Llibre certamen literari
-
Upload
teresa-torne -
Category
Documents
-
view
212 -
download
0
description
Transcript of Llibre certamen literari
3
PRIMER PREMI
Hi havia una vegada quinze ratolins que no tenien casa ni menjar. Sempre
acabaven en restaurants per robar el menjar. Kebabs, pizzes,
minientrepans... fins i tot anaven a la brossa a buscar-hi les restes o el
menjar mig podrit.
Els ratolins van anar morint per culpa de la mala olor dels contenidors de
brossa. Finalment van quedar només tres; Pep, Ton i Joan.
Una nit, en Pep va veure la lluna al costat de totes les estrelles del cel.
Potser per culpa de la gana va creure que es tractava d’una gran bola de
formatge. Va cridar als seus companys:
-Ton, Joan .... veniu, veniu ......
- Què passa? Van contestar tots dos.
-He trobat menjar, és gratuït i per tota la vida !!!!
Visca, visca, visca ..... van cridar tots tres.
Veient la lluna es van sentir feliços de poder menjar formatge.
SIGNAT: Monster High
Soukayna Loulidi 4-B
4
SEGON PREMI
De nit les cases s’apaguen
els fanals s’encenen
No trobes a ningú
I ningú et troba
Com quan corres ràpidament
moltes coses passen per la ment
i ho veus clarament
Qualsevol objecte
canvia d’aspecte
Per fi ets a casa
el passat passa.
SIGNAT : El caza
Illyas El Melouki 4-B
6
PRIMER PREMI
Mi tierra es la ciudad donde he nacido. Mi ciudad está en Catalunya. En una de
sus ciudades más bonitas y no muy grande. Con playas, museos, teatros, un
puerto y una Catedral, monumento de la parte alta de la ciudad, y uno de los
más visitados.
El tiempo es muy bueno, suave en verano y en invierno, no hace mucho frío,
aunque sopla bastante el viento.
El nombre de mi ciudad? Tarragona, considerada patrimonio de la humanidad.
Os explicaré otra cosa: Cuando llega la primavera es típico comer calçots, que
son unas cebollas asadas con una salsa buenísima. Vale la pena conocer mi
ciudad durante las dos fiestas más conocidas: Sant Magí en el mes de agosto y
Santa Tecla en el mes de septiembre. Durante las fiestas se hacen exhibiciones
de castells, auténticas torres humanas. Por todas estas cosas mes gusta mi
ciudad.
FIRMADO: Griezmann
PAU ORTEGA 3-B
7
SEGON PREMI
La Tierra es una pelota
Tiene de vecina
a una estrella llamada sol
que le da luz y calor
Sol es una bola de fuego
Otra vecina se llama luna
Con forma de queso
y de gran belleza
Le acompañan las estrellas
miles de puntitos
que cuando los unes
forman personas y animales.
SIGNAT : MP 5
DIEGO MAYOR 4-B
9
PRIMER PREMI
La nit un bon moment per imaginar. Jugar dins el cos i dins la ment, per a mi
és una llaminadura que no puc deixar de llepar. M’agrada la nit, sempre
silenciosa.
Abans d’anar al fantàstic món dels somnis, he de fer una feina. Des de fa
anys sempre em deixo uns deures pel final del dia. No són res de l’escola, ni
feines de casa, són encara més importants. He de deixar al vol els meus
pensaments, ja siguin bons o siguin dolents. Els bons pensaments fan que
me’n vagi al llit, satisfet i fan que al despertar-me estigui alegre i content. Pel
que fa als pensaments dolents tan sols vull que desapareguin dins la foscor
de la nit i que quan em desperti a l’endemà, hagin marxat.
SIGNAT : Estrella
Sara Navarro 6-A
10
SEGON PREMI
Em passo el dia desitjant que arribi la nit. Perquè quan és de nit agafo el
telescopi del pare, el poso al balcó i miro els estels. Aquesta nit m’he adonat
que un estel s’il·luminava més que els altres. Començo a rumiar... em faig
preguntes i més preguntes........ cada vegada són més absurdes!!!!
