Llibre conxita pijoan
76
CONXITA PIJUAN I CASADEVALL Remeiera de Llagostera
-
Upload
rafael-gonzalez-rodrigo -
Category
Documents
-
view
6.598 -
download
21
Transcript of Llibre conxita pijoan
CONXITA PIJUAN I CASADEVALL
Remeiera de Llagostera
Edició: Xavier Uriarte i Lola Puig
Recopilació i redacció: Montserrat Rebollo
Pròleg i supervisió: Carme Bosch
Disseny de la portada: Marta Such
Maquetació: Pere Pujol
Contactar:
Xavier Uriarte (E-mail: [email protected])Lola Puig (E-mail: [email protected])E-mail: [email protected]: remeiersiremeieres.blogspot.com
Edició: maig de 2011
Núm. Dipòsit Legal:
Els editors agreixen la fotocòpia i difussió d aquest llibre.
ÍNDEX
Pròleg . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Ungüents . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Olis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Alcohols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27Xarops . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Aigües . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Ratafies i licors . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43Les receptes de la llibreta . . . . . . . . . . . . 51Llistat de malalties . . . . . . . . . . . . . . . . 61Llistat de plantes . . . . . . . . . . . . . . . . . 71Agraïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
5
PRÒLEG
La Conxita Pijuan Casadevall va néixer a Can Calvet al veïnat de Mata, de Llagostera, el 30 de març de 1921.
Orfe de pare als 15 mesos, va començar a ajudar a la família en les feines del camp i dels animals a partir dels set anys. Ella era l’encarregada de les vaques però, com tenia molta “fam d’aprendre”, quan tenia tancat el bestiar, anava corrent a l’escola per poder llegir, escriure i fer comptes.
La seva escolarització va ser d’una hora diària durant un any escolar, però ella diu que gràcies a Déu ha tingut memòria i cervell i això li ha servit per anar tirant.
A casa seva sempre preparaven els remeis que necessitaven per a curar-se. El metge era lluny i car. De molt petita, al costat de la mare, va aprendre a fer rajar l’essència del saüc i a preparar el vi de saüc. Segons la Conxita, el saüc era una planta essencial per combatre les infeccions quan no existien els antibiòtics.
La Conxita ha fet de remeiera tota la seva vida. Quan ha conegut un remei, l’ha fet, l’ha experimentat i l’ha donat a
6
tothom que ho necessiti. Diu que “per ser remeiera es necessita ser romàntic, amant de les herbes, de les tradicions i tenir molta paciència”
Molts veïns de Llagostera han acudit a casa seva buscant un remei per alleugerir un dolor o guarir una cremada. Va començar venent l’oli del cremat, després l’ungüent de carbassina i les ratafies. Ella s’ha inventat l’ungüent de les vitamines de la pell a partir de la bardana. Amb aquest ungüent ha curat moltes afeccions de la pell.
Un metge del seu poble, el Dr. Francesc Sureda, agraït per la seva tasca, li ha posat una placa de remeiera a la seva porta.
Jo vaig conèixer els remeis de la Conxita al Museu de Les Trementinaires de Tuixent, al poc d’haver-se inaugurat. En aquest museu tan singular on cada mes d’agost, des dels seus inicis, imparteixo tallers sobre les plantes i els seus usos.
Ja no recordo com van arribar aquests ungüents a Tuixent. No se si els va portar ella o va ser una altra persona. Ha passat molt temps i malauradament no tinc tan bona memòria com la Conxita. Però sí que recordo clarament els tres potets de vidre dins l’aula, damunt d’una taula. Els tres pots anaven etiquetats: un portava escrit “oli del cremat”, un altre “greix de poma” i el tercer “oli de carbassina, calmant, antiinflamatori, cicatritzant i expectorant”. Els potets anaven acompanyats d’un full de paper a on estava escrit el nom de la Conxita i un número de telèfon de la província de Girona.
Durant el curs, una alumna es va fer una petita cremada a la mà amb la pistola de silicona calenta, com que en aquell
7
moment no tenia altra cosa per guarir-la, vaig obrir el pot de l’oli del cremat i vaig untar-li la cremada. Sorprenentment, amb aquest oli, la cremada no li va produir dolor ni butllofa. L’endemà la ferida estava curada.
Acabat el curs, vaig telefonar a la Conxita i varem quedar per a conèixer-nos a Llagostera.
Actualment la Conxita Pijoan viu al casc antic de Llagostera, en una casa amb un petit hort a on hi té plantades totes les plantes que necessita per a fer els seus ungüents. Aquest lloc es com un petit jardí botànic on, al llarg de la seva vida, ha reunit plantes aconseguides per diferents indrets del país.
Només conèixer la Conxita em va sorprendre la seva saviesa i sobre tot la seva generositat. D’aquella primera visita vaig sortir-ne carregada de coneixements, em va ensenyar un munt de receptes i em va regalar dues plantes: l’herba de Santa Maria i l’herba del fàstic, que ara viuen al meu jardí.
La Conxita ha esdevingut una mestra i una companya per a mi. Malgrat que els compromisos professionals i familiars m’han impedit d’estar amb ella tot el temps que hagués volgut, les estones que he passat al seu costat han estat molt entranyables.
Quan encara sortia a caminar li agradava ensenyar-me els llocs a on ella anava a recol·lectar plantes. Recordo els seus planys, en veure que actualment alguns d’aquests indrets son plens d’asfalt i de construccions. Moltes de les especies, que havia recol·lectat durant tota la seva vida, han desaparegut els darrers anys.
8
Aquest recull dels remeis de la Conxita, que teniu a les mans, és un testimoni d’una manera de viure i d’una cultura ja desaparegudes. Per sort, la seva memòria i les seva voluntat per transmetre aquests coneixements ens han permès recollir-ne alguns en aquesta obra i impedir que l’oblit se’ls emporti.
Carme Bosch Cebrian Cassà de la Selva, maig 2011
9
PRESENTACIÓ
Parlar de la Conxita és parlar d’un món ric, viu, intens; un món de dona sàvia i de cor, profunda coneixedora del llenguatge de les herbes.
Al pati de casa seva, un entranyable racó de món, el temps s’atura a cada flor, a cada fulla, a cada nou brot. Aquí, la sajolida, el romaní, la malva, la calèndula, el donzell, la tarongina, el marduix,... ens parlen de virtuts i de remeis. Tota una alquímia que la Conxita coneix des de sempre, hereva com és dels antics.
D’ulls desperts i brillants, aquesta jove de 90 anys diu que “no s’ha de morir mai per seguir veient coses noves”. En la Conxita, la vida batega fort: el caràcter, la fe, el sentit de l’humor, el cantar, la memòria fabulosa... i també un cor que s’ha fet gros, diuen els metges, jo crec que de tants anys de preocupar-se pels altres, d’ajudar a alleugerir el patiment de coneguts i desconeguts. I és que l’amor en ella, també batega fort.
10
Aquest recull és fruit d’un bon grapat de trobades durant les quals la Conxita anava regalant el seu saber, acompanyat d’anècdotes i d’experiències que han avalat, al llarg dels anys, la utilitat dels seus remeis. Converses amenes al menjador i al pati de casa seva; records vius, encara impregnats d’emoció.
Les receptes de la Conxita contribueixen a enriquir el saber acumulat sobre remeis naturals, patrimoni imprescindible de la vida. Gràcies a la generositat i a la voluntat de mantenir viu el seu saber i de compartir-lo amb els altres.
Montserrat Rebollo NavarroGirona, maig del 2011
11
UNGÜENTS
BASE
Aquesta base ens servirà per poder elaborar qualsevol ungüent: s’han de posar les plantes al foc lent amb oli fins que estan rosses (uns 10 minuts les fulles i uns 20 minuts les parts més gruixudes). Traiem les herbes, hi afegim la cera i ho coem fins que es desfà. Encara calent ho posem en pots. Normalment farem servir uns 100 gr. de cera d’abella natural per litre d’oli.
