i de Filologia Catalana i Lingüística General, les Jornades d’Antroponímia i Toponímia i els Seminaris de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística, trobades en què els professors, estudiosos o alumnes presenten els treballs i estudis relacionats amb la toponímia i l’antroponímia. Aquestes trobades se celebren cada any en un poble diferent de les illes, i hi pot participar tothom que vulgui gaudir d’ampliar els seus coneixements en un camp d’estudi tan emblemàtic com són els noms de persona i de lloc.

Posteriorment a les jornades i els seminaris, les ponències i comunicacions que s’hi han presentat s’han recollit i editat en els tretze volums que formen la Sèrie Jornades, una col·lecció considerada de referència en el camp de l’onomàstica sobre les illes Balears.

Pensam que aquests treballs de recerca, conjuntament amb la tasca diària del Gabinet d’Onomàstica, ajuden a completar les funcions del Gabinet d’investigar i assessorar sobre qüestions onomàstiques (toponímia i antroponímia), i alhora contribueixen a difondre i promocionar la normalització lingüística en el camp de l’antroponímia (noms de pila i cognoms) i de la toponímia (toponímia urbana i rural i cartografia) i a donar a conèixer els treballs que es fan en aquests camps.

Aviat us informarem de la data i el lloc exactes en què es farà la XXV Jornada d’Antroponímia i Toponímia - VII Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística, així com del termini de presentació de resums de comunicacions i ponències. val a dir que per a aquests actes es demanaran crèdits de lliure configuració i de formació permanent del professorat, i s’atorgarà un certificat d’assistència i de presentació de comunicació, si escau, als assistents.

Crèdits

Destacat

Destacat

Si sou PDI, voleu col·laborar en les Terminologies Universitàries? Terminologies Universitàries (TU) són una sèrie de fulls desplegables que recullen, per assignatures, els termes bàsics en català, castellà i anglès. Són autors les tècniques del Gabinet de Terminologia (GT) i els professors de les assignatures treballades.

El GT va encetar l’any 2009 aquesta sèrie amb l’objectiu d’elaborar una terminologia bàsica específica d’assignatures dels diferents estudis que s’imparteixen a la UiB adreçada principalment als alumnes. Aquestes terminologies poden contenir entre 50 i 250 termes en les tres llengües esmentades.

Generalment la selecció de termes la fa el Gabinet. La font principal del buidatge són els programes de les assignatures. Un cop feta la selecció dels termes i la recerca en les tres llengües, el professor de l’assignatura ho revisa. La tasca del professor consisteix sobretot a comprovar que realment hi hagi la terminologia bàsica, que els termes recollits siguin els que s’utilitzen i no n’hi hagi d’obsolets i que el recull sigui coherent amb el seu objectiu, a més de resoldre els dubtes conceptuals que poden sorgir arran de la recerca.

Els professors que detectin una necessitat terminològica relacionada amb les assignatures que imparteixen i vulguin col·laborar en l’elaboració d’una TU, es poden posar en contacte amb Magdalena ramon (magdalena.ramon@uib.cat), ext. 30 62.

Podeu consultar les TU editades a: http://slg.uib.cat/gabinets/gt/?contentId=201702

Societat Catalana de Terminologia (SCATERM), filial de l’Institut d’Estudis Catalans La Societat Catalana de Terminologia (SCATERM) és una filial de l’institut d’Estudis Catalans des de l’any 2008, tot i que els orígens els té en l’any 2002, quan es va fundar amb el nom d’Associació Catalana de Terminologia (ACATErM). La finalitat de la SCATErM és afavorir la difusió de la terminologia en llengua catalana en els àmbits científics i tècnics, i entre els seus objectius hi ha constituir una plataforma per a la promoció i la professionalització en l’àmbit de la terminologia, promoure l’intercanvi d’informació entre els usuaris i els professionals de la terminologia i establir relacions amb altres associacions, institucions o centres vinculats amb aquest estudi.

Pel que fa a les activitats que organitza la SCATErM, es fan de manera regular la jornada anual, que acostuma a tenir lloc al maig, i el seminari de tardor, que s’acostuma a fer al novembre. La jornada d’enguany, la X Jornada de la SCATErM, es dedicarà a la terminologia i els manlleus en l’àmbit de la música i tindrà lloc el 24 de maig a Barcelona, a l’institut d’Estudis Catalans. S’han organitzat altres jornades, dedicades al llenguatge jurídic, a la neologia i la traducció, a la documentació, a la gastronomia i l’enologia, etc. Ocasionalment també s’organitzen altres activitats, com cursos, tallers o taules rodones.

