Llibre de Meravelles-Ramon_Llull-Ed. TEIDE

8/13/2019 Llibre de Meravelles-Ramon_Llull-Ed. TEIDE

http://slidepdf.com/reader/full/llibre-de-meravelles-ramonllull-ed-teide 1/10

A I 'home de tots els temps I 'ha fascinat a idea del carní.El Ll i -bre de meravel les e Ramon Llul l és r-rn larg viatge al ' legóric de

I 'horneque canr ina, o i admi rant -se in ter rogant -sc ' er to t I 'un i -

vers i el seu creador. En la prescnt versió, s 'ofereix al lector una

t r ia reprcsentat iva e cadascuna e les par ts que componcn aquest

camí, sensees ta lv iar -ne ap. Crec que d 'aques tamanera hom es

pot fer una idea us tadels cont ingutsde I 'obra de ls propós i ts de l

seu zlutor.

Haur ia estatmés cómode recol l i r només el tan conegutcorn in-teressant"L l ibre de lesbést ies", companyatd 'a lgunade lesmol tes

anecdotesque hi ha en la novel ' la.Peró a aquestes lqadesdels es-

tudis lul ' l ians ja estem convenEutsque Llul l no es mereix aquestes

s impl i f icac ions an sosp i toses.Ramon Llul l , un dc ls gegantsde

I 'Edat Mi t jana europea,ca l acceptar - lo o fer i r - lo en la seva nte-

gri tat . El Ll ibre de merar. ,el lest->l er una mena d'enciclc>pbdia ia-

logadaque conté tots els aspec tes ue es poden cons iderarde la

creació; es deu parts del l l ib rc són foname tals ,pcr tant .

El text antic de l 'obra és extret de la darrera edició t lel Ll ibre demcrapelles,a que ha fct Antoni Bonne r a les seves Obresselectese

RantonLlu l l (vol . l I , Edi tor ia l Mol l , Pa l rnade Mal lorca, 1989) . -a

vers iómoderna segueix ls cr i ter isdc f idel i tat de la col ' lccc ió.Tan-

mate ix , recomanar ia ncar idamcnta l lec tor que fes I 'esforgde l lc -

g i r e l text or ig ina l ,perqué a vers ió moderna no s 'aprox ima,n i dc

bon tros, a la "so lemne l iEó de sensatesa de bon gust l i tc rar is" ,

que Lola tsad iaasscnvala om a dis t int ivade I 'est i lde I - lu l l .

S igui com s igui ,vo ldr ia haver cont r ibu i t a aprox i rnaraqLres tl i -

bre apass ionant ls nost resdies.Aquestaés arnbó a voluntat de la

col ' lecció"Tria de clássics,.

A. S.



Nans sobre gegants

"Que\ al er quans'entra n una església?",reguntava,comenEamente l 'EdatMit jana,c l catecisme 'un bisbatdcl nordde Franga. e ' t aquí a sorprenentesposta ue dóna:"Cal

senyar-semb I 'aisua eneic la,regarel Totpode ós fer el tomb aI 'esglés iaontemplant lsv i t ra l ls" . a catedral leChart res unavila prop de París)ésun delsgransmonumentsque a crist iandatmedieval nsha leg at; obretot , erqué ontéunacol ' lecc ióprodigiosa e vi t ra l lsdelssegles r i xur.

A I'esquerre,nterior 'una atedralgótica. dalt rosassavihallsde a

catedral e Charlres. esvidneres ue

retallen lsmursde escatedralsgótiques ermelennundaresnaus e

llum idea ssencialn aconcepciogóticade Déu) alhora epresentarota

mena 'históriespersonatges.



6 rr'r-t toour.<-rcr

Elprofeta anielorta es evesespallles'evangelistaantMarc. itrallde acatedraleCharlres,egleu. aimatgeignificaue lló nunciatelprofela'acompleixolts nys esprésen ahistóriae esúsecollidaer

l'evangelista.

Quan hom penetraala sevanau enorme, nundadaper la calides

delscolorsdelsvitralls, é la impressiód'haverentraten un

immens l ibre d'imatges; s mpossibleno sentir-seascinat els

milers de personatgespelscentenars centenars 'historiesques'hi representen:eis,cavallers, rofetes, ngels, imonis, nfants,

I 'Arbre deJesse,a Crucif ixió i la Resurrecció, ls ets de

Carlemany,etc.És tota la vida i tota la históriadelshomesque hi

ha quedatmisteriosamentetratada.