UNGÜENT DE CARBASSINA
Ingredients
• El moll de l’os de bou • Greix de xai• Greix de gallina • Greix de porc• Pell de serp (d’un pam i mig) • Fulles de taronger agre• Romaní • Rosa• Malví • Nepta• Ruda • Donzell• Llor • Tarongina
12
• 40 gr. de l’arrel de carbassina pelada i tallada a rodelles fines• 100 gr. de cera natural (fa una deliciosa olor de mel)• De cada herba hi posem dos brots de pam (millor si és la part florida).• Càmfora (cristall de farmàcia) 3 cullerades grans de postres.• 1l d’oli d’oliva
Elaboració
En una olla de porcellana s’hi han de fer bullir els greixos i la poma del ciri amb l’oli d’oliva. Quan la poma és rossa hi anem afegint les herbes d’una en una i deixem que bullin uns 10 minuts. Amb una escumadora traiem tots els ingredients, deixem només l’oli i el greixos. Aleshores hi posem la càmfora i la cera i ho fem bullir a foc lent fins que la cera es fongui. Apaguem el foc i ho deixem refredar 10 minuts més. Ho colem tot amb una gasa fina i anem omplint els pots. És molt important no moure els pots mentre es refreden, en cas contrari quedarien xarbotats.
Indicacions
Per combatre els refredats, per estovar la mucositat (aplicar-ho al pit i a l’esquena), pel dolor, les articulacions, els gasos (aplicat a la panxa amb un drap calent), pel dolor causat per pedres a la vesícula, les llagues varicoses, cremades, mal de ronyons, mal de panxa, dolors menstruals, sinusitis (posar-ne una mica dins
• Menta de dues classes • Flor de saüc• Tabac (un puro o fulles de tabac) • Sàlvia• Marialluïsa • Cordonet• Hisop • Vincapervinca• 1 poma del ciri
13
els narius), per guarir ferides.La Conxita diu que aquest ungüent “ho afluixa tot”. El farem servir bàsicament com a antiinflamatori i analgèsic aplicat directament a la pell.
GREIX DE POMA DEL CIRI
Ingredients• El greix del budell prim del porc tallat petit (o bé ¼ de litre d’oli d’oliva).• 1 poma del ciri (2 si són petites).• 3 cullerades d’escorça de saüquer (fem servir la segona capa de l’escorça,
pelada amb un ganivet. El saüquer ha de tenir almenys 3 anys).• 25 gr. de cera natural si ho fem amb oli.
Elaboració
Posem el greix de porc a tallets o l’oli amb 3 cullerades d’escorça de saüc i les pomes del ciri. Ho escalfem al foc fins que les pomes siguin rosses. Colem els ingredients. Si ho fem amb oli posem un altre cop l’oli al foc i afegim la cera fins que es desfaci. Ho repartim en pots i ho deixem refredar.
Indicacions
Per guarir ferides, cremades, mastitis, llagues infectades, per calmar la vermellor després d’un dia de platja, pel tifus.Tractament pel tifus: untar el ventre amb el greix de poma i prendre una culleradeta de vi de saüc cada tres hores. Quan baixa la febre podem anar espaiant les preses de vi de saüc (cada 4, 6, 8, 10 hores).
14
VITAMINES DE LA PELL
Ingredients
• Erísim • Fumaria• Galió • Espígol• Arenària roja • Pastanaga silvestre• Murtra • Alfàbrega• Marialluïsa • Malví o malva• Nepta • Borrissol• Celidònia • Llor• Rosa • Fulles de noguer• Dent de lleó • Ortiga• Parietària • Tarongina• Hisop • Romaní• Calèndula • Fenc• Cua de cavall • Milfulles• Consolda • Hipèric• Bardana • Cardenxa (cardo de cardar)• Clau • Escorça d’alzina (la 2a capa)• 110 gr. de cera • 1l d’oli d’oliva
Preparació
En 1l d’oli d’oliva bullir dos brots de cada planta (sempre millor florits) una hora al bany Maria. Colar i esprémer les plantes per tal d’aprofitar bé tot l’oli. Afegir 110 gr. de cera d’abella i deixar-ho al foc fins que es desfaci. Posar-ho en pots mentre encara és calent.
Indicacions
Va bé per guarir tota mena de malalties de la pell, llagues a la boca, èczemes, acne.
15
OLI DEL CREMAT(ungüent)
Ingredients• 1l d’oli• 1 plat de naps de banya de bou• 2 ous de pagès• 4 brots de romaní • 100 gr. de cera d’abella natural
Elaboració
En una olla de porcellana posem a escalfar l’oli d’oliva i hi tirem els naps de banya de bou nets, pelats i tallats a rodelles primes, Hi afegim dos ous sencers i quatre brots de romaní fresc que no hagin florit mai. S’ha de fer bullir tot a foc lent. Quan els ingredients són rossos es treuen de l’olla. Dins l’oli, encara al foc, hi posem la cera fins que es desfaci. Ho colem i ho posem en pots.
Indicacions
S’usa per guarir cremades, regenera la pell i els teixits, per picades de vespa i medusa, panses, llagues a la boca, també suavitza la pell després de l’afaitat i calma les irritacions del bolquer dels nadons; el podem fer servir per untar el supositori o lavativa per tal que no faci mal i com a repel·lent de mosquits.
16
POMADA DE CALÈNDULA“meravella”
Ingredients• Flors de calèndula (també la branqueta i les fulles)• 100 gr. de cera d’abella• 1l Oli d’oliva
Elaboració
A les flors de calèndula calentes del sol i ben eixutes, els hi fem un tallet al mig del botó per tal que treguin la humitat de dins. Cobertes d’oli les courem a foc lent uns 15 minuts. Ho deixem reposar unes hores o fins l’endemà. Ho tornem a coure uns 10 minuts més. Colem i exprimim les flors. A l’oli li afegim la cera d’abella (per 1l uns 100 gr.) i deixem que cogui fins que es desfaci. Provem amb un bastó de bruc la consistència. Sempre podem anar corregint afegint una mica més d’oli o de cera. Ho posem en pots encara calent.
Indicacions
Per guarir els fongs, afavorir la circulació, tractar èczemes, cremades i llagues. També podem aprofitar les flors del bullit per fer un pegat que ajuda a alleugerir les varius.
UNGÜENT DE XENIXELL
Ingredients• 3 ulls florits de xenixell• 3 ó 5 grans d’all tallats a rodelles• Arrel de julivert (rentada i eixugada) tallada a rodelles
17
• 1l Oli d’oliva • 100 gr. de cera d’abella natural
Elaboració
Courem els ingredients coberts d’oli d’oliva fins que les arrels siguin rosses. Colar-ho i afegir-hi la cera. Posar-ho en pots.
Indicacions
El farem servir per guarir les clivelles dels penellons i ferides.Per tractar una punxada d’acer podem fer bullir olivardo i deixar que els vapors netegin la ferida o bé rentar-la escorrent l’aigua al seu damunt. Després, aplicar-hi l’ungüent de xenixell.
ALTRES UNGÜENTS O POMADES
Seguirem el procés de la base per elaborar els ungüents (al principi del capítol).
POMADA DE CONSOLDA
En fem servir les fulles i les arrels.Serveix per regenerar la pell i els teixits. Molt útil per a les cremades, ferides, esquinços, dolor. La Conxita ha comprovat repetides vegades la capacitat de regenerar els teixits que té la bardana, inclús en casos d’injerts.
18
POMADA DE BARDANA (fulles i arrels)
Molt eficaç per a la pell.
UNGÜENT D’ÀRNICA (la flor)
L’utilitzarem per tractar el dolor i per als cops.