Les publicacions periòdiques de la SCATErM són el Butlletí, publicació electrònica bimestral, pensada per als socis, que conté informació sobre novetats i activitats relacionades amb la terminologia; i la revista Terminàlia, que es publica semestralment en versió impresa i també en suport electrònic, consultable gratuïtament. La revista Terminàlia constitueix l’òrgan de debat científic de la SCATErM i té una clara vocació, ara ja ben reconeguda, de projecció exterior. Presenta com a objectiu principal fer conèixer l’activitat científica i professional relacionada amb la terminologia catalana, des de la recerca fins a les aplicacions o els productes, i des de les activitats formatives fins al debat social. Així, s’hi tracten temes com ara la terminologia en general,

Destacat

la terminologia sectorial, els aspectes socials i lingüístics de la terminologia, la terminòtica, el discurs especialitzat, la traducció especialitzada, la terminografia, l’ensenyament de la terminologia i la història de la terminologia, entre d’altres. La revista està estructurada en seccions fixes que inclouen dossiers monogràfics, entrevistes, col·laboracions específiques, ressenyes de publicacions, etc.

La SCATErM publica també monografies i reculls miscel·lanis dedicats a la terminologia. Des de l’any 2009 ja s’han publicat tres volums de la col·lecció Memòries de la Societat Catalana de Terminologia, que aplega les actes de les activitats més rellevants organitzades per la Societat, especialment de les jornades anuals. La col·lecció Eines de Terminologia acollirà monografies dedicades a l’estudi i la pràctica de la terminologia.

La SCATErM convida qualsevol persona relacionada amb la terminologia –tant terminòlegs, lingüistes, traductors, tècnics lingüístics, etc. com especialistes o professionals de disciplines i àmbits científics i tècnics diversos– a associar-s’hi. Els socis ho poden ser a títol individual o formant part d’una institució o organisme, i el pagament de la quota anual, individual o col·lectiva, els permet gaudir d’aquests avantatges:

• Rebre un exemplar de la revista Terminàlia.

• Rebre un exemplar de cada obra que publiqui la Societat. Per exemple, de la col·lecció Memòries de la Societat Catalana de Terminologia.

• Rebre informació actualitzada de les activitats i de l’aparició del Butlletí.

• Poder-se inscriure gratuïtament a les activitats regulars, com la jornada i el seminari.

• Tenir una reducció en la inscripció a les activitats extraordinàries (cursos, tallers, etc.).

• Tenir una reducció del 50% en les publicacions de l’IEC.

• Tenir un descompte en la inscripció a les activitats organitzades per altres societats filials de l’IEC.

Els socis col·lectius poden designar quatre representants, els quals gaudeixen dels avantatges anteriors, que els són aplicables individualment.

Tota la informació sobre la SCATErM la podeu trobar a la pàgina web de la Societat.

Agustí Espallargas

vocal de Comunicació de la Junta de la SCATErM

El Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca ha creat EINESCAT, un lloc web que aplega diversos recursos i eines lingüístics en llengua catalana Sobre els orígens

EINESCAT es va concebre amb la finalitat d’assolir un dels objectius recollits al Pla d’actuacions per al foment i la millora de l’ús de la llengua catalana a la Llar dels Ancians, el primer pla específic que ha dissenyat el Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca dins la línia de treball encetada amb l’institut Mallorquí d’Afers Socials (iMAS). L’objectiu era proporcionar a les persones que treballen a la Llar dels Ancians assessorament lingüístic, eines, recursos i materials per consolidar la qualitat lingüística de les comunicacions orals i escrites que generen, i ajudar-

los a utilitzar amb seguretat, i en conseqüència amb normalitat, la llengua catalana. La perspectiva del projecte inicial, però, va anar evolucionant quan vàrem veure la possibilitat d’ampliar el ventall de destinataris. El resultat havia de ser una eina accessible per a tothom a través d’internet i fàcil de gestionar, que permetés la possibilitat de concentrar una bona col·lecció d’eines, material i tot tipus d’informació relacionada amb la llengua catalana, i l’actualització permanent de continguts.