Hi ha quatrevitrallsdel segle rr l que sedueixen specialment ui

elscontempla.En tots quatres'hi veu representat n home de

petitesdimensions amunt esespatl les 'un altrehome,aquestd

granalEada. s tractad'un nan enfilata les espatl les 'un gegant.De fet, esquatrevidrieres iguren elsprofetesportant a coll els

evangelistes.

Aquestesmatges enenun curióscomplementen una fraseque

datad'algunsanysabansque fossinconstruidesesvidrieres.

Sabem ue Bernatde Chartres,un teólegdel segle tt, professora

I 'escola 'aquella atedral, costumava dir el següent:

"Nosaltressom com a nans asseguts les espatl les e ge-gants,de tal maneraque podem veuremés coses més luny

queells,peró no per I 'agudesa e a nostravista,ni per lesdi-

mensionsdelsnostres ossos, inó perqué a gran alqada els

gegants nseleva enssostéa certaaltura."

Potserhi ha alguna elacióentre a frased'aquest avi elsvitralls

de la catedral.En qualsevol as, a ideaés ascinant. ernat,

parlantdelsgegants, s referiaalsautorsantics, i lósofs

escriptors lat ins grecs; parlantdelsnans,esreferiaa ell i alsseus ontemporanis. er tant, volia dir que "nosaltres, rácies ls

autorsantics,hi podem veuremés luny que ells";que el seusab

té com a baseel saberque ha rebut delsantict.Ét ,rt t t manera

d'afirmar a seva uperioritat, eró al mateix empsde reconéixe

alló que deu alsque I'han precedit.

Aixó mateix hem de reconéixer osaltres,es dones elshomesd

final del segle x. Peró sovint I 'home modern,enmig de lesseves

presses elsseusdesficis, reu queell ho ha pensat ot i ho ha

descobert ot, i que el que ha passat inc minuts abansa és

antiquat no té cap nterés-¿No és més ntel ' l igent a posturade



de Chartres?Hi veiemmés luny si sabemaprofitarel queanticsvan imaginar,descobrir, ensar, scriure ensenyar; ixó

enfi lar-se lesespatl les elsgegants.

s curiósque puguem aprendreaixó d'un home que va viure faanys. ésque I'homeés el mateixavui que al segle r.

a societatha avangat n la técnica en el respecte elsdretsumans,peró I 'home,psicológicament,sel mateixavuique alegle ;els anticsno eren ni més ntel. l igents i més mbécilsque

nosaltres. ren a homes.

Ramon Llull, un mallorquídel segle rn, ésun d'aquests omesd'estatura egantesca.

Ramon Llull

La darrera otíciaque tenim de Llull, encara iu, és de dcscmbrede 1315a Tunis.Després 'aquesta atadesapareixe la histór ia.Tcnia segurament uitanta-quatre nys,que ésmolt mésclc amit janagenerald'edaten aquellmoment i bastantn-rés el que els

medievals ntenien er un home vel l .Enrerequedaven lsmi lersde quilómetres ecorreguts,esprop de tres-centcs bresescritesuna obstinaciónfatigable er difondrc el seusistema epensament.

Per tenir una deade I'activitat t inerantde Llull noméscal fer unaul ladaa a l is tadels locsper on sabem ueva passar n elsseusviatges, en elsqualsva fer estades e diversadurada.Va recórreruna gran part de I 'occidenteuropeu,va estar resvegades ciutats

de a costanord-af r icanava fer una ncurs ióal Medi terranioriental:Palmade Mallorca,Rocamador al migdia cleFranEa),SantJaume e Galícia, arcelona, alma,Montpcl lcr,Roma,París,Montpeller, Roma,Génova,Tunis, Napols, Mallorca,Barcelona, oma, París,Barcelona,Mallorca,Xipre, ArrnéniaMenor (a lsudde I 'actual urquia) , otserJerusalem, énova,Montpel ler,potserParís,Barcelona, ontpel ler ,L ió, Mal lorca,Bugia Constantina nord d'Africa),Pisa,Génova,Pisa,Marsella,Montpel ler,París, iena aFranga),Montpcl ler,Mal lorca,Messina Sicí l ia),unis.Va morir en el v iatgede tornadade Tunisa Mal lorc o ja a Palmamateix.És faci lde cornprendre ucviat jar ,al segle rrr , eniaun componentd 'aventura onsiderable;omés

