Centre: Escola Gegant del Rec

Municipi: Salt

C.P.: 17090

Telèfon: 972232127

Alumnes: - Astrid Melany Maradiaga Amador

- Juligrace Surco Isla

- Younesse Tahiri Bibi

IntroduccióHola nens i nenes jo soc la maduixeta i ella és la meva amiga la pometa . Avui us explicarem una historia que diu que el món no és el que sembla. El nen d’aquesta historia us explicara una lecció molt important. Així que presteu molta atenció.

Capítol 1Fa molt i molt de temps, quan les fruites parlaven, tothom llençava les sobres que havien sobrat d’aquell dia, però un nen que es deia Marc sempre aprofitava el menjar per menjar-se’l un altre dia o donar-ho a la gent que ho necessita. Sempre que en Marc portava el menjar als pobres, els seus pares el renyaven perquè deien que cada família s’ha de comprar el seu menjar.

Una nit, en Marc es va quedar fregant els plats mentre els seus pares dormien. Va veure dues fruites animades, però com que ja era molt tard i tenia molta son, les va ignorar i se’n va anar a dormir. Al dia següent, en Marc se’n va anar cap a l’escola com cada dia. Va emportar-se per esmorzar una maduixa i una poma, però aquelles fruites tenien nom!! Eren la Maduixeta i la Pometa! Al començar el pati en Marc va treure les fruites però se’n va adonar que no hi eren i en Marc les va veure corrents per les classes. Quan va arribar al pati s’ho va explicar als seus millors amics en Rubén i en Joel. Ells quan ho van escoltar van començar a riure!

Capítol 2Com que els seus amics no el creien, en Marc se’n va anar a casa seva. Quan va arribar a casa li va dir al pare:- Pare, pare! Avui el meu esmorzar ha sortit corrents!! -va dir en Marc.- No diguis mentides. El menjar no pot sortir corrents- va dir el pare amb un tó una mica fort.- No et menteixo, et dic la veritat – va dir en Marc molt segur.- Marc, castigat a la teva habitació! -Va dir el pare enfadat.- No es just! !- Vinga! La mare d’en Marc va veure que encara no havia acabat de sopar. Així que quan el pare se'n va anar a dormir, la mare va pujar molt silenciosament i li va portar una maduixa i una poma i li va dir:- Marc, te portat aquestes fruites perquè vegis que no parlen, no corren i no caminen. Ho entens? - Sí mare....– va dir en Marc- Ara no ho diguis més que el teu pare s’enfada , d’acord? – Va dir la mare amb la esperança que no ho

digues més.- D’acord mare.- Dons fins demà fill, que passis bona nit.- Bona nit mare.- Al dia següent en Marc és va aixecar de bon humor. La mare i el pare havien oblidat el que va passar la

nit anterior.

Capítol 3En Marc va sospitar d’aquelles fruites, però la seva mare li va dir que no ho digues més perquè si no el seu pare s’enfadava.En Marc se’n va oblidar i va marxar cap a l’ escola.En arribar, en Rubén i en Joel li van dir a en Marc:- Segueixes creient que les fruites caminen? –van dir rient-se.- No, això només em va passar una vegada i he promès no tornar a dir-ho!! - va dir en Marc molt convençut.Els amics enfadats de la ràbia li van dir:- D’acord.En Joel i en Rubén se’n van anar.En Marc, quan va arribar a casa, va veure una nota. La va llegir i deia: «Ves a la teva habitació».

En Marc va pujar , en obrir la porta va veure…

A la pometa i la maduixeta!!!En Marc va al·lucinar , perquè va veure que, la maduixeta i la pometa parlaven, en Marc li va preguntar:

-Don veniu?-Va preguntar , la maduixeta i la pometa li van preguntar.

- Venim de frutilandia i venim aquí per ajudar-vos per que a frutilandia ens han dit que correu perill

CAPITOL 4El dia següent la maduixeta i la pometa li van dir a en Marc:-Ens pots portar a l´escola amb tu?-No, imagineu-vos que os agafen i experimenten amb vosaltres- va dir en Marc.- No ens passarà res, ja som grans- van dir les dues fruites.- No i si dic que no és que no.- va dir en Marc enfadat.- Porfi, porfi, porfi- van dir intentant que en Marc les portes a l´escola.- D’acord, només os portaré amb mi si no sortiu de l’aula.- No sortirem de l’aula Marc.-Van dir les dues fruites.- Si veniu amb mi os heu de ficar ja a la motxilla que si, no arribaré tard .- La maduixeta i la pometa es van ficar a la motxilla i se'n van anar a l’escola . En

Marc i les fruites van arribar. El professor d’en Marc li va dir:- -Marc as fet els deures?- -Si ,he dibuixat a una poma i a una maduixa.- El profe se'n va anar a mirar als altres companys.- Més tard va sonar la campana del pati. En Raúl li va dir a en Marc que anes a la

seva taula, però m'entres la maduixeta i la pometa sortien de la classe.

M'entres les fruites passaven per la porta veien uns peus gegants que anaven cap a fora. En Marc se'n va adonar i les va perseguir fins el pati. Quan van arribar al pati un portal és va obrir i en Marc, la maduixeta i la pometa van entrar... En arribar l’alcalde és va presentar i li va dir a en Marc:- Hola Marc te'm observat i em vist que ets l'únic humà que guarda o reutilitza el

menjar.- - Les fruites m'han explicat que el món està en perill .- - És veritat hi ha molta gent que no pot menjar , i com no tenen suficients

energies no poden plantar, i si no poden plantar i donar el menjar als supermercats ningú podrà menjar.

- -Senyor alcalde jo que he de fer ?- -Marc tu només has d’intentar que els teus pares, amics, veïns i familiars no

malgastin el menjar i el que sobra ho donin agent que ho necessita.En Marc va fer que sí amb el cap i en honor d’ell van preparar una festa al

frutilàndia.