Desplegament dels llenguatges especialitzats i la terminologia

En l’àmbit internacional, sovint la vitalitat i el desenvolupament d’una llengua no es mesuren segons la producció literària, sinó segons el nombre de tesis doctorals que s’hi redacten.

Per donar resposta a les necessitats dels sectors professionals, tècnics i científics, el català ha viscut un desenvolupament particularment destacable en l’àmbit dels llenguatges d’especialitat i la terminologia.

Malgrat la generalització de l’anglès com a llengua franca del coneixement altament especialitzat –alguns especialistes comparen el paper de l’anglès avui en el món de la recerca amb el paper del llatí durant l’edat mitjana–, el fet és que les llengües han de donar resposta a la necessitat de desenvolupament per poder anomenar amb precisió els nous conceptes que constantment es divulguen procedents de totes les disciplines especialitzades.

El desenvolupament dels llenguatges especialitzats i de la terminologia, doncs, és paral·lel a les possibilitats de desplegament cultural i social, i aquest camí paral·lel es pot resseguir també en el cas del català.

Amb el restabliment de la democràcia i la recuperació de les institucions nacionals (1978), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) va poder reprendre també el pes i les funcions que li corresponien com a acadèmia de la llengua, unes funcions que durant els anys de clandestinitat s’havien mantingut com s’havia pogut.

Entre les atribucions, naturalment, també hi ha la creació constant de recursos lèxics i de tota mena per assegurar l’ús i el desenvolupament de la llengua.

El Termcat manté avui tres línies d’actuació principals:

a) la producció de recursos terminològics de tota mena (diccionaris, lèxics, materials en línia, etc.)

b) l’assessorament terminològic als col·lectius que en tenen necessitat (mitjans de comunicació i experts)

c) la normalització terminològica, és a dir, la proposta de denominacions per designar en català els nous conceptes que esdevenen necessaris en cadascuna de les àrees del coneixement especialitzat.

Però la producció terminològica actual passa també per molts altres nuclis on es produeix i difon coneixement: universitats i centres de recerca elaboren recursos lingüístics de tota mena, i el suport electrònic en facilita especialment l’extensió i en fa molt fàcil la consulta.

En el cas del llenguatge administratiu i jurídic, el desenvolupament ha estat paral·lel a la recuperació de les institucions vinculades al govern català i al govern municipal.

El model s’ha basat en la recuperació dels aspectes en què ja hi havia hagut avenços destacables durant el període de la República, però també ha estat atent a la modernització d’aquest tipus de llenguatge que s’ha produït internacionalment, amb fenòmens com el Plain English Movement.

L’administració catalana –especialment per mitjà dels criteris difosos des de la Secretaria de Política Lingüística i, en l’àmbit municipal, pel Consorci per a la Normalització Lingüística– ha creat un llenguatge administratiu que es caracteritza avui per una voluntat de precisió i simplificació que el fa més proper al ciutadà.