I : t t oDuc<- ¡ r ,

Bamonlull avegantap Tunisnunvaixell. inialuraelBreviculum,úa

compostaerTomáseMyésier,eixebledeLlull, ocs nys esprése amort

d'aquesl.



8 r r r r t o t . , r-c - r t r

Ramonlull ndos ravatsel eglevr .Alprimersapedregatels arrains

Bugia;lsegon,mpresonatambgrillons.isputamb ns avismusulmans.abeme ert ue lull apal¡rmaltractespresónels eusviatgeslnord 'Africa;uemorísmartiritzatTuniss, eró,nalegenda.

cal cnir cn conlptequineseren esconcl ic ior-rslescl i f icul tats e

transport c{e omunicació. n posaré n exemplc; 1306, uanLlul l devia enir sctanta-quatrcnys, na v io lenta empcsta a fcrnaufragara nau cn qué viatjava, unesdeu millesdel port dePisa; l l un companyvan aconseguire salvar-se,eró csvanperdrc ots els l ibrcsque duien.Sembla ueLlul l eraacompanyhabi tualmcnt 'a lguns ol . laboradors;cv ienviat jara peu,serv int -see qualsevolmenade vchic le i rat per animals , quancal ia, mbvaixel l .

Pe ó RamonLlul l no v iat java er plaer ,n i per curiositat . a hc di tqueho fc iaper c l i fonclrc l seusistema e pcnsament. questsistema. nonlcnatArt , e l va mourea escriurc rop dc tres-centobres. lgunscl 'aqucstsl ibres enenunesdimensions olossals.S'hacalculatque cl Llibre decontemplación Déu és quatrevcgades és largque c l Quixot, que contémésd'un mi l ió dcparaulcs; eró ésquea més,Llu l l c l va escriure r imer en )rab

dcsprés l va t racJuir l catal ) f inalme t al lat í La so'a obracon"rpletaqueencarano s'hapublicatdel tot) ocuparaclcsenesemi lersde p)gines.Aquestnombred'obresnoméscs pot cxpl icarsuposant naenergia i ta l ext raordinar ia.lu l l haviad'cscr iure



tota hora:mentreviat java, la bodega 'un vaixel l , la l lum d'unaespelma empresonat elsmusulmans.

Aquestmallorquí nfatigable a escriure, més,sobreuna gran

varietatde temes, empredesdel punt de vistadel seupropisistema e pensament:eologia, i losofia,dret, medicina, ractatsde polít ica, etórica, ógica,mística, ermons) ovel' les, oesies,etc. , encara n nombreconsiderable'obresquedif íc i lmentpoden serclassif icades.n dels etsmés notables sque,de tots

aquestsenles,Llull escrivís n catala; ins aleshores om empravanomésel l latí per a tots els enleselevats,i losóficso teológics,Llull va serel primer a fer serviruna de lesanomenadeslengües

vulgars; l fenomenno s'estendra Europa f ins al segle vr. Pertant,gracies el l ,e lspr imers ractats eórics, speculat ius,scr i tsen una lengua omanicaho van seren catala.

Peró, Llull, per qu¿ ho va fer tot aixó?

Una nit, quan eniavora trenta anys 1263), l nostrehome esva

sent i respecialmentr idatper Déu a abandonara vidaque

I l t t<ODL : t : lct 9

Llull ostraun eixeble'"ArbreMoral,.abrancae 'esquena

corresDones irtuls ade adreta ls

vicis. dalt, esucristsdisoosaallarun elsruits els icis.

Llull arlaels euslibresmb omáseMyésier,eirebleeu París.omása

compondreues bresobre lseumestre;asegona,lEreviculun,conléuna xcel'lentol'leccióeminiatures

sobreavida eLlull.



1O rN'r 'nouucc;to

Llull, esprése aseva onversió,adecidir 'aprendrerab erpoderdisputarmb lsmusulmans;er ixó,acomprarnesclauarraí,mb uiapareixaprimeramatge.n ia,aquesl sclaua enegaronüaJesucristLlull,ndignat,ivapegar. aimatgeentral,lsanaí, er ehjar-se,I'alacamb na spasael ereix;després,eró,ementlcástig, spenla.Miniatu¡aelBreviculumeTomáseMyésier.

portava a treballarper la conversiódels nfidels,sobretotelsmusulmans,ins arribara donar a vidaper aquesta ausa. quesconversió, 'haviade fer possible n ll ibre;un l l ibre que haviadeser el mil lor que s'hagués scritmai (segons nsdiu ell mateix)que haviade permetreportar a la veritat els nf idels tambéelscrist ians ecadors. inalment,pensava ue era ndispensablefundar escoles e missioners ue ensenyessines lengües elsinf idels quepreparessin lsmissioners; aliavisitarel papa,els

reis elsprínceps convéncer-los e la necessitat e fundaraquestsmonestirs; ho va fer així mateix.

Algunsanysmés tard (t27+),després 'anysd'estudi d'haverescritalgunes bres entre esquals 'esmentat l ibre decontemphcio), lull troba una forma, de base ógico-matematicque permetdemostrarqualsevol eritat religiosa l 'existéncia eDéu, I 'Encarnació eJesús, tc.),estudiar comprendrequalsevciénciao aspecte e I 'univers, pregar.És I 'anomenada rt, que

ell af irmaque i ha estat evelada er Déu mateix.Ér p.r divulgaaquest istema e pensamentan originalque Llull va fer milersdquilómetres; sper divulgar-lo aplicar-loalsdiversos ampsdelsaberhum) queva escriuremilersde p)gines.

4{+a



l \ r ' r { ( ) r )uccrÓl

Llull va serpoc compréspelsseus ontemporanis. iversesva sentir profundamentabatutper la faltad'interésque

ls poderosos n elsseusprojectes;moltesvegades

a reorientarelsseusplansde divulgació. ot plegat, acrear-se n vida la fama la imatgede "Ramon elel foll. Precisamentel Llibre demeravellesa ser escrit

el seuprimer fracas mportant, a París,el1289;per aixómb aquesta rase:

i abatut estavaun home en estranyateÍra.,>

el Llibre de meraaelles

istóriaés Félix; per aixó tambéésel nom del personatge. élix és el f i l l de I 'home trist i

a qué abansem referia: ue seraenviatpel seupareae lesmeravelles el món; a meravellar-see tot el

de com ho ha creat,de com ho ha posat ot alde l'home, de com sorprenentment'home ha oblidat Déu;

tant dolia a Llull mateix.recorreboscos erms,muntanyes plans,castells ciutats;

amb prínceps cavallers; reguntael que no enténaastors f i lósofs.Es meravella e tot. Aquest

e Félix és una barrejade sorpresa, dmiracióper totes es coses.

no dic "totes escoses" er aproximació; s racta iteralmentel que existeix. rl Llibre demeravelles s divideix en deu

'universsencer al com I'entenia 'homeDéu, angels, el,elements, lantes,metalls,bésties,

paradís infern; és,doncs,una menade novel' la

I 'obra ésconstruidaa basede petits contesque es refereixenla matériade qué cal tractar.Moltes de lespreguntes ue fa Félixla majoriade les respostes ue i donen són fetesamb una breu

Per exemple, l l l ibre delselements robem explicatquésun tro amb una historietaque narrael setged'un castell el xocpedreslanEadesurantunabatal la octurna. lu l l

aquest ipus de narracions"semblances" "exemples".



I2 lv l l roouc ;c : r r r

L'universera 'home edievalscomponia'unaéiie 'esferesconcénlriques,omesdiversesaDesd'unaeba.,ldibuixnsmostraaquestaoncepció.lcentre¡ha aterra,nvolladaels uatrelements(terra,¡gua.ire oc); espréssegueixenlssetplanelesLluna,Mercuri,enus,lSol,Mart,úp¡terSaturn);és nllá,ihael irmamenr(ambes strellesixes)elCelEmpirionhabíiaesús,mb lsángelselssants).

Al l l ibre hi ha centenars 'exen-rples,ue a la vegada ónexplicació 'altres ealitats: na dona que esmira en un mirall ésuna manerad'explicar es ases e la lluna;un avarque negael saiuta un pobre éscom un arbremolt bell peró que no fa iruit ; urparesque miren un retrat del seu il l que ésa la guerraexplicaqutotes escoses reades óncom un retratde Déu; un cecqueés-més lestqueel se'u eí que i ha robat ndicaqueésmésnecessel ferro que a plata,etc. ésque 'homemedieval oncebiaI 'univers om unasér ie 'esferesntre esqualshi haviaunacorrcspondónciaerfecta; er aixó una determinada osaespodicorrespondre mb una altrad'un altreordre.

Aquestencadenamente realitats f iccionsarribaa la m)ximacompl icació uana dinsun exemple i t robemun personargeucxplicaun altrc cxemple.

Els exemples erveixcnambéperquü l lectordesenvolupi l seu

e'giny. El quecapt iva lshomesmodernsd'aquestesistor ietesprecisament ue són molt enginl,oses. ovint a relacióentreelcontc la rcalitatésdifíci l d'apreciar; l lcctor mareixs'[ i trol¡araalguncop.

És a dir, queLlull, mésque fcr una novel. la, l que fa ésservir-se'n.I.Jt i l i tzaa ficció i I 'estructura 'una novel. laper feruna nrcnad'encic lopédiaobre otes es cal i tats e I 'univcrs.darrere e esquals per damuntde tot h i ha Déu.

Dins el Félix, la part en quc\ orrcsponparlardel.s ' imals, hitrobem l'anomenat"Llibre de lesbésties,.Es tractacl'unanarracibastant largaprotagoni tzadaota cl lapcr animals; s,doncs,una



).r.

; e ñ

r,ilT*"Fi,{lfÍttlr)',).*t,'y'*',

.?oñMe\\*-fn"

J

\ .t i

". .+,

faula.Sesuposaque Llull I'haviaescritaabansque el Llibre demeraaellesque I'hi va afegir,peró no ho sabemdel cert. El casésqueel "Llibre de lesbésties" o parla delsanimals, inó delshomes:delshomes la polít ica.Estemacostumats un tipus defaulasenzil la, dreEada obretota infants;per aixó avui enssorprénque Llull en aquestafaula nsexpliqui 'aspectemés osc

de la polít ica: esespantoses aquinacions e la guineu, aseducció el poder, a intr iga la conxorxaper aconseguir-lo, l f i

que ustif i .a els mit jans.

Els centenars 'exemples ue Llull va escriure l l larg de la seva

obra són de coll i taprópia aixó és notableperqué,a la sevaépoca,circulaven ol' leccions 'exempleslestosper fer serviren

qualsevol ecessitat. anmateix, a majoriadelsque trobem al

"Llibre de les bésties" rovenende fonts orientals:musulmanes,

en darrer erme,hindús. en aquesta artde la novel' laen trobemde boníssims. lull no té el mérit d'haver-los reatperó sí el

d'hEver-los onat una forma determinada; 'assenyalariares:eldelsdos donzells la puga,el de I 'agró elspeixosde I'estany el

de I 'home que entenia ot el que elsanimalsdeien.

Sens ubte,un delscapítolsméssorprenents més nteressants elllibre és el darrer.Llull enshi explica que el Llibre demeraaellessuna novel' laoberta:s'anir) engrandintsempreamb novesmeravelles nous exemples ue aniranaportantsuccessiusélixs

n explicar-la.

un ll ibre que pot ser ascinant. omés cal legir- lo,no

om aquellque a ho sap ot, sinó com qui vol enfi lar-se lesspatl les elsgegants

&it

ii'.&l

r\ t ' rr() l )Lccró 13

ll.lustració'un onteelCalilaDimna.Lamajoriaels xemplesue robeml

uLlibree es Ésties,rové'aquestllibre usulmá.s racta'una ol.lecciódenanacionsreusueenen,ndarrer

terme,norigenndi.

Llibre de Meravelles-Ramon_Llull-Ed. TEIDE

Documents

Transcript of Llibre de Meravelles-Ramon_Llull-Ed. TEIDE