Sobre el contingut

EiNESCAT inclou, entre altres recursos, diccionaris, conjugadors verbals, models de documents, material d’autoaprenentatge, dictats; conté informació, per exemple, sobre certificats de català, literatura catalana, història de la llengua, el procediment per a la normalització dels noms i dels cognoms, toponímia; permet l’accés als mitjans de comunicació en català o la consulta de materials per donar a conèixer la realitat lingüística del català, amb consells pràctics per afavorir-ne l’ús i adoptar unes actituds lingüístiques favorables a l’ús de la nostra llengua, o a d’altres que fan referència a la qualitat lingüística. A més, ofereix una altra via de contacte amb el Servei de Normalització Lingüística del Consell de Mallorca, ja que dóna la informació necessària perquè tant els particulars com les empreses puguin adreçar-s’hi i beneficiar-se del servei gratuït de resolució de consultes lingüístiques i de correcció (català) i traducció de texts (castellà-català) que ofereix.

La reutilització de l’EINESCAT per a l’objectiu inicial

Per no deixar els receptors originaris sense la resposta personalitzada que preteníem oferir a l’inici del projecte, s’ha optat també per la creació de l’iMASCAT, un espai a la intranet de l’iMAS, que, a més d’incloure tots els continguts de l’EiNESCAT, també ofereix a tots els treballadors la possibilitat de conèixer, d’una banda, la normativa que regula l’ús de la llengua en l’àmbit d’actuació del Consell de Mallorca, i, de l’altra, les iniciatives o els projectes, en matèria d’assessorament i dinamització lingüística, fruit de la col·laboració entre el nostre Servei i l’iMAS.

Servei de Normalització Lingüística, vicepresidència de Cultura, Patrimoni i Esports

Consell de Mallorca

Destacat

L’admirable i admirada gent de Softcatalà ha tornat a enllestir una feinada d’allò més útil: el catalanitzador. i si al darrer número parlàvem d’Apple, ara aquesta avinentesa feliç ens permetrà parlar del Windows de Microsoft. Ens n’assabentàrem fa setmanes gràcies al canal de tecnologia de Vilaweb, i d’aleshores ençà aquesta eina nova ha tingut molt de ressó mediàtic. Podeu comprovar-ho al web de la Xarxa Vives, atès que la seva Comissió de Llengua, d’acord amb el nou Pla de Política Lingüística 2012-2014, hi ha donat suport.

Què fa el catalanitzador? Com diuen literalment els seus creadors, permet catalanitzar els ordinadors amb Windows en quatre passos molt senzills i de manera automàtica.

instal·la els paquets oficials d’idioma següents:

• Windows XP, Vista i 7 (de 32 i de 64 bits)

• Microsoft Office 2003, 2007 i 2010

• Internet Explorer 6, 7, 8 i 9

i realitza aquests canvis de configuració:

• configura el català com a llengua de navegació de l’Internet Explorer, el Google Chrome i el Firefox

• configura el català com a llengua del sistema

• configura el català com a llengua d’escriptura

A més, fa que tots els programes que depenen de la configuració d’idioma del sistema operatiu, com és ara GIMP, Picasa o Google Earth, també es vegin en català.

Enguany fa vint anys de la primera versió en català del sistema operatiu Windows, i durant tot aquest temps n’han anat evolucionant les versions i, per consegüent, les eines per tenir-les en català. Aquestes eines catalanitzadores no eren altra cosa que pegats o pedaços (patches, parches, rustines..., és a dir, i segons el Cercaterm, ‘fitxer que conté una o diverses modificacions d’un programa destinades a corregir-ne un error, a incorporar-hi funcions noves o a actualitzar-lo’), la instal·lació dels quals requeria sovint destreses i sabers tecnològics superiors a les d’un usuari normal i esdevenia una tasca feixuga.

En aquest aspecte cabdal, fins que no ha aparegut el catalanitzador, la darrera versió del Mac OS X (OS X Lion Update 10.7.3) i les diverses distribucions de GNU/Linux guanyaven de molt la partida. El problema era doblement greu perquè d’acord amb les dades de Softcatalà, just un quinze per cent dels usuaris catalanoparlants de Windows tenien l’ordinador en català o navegaven amb eines configurades en llengua catalana.

Saludam, per tant, amb tota l’emoció que es mereix, la presentació d’aquest catalanitzador i instam tots els usuaris del dit sistema operatiu a instal·lar-lo. Podeu seguir al web de la Xarxa Vives les diverses presentacions públiques que se’n faran i en aquest altre enllaç podreu aconseguir, per fer-ne difusió, el bàner que il·lustra aquest escrit.

Apa, salut.

Biel Camps

responsable del web del SL

El SL diu que…Ara que corren temps en que hi ha una persona que fa vaga de fam per la llengua, en què hi ha un avantprojecte de reforma de la Llei de la Funció Pública que perjudicarà greument el dret dels ciutadans a adreçar-se en català a l’Administració pública, en què hi ha greus retallades pressupostàries culturals i educatives en perjudici de la llengua catalana, etc., el Servei Lingüístic recorda que la llengua i la cultura catalanes són un bé patrimonial d’incalculable valor i que és una responsabilitat dels governants, de l’Administració i de tota la societat mantenir-lo.

@La llengua uep

Flaixos informatius

Les universitats de la Xarxa vives publiquen un pla comú de política lingüística:

http://www.uib.cat/noticies/Les-Universitats-de-la-Regio-Vives-publiquen-un.cid240746

Memòria 2011 de les activitats del Gabinet de Terminologia:

http://slg.uib.cat/gabinets/gt/resum/

El nou número de la revista Terminàlia:

http://revistes.iec.cat/index.php/Terminalia/issue/current/showToc

XXV Jornada d’Antroponímia i Toponímia - VII Seminari de Metodologia en Toponímia i Normalització Lingüística

http://slg.uib.cat/digitalAssets/201/201041_AnunciXXVjornada2012.pdf

X Jornada de la Societat Catalana de Terminologia: Els manlleus en la terminologia musical, 24 de maig

http://blocs.iec.cat/scaterm/activitats-2/activitats-del-curs-2011-2012/

Parlen els nostres lectors

Si ens voleu ajudar a millorar aquesta publicació, si ens voleu fer recomanacions, recordau que podeu enviar els vostres comentaris, propostes, peticions… a l’adreça <butlleti.sl@uib.cat> (assumpte: Comentari).

Entreteniments lingüístics

Fixa-t’hi bé i hi trobaràs vuit noms de jocs de taula:

M R E L I D N O S PI D A M E S R I S AK S U L B R X J V E A S Z C A R T E S XZ U N M A E C S L NP N I P S Q O C A DE D O M I N O A F UG I L K R D N C O DU M R U W I L S A SS O I L B N D Q N B

Flaixos informatius

Opinió

Oci i entreteniment

Solució del número anterior:

W E R T I M A R C A M A S S A N R L T A V I N Y A O D S I K U I F I J U T E O C X R G A L I L E U U I G M I G D I A H C E U E I C I A E R I T R N I E L G G U U R A F R I E X I O R R I T O M I R U F O

Migdia, Galileu, vinya, Major, Ofre, Teix, Tomir i Ciuró.

recordau que els genèrics s’escriuen en minúscula: puig Tomir, puig Major, puig de na Fàtima, etc.

Oci i entreteniment

Els premis Llengua UIB 2.0

Si detectau els quatre errors lingüístics que podeu trobar en qualsevol dels apartats d’aquest butlletí, el Servei Lingüístic us regalarà un lot de llibres. Ens els podeu dir a l’adreça: <butlleti.sl@uib.cat> (assumpte: Premi).

Els publicarem al pròxim número.

Els errors lingüístics del número anterior:

On diu:

«… una eina pràctica per tota la comunitat universitària…»

Ha de dir:

«… una eina pràctica per A tota la comunitat universitària…»

On diu:

«El Gabinet de Terminologia informa als professors…»

Ha de dir:

«El Gabinet de Terminologia informa Els professors…»

On diu:

«Els professors, sobretot com autors d’Edicions UiB…»

Ha de dir:

«Els professors, sobretot com A autors d’Edicions UiB…»

On diu:

«… no dubteu en aprofitar aquest espai…»

Ha de dir:

«… no dubteu A aprofitar aquest espai…»

El guanyador del premi Llengua UiB 2.0 núm. 1 és el senyor Bartomeu riera, que rebrà un lot de llibres que inclou el Diccionari de ramaderia, el Diccionari d’agricultura i el Diccionari de pesca, elaborats per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori i el Gabinet de Terminologia de la UiB, i editats per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient i Territori.

Cal dir que un lector hi ha detectat quatre errors, un dels quals, però, no estava previst. On diu, a la portada, «La nova edició del Manual d’estil que ofereix el Sevei Lingüístic…», ha de dir «La nova edició del Manual d’estil que ofereix el SeRvei Lingüístic…».

Butlletí del Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears

Febrer de 2012

Revista mensual, núm. 2

ISSN 2254-1896

Servei Lingüístic

Llengua UIB 2.0