Notes – Per comprovar la densitat de l’ungüent podem treure a la fresca un parell de cullerades i veure si tenen la textura desitjada. Mentre ho tenim a l’olla podem rectificar d’oli o de cera. De tota manera, l’efectivitat del remei no canvia si l’ungüent és més líquid o més espès.
– Diversos preparats ens ajuden per a les mateixes dolences. En cas de cremades els millors són l’oli cremat i el greix de poma del ciri; per tractar èczemes el millor és el de les vitamines de la pell.
– Podem guardar greix de gallina o de porc conservat en sucre, per fer els ungüents.
– A la família de la Conxita quan preparen qualsevol remei deien “que Déu hi faci més que nosaltres”.
19
OLIS
BASE
Fem bullir els ingredients amb oli d’oliva 25 minuts a foc molt lent amb l’olla destapada, després ho colem i ho guardem en pots o ampolles de vidre fosc. També podríem enlloc de bullir deixar-ho a sol i serena 40 dies.
OLI DE XENIXELL
Ingredients• 3 brots florits de xenixell (Herba de cardina o conillera) Les cardines
ho fan servir per fer el niu.• 3 grans d’all• 1 arrel de julivert• Oli d’oliva
Elaboració
En un pot de porcellana posem a coure, coberts d’oli, i a foc lent: tres brots florits de xenixell, tres grans d’all tallats a rodelles
20
i una arrel de julivert rentada amb un raspallet i eixugada amb un drap també tallada a rodelles. Un cop fred es cola i es posa en una ampolla de vidre fosc. Es guarda molt de temps i per més vell o ranci que sigui no perd cap propietat.Seria bo de primer passar la ferida uns 15 minuts per vapors d’olivardo o matavinyes, que floreix al setembre.
Indicacions
Per treure punxes i pels penellons i les ferides.
OLI PEL MAL D’ORELLA
Ingredients• 3 grans d’all• 3 brots de ruda• 3 pessics de rosa• 3 flors de saüc• Oli d’oliva
Elaboració
Es posen els ingredients en un atuell i es couen a foc lent, coberts amb oli d’oliva, fins que tot sigui ben ros. Un cop fred es guarda en una ampolla de vidre fosc. Quan necessiteu l’oli feu un pot gros d’aigua de ruda, rosa i flor de saüc. Unteu l’orella amb una mica de l’oli (per dins i per fora de l’orella) i tapeu-la amb cinc compreses d’aquesta aigua calenta amb el cap decantat perquè pugui sortir la infecció. Cal fer-ho cinc vegades, cinc compreses (a partir de la tercera vegada, probablement ja haurà marxat el dolor i veurem com ha anat sortint el pus).
21
Indicacions
Per guarir el mal d’orella.
OLI DE ROSER DE BOSC
Ingredients• Un grapat de pètals de flors de roser de bosc• Oli d’oliva
Elaboració
Es fa coure la flor del roser de bosc coberta amb l’oli d’oliva uns 10 minuts.
Indicacions
S’utilitza per cicatritzar la pell.
OLI DE COGOMBRE
Ingredients• Cogombre madur i ben groc• Oli d’oliva
Elaboració
S’agafa la pela del cogombre i es cou en oli uns 25 minuts. Un cop colat i deixat refredar s’unta la a panxa.
Indicacions
Per a tractar la disenteria, el “còlic de sang i greix”.
22
OLI DE XÈRRIAUn remei de l’avi de la Conxita
Ingredients• Fruits de xèrria• Oli d’oliva• Càmfora (cristall de farmàcia. 6 culleradetes per litre)
Elaboració
Macerem els ingredients en l’oli d’oliva. No cal colar-ho.
Indicacions
Per guarir morenes i talls grossos. Per tractar les morenes, s’ha de tallar una gasa a tiretes primes, posar-la untada amb l’oli de xèrria, fet amb els fruits, dins del recte i deixar-li quant més temps millor. Us només extern. Planta molt tòxica
OLI D’HIPÈRIC
Ingredients• Flors tendres d’hipèric• Oli d’oliva
Elaboració
Si són fresques, recent collides, les posem a macerar en l’oli dins un pot de vidre i ho guardem a l’armari. De tant en tant el xarbotem.
23
Indicacions
Pels cops, per alleugerir el dolor, millorar la circulació, per tractar les infeccions bucals, les clivelles a la boca típiques de la varicel·la, ferides, cremades, crostes. Per tractar les infeccions a la llengua primer glopejar amb aigua de cua de cavall i tot seguit aplicar l’oli d’hipèric.
OLI DE ROMANÍ
Ingredients• Brots de romaní• Pell de serp• Mel
Elaboració
Fem coure el romaní i la pell de serp 25 minuts en oli d’oliva. Un cop colat hi afegim la mel i remenem fins que espesseeixi, a foc baix.
Indicacions
Per a guarir humors freds al coll, ferides, rascades i floroncos.
OLI DE CAMAMILLA
Ingredients• Brots florits de camamilla• Oli d’oliva
24
Elaboració
Fem bullir la camamilla en oli d’oliva uns 25 minuts. Ho colem i ho guardem en pots de vidre. Si els brots fossin recent collits no caldria ni coure’l, només el posaríem a macerar amb l’oli.
Indicacions
Calmant per a la pell, pel mal de panxa, per les irritacions del refredat a la pell de sota el nas.
Nota de la Conxita
Tota planta que té el tronc quadrat té propietats calmants.
OLI DE GINESTA
Ingredients• Brots florits de ginesta• Oli d’oliva
Elaboració
Fem bullir la ginesta en oli d’oliva uns 25 minuts. Ho colem i ho guardem en pots de vidre.
Indicacions
Es fa servir per al mal de pedra.Us només extern . Planta molt tòxica.
25
OLI DE CALÈNDULA SILVESTRE
Ingredients• Botons de calèndula silvestre• Oli d’oliva
Elaboració
Fem bullir la calèndula en oli d’oliva uns 25 minuts. Ho colem i ho guardem en pots de vidre.
Indicacions
Per guarir els fongs, afavorir la circulació, tractar èczemes, cremades i llagues. També podem aprofitar les flors del bullit per fer un pegat que ajuda a alleugerir les varius.
OLI DE BARDANA
Ingredients• Brots de bardana• Oli d’oliva
Elaboració
Fem bullir la bardana en oli d’oliva uns 25 minuts. Ho colem i ho guardem en pots de vidre.
Indicacions
Cura els brians. L’arrel és més potent però la Conxita té experiència amb la fulla. També cura la tinya i és útil per les taques a la pell i èczemes.
27
ALCOHOLS
ALCOHOL DE VITAMINES
Ingredients• 1litre d’alcohol• 3 llimones (el suc i la pell rascada)• 3 pastanagues ratllades (sense pelar)
Elaboració
Deixem macerar els ingredients un mínim de 40 dies. Ho anem colant a mesura que ho fem servir. Podem afegir-hi romaní o artemisa.
Indicacions
Serveix per fer fregues per reforçar les cames i per fer fregues pels ronyons.
28
ALCOHOL D’ÀRNICA
Ingredients• 1litre d’alcohol• Flors d’àrnica
Elaboració
Deixem macerar els ingredients. Ho anem colant a mesura que ho fem servir.
Indicacions
Serveix per fer fregues per alleugerir el dolor.
ALCOHOL DE ROMANÍ, espígol, artemisa i farigola
Ingredients• 1litre d’alcohol• Brots de: romaní, espígol, artemisa i farigola
Elaboració
Deixem macerar els ingredients. Ho anem colant a mesura que ho fem servir.
Indicacions
L’utilitzarem per fer fregues pel dolor.
29
REMEI DEL PASTOR
Ingredients• Alcohol• Romaní• Farigola• Camamilla
Elaboració
Deixem macerar els ingredients. Ho anem colant a mesura que ho fem servir.
Indicacions
Serveix per fer fregues per al dolor i per als cops.
31
XAROPS
XAROP DE MAGRANA
Ingredients• Magrana• Sucre
Elaboració
S’ha de barrejar la mateixa proporció de sucre que de suc de magrana (fet amb la liquadora) i remenar-ho amb un bastó de bruc. No necessita nevera i es dóna als malalts de varicel·la amb una mica d’aigua calenta o freda, al gust.
Indicacions
Per a la varicel·la i com a refresc d’estiu.
32
XAROP DE FULLES DE NOGUER
Ingredients• Fulles de noguer• Aigua• Sucre
Elaboració
S’ha de coure tot al bany Maria durant 1 hora.
Indicacions
Depuratiu, per a l’acne.
XAROP PER AL CONSTIPAT
Ingredients
• Eucaliptus • Regalèssia• Romaní • Farigola• Fonoll • Escabiosa• Menta • Poniol• ½ llimona • ½ poma• Raïm • Mel• Força sucre • Aigua
Elaboració
S’ha de coure amb aigua les herbes, la poma i la llimona tot al bany Maria durant 1 hora. Es cola i s’hi afegeix el sucre i la mel. Es cou a foc lent fins que queda un xarop espès.
33
Indicacions
Per guarir el constipat. La persona es refà de seguida amb aquest xarop.
XAROP PER AL CONSTIPAT
Ingredients• 2 cebes• 1llimona • 4 cullerades de mel
Elaboració
Deixar macerar les dues cebes tallades de llarg i la llimona pelada i tallada a rodelles, amb la mel, durant tota la nit. Prendre una cullerada al matí i una al vespre.
Indicacions
Per tractar el constipat
XAROP DE PINYA DEL MES DE MAIG
Ingredients• 1kg de pinyes verdes tallades• 1kg de sucre
Elaboració
Posem en un pot de vidre 3 o 4 pinyes tallades petites i cobertes de sucre al gust. Ho deixem al sol tres ó quatre dies. Ho remenem cada dia. Quan el sucre està desfet ho podem colar i
34
tastar. El mateix es pot fer amb la flor de pi, sempre al mes de maig.
Indicacions
És molt bo per als refredats.
XAROP DE 5 ARRELS
Ingredients• Fonoll• Julivert• Apit• Esparreguera• Galzeran o galleran• Sucre
Elaboració
Es posen a macerar els ingredients amb el sucre a parts iguals.
Indicacions
És bo per combatre la tos.
XAROP DE GRA DE MATIFOCPel mes de maig
Ingredients• Gra de matifoc• Sucre
35
Elaboració
Es van fent capes a parts iguals de gra de matifoc i de sucre en un atuell de vidre. Quan és fos, es filtra i es posa 9 dies a sol i serena. Quan més vell és, més bo.
Indicacions
És curatiu per al fetge i per als ronyons.
XAROP DE ROSER DE BOSC
Ingredients• Gavarrons de roser de bosc (cal treure els pèls i les llavors)• Sucre
Elaboració
Es posen a macerar els gavarrons amb el sucre a parts iguals.
Indicacions
Útil per al mal de pedra. Conté molta vitamina C.
37
AIGÜES
AIGUA D’ESCORÇA D’ALZINA
Ingredients• Escorça d’alzina (la segona capa)
Elaboració
Bullir en aigua uns 15 minuts. Colar-ho.
Indicacions
Per aturar la diarrea, especialment del infants.Té moltes vitamines.
AIGUA DE FULLES DE NOGUER
Ingredients• Fulles de noguer
38
Elaboració
Bullir les fulles de noguer uns 10 minuts. Colar-ho.
Indicacions
Per a les llagues de les cames. Aplicar dos o tres cops al dia fent un massatge i rentant les cames. També es pot prendre durant 9 dies. Anar en compte perquè aclareix la sang. És una herba molt depurativa.
AIGUA PER A L’HERPES ZÒSTER
Ingredients• ½ litre d’aigua• Farigola• Fulles de noguer• Aigua oxigenada
Elaboració
S’han de bullir els ingredients durant ½ hora a foc lent. Quan és fred colar-ho i afegir-hi aigua oxigenada en igual quantitat.S’apliquen compreses fresques de nevera d’aquesta aigua. Guardar a la nevera.
Indicacions
Herpes zòster.Diu la Conxita que senyar-lo també ajuda a guarir l’herpes zòster.
39
AIGUA CONTRA LA DEBILITAT D’ESTÓMAC
Ingredients• Romaní 10gr• Sàlvia 15gr• Trèvol 5gr• Fonoll 15gr• Coronària 10gr
Elaboració
S’aboca damunt 10gr d’aquesta barreja ¼ de litre d’aigua bullint. Es deixa reposar durant 10 minuts. I després de colar-ho es pren una cullerada d’aquesta infusió cada 2 hores.
Indicacions
Per a la debilitat d’estómac.
AIGUA PER A LA GRIPEspecial per als infants
Ingredients• Centaura10gr• Menta 10gr• Sàlvia 10gr• Til·la 15gr• Llavor de fonoll 10gr• Fulles d’avellaner 15gr
Elaboració
S’aboca damunt 20 gr d’aquesta barreja ½ de litre d’aigua
40
bullint. Es deixa reposar durant 10 minuts. I després de colar-ho es pot endolcir amb mel i es prenen tres tassetes al dia.
AIGUA PER A LA GRIPEspecial per als adults
Ingredients• Milfulles 35gr• Tussílag 35gr• Plantatge 30gr
Elaboració
S’aboca damunt 10 gr d’aquesta barreja ¼ de litre d’aigua bullint. Es deixa reposar durant 10 minuts. I després de colar-ho es prenen tres o quatre tasses al dia.
AIGUA PER MILLORAR LA GANA
Ingredients• Trèvol 20gr• Angèlica 20gr• Milfulles 20gr• Centaura 30gr• Donzell 10gr
Elaboració
S’aboca damunt 20gr d’aquesta barreja ½ litre d’aigua bullint. Es deixa reposar durant 10 minuts. I després de colar-ho es pren una tassa abans dels àpats.
41
AIGUA DE PARIETÀRIA
Ingredients• Parietària (fulla, arrel i tronc)
Elaboració
Fem bullir l’herba dins un sarró ben ple. L’aigua (en bona quantitat) la utilitzarem a la banyera. Amb el sarró calent farem un massatge als ronyons.
Indicacions
Tractament per al dolor de pedres del ronyó.
43
RATAFIES I LICORS
ELABORACIÓ
Macerarem els ingredients en l’anís i ho deixarem a sol i serena 40 dies. De tant en tant ho anem movent per tal que es vagin barrejant tots els sabors. Passats els 40 dies, ho colem.
RATAFIA DE GINEBRÓ
Ingredients• 1 grapat de brots de ginebró que ompli la mà• 1. d’anís dolç• 3 ó 4 fulles de melissa• 3 ó 4 de Maria Lluïsa• 1 dit de pell de llimona• 4 cullerades de sucre
Elaboració
Xarbotar i deixar macerar 40 dies o més. Colar-ho quan s’hagi de prendre.
44
RATAFIA D’HIPÈRIC
Ingredients• 1l. d’anís dolç• 1 llimona grossa tallada a trossets amb pell i tot• Uns brots d’hipèric• 4 cullerades de sucre
Elaboració
Macerar els ingredients amb l’anís i posar 40 dies a sol i serena. Colar-ho i afegir-hi el sucre.
Indicacions
És bona per al mareig i ajuda a la digestió després d’un bon àpat.
RATAFIA DE PONIOL
Ingredients• 1l d’anís dolç• 2 onzes de poniol (summitats florides)• 1 nou moscada• 1 canó de canyella• 1 pela de llimona• 4 cullerades de sucre
Elaboració
Tapat a temps ambient 40 dies. Anar-ho movent perquè agafi els gustos. També la podem fer d’altres herbes digestives i aromàtiques com ara la sajolida, la farigola o la camamilla.
45
RATAFIA PER A NOIES JOVES
Ingredients
• 1l d’anís dolç • 2 brots de cada herba:• Menta • Hisop• Marialluïsa • Tarongina• Artemisa • Sajolida• Camamilla • ½ canó de canyella• Nou moscada • 5 claus d’olor• 4 cullerades de sucre
Elaboració
Posar els ingredients en una ampolla de litre i quart perquè hi càpiguen les herbes.
Indicacions
És bona pel dolor menstrual. Ho podem prendre barrejat amb una mica d’aigua calenta.També la podem elaborar amb aquesta variant: 1l anís, 2 brots de cada herba: menta, hisop, camamilla, melissa, Marialluïsa, fonoll, poliol.
LICOR DE MENTA
Ingredients• 1 manat gros de fulles de menta fresca• 4 fulles de Marialluïsa• Un poc de tarongina• 1litre d’alcohol de vi de 90 graus (Alcohol de fer licors)
46
Elaboració
Posem les herbes en maceració en 1litre d’alcohol de vi de 90 graus. Passats uns 10 dies, per rebaixar l’alcohol a menys de 40º hi afegirem 4 ó 5 gots d’aigua , on hi hem fet bullir 1Kg de sucre. Al cap de 4 setmanes podem colar-ho i convidar veïns i amics que us deixaran sense licor i podreu fer-ne d’altre.Alternativa: també ho podem fer amb anís dolç, sense afegir-hi aigua i només hi posaríem 400gr de sucre.
RATAFIA DE RAÏMS MOSCATS Ratafia de Mallorca
Ingredients• 2l. d’anís dolç• 2kg i mig de grans de raïm moscat ben madur
Elaboració
Macerarem 2kg i mig de grans de raïm ben picats dins 2 l. d’anís durant 20 dies. Ho espremem i passem pel colador. Hi afegim 1kg de sucre i ½ litre d’aigua. Al cap d’un mes tindràs una de les ratafies més fines i delicades.
47
RATAFIAPer fer pels volts de St. Joan
Ingredients
• 4 nous verdes • 2 brots d’hisop • 2 brots de poliol • 1 brot de menta• 4 clavells (claus d’olor) • 1 nou moscada• 1 canó de canyella • 1 l. d’anís dolç
Elaboració
Per Sant Joan macerar els ingredients en ¼ de litre d’anís. Cap al 15 d’agost afegir-hi ¾ de litre d’anís i 3 onces de sucre. Ja podrem colar les herbes, barrejar i tastar.
RATAFIA DE FRUITESMallorca
Ingredients• 1l d’anís dolç• Préssecs• Albercocs
Elaboració
Prenem préssecs i albercocs, i els piquem amb els pinyols fins a formar una pasta. Per cada litre d’aquesta se n’hi posa un altre d’anís i es deixa macerar per espai d’un mes. Es cola i s’esprem. S’hi afegeix sucre a raó de 2 onces per litre de suc. Es deixa clarificar i es filtra.
48
ANÍS DE MURTRA
Ingredients
• 1l. d’anís dolç • 100 gr. de murtrons• 100 gr. de sucre • ¼ de canyella• 4 clavells d’olor • ¼ de nou moscada
Elaboració
Ho deixem macerar 60 dies a sol i serena. També la podem elaborar amb vi o conyac.
RATAFIA DE VILOBÍ D’ONYAR
Ingredients
• 1l d’anís dolç • 2 fulles de llor• Alfàbrega (2 brots) • Orenga (2 brots)• Romaní (2 brots) • Poliol (2 brots)• Camamilla (2 brots) • Farigola (2 brots)• Donzell (2 brots) • Tarongina (2 brots)• Marialluïsa (2 brots) • Nepta (2 brots)• Marduix (2 brots) • Hipèric (2 brots)• Sajolida (2 brots) • Menta romana (2 brots)• Menta vermella (2 brots) • Menta de fer sopes (2 brots)• Nou moscada • 2 nous verdes• 2 Fulles de noguer • 4 claus d’olor• 1 canó de canyella • 4 cullerades de sucre
Elaboració
Ho deixem macerar 60 dies a temperatura ambient. Ho sacsegem cada dia. Després ho colem i hi afegim sucre.
49
ANÍS DOLÇ AMB GINEBRÓ
Ingredients• Fulles de Maria Lluïsa• Fulles de melissa• Un tall de pela de llimona• Sucre• Branquetes fresques de ginebró
Elaboració
Ho deixem macerar 40 dies a sol i serena amb l’anís. Després es cola i s’hi afegeix sucre.
LA RATAFIA DE LA CONXITA
Ingredients
• 1l d’anís dolç • 2 brots de menta grossos• 2 de poniol grossos • 2 d’hisop grossos• 1 d’hipèric • 1 de Marialluïsa petit• 1 de sajolida • ½ canó de canyella• 1 de ginebró • 2 de marduix• ½ nou moscada • 5 claus d’olor• 2 nous verdes o 2 fulles de
noguer• 4 cullerades de sucre
Elaboració
Poseu-ho a macerar-ho en una ampolla de vidre de coll gros, per Sant Joan. Moveu-ho cada dia. Coleu-ho per Nadal.
50
RATAFIA D’OLOT
Ingredients
• 1l d’anís dolç • Llorer• Alfàbrega • Orenga• Romaní • Poniol• Camamilla • Farigola• Donzell • Tarongina• Marialluïsa • Nepta• Menta romana • Menta vermella• Menta de fer sopes • Nou moscada• Sàlvia • 2 claus d’olor • Malví • Marduix• Saborija • Ginebró• Pela de nou verda o fulla de
noguer• Herba de Sant Joan
Barrejar-ho tot en 1l d’anís i deixar-ho 80 dies en maceració. Colar-ho i afegir-hi 4 cullerades de sucre.
51
“LES RECEPTES DE LA LLIBRETA”Receptes antigues recopilades per la Conxita
Les receptes dels remeis que la Conxita ha elaborat al llarg de la seva vida i que encara prepara, en alguns casos, són les que heu pogut consultar en els anteriors capítols. Són receptes que manté ben fresques a la seva memòria. A partir d’aquí, trobareu un seguit de remeis que ella ha recollit al llarg dels anys, alguns d’ells curiosos i ben antics. Els hem transcrit, pràcticament de manera literal, respectant les mesures d’aquell temps. La llibreta esgrogueïda d’on provenen és digna de museu.
UNGÜENT DE PULMONIA
Un remei que la Conxita va aprendre de la família del seu home.El feien des de molt antic però el van posar per escrit per primera vegada l’any 1905.
52
Ingredients
• 1l d’oli d’oliva • 1 onça de cera nova• 1 onça de moll de bou • 1 onça de seu de crestat• 1 onça de tabac negre • 1 lliura de carbassina• 3 brots de tarongina • 3 brots de nepta• 3 brots de cordonet • 3 brots de nepta romana• 3 brots de ruda • 3 brots de romaní• 3 brots de menta • 3 brots de donzell• 3 brots de menta romana • 3 brots d’hisop• 3 brots de vincapervinca • 3 brots de Marialluïsa• Una cabeça d’all • Sàlvia petita• 5 cèntims d’ungüent de
grapialtesa• 5 cèntims d’ungüent de
contracas• 1 cullerada de greix dolç • 1 cullerada de greix de gallina• 100 gr. de cera d’abella natural
(en la recepta original: una espelma de 15)
Nota
A tall de curiositat escric la recepta tal i com la té la Conxita, amb mesures de l’època. Aquí en teniu la traducció.1 onça = 28,3 gr.1 lliura = 453 gr.
Elaboració
En una cassola nova de terrissa hi posem el litre d’oli i la carbassina tallada a rodelles. La sofregim fins que sigui rossa. La traiem i hi tirem les herbes que també les courem fins que siguin rosses. Les traiem i hi posem la resta d’ingredients. Quan ja tenen color de cuit es treuen i es colen encara calents.
53
Indicacions
Per tractar la pulmonia untem els pulmons per davant i per darrera (no al mig de l’espinada ni al mig del pit) i hi posem escalfor.
PENELLONS
Com a prevenció és bo rentar-se cada dia mans i peus amb aigua fresca d’octubre a abril.
Pomada per curar• 1 onça de cera blanca• 1 onça de moll d’os de vaca• 2 onces de greix de porc sense sal
Es cou en una cassola envernissada i es cola amb un drap. Abans d’anar a dormir s’unta aquesta pomada i s’embena. Al cap de 4 ó 5 dies hauran desaparegut. Si s’espera que rebentin sols pot curar-los la vinguda de la primavera.
FER NÉIXER I CRÉIXER CABELLS
Dins una olla nova es fa bullir una onça de moll de l’os de bou i una altra onça de greix de porc fresc. Es cola i de seguida es tira una onça d’oli d’avellanes. Resulta així una pomada que és beneïda per fer néixer i créixer els cabells de nou.
54
REMEI PER A PURIFICAR LA SANG EN CAS D’ACNE
• 20gr. de gram• 20 gr. de dent de lleó• 20 gr. de fonoll• 7 gr. de xicoia
Sobre 10 gr. d’aquesta barreja s’hi aboca ¼ de litre d’aigua bullint. Es deixa reposar, es cola i se’n beuen tres tasses cada dia.
REMEI PER ALS CONSTIPATS, BRONQUITIS, TOS
Es prenen en quantitats iguals: pulmonària, plantatge, milfulles, malví, sàlvia i liquen d’Islàndia. Es prepara una infusió prenent dues cullerades d’aquesta barreja en ¼ de litre d’aigua bullint. Després d’haver reposat 10 minuts es cola i es beu poc a poc. Es pot prendre de 2 a 4 vegades al dia.
INFLAMACIONS BUFETA I URETRA
• 10gr. de fulles de romeguera • 10 gr. de flors de saüc• 10 gr. de flors d’hipèric• 5 gr. de camamilla
D’aquesta barreja posem 20 gr. en infusió amb ½ litre d’aigua que s’aniran prenent repartits al llarg del dia.
55
REMEI PER PURIFICAR LA SANG
• 15 gr. d’herba blenera • 5 gr. d’hisop• 15 gr. de malva • 5 gr. de regalèssia• 5 gr. de tussílag • 5 gr. de plantatge• 15 gr. d’anís • 5 gr. d’ortiga• 50 gr. d’arrel de malví
Es barregen els ingredients i es piquen molt petits. Se’n fan servir 20 gr. per fer ½ litre d’infusió. Es pren diàriament repartit en tres vegades: al matí abans d’esmorzar, mitja hora abans de dinar i abans d’anar a dormir, durant dues o tres setmanes.
REMEI PER ALS GASOS INTESTINALS
• 10 gr. de comí • 10 gr. de fonoll• 30 gr. de camamilla • 10 gr. de menta• 10 gr. de pela de taronja
tendra• 10 gr. de pela de llimona tendra
Per obtenir ½ litre d’aquesta infusió s’utilitzen 20 gr. d’aquesta barreja. Podem prendre’n uns o dues tasses al dia, segons els casos.
REMEI CONTRA LA CAIGUDA DEL CABELL
• 20 gr. d’espernallac • 20 gr. de flors i fulles de romaní
En 1l d’alcohol deixats durant 7dies i filtra després, es fabrica un excel·lent remei per aturar la caiguda del cabell. S’aplica en friccions al cap dos cops al dia.
56
FUMARIA
Infusió de 15 a 25 gr. per litre d’aigua, se’n pren una tassa al matí o al vespre. Actua com a tònic de l’estómac. Es recomana en malalties on falten certes vitamines i sals minerals. Com a purificador de la pell es fa una infusió de 25 gr. d’herba en ¼ de litre d’aigua que es va bevent poc a poc durant el dia. Com a purificadora de la sang es pren durant 5 setmanes una tassa en dejú amb una mica de llet.
REMEI PER TREURE ELS BARBS
Es fa una pasta amb farina de blat i mel a parts iguals i es posa sobre els granets abans d’anar a dormir. Al matí cal rentar-se la cara amb aigua calenta i es treuen els barbs tot pressionant-los. Després es renta la cara amb aigua tèbia i al cap d’un quart d’hora altre cop amb aigua fresca.
MONGETES I FESOLETS
La infusió de les seves flors alleugereix els còlic nefrítics i la gota. De la pela on està tancat el fruit se’n pot fer una infusió que constitueix un gran diürètic adequat, segons l’experiència, per a malalts d’hidropesia, de ciàtica i de reumatisme crònic. També és útil en inflamacions de nervis i ronyons, trastorns artrítics i gota pel seu elevat contingut en àcid silícic. Aquestes peles tenen la hormona insulina. Per a la diabetis, uns 10 gr. de peles és adequada per a obtenir una tassa o sigui de 3 a 5
57
unitats d’insulina. Per preparar la infusió: posem en una gerra de vidre un litre d’aigua fresca i la deixem reposar 10 hores, després ho fem bullir lentament amb l’aigua del remull de les mongetes fins reduir a ¾ de litre.
BOSSA DE PASTOR
Quan la menstruació és excessiva o pel contrari, poc abundant o bé quan produeix dolors molt vius: 50 gr. de bossa de pastor i 50 gr. d’artemisa en un litre d’aigua. Ho fem bullir 5 minuts, ho colem i en bevem un got gros tan aviat com comencin els dolors i un altre got al cap d’una hora. Preneu dos gots al dia d’aquesta tisana durant quatre dies. Les persones que orinen sang es curen en poc temps bevent un got d’aquesta tisana uns quants minuts abans dels principals àpats.
REMEI PER A LA TOS
Herba blenera, flors de cascall, violeta, tussílag i malví en tisana. L’oli que es prepara amb les flors d’aquestes plantes serveix contra el reumatisme, la gota i les malalties del pulmó.
REMEI PER FACILITAR EL PART I PER LES MOLÈSTIES POSTPART
Infusió de 15 gr. de dent de lleó en ½ litre d’aigua dotze dies abans del naixement de la criatura. Després del part continuar la mateixa cura.
58
REMEI PER AL COLESTEROL
25 fulles de lledoner en 1l d’aigua freda. Fer-ho bullir 3 minuts. Prendre’n una tassa de cafè en dejú 9 dies cada mes.
EL LLORER
Les fulles s’usen per preparar banys pels infants dèbils. Dels fruits se’n treu una mantega que s’usa en fregues contra la paràlisi. La infusió de fulles i fruits xafats en oli, són un bon liniment contra el dolor reumàtic, l’histerisme i altre afeccions nervioses.
ESSÈNCIA DE SAÜC
En un atuell de terra es posa un drap lligat, sobre el drap es posa la flor de saüquer, al damunt un altre drap amb sorra i sobre la sorra una cassola amb foc. Aixecar la cassola de tant en tant i quan té una mica de color ros, plegar. Quan és fred colar i guardar en un atuell de vidre. L’essència de saüc té molts usos: pels refredats, problemes digestius, per enfortir a persones malaltes.
PER TREURE LES TAQUES DE LA CARA
A parts iguals vi blanc sec i aigua natural amb fulles de rosa. Fer-ho bullir 20 minuts i quan és fred es cola i es guarda a la nevera. Durant 8 dies fer una fricció amb un cotó matí i vespre.
59
MAL DE QUEIXAL
L’herba del remuc cura el mal de queixal en espera del dentista.
CATAPLASMES DE FERRATGE
Per als dolors de lumbàlgies i peus freds per anèmia, cataplasmes. Per als constipats al pit i per a la gota a les parts adolorides. Per estats de congestió fer banys locals al ventre i a la pelvis en cas de dificultat d’orinar.
61
LLISTAT DE MALALTIES
El llistat de malalties us ajudarà a localitzar els remeis més adients que trobareu descrits en aquest recull. A més dels preparats de la Conxita, afegim altres solucions que ella també ens va comentar al llarg de les trobades.
ACNE – Xarop de fulles de nogué – Vitamines de la pell – Veieu “les receptes de la llibreta”
ANGINES – Infusió de cua de cavall. – Pètals de roses per fer gàrgares, l’olor de la tisana destapa a més les foses nasals.
– Pell d’ovella cuita amb fulles de taradella i sagí macerat amb sucre. Coure-ho tot plegat i posat al coll amb un drap. Això rebentava les angines. Després es feien gàrgares amb una infusió de farigola i anava sortint el pus.
62
ARNESPer les arnes va bé l’espígol, el llor i el cordonet.
BARBS – Veieu “les receptes de la llibreta”.
BRIANS – Oli de bardana.
BRONQUITIS – Veieu “les receptes de la llibreta”.
CABELLSPer fer créixer i néixer. Veieu “les receptes de la llibreta”.
CANELL (regirat, esquerdat o trencat)“Pegats d’en boira”Una clara d’ou, sabó ratllat del llangardaix (que no hagi tocat mai aigua) a parts igual (en volum). Remenar amb un bastó de bruc. Quan sigui ben agermanat, posar-ho en un drap dur de cotó (que no hagi estat mai rentat) i embenar el canell. Eviteu que es mulli. Caurà quan estigui curat.
CIRCULACIÓ – Pomada de calèndula (meravella) – Oli d’hipèric – Alcohol de vitamines
COLESTEROL – Veieu “les receptes de la llibreta”.
63
COPS – Ungüent d’àrnica – Oli d’hipèric – Remei del pastor
CREMADES – Aplicar-hi fulles de bàlsam – Oli del cremat* – Ungüent de carbassina – Greix de poma del ciri* – Pomada de calèndula (meravella) – Oli d’hipèric
* Els millors remeis per a les cremades.
CUCS – Tanarida o herba del remuc pels cucs – Pegat de mel al melic
DEBILITAT D’ESTÓMAC – Aigua contra la debilitat d’estómac
DEPURATIU – Xarop de fulles de nogué – Aigua de fulles de nogué
DIGESTIU – Ratafia d’hipèric
64
DIARREAAigua d’escorça d’alzina per a les diarrees del nadó provocades per una infecció. L’escorça s’ha de pelar i bullir amb aigua i llet. També va bé per guarir les diarrees dels adults.
DISENTERIA – Oli de cogombre
DOLOR – Ungüent de carbassina – Ungüent d’àrnica – Oli d’hipèric – Alcohol de vitamines – Alcohol d’àrnica – Alcohol de romaní – Remei del pastor
DOLORS MENSTRUALS – Ungüent de carbassina – Alcohol de romaní – Ratafia per a noies joves – Veieu “les receptes de la llibreta”
ECZEMES – Vitamines de la pell – Pomada de calèndula (meravella) – Oli de calèndula silvestre – Oli de bardana
65
ESQUINÇOS – Pomada de consolda
FERIDES – Greix de poma del ciri – Oli d’hipèric – Oli de romaní
FETGE – Xarop de gra de matifoc
FLORONCO – Ceba escalivada, sabó net (que no hagi tocat mai aigua) i sagí a parts iguals (anar coent i remenant) per fer madurar un floronco.
– Oli de romaní
FONGS – Pomada de calèndula (meravella)
GASOS – Aigua per millorar la gana – Ungüent de carbassina – Veieu “les receptes de la llibreta”
GOTA – Veieu “les receptes de la llibreta”
GRIP (infants) – Aigua per a la grip
66
GRIP (adults) – Aigua per a la grip
HEPATITIS Es talla una llimona per un dels caps, es buida i dins s’hi posa un trosset de sucre candi i una culleradeta de safrà natural. Es posa a coure al caliu, poc a poc, i quan queda una cullerada de suc es pot prendre en dejú un dia o dos. En cas que calguin més dies de cura se’n poden fer 9.
HERPESDrap de fil de cotó moll d’arenària roja amb sabó natural.
HERPES LABIALRentat i esbandit amb aigua d’arenària roja i sabó llangardaix, amb un drap de fil.
HERPES ZÒSTER – Aigua per l’herpes zòster
INFLAMACIONS BUFETA I URETRA – Veieu “les receptes de la llibreta”
LLAGUES a les cames – Greix de poma del ciri – Pomada de calèndula (meravella) – Aigua de fulles de noguer. Rentar les llagues i prendre la infusió 9 dies seguits (fer novenes).
67
LLAGUES A LA BOCA – Oli del cremat – Oli d’hipèric
LUMBÀLGIA – Veieu “les receptes de la llibreta”
MAL D’ORELLA – Oli pel mal d’orella
MAL DE PANXA – Ungüent de carbassina. – Oli de camamilla
MAL DE PEDRA – Oli de ginesta – Xarop de gavarrons de roser de bosc – Aigua de parietària
MAREIG – Ratafia d’hipèric
MASTITIS – Greix de poma del ciri
MOCS – Bafs i infusions de malva (fulla i flor) per estovar els mocs. – Ungüent de carbassina aplicat al pit i a l’esquena per estovar els mocs.
68
MORENES – Oli de xèrria
PALUDISMEMatafaluga per a les febres del paludisme. Una cullerada en dejú amb dos dits d’anís, 9 dies seguits, 9 de descans, 9 dies més... i et cures per tota la vida. (El seu home es va curar).
PANSES – Oli del cremat
PART. Facilitar – Veieu “les receptes de la llibreta”
PELL – Vitamines de la pell – Pomada de consolda (per regenerar la pell i els teixits) – Oli del cremat (per regenerar la pell i els teixits) – Pomada de bardana – Oli de roser de bosc (per cicatritzar) – Oli de camamilla – Taques a la cara: veieu “les receptes de la llibreta”
PENELLONS – Oli de xenixell – Ungüent de xenixell – Oli del cremat – Veieu “les receptes de la llibreta”
69
PICADES (de VESPA i MEDUSA) – Oli del cremat
PULMONIA – Ungüent de pulmonia
REFREDATS – Ungüent de carbassina. – Xarop pel constipat – Xarop de pinyes
RONYONS – Xarop de gra de matifoc
SANG. PURIFICAR – Veieu “les receptes de la llibreta”
TALLS – Oli de xèrria
TINYA – Oli de bardana
TIFUS – Greix de poma
TOS – Xarop de 5 arrels
70
VARICEL·LA – Escabiosa en infusió o bé per rentar la pell (l’escabiosa també va bé per al refredat).
– Bany d’aigua de grana de civada, un bany al matí i un al vespre fa marxar la vermellor dels granets.
– Xarop de magrana.
VARIUSPegat de flors de l’ungüent o de l’oli de calèndula.
71
LLISTAT DE PLANTES
Nomcomú Nomcientífic
– Agrimònia. . . . . . . . . . . . Agrimonia eupatoria – Alfàbrega . . . . . . . . . . . . Ocimum basilicum – Alzina . . . . . . . . . . . . . . Quercus ilex – Amor de l’hortolà . . . . . . . Galium aparine – Angèlica . . . . . . . . . . . . . Angelica archangelica – Arenària roja (antinilla) . . . . Spergularia glabra – Àrnica . . . . . . . . . . . . . . Arnica montana – Artemisa . . . . . . . . . . . . Artemisa vulgaris – Avellaner . . . . . . . . . . . . Corylus avellana – Bardana . . . . . . . . . . . . . Arctium lappa – Berbena . . . . . . . . . . . . . Verbena officinalis – Borrissol . . . . . . . . . . . . Stellaria media – Bossa de pastor . . . . . . . . Capsella bursa- pastori – Calèndula . . . . . . . . . . . . Calendula officinalis – Caléndula silvestre . . . . . . Calendula arvensis – Camamilla. . . . . . . . . . . . Matricaria chamomilla – Camforer . . . . . . . . . . . . Cinnamomum camphora – Carbassina . . . . . . . . . . . Bryonia Cretica
72
– Cardo de cardar (Cardenxa) . . Dipsacus fullonum – Cascall. . . . . . . . . . . . . . Papaver somniferum – Celidònia . . . . . . . . . . . . Chelidonium majus – Centaura . . . . . . . . . . . . Centaurium erythraea Raf. – Clau d’olor . . . . . . . . . . . Eugenia caryophyllus – Comí de prat . . . . . . . . . . Carum carvi – Consolda Major . . . . . . . . Symphytum officinale – Cordonet . . . . . . . . . . . . Santolina chamaecyparissus – Coronària . . . . . . . . . . . . Chrysanthemum coronarium – Cua de cavall . . . . . . . . . . Equisetum arvense – Dent de Lleó . . . . . . . . . . Taraxacum officinale – Donzell . . . . . . . . . . . . . Artemisia absinthium – Erísim . . . . . . . . . . . . . . Sisymbrium officinale – Espígol . . . . . . . . . . . . . Lavandula latifolia Medicus – Eucaliptus . . . . . . . . . . . . Eucalyptus globulus – Escabiosa . . . . . . . . . . . . Scabiosa atropurpurea – Esparreguera . . . . . . . . . . Asparagus acutifolius – Espernallac . . . . . . . . . . . Santolina chamaecyparissus – Farigola . . . . . . . . . . . . . Thymus vulgaris – Fenc . . . . . . . . . . . . . . . Trifolium incarnatum – Fonoll . . . . . . . . . . . . . . Foeniculum vulgare – Fumaria . . . . . . . . . . . . . Fumaria officinalis – Galzeran . . . . . . . . . . . . Ruscus aculeatus – Galió. . . . . . . . . . . . . . . Galium lucidum – Ginebró . . . . . . . . . . . . . Juniperos oxycedrus – Ginesta . . . . . . . . . . . . . Spartium junceum – Gram . . . . . . . . . . . . . . Cynodon dactylon – Herba blenera . . . . . . . . . Verbascum thapsus – Herba de les mil granes . . . . Herniaria glabra – Herba de Sant Robert . . . . . Geranium robertianum – Herba de set sangries . . . . . Lithodora fruticosa
73
– Herba del fàstic. . . . . . . . . Achillea ageratum L. – Herba del traïdor . . . . . . . . Prunella vulgaris – Herba prima . . . . . . . . . . Asperula cynanchica – Herba queixalera . . . . . . . . Hyoscyamus niger – Herba del remuc . . . . . . . . Tanacetum vulgare – Hipèric . . . . . . . . . . . . . Hypericum perforatum – Hisop . . . . . . . . . . . . . . Hyssopus officinalis – Julivert . . . . . . . . . . . . . Petroselinum crispum – Lledoner . . . . . . . . . . . . Celtis australis – Lliri de Sant Josep . . . . . . . Lilium candidun – Llor . . . . . . . . . . . . . . . Laurus nobilis – Malrubí . . . . . . . . . . . . . Marrubium vulgare – Malva . . . . . . . . . . . . . . Malva sylvestris – Malví . . . . . . . . . . . . . . Althaea officinalis – Marialluïsa . . . . . . . . . . . Lippia triphylla – Marduix . . . . . . . . . . . . . Origanum majorana – Matafaluga . . . . . . . . . . . Pimpinella anisum – Matifoc . . . . . . . . . . . . . Sedum sediforme – Melissa . . . . . . . . . . . . . Melissa officinalis – Menta . . . . . . . . . . . . . Mentha piperita – Menta fetgera . . . . . . . . . Mentha aquatica – Menta romana . . . . . . . . . Tanacetum balsamita – Milfulles. . . . . . . . . . . . . Achillea millefolium – Murta . . . . . . . . . . . . . . Myrtus communis – Nepta . . . . . . . . . . . . . . Nepeta cataria – Noguera. . . . . . . . . . . . . Juglans regia – Olivardo. . . . . . . . . . . . . Inula viscosa – Ortiga . . . . . . . . . . . . . . Urtica dioica – Parietària . . . . . . . . . . . . Parietaria officinalis – Pastanaga silvestre. . . . . . . Daucus carota – Pauciflora . . . . . . . . . . . . Eucalyptus pauciflora
74
– Plantatge . . . . . . . . . . . . Plantago lanceolata – Poma del ciri . . . . . . . . . . Pyrus malus – Poliol . . . . . . . . . . . . . . Mentha pulegium – Pulmonària . . . . . . . . . . . Pulmonaria officinalis – Regalèssia. . . . . . . . . . . . Glycyrrhiza glabra – Romaní . . . . . . . . . . . . . Rosmarinus officinalis – Rosa . . . . . . . . . . . . . . . Rosa sp. – Roser de bosc. . . . . . . . . . Rosa canina/Rosa sempervirens – Romeguera . . . . . . . . . . . Rubus fruticosus L. – Ruda. . . . . . . . . . . . . . . Ruta chalepensis – Sajolida (Saborija) . . . . . . . Satureja montana – Sàlvia . . . . . . . . . . . . . . Salvia officinalis – Saüc . . . . . . . . . . . . . . . Sambucus nigra – Sempreviva . . . . . . . . . . . Helichrysum stoechas – Tabac . . . . . . . . . . . . . . Nicotiana tabacum – Tanacet (herba del remuc). . . Tanacetum vulgare – Taronger . . . . . . . . . . . . Citrus aurantium – Tarongina . . . . . . . . . . . . Melissa officinalis – Til·la . . . . . . . . . . . . . . . Tilia platyphylos – Tussílag . . . . . . . . . . . . . Tussilago farfara – Trèvol . . . . . . . . . . . . . . Trifolium pratense – Valeriana . . . . . . . . . . . . Valeriana officinalis – Vincapervinca . . . . . . . . . Vinca difformis Pourret – Violeta . . . . . . . . . . . . . Viola odorata – Xenixell . . . . . . . . . . . . . Senecio vulgaris – Xèrria . . . . . . . . . . . . . . Arum italicum – Xicoia . . . . . . . . . . . . . . Cichorium intybus – Xipell (Bruguerola) . . . . . . . Calluna vulgaris
75
AGRAÏMENTS
Gràcies a tothom qui ha fet possible aquest recull ajudant-me a conservar els coneixements dels vells, dels temps en què no hi havia antibiòtic, i que tant bé han fet al llarg dels anys. Estic molt contenta de què les persones se’n puguin beneficiar.
Conxita Pijuan i Casadevall
Gràcies a la Conxita Pijuan pel seu saber i la seva generositat. Gràcies al Xavier Uriarte i a la Lola Puig per fer possible aquest recull i per engrescar-me a preparar-lo. Gràcies a la Isabel Vidal que ha acompanyat i enriquit les trobades amb la Conxita. Gràcies a la Carme Bosch pel pròleg, la supervisió del material i pel seu assessorament. Gràcies a la Marta Such pel disseny de la portada. Gràcies al Pere Pujol per donar forma a aquest
76
recull amb la maquetació. Gràcies a l’Slava per acompanyar la Conxita en el seu dia a dia i pels seus cucurutxos de planter. Gràcies a totes les persones, amants dels remeis naturals que contribueixen d’una o altra manera a mantenir viva aquesta alquímia.