Finalment decideixo investigar, busco per Internet i a les enciclopèdies, estic
molt intrigada per quin és aquell estel?
Arriba l’hora d’anar al llit i continuo pensant .... giro i giro el coixí, no puc
dormir! Les preguntes segueixen dins el meu cap: què voldrà dir? Què
significarà? .... m’espera una nit de preguntes
SIGNAT: Joanna
Alba Santiago 6-A
11
ACCÈSIT
S’estava fent fosc quan vam arribar a la casa rural que havíem llogat per
passar-hi el cap de setmana. Era una masia senyorial de principis de segle,
amb uns grans finestrals que donaven a un jardí ample. Tot tenia un aspecte
misteriós.
Vam baixar de l’autobús, vam agafar l’equipatge i ben de pressa vam entrar a
la casa en el moment en què s’estava fent fosc. Quan érem dins encara era
més tenebrosa que de fora. Hi havia un gran rebedor i unes escales que
duien a les habitacions.
Quan pujava a la meva habitació, vaig veure una antiga vitrina. Al seu interior
hi havia una vaixella amb la seva coberteria. No sé per què, però un calfred
em va recórrer l’esquena.
Expliquen que al poble, una setmana abans de Nadal, per la nit s’escoltaven
sorolls dins aquella vitrina, diuen que l’ànima errant d’un majordom torna
per aquelles dates a netejar la vitrina. Jo no m’ho creia fins que vaig fixar-me
en què aquella vitrina lluïa i estava molt més neta que la resta de la casa.
Sort que és estiu, que és juliol i que podrem passar el cap de setmana sense
que em molestin uns sorolls estranys, o no?
SIGNAT : Míriam
Maria Pilar Pérez 6-B
13
PRIMER PREMI
Cada uno de los continentes del Planeta Tierra contenían un montón de
ejemplares de la especie “Homus consumus”. Es decir, toda esa gente que
contaminaba en exceso. Un día, la tierra no pudo aguantar más y enfermó. Los
árboles se marchitaban, las cosechas y las plantas también y los animales iban
muriéndose. La muerte era lenta, hasta que un día toda la población intentó
llegar a un acuerdo. Este acuerdo consistió en que las fábricas cerraron durante
dos años, se recogió toda la basura de todas las playas, se plantaron muchos
árboles, se utilizó el transporte público y la bicicleta i se recicló toda la basura.
El acuerdo se fue cumpliendo hasta que la tierra revivió, Así fue de generación
en generación. Finalmente se anunció que el calentamiento global ya no
existía.
Este cuento se acabó y el viento se lo llevó, y cuando lo vuelva a encontrar te lo
volveré a contar.
FIRMADO: Rafael
Naïm Chaou 6-B
14
SEGON PREMI
Hace unos mil años, la Tierra estaba destruida, partida por la mitad. Hubo una
gran guerra llamada la guerra del champiñón. Se llamó así porque se utilizaron
armas nucleares que cuando explotaban hacían una inmensa nube en forma de
champiñón.
Todo empezó por una primera bomba, la más gigantesca, nadie sabe de donde
salió. La radiación se propagó por toda la tierra. Los seres humanos con tanta
radioactividad mutaron. Unos se convirtieron en cacahuetes, otros en
verduras, y otros en chucherías. Algunas cosa que no tenían vida, la tuvieron.
Sólo sobrevivieron un niño humano y su perro mágico. Dicen que el niño se
llamaba Joke, era rubio y tenía un brazo robot. Y su perro Rito y que se había
vuelto mágico después de comer una verdura. Y pasaron los años y la tierra no
cambió, nadie se acordó de ella.
SIGNAT : Masoqueta
Carlos Martínez 